Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doni!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mamareta és tartamuda, el meu pare és cantador,
vesteixo blanc de per fora i tinc sang groga en el cor.
Què és?
La torno a repetir, eh?
Va, sí.
És que al principi això de mamareta sona a mamadeta,
que entre d'altres coses és una beguda típica de les festes,
es diu mamadeta, que sí, entre altres coses.
Però ara farem la separació pertinent entre paraula i paraula.
Ma, la meva mareta, és tartamuda, que queja.
El meu pare és cantador, no cantaó, cantador.
Vesteixo blanc de per fora i tinc sang groga en el cor.
Va, et proposo una cançó així primaveral,
eh, sí, l'amic Cisa és per aquí,
perquè paeixis l'endevinalla i ens truquis.
Va, va, vinga, vinga, vinga, vinga, vinga.
Va, vinga, vinga, vinga, vinga.
A lavera, la sang ens altera.
Quan l'hivern deixa al darrere i l'amor ja no té a esperar,
aquesta dama tan colorida
ens fa l'ullet i ens anuncia el despertar
de la vida.
Música
Quan apareix el senyor estiu
tota cuca viu
i ningú no se'n destiu
del bon temps i del caliu
aquest senyor tan important
ens il·lumina un cop a l'any a mitja nit
per Sant Joan
de primera som els passatgers
d'un tren portiu que va de primavera estiu
a les dotxe punt al punt d'un dos
va circulant una estació a una altra estació
la primavera el senyor estiu
no el saluda i li somriu
el senyor estiu a la primavera
arriba al darrere dintel darrere
la primavera el senyor estiu
adeu adeu adeu adeu
adeu adeu adeu adeu adeu
el senyor estiu a la primavera
se la troba a la frontera
la primavera al dintel darrere
la primavera el senyor estiu
adeu adeu adeu adeu adeu adeu adeu
el senyor estiu a la primavera
se la troba a la frontera
doncs la resposta a l'endevinalla
de ma mareta estartamuda
el meu pare és cantador
m'esteixo blanc de per fora
i tinc sang groga en el cor
tot i que hi ha hagut aquí
una mica de disparitat
hi ha hagut divergències
a l'hora de donar la resposta
la definitiva la bona és
l'ou
ou com l'ou de Pasqua
segurament et menjaràs
amb la mona
quan arribi el dilluns de Pasqua
i vagis a inundar
els camps de les Rodalies
que és quan es veuen
més trepitjats
de la totalitat de l'any
però venga
sigui benvinguda
aquest allau humà
que fa doncs
no ho sé
de vegades fa uns destralls
que alerta
venga
alerta eh
quan anem a menjar la mona
és la cosa seriosa
que la muntanya
és un tresor
la setmana passada
no vam fer ben bé
enmarcada
encerclada dintre
de la nostra sintonia
especial
per als petits
a l'hora del conte
perquè
ens va visitar
la meme lluna
i ens va llegir
aquella història
tan tendra
i tan deliciosa
però avui sí que
tindrem un dels contes
canamacaneros
el conte que avui us porto
és un conte japonès
sabeu
sabeu
que a mi els contes japonesos
m'agraden molt
no ho sé
potser perquè són com al vespre
allò
dolços
tranquils
suaus
però a l'hora de vegades
una miqueta també
tenebrosos
que també n'hi han
de pareguts
i de fantasmes
però
no és ben bé el cas
del conte d'avui
el conte d'avui
és un
dels primers contes
que jo vaig llegir
així de la
rondellística japonesa
i que a més em va agradar
per la
per això
per la seva dolçor
per la seva pau
per la seva tranquil·litat
es titula
el vell
que feia
florir
els arbres
aquest conte
el podeu trobar
dintre d'un llibre
que es titula
Contes del Japó
una traducció
de Jordi Janer
amb adaptació
de Maria Manent
i les il·lustracions
del nostre
admiradíssim
Lluís Filella
