Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I això ha fet que em pregunti un cop més per què hi ha aquest divorci tan clar entre la cobla i les altres propostes de música tradicional catalana.
Una qüestió que mereix un debat a fons, però que ara també tenim l'oportunitat de constatar que hi ha qui sí que procura conciliar els dos àmbits.
Sobretot és el cas del Marcel Casellas, qui ja fa molts anys que treballa en aquest sentit i que recentment ha iniciat una nova i agosarada proposta,
que finalment arribarà al públic en format de disc. A veure si rep la resposta que es mereix.
Molt bon dia i salutacions des de l'1, 2 i seguit, al programa sardanista de Tarragona Ràdio,
que us oferim cada dissabte amb música, notícies, xafarderies i comentaris relacionats tots ells amb l'actualitat del món de la sardana i de la música per a cobla.
Avui, en l'edició 409, us parlarem l'Àngel i la Tessa, el control tècnic i tenim el Lluís.
I després del comentari inicial i d'aquesta presentació, ara arriba l'hora de presentar-vos els temes que avui tractarem.
Això serà amb el sumari.
I sí, avui començarem el programa, després de la primera pàgina musical, això sí, amb un manifest,
el que s'anomena manifest per a la música de la Terra, el qual, personalment m'hi adreixo,
i en tot cas el posem a la vostra consideració, per veure si també us hi apunteu.
Personalment m'hi adreixo, si ha de servir com a punt d'inici d'un debat o de despertar consciències,
sobretot segons quines, ja ho veureu.
Després tindrem una bona agenda, així de manera sobtada,
doncs amb passat de la tranquil·litat de l'hivern i inici de primavera,
a una agenda realment important, per dos motius avui.
Per una banda, perquè setmana que vinent no tenim programa,
hi haurem d'ajuntar les dues agendes,
i a més a més comença l'activitat de valent.
Les apliques han començat arreu del país fa setmanes,
però els comarques meridionals ho faran el dilluns de Pasqua,
hi haurà ballades també amb aquest motiu, etcètera.
Ja ho veureu.
Després, a l'hora de les notícies, comentarem algunes activitats importants,
destacades d'arreu del país, com l'espectacle Ava de Tenores,
de la principal de Llobregat.
Començarem a parlar de novetats discogràfiques,
perquè serà un tema que donarà per molt els propers dies.
I avui, a part de presentar un nou disc,
un recull de sardanes obligades de Fiscorn,
a més a més, anunciarem la propera aparició al mercat
d'un disc que junta la cobla amb la música tecno.
Aviat està dit.
I després, més endavant, comentarem algun curset d'ensenyament de sardanes
que o bé ha començat o està a punt de fer-ho en propers dies.
Essencialment, això, i alguna cosa més,
esperem que tinguem temps de comentar-la en aquesta edició d'avui de l'1-2 i seguit.
Sí, arribarà el moment de la primera pàgina musical del programa,
que serà una sardana actual,
no només des d'un punt de vista purament cronològic,
sinó per la seva mateixa concepció,
una instrumentació moderna, sense complexos,
i la pretensió de fer ballar amb sensibilitat i bon gust.
Entre els compositors actuals que posseixen aquesta fórmula,
i la saben utilitzar magistralment, el Jordi Molina,
un autor que no es prodiga excessivament,
però que de manera continuada ens va proporcionant obres sempre atractives i ben fetes.
Amb la sardana que hem triat, Festa a Rubí, l'any 2001,
Molina va contribuir a la commemoració del 75è aniversari
de l'agrupació sardanista de Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
coincidint,
Festa a Rubí.
a Rubí.
Festa a Rubí.
Música,
a Rubí.
Festa a Rubí.


a Rubí.
Festa a Rubí.

,
Festa a Rubí.
,
a Rubí.
,
Festa a Rubí.
Festa a Rubí.
un patrimoni històric i cultural,
que si no ha desaparegut ha estat gràcies al treball de cantaires,
músics, educadors, investigadors,
i molt especialment al teixit associatiu que cobreix la nostra geografia.
Al començament del 2004, la llosa més gran que pateix el sector
és l'endèmica manca d'estratègies, ni comunes ni particulars,
dels governs autonòmics que comparteixen el nostre territori.
