Fins demà
Tot i que no és un fenomen nou, ha estat ara quan han sonat totes les alarmes que quedaven.
La crisi de les colles sardanistes de competició és molt més greu del que podia semblar no fa gaire.
Enguany el ritme de colles que desapareixen o que com a mínim deixen de participar en el campionat de Catalunya
ja no és aquell lent però constant d'agoteig al qual gairebé ens havíem acostumat.
Hi havia colles que plegaven però també n'apareixien de noves i encara que el balanç no sempre permetia ser optimista del tot, tot quedava més dissimulat.
Ara es parla de la retirada de fins a tres colles de les cinc primeres classificades la temporada 2003.
Vall de Roure, Enxaneta i Roure. Aquesta darrera ha anunciat que deixa el campionat però no la participació a concursos.
Si fem cas d'allò que afirmen els columnistes de la BUI, Ignasi Pinyoli i Josep Pasqual,
en els últims deu anys han desaparegut prop d'un centenar de colles arreu del país.
Tot plegat a una realitat que potser mereixeria ser tinguda en compte per organismes com la Federació Sardanista
o per altres de fora d'aquest àmbit i fins i tot pels departaments competents de la Generalitat.
És clar que les colles sempre han estat vistes com amb displicència per la resta del sardanisme
si és que no han estat objecte d'un rebuig frontal.
Sincerament crec que les colles encara són un patrimoni associatiu que no ens podem permetre que desaparegui.
Des de dins ja s'estan produint iniciatives per tractar d'estudiar aquesta problemàtica, com comentarem més tard.
Són unes jornades que tindran lloc a Sabadell d'aquí a 15 dies i que naturalment intentaran trobar solucions.
Ho tindran difícil ja que els principals obstacles són mals externs, com l'actual predomini de l'etonia,
l'individualisme i la manca de compromís que afecta una gran part de la nostra societat.
Sortosament no a tota la societat, com a mínim no a aquells que estaran a Sabadell.
Bon dia i benvinguts al programa sardanista de Tarragona Ràdio, un dos i seguit.
Avui en la seva edició número 402.
I en directe com cada dissabte us parlem amb la Maria Rosa, l'Àngel, el control tècnic, el Lluís Maria
i com sempre comencem anunciant-vos els temes de què tractarem avui fins la una.
I tindrem un tema principal, un tema principal que volem destacar són aquestes jornades
que es faran a Sabadell l'últim cap de setmana, d'aquest mes de febrer.
Tenirem prou temps al programa d'avui i també si convé als programes següents.
L'agenda, observareu que és petitona, és una agenda modesta,
contrastant amb el volum d'informació que tenim pel programa d'avui
i de fet no us hem ofert tot el que podríem oferir,
l'activitat sardanista avui malgrat tot,
però sí que l'activitat al carrer en forma de ballades i aplecs
sembla que estigui retinguda, esperant, evidentment, que passi el carnaval, com és tradicional.
Avui, però, hi ha una activitat, no és al carrer, però sí en un lloc molt especial,
tancat, al Palau de la Generalitat,
al lliurement dels trofeus, dels colles participants del Campionat de Catalunya l'any passat
i on hi haurà presència de l'UXE tarragonina.
Parlarem de concursos musicals també, diversos concursos, diverses convocatòries,
algunes amb prestigi, amb veterania, d'altres noves que s'incorporan
i algunes una miqueta diferents del que és habitual en aquests tipus de convocatòries.
Parlarem, ja ho hem fet alguna altra vegada, però a partir d'ara caldrà fer-ho molt sovint
perquè serà important, de l'aniversari de la Cobra, la principal de Llobregat.
No és l'única que celebra festes d'aquesta mena, aquest any 2004,
però potser aquesta sigui una de les que es presenten de manera més seriosa
i amb coses més interessants.
I entre moltes altres coses, també a l'apartat de notícies recordarem,
perquè ja ho avançàvem una setmana passada, un altre seminari,
en aquesta ocasió un seminari debatent la problemàtica dels esbars
que s'està celebrant al llarg de tot el dia d'avui a Terrassa.