que l'hem pogut
contemplar
en altres contes
i històries
com per exemple
mites
contes
i llegendes
d'arreu del món
crec que de la mateixa
editorial
que la del llibre
que avui ens pertoca
l'editorial
la joventut
editorial que per altra banda
té una cura
excel·lent
de tota
la seva producció
vinga
què us sembla
apaguem llums
encenem l'espelma
ens estirem
al damunt
del sofà
i després feu
potser del parquet
amb una manta
o del terra
amb uns coixins
i deixem
que la història
arribi
això és i no era
el vell i antic Japó
que vivien dos veïns
grans
grans
grans per vells
perquè tenien molts anys
i
tot tenir gairebé
la mateixa edat
i
ser veïns
l'un
era una persona
afable
amable
tranquil·la
riallera
simpàtica
fins i tot
força
enamoradora
mentre que l'altre veí
era ben bé
la cara contrària
com l'altre costat
de la lluna
era
amoïnat
rondinaire
sempre amb aquell puntet
d'amargor
i mai
mai
mai
content
amb el que tenia
us he dit també
que
amb el
vell
de bona fila
hi vivia
un petit go
un animal
petitó
insignificant
que ben segur
que no hagués espantat
a cap lladre
que hagués volgut
entrar dintre
de les terres
d'aquella gent
però
l'home vell
se l'estimava
com hauria estimat
un fill
que mai no havia tingut
i el gos
també
li demostrava
molt d'afecte
sempre
li estirava
la punteta
de la màniga
o l'amoïnava
una miqueta
quan anava
al tros
per això
el vell
li agradava
i de seguida
treia de dintre
del serró
unes molles
de pa
i se les llançava
a l'animaló
que se les menjava
i després
li llapava
la mà
el cas
és que un dia
aquell gosset
semblava com a neguitós
i es va posar
a escarbotar
per tot arreu
dels camps
del bon vell
escarabava
per aquí
i per allà
i de cop i volta
es va decidir
per un lloc
en particular
gairebé
al costat
d'una font
el gos
insistentment
amb les dues
putetes del davant
no parava
de fregar
el terra
escarbant
i traient
tota la terra
que podia
i de seguida
va fer un forat
el vell
s'hi va
atensar
intrigadíssim
de veure
què és el que feia
aquell animaló
i l'animal
no parava
no parava
de fer el forat
i el forat cada cop
era més gros
i més gros
fins al punt
que fins i tot
l'home vell
podia entrar
dintre del forat
i quina no fau
la seva sorpresa
que en baixant
aquella mena de cova
va veure
que hi havia
una capsa
de fusta
ben gran
que serà
que no serà
i el vell
que sí
que la treu
de dintre
del forat
i li obre
la tapa
heu de pensar
que a dintre
hi havia els tresors
més meravellosos
que mai no havia vist
aquell bon home
armadures
que lluïen
el sol
espaces
que tallaven
molt
i amb
empunyadures
d'or
monedes
copes de plata
joies
i uns vestits
de seda
tan fins
que només
un príncep
hauria pogut portar
oh
oh
oh
però
quina meravella
el cas
és que el seu veí
l'home vell
rondinai
de malcarat
s'ho havia estat
mirant tot
i va pensar
si aquest
molt vell
pot tenir
tot això
jo també
tinc dret
a tenir
els meus tresors
si fa o no fa
els nostres terrenys
són a tocar
i segur
que si aquí
hi ha una capsa
amb or
el meu
també n'ha de bé
així és que va
a cridar el seu veí
i li va dir
escolta
escolta
per què no em deixes
el teu gos
uns quants dies
i així
d'aquesta manera
potser
ell també
em trobarà un tresor
que tu ja en tens
prou
per viure
i a mi
menyaria bé
també una miqueta
d'or
i de plata
i de vestits
que et sembla
heu de saber
que el bon
vell
era
era com us diria
tan bo
era tan
prudent
tenia un cor
tan no sé què
que li va dir
i tant
més no faltaria
et deixo de bon grat
el meu gos
perquè t'ajudi
amb el que et calgui