Però si Catalunya s'ha distingit per la política erràtica
en matèria de cultura popular i tradicional,
el País Valencià i les Illes Balears,
la barreja de negligències i obstruccionisme,
obeix un intent deliberat de ruptura de la unitat de la llengua i la cultura catalana.
No som un sector en crisi, som un sector ple de vida,
que vol que els governants i els mitjans de comunicació
sàpiguen que existim i que reconeguin la nostra realitat.
Per això, nosaltres demanem als departaments de Cultura i Educació
dels governs autonòmics de Catalunya,
el País Valencià, les Illes Balears i Aragó,
així com el Departament dels Pirineus Orientals de l'Estat francès,
que facin públiques les seves intencions i els seus programes
envers la conservació, l'ensenyament i la promoció
d'una música tradicional i popular
que al cap i a la fi és única perquè és nostra.
La música que al llarg de la història ens ha identificat com a poble.
Gràcia, Barcelona, gener del 2004.
Com hem dit, aquest manifest és fruit de la jornada de treball
que es va celebrar al CAT el dia 31 de gener
i, com dèiem també, la propera cita serà el 22 de maig vinent
amb una nova trobada al PENS a Lluçanès
coincidint amb la celebració del Cicle Solc.
Si us blau aderir al manifest, ho podeu fer escrivint a aquesta adreça electrònica,
jordicat, arroba, tradicionarius, punt com.
I tornem a la música.
Ja fa unes quantes dècades que l'activitat sardanista a la Catalunya Nord
és força important.
Pel que fa als compositors, fora del llà veterà Max Havard,
no hi trobem noms especialment rellevants en el terreny de Cobla.
Ens consta, però, que darrerament,
alguns joves creadors s'han incorporat a aquest col·lectiu.
A més, també hi trobem algun cas peculiar,
com el de Claude Henry Joubert,
un músic prestigiós arreu de l'estat francès,
nascut a Orleans l'any 1948,
que gaudeix d'un extens currículum amb dades
com la d'haver estat director de l'Escola Nacional de Música,
director de l'orquestre responsable
de la Societat de Concerts d'Orleans,
antic director de l'Institut de Pedagogia Musical de París
i, entre altres càrrecs,
és president del Centre Internacional de Música Popular de Seret.
També ha escrit sardanes i obres per a Cobla
amb un estil molt particular,
sense concessions per tal d'aconseguir un èxit fàcil
i fetes només pensant en l'obra musical per ella mateixa.
Escoltem-ne un exemple
amb aquesta sardana per a dues Cobles
que interpreten la Mil·lenària i la Sant Jordi de Barcelona.
Es diu La Xebre Quidans.
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
La Xebre Quidans
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
a la ciutat de Girona,
amb concurs de colles improvisades,
i un homenatge al compositor Carles Rovira.
I una plec que habitualment obre la tanda,
la temporada a les comarques meridionals,
en guany, si tal com ha caigut Setmana Santa,
doncs ha perdut aquesta primàcia,
i serà el diumenge dia 18,
al 16è plec de la 9 de Gaià,
a les 11 del matí,
a tres quarts de cinc de la tarda,
amb les Cobles Blanes i Raujó.
En cas de pluges,
disposa d'espai cobert.
Hi haurà dinar de germanor.
I acabem aquesta cartellera de plecs,
amb el 21è plec de Sant Carles de la Ràpita,
a dos quarts de 12 del migdia i a les 5 de la tarda,
amb les Cobles,
la principal repitenca i Reus.
Hi haurà dinar de germanor,
i en cas de pluja es farà al pavelló Firal.
I ballades de sardanes,
demà diumenge al migdia,
al sanatori Villablanca,
amb la cobla Paramanyanet.
També demà,
a les 12 del migdia,
a Tarragona,
al Pla de la Catedral,
una ballada,
amb la cobla Reus Jove.
El diumenge dia 11,
a la una del migdia,
al passeig del Vuitè Centenari,
amb la cobla Ciutat de Reus.
Pel que fa al dilluns,
dia 12,
al migdia,
una ballada a l'Arbós del Penedès,
amb la cobla Gironina.
A les 4 de la tarda,
Creixell,
amb la cobla Reus Jove.
I el diumenge dia 18,
a les 12 del migdia,
una ballada a Cunit,
a la Plaça Catalunya,
amb la cobla Jove de Cunit.
Ara,
el torn dels concursos de Colles Arranistes.
Demà diumenge,
a les 12 del migdia,
Palau Solità i Plegamans,
a la plaça Dura del Mercat,
un concurs dins el Campionat d'Honor C
i Colles Lliures,
amb la cobla Ciutat de Mataró.
Pel diumenge dia 18,
a les 2 quarts de 12 del dematí,
un concurs a l'Hospitalet de Llobregat,
al Parc de Can Buixeres,
territorial Barcelona,
Ciutat i Colles Lliures,
amb la cobla a la principal de Llobregat.
i avui us podem anunciar un concert,
el diumenge dia 11,
a les 11 de la nit,
a l'Explor de Francolí,
al Teatre del Casal,
un concert amb la cobla Vell Puigcobla.
I pel que fa a esbars,
el proper diumenge 18 d'abril,
durant tot el dia,
a diverses poblacions,
s'hi celebra la roda d'Esbars Catalònia,
amb la participació de diversos grups
de diverses comarques.
A Terrassa, entre altres,
hi actuarà l'Esbar d'Ensaire de l'Aleixà.
I aquesta era l'extensa agenda,
que segur que ens han deixat alguna cosa,
sempre és impossible,
vaja, ser exhaustius del tot,
però segur que també teniu una orientació
per tal on poder avallar sardanes
aquests dies arreu del país.
I tornem a la música.
Aquests dies estan apareixent al mercat
un gran nombre de novetats discogràfiques
relacionades amb el món de la cobla.
Algunes ja l'hem ofert en el nostre programa
i moltes altres les anirem comentant en els propers.
Avui és el torn d'un dels diversos enregistraments
que presenta la cobla a la principal de l'Abisbal,
amb la discogràfica Audiovisuals de Sarrià,
amb la qual fa anys que té un contracte en exclusiva.
En aquest cas no són enregistraments nous,
ja que és un recull de peces portades al disc
de diferents èpoques,
des del 1977 fins a l'any 2001,
que tenen en comú que són sardanes obligades de fiscorn.
És un disc homenatge a l'instrumentista
Josep Riomalló i Salagrant,
jubilat ara fa un any en plenes facultats
i primer fiscorneira de la principal
durant 28 temporades ininterrompudes
després d'haver passat per formacions
com l'escobles Orquestra Girona i Meravella, entre altres.
al marc de les comemoracions dels 70...
Perdó, ara havia canviat de guió.
Un músic carismàtic i excel·lent
que es va enfrontar amb èxit
amb les partitures més compromeses
i mostrant sempre la seva seguretat
i bon gust interpretatiu.
Ara us oferim un exemple
d'aquest conjunt de sardanes obligades
que van des de la mítica Retorn
o Buffalo Bill de Josep Coll
a altres més recents de Max Havard o Josep Casú.
Un altre autor que ja està representat diverses vegades
és en Ricard Viladasau.
La sardana que hem triat
també és tot un clàssic del gènere
pic, repic i repicó.
Una obligada de fiscorn i trompeta,
una combinació explosiva
que en aquest cas resulta molt efectiva
en la versió de Josep Riomalló
i el seu company de la principal de l'abisbal, David Escobar.
i el seu company de l'abisbal, David Escobar,
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seu company de l'abisbal.
i el seus company de l'abisbal.
i el nosso company de l'abisbal.
i el�� de l'abisbal.
capta i el 2002come.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Aquest és el retaule de la passió, un fragment, hem pogut l'escoltar només perquè és una peça força llarga, crec que dura uns 20 minuts aproximadament, i avui només es tractava d'oferir-vos una petita mostra d'aquesta peça.
una petita mostra d'aquesta música que habitualment acompanya un dels espectacles de l'esbar Marvoleny de les preses.
Nosaltres passem a una altra secció del programa ja en recte final del nostre espai, que és el temps de les xafarderies.
i avui l'Àngel ens parlarà dels viatges que té previstos la cobla per a Mañanet, de la desaparició d'una entitat relacionada amb el sardanisme a Tarragona, i d'una bona, una molt bona intenció de les xafarderies.
i avui l'Àngel ens parlarà dels viatges que té previstos la cobla per a Mañanet, de la desaparició d'una entitat relacionada amb el sardanisme a Tarragona, i d'una bona, una molt bona iniciativa de la federació.
Entre altres coses, a veure si tenim temps de tot.
Doncs bé, sí, recordareu que vam comentar que la cobla per a Mañanet estarà formant part del viatge de la representació reusenca, i sobretot del col·legi per a Mañanet a la canonització de qui va ser el fundador d'aquestes escoles.
El pare Mañanet serà a Roma, i vaja, per a ells, tot una festassa, tot un esdeveniment, i també hi seran aquestes cobles.
Cal dir, no ho vam dir això la setmana passada, que també hi seria, això és el que té previst, la cobla de la ciutat de Reus, que recordem-ho, és sorgida també del col·legi per a Mañanet, amb músics que havien format de les cobles per a Mañanet.
I, per cert, també, a les cobles per a Mañanet, abans d'això, el dissabte 17 i diumenge 18, es faran una estada ja habitual, ja tradicional, a Mahó, a Menorca, autèntica embaixada de la música del Principat, a les illes.
I, com deies, Teresa, la part neematista, negativa, és que finalment ha desaparegut la coordinadora sardanista de Tarragona, una entitat que no tenia sentit, pràcticament,
després que pràcticament només quedessin dues agrupacions dins d'aquesta coordinadora, i les tasques, això sí que habitualment feia aquesta entitat, les ha assumit l'agrupació sardanista de Tarragona.
Em refereixo a l'organització d'algunes, de les ballades que, de bona part, vaja, de les ballades que es faran a la ciutat,
segle d'estiu, segle de primavera, i ballades de festa major.
Com diuen ells mateixos, tant de bo, en un futur, doncs, clar, la història va oscil·lant,
doncs hi hagi més colles, l'altra vegada, i es pugui tornar a muntar aquesta coordinadora.
I l'altra, que em deia, és com la més positiva, doncs sí, és que és una iniciativa,
només, diguem-ne, és una xafarderia, potser, direu, que ens interessa a nosaltres,
els que fem els programes, però val la pena constatar quan es fan coses, doncs això, a fi de bé,
i idees imaginatives, i és que la Federació Sardanista de Catalunya,
la seva secció en la qual ens acollim els que fem informació sardanista,
doncs ha tingut la bona pensada de proporcionar-nos material del que s'edita,
en llibres, en discos, habitualment, per Catalunya, doncs, llibres de temàtica sardanista i discos,
molts dels que us oferim.
Normalment, doncs, els que fem aquests programes, la majoria, no tots, doncs,
és una tasca totalment amateur, i els discos, doncs, els has de buscar tu.
Aquesta és la veritat.
Doncs està bé que la Federació Sardanista de Catalunya hagi tingut aquesta iniciativa,
i, de moment, ja tenim alguna primera tremesa, tot i que s'ha de dir que la majoria de material
ja el teníem en aquesta primera tremesa, doncs bé, l'important és això, que s'inici aquest que vi.
I en volíem deixar constància, senzillament.
Re, acabem el programa amb una última sardana, el temps que ens quedi,
que ens permeti en aquests dos minuts i mig, fins a arribar a l'una de la tarda.
És una composició de caia totalment popular, senzill i innocentor,
una sardana de Rafael Cabrises amb la cobla cadagués, que es diu El peu polidor.
La sardana de Rafael Cabrises amb la cobla cadena de Rafael Cabrises amb la cobla cadena de Rafael Cabrises.
La sardana de Rafael Cabrises.
La sardana de Rafael Cabrises.
La sardana de Rafael Cabrises.
La sardana de Rafael Cabrises.
Comenceu molt bé, molt bona setmana, molt bones dues setmanes.
Recordeu, d'aquí 15 dies, hi tornem.