I comencem amb música.
En un programa anterior vam fer la nostra particular estrena del disc
que es va publicar amb motiu de la festa d'homenatge als sardanistes dels anys 40 i 50
celebrada a Barcelona.
Era un enregistrament amb la sardana que es va estrenar expressament per a la festa
i tot un seguit de títols que van ser molt populars en aquells anys
i que es consideren autèntics clàssics de la sardana.
Una d'aquelles sardanes era Pescadors bons catalans de Vicenç Bou.
Tot i que efectivament és una de les més conegudes del repertori sardanista,
feia molts anys que no havia estat enregistrada de nou
i valia la pena tenir a l'abast aquesta composició
pertanyent a la darrera època d'en Bou, concretament a l'any 1952.
Una sardana amb uns primers compassos de curs molt característics i descriptius,
ja que els fiscons suggereixen meravellosament les onades del mar,
escoltem-la en versió de la Cobla Cadaqués.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que hi ha reaccions des de dins del món de les colles.
La més propera i constructiva a l'hora és la idea de convocar unes jornades de debat que tindran lloc al cap de setmana dels dies 28 i 29 de febrer a l'hotel Sabadell d'aquesta ciutat.
Organitzen conjuntament la unió de colles sardanistes i el grup sardanista mirant al cel i compten amb la participació com a ponents de persones ben diferents entre elles però profundament coneixedores de la problemàtica actual.
Concretament les jornades porten el títol de societat i compromís les colles sardanistes entre el lleure i la dedicació.
Aquest que ara us llegirem és un text que en el tríptic que s'ha publicat consta com a justificació i objectius de les jornades i diu així.
Una societat que cada vegada dona més valor a l'èxit fàcil i ràpid i als resultats immediats fa perillar un dels seus pilars fonamentals, l'associacionisme, una de les fonts de relació entre les persones.
Sovint se'n dona la culpa al jovent, però quin és el veritable responsable? Què empenya el jovent a defugir el compromís?
Les colles sardanistes són un clar reflex d'aquesta problemàtica. Es pot arribar a modificar, a canviar la dinàmica?
Aquestes preguntes, i sens dubte moltes d'altres, ens les plantegem ben sovint i no tenen una sola resposta.
És per això que hem convidat persones expertes en diversos aspectes de la vida a la nostra societat actual,
el lleure, l'associacionisme, la joventut, perquè ens facin una anàlisi i que permetin estudiar noves vies i noves perspectives,
sobretot de l'activitat que duem a terme, el sardanisme.
D'altra banda, pot ser una possibilitat perquè els joves sardanistes hi diguin la seva,
aportin les seves experiències, manifestin les seves inquietuds i les seves aspiracions
i entre tots puguem obrir noves vies d'actuació.
Les jornades començaran el dissabte 28 a les 11 del matí amb la xerrada
de l'existència animal a la vida associativa, tot un repte de la nostra socialització humana,
que anirà a càrrec de Jaume Farràs, un professional amb un llarg currículum
que entre altres coses ens diu que és llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona,
llicenciat i doctor en sociologia per a la Universitat Completense de Madrid,
professor titular en sociologia a la Universitat de Barcelona i investigador a les universitats de Michigan i d'Essex.
El tema es presenta d'aquesta manera.
Abans que altres denominacions com ser social, polític, homo faber o economicus, sapiens, ciberneticus,
l'individu és un ser viu que un cop ha nascut no pot continuar existint sense l'ajut d'altri.
Digueu-li pare, mare, dida, avis o tiets, o també escoles bressols, centres escolars, món sociolaboral i polític.
Abans que destinataris d'ensinistrament educatiu i posteriorment rucs de càrrega laboral,
els individus juguem, riem, representem vells mecanismes, el joc, la rialla
i les mil i una formes d'assumpció de rols diferents que generen interacció, xarxa i compromís social.
Després del debat que seguirà totes les xerrades, a dos quarts d'una del migdia,
l'estudiós Lluís Sobirana tractarà el tema La sardana en la societat catalana del segle XXI.