i així va ser
el gos
va anar
amb el vell
malcarat
i aquell home
de seguida
li va dir
venga
bèstia
busca escarba
per aquí
digue'm
on he d'escarbar
l'home
com que veia
que el gos
no feia cap intenció
va anar
a buscar un bastó
i el va començar
a atiar
au venga
va
de pressa
tira cap aquí
busca
escarba
on des el tresor
que a mi em pertany
a la fi
l'animaló
va començar
a anar d'un lloc
cap a un altre
indecis
fins que a la fi
va començar a escarbar
en un lloc
i venga a escarbar
i venga a escarbar
el vell
el vell
pensant-se
que allí
hi hauria
el seu tresor
va apartar
d'una empenta
l'animal
i va dir
fots d'aquí
que ja acabarà
jo
de fer la fenya
així és que
va agafar
un pic
i una eixada
va començar
a treure
terra
i més terra
però per moltra
terra
que treia
allí
no es descobria
res
l'home
es va passar
tota la jornada
fent el clot
fins que a la fi
quan ja el vespre
gairebé
donava pas
la nit
va veure
que hi havia una capsa
ho sabia
a mi també
em pertanyia
un tresor
m'ha costat
tot el dia
però ben segur
que aquesta capsa
deu contenir
joies
molt més precioses
i cares
que no pas
les del meu veí
el vell
va treure
aquella capsa
i quan va ser fora
quina no fau
la seva sorpresa
en donar-se
compte que a dintre
en comptes d'haver-hi
tresors
vestits
i coses meravelloses
no hi havia altra cosa
que parracs
sabates
brutes
coses trencades
i rovellades
fan els que no servien
i en absolut
cap cosa
que valgués
ni cinc
cèntims
de gent
animal
m'has fet perdre
tot el dia
desgraciat-me
la peça
vine cap aquí
el pobre animal
va provar de fugir
però a la fi
aquell mal vell
va agafar
la bèstia
i d'un cop
de bastó
li va partir
el cap
aquest és el càstig
que et mereixes
per no haver-me
aconseguit
un tresor
la pobra bèstia
va morir
allà
mateix a causa
dels cops
d'aquell malhome
i dos dies
després
el seu propietari
el vell
amable
i comprensiu
va trucar a casa
del seu veí
per reclamar-li
el seu estimat animal
escolta
ja fa quatre dies
que tens
el meu gos
i voldria
que me'l tornessis
en deu a miurar
el teu gos
el teu gos
l'he mort
a bastonades
però
com has pogut fer això?
que com he pogut fer això?
el teu gos
m'ha enganyat
el teu gos
era un drópol
i vaig demanar
que em nés a buscar
un tresor com el teu
i l'única cosa
que em va fer
va ser
aconseguir-me
parrats
i llànties
que no tenien
ni oli
fixa't
el teu gos
mereixia
aquest càstig
el teu gos
mereixia la mort
el pobre vell
no va dir res
tan sols
va demanar
al seu veí
que li permetés
recuperar
el cos
del pobre animal
per endur-se'l
a casa seva
i allà
enterrar-lo
amb tota la cerimònia
emporta-te'l
i no em
estorvis més
el bon vell
va agafar el gos
i el va
anar a enterrar
encara no havien
passat tres dies
que es va
adonar
que
de la mateixa
tomba
on hi havia
el seu gos
havia començat
a sortir
un petit arbre
una setmana
després
aquell arbre
era més alt
el mes següent
aquell arbró
s'havia fet
un arbre magnífic
tan gran
que semblava
un cubricel
que tot ho tapava
les seves branques
eren fermes
com un braç
de gegant
i estaven tan plenes
de fulles
que haurien
pogut amagar
tot un exercit
l'arbre
no parava
de créixer
i el pobre vell
es va espantar
pensant
que aquell arbre
amb les branques
i les fulles
li taparien
tota la seva terra
i que no podria
conrear ni patates
així és que
tot sentinduant
l'ànima
va agafar una destral
i va tallar l'arbre
amb el tronc
es va fer un morter
i us he de dir
que els morters
del Japó
no són petits
com els que utilitzem
nosaltres
per fer
allioli
no?
no
no
els morters
del Japó
són grans
són alts
gairebé com una persona
i la mà de morter
és gairebé com una branca
de pi
i és que allà
no en fan
d'allioli
allà utilitzen
el morter
per picar el blat
la cibada
per picar
els seus cereals
el cas és que
quan va veure
que aquell morter
era tan gran
i tan bonic
el bon vell
va pensar
potser
encara he sortit
guanyant
en haver tallat
l'arbre
tinc un morter
que em permetrà
tenir el blat
més ben picat
i la farina
més blanca
i això ho va fer
aquell dia
el bon vell
va posar una miqueta
de blat
per picar-lo
pa
pa
pa
pa
pa
pa
però quina no fau
la seva sorpresa
amb donar-se
compte
que com més
picava el blat
en comptes de sortir
farina
el que sortien
eren monedes
d'or
oh
però això és magnífic
i el bon vell
continuava picant
pa
pa
pa
i cada cop
que s'aturava
tres monedes
més d'or
us podeu ben imaginar
que el veí
el mal vell
s'ho havia estat mirant
i mort d'enveja
va trucar a la seva porta
i li va dir
escolta
escolta
això sí que no m'ho pensava
tens un morter
màgic
no sé pas com t'ho fas
però tens totes les monedes
d'or que desitges
en canvi jo
m'he d'alimentar
de rusegons
crec que estic en el dret
que em deixis
un parell de dies
el teu morter
perquè d'aquesta manera
abasteixi les meves arques
i pugui tenir
prous diners
com per ser feliç
va
no te n'estiguis
dona'm el teu morter
res
tres dies
el bon vell
generós com era
per segona vegada
va accedir
als desitjos
del seu veí
i amb tot el dolor
del cor
però alhora
amb joia
per ajudar una persona
li va deixar
aquell morter màgic
te
i que et faci profit
treu totes les monedes
que tu vulguis
jo en tinc prou
amb les que ja m'ha donat
porta, porta, porta
el mal vell
se'n va anar a casa seva
va tancar les portes
i les finestres
perquè ningú no l'espies
i de seguida
va començar
a fer anar la mà de morter
imaginant-se que d'allí
sortirien monedes
i més monedes
i més monedes
d'or
però
ai, l'has
com més picava
no és que sortissin
monedes d'or
l'única cosa
que aconseguia
eren trossos
de ceràmica
vella
bruta
i trencada
com si tots
els cantis
del món
s'haguessin aixafat
allà dintre
i no paressin
de donar peces
brutes
i fosques
i l'home no parava
vull monedes
vull monedes
vull monedes
però no en va sortir
cap ni una de moneda
l'home va pensar
per segona vegada
el meu veí
m'ha enganyat
aquella vegada
no podia matar
a cops
el morter
com havia fet
amb el gos
però se li va passar
pel cap
que el càstig
que podia donar
en aquell objecte
que no havia complert
la seva missió
de donar-li
monedes d'or
fora llens
arlo allà
llar de foc
i que el foc
el consumís
i així va ser
el va deixar
a la fogaina
i amb un tres
i no res
aquell morter
va quedar convertit
en cendres
el dia següent
el veí
va anar a reclamar
el morter
i el vell
li va dir
el morter
bon andrò
mira que em vas donar
aquell morter
no servia
absolutament per res
ni una moneda
de bronce
em va donar
ni un mal cèntim
mascardat
només em donava
trossos de ceràmica
dolenta
que no servia
per res
esclar
el que vaig fer
va ser agafar
i llançar-lo al foc
aquest és el càstig
que es mereix
un objecte
que no serveix
ni
el pobre vell
va dir-li
en aquell mal home
que com a mínim
volia endur-se
les cendres
del morter
i
si més no
escampar-les
al dimunt
de la tomba
de l'animal
que havia mort
ja feia temps
emporta't les cendres
fes-ne el que vulguis
marxa de casa meva
i si pot ser
no te tancis a mi
només em portes
malestrogant-se
el bon vell
va agafar les cendres
i les va posar
totes dintre
d'una bossa
de cuir
va sortir
de la casa
del seu veí
i es va dirigir
fins allà
on hi havia
la tomba
del seu gos
en arribar-hi
va ficar la mà
dintre la bossa
i va treure
un bon grapat
de cendres
per escampar-les
al damunt
de la tomba
de l'animal
però ve-te aquí
que en aquell moment
una ràfaga
de vent
li va prendre
totes les cendres
de la mà
i aquelles cendres
es van escampar
pel cel
fins a anar
a parar
amb una branca
d'una pronera seca
al punt
quan es van depositar
les cendres
al damunt
de la branca
aquella branca
va començar
a florir
com si hagués estat
tan jove
que mai
hagués envellit
el pobre home
s'ho va mirar
i va pensar
quin prodigi
aquestes cendres
han rejovenit
l'arbre
oh
oh
sóc el vell
que fa florir
els arbres
sóc el vell
que fa florir
els arbres
i així
era cada cop
que agafava
una miqueta
de les cendres
i les deixava
al damunt
d'algun arbre
mort
aquell arbre
tornava a revifar
l'home anava
per tot arreu
dient
sóc l'home
que fa florir
els arbres
tant cridava
de joia
que passava
per allà
el governador
i en sentir-lo
li va dir
eh bonhome
és cert
que tu
fas florir
els arbres
sí senyor
puc fer florir
els arbres
bé bé
si és cert
voldria que vinguessis
al jardí
de casa meva
tinc un arbre
que no floreix
de cap de les maneres
si el fas florir
vull que sàpigues
que t'ompliré
de tresors
i d'onors
ara bé
si
no floreix
et tallarà el coll
com bé us podeu imaginar
el bon vell
va anar a la casa
del governador
es va enfilar
del de l'arbre
li va escampar
una miqueta
en aquelles cendres
i el punt l'arbre
va florir
com mai no s'havia vist
florir cap arbre
en aquell jardí
la fama
de l'home
que feia florir
els arbres
es va estendre
per tot arreu
sí
fins i tot
a la casa
del seu
un veí
me caig un ronda
se'n van portar
totes les cendres
qui sap
potser
en cada
en cada
en una miqueta
i jo també
pugui fer florir
arbres
i així
guanyar dinerons
aquell malhome
va anar
de seguida
al llarg de foc
i amb una escombreta
va començar
a escombrar
per tots els racons
la cendra
que quedés
la va agafar
la va posar
dintre d'una bosseta
se la va penjar
al cinturó
i va sortir
al carrer
cridant
sóc l'home
que fa florir
els arbres
jo sóc l'home
que fa florir
els arbres
amb mi
sí que floreixen
els arbres
jo sóc l'home
de la primavera
jo faig florir
els arbres
tant va cridar
que el governador
que tornava
a passar per allà
el va sentir
i li va dir
bon home
vos sou
el que feu
florir
els arbres
sí
sóc jo senyor
amb què us puc servir
tinc al meu jardí
un arbre
que fa temps
que no floreix
m'agradaria
que fessis
el teu treball
i que tornés
a florir
aquest arbre
ara mateix senyor
anem
sireu dispensat
amb tots els meus
hornors
ah sí
senyor
senyor
el mal vell
va anar al jardí
va anar al jardí
del governador
es va enfilar
dalt de l'arbre
i va treure
les cendres
de dintre
la bossa
i vet aquí
que en aquell moment
una ràfaga
de vent
va bufar
i aquella cendra
va anar a parar
els ulls
del governador
i el va encegar
oh
què és això
però què em passa
que no hi veig
oh
oh
senyor
senyor
senyor
perdoneu
perdoneu
perdoneu
però
no hi va haver
perdó
pel mal vell
el governador
es va enfadar
i diuen
que no li va fer
tallar pas el coll
però sí
que el va tenir
de jardiner
tota la resta
de la seva vida
en les seves
propietats
i que un dia
aquell vell
va morir
mentre se sentia
un gos
que se n'enreia
què us ha semblat
el vell
que feia
florir els arbres
bé
heu sentit
una adaptació
meva
si llegiu
la història
veureu que és
molt més deliciosa
perquè sempre hi ha
una certa diferència
entre una història
literària
una història
oral
però
oi que és molt bonic
sentir-la de la boca
d'algú
perquè llegir-la és una cosa
sentir-la és una altra
explicar-se-la també
doncs si voleu
repassar aquesta història
i d'altres que podeu trobar
fixeu-vos
aquí n'hi ha
mireu eh
que bé sonen
els fulls
quan els passo
mira
més d'una vegada
he llegit algun d'aquests
la mona i el cranc
aquest no l'hem explicat mai
oraishima
aquest l'hem explicat
momotar
no l'hem explicat
el vell que feia florir
els arbres morts
és el que acabem d'explicar
i una altra
que és l'ocellat
sense llengua
que és un conte deliciós
també
que es cau molt
per la primavera
i que
en properes edicions
de Cana Macana
mirarem de portar-vos
i també dir-vos
que mentre
heu estat sentent
la història
de fons
teníem aquesta música
deliciosa japonesa
que
oi que ens transporta
en aquells jardins
imperials
sí
però si falta un quart
com aquell que
ai
va
apaguem llums
vinga
fora
fora
música
canviem
però com
si estem fent aquí
tardíssim
si ens renyaran
Sílvia
això no pot ser
sí
perfecte
molt bé
heu apagat les llums
us heu rentat les dents
anem amb el pijama
ei
abans d'anar a dormir
que encara fa bo
tot i que han dit
que potser aquesta nit
plourà una miqueta
per aquí i per allà
obriu la finestreta
i a veure si veieu
Venus
que és com
una estrella
redona
blanca
molt grossa
però és que no és una estrella
és un planeta
i si podeu estirar de la màniga
el papà o la mamà
i que us ensenyin
on pare Venus
i qui sap
si a la millor
algun altre planeta
que coneguin
o potser les estrelles
en forma de constel·lacions
els dieu
què és això
que hi ha pel cel
que llueix
perquè ara
quan se tança
la primavera
quan se tança
no
que ja hi som a la primavera
quan se tança
l'estiu
també hi ha unes constel·lacions
precioses
d'acord
ei
molt bona nit
aquesta musiqueta
se la dic a ma mare
què passa
perquè ma mare
quan era petita
era com una gitana
preciosa
però guapíssima
amb unes trenes
una cosa morena
morena
que vamos
estic enamorat de ma mare
le de la Ribana
i
Wells
d'alguiten
crema
ochengles
que avviño
es
me
g Groza
O sin él no moriré
O sin él no perco la vida
O sin él no triunfaré
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Si saldré de esta aventura
O sin él no moriré
O sin él no perco la vida
O sin él no triunfaré
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Si saldré de esta aventura
O sin él no moriré
O sin él no perco la vida
O sin él no triunfaré
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Tu gitana cada viñón
Tu gitana cada viñón
Tu gitana cada viñón
Tu gitana cada viñón
Tu gitana cada viñón
Me lo digas pues no lo sé
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Cana Macana no et desvetllarem cap d'aquests misteris,
però et proposem una hora d'allò que atua't sobre imaginació.
Ens acompanyes?
Els dijous, de 9 del vespre fins les 10 a Tarragona Ràdio.
Cana Macana!
Mirarem durant els programes que resten de primavera
de passar una poesia que parli de l'abril, principalment.
No sé, l'abril em té a mi el cor robat.
Potser serà perquè jo vaig néixer un abril.
Ah, potser sí.
El cas és que de la Clementina Arderiu hi ha una cançó d'abril
en forma de poesia.
Diu així.
Cançó d'abril.
I tornarem al sol solet.
Tira el braser per la finestra.
Llença la capa i el barret.
Que vingui el sol com una festa.
I ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet.
I a les paraules prenen ales i no cal dir-les sota veu.
Que en pensament tinc mar i cales i cama anuma fins al peu.
Adeu, mimoses i nadales.
Clavells veureu.
Fugi l'hivern.
Fugi la por.
Morir?
Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó.
Dixem-hi el pec i el rondinaire.
Sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant que miren dalt.
Cançó d'abril.
El principi del programa
quan narrava aquella anècdota
que he tingut amb la senyora a la fruiteria,
doncs a mi m'han vingut uns records de la infància, no?
De quan fas aquelles coses amb calma.
No assenyadament, perquè assenyadament no ho podria pas dir,
però sí amb aquella calma.
Coses com, per exemple, veure com plou
i el terra humit
desprèn
aquella fragrància especial
que se't queda de per vida, no?
A les foses nasals
i que tu recordes com una cosa
del principi dels temps
i fins i tot de vegades sembla que només
hagis
compartit tu amb la natura.
N'hi ha moltes d'anar aquestes coses.
Tantes com
i moltes més
com les que
en Philip Delherme
recull al seu llibre
El primer glob de cervesa,
un dels llibres que nosaltres tenim aquí
en certa manera com de capçalera.
I deia
el fet aquest que el record
de la fruiteria m'ha vingut al cap
perquè és allò que quan ets petit
i vas amb el pare, amb la mare, amb els avis
a comprar fruita
i et quedes amb badalit
amb aquella boigeria de colors,
la fruita i la verdura
ho tenen això
una boigeria de colors nets
forts, impressionants
de vegades pastels
però mai, mai, mai, mai
anodins
sinó que sempre tenen
alguna mena de cosa
que et deixa allí frapat.
Doncs a mi m'ha vingut el record
de quan fèiem
allò de triar
per exemple pèsols
allà asseguts
davant d'aquell munt
d'aquella pila de pèsols
i sentint els comentaris
de l'àvia
sentint els comentaris
del padrí
o d'en qui fos
anar triant pèsols
i posant-los dintre
d'un bol gran.
Doncs en Filip de l'Herm
també té aquesta falera
aquest sentiment
i és una de les històries
que recull
dintre d'aquesta obra
el primer club de cervesa
i es titula així
Ajudar a desgranar pèsols
Passa gairebé sempre
aquella hora buida del matí
en què el temps
encara no ens fa decidir per res
Olidats els bols
i les molles
d'esmorzar
Lluny encara
les olors
ben cuites del dinar
La cuina està ben tranquil·la
Quasi una abstracció
Damunt de l'hul
tot just un quadrat
de paper de diari
Un munt de pèsols
dins la tabella
Una plata
Mai no s'arriba
a començar la feina
Travessem la cuina
per anar al jardí
a veure si ha passat el correu
Que et puc ajudar
No cal dir-ho
Se'ns pot ajudar
Asseure'ns a la taula familiar
i de cop trobar
per al desgranament
aquell ritme indolent
assossegat
que sembla
suscitat
per un metrònom interior
És fàcil
desgranar pèsols
Una pressió del pols
a damunt
del sec de la tabella
i s'obre
Dòcil
Oferta
Algunes menys madures
s'hi resisteixen
Llavors una incisió
amb l'ungle de l'índex
permet estripar el verd
i sentir la humitat
i la carn densa
Just a sota de la pell
enganyosament
apergaminada
Tot seguit
es fan saltar les boles
amb un sol dit
L'última és d'enremenuda
De vegades ve de gust
mastegar-la
No és bona
Un pèl amarga
Però és fresca
com la cuina
a les onze
Cuina d'aigua freda
Dels llagums
escrovellats
Ven a tocar
Al costat de la higuera
unes quantes pastanagues
nues brillen
damunt d'un drap
S'acaben de s'assecar
Aleshores
parlem
com qui va
es pico sant
i també la música
de les paraules
sembla venir
de l'interior
calmosa familiar
De tant en tant
aixequem el cap
per mirar l'altre
al final d'una frase
Però l'altre
ha de mantenir
el cap inclinat
està escrit
Es parla de feina
de projectes
de cansament
no de psicologia
El desgranament
de pesos
no està pensat
per explicar
sinó per anar
a deixar fent
amb contratemps
imperceptibles
En tindríem
per a cinc minuts
però va bé
allargar-ho
A l'entí
al matí
de vella
a de vella
amb les mànigues
arromangades
Passem la mà
per les boles
desgranades
que omplen
la plata
És agradable
Totes aquestes
rodoneses
contigues
fan com una
aigua
verd pastel
i ens fa estrany
no tenir
les mans
molles
un llarg silenci
deben estar clar
i han acabat
només falta
anar a buscar
el pa

us ha agradat
a mi
em tenen el cor robat
aquestes petites històries
L'espinàs
el plat
també són altres autors
que gaudeixen
en recollir
aquests petits
players de ma vida
que jo en diria
va titulem-ho així
players de ma vida
com la noia del tirant
el blanc
players de ma vida
aquelles petites coses
que pels ulls
així altius
potser siguin
insignificants
però per molts
molts
molts
estic segur
que formen part
d'aquell
ameniment necessari
perquè la vida
sigui un continuat
Uf
avui
avui m'he despertat
amb un mal
de cap terrible
perquè tot plegat
aquest matí
anava
caminant
per la Rambla
i m'he comparat
el diari
el diari d'avui
m'he quedat
com una mica
frapat
amb el sentit
de veure
unes imatges
que a mi
m'han semblat
colpidores
allà
en la població
feluja
a l'Iraq
unes persones
per dir-ho
d'alguna manera
havien matat
unes altres persones
i
no contents amb això
les havien penjades
d'un pont
les havien cremades
les havien
vejat
les havien
no ho sé
era terrible
els cossos
amputats
penjats
però el que més
m'ha deixat
com una miqueta
cort
dolgut
era que aquelles
persones
semblaven
complaures
amb aquella
carnisseria
semblaven
ser felices
com donant
a entendre
que de la seva manera
revenjaven
el patiment
que certament
s'ofereixen
per part
del peu
imperialista
dels americans
i resta
de
coajudants
però a mi
m'ha fet
l'efecte
que no
que no
no em sentia bé
i
en certa manera
m'ha fet
l'efecte
també
que
no en sé
gaire del que
passa al món
i m'agradaria sentir
persones
que puguin dir
això és així
perquè
és d'aquesta manera
i succeeix això
doncs per allò
i per l'altre
perquè certament
quan veus aquestes imatges
creus que el món
va una miqueta
més malament
tot plegat
algú m'ha dit
però pensa
Agust
que potser
a sota d'aquells
cossos
amputats
hi ha un
cementiri
ple de cadàvers
en una fossa comuna
on ningú sap
que allí s'ha fet
el mateix
per part de l'altre bàndol
tot plegat
a mi em fa l'efecte
que és una cosa
prou dura
i prou colpidora
com per parlar-la
i m'agradaria
que si hi ha algú
que vulgui comentar
el tema aquest
serà benvingut
aquí
a Cana Macana
a Tarragona
en ràdio
escolteu
abans de plegar
i avui plegarem
amb la veu
ingalment sorrable
d'Anton White
voldria dir-vos
que se'ns ha quedat
aquí a la bossa
una història
que havíem tret
de dintre
del llibre
Mitologia
de les plantes
d'Àngelo
de Governati
és un autor
del segle XVIII
que fa l'efecte
que feia un recull
mitològic
del món vegetal
una història
que en certa manera
s'assemblava força
a una història
d'aquí
que és el de
la casa
o millor dit
la casa
el pare Genàs
on una heroïna
la Marieta
aconseguia
fer una sèrie
de proves
a causa de l'enveja
de les seves germanes
en aquest recull
d'una història italiana
s'assemblava força
no ho farem avui
però si la setmana vinent
mirarem de portar-vos
aquesta història
recollida
de dintre del llibre
Mitologia
de les plantes
fixa't
aquest és en Tom Weitz
Tom Weitz
va
no hi ha paraules
bé
nosaltres ens n'anem
no aneu a dormir
sense obrir la finestra
i respirar una miqueta d'aire
i alhora deixar anar una miqueta
del vostre aire
per repartir
benaurances pel món
a veure si pot ser
vinga
molt bona nit
els controls
la Sílvia
i qui us ha parlat
Lagos
que anemà que negeu
força bé
que a l你說
Bona nit
Bona nit