Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sentir els oïdors habituals els dissabtes
al nostre programa, això és el que
oferirem avui, aquest
enregistrament, en aquell moment era en directe
però ara enregistrament d'aquella entrevista
amb dos dels músics
de la Cobla Reu i Jo, una formació
vital, plena
de ganes i que es renova també
d'això, amb l'excusa aquesta
vam tenir aquests convidats que ens van
parlar d'aquesta nova dapa de la Cobla però també
d'experiències passades i d'intencions
i de projectes que tenen de cara
al futur. Una entrevista que com deia
va ser força llarga i poca cosa ens
quedarà en la resta del programa
però sí que procurarem encabir
algunes coses perquè
tot just començant l'any es va acumulant
la feina, diguem-ho així, coses que es
preparen més que res per al llarg d'aquesta
temporada. No vull avançar res
perquè tampoc sabem exactament
com ens sabrem de fer encabir
totes aquestes coses en la resta del
programa i també volem que hi hagi
espai musical i justament
amb això començarem d'aquí uns instants.
En un proper programa parlarem extensament de la
Cobla contemporània i entre altres coses
ho farem dels seus projectes discogràfics
alguns dels quals i és una realitat
ben interessant. Ens referim als dos
volums de contemporanis, uns discos que
pretenen mostrar composicions d'autors
actuals. En el més recent, el segon
volum, l'autor més jove és el reuseny
Eduard Sendri Nogués, contrabeixista
de la Cobla Reu Jove. Ell serà un dels
convidats del programa d'avui, com us deia,
però de moment escoltem la seva sardana,
Miscel·lània, que són el disc, està
inspirada en sentiments contradictoris,
desenganys, emocions i vivències
personals. Aquesta composició va ser
finalista en el quart concurs per a joves
compositors de Blanes de l'any 2001.
És la versió de la Cobla contemporània.
de la Cobla Reu Joveu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
de la Cobla Reu Joveu.
i recuperem l'espai
del programa que anomenem el tema
i en la seva vessant de comptar
amb convidats i els estudis
de la Cobla Reu Joveu.
i avui ho fem amb dos representants
de la Cobla Reu Joveu.
ells són el Contrebaix, l'Eduard Cendra
i el Fiscorn, el Carles Segura.
Benvinguts.
Hola, bon dia.
Em sembla que ja havíeu estat els dos
alguna vegada al programa, al principi sobretot.
Sí, jo hi havia estat abans.
I l'Eduard segur que també.
Jo ja deu ser la tercera vegada.
Jo un cop, sí.
Recordo que vam parlar des dels mateixos
començaments de la Cobla.
Quants anys fa, ja?
Començarà amb la setena temporada, ja.
Set anys i...
Bueno, són sis i uns mesos.
I el que ha aconseguit la Reu Joveu
doncs fer-se un lloc entre les Cobles del país,
no només d'aquí de les comarques meridionals,
no és estrany, doncs, que actuïn més enllà,
fins i tot, per dir-ho d'alguna manera,
el cor de la sardana.
És a dir, que és una Cobla, doncs, que es té en compte
entre les Cobles de categoria, diguem-ho aixai.
No és que vulgui respallar-los,
però senzillament la veritat,
la cosa que podeu constatar veient programes de plecs
i de plecs importants, sovint.
Això sí, òbviament, la major part de les actuacions,
doncs, òbviament, per aquestes comarques, oi?
Sí.
Una bona tanda d'actuacions per la part meridional de Catalunya.
Bé, de part.
A part que és lògic, no?
Suposo que el territori principal,
l'àmbit on ens movem, sigui la nostra demarcació,
perquè, primer que tot, a Barcelona i a Girona,
el nombre de Cobles ja és prou gran
per bastant poder satisfer les necessitats del lloc, no?
I, esclar, també, en una vessant econòmica,
competir amb Cobles de Girona i de Barcelona
només pel fet dels desplaçaments...
I encara hi.
És difícil, però sí, ja ens agrada a vegades poder anar, doncs, no sé,
a Banyoles o Torroella o a dalt a l'Empordà, no?
Però...
Suposo que això deu ser personal a cadascú,
però quina és l'actuació que recordeu més interès
a cadascun de vosaltres?
Ah, s'ho he agafat així de sorpresa?
Ara m'has matat, eh?
Home, si no, la que més...
No sé, alguna d'allò...
Suposo que, no sé si és una ballada, una pleca,
o potser algun altre tipus d'actuació que heu fet...
Home, mira, les actuacions que, aviam, surten més del normal
i potser fan més gràcia, és quan realment surts d'aquí, no?
Surs del que és normal, habitual, no?
Dels ballades típiques de cada setmana, dels aplecs, no?
I jo recordo amb molt de carinyo, per exemple, doncs,
com anar a Bèlgica a tocar, no?
Vam estar, doncs, no sé si va ser 4 o 5 dies, ja em corregiràs,
i, bueno, doncs, tant és el fet de marxar d'aquí, no?
De sortir, de tocar, de fer música a Bèlgica.
A més a més, allà vam coincidir amb el casal català, no?
I també, doncs, feia molt de temps que no sentien, doncs, sardanes allà, no?
I la veritat és que vam trobar gent molt il·lusionada, no?
I que no es van tractar, ens van portar, doncs, amb safata, no?
Com diríem.
I és una actuació que recordo amb molt de carinyo.
Ara, per exemple, també vam estar a l'agosta a Manchester, no?
Doncs, també, ni que va ser una mica diferent, va ser només un cap de setmana.
Però el fet d'allà també trobar-nos amb gent de molts àmbits de la cultura popular diferents, no?
Com, per exemple, doncs, els bars, doncs, castellers, no?, geganters, no?
Doncs, també és un punt d'unió, no?
I, a més, te trobes amb gent, i molts els coneixes, no?, doncs, en un altre lloc, no?
Que no és aquest.
I també això, doncs, la veritat que són actuacions, doncs, que recordes, no?
I, no sé, a plecs d'aquí, doncs, home, potser també la primera vegada que vam anar a la festa de Sant Martí, hi ha a Banyoles, no?
Doncs, home, també impressiona molt, perquè, no?, tens la principal de l'abisbal a un costat,
tens la sabatana amb un altre, no?, davant amb la que teníem la mil·lenària, i nosaltres, no?, i potser portàvem un any o dos.
Un any.
Un any, no?
Jo comparteixo el mateix.
Bèlgica, hem fet molts viatges, però a Bèlgica tothom tenim un molt bon record,
i sí que, per exemple, la celebració de l'any de la tenora a la plaça de la catedral de Barcelona amb deu cobles
és una cosa que, com que també surt del normal, dius, ostres, és que estic tocant aquí amb 110 o 115 músics més.
I és una cosa que et marca, no?, perquè, vull dir, una cosa que no es fa cada dia ni cada any.
I sí que potser el Sant Martirià primer, a més, vull dir, que ens anàvem allà acollonits, parlant clar,
vull dir, era a l'octubre, i només feia 11 mesos que havíem començat.
I el que diu ell, tenir les principals cobles del país, amb un Sant Martirià, amb una gent a la plaça,
amb compositors, com encara hi havia el Manuel Sedarra, que era viu, el Martirià Font,
i un munt de compositors allà, i tu, un nano de 18 anys, que dius, i què hi faig, aquí, ara, jo?
Bueno, el cas és qui éreu, i si éreu, segur que, vaja, perquè una cosa que segur que fan a Banyoles
és seleccionar molt les cobles, hi ha una sèrie de cobles ja que hi són sempre,
i després, si van a buscar algun altre més, és que hi ha uns mínims de qualitat, menys...
Ja hem estat dos anys.
Dos anys, a l'Aplec, i després dos vegades a la sotmarxeria.
I ara, com que va començar tot, el segon any que vam ser va ser el primer any del Coco,
de la competició de cobles, clar, amb la intenció que cada any anessin cobles noves,
el que no podíem fer era el següent any, al cap de dos anys, tornar,
i ara han anat passant cobles joves el dissabte, que va canviar el format,
i suposo que, precisament aquest 2004, a mi m'agradaria poder tornar a repetir,
perquè ara ja ho trobes a faltar, no?
L'hi trobem, l'hi trobem.
Una escapadeta, eh?
Una escapadeta, sí, sí, sí.
Un altre tipus d'actuacions, tipus acompanyament d'esbars,
és més compromès que una ballada de sardanes normal, no?
Sí.
Com ho veieu vosaltres?
Home, mira, això ha sigut una cosa que hem provat aquest any per primera vegada,
pràcticament, sí.
Sí, almenys una...
El 5è aniversari.
Sí, exacte.
El 5è aniversari vam tocar tres peces d'esbart, allà diguéssim,
va ser la nostra primera actuació en aquest tipus de música o d'espectacle,
i llavors, doncs, arran d'això, doncs, segurament, doncs, aquest juny,
vam fer per la Festa Major de Sant Pere, doncs, el que és el primer, doncs,
si diu ballada d'esbart o, bueno, no ho sé, actuació, no?
Amb un esbart complet, no?
de dos parts, i amb els valls ho vam fer amb els valls del Borfeo Reusenc,
i, home, sí que és feina, perquè a primera tampoc no estàvem acostumats,
i són molts valls, és una altra manera de preparar, no?
No són sardanes, i, bueno...
La sardana sempre és al ritme, no?
Sí, sí, i aquí, doncs, bueno, el director...
Una cosa és quan assages, que assages i preveus el ritme aquell,
però llavors, doncs, el directe, diguéssim, el moment,
doncs, el director també està pendent que aquell ritme, per exemple,
vagi bé pels balladors, no?
Llavors, doncs, doncs, igual et trobes, doncs, que has assajat una cosa
una mica més lenta, i el director et diu, no?
Més marxa.
Et va assenyalant que falta marxa.
Sí, és una mica la màgia del moment del directe, no?
I que vegi que els quadren els passos dels d'ensaires,
i penso que sí, que és bastant més difícil, has d'estar molt més concentrat,
perquè hi ha altres compassos, hi ha canvis de ritme,
les obres com a tal tècnicament són molt més complexes en general,
i sí que requereix d'una preparació que s'ha de dir,
en sis temporades mai havíem fet doble sessió d'assajos setmanals,
i a més el juny i en plena època d'exàmens, que som joves i tot plegat,
vull dir que d'alguna manera requereix un esforç suplementari.
Arrel d'això, amb l'estat de Manchester vam poder treballar un repertori nou d'Esbar,
que va ser amb l'Esbar d'Aranys de Munt,
i evidentment aquest tipus de repertori,
hem tingut el treball del Jesús Ventura com a director,
una persona que lògicament té molta experiència en el món de l'Esbar,
i de cara a aquest 2004 es repetiran algunes d'aquestes actuacions,
perquè ja estan lligades amb l'Esbar de Reus i d'Orfó i alguna altra cosa,
i sí que a vegades ens truquen i ens ofereixen possibilitats d'anar a l'estranger,
que potser per temes d'agenda no es poden fer,
d'esbars.
Enguany se'ns havia ofert d'anar a Àustria,
amb un esbar de dalt a la Garrotxa,
no recordo si era d'Olot mateix o no,
però no va poder ser perquè era la setmana de Sant Joan cap a Sant Peu,
vull dir, una setmana que vam tocar cada dia,
i llavors d'aquestes coses te van trucant de molts llocs i d'esbars,
potser no dels principals del país,
però els has de dir que no pel simple fet de l'agenda,
que si no possiblement ens ho plantejaríem
i estaríem fins i tot més habituats a fer aquest tipus de...
I un altre tipus d'actuacions serien, per exemple, aquesta.
Ah, segure'ts!
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'any anterior, la Lliga
va néixer el 96-97
no me'n recordo malament
i just un any després ja vam començar a col·laborar
amb ells, i aquesta gravació
feia escassos 4 mesos
que la Cobla Reu Jove com a tal
existia, vull dir que va ser
una novetada. I això és
caminant?
Això ho fem parats, sí
aquest ball
el fem parats, sigui a l'Ajuntament o
a Sant Pere quan surt el patró
diguéssim, doncs estem
allà i a la que surt l'Àguila
fa aquest ball, fa
la salutació
i després ja es continua amb la marxa del processó
i això també es fa al sortir
de l'Ajuntament amb les autoritats
i per misericòrdia. Representa
el símbol de
la ciutat, l'Àliga. Sí, home, jo imagino que
el fet que l'acompanyi una Cobla
també vol donar una mica
aquesta simbologia
de, no sé
com ho diríem? Fins i tot també és riquesa
harmònica
o de més varietat
de timbres i de sons
i també el fet de
posar-hi dos instruments de percussió
la caixa, un bombo
i és, bueno
arrel d'això però el que sí que
clar, durant tot el recorregut vas
caminant, amb tenores i tibles
no és gens habitual, els que
heu tocat instruments, com bé sabeu, les canyes
són delicades
i a més a més
no hi ha repertori, aquí és on ha entrat
la nostra tasca
de recerca i de
remenar i remenar peces
i provar
peces i
arreglar-ne que no són originals
per Cobla perquè és que
que puguis tocar una peça
doncs no sé, un galop per exemple
d'aquests que a vegades toques en un concurs
o en un concurs de colles improvisades
en una plec, segons com
estan concebuts
no, al carrer no funcionen, no es poden tocar
o sonen molt pobres
i clar, la gent el que vol és que
una Cobla soni com una banda de 120 músics
i amb tot el xibarri de la gent
doncs apreta
tot el que puguis i més
perquè és que si no
els balladors i la gent
al moment de l'esclat de festa
volen
canya, no?
Home, amb l'Àguila pensa que
això són tres peces
o dues peces puntuals
la marxa de processó
es fa a la processó del dia de Sant Pere
només
i els balls aquests fan en tres o quatre moments puntuals
de les festes majors i de misericòrdia
però la resta de Cercavila
la gent el que vol és canya
i l'Àguila
jo crec que la gent
nosaltres gaudim
de tocar amb l'Àguila
els que estan ballant també
i a part sempre ens hem portat molt bé
i ens hem vingut
i a més a més
la gent moltes vegades
ja quan veu l'Àguila
el que vol és que es cavalli
i clar, nosaltres
hem agafat marxes
inclús hem tirat de galops
de colles
perquè són
a cap i a la fi són marxes
i
típicament nosaltres
el que fem
és al final de tot
comencem a anar més ràpid
i clar, la gent comença a aplaudir
és que una mica de gràcia
que la festa major
també és una mica això
Bé, la cobla Reu Jove
com totes les cobles
doncs experimenta canvis
no hi ha res immutaula
i
tot i que hi va haver bastants anys
que les variacions van ser mínimes
l'any passat ja va haver renovació
i en guany
torna a haver-ne
i parlem una miqueta
perquè un dels
dels veterans
de la cobla
que ho deix
és el Carles
efectivament
què?
costat molt?
home
tant de la decisió
sí
la veritat és que sí
que costa
perquè són
molts anys
ja no només aquí amb la cobla
sinó que portem
tocant
doncs
jo des dels 12
tu ho adobar des dels 11
segurament
i la meva germana
tenia 8 o 9
no ho sé
pràcticament
des d'aquest petit
doncs fins ara
no
i si jo tinc 25 anys
i vaig començar als 12
doncs porto
doncs mitja vida
podríem dir que els caps de setmana
tocant
pràcticament
i home
costa en el sentit
que és una cosa
doncs que portes ja molt dins
és una cosa que sempre t'ha agradat
i bé
doncs ara significa
i a més
és una cosa que
a veure
tocar amb cobla
doncs implica
que durant l'any
doncs bé
cap a setmana
i a l'estiu
doncs
a veure
m'hi dediques
i dediques gran part del temps
no?
llavors
en el meu cas particular
jo puc parlar
per mi
doncs
el que he volgut
és que
mira
aquest any
doncs
també l'any passat
vaig acabar
la carrera
he començat a treballar
i bueno
ve a ser una mica
un canvi d'etapa
que vull fer personal
no?
o almenys provar-lo
i no sé
doncs
vam disposar una mica
d'aquest temps
doncs que
doncs que també
tens ganes
no?
és un cas similar
em sembla
dels altres companys
no?
sí
més o menys
sí
perquè l'Alfred també
doncs està pràcticament acabant
també he començat a treballar
és el trompeta
i
sí que és el trompeta
no?
i el
i el César
que és el Tibla
ell només ha estat un any
tant l'Alfred com jo
hem estat des del principi
i a més
ens portem
no?
tot
tot el temps
de darrere
doncs també
tocant
i
i bueno
el César doncs es va
bueno
ha estat només aquesta temporada
ell doncs bueno
ha detectat una altra situació
no?
també
té una filla
bueno
no sé
cadascú doncs
se sap una mica
doncs les seves coses
no?
jo puc parlar per mi
i ja et dic una mica
la intenció és aquesta
que ho trobaré a faltar
doncs estic convençut
però
però bueno
és una cosa que portes dins
i la pots anar seguint
doncs des d'altres vessants
no?
mai se sap
i mai se sap
exacte
no sé
i segurament
segurament
doncs que
si
que ens veurem
tocant
no?
que sempre hi ha alguna actuació
si n'hi ha
90 o 100 a l'any
doncs en alguna
un no pot venir
i bé
doncs si m'ho diuen
doncs que
continuaré col·laborant
no?
o sigui d'una manera
o d'una altra
bé
que tres músics
d'una cobla
com la Reu Jove
doncs pleguin
suposo que és un problema
a veure
a nivell general del país
hi ha molts més músics joves
i de qualitat
que fa
fa uns quants anys enrere
recordem que la cosa
és bastant crítica
però aquí
a les comarques
meridionals
potser no és tan
tan fàcil
com en altres parts
del país
com ho
solucionat
que vagi
mira
una cosa és com ho solucionem
i l'altra
és com
s'hauria de poder solucionar
i aquí és el que deies
que ara no toca
parlar de política
però
està clar que
convindria
però des d'allà
que
bé sigui
des de la Diputació
amb els conservatoris
de Reus
Tarragona
i Tortosa
s'hi posi fil
a l'agulla
i es comença a impartir
amb tota naturalitat
els instruments de cobla
com es fa
a tantíssimes
i tantíssimes
poblacions
de tota la geografia
catalana
començant
per grans ciutats
i acabant
per pobles
com poden ser
a Gramunt
Solsona
Vellpuig
o Cervera
on
no hi ha
una gran tradició
de cobles
ni de Sedanes
però
tu vas allà
i pots escollir
l'opció lliurement
de tocar la tonera
al Tibla
o el Flaviol
o això
acabarà
d'alguna manera
a la llarga
perjudicant
a totes les cobles
perquè
si d'alguna manera
ara ja a vegades
has de tirar
d'agafar-ne un
d'una coble veïna
perquè et pugui venir
a tu
i llavors
li passes el pastís
a ell
o la patata calenta
perquè és qui té
el problema
per trobar
un substitut
no hi ha
suficients recursos
per fer-ho
nosaltres
en aquest cas
et diré
que l'experiència
personal
és que l'any passat
sí
que va ser
molt més traumàtic
el moment
que
a part que
durant
els primers cinc anys
menys
el Carles Errut
que se'n va anar
primer a la Mediterrània
i posteriorment
a la Sant Jordi
no havíem canviat
a ningú
érem deu músics
des del primer moment
clar
cinc de cop
és un
primer en aquell moment
et dona la sensació
que allò són sorra
va ser un xoc
la veritat
és que és quasi la meitat
de la coble
et penses que no te'n sortiràs
te n'acaba sortint
i quan en guany el Carles
ens va dir al maig
que amb força
temps d'antelació
ja ni vas donar importància
perquè tenies
l'experiència del cinc
i quan el mes d'agost
ens van dir
mira que no continuarem
la temporada
que ve els altres dos
penses hi ha aquell moment
de preocupació
però dius
si l'any passat
ens en vam sortir
i en guany ens en sortirem
llavors esclar
què passa
doncs que el fet
que l'any passat
ja hi hagués aquest canvi
tan gros
ens ha suposat
anar a buscar
arreu del país
músics
que tinguin la qualitat
com a mínim
com la que hi havia
a la plaça
que ocupaven
els corresponents antics
llavors
què ens ha passat
doncs que el primer trompeta
el Carles Martí
ens ve de la ràpida
de Sant Carles de la ràpida
que el primer tipus
el César ens venia
de Martorell
tot i que és valencià
que
doncs dos dels
actuals components
provenien
de la renovada
Coblarreus
que també
doncs al seu moment
es va renovar
i que
finalment
un dels components
no havia tocat
mai
Sardanes
ni quan el van fitxar
o digue-li com vulguis
que és el Flaviol
ni tan sols
tocava el Flaviol
és a dir
era una aposta
de futur
decididament
descarada
i molt arriscada
que ha sortit fantàstic
jo amb el Sergi
el que passa
que el coneixi
del Conservatori de Vilaseca
com a flautista
hi havia certes garanties
i una persona
que havia estat
a l'escolònia
de Montserrat
i que
amb la flauta
té unes grans aptituds
que a més
avui volia que estigués aquí
però no ha pogut venir
doncs
era una garantia
a més
el referent familiar
que el seu pare
toca el contrabaix
a la Coblarreus
també hi podia jugar un paper
de dir
ja coneix el que és
el món de la cobla
i en tot cas
el 2004
la tònica
segueix el mateix
és a dir
el trombó que ens entrarà
ens vindrà d'emposta
perquè hem resseguit
Reus, Tarragona i Comarca
i no
no hi havia manera
o no els hi
interessava
i per tant
vindrà d'emposta
d'un component
de la banda
de la Lira en Pustina
que doncs
com a tal
té una experiència
molt contrastada
perquè allà
des de molt petits
que maman instrument
a part que estudia
aquí a Tarragona
al Conservatori
només fa música
el primer tip
i aquí
perquè veig
és el que cal fer a vegades
ens vindrà
de Palafrugell
que es diu ràpid
Déu-n'hi-do
i fa un canvi radical
després de sis anys
a la Baixa Empordà
doncs
vol canviar
d'aires
de renovar-se
en aquest sentit
musicalment
d'una altra visió
que és més
la que tenim nosaltres
amb més inquietuds
poder fer això
als bars
fer altres gèneres musicals
que no tot sigui
fer 120 ballades
a l'any
de sardanes
i un aplec
o dos
i s'ha acabat
i no fer res més
Casa de l'Oriol
perdona Eduard
és curiós
perquè precisament
amb ell
el vam conèixer
necessitàvem un tible
per Manchester
perquè a vegades
el César
no podia venir
i bueno
preguntant per aquí
per allà
aviam quin tible
podia venir
no sé
clar
resulta que
amb els bars
també és important
el paper
i ens van dir
truqueu
amb aquest noi
que no el coneixíem
nosaltres
de res
i bueno
doncs
s'hi va interessar
i no havia fet mai
tampoc
el bar
i sí, sí
i a més
va venir un parell de dies
assajar aquí
amb el Jesús Ventura
ho van fer
i és de la nostra edat
que té 23 o 24 anys
no, aquesta setmana
va fer 25
25
serà el més gran
de la Copla
amb 25
recient fets
i bé
doncs bueno
vam estar molt a gust
amb ell
i quan li vam proposar
doncs
pràcticament
no s'ho va pensar
tampoc massa
vull dir
jo el vaig trucar
per dir-li
mira t'he enviat
unes fotos de Manchester
i unes partitures
i quan ja penjava
dic
Oriol
que em pots donar
algun telèfon
d'algú que coneguis
que toqui
què passa
mira que ens pleca aquest
i necessitem
diu
deixa'm una setmana
que me'n vaig al País Basc
amb la xicota
i m'ho penso
i te dono contestació
que m'interessa
i clar
en aquell moment
et quedes amb el telèfon
a la mà
amb una cara
de ruc
que dius
i ara
vull dir
jo no sé ni què he de dir
ni què he de fer
al final
doncs el teniu fitxat
per la propera temporada
sí
i el trompeta
serà un nano de Reus
que tot just té 18 anys
serà el Benjamí del grup
i bueno
és allò
un brillant
un diamant en brut
que el polirem
a base de
escuteu però a veure
si algú
algú
ignorant
o malpensat
segons com ho mireu
pot dir
si en un moment
d'una vau sortir
vosaltres
perquè no pot sortir
més gent
puc ser dolent o no?
mira
tens el micro aquí davant
si soc políticament correcte
diria que sí
de fet
hi ha el referent
que va sortir
a la ciutat de Reus
fa cosa d'any
i un parell
de tres de mesos
però
si hi ha de ser dolent
t'he de dir
que en aquests moments
i ja
remetem-me el que
com he començat
si no hi ha
un plantejament
imminent
de màxim
dos anys
que es comencin
a impartir instruments
jo veig
pràcticament
impossible
parlava amb el mestre
Muralè del dia
del concert de Nadal
que ens va venir
a Reus
i em deia
que havia parlat
amb la gent
de les bandes
d'emposta
per moure
una mica el tema
i que allà
es creés una cobla
i em deia
que ho veia
pràcticament
inviable
impossible
no hi ha
clar
potser no hi ha
la tradició
ni aquell
l'interès
o no sé
la solució
seria aquesta
que dieu
que de fet
és la que funciona
a la majoria
de llocs
del país
escoles
el que està clar
és que
tu vas a Gremunt
i un poble
com a Gremunt
que no sé exactament
ara quina població
pot tenir
i té tres cobles
em sembla
que més evident
que això
no hi ha res
és a dir
o bé
pots ser un bon moment
amb la juvenil
de Bell Puig
en ple bullici
de cobles joves
va guanyar-se
un lloc
dintre de les
destacades
i tenien
com a referent
la segona cobla
la Trastorons
que
ara sembla ser
que estan tornant
a començar
des de base
amb gent jove
molt jove
de 10-12 anys
per d'aquí uns anys
tornar
quan van fer
la nota de premsa
no es disolia
la Trastorons
sinó que
plegava temporalment
per poder
tornar a agafar
forces
carregar piles
i
crec que hi tornaran
perquè hi ha
suficient gent
i amb la meva amistat
personal
amb gent de Solsona
vam passar un moment
molt crític
els hi falta
algun instrumentista
perquè tipus
es van molt buscats
i hi ha molta
manca
però sí que em consta
que en aquest moment
tenen quatre tenores
tres flaviols
quatre fiscons
per tant
que hi ha pedrera
i gent que s'interessa
per aquests instruments
i Solsona
pot tenir
8 o 10 mil habitants
en el millor dels casos
o 7 mil
si Tarragona i Reus
que estem a
100 mil
o 120 mil
com pot tenir Tarragona
tenim a Tarragona
una cobla
fins fa 10 anys
enrere
a Reus una
i que es nodria
bàsicament
de músics
de tota la demarcació
perquè de Reus
n'hi havia un parell
i de Tarragona
també n'hi ha
que no són de Tarragona
és evident
que alguna cosa passa
i llavors
caldria posar-hi
remei
ara
jo no hi veig
de moment
cap interès
a nivell polític
anirem parlant
gràcies per estar amb nosaltres
el temps ja
l'hem superat
de fet
però valia la pena
gràcies per estar amb nosaltres
Carles
a veure si ens seguim veient
ens veurem
ens veurem
dins el món de la cobla
ara aniré
a comptar
amb passos
d'obligades
i
potser balla alguna sardana
no sé
ja veurem
i bé
l'Eduard
si segueix escrivint sardanes
com a mínim
com la que ho veu
el programa d'avui
i que la cobla
segueixi endavant
a Tarragona
els podrem veure
més d'un cop
al llarg d'aquesta temporada
podrem escoltar
i ballar amb ells
molt bé
gràcies
a vosaltres
i potser la manera ideal
d'acabar aquesta part
dedicada a la Reus Jove
és escoltar
una sardana
interpretada per ells
amb el disc
que van enregistrar
amb sardanes
reusenques
per dir-ho d'alguna manera
i és la que
porta per nom
les oques de la catedral
d'en Toni Planàs
a la Reus Jove
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
a la Reus Jovem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I comencem amb l'agenda d'activitats parlant-vos de ballades de Sardanes.
Per demà, diumenge, dia 25, a dos quarts de 12 del migdia, a Valls, al pati, una ballada amb la cobla contemporània dins la festa de la Calçotada.
I també per demà, al migdia, actuació a l'abisbal del Penedès de la cobla Maravella.
Pel dissabte 31, a les 7 de la tarda, a Reus, a la plaça de Prim, amb la cobla Paramanyanet, una ballada com a ajuda als companys del col·legi Paramanyanet que preparen el viatge a fi de curs.
I una actuació dels bars per dissabte vinent, a dos quarts de 7 de la tarda, aquí a Tarragona, al Palau de Congressos Festival de Dances, amb les seccions infantil i juvenil de les bars d'Ansaire de Tarragona.
Aquesta és la breu agenda d'avui, després de la qual passem ja directament a l'espai de notícies.
I avui s'obre la sisena temporada del cicle de concerts dedicats a divulgar la cobla, el cor i la dansa tradicional en sis vetllades promogudes i organitzades per la Fundació Orfeo Català Palau de la Música
i pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, que se celebren al Palau de la Música Catalana en sis dissabtes entre els mesos de gener i abril d'enguany a les 7 de la tarda.
En aquest cicle, la dansa serà representada per a tres formacions, l'Esbar Català de Dances Aires, l'Esbar Sabadell d'Ansaire i Vallets de Catalunya, que oferiran un espectacle titulat Ben Viva, Ben Nostre,
que sota la direcció coreogràfica de Miquel Bailón i la direcció musical de Mano L'Oltre, oferirà una mostra ben variada i atractiva de danses tradicionals ben representatives
i característiques. D'altra part, el Cant Coral comptarà amb l'actuació de la Coral Sant Jordi.
Però, com és habitual, la Cobla ocuparà la part més àmplia del cicle, amb quatre concerts, tot i que també s'hi presenta en una unió sugestiva amb el Cant Coral.
La Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, és la formació vertebradora d'aquest cicle, que en la seva primera intervenció comptarà amb la presència de la Coral Polifònica de Puigreig,
interpretant cançons de Joan Manuel Serrat i l'obra Cervantesos Bergadans, de Joan Lluís Moraleda,
així com composicions de Josep Serra, Josep Solà, Manuel Oltre i Antoni Rosmarbà.
Igualment, trobarem la Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, amb un programa dedicat a grans mestres del concertisme per a Cobla,
dins el qual s'inclou l'estrena d'una composició encarregada a Josep Lluís Guzmán i que serà dirigit per Xavier Puig.
En una altra sessió hi trobarem la Cobla, la principal de la Bisbal, que oferirà una selecció de sardanes de l'escola clàssica empordanesa
i les composicions guardonades amb els Premis Serrat Banyoles d'en Guany.
Finalment, remarcarem la inclusió en aquest cicle d'un aplec de Cobles barcelonines
que en Guany assoleixen fites ben assenyalades com són el 75è aniversari de la principal de Llobregat,
el 25è aniversari de la Cobla Mediterrània i el 20è aniversari de la Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
En aquest concert hi trobarem l'atractiu afegit de dues obres d'estrena
i la col·laboració com a director convidat d'Antoni Rosmarbà.
Recordem ara que els colles sardanistes estan treballant per tal de posar al dia la seva organització
i fer front als nous reptes que darrerament se'ls està plantejant.
A nivell de la Unió de Colles Sardanistes, aquests dies s'organitzen unes reunions
amb els organitzadors dels concursos per tal de cercar la manera de millorar aquestes competicions.
La primera reunió s'havia d'haver fet fa 15 dies a Barcelona, però es va ajornar per una data propera.
La setmana passada la cita va ser a Girona.
Demà diumenge es farà el vendrell pel que fa a la demarcació de Tarragona
i el 14 de febrer a Lleida.
Totes són a les 12 del migdia, excepte la de Lleida, que serà a les 5 de la tarda.
Ja hem comentat moltes vegades que tradicionalment les cobles i les orquestres
fan canvis de plantilles per a aquesta època de l'any,
més o menys al voltant de Carnaval, que és quan menys actuacions acostuma a haver-hi.
Poc a poc ens van arribant notícies en aquest sentit
que anirem comentant en properes setmanes.
De moment, val la pena remarcar el procés de renovació i de rejuveniment
que ha iniciat la COBLA a la principal de Tarragona.
En primer lloc, cal dir que el tenora, i fins ara representant de la COBLA, en Jaume Salabert,
un músic amb una llarga carrera de diverses formacions,
però que durant molts anys ha estat l'ànima de la COBLA tarragonina,
deixarà de complir aquesta tasca de representació, encara que seguirà com a tenora.
Ara, per contactar amb la principal de Tarragona,
cal fer-ho amb l'altre instrumentista de tenora, el Rafael Guinovari Bellmunt.
Per a tots aquells que estiguin interessats, indiquem les seves dades.
És el carrer Joan Antoni Guàrdies, número 90 43007 de Tarragona.
Els telèfons 629 74 83 52 i 977 23 69 79.
La direcció musical de la COBLA l'assumeix el Flavio Laire Jordi Salabert,
mentre que es renoven les places de trompeta i de contrabaix.
Deixen la COBLA els trompetes Josep Tell i Josep Maria Gual,
i s'incorporen a la formació Josep Franquet i Samuel García.
El germà d'Aquis de Ré, Nataniel García,
serà el nou contrabaix en substitució de Josep Vilalta, que es jubila.
I acabem aquest bloc de notícies deixant constància
que en el ple de l'Ajuntament de Tarragona celebrat dijous passat
es va aprovar a iniciar els expedients per a concedir diverses distincions,
una de les quals el títol de fill predilecte de Tarragona
a Salvador Fai Llimiana, director de danses
i, darrerament, fundador i ànima de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona.
I en la recta final del programa
volem dedicar una sardana a una entranyable persona
que, malauradament, aquesta setmana ens ha deixat.
Ell era en Lluís Roigcoll, un fidel oient del nostre programa
i sardanista d'aquells de tota la vida, tant ell com la seva família.
Fins als seus 100 anys, que es diu aviat,
s'ha emocionat ballant i escoltant sardanes
i així ens ho ha expressat en aquest programa més d'una vegada.
Vam tenir ocasió de parlar amb ell,
de parlar-nos, sobretot, de la introducció, pràcticament,
a la sardana a la veïna població de Constantí.
Va ser una entrevista molt interessant.
El nostre déu particular serà amb una sardana de meitat del cicle passat,
balladora i alegre i molt coneguda,
que segurament que ell també va ballar en moltes ocasions.
És sota el Mas Ventós, d'en Jaume Bonaterra,
interpretada per la principal de la Bisbal
i dedicada al que anomenaven carinyosament
al petitot de Caballori i a tota la seva família.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
киç.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A mi?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i demà repetició a partir de les 10.