Sobirana està dedicat especialment a l'estudi i a la promoció de la sardana
i la seva activitat cívica i cultural és molt intensa.
Va ser un dels promotors i membre fundador de la Federació Sardanista de Catalunya
i de la Fundació Universal de la Sardana.
Conferenciant, comentarista i assagista, escriu regularment a diverses publicacions
de l'àmbit cultural i sardanista i és autor d'una extensa bibliografia sobre aquest mateix tema.
La seva xerrada tractarà sobre la sardana com a símbol, catalanisme i sardanisme,
una transició política sense referents culturals,
la cultura popular com a factor d'integració, la crisi de l'associacionisme,
per os i contres del relleu generacional,
l'escola sardanista entre la competició i la participació,
entre el lleure i el compromís,
la sardana als mitjans de comunicació,
la sardana a l'escola,
tradició i evolució,
el factor econòmic i el triangle virtuós de la sardana.
Després del dinar, la jornada del dissabte obrirà una nova tanda d'oponents.
Amb la xerrada Ja Som Set per Josep Maria Jonqueras Pujades,
llicenciat en Geografia i Història i dedicat a l'ensenyament.
Jugador de handball des dels deu anys,
també és un gran coneixedor dels joves com a entrenador esportiu,
com a monitor d'esplai i com a activista i actualment president
de l'Associació Ciutadana pel Parc Infantil de Nadal de Granollers.
També és membre de la Lliga dels Drets dels Pobles.
La segona qüestió de la tarda serà els joves i la participació,
a càrrec de Jordi Collet i Sabé,
qui farà una reflexió sobre la sensació que es té des de les associacions
que els joves d'avui no participen i, si ho fan, no tenen constància.
Es tractaran preguntes com què hi ha de realitat i què hi ha de mita,
i s'oferiran algunes pistes per la participació amb els joves en el nostre context.
Jordi Collet és educador social i sociòleg
i coordinador de la proposta educativa de la Federació Catalana de l'Esplai,
entre tots i totes un programa per la participació.
La primera de les jornades es tancarà amb la participació d'en Jordi Lara,
llicenciat en literatura catalana i professor diplomat de català,
que ha seguit estudis de piano i tenora
i, tot i ser conegut per la seva vessant periodística sardanista a la televisió,
ha dut a terme una activitat literària constant
en el camp de la crítica, de la poesia i també de l'escena.
La seva xerrada es titula
«Nous sentits per la sardana i el sardanisme» i es presenta així.
El sardanisme va néixer fa més o menys un segle
amb la vocació de preservar la pràctica social de la sardana.
Al llarg d'aquests anys, la sardana ha sobreviscut associada a diferents usos i sentits,
al nou sentisme i la polidesa moral a les primeres dèquades del segle,
al resistencialisme cultural durant el franquisme
o a l'oclusió musical als darrers anys.
Però quin sentit té avui la seva pràctica?
La resposta a aquesta qüestió en depèn, irremissiblement, la seva pervivència futura.
La jornada de dissabte s'acabarà amb el pertinent debat «Un sopar i un ball».
Pel que fa diumenge es començarà a dos quarts d'onze del matí amb una taula rodona oberta,
«Societat i compromís, colles sardanistes entre el lleure i la dedicació»,
en la qual hi participaran Jordi Lara, Jaume Ferras,
Janis Pijem, Jordi Saura, Esther Cibran, Núri Escudé i Montserrat Barri,
aquesta darrera actuant com a moderador.
Finalment, per a la una del migdia, s'anuncia a la conferència de clausura
amb el títol «El futur de les colles, qui i com l'ha de construir?»,
a càrrec de Víctor Sibran.
El protagonisme de les colles i la seva gent en la difusió dels valors
i dels continguts de la sardana i del sardanisme de competició,
a la recerca de la seva promoció i de la solució dels seus problemes capdals.
Víctor Sibran és secretari de la Unió de Colles Sardanistes
i coordinador de la seva revista Unió.
President del grup sardanista Iris i cap d'aula de sardanes d'aquest grup,
també col·labora amb mitjans de comunicació radiofònics
i ha participat en diversos llibres i altres iniciatives de l'àmbit sardanista.
