Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

cosa!

molt secretament!
Fins demà!
Fins demà!
...

!
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...


...
...
다�...
de les plantes,
després de mirar-les totes,
va anunciar el resultat
i va dir
Em casaré amb la filla de la meva serventa,
la noia que s'ha presentat amb un test,
sense cap flor.
I ara jo deixo el conte aquí.
Ah, perquè...
Qui s'atreveix a trucar-nos el 24-47-67
i aventurar quin va ser el motiu
que va impelir el príncep
a fer aquella determinació,
aquella elecció que, en certa manera,
semblava força injusta?
24-47-67,
mentre t'ho penses,
pot sentir Marlango.
I don't know how long to think
I'm gonna take the first step.
Maybe I'm so exhausted
thinking I'm just not worth
trying to walk out the door
I've been doing my best,
my best,
to grab your arms
and swing you around
and make you mine
for once,
for once,
for once,
for once,
my love,
I'll take the beginning
with no end in mind
for once,
for once,
my love,
take the beginning
with no end in mind
maybe I wait outside the door
maybe you stand behind the window
trying to hide
maybe your eyes are full of lies
maybe my mouth is fast with lines
that I wish
didn't move
but I'll try
my best
and I get
I sembla ser que algú
s'ha posat en contacte amb nosaltres.
Hola, bona nit.
Bona nit.
Hola, com estàs?
Bé.
Què em dius el teu nom?
Anna.
Hola, Anna, què tal?
Bé.
Quants anys tens, Anna?
Onze.
Onze anys.
I has estat escoltant la història endavinalla?
Sí.
Anem a veure.
No cal que te la...
Anna, que ets molt a prop de la ràdio?
No.
No.
Doncs em sembla que hi ha alguna cosa que succeeix
que ens rebota tot, no?
La Sílvia provarà d'arreglar-ho.
Bona, Anna, no ets a prop del transistor, no?
No, és que truco pel mòbil.
Ah, truques pel mòbil.
Bé, però ja està arreglat això.
Ara ja et sento perfectament.
Bé, Anna, d'on truques?
D'aquí a Tarragona?
Sí.
Sí.
De casa o del carrer?
Des del carrer.
Des del carrer.
I estaves escoltant les ràdios del carrer, eh?
Sí.
I com tu ho feies, això?
Explica, explica.
Per la ràdio.
Ah, perquè clar, tu vas pel carrer amb una ràdio tot el dia.
Però que l'hem parat per sentir-ho bé.
Ah, he sentit ara, que anàveu amb el vehicle i heu parat el cotxe per...
Ah, això, sí?
Sí.
Sí?
Sí.
Molt bé, Anna.
Doncs bé, Anna, truques per saber l'endevinalla aquesta?
Sí.
Tu què creus?
Quin va ser el motiu que va fer que el príncep triés a la noia que portava una torreta
sense cap flor com la seva futura muller?
Perquè la flor més única era ella.
Anna.
Què?
És una resposta molt bonica, aquesta que acabes de dir, eh?
És una resposta...
Però no és la certa, no és la correcta, Anna.
Però està molt bé.
Però mira, mira, el Carlos ens diu que està molt bé.
Però està molt bé.
Mira, mira, sents el Carlos?
Anna.
Què?
Com has arribat a la conclusió de que podia ser aquesta la resposta?
Perquè no tenia flor.
Perquè no tenia flor.
I clar, ella es va presentar amb tota la seva humilitat, oi que sí?
Sí.
I va pensar, mira, jo sóc així i tal com sóc em pots acollir, i si no, mira, ja t'ho faràs.
Flors, no?
Sí.
Bé, bé.
Jo trobo...
Carlos, vamos apuntar a aquesta resposta.
Sí, sí, com a segona resposta.
Ens apuntarem això com a segona resposta.
No sé si tenim uns aplaudiments aquí superaplaudits perquè ens agraden, però hem de dir que no és aquesta la resposta.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Aquí som tots els de l'estudi.
Anna, Anna, escolta'm, què voleu venir aquí, recollir unes entrades del Gerard Quintana?
Sí.
Sí? Doncs si veniu ara mateix, podeu recollir-les, que avui a les 10 hi ha aquest espectacle, no sé si a tu t'agrada el Gerard Quintana.
Què t'agrada el Gerard Quintana?
Què regal de sopa de cabra?
No.
No t'agrada, però als papàs potser els agrada, no ho sé.
Sí.
Sí? Doncs vinga, us esperem aquí, eh?
Veniu quan vulgueu ara mateix abans de les 10.
Ara els aplaudiments de tots els gremlins que tenim aquí amagats.
Veniu aquí a recollir aquestes dues entrades i podreu assistir.
És que no podem anar.
No podreu anar.
Val. Doncs Anna, et diré una cosa.
Que sàpiguis que avui no, però la setmana vinent tindràs aquí una bosseta plena de pedres i vidres cana-me-cana,
perquè tu has participat en el nostre programa.
D'acord?
Vale.
I els vens a buscar a partir del dijous vinent quan vulguis.
Sí?
Sí.
Molt bé. Anna, un petó.
Adeu.
Adeu i gràcies per estar amb nosaltres.
L'anem agradat, aquesta resposta, Carlos. Tu rebels i això.
Però no és, però no és. Carlos, ho sento. No és, no és, no és.
No ho sé. Encara tenim aquí la Leonard Walting, la Leonard Walting de Marlango cantant aquesta preciosa...
Està molt de moda, no sé.
Està molt bé, eh?
L'has seguit una mica, Carlos, el tema de Marlango?
Algo.
Sí? Sí. Vull dir... Bueno, sí.
No? Sí. Està bé, no? Passa, passa bé.
Què tenim una altra... Ah! Tenim una altra trucada.
Hola, bona nit. Hola, bona nit.
Hola, què em dius el teu nom?
Rosó. Hola, Rosó.
Què tal? Com estàs? Bé.
D'on trobo què és? De Tarragona.
De Tarragona. Sí.
Déu molt a prop d'aquí?
Aquí Ramón i Cajal.
Ep, Déu n'hi do a prop. Se sent bé des de Ramón i Cajal, que hi ha vegades?
Sí, sí.
Sí, sí, sí que és ben.
Rosó, què fas en aquestes hores?
Preparo el sopar.
I, epa, i què? Què soparem avui?
Truita amb patata.
Hola.
I una amanideta.
Hola. Com ens cuiden, eh?
Sí, sí.
Ep, ep, ep, no voldria jo tampoc fer-te dentetes, però aquí estem al davant d'un te anisat boníssim,
no perquè l'hagi portat jo, i d'un gotet d'avellanes amb panses, que Déu n'hi do, eh?
I si per treure el cuquet.
Molt bé.
Però, a veure, la truita de patata és l'amanida, és el que hi ha, eh?
Sí, hi ha que sí.
Rosó.
Mena.
Ens ha trucat l'Anna i ens ha dit que era la flor més bonica era qui portava aquell test buit,
però nosaltres li hem dit, noia, ho sentim molt, tot i que t'has guanyat la bossa de pedretes,
no, no és la resposta.
Tu quina creus que és la resposta?
Doncs que ella va ser més sincera que les altres,
que no havia florit cap flor en cap torreta, i ella ho va dir, i els altres no.
Rosó, molt bé, molt bé, i molt bé.
Sí?
Rosó, ho has encertat.
Sí, no que sí?
Ben encertat.
I que ha de ser la sinceritat, aquí.
El títol del conte és La Sinceritat.
Ah, a veure.
Sí.
Escolta'm, Rosó, jo suposo que tu més t'estimes una truita en patates que n'ha d'escolta el Gerard Quintana ara mateix.
Sí, ara sí, perquè no puc.
I la veritat és que aquestes entrades són per aquesta nit.
Sí, em deixes molt, Josep.
Però què passaries també amb un espelmecana-macana?
Sí.
Sí?
Sí.
Doncs que sàpiguis que a partir del dijous vinent també hi haurà un espelmeta,
una espelmeta perquè la puguis encendre de tant en tant mentre fas el sopar.
Molt bé.
Doncs em recorda en aquest programa de contes, que està encantadíssim que hi hagi gent que participi.
Jo escolto cada dia, bueno, sempre escolto a terra una ràdio, però jo ja procuro ser aquí a la cuina.
Un programa de cuina.
Ja sempre, eh?
Escolta, fa una estona que estàvem comentant amb en Carlos, dient-li,
ai, ara que estan menjant aquí les avellanes, jo vull una mica derivar que vingui algun col·laborador que ens parli de cuina, de cuina així, xuli.
Ho veuries a verros, no?
Sí.
Ah, doncs vinga, hi posarem fer-la a l'agulla.
Gràcies, Rosó.
A val trut.
Molt bona nit.
Adéu, bona nit.
Efectivament, la Rosó ho ha endevinat.
El tema estava amb això, amb la sinceritat, i ara, si us sembla, acabo, acabo el conte,
perquè realment la treta, l'estimanya del príncep, era força ingeniosa.
Tothom va protestar, dient que com era possible que el príncep triés precisament i qui res havia portat.
va ser llavors que el príncep va aclarir la raó del seu repte.
Aquesta noia va ser l'única que va cultivar la flor que l'ha fet digna de ser en pare Adriu, la flor de la honestedat.
Heu de saber que totes les llavors que us vaig donar eren estèrils i no hi havia manera de caïna esquerra.
Síl connectar, ja, és intenser.
Vis universal.
Síl acrílices Vou passarasz velar et à mi pechales es pricing de la flor que smoke avassabilidade em cadaureau.
Síl acrílices y powers ar защitades en black.
оч agarar de la flor que es Україra y Karen Einrichtigas emerge.
Avui porta una història que jo crec que l'he llegit
diverses vegades aquí a Cana Macana
i és una adaptació del conte de Fernando Adolso
El hombrecito vestido de gris y otros cuentos
Jo no sé si tots vosaltres us feu efecte com pot ser un homenet vestit de gris
Doncs això, una persona grisa, una mica apagada
A més a més porta bigoti aquesta persona
I darrerament ja heu vist més d'una persona així amb bigotet
Com una mica trista i com una mica apagada
I a més a més estic seguríssim que pels papàs, per la tele, pels diaris
Per el que es parla i no es parla
Heu sentit que aquest país ha canviat d'una manera brutal
Que és una paraula brutal, la paraula brutal
És a dir, que sembla com si haguessin girat a l'ou ferrat
Que en comptes de ser de cap para al, és cap para baix
I que han canviat moltes les coses
I que han marxat uns temps
I ara venen uns altres aires
Ni bons, ni dolents
Però sí que són indiferents
Doncs hi ha molta gent que diuen que aquest país
I el país que l'acompanya
Ha deixat de ser una mena de cosa grisa
Per convertir-se en una cosa amb la possibilitat de tenir molts colors
I escolta'm tu, jo al costat del gris més m'estimo els colors
Què vols que t'hi faci? Sóc així
Mira, a més a més, avui he de confessar
Vaig amb uns pantalons vermells, molt llampants
I després amb una samarreta blava, que és preciosa
I m'agrada!
En canvi, quan vaig gris, és que em trobo com a eixafat
Com si el temps m'hagués caigut a sobre
Com si portés un núvol penjant del...
Un núvol, un penjant del nas
No és tan fàcil portar un núvol penjant del braç, no?
Ai, del nas
Però hi ha gent que porta un bigoti penjant del nas
Hi ha gent molt simpàtica i amb bigoti
Però l'altre que no tant, tu
Hi havia una vegada un home que sempre anava vestit de gris
Fixetet, tenia un traix a gris
Un barret gris
Una corbata gris
I un bigotet gris
L'home vestit de gris
Cada dia feia les mateixes coses
Es llevava quan tocava el despertador
Després
Acompanyat per la ràdio feia una miqueta de gimnàstica
Es prenia una dutxa, que sempre estava bastant freda
Es prenia l'esmorzar, que sempre estava massa calent
Després agafava l'autobús, que sempre estava prou ple
I llegia el diari, que sempre deia les mateixes coses
I tots els dies, a la mateixa hora, s'asseia a la seva taula de l'oficina
A la mateixa hora, eh?
Ni un minut més, ni un minut menys
Cada dia, la mateixa cosa
El despertador tenia cada matí el mateix soroll
I això li venia a anunciar
Que aquell dia que neixia era exactament, exactament igual
Que el de abans
I és que per això
El nostre home
Del tratge gris
També tenia la mirada dels ulls
De color gris
Ah, però no et pensis, eh?
Que això
Seria tot plegat així
El nostre home gris
Només ho era de fora
Cap dintre
Era com un arc de Sant Martí
Va, un esclat de colors
I és que l'humanet aquell
Somiava amb ser cantant d'òpera
I ser famós
I pensava aleshores
Jo portaria uns tratges de color vermell, blau, groc
Brillants i llampants
I és que quan pensava aquelles coses
L'home s'emocionava
Se li onflava el pit tot ple de notes musicals
I semblava que li havíem de petar allà el mateix
El pit
Se'n tenia que anar-se'n fins a la terrassa
I posar-se a cantar
Aquell cant que portava els pulmons
Volava fins dalt als núvols
Però ningú l'entenia
Aquell pobre home
Ningú se l'estimava el seu art
Els veïns carregaven les plantes
Així, fent com que no es donaven un compte
Li deixaven caure aigua al damunt
Amb una ruixadora
I el pobre humanet vestit de gris
Entrava a casa seva
Xupat, xupat fins als ossos
Va passar el temps
I les coses encara es van complicar més
Això va ser un matí de primavera
Les flors
Es despertaven en els rosals
Les uranetes
Teixien en l'aire
Meravelloses teles invisibles
Per les finestres obertes
Entrava una olor i jardí
Que tot just acabaven de regar
I de sobte
L'home vestit de gris
Va començar a cantar
Però és que això va succeir
A l'oficina
Al mig de l'oficina
I es va produir
Un silenci terrible
Les màquines d'escriure
Van emudir
I el senyor perfecto
El cap de planta
El va cridar al seu despatx
I ser una mica amoïnat
I li va dir de tot
I a la fi va acabar dient
Ja ho saps
I si ho tornes a repetir
Et fotré al carrer
Van passar dies
I va succeir la mateixa cosa
Però en una cafeteria
I el propietari
I el propietari
Així amb cara de males pusses
Li va ensenyar un lletrero
On deia
Es prohibeix cantar i ballar
I el va fer fora
Amb l'amenaça
De que si tornava a repetir
La seva acció
Es veuria amb l'obligació
De cridar
Un guàrdia urbà
I el nostre manet de gris
Va pensar
Oh
No puc perdre el treball
I tampoc volia anar pel món
I que el fessin fora de tot arreu
Així és que a la fi
Se li va acudir
Una brillant idea
El dia següent
Va fer veure que tenia
Mal de queixals terrible
Es va agafar la mandíbula
La queixalada
Amb un mocador
I se'n va anar al treball
I d'aquesta manera
No podria cantar
Encara que volgués
I així
Dia rere dia
Any rere any
El nostre humanet
Se la va passar
Amb el seu mocador lligat
Fent veure que tenia
Un etern dolor
De queixals
Quin rotllo, no, Silvia?
Això no pot ser
Això no pot acabar així
No, vaja
Anar amb un mocador
Ei, ei, ei, ei
Ah, esclar, sí
Aquí hi ha una feixitó
Diu
La història acaba així
Així de malament
Així de tristes
La vida
A vegades els finals tristes
A la història són així
Però a moltes persones
No els agrada llegir finals tristes
Doncs per a ells
Hem inventat un final
Escolta
No treguis la música
Que això continua
Fixa't que a vegades
Els llibres fan aquestes coses
Resulta que la del mocador
Continua
Però el nostre home
Sí, sí
El nostre home de gris
M'agreixia que li donessin
Una altra oportunitat
Així és que
Ah
Res de mocador
Un dia va conèixer
Un director d'orquestra
I aquest director va
Voler sentir-lo cantar
Ui
Ha
Va passar fatal, eh?
Perquè estava espantat
Però després
Allí envoltat
De flors i d'ocells
Va cantar
va ben satret al mocador i va cantar tal com es sentit millor que mai.
El director d'orquestra estava tan entusiasmat
que el va contractar per inaugurar la temporada del Teatre de l'Òpera.
I la nit de la seva presentació, que es va anunciar en tots els diaris,
el senyor perfecto, el cap de planta, els veïns que l'havien arregat,
el propietari de la cafeteria i tots els que l'havien perseguit amb la seva rialla
es van fer cua i van comprar entrades per sentir-lo cantar.
i van assistir al triomf de l'Homenet Gris.
Ho! L'Homenet Gris va cremar tots els seus trajos i corbates de color gris.
Va llançar per la finestra el despertador.
Oh! Es va afaitar el bigotet de color gris.
Ho! I mai, mai més, va tornar a tenir la mirada
gris.
Anem a dormir amb l'Albert Pla?
Vinga, hem apagat les llums i hem encès les llums altes.
fent petonets, ens rentem les dents i pensem aquesta nit amb tots aquells que tant ens estimen
i sobretot demanem
jo no vull ser mai ni un humanet ni una doneta grisa.
Va, sisplau.
Esperaré que arribi demà
per poder-me despertar al teu costat.
Despertar-te un petó.
Bon dia, amor meu.
Fa un dia tan bo
que què he soñat?
És tu mi per
a què vols jugar?
Espararé que arribi demà
Per poder-me despertar al teu costat.
Que bé que ens ho passarem
Tot el dia junts
fer el que vulguem
Només el que ens vingui
de gust
Només el que ens agradi més
Et continuï recordant
que ets aquí a Cana Macana
i que hi ha unes quantes entrades
per escoltar el Gerard Quintana
i tot i que no ens truquis
si véns aquí et queden molt poquets minuts
Paga la pena el Gerard Quintana
Nosaltres avui no hi podem anar
Per què?
Doncs perquè ens agafem el just
Però tu potser sí
Vinga
Jo no sé moltes coses
És veritat
Digo tan solo
lo que he visto
y he visto
Que la cuna del hombre
la mecen con cuentos
Que los gritos de angustia del hombre
los ahogan con cuentos
Que el llanto del hombre
lo taponen con cuentos
Que los huesos del hombre
los enterran con cuentos
Y que el miedo del hombre
Ha inventado todos los cuentos
Yo sé muy poques coses
es verdad
Pero me han dormido
con todos los cuentos
y sé todos los cuentos
Tots els contes
A Cana Macana
Els dijous a la nit
Recordar-te també
que si et vas participar
i presentant el segon certamen
de conte curt
Cana Macana
Cana Calilé
que aquest dissabte
Crec recordar que a les 6 de la tarda
hi ha la festa
Hi ha la festa de lliurament
de premis
No sé si hi haurà diplomes
i també de degustació
d'una magnífica xocolata
desfeta
marca de la casa
que n'hi ha
per llepar-se els dits
i escurar el got
fins que el dit
no es posa vermell
Fixa't, fixa't, fixa't
això
ja són més que adjectius
epítets
tu
I continuem
amb la persona
que ens porta
la ja batejada
a partir d'ara secció
Sensibilidades
perquè avui
tornem a estar amb nosaltres
Carlos
No me hagas
No me hagas
No me hagas
Guardo del anzuelo
Y vuelvo
A empezar de nuevo
Cada vez
Tengo en la mano
La carta
Para jugar el juego
Cuando quieras
Caminando, caminándote
Mi calle que quizá yo pueda cambiar
Esperándote, esperándote
Costumbres argentinas de decir
El problema es otra vez la situación
Cada vez peor del corazón
Yo camino todo y veo
Cada vez que quiero y te espero
Cantando, caminándote
Mi calle que quizá yo pueda cambiar
Esperándote, esperándote
Costumbres argentinas de decir
Bueno, bien, esto es algo así como una especie de indirecta ironía o algo parecido
Me da igual cómo se crea escuchar
A ver, estoy un poco, no sé, estos días, estos tiempos, a lo mejor estoy un poco cansado, aburrido
Creo que básicamente estoy aburrido por mi cansancio
Estoy aceptando poco estos discursos, estas sensaciones de la diferencia
De que ciertos discursos no acepten la diferencia
Que no entiendan que la diferencia es cualidad
Que no entiendan que la diferencia básicamente me enriquece
A ver Agustín
Soy argentino, ¿ok?
Sí, sí
¿Bien?
Una declaración de principios
Bueno, ya vas a ver cómo
A ver, yo podría decir
Desde un lugar decir
Bueno, soy argentino
Vine a España
Por Iberia
Llegué a Cataluña
Estoy gracias aquí a una persona catalana
Tengo amistades españolas
Tengo amistades senegalesas
Tengo amistades catalanas
Y soy un argentino que vive aquí
¿No?
Bien
Y se podría decir
Desde otro punto de vista totalmente diferente
Que soy Carlos
Que no estoy en el lugar de origen
A donde nací
Pero que me siento
Que estoy tratando de vivir como en casa
Que estoy tratando de encontrar un hogar
Un lugar a donde dormir tranquilo
Que estoy gracias aquí
A otra persona
Pero nada más que a otra persona
Que tengo amistades
Que tengo amigos
Que tengo amigas
Que hay situaciones
Pero que no tengo
Ni una amiga catalana
Ni un amigo senegalés
Ni alguien
Que me quiera que supuestamente sea español
A ver
Estoy cansado de las diferencias
Me cansé
Me aburrí
Y si supongamos
A ver
Para que alguien me escuche
Que no estoy hablando en catalán
Que me sale en argentino
Pero que estoy
Con una predisposición de espíritu
Como dice el Zen
De comunicarme
Me da igual
Si alguien
Viene y me hable
En inglés
En alemán
En catalán
Porque en cierta manera
Estoy tratando
De comunicarme
La diferencia puede ser relativa
Agustín
Si tú quieres que sea relativa
Entonces
En cierta manera
Vaya a saber
Porque hoy me cansé
Pero no quiere decir
Que el cansancio
Es una cuestión
Definitoria
Obviamente
Porque no es
Porque uno está cansado
Y mañana dormirá
Y me despertaré mejor
Me despertaré igual
Pero lo más interesante
De todo para mí
Es darme cuenta
Que la cultura
Que yo traigo
De Argentina
No es solamente
La cultura de Argentina
Es lo que yo soy
Lo que son mis situaciones
Y lo que son mis amistades
Yo
Soy
Mi camino
Bueno
Y quien me quiera ayudar
Quien me quiera enriquecer
Está bien
Lo acepto como tal
Y es simplemente
Eso
Y tratando un poco
De formalizar
Toda esta historia
Que al fin y al cabo
Creo que se puede
Escuchar bastante personal
Que tampoco es personal
Que tampoco es personal
Que tampoco es
Ni cultural
Ni
Ni
Transoceánico
Es
Íntima
Y si se hace íntima
Y se hace respetuosamente
Íntima
Es colectiva
Bien
Estaba leyendo un libro
Porque
Básicamente
A veces trato de leer
Y trato de entender
A veces
Se llama
Se llama
Se llama
Miren
Se llama
Lo dije en español
Ojo
Porque si no en argentina
Sería se llama
A ver
Estoy un poco irónico
Hoy estoy
No sé
Bueno
Por cierto
Este libro
A este paso
Dejará de llamarse
Bueno
Sí
Está un poco bajado
Bien
Se llama
Preguntas
A un maestro
Zen
Es de
Taizen
De Shimaru
Editorial
Troque
Bueno
Y ahí entre
Preguntas y respuestas
Y todo esto
Le dice
Maestro
¿Qué es la compasión?
Porque creo que
Básicamente
Y esto es mía
Básicamente
Sin compasión
Y sin humildad
No se puede
Allanar
Las diferencias
Sin compasión
Y sin humildad
Es muy complicado
Porque a mí también
Se me hace complicado
Sin compasión
Y sin humildad
Enfrentar
A un otro desconocido
Es complicado
Pero a mí se me hace complicado
Porque es como
Bueno
Meter mis propias
Barreras
Mis propios miedos
Mis propias marcas
Y si no acepto
Que el otro es diferente
Se me va a hacer
Muy complicado
Entenderlo
Entonces
Bueno
Acá dice
Compasión
Dice el maestro
El amor tiene muchos grados
Muchas formas
Bueno y esto digo yo
A ver
Denos cuenta
Que el amor
Tiene muchas formas
Y muchos grados
Y entender
Y tener conciencia
Que el amor
Y el afecto
Puede tener muchas formas
Y muchos grados
Entonces
Entender que el otro
Puede venir de una forma
A explicarme
Que me quiere
Por ejemplo
¿No?
Porque básicamente
A veces pasa eso
Viene alguien
Y te dice
Bueno
Te quiero
Y no
Como que no imponer
En el otro
Mi propia estructura
Porque eso
Ahí ya la estamos
Equivocando
La historia
¿No?
Bueno
Sigue siendo el maestro
Disculpa
Que yo
Estoy metiendo cosas
¿No?
Mete
Mete
El amor universal
Puede llegar a ser
El más profundo
Si sentimos piedad
Por alguien
No se trata solamente
De comprender
Su sufrimiento material
Afectivo
O su angustia
Debemos llegar
A ser como él
Debemos tener
El mismo espíritu
Que él
¿Cómo ayudar?
¿Cómo curar?
¿Cómo aliviar entonces?
Sí
No debemos ver las cosas
Desde nuestro punto de vista
Subjetivo
Sino que debemos
Convertirnos
En el otro
O por lo menos intentar
Diría yo
No debe haber dualidad
Entonces
Un otro
Un yo
Eso
Es complicado
Eso es
Es como decir
Bueno estoy poniendo una barrera
¿No?
Sigue diciendo
No debemos amarle solamente
Sino que debemos
Identificarnos
Con su espíritu
En el amor egoísta
Siempre
Es dos
La compasión
Siempre es unidad
Sigo leyendo
En el amor existe siempre una dualidad
La oposición entre miembros de la pareja
En la compasión
Los dos seres se funden en uno
El amor siempre es relativo entonces
La compasión es comunión total de los seres
Al fin y al cabo muchos padres
Terminan amando a sus hijos
De una forma egoísta
Si se está demasiado pegado
No se ama verdaderamente
No se siente la verdadera compasión
La dimensión última que se encuentra
En lo más profundo del ser humano
La dimensión suprema de la vida
Es conciencia y amor universal
La una no puede existir sin el otro
Verdad y amor son una y misma cosa
Bueno, eso
Creo que al fin y al cabo
Lo que estoy tratando de
De comunicar
Es un poco lo que estoy tratando de entenderme
Carlos, a mí me preocupa esto de la compasión
No lo he pillado nunca
Porque, a ver, desde el punto de vista cristiano
Por ejemplo
Me parece que no es lo mismo
Porque muchas veces la compasión
Es bastante paternalista
Bueno, mira, a ver
Sanjemos las diferencias
En cristianas, budistas
No sé, maometanas
Bien
Compasión
Lo que a mí se me ocurre
Porque al fin y al cabo
Es lo que uno siente, ¿no?
Un poco
Es tratar
De estar un poco en el espíritu del otro
Y entenderlo
Creo que entenderlo
Ya sería compasión
Cuando el señor Aznar, por ejemplo, dice
Siento compasión
Por cómo va a quedar España
En manos de los socialistas
Por ejemplo
Bueno, mira
Eso de las políticas
A mí el discurso político
A mí me aburre mucho
Compasión, Ronda
Pero si es el deporte ahora actual
Sinceramente
No, no, bueno
Pero por eso justamente
Me aburren muchas cosas
Porque es como
No sientes compasión
Por esto que acabas de decir
Por el discurso político
No hay ni una pizca de compasión
Bueno, me cuesta
Sí, me cuesta
Ah, ¿qué?
Sí, sí, claro
Claro
A ver
Que tampoco es fácil
Porque cuando hablamos de compasión
Y sale en el tema este de Zen
Claro, es un concepto
Que creo que
Que es altamente abstracto
Porque ya cuando leías
Compasión
Dejar la dualidad
Es decir
Intentar ser el otro
Bufa
Habitualmente la compasión
Es aquí
Y se entiende
Sentir lástima
Pena
Y creo que este no es el concepto
Y creo que esto se tendría que trazar
Con cierta intensidad
¿Qué es esta compasión?
A ver
Compasión sería
Como una
Especie de visión
De humildad
Y de entendimiento
Hacia el otro
Ok
A ver
Trato de entender a Aznar
Ok
Trato
Era un ejemplo
No, no, no
Bueno
No hace falta que lo entiendas
No, no, no
No, no
Pero estoy tratando
A ver
Estoy tratando
Me cuesta
Supongo que a nivel
A nivel más sencillo
De ir a una tienda
Y tienes un mal día
Y el tendero
Quizás te ha tratado
Un poco bruscamente
Y te alteras
Y pim pam
Y piensas
Este tío
Y tal
Creo que a veces
La compasión juega
Un papel importante
Porque en el fondo
A lo mejor estás pensando
En esa situación
Básicamente en ti mismo
No piensas
Como está el otro
Ni tampoco
En cierta manera
Le pones un límite
Al otro
Porque al entenderlo
A lo mejor
Poniendo un límite
Le puedes ayudar
Pero ahora
Iniciando un poco
Al principio
Me ha parecido entender
Que venías
Algo
Algo
Disgustado
Con esto de las diferencias
¿Qué es lo que te ha provocado
Este disgusto?
Nos hemos quedado aquí
Todos en silencio
Cuenta
Cuenta
Cuenta
Situaciones
Situaciones
Cosa que a lo mejor
No me cierran
Discursos repetitivos
Que tienen que ver conmigo
Pero
Que en el fondo
Le puede llegar a pasar
A cualquier persona
Nada más que eso
Pero
Como
Como
Detonante
Para llegar
A una especie
De entendimiento
Por ejemplo
Yo me enojo
Pero no trasciendo
El enojo
En una acción violenta
Sino trato de entenderme
A ver
¿Qué me está pasando?
Y ahora por ejemplo
Estoy mucho más tranquilo
Que con el PC
Ah, me alegro
Como ejemplo
Como ejemplo
Sin darme cuenta
Ahora te estoy diciendo
Porque me estoy dando cuenta
Ahora
Básicamente
Pero
Tratar
De
Como que
De entender al otro
Un poco
De
De
De tener la suficiente
Humildad
La mínima humildad
Como para decir
A ver
¿Qué le pasa al otro?
Por lo menos entender
Decir
Bueno
¿Qué podría llegar
A estar sintiendo
El otro
En esta situación?
¿O por qué me dice tal cosa?
Que con la cual cosa
Casi que te obliga
A estar permanentemente
Poniéndote en la piel
Ajena
En el sentido de
No, mira
Permanentemente
El mundo de las relaciones
Es bastante agreste
Digo a bastante
No mucho
Permanentemente no
Porque cuando tú
Puedes
Llegar
A resolver
Ciertos puntos
Internos
Tuyos
Capaz que
Al escuchar
Se te hace más fácil
Esto me ha gustado
Resolver ciertos
Puntos
Internos
Esto es
Irradica la dificultad
Que en cierta manera
Es aquello
No pretendes
Arreglar nada
Si tú vas
Un poco
Desarreglado
Arreglar
O comprender
Es complicado
Estás poniendo
Unas barreras
Carlos lo dejamos aquí
Muy bien
Lo dejamos aquí
Porque
Uy
Avui el Carlos
Ha vingut activat
Pero
Pero tanmateis
El mundo de la sensibilidad
Que es tal com yo
Vull batejar
La seva col·laboración
Es muy bienvenida
Carlos
Gracias
Bien, gracias
El próximo mes
Buenas noches
Mira, mira, mira
Que esto más adusto
Y tú
No, no
Es broma
Es broma
Tú me conoces
Es broma
Yo el conec
Una miqueta
Y voldría dir-vos
Que si hay una persona
No diría optimista
Pero si realista
Y una persona
Que deixe fluir la vida
Per las seves venas
Aquest es Carlos
Es decir
Els seus comentarios
Aquí son muy bienvenidos
Y que por eso
Es aquí
Escolteu
Jo vull finir avui
El programa
Doncs donant la déu
A
Bueno, jo sé que
Vull atestar
De la política
El deporte este
De la fugida
I sí
D'aquesta dreta rància
Que sembla ser
Que marxa
Amb aquella cançó
De la mandràgora
Que parlava
En certa manera
Irònicament
De la mort de Franco
Que bueno
Són els descendants
No?
No diuen que
Per allí hi estan
Doncs escolteu-la
Mentre nosaltres
Nos anem
I aleshores
També us aconsellaria
Que recuperéssiu
Un article d'avui
De la Pilar Rahola
L'avui
Força interessant
El respecte del terrorisme
Llàstima que la Pilar Rahola
Després també
Vagi a parlar
Per determinats programes
De ràdio
De la tele
I que la cagui
Perquè no està a l'altura
Del que escriu
Crec jo
I després també
Recomanar-vos un article
Del llavina
Jordi Llavina
Del qual també us vull
Recomanar un programa
Que fa a Catalunya
Cultura
Que es diu
Fum d'estampa
I que tots els lletres ferits
No hauríeu de deixar
D'escoltar
I un cop finalitzat
El capítol de recomanacions
Donar el meu
Mea culpa
Perquè he tingut l'oportunitat
De parlar
Amb dues persones
Que s'han posat en contacte
La Rosó
I l'Anna
I no els he preguntat
Què és aquella petita cosa
Que els deleix
I també
Ai, llàstima els que no heu vingut aquí
Buscar les entrades
Que es floriran
Adeu
Molt bona nit
Que anemacanegeu força bé
Els controls la Sílvia
Per suposat
Gràcies Sílvia
Un petonet
I que us ha parlat
Lagos
Ciao
Adéu
A su entierro de paisaño
Asistió Napoleón
Torquemada
Y el caballo
Del noblecí
Campeador
Marcelino de cabeza
Marcándole a Rusia
Un gol
El coño de la Bernarda
Y un dentista de León
Y Celia Gámez
Manolete
San Isidro
Labrador
Y el soldado desconocido
A quien nadie conoció
Santa Teresa
Iba dando
Su brazo incorrupto
A don Pelayo
Que no podía resistir
El mal olor
Y el marqués
Que ustedes saben
Iba
Muy elegant
Con un...
Con un...
Con un...
Con un...
Con un...
Con un...