Sabeu, les pors més ancestrals dels artistes,
siguin de la disciplina que siguin,
passen per la retallada de la seva llibertat d'expressió.
El cas que ens ocupa, els músics,
les pors atàviques van des de la censura de les lletres de les cançons
a la retallada de l'obra musical,
un cas molt similar al dels directors de cinema
amb l'integritat de les seves pel·lícules.
I és aquí on volíem anar a parar.
La mutilació d'una obra musical consentida o no
per l'autor de la mateixa.
Hi ha molts arguments perquè això es produeixi,
però un dels més perversos,
a l'hora de perdre la seva integritat una cançó,
és el de la suposada poca comercialitat.
A l'hora de perdre la seva llibertat de les seves pel·lícules.
A l'hora de perdre la seva llibertat de les seves pel·lícules.
A l'hora de perdre la seva llibertat de les seves pel·lícules.
A l'hora de perdre la seva llibertat de les seves pel·lícules.
Es i tot això és el de la llibertat de les seves pel·lícules.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Anem a encetar el programa número 220 de Radioactivitat,
quan ja fa 1.477 dies que vam estrenar el segle XXI.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Una opció.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte themat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fu 선vo!
Fo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Am
En qualsevol moment no hem tingut mai la intenció, ni ho farem, de retallar una cançó tal com va néixer,
com és el cas d'aquesta del 1989, que a continuació escoltarem dels senyors Ice House,
una cançó que també té una arrencada una mica complicada, però que per nosaltres és tan legítima com qualsevol altra, no promeses.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que hi ha patit mutilacions!
També una altra paraula greu!
Perdoneu!
Per la contundència!
Però és que ens hem d'expressar clar i català!
Doncs bé!
Una altra que va patir mutilacions!
En aquest cas!
Aquesta!
Del 1983!
Que us deia!
Del One Chong!
Un tema que hem escoltat aquí altres vegades!
I que avui farem!
Igual com hem fet altres vegades!
En la mateixa versió íntegra!
Però que us adoneu que el que sona al principi!
hi ha llocs que no sona!
Sí!
És Dance Hall Days!
Un començament molt bonic!
Que malauradament!
Segons quines emisores!
Quins compactes!
No podem gaudir!
No podem gaudir!
No podem gaudir!
No podem gaudir!
No podem gaudir!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com va!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És la versió íntegra de It's My Life, del Tall Talk, des del 1984, les versions que ens agraden a nosaltres.
De vegades passa, com hem dit abans, que les retallades, les mutilacions, succeeixen amb o sense consentiment dels músics, sí.
Sí, perquè de vegades són els mateixos músics perquè tinguin més fortuna els que retallen ells mateixos les cançons, perquè sonin més a les ràdios, no?
O sigui, som culpables amb menor grau de la retallada de llibertat d'expressió.
En aquest cas, doncs, és voluntària, però creiem nosaltres que una mica dubtosa, no?, aquesta retallada.
La qüestió és que de vegades passa el contrari, el contrapunt.
Sí, els músics fan una cançó que dura, per exemple, 4 minuts, 8 segons, una cançó que podrien haver titulat com The More You Live, The More You Love,
el millor de la teva vida, el millor del teu amor, no?, el grup podria ser A Flock of Seagulls, o sigui, un estol de gavines, doncs bé, això podria ser un cas, no?,
una cançó que se podia haver editat el 1984, per exemple.
Doncs bé, què passa? Veuen que la cançó triomfa, veuen que té moltes possibilitats
que pugui sonar en altres circuits, no tan sols a les ràdios ni a la venda de discos, sinó que pot sonar a les discoteques, fer LPs, EPs que deien, o sigui, extended playets, o sigui, uns discos que han estès la versió, no?, l'han allargat, en aquest cas.
Aquesta seria la traducció del nostre idioma. Doncs bé, i què passa? Doncs que ho fan, ho fan, si no s'ho pensen dues vegades, i veuen negoci, veuen possibilitats de triomfar encara més, i és el que van fer.
Doncs aquesta gent, amb aquest exemple que us acaba de donar, el mateix 1984, van transformar The More You Live, The More You Love, li van canviar el nom, li van dir The Story of a Young Heart, o sigui, la història d'un cor jove, la van allargar fins als 6 minuts, 11 segons, i bé, doncs, una cosa que se podia haver escursat, ells van decidir allargar-ho. Per què?
Perquè els músics, de vegades, com us he dit, pretenen altres coses. La qüestió és que ens volen obsecar amb les seves generalitats, i en aquest cas creiem que no ho van fer malament, perquè no sona gens malament, escoltem-ho.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The more you live!
The more you love!
Ho estem sentint de fons!
És una gran composició de Flock of Seagulls, des del 1984.
Ells van fer la versió extesa, allargada, afegida, com vulgueu dir-li,
perquè podés sortir en altres àmbits com el de les discoteques.
Perquè sí, té un cert ritme, és en certa manera ballable.
I bé, doncs, una d'aquelles cançons que de sempre ens han agradat, no?
Pel que vol transmetre, no?
El millor de la teva vida, el millor del teu amor, no?
És una declaració d'intencions que per si sola ja té el nostre agraïment,
la nostra acceptació.
Doncs bé, la versió allargada, extesa, és aquesta, que encara està sonant de fons,
porten per títol de Story of the Young Heart, o sigui, la història d'un cor jove.
I és que, malgrat els anys que han passat, seguim tenint el cor jove.
I no són paroles, són fets.
La qüestió és que el temps, el temps se'ns condueix de vegades a mirar enrere.
I si ho fem aquí a Radioactivitat, pel fet de gaudir de la música que es va fer als anys 80,
que ho fem avui precisament per recordar un esdeveniment, una efèmera idea.
Sí, perquè avui, dimarts 17 de febrer del 2004, fa exactament 18 anys que aquesta emissora,
ara a Tarragona Ràdio, abans Ràdio Fòrum, va veure néixer els seus dies, va veure néixer,
doncs això, la emissora de ràdio. Va ser concretament un dilluns.
Som dimarts, però fa 18 anys, era dilluns 17 de febrer del 1986.
I no ens volem posar molt nostàgics perquè escoltant temes com el que encara està sonant de fons,
aquest del Flock of Seagulls, ja ens porta bons records,
doncs no, no volem encara posar-nos més nostàgic.
No volem passar-vos falques de la sort, ja ho hem fet altres vegades, no, no ho volem.
El que sí que farem, com una mena d'homenatge de record als primers anys de Radio Fòrum,
ara a Tarragona Ràdio, és escoltar una de les cançons que van sonar a la sort,
abans sonar a les Hores, el 1986, una cançó que també porta missatge,
una cançó que el mateix títol de la mateixa ens diu molt.
Comença així, forever, life and die, o sigui, per a sempre, viu i mor.
És de les maniobres orquestals a la Foscor, Orquestals Manoeuvres Interdark.
I recordem-ho, va sortir el 1986, el mateix any que va néixer aquesta emissora, Tarragona Ràdio.
I never wanted another, come only to me and discover.
I never wanted another, come only to me and discover.
I want to be near you.
And you need to be more aware.
You always seem to make me feel at home.
I never want to cry.
I never know, I never know, I never know, I never know, I never know why.
You make me want to cry.
I never know, I never know, I never know why.
The weather never dies.
Anybody else'stake?
I never know, I nosso occasionallyенер To be near you.
I never know, I know.
If ever, if ever, if you ain't curious.
Have built a ramp in a car and find a me thấy,
I never know why.
The weather always seems to me.
The weather always seems to me.
But I know where it's still moving.
I can almost see it.
I think it does help Nila.
Fins demà!
Fins demà!
Ja fa 18 anys, avui, avui fa 18 anys, o sigui, felicitats, treure una ràdio, i per molts anys.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bui!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabeu, el temps és sort, i encara més ara, al segle XXI.
Doncs bé, com deia, aquesta secció que ens acompanya des del començament de l'espai, allà pel 1997,
avui no podia obviar una petita gran notícia.
Sí, una notícia que pot posar els pèls de punta a més d'algú,
és que, suposo que ho sabeu, el codi de Windows ha estat robat.
Sí, sí, part del codi font de Windows està circulant per la xarxa,
mentre que uns s'asseguren que no té importància, d'altres auguren nous virus.
Han ficat una música greu, de circumstància, perquè la cosa és greu.
La notícia diu així.
El que va començar sent un simple rumor a la xarxa Fnet
de la IRC s'ha acabat convertint en una de les notícies més importants del moment.
Una part del codi font del Windows 2000 i NT ha estat robada
i ja circula per internet a través de les xarxes P2P.
En un moment en què ningú es posa d'acord a l'hora de donar informació sobre el tema,
alguns diuen que només s'ha filtrat un paquet de 203 megabits,
que ha descomprimit, ocupant total de 600 megabits.
altres fonts, però, citen que en realitat són dos els paquets extraviats,
tots dos de la mateixa mida.
Tenint en compte que el codi de Windows, el complet que la companyia de Redmond
només ha compartit amb alguns centenars de socis,
ocupa al voltant de 40 gigabytes,
sembla que la part robada correspon a un percentatge molt petit.
Això no treu que alguns s'asseguren que el 90% del codi font del Windows sigui allà.
D'una manera o d'una altra, el problema es troba ara en la seguretat dels ordinadors
que facin servir aquests sistemes operatius, principalment,
però també en el de tots els que facin servir altres versions del software,
ja que el disseny és molt similar en tots.
Amb el codi font a la mà, que és l'essència de qualsevol programa,
una persona amb no gaire bones intencions
podria fer-lo servir per trobar forats de seguretat
i crear nous virus o cucs per atacar el Windows.
Ara, per ara, se sap que algunes de les parts filtrades
inclouen una part del nucli del Windows,
l'anomenat Carnel,
i elements del TCP IP,
que són les claus per connectar-se a internet.
Altres experts en informàtica van més enllà
i diuen que això podria representar un perill per a internet en general,
ja que molts dels servidors fan servir aquest Windows 2000 i ONT per funcionar.
Encara no sap quin ha estat l'origen d'aquesta filtració.
Pot haver estat algú que ho hagi robat des de fora
o potser es tracta d'una filtració des de l'interior.
La qüestió és que el forat que ha creat Windows
pot ser perillós, sobretot pels usuaris del 2000 i l'NT,
o sigui, estigueu a l'aguai
i reforceu els vostres sistemes de seguretat,
en aquest cas, antivirus,
perquè la cosa pinta, pinta malament.
I ara tot seguit,
la que s'encarregarà d'acomiadar el programa com fa dues setmanes
és la nostra companya, la Núria Calbó.
Bona nit.
Hola, bona nit.
Bona nit.
I avui portem dins de la secció Alter Músiques Natives
un altre boig d'aquests molt admirables,
com creiem nosaltres,
que és Eduard Canimes.
Ell presenta un disc,
l'estat presentant n'hi ha per tota Catalunya,
inclòs a Tarragona,
va estar aquí el passat mes de novembre,
i el seu disc es diu Canimes i rebentes.
Anem a escoltar un parell de peces d'aquest disc,
que és millor que qualsevol paraula.
Canimes i rebentes.
a veure dins,
inundava en plan bèstia i l'onda.
Inundava en plan bèstia i l'onda.
hi ha dies que no estic immunitzat,
i un porsia fiscos m'infecta.
i la que depressa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!