Després hi ha un dinar d'acomiat amb un cafè-concert
amb l'actuació de la cobla contemporània
i lliurement d'un record de les jornades a cada assistent.
Pareu atenció a allò que cal i a les dates de les inscripcions de les jornades.
S'han publicat unes botlletes d'inscripció amb totes les dades necessàries,
però si no en teniu cap podeu contactar amb les entitats organitzadores
als següents telèfons.
L'inscripció a les jornades té un preu de 15 euros,
el dinar de dissabte 15 euros més,
el sopar i el ball del dissabte també 15 euros
i el dinar i el cafè de la contemporània també 15 euros.
cal ingressar l'import al número de comptes que us facilitaran abans del dia 24 de febrer.
Doncs aquestes són les jornades que es preparen per l'últim cap de setmana d'aquest mes de febrer,
un esforç com veieu des de dins de l'àmbit de les colles sardanistes
per tal de trobar solucions.
I passem de les colles a l'àmbit de la cobla, com en altres de la nostra societat,
també hi ha algunes d'aquells personatges singulars
que destaquen especialment en qualsevol activitat que portin a terme.
són persones que semblen tenir alguna mena d'ador especial
i no hi ha cap dubte que en Ricard Viladasau n'és un d'aquests.
Va aconseguir un domini increïble en un instrument tan difícil com és la tenora,
fins al punt que molts asseguren que ha estat el millor de tota la història.
Però és que, a més, escriu sardanes d'una eficàcia indiscutible.
En aquest cas, Viladasau sap complaure, quan convé, els balladors més exigents,
sap portar al límit les habilitats dels intèrprets en unes sardanes obligades
que són alguna cosa més que floritures per a dibus
i, finalment, també és capaç de portar sardanes pensades per a les sales de concert.
La que ara escoltarem una de les menys divulgades de Viladasau
és de les que podríem situar en el primer concepte,
el de les sardanes per ballar encara que sense estrudències
amb un sometiment total a la melodia.
És cant l'amistat que la interpreta la cobla a Montgrins.
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
de Viladasau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!

...
...
...
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Obrim l'espai de les notícies i en primer lloc ho fem amb diverses convocatòries de concursos musicals.
Alguns amb una ja llarga trajectòria i prestigi i altres que s'incorporen de nou al calendari d'activitats sardanistes.
entre els primers, dos amb una característica excepcional comuna, que és que tenen apartats especials dedicats a l'any del centenari del naixement d'en Salvador Dalí.
Anem per parts i primer fem referència al vintè certament musical Seret Banyoles de Composició per a Cobla Premi Manuel Sedarra i Puigferrer.
Està obert a tots els compositors, nacionals i estrangers, qui podran concórrer amb un màxim de dues obres per concursant,
que sigui amb el seu propi nom o sota pseudònim.
Cal remarcar que aquesta convocatoria és exclusivament per a obres per a Cobla que no siguin sardanes.
Poden optar al Premi Obres per a Cobla en la formació habitual d'11 a 13 instruments o bé per a més d'una Cobla.
Sempre podrà haver-hi instruments de percussió si es consideren necessaris.
Així mateix s'admetran obres que incloguin algun instrument solista, sigui o no dels habituals en la formació de la Cobla, inclosos la veu o un cor.
La resta de les bases són les habituals en aquest tipus de concursos.
En tot cas, les podeu obtenir al Foment de la Sardana de Banyoles, apartat de Correus 125, Codi Postal 17.820 de Banyoles.
En guany, però, a més del Premi Manuel Sedarra i Puigferrer, que està dotat amb 3.000 euros a la millor obra de temàtica general,
també s'ha convocat un Premi Especial dotat amb 2.000 euros a la millor composició inspirada en la vida i obra d'en Salvador Dalí.
El jurat també podrà atorgar un excècid per a cada Premi de 1.000 euros i un Premi de 600 euros a la millor obra presentada per un autor de menys de temps.
Un autor de menys de 30 anys que no hagi obtingut premi.
El termini d'admissió de les obres finalitzarà el dia 31 d'agost del 2004,
encara que s'indica que excepcionalment s'admetrà a rebre les particeles fins al dia 30 de setembre.
Com és tradicional, les obres premiades s'estrenaran en els concerts de música per a Cobla programats a Banyoles.
El lliurament de premis es farà el dia 25 d'octubre en el concert de les festes de Sant Martirià.
I un altre certamen amb història és el Memorial Francesc Basil de Figueres, que enguany arriba a la 22a edició.
En aquest cas, els compositors poden presentar un màxim de dues sardanes a cada un dels dos premis, que enguany també excepcionalment es convoquen.
Concretament, s'establirà un primer premi de 1.800 euros a una sardana i un altre també de 1.800 euros a una altra sardana inspirada en la vida i obra d'en Salvador Dalí.
A més, el jurat tirarà cinc obres finalistes, que s'estrenaran en un concert d'homenatge al compositor Francesc Basil, que tindrà lloc el dia 15 de maig a Figueres.
El públic assistent al concert escollirà la sardana, que el consideri més popular, pensa que serà premiada amb 300 euros.
L'emissió d'originals finalitzarà el dia 31 de març.
S'han de trametre a l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Figueres, lloc on també facilitaran les bases completes.
A Vilassar de Dal s'ha convocat un altre concurs musical, encara que aquest força diferent als anteriors en molts aspectes.
Es tracta del primer concurs musical, Sardanes a plaça, que segons les bases vol fomentar la composició i enriquir el patrimoni musicocultural de la nostra societat
amb sardanes d'eminent caràcter ballador.
També s'indica que si les sardanes inscrites superessin el nombre de 12, un jurat seleccionaria aquest nombre de composicions
tenint en compte aquelles que més s'adaptin a l'esperit d'aquest concurs,
per a ser interpretades en una gala final que tindrà lloc en una data encara sense determinar entre els mesos d'octubre i novembre.
El públic assistent a aquell acte serà el que triarà les que considerin millors sardanes.
S'ha establert un premi únic de 1.000 euros i tants exècits com sardanes participants de 200 euros cadascun.
Totes les sardanes participants a la final seran enregistrades i publicades en un disc.
Els compositors interessats han de tenir en compte que el termini de presentació finalitzarà el dia 31 d'agost.
Cal presentar els treballs al registre de l'Ajuntament de Vilassar de Dal.
Aquesta setmana hem rebut una carta d'un oïdor del programa que, segons podem deduir d'allò que ens diu,
procura escoltar-nos sempre que pot.
És el Francesc Vilella de Torreforta que es confessa una amant de les sardanes de totes les èpoques,
però especialment les que van ser més populars durant l'època que va viure aquesta dansa d'una manera més intensa,
als anys 40, 50 i 60.
Ens demana que radiem un títol concret que assegura que va ser força popular
durant aquell temps, però que la menta no he pogut escoltar més.
Es tracta de la sardana Punteja Rita, d'en Francesc Joan Nola,
una composició melòdica i balladora, com a mi m'agraden, ens diu.
El problema és que l'únic enregistrament que hem pogut trobar d'aquesta sardana
és força antic, l'any 1962.
És un disc de vinil de 45 revolucions per minut,
per el qual, evidentment, el pas del temps és força apreciable,
i no només des del punt de vista de la conservació física.
És per això que en aquest moment hem decidit obrir la nostra secció de la relíquia.
Anem a intentar complaure el Francesc Vilella en la mesura en què això es possible.
Anem, doncs, a intentar complaure el Francesc Vilella
en la mesura que això és possible.
Aprofitem l'ocasió per recordar-vos
que ens podeu demanar les sardanes
o altres obres per a Cobla que vulgueu escoltar
i sempre que les tinguem a l'abast
les inclourem en el programa.
Només cal que adreceu una carta
a Tarragona Ràdio, Avinguda de Roma 5B, primer,
indicant que és pel programa 1-2 i seguit.
Ara, doncs, escoltarem la sardana
Apunteja Rita, d'en Francesc Joanola,
interpretada per la Cobla Meravella
de l'any 1962.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit