Per primera vegada en molts anys, Televisió de Catalunya no retransmetrà la Diada Castellera de Santa Tecla.
D'aquí uns instants intentarem conversar amb el responsable de la informació castellera de la televisió pública, Agustí Forner,
que ens explicarà quins són els criteris per escollir les actuacions que retransmeten.
Però abans, només un comentari.
Fa dos anys el Canal 33 ja va deixar d'emetre la Diada de Sant Magí i enguany cau Santa Tecla de la programació.
I no ens ha d'estranyar pas cap d'aquestes dues decisions.
I ho podem mirar des de dos punts de vista.
Gairebé segur que en les altres 16 actuacions que oferirà aquest 2004, la nostra, es veuran casets de nou,
cosa que ningú garanteix pas pel 23 de setembre.
I a més, difícilment veurem en les retransmissions castells de sis pisos,
fet que malauradament passa per Santa Tecla.
Davant d'aquests dos fets irrefutables, ens queden molt pocs arguments per discutir.
Bona tarda, comença el Toc de Castell.
Benvinguts al Toc de Castell de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Avui és el segon programa de la tretzena temporada, un programa en què tractarem els següents continguts.
Candela Ollé.
El Canal 33 comença demà diumenge la seva nova programació castellera,
amb un nou programa setmanal que inclourà els resums de les diades castelleres.
En parlarem amb el responsable d'aquest nou espai, Agustí Forner.
L'actuació de Sant Joan no va comportar cap castell de buit per a les colles de Tarragona.
Quina lectura hem de fer d'aquesta actuació?
Farem tertúlia amb el periodista Guillem Soleil i el casteller del Xiquet de Tarragona, Jordi Andreu.
La colla jove dels Xiquets de Tarragona ha repetit castells pel seu 25è aniversari per tota la ciutat.
Sabrem quins actes hem preparat els del cos del Bou amb la seva presidenta, l'Anna Huasc.
Avui comencem un seguit de reportatges sobre els concursos de castells de Tarragona.
Què va passar en els concursos de 1932 i 1933?
Ho sabrem pels vots de tres quarts de dues de migdia.
I els últims minuts del programa seran com cada dissabte per la secció A toc de gralla.
Avui Josep Maria Salvador comença un recorregut per les diferents músiques del món casteller.
Tot això i molt més des d'ara fins al punt just de les dues de migdia.
Josep Maria Salvador està a la producció, Candela Ollé a la redacció,
Lluís Comas dels Controls Tècnics i que us parla Jordi Surinyac.
La 1 i 7 minuts, una pausa i arrenquem.
Sabia vostè que Repsol IPF patrocina un any més la 14a edició del concurs fotogràfic El fet casteller,
un concurs dedicat a joves d'entre 16 i 35 anys.
Repsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat.
Repsol IPF amb els castells de Tarragona.
A Promocions José Luis volem agrair als més de 5.000 clients que tenim la seva fidelitat i confiança.
Gràcies a vostès podem continuar construint vivendes, millorant carrers, zones verdes,
en definitiva fent la ciutat entre tots.
Ara, estem construint a Arrabassada, Llevant.
Visíti'ns al carrer Josep Carné número 3 o a les nostres oficines de l'Avinguda Roma número 6.
Construccions José Luis, més de 40 anys construint, és el nostre aval.
Gràcies per estar al nostre costat.
Promocions José Luis dona suport a la retransmissió d'aquesta Diada Castellera.
La 1 i 8 minuts, ja ho heu sentit, teníem o tenim previst parlar amb Agustí Forner,
el responsable de la informació castellera de Televisió de Catalunya.
Està citat aquí, els estudis de Tarragona Ràdio, l'Avinguda Roma, encara no ha aparegut.
Esperem poder conversar amb ell fins a les dues del migdia.
Nosaltres, però, modifiquem una miqueta els continguts previstos per al programa d'avui,
però abans de donar pas a aquest primer reportatge que hem elaborat,
sobre un seguit de reportatges, ara més endavant en parlarem ampliament,
però hem de dir quin és el premi que donem avui en el concurs d'avui.
El canviem de premi, si la passada setmana regalàvem el calendari d'un ús castellers
elaborat pel Pere Toda i el Marc Lleador, avui regalem un llibre.
Es tracta del llibre Repensar els castells,
que és una recopilació de les jornades d'estudi dels castells
organitzades per l'Institut Tarragonès d'Antropologia,
ara fa dos anys, precisament el dissabte abans del concurs de castells del 2002.
És un llibre editat per l'edicions L'Aixecador
i que ha compilat i que ha confeccionat el periodista Guillem Soler.
Després en parlarem més àmpliament.
Tota la gent que vulgui aquest llibre, aquest Repensar els castells,
ho té molt fàcil.
Únicament ha de trucar al 977 24 47 67,
al telèfon del directe de Tarragona Ràdio,
977 24 47 67,
i deixar el seu nom.
Avui, ni pregunta, ni concurs, ni res.
Entre totes les persones que truquin,
al final del programa farem un concurs,
un sorteig,
i la persona que surti escollida,
doncs s'endurà aquest llibre.
Repensar els castells.
Passen 10 minuts de la 1 al migdia.
A Tarragona Ràdio,
toc de castell.
El concurs de castells a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio viurem molt intensament
tot el que doni de si al concurs de castells.
Bé, de fet, ja ho vam començar a viure intensament la setmana passada,
amb la tertúlia que vam tenir.
I a partir d'aquesta setmana,
a partir d'avui dissabte,
iniciem una sèrie de reportatges
en què repassarem les 19 edicions anteriors
del concurs de castells.
Ja saben que l'edició d'enguany del dia 3 d'octubre
és la 20a edició del concurs de castells a Tarragona.
Estem d'aniversari,
i a Tarragona Ràdio ho volem celebrar,
i ho estem celebrant, de fet,
amb una sèrie de reportatges
en què repassem tota la història
dels anteriors concursos de castells.
Avui, el primer capítol tracta
sobre els concursos de l'any 1932 i 1933.
Endavant!
El 2 d'octubre de 1932,
Tarragona va acollir el segon concurs de castells.
El primer havia tingut lloc el 1902 a Barcelona
i només hi van participar les dues colles de valls.
30 anys més tard,
un seguit de canvis fan possible un nou certamen.
El nivell de les colles augmenta
i el mateix 1932
es carrega el primer 4 de 8 del segle XX.
Albert Pallarés, responsable de l'arxiu
dels xiquets de Tarragona,
assenyala també altres factors.
Ha passat que al món castellé,
concretament a l'any 1932,
hi ha 7 colles existents.
Hi ha 3 colles al Vendrell,
dues colles a Tarragona i dues colles a baix.
Ha passat que també hi ha hagut
un canvi social i polític important al país,
que ha fet que l'adveniment de la República,
la Generalitat Republicana,
els nous ajuntaments,
tot aquest tema de les tradicions populars
i de les festes i tot això,
ho impulsen d'alguna manera.
Tarragona és l'escenari escollit
i d'aquesta manera comença la seva relació amb el concurs.
Per l'historiador Xavier Guell,
la ciutat recupera així la capitalitat del món casteller.
Pesi qui pesi,
la capital pretèrita dels castells és Tarragona.
Les grans gestes dels xiquets de valls del segle XIX
van tenir per escenari Tarragona.
L'únic que va fer Tarragona l'any 32
és recuperar la seva història,
és a dir, recuperar el concepte aquest de Tarragona
era la capital dels castells.
El concurs es convoca per al 2 d'octubre
en el marc de les festes de Santa Tecla a la plaça de Toros.
L'elecció d'aquest recinte aixeca molta polèmica
i Albert Bonet,
que havia de ser el president del jurat,
no hi està d'acord i ho argumenta així.
És impossible que els castells a la plaça de Toros
siguin tan als i tan ferms
com a la plaça de la Font
i ve de les cols perquè els faltaria
l'ambient popular, que els anima,
i els braços,
sobretot els braços que els ajuden
i els cossos,
que els serveixen d'acuixir si es desplomen.
Albert Pallarés recorda, però,
que l'elecció de la plaça de Toros
és una qüestió fonamentalment econòmica.
Quin recinte hi havia
que reunís les condicions adequades
per fer això a la plaça de Toros?
Jo penso que més que una discussió
de quin era el lloc que diem,
que molta gent va entrar en aquesta polèmica,
pels organitzadors era pràcticament una necessitat.
Si ells necessitaven obtenir uns ingressos
i els ingressos havien de ser en venda d'entrades,
no es podia fer a la plaça de la Font.
La plaça de Toros
acollirà finalment el concurs de 1932
i tots els certamens celebrats a Tarragona.
Albert Bonet renuncia a la presidència del jurat
i al seu lloc l'ocupa el músic Pau Casals.
Com assenyala l'historiador Pere Ferrandu,
aquest reconeixement és un bon homenatge
a un gran aficionat casteller.
Jo crec que aquesta presidència va ser el millor homenatge
que li podia fer el món casteller
a en Pau Casals per la seva afició.
És el toc que dius,
això és el que se li hauria de fer
com a mínim a en Pau Casals.
La veritat és que fins a llavors
en Pau Casals havia estat
un ferm defensor dels concursos
i havia estat un gran seguidor dels castells.
Al concurs hi participen finalment quatre colles,
la Vella i la Nova de Baix
i la Vella i la Nova de Tarragona.
Les tres agrupacions del Vendrell,
els nens, els caneles i els mirons,
també ja estaven inscrites,
però per un assumpte polític
finalment no hi prenen part.
Ho explica Xavier Güell.
Es veu que hi havia un líder rabassaire vendrellent
que va tenir uns problemes amb l'Ajuntament
per la qüestió d'un pagament d'un tribut.
Hi havia la circumstància
que era un líder rabassaire,
aleshores s'hi va involucrar a qüestions polítiques.
La qüestió és que al final,
amb un cop de geni,
doncs algú va embolicar més la troca.
Al final es va mentalitzar
amb la renúncia de participar
a les colles del Vendrell a concursos de Tarragona.
Les bases són un altre dels aspectes polèmics d'aquest concurs.
Les colles han aixecat construccions a set i mig,
però després de la cinquena ronda
encara ningú ha aprovat el 4 de 8.
Les normes fixaven que cada colla
havia d'estar formada per un màxim de 100 persones
i prohibia l'ajut entre colles.
El jurat canvia aquest últim punt a la mateixa plaça.
Sobre la marxa,
van decidir anul·lar aquesta disposició
que impedia l'ajut entre colles.
La colla nova es va atrevir
a intentar el 4 de 8,
i llavors els organitzadors
van pregar a les dues colles de Tarragona
que ajudessin a la colla nova de Valls
que estigui al peu del 4 de 8.
I llavors aquí és quan va haver discussions,
crits, algú que es va esbarallar...
Finalment, la nova de Valls prova el 4 de 8,
però el Casell fa llenya en dues ocasions
i la vella es proclama campiona.
L'any següent, el 1933,
es convoca un nou concurs a Tarragona.
Hi prenen part quatre agrupacions,
la nova de Valls, els mirons del Vendrell
i la nova i la vella de Tarragona.
Curiosament, no s'hi presenten els últims campions,
la vella de Valls, per un problema de bases.
Per endur-se la victòria,
obligatoriament, la colla guanyadora
havia d'aconseguir el 4 de 8
o el pilar de 6.
La colla vella, el 4 de 8,
no el tenia de cara.
I el pilar de 6 l'havia intentat diverses vegades,
però no se n'havia sortit cap vegada.
A la colla vella,
demanar que aquesta obligatorietat
d'aconseguir el 4 de 8 o el pilar de 6
també fos ampliable a la torre de 7
i el 3 de 8.
Per Pere Ferrandu, en aquests primers certaments
queda clar que concurs i polèmica
sempre anirien junts.
Les polèmiques que hi va haver llavors
són les mateixes que continuen a existir ara.
Estem parlant del lloc on es fan,
la plaça de Toros,
estem parlant de pagar entrada,
estem parlant de les bases
que ningú hi està d'acord
com està passant ara.
Com a mínim, amb els aspectes negatius
o, si més no, polèmics,
van sorgir des del primer moment.
Els guanyadors seran la nova de Valls,
que assoleixen el 4 de 8.
Després de dues edicions consecutives,
el concurs no té continuïtat l'any 1934.
Pere Ferrandu explica
que la causa principal són els problemes econòmics.
33 va ploure
i suposem que molta gent es devien retraure
i no devien anar a la plaça.
Una de les fonts d'ingressos principals,
que és el concurs,
que són les entrades,
falli per culpa de la meteorologia,
és clar, això és imprevisible totalment
i això, suposo que et devia fer
desquadrar els números de totes.
Els concursos continuarien
durant els anys 30 i 40
a Vilafranca del Penedès,
Valls, El Vendrell i Reus,
però no tornaran a Tarragona fins al 1952.
A Tarragona Ràdio,
Toc de Castell.
Han escoltat el primer reportatge,
que en aquesta ocasió tractava
sobre els concursos de l'any 1932-1933,
sobre una sèrie que tindrem
des d'aquest dissabte
fins al dissabte, crec, dia 2 d'octubre,
que és l'últim dissabte
abans del concurs de Castells.
Cada dissabte, un d'aquests reportatges
en què anirem repassant de forma cronològica
les edicions anteriors
del concurs de Castells de Tarragona.
Deixem per una estona el concurs
i ara parlem de llibres.
Us recordem que avui sortegem
el llibre Repensar els Castells,
és una recopilació de les jornades d'estudi
dels Castells de l'Institut Tarragonès
d'Antropologia, de l'ITA,
que és un llibre compilat, editat,
imaginat pel Guillem Soler,
pel periodista del diari El Punt,
a qui saludem tots seguits.
Guillem, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Presenta'ns el llibre.
Directament?
No, doncs bé, com tu molt bé has dit,
és el fruit d'unes jornades
que va organitzar l'Institut Tarragonès
d'Antropologia fa un parell d'anys,
justament el dia abans del concurs,
em sembla que era dissabte,
diria 5 d'octubre, si no m'equivoco,
i que bàsicament és les quatre pronències
que es van presentar
i una transcripció del debat
d'una taula rodona que hi va haver.
Pel que fa als continguts i pels autors,
doncs és variat,
però el que d'alguna manera es pretenia
en aquestes jornades
i en aquest llibre era parlar de castells,
però potser des de punts de vista
que no són els més habituals
i d'alguna manera intentar compensar
el que nosaltres pensem
que és un cert dèficit, també,
que hi hagi, des del món acadèmic
o des del món universitari,
des del món de les ciències socials,
jo crec que hi ha una manca d'interès
pel món dels castells,
la qual cosa no només és desafortunat
pel món dels castells en ell mateix,
sinó que per aquestes mateixes ciències
jo crec que el fet casteller
és un terreny, un camp abonat
per la investigació.
Quatre ponències protagonitzades
per noms il·lustres,
si se'ns permet,
com per exemple noms il·lustres
com Manel Delgado,
que va versar sobre els castells i la festa,
incloure els castells dins d'una festa,
Antoni Pardo i Xavier Brutons,
filologia i castells,
Jordi Jària sobre la capitalitat de Tarragona,
un aspecte que abans precisament
es tractava en el reportatge,
la condició de Tarragona
com a capital dels castells,
i després Antoni Costas,
metge i casteller dels castells de Lleida,
que parlava de la prevenció
de les lesions en el món casteller.
Una mica el tractament del món casteller
des de diferents àmbits de les ciències socials,
perquè els castells és un fenomen,
Guillem,
que ha experimentat un boom important
durant els últims anys,
però que possiblement s'ha estudiat molt
des de l'àmbit històric,
però que no té gaires estudis
des d'altres punts de vista.
Sí, i fins i tot els estudis
que s'han fet des del punt de vista històric
també en aquest sentit són,
entre cometes,
clarament insuficients,
perquè és això,
ens preocupem de saber
el concurs de l'any 32,
qui el va guanyar,
amb quins castells,
i aquest tipus de coses
que són francament interessants,
però no ens preocupem de saber
per què l'any 32,
a fons,
és a dir,
què és el que motiva
que l'any 32 s'organitzi un concurs,
per exemple a Tarragona,
perquè les colles que hi participen,
qui la formen?
Qui són la gent que fa castells?
Qui feia castells als anys 30?
No ho sabem, pràcticament.
Qui feia castells al segle XIX?
Quin tipus de persones?
Amb quines motivacions?
Per quins motius?
Tot això no ho sabem, pràcticament.
És a dir,
tot el que s'ha fet d'estudis de castells,
tant des del punt de vista històric
com fins i tot des del punt de vista
entre cometes actual,
normalment són estudis
molt cap al vessant tècnic
i cap al vessant de resultats,
però no s'han fet estudis
des del punt de vista social,
des del punt de vista
fins i tot de les persones.
És a dir,
s'ha parlat molt de castells
i s'ha parlat molt poc de castellers,
quan en definitiva
els castells els fan persones.
Aquest llibre
és una compilació
de les jornades d'antropologia
i castells
que van tenir lloc l'any passat,
el dissabte abans,
al concurs de castells
i la pregunta és òbvia,
no sé si hi haurà
una nova edició d'aquestes jornades
també al voltant
dels concurs de castells.
Doncs sí,
com diria l'expresident del govern,
no estem treballant en ell.
Vull dir que...
Posa dir accent mexicà, eh?
Sí, però ja m'ho he vist
una mica apurat.
No, doncs sí,
estem en ell,
estem definint una mica
quines serien
les diferents fanències,
però, vaja,
en principi la idea
és fer-lo...
Ja tenim data
i tenim lloc,
que seria el dissabte
abans del concurs,
en aquest cas,
a les adactes
de la Fundació Caixa Tarragona,
i estem, això,
definint una miqueta
el cartell, no?
En principi,
l'estructura serà similar
a la de fa dos anys,
no?
Amb unes,
aproximadament,
quatre ponències
i al matí
i a la tarda
una taula rodona.
El que estem
és acabant de definir
els continguts
i pot ser que,
doncs,
hi ha alguna cosa
que pot ser ponència,
pot ser que passi
a la tarda,
és el que estem
acabant de definir.
Ara, d'aquí uns instants,
donarem entrada
al Jordi Indreu,
que s'està esperant
aquí fora,
parlarem de Sant Joan,
de com va anar
aquesta dia de Sant Joan
per les colles de Tarragona,
però el Guillem Soler
no para,
si podem dir-ho així,
a banda d'aquest llibre
Repensar els Castells,
que pot ser vostre
si truqueu
al 977 24 47 67,
també està treballant
en un altre llibre,
un projecte
encarregat precisament
per aquesta casa,
per l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
de Tarragona
i que tracta
sobre periodisme
i Castells.
Sí,
com deies,
és un encàrrec
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
i, veus,
és un encàrrec
que a mi
quan me'l van dir
escolta,
tu creus que això
podria ser interessant?
Com més hi vaig pensar,
doncs més m'ha semblat
que podria ser interessant
i com més hi estic treballant,
més m'ho sembla.
Clar,
en aquest cas
no puc ser parcial,
no puc ser imparcial
perquè sóc afectat,
i en aquest cas
diguem-ne
que hi ha un cert exercici
d'autoreflexió
que jo crec
que és vàlid.
I, vaja,
en principi,
si no m'equivoco,
la idea és que el llibre
estigui per l'octubre
i potser
té un interès
que potser
per un públic en general
potser és més limitat,
però jo crec que sí
que és interessant,
perquè a més,
en definitiva,
parlar del periodisme
casteller
en molts sentits
també és parlar
de la relació
que tenen els castells
amb l'entorn
i amb la resta
de la societat.
encara estem
en els treballs
previs,
encara estem
en el procés
d'elaboració
d'aquell llibre,
però què és el que
t'estàs trobant
en aquesta primera
investigació?
No sé si és un estudi
més des de tipus
històric
o et basaràs
més en això
la relació
actual,
que també és un tema
força interessant
que tenen els castellers
amb els uns periodistes.
Quin és l'enfocament
que li has volgut
donar en aquest treball?
Doncs,
a veure,
l'enfocament
se suposa que se n'hauria
de dir holístic,
és a dir,
que en principi...
Visió global,
vaja.
Sí,
sí,
perquè em semblava
que hi havia
diversos punts d'interès
i que valia la pena
tocar-los tots,
no?
Clar,
és una primera aproximació,
en aquest sentit,
és una aproximació
que no podrà ser
tan exhaustiva
com a mi m'agradaria
especialment
en alguns dels,
entre cometes,
apartats,
però sí que em semblava
que valia la pena
tocar una miqueta
els diferents aspectes,
no?
I en aquest sentit
jo contemplo
quatre aspectes,
un és l'històric
que comentaves,
és a dir,
intentar resseguir
de forma una mica
esquemàtica,
però vaja,
jo crec que
amb un cert criteri
intentar resseguir
la història
o el desenvolupament
del periodisme casteller
o de la informació
castellera,
doncs des del segle XIX
fins als nostres dies,
no tant amb noms
o no tant
intentant acumular noms
perquè això seria
una feina que
la veritat és que
ara em veig desbordat
com intentant definir
en cada moment
quin tipus d'informació
s'ha fet
i amb quins criteris
s'han fet
i de quina manera
s'ha fet.
Això seria una primera part.
Una segona part
que seria
més purament
descriptiva
que seria
intentar dir
bueno,
estem a 2004,
temporada 2004,
què és el que hi ha,
quins diaris
estan fent castells,
quines ràdios
estan fets castells,
què s'està fent
en televisió,
és a dir,
un panorama
i la intenció
i la intenció
és que no només
sigui un panorama
de què és el que hi ha,
quina oferta hi ha,
sinó també un panorama
de quina gent
està treballant
als castells,
en quines condicions
i d'alguna manera
fins i tot
fer un cert retrat
professional,
de dir,
la gent que fa
informació castellera
és periodista,
no és periodista,
és d'una colla,
no és d'una colla,
cobra,
no cobra,
una cosa tan senzilla
que a algú
li pot sorprendre
però que a mi
em sembla fonamental.
La tercera part
seria d'alguna manera
derivat
d'aquestes dues anteriors,
crec que jo
d'alguna manera
m'ho plantejo
també així
i seria la part
que en part
que d'alguna manera
jo crec que és més interessant,
fins i tot en algun cas
potser seria més discutible
però seria la part
més de reflexió
sobre la pròpia
entre cometes
disciplina
o sobre la pròpia
activitat professional,
és a dir,
què és el periodisme casteller?
Existeix un periodisme casteller?
Què és?
És periodisme
el periodisme casteller?
Quin tipus de periodisme és?
En quin tipus de periodisme
s'assembla
i quines són
una mica
les problemàtiques
i les característiques
específiques
que té
la informació castellera?
I després
una última part
que aquesta també
tornaria a ser
una miqueta més
jo crec més descriptiva
que seria
repassar una mica
els elements
de la informació castellera.
Què és una crònica?
Què és un reportatge?
Com es fa una retransmissió
de ràdio?
O què és el fotoperiodisme casteller?
Quina feina!
Sí!
Quina feina!
A part que és feina tot plegat
perquè el periodisme casteller
pel poc que coneixem
o vist des de primera persona
cadascú fa una mica
el que li sembla.
No, no, no
jo no hi estic d'acord.
Jo crec que
hi ha unes línies
molt clares
i molt definides.
Jo crec que...
I a més, justament
i curiosament
això és una de les coses
que potser m'agrada, no?
És a dir
que coses
que un tenia
més o menys intuïtives
les va contrastant, no?
I per exemple
del segle XIX
que no hi ha
pràcticament
informació castellera
en realitat
el que hi ha
és informació
en la que tangencialment
surten els castells
de les poques
és a dir
les poques cròniques
castelleres
que hi ha
que realment
són cròniques castelleres
enteses en un sentit modern
és que a més
són modernes
perquè fan una feina
molt semblant
a la que es fa avui en dia
i fins i tot
fan coses
que encara avui en dia
hi ha gent que discuteix
que es puguin fer
com per exemple
dir aquesta colla
ha sigut millor
i al segle XIX
els pocs que feien
cròniques castelleres
tenien molt clar
que una de les seves feines
era dir
aquests ho han fet
millor que aquests altres
tot això
aquest treball
sobre periodisme
casteller i castells
arribarà cap als vols
d'octubre a novembre
em sembla que es presenten
al marc de les jornades
de la comunicació
que organitza
aquesta casa
fem una pausa
falten escassos segons
pel punt just
de dos quarts de dues
de migdia
i fem tertúlia
sobre Sant Joan
Sabia vostè
que Rapsol IPF
patrocina un cop més
la 14a edició
del concurs fotogràfic
El fet casteller
un concurs
dedicat a joves
d'entre 16
i 35 anys
Rapsol IPF
dona suport
a la cultura
de la ciutat
Rapsol IPF
amb els castells
de Tarragona
A promocions
José Luis
volem agrair
als més de 5.000 clients
que tenim
la seva fidelitat
i confiança
Gràcies a vostès
podem continuar
construint vivendes
millorant carrers
zones verdes
en definitiva
fent la ciutat
entre tots
Ara estem construint
a Arrabassada
Llevant
Visitins al carrer
Josep Carné
número 3
o a les nostres oficines
de l'Avinguda Roma
número 6
Construccions
José Luis
més de 40 anys
construint
és el nostre aval
Gràcies
per estar
al nostre costat
Promocions
José Luis
dona suport
a la retransmissió
d'aquesta
Diada Castellera
Aquest dijous
24 juny
dia de Sant Joan
les colles de Tarragona
van fer la tradicional actuació
a la plaça de la Font
i una diada
que es va saldar
amb un titular
no hi va haver-hi
Castell de Vuit
i em sembla que
des de primera vegada
en 13 anys
des de 1990
cada any hi havia hagut
com a mínim
un Castell de Vuit
per alguna de les dues colles
que es vesteixen habitualment
la jove o el xiquet de Tarragona
en guany
no hi va haver
castell de Vuit
però sí que hi va haver
altres elements
altres castells
lògicament
i altres elements d'anàlisi
altres elements d'interès
que parlem amb el Guillem Soler
el tornem a presentar
molt bona tarda
molt bona tarda
i el Jordi Andreu
Castellet
xiquet de Tarragona
comentarista habitual
en les retransmissions
i que avui també volem que sigui
Jordi
molt bona tarda
hola bona tarda
si us sembla
per començar
refresquem una miqueta memòria
registres
jove de Tarragona
intent de 3 de 8
intent desmuntat
de 2 de 7
dos intents desmuntats
de 4 de 8
i 3 de 7
xiquet de Tarragona
2 de 7
5 de 7
4 de 7
amb l'agulla
Sant Pere i Sant Pau
intent desmuntat
de 4 de 6
4 de 6
un altre intent desmuntat
de 4 de 6
amb l'agulla
i 3 de 6
i serrallo
4 de 6
4 de 6
amb l'agulla
i 3 de 6
aixecat per sota
carregat
o descarregat
segons les fonts
senyors
valoració global
possiblement
el que salta
més a la vista
és la mala sort
de la jove de Tarragona
que només sortís
amb un casell
un fet de realment
força poc usual
virades de complicitat
Jordi Andreu
tu mateix endavant
sí
no va tindre sort
amb els castells
que va intentar
la caiguda
suposo
primer el 3 de 8
es va condicionar molt
a la resta dels castells
sobretot en l'ànimo
de la canalla
i bé
això va fer que només
sortissin amb un castell
no van voler baixar el llistó
van continuar
van voler seguir
amb l'actuació
que teníem prevista
de 4 a 8
amb el 2 de 7
i doncs bé
doncs la caiguda
del primer 3 de 8
suposo que
que va ser el motiu
pel qual la canalla
no ens va voler pujar
als altres castells
Guillem
com vas veure
l'actuació
des del cos al bou
home
doncs una actuació
en què també
sí que es va veure
una mica
que era una cosa
que jo
per exemple
ja ho veia
d'alguna manera
que es veia venir
que un dels grans problemes
o el gran problema
de la colla jove
per aquesta temporada
doncs pot ser la canalla
ells mateixos
ho reconeixien
perquè està clar
que el 4 de 8
i el 2 de 7
són castells
que ja havien descarregat
i que estaven perfectament
en el cas del 3 de 8
doncs sí que es va veure
pitjor fins i tot
del que ells mateixos
jo crec que s'esperaven
a banda de la circumstància
que l'acotxador
va pujar molt lent
perquè era
doncs pràcticament
debutant
i que segurament
si no s'hagués carregat
però a banda d'això
el castell
es va veure més tou
del que s'hauria d'haver vist
els altres castells
hi són
ara
si vas justet de canalla
i la tens una mica tocada
fins i tot moralment
el problema és que no
clar
pot passar això
pot passar això perfectament
que una sola caiguda
et deixis en s'actuació
i això també ho hem vist
en altres actuacions
en aquesta ciutat
En acabar l'actuació
el cap de colla
de la jove Tarrona
l'Albert Grau
ens comentava això
Jo crec que tenim un 4
realment molt fort
molt novell
però se li ha vist
molt bones maneres
en les dos intents
que s'han fet
sembla que
el primer havia acotxador
col·locat
o quasi col·locat
quan ha fet un renunci
a la canalla
i el segon
és una mala sort
d'aquella acotxador
que era relliscant
No sé com pot influenciar
una mala actuació
com aquesta
avui la jove de Tarragona
té actuació a Reus
en principi
ho volien tirar
a Castell de 8
després ho sentirem
sembla que ho aparcaran
per més endavant
s'ha de considerar
només com un mal dia
com s'ha de replantejar
una colla
les seves properes actuacions
Jordi?
Suposo que
a intentar fer Castells
per donar confiança
l'actuació d'aquesta tarda
podríem plantejar-se
el 2 de 7
podria ser
no sé si faran
algun altre Castell de 8
suposo que el 3
el deixaran refredar
uns quants dies
i continuar treballant
perquè com bé heu dit
tot i que s'hagués pogut carregar
si hagués anat una mica més ràpid
a la baixada
haguessin tingut seriosos problemes
perquè el Castell no el tenien
del tot parat
i es veu una mica tou
pels pisos alts
suposo que el deixaran
estar un temps
i continuaran treballant-lo
el 4
bé
el que va caure
l'acotxador
no
no va caure
tot el Castell
però
començaven a estar
una miqueta donats
el pis de quarts
ja començaven a patir
una mica
però bé
és un Castell
que en guanyen fet
i que poden tornar a fer
en qualsevol moment
no?
simple qüestió
de quadrar el millor
i el poden tornar a fer
però bé
és difícil
sobretot pel tema moral
el tema confiança
de la canalla
ara bé
el fet que
només els hi caigués el 3
que el 4 i el 2
els haguéssim pogut desmuntar
això també ajuda
una mica
a intentar recuperar
Guillem
simplement un mal dia
hi ha hagut mala sort
i tal dia farà un any?
home
no
no hi ha hagut mala sort
hi ha hagut mala sort
però hi ha hagut altres coses
no vull dir
no sempre podem dir
que hi ha hagut mala sort
no és una cosa que diem
per no dir
vull dir
diem que hi ha hagut mala sort
però no és només mala sort
en aquest cas
hi ha hagut mala sort
sí
hi ha hagut
hi ha un problema
de canalla
evidentment
evidentment
per tant
el problema
que s'ha de resoldre
prioritàriament
és aquest
passem als xiquets de Tarragona
que hi ha una valoració
positiva
però també hi ha un
però
positiva
perquè per primera vegada
en la temporada
els xiquets
descarreguen
o no descarreguen
Jordi
2 de 7
5 de 7
i 4 de 7
amb l'agulla
però de l'altre
no s'ha tirat
el castell de 8
quina valoració
han fet des dels xiquets?
bé
jo personalment
no parlo en nom de la colla
títol personal
crec que van fer bé
de no intentar cap
castell de 8
el pati s'ha treballat
tant el 3 com el 4
el 3 amb més
sovint que el 4
per qüestió
sobretot
de volum de gent
i les proves
no són dolentes
però
però bé
jo crec que el castell
encara no està a punt
i crec que van fer bé
de no intentar
tot i que la colla
i els que anem a la colla
tenim moltes ganes
de fer castells
i castells de 8
que per això
anem a la colla
doncs
jo crec que van fer bé
de no intentar
el perquè
sincerament
crec que no el tenim
encara a punt
el castell
Guillem
com es veu
l'actuació
de xiquets?
home
jo sé el Jordi
diu que
que van fer bé
de no tirar el 3 de 8
evidentment
si ho diu ell
és perquè ho sap
i no seré jo
ni molt menys
qui vagi exigint
a les colles
que tirin
segons què
a mi em sembla
que va ser una actuació
molt correcta
una actuació
que
va donar uns bons fruits
perquè a més
els castells
no només es van descarregar
i va ser l'única colla
que va descarregar
sense incidències
els 3 castells
que va provar
sinó que a més
estaven bé
estaven macos
no crec que hi hagi
d'haver una pressa
excessiva
per fer els castells
de 8
els xiquets de Tarragona
segur que els tindran
per Sant Magí
home
perdona que et digui
l'any passat
no els van tirar
fins per Sant Magí
també és cert
que l'any passat
en van tirar
molt pocs
el primer intent
va ser per la Riera
a finals de mes de juliol
però el primer
aconseguit
no es van aconseguir
fins a Magí
i si no m'equivoco
això m'ho corregirà
el Jordi Potxer
el 2 de 7
va ser el primer
per Sant Joan
l'any passat
l'any passat sí
clar aquest any
era el quart
si no m'equivoco
això també marca
és a dir
a vegades
no només ens hem de fixar
ens hi ha fet
el castell debut
anem a fixar-nos
és a dir
estem millor
estem pitjor
com està evolucionant
clar és molt diferent
que tu arribis a Sant Joan
a tirar el primer 2 de 7
o a fer el primer 2 de 7
que tu arribis a Sant Joan
i que n'hagis descarregat 3
i en descarreguis el quart
i una altra cosa
que jo crec important
és que en cap
tots 3 castells
ja els havíem fet en guany
però mai els havíem descarregat
el mateix dia
sempre ens havia fallat el 5
ens havia fallat el 4 amb agulla
el 4 amb agulla
més sovint
i no havíem pogut descarregar
tots 3 castells
en un mateix dia
sí que els havíem fet
però no junts el mateix dia
i crec que això
era important
per donar confiança
a la canalla
perquè havíem tingut
excessius errors
amb el 4 o 7 amb agulla
que crec que en portem
4 o 5 ja desmuntats
i crec que era important
fer-los d'aquesta manera
fer-los tranquil·lament
són els castells
que ara mateix tenim
segur que tan aviat
tinguem el 3 o el 4 o el 8
els tirarem
perquè per això treballem
però crec que
el fet de descarregar'ls
el dia de Sant Joan
era important
pel tema aquest
perquè aquests 3 castells junts
quan no fallava un
fallava un altre
i no els havíem pogut fer
sí, jo de tota manera
tot i això
crec que
és a dir, jo entenc
que els xiquets de Tarragona
per exemple
com a colla
facin un balanç
més aviat positiu
de la diada
perquè crec que l'han de fer
però al mateix temps
jo crec que no
ni els xiquets
que són els únics
que potser tindrien elements
per fer una valoració positiva
de les 4 colles
però no crec
que ni tan sols
els membres
dels xiquets de Tarragona
puguin estar satisfets
d'una diada
com la que es va veure ahir
en dos sentits
primera
com en aquest sentit
però una cosa
que sí que és
potser més de colla
a mi em va sobtar
el baix nombre
d'efectius
de totes les colles
en general
i en aquest cas
doncs els xiquets de Tarragona
en particular
vull dir
em va sobtar
ho reconec
a més jo per Sant Jordi
no havia estat
estava fora
i la veritat és que
vaig quedar parat
i després
perquè més enllà
del que com li vagi
la teva colla o no
jo crec que la diada
d'ahir és on volia anar
jo crec que a banda
de parlar de cada colla
s'ha de fer una valoració global
i jo crec que és una diada
que no pot deixar
satisfet
a ningú
jo crec que és una diada
que no
que no
que no correspon
no
que
que
que vaja
que no crec que sigui
el tipus de diada
que
que ens convingui
ara si us sembla
podem entrar
en aquesta valoració
més global
però abans volem sentir
què va dir
el cap de colla
xiquet de Tarragona
el Joan Sala
després de l'actuació
sí que ens hauria agradat
poder tirar un castell de 8
però no hem sigut atents
per assajos sí
però per gent
els últims dies
no hem s'ha pogut
motivar-la
per dir una manera
però estem contents
perquè és la primera vegada
que el descarreguem
a Girona
ja vam fer aquesta mateixa actuació
però el Pilar va quedar encarregat
el 4 amb el Pilar
però estem contents
perquè la Canalla
ens està responent molt bé
Jordi
una valoració
global
si entrem en aquest apartat
que possiblement
ve amb aquest titular
per primera vegada
en 13 anys
no hi ha castell de 8
no sé si aquest fet
és significatiu
d'alguna cosa
home
sí que és una mica significatiu
però bé
és la situació real
que hi ha a Tarragona
potser sí
que es pot fer
segurament
potser altres anys
s'ha fet una mica massa
potser
no és excusa
però sí
és una mica un problema
que no hi hagi castells de 8
el que passa
és que ja et dic
des dels xiquets
evidentment
estem contents
perquè els 3 que vam fer
els 3 que vam tirar
els vam fer
però òbviament
que no estem contents
perquè el nostre objectiu
era tirar castells de 8
per Sant Joan
i no els vam poder fer
contents
home
és el que deia el Guillem
no ho estem
però és el que hi ha
és el que hi ha
i estem treballant
per millorar
aquesta situació
i que hi hagi
una diada més bona
per Sant Joan
a Tarragona
Per la que fa
les altres dues agrupacions
construccions de 6 pisos
tant Xiquets de Serrallo
com Sant Pere i Sant Pau
volien portar
places primers
que 16
de 7 de l'any
i no els van tirar
a causa
sobretot
de la falta d'efectius
una falta d'efectius
que també s'havia produït
en altres anys
altres anys
sí que els van tirar
en guany
possiblement
van actuar
més amb el cap
que no pas
amb el cor
com ho veus
nosaltres
pel que fa als efectius
vaja
jo a títol personal
no estic descontent
de la gent que érem
vist amb la gent
que comptàvem
els últims ensajos
els que vam ser a plaça
doncs
jo estic però content
de la colla
de la gent
que vam poder tenir
a plaça
el dia de Sant Joan
jo és que
quan deia això
de la glorificació global
sincerament
a mi que no es fes
cap castell de 8
no et diré
que me la porti
fluixa
i perdó
però
no és el que em preocupa
és a dir aquest no és el problema
perquè els xiquets de Tarragona
no van fer cap castell de 8
i tot i això
doncs mira
van fer
van fer el que van fer
i si la jove de Tarragona
hagués fet un 4 de 8
doncs home
la viada
hagués tingut un castell de 8
i estaríem parlant d'una viada diferent
però no estaríem parlant d'una viada tan diferent
o sigui
a mi el que em preocupa
és que
jo vaig veure 4 colles
i de les 4 colles
només una va fer
va descarregar els 3 castells
sense problemes
que va portar a plaça
només una
va fer més o menys
el que tenia previst
més o menys
no exactament el que hauria volgut
però més o menys
dintre del que tenia previst
només una
fins ara eren els xiquets
només una
en aquest cas la jove
tenia més o menys
prous efectius
per tirar els castells
que va tirar
més o menys
perquè ja eren justets
però encara
com a mínim
era l'única colla
que tenia més o menys
la pinya necessària
en alguns casos
fins i tot jo crec
que hi va haver alguna pinya
que no era
no era no per tirar
o sigui
no es podien tirar a castells
de les 4 colles
cap d'elles
va fer
o sigui
l'actuació
li va suposar
un avenç significatiu
crec que no
de les 4 colles
cap d'elles
totes les 4
van actuar per sota
doncs per exemple
d'alguna manera
per sota del nivell
que s'espera d'elles
i a mi és això
el que em preocupa
això és el que em preocupa
és una mica
el que deia el Joan
l'actuació de Sant Joan
ha estat al cap i al fi
el reflex
de la situació actual
de les 4 colles
de Tarragona
queda enrere
l'any 99
recordo que em sembla
que tant com jove
com xiquet
veu descarregar
2, 3 i 4, 8
sí
nosaltres vam fer
el 2 de 8
crec
si no recordo malament
va haver-hi un any
que inclús la jove
no sé si va arribar
a carregar el 3 de 9
per Sant Joan
va arribar a carregar el 3 de 9
va arribar a carregar el 3 de 9
per Sant Joan
bueno
sí, sí
potser llavors
ens era massa
i ara és massa poc
s'ha de trobar un terme intermig
perquè no és normal
que per Sant Joan
a veure, no és normal
és potser un pèl excessiu
que per Sant Joan
la jove pugui tirar
un castell de 9
i nosaltres el 2 de 8
doncs bé
per allí aniríem
però tampoc és normal
que nosaltres fem
castells de 7 i mig
i la jove no en pugui fer
cap de 8
senyors
una valoració ràpida
xiquets del Serratio
i Castellers
de Sant Pere i Sant Pau
perquè abans
quan he fet la pregunta
a vosaltres heu tirat
per una altra banda
no, a veure
ja ho has comentat
Castells de 6
i evidentment
amb els efectius
que era una plaça
doncs no es podia plantejar
pujar un pis
i bueno
doncs caldrà veure
com evoluciona
sí que és cert
que els últims anys
en alguns casos
doncs fins a
pràcticament
fins a Sant Magí
no han arribat
els primers castells de 7
i en aquest sentit
doncs no costa
res d'imaginar
doncs que per Sant Magí
les dues colles
puguin fer castells de 7
però
jo crec que s'ha de pensar
una mica més enllà
d'això també
jo de les dues colles
Sant Pere i Sant Pau
i el Serratio
destacaria un puntet
de diferència
que hi ha entre
l'actuació del Serratio
i la de Sant Pere i Sant Pau
la de Serratio
doncs bé
vulguis que no
el 3 de 6 per sota
tot i que al final
la Granada
es va fer una mica embolic
i amb el 5 de 6
això demostra
un puntet
una mica per damunt
de Sant Pere i Sant Pau
en quant a treball
el fet que puguin fer
el 5 de 6
simplement demostra
que hi ha 4 dosos
i que el poden assajar
el castell de 5
a l'ensaig
m'entens?
i això ja és alguna cosa
i el 3 de 6 per sota
3 quarts del mateix
no és un castell
que et fiques allà
i el fas
doncs
ha d'haver un mínim treball
i almenys
per al Serratio
se'ls va veure
aquest puntet
una mica per damunt
amb els castells
de 6 i mig
Per ser iguals amb tothom
hem d'escoltar
ara les valoracions
primer del Josep Anton
o a la cap de colla
de xiquets de Serratio
Tampoc crec que tinguem
massa problemes
nosaltres per fer castells de 6
la llàstima és
que no tenim
suficients cordons a baix
i no puguem
a castells de 7
però aquest és l'objectiu
quan tinguem
gent a baix
intentarem de fer castells de 7
i si no
tindrem que seguir així
tot l'any
i en Toni Morató
el cap de colla
dels castellers de Sant Pere i Sant Pau
anava per la mateixa línia
per nosaltres
molt pobres
des de l'algun
tinc moltes mancances
i no hem pogut
no hem pogut
el que volíem fer
no hem pogut fer
i ho sento molt
la canalla
m'ho ha perjudicat molt
i tenim canalla
que hauria d'estar aquí
i que com que
estem a finals de cursos
i estan amb valets
i amb històries
doncs quan arribaran
ja no caldrà
altres activitats
que fan que
sigui difícil
que la gent
no pugui
sí
moltes vegades
a veure no és conya
moltes vegades
quan la gent no ve als assajos
no hem de recordar
que els castells
del cap i a la fi
no són un hobby
i que moltes vegades
han de competir
amb altres hobbies
i a Tarragona
hi ha molta oferta
per fer moltes altres coses
a part de castells
i clar
això doncs
es nota
senyors
ho deixem aquí
em sembla que hem repassat
ampliament l'actuació
de Sant Joan a Tarragona
si voleu
només una anotació
ràpida sobre
Sant Joan a Baix
que suposo
que han de sobressortir
els primers
que s'haig de nou
de la temporada
i aquesta mena
de ressorgiment
de la colla joves
sí, sí
jo destaco
sobretot
el ressorgiment
i que torna a haver-hi
derbi ballant
a la plaça de Blat
allò va ser una
d'actuació
d'aquelles
Guillem
com les d'abans
no?
a la plaça de Blat
sí
però bueno
és que les actuacions
a la plaça de Blat
de tota manera
mai no deixen de ser
mai no deixen de tenir
el seu què
estem parlant
d'un univers
paral·lel
en aquest cas
i a més
en aquest cas
una rivalitat
que jo crec
que és la que és beneficiosa
és a dir
a la colla vella
l'actuació
de Sant Joan
la beneficia
moltíssim
perquè els farà
posar-se les piles
és com ha de ser
més la rivalitat
la rivalitat
serveix per això
tu el que necessites
és que la teva colla rival
és a dir
i això
avall sempre
és així
fins i tot
quan hi ha hagut
s'avistar
és a dir
si tu et despistes
si tu et despistes
els del costat
et foten un calbot
a la que et gires
i et despistes
et foten un calbot
i és com ha de ser
és que és com ha de ser
aquí
el que no pot ser
és una rivalitat
de jo estic malament
tu estàs pitjor
que és el que a vegades
es veu també
o fa aquesta sensació
de dir
ah no jo estic malament
però mira
que ells encara estan pitjor
sí
però tornar a recuperar
aquella sensació
de dir
fem aquest castell
perquè els altres
l'han fet
o han fet aquell altre
i nosaltres tirem aquest
en funció
del que fan els altres
això és el que dona
el caliu a Valls
i una cosa
que jo crec que és
molt important
en aquest sentit
que és que
les dues colles de Valls
van fer dos castells
de nou
amb les seves pròpies camises
que això
avui en dia
és molt complicat
i és molt complicat
per Vilafranca
és molt complicat
per Minyons
diumenge passat
vam veure
d'uns intents
desmuntats
de Minyons
de Barcelona
diguem-ne
amb tres colles
fiquant-se a la pinya
perquè es pogués
fer un intent
i intents
fluixos
molt fluixos
i aquí tens dues colles
que fan els castells de nou
i aquí no hi ha trampa
vull dir
aquí tens el que tens
i si tu fas un 4 de nou
en folre
el fas amb el que tens
vull dir
que aquí
jo crec que és un punt
molt molt important
a destacar
senyor
senyor
senyor
senyor
senyor
Jordi Andreu
Guillem Soler
moltíssimes gràcies
i en tornem a parlar
a Tarragona
a Tarragona
ràdio
Canviem radicalment de tema
deixem de banda
de l'actuació de Sant Joan
i ara parlem
ens centrem
amb la colla jove
el xiquet de Tarragona
perquè segurament
tots vostès
han vist
passejant pels carrers
de la ciutat
els cartells
que ja han començat
a desplegar
la jove motiu
del 25è aniversari
que se celebra
enguany
sota el lema
de Tornemi
la colla jove
ha començat
dur a terme
un seguit d'actes
i en parlem
via telefònica
amb la seva presidenta
amb l'Anna Guasca
Anna
molt bona tarda
Hola bona tarda
Jordi
ja he començat la campanya
ja he començat
l'escalfamotors
aquest 25è aniversari
que no sé
si ja ens podeu avançar
quins són els actes
principals
que es duren a terme
Sí
doncs alguna coseta
bé
ja saps que
la colla va néixer
sense camisa
així en plan
amb molt de colla
d'amics
a l'any 79
i després
en l'any 80
va ser quan va formalitzar
els seus estatuts
la camisa
bé
tot una mica
aleshores
esclar
la celebració
del 25è aniversari
l'enquendrem
aquesta temporada
però també
fins a la tardor
de l'any 2005
aleshores
bé
ja hem començat
a la pàgina web
ja hem plantejat
la convocatòria
del Premi
per la Marca
de la Colla
aquests concurs
es convoquen
amb l'objectiu
de crear un disseny
doncs que identifiqui
la Colla Jova
amb aquesta celebració
del 25è aniversari
i bé
en tot cas
per no estendre'n molt
és important
que quan s'entri
a la pàgina web
es veuran les bases
ja tens
fins a l'1 d'agost
de presentar
els treballs
i el 16 d'agost
es donaria
a conèixer
l'obra guanyadora
un acte
un acte també
que ja tenim preparat
i que esteu tots
convidats
és dilluns
dia 28
que s'ha convocat
per l'associació
d'amics
el tercer premi
de l'esperidió
d'assaig
sobre el fet casteller
l'acte es fa
a les 8 del vespre
a la sala d'actes
del Servei Territorial
de Cultura
allí al carrer Major
i de fet
tenim l'assistència
confirmada
del conseller en cap
que no sé si sabràs
que és el Josep Bergalló
que va ser el guanyador
del segon premi
d'aquest assaig
per l'obra
d'un segle
de castells d'andades
això mateix
i llavors
tenim confirmada
la seva presència
també l'alcalde de la ciutat
el president de la Diputació
i després també
el delegat de govern
el senyor Sabater
vaig seguir
dient cosetes
així perquè
no sigui massa ràpid
en el cas tu
m'atures
un parell d'actes
jo tinc només
una pregunta
sobre l'actuació
del 25 aniversari
però si hi ha
algun altre acte
endavant
sí, sí, sí
a part
el primer d'agost
l'1 d'agost
farem una actuació
en plan simbòlic
a Cornudella
aquesta és una actuació
molt estimada
per nosaltres
perquè és on
se va fer
la primera actuació
sense camisa
convidats
per als bribells
de Cornudella
en el seu moment
vull dir
avui ja no existeixen
però inclús
estem convidats
amb l'Ajuntament
de Cornudella
a celebrar
una diada
en plan
festiva
convidant
tota la gent
que en el seu dia
va fer l'intent
d'un 4 de 6
que no es va
arribar a coronar
i bé
aquesta farem
una convidada
a tots els antics
castellers
i a tota la gent
que en realitat
ha fet
aquests 25 anys
d'història
aquest és un acte
molt emotiu
per nosaltres
després també
el 16 d'agost
es farà ja
la presentació
oficial
de tots els actes
que l'intent
és fer-ho
a la sala
de plens
tot i amb això
hi ha encara coses
que queden
pendents
de confirmar
i després també
l'actuació
castellera
com a
important
dintre
dels actes
de la festa
major
de Tarragona
la famosa
diada
de l'esperidió
la famosa
diada
de l'esperidió
que es fa
el 19 de setembre
a la plaça
a la Fona
els dos del migdia
i on estan convidades
la colla
joves
del Siquets de Vall
i els Minyons de Terrassa
Doncs Anna
no tenim més temps
t'emplacem
un altre dia
que vinguis
als Estudis
de Tarragona Ràdio
anirem seguint
lògicament
els actes
del 25 aniversari
de la colla jove
però ens quedem
amb aquest acte
dilluns
si en cas
si pots recordar
les dades
d'aquesta tercera
lliurament
de premis
de l'assaig
d'esperidió
Sí, sí
dilluns
dia 28
a les 8 del vespre
a la sala d'actes
del Servei Territorial
de Cultura
que és el carrer Major
Esteu tots convidats
Moltes gràcies Anna
Gràcies a vosaltres
Falten 7 minuts
per punts just
de les dues
de migdia
Fem una pausa
i parlem
de les altres actuacions
Sabia vostè
que Rapsol IPF
patrocina un cop més
la 14a edició
del concurs fotogràfic
El fet casteller
un concurs
dedicat a joves
d'entre 16
i 35 anys
Rapsol IPF
dona suport
a la cultura
de la ciutat
Rapsol IPF
amb els castells
de Tarragona
A Promocions José Luis
volem agrair
als més de 5.000 clients
que tenim
la seva fidelitat
i confiança
Gràcies a vostès
podem continuar
construint vivendes
millorant carrers
zones verdes
en definitiva
fent la ciutat
entre tots
Ara
estem construint
a Arrabassada
Llevant
Visitins al carrer
Josep Carnet
número 3
o a les nostres oficines
de l'Avinguda Roma
número 6
Construccions José Luis
més de 40 anys
construint
és el nostre aval
Gràcies per estar
al nostre costat
Promocions José Luis
dona suport
a la retransmissió
d'aquesta
Diada Castellera
Repassem ara
les actuacions
més destacades
d'aquest cap de setmana
i comencem
aquesta tarda
al barri del Serrallo
concretament
a la plaça
Bisbe Bonet
a partir de les 6 de la tarda
Serrallo
estan celebrant
a Sant Pere
i aquesta tarda
han preparat
una actuació
amb els xiquets
del Serrallo
els xiquets
de Tarragona
i els castellers
de Sant Boi
està previst
que els serrallencs
aixequin
construccions
de 6 pisos
mentre que els
matalassers
volen dur a plaça
el 2 de 7
També aquesta tarda
i també per les festes
de Sant Pere
hi ha una actuació
força important
a la plaça
del Mercadal
de Reus
i actuaran
a partir de
dos quarts
de 7
de la tarda
els xiquets
de Reus
els minyons
de Terrassa
i la colla
Jova Tarragona
Els de Reus
tenen previst
tirar el 5 de 7
el 2 de 7
i el 4 de 7
amb l'agulla
tot i que havíem preparat
el 4 de 8
el carro gros
encara no està a punt
ho explica
el cap de colla
dels de la camisa
avellana
en Toni Cano
Sí, però
les proves
que vam fer
ahir
no van anar
gaire bé
no ens va donar
la sensació
que sigui un castell
que encara
puguem portar a plaça
i per tant
hem decidit
ajornar-lo
fins a una millor ocasió
Pel que fa
a la colla
Jova de Tarragona
els del cos
de Bou
possiblement
aparcaran
un intent
de Castell de 8
Jordi Crespo
és el cap de pinyes
de la jova
L'actuació
encara no la tenim clara
perquè dependrà
molt de les camises
que ens trobem
a la plaça
i de la canalla
que tinguem
vull dir
com l'estig
d'estat anímic
com els trobem
el que sí
segurament
es tractaran
aquesta actuació
doncs de fer
alguna passa enrere
per poder-ne fer
endavant
suposo que
intentarem
castells
de gama alta
de 7
i la possibilitat
d'algun castell
de 8
quedaria molt pendent
de com trobem
l'evolució
de la colla
a plaça
Pel que fa
als minyons
de Terrassa
els agarencs
una mica escarmantats
els intents
de 3 de 9
de la setmana
vessada
volen portar
plaça
aquest dissabte
2 de 7
3 de 8
i 4 de 8
passem ja a diumenge
on destaquem dues actuacions
la primera d'elles
a Canet de Mar
En aquesta població
del Maresme
hi actuaran
els capgrossos
de Mataró
que volen portar
plaça
al 3 de 8
i diumenge
de la tarda
la plaça
la plaça
la plaça Octavia
de Sant Cugat
del Vallès
hi actuaran
una altra cop
els capgrossos
conjuntament
amb els minyons
de Terrassa
i els castellers
de Sant Cugat
els capgrossos
volen dur a terme
una actuació
complerta
de 8 pisos
2 de 8
amb Folra
3 de 8
i 4 de 8
ho explica
el Roc Canals
periodista del diari
El Punt
i Castellers Capgrossos
Sant Cugat
una plaça
també que hi ha
de mar
l'any passat
l'any passat
vam poder triar
el 3 de 9
amb Folra
el que va ser
que va ser
un intent desmuntat
per a indecisió
de la canalla
però vam fer
una bona actuació
també amb la Torra de 8
i aquest any
vingui una mica
més fuls
respecte l'any passat
però amb una actuació
també digna
amb 300 de 8
volem portar
plaça
la Torra de 8
amb Folra
que l'any
ho he descarregat
en dues ocasions
i anar consoliant
el 3 i el 4
per pensar
en un cassell de 9
Pel que fa
als Minyons de Terrassa
descarten tirar
cap cassell de 9
i com explica
el seu cap de colla
Jordi Caos
volen també
portar a plaça
3 cassells de 8
3 de 8
4 de 8
i la opció
està entre el 2 de 7
o el 2 de 8
en funció
de com vagi
el 2 de 7
i segurament
amb una estrena
de canalla
nova que fem
veure si tenim capacitat
de pujar
un pis més
i fer el 2 de 8
no és pas un problema
tampoc aquí
de gent
sinó
més aviat
un problema
de dir
anem a donar confiança
a aquesta tranquillitat
de la canalla
i fins aquí
les actuacions
d'aquesta setmana
tot de castell
la informació
de les colles
de la ciutat
i de tot
el món casteller
els últims
unes minuts
del programa
per dir
ja et tremola
aquí el costat
per dir
qui és el guanyador
del concurs
del sorteig
del llibre
Repensar els castells
en tenim més
en tenim 5
avui sortegem
el primer
encara ja queda 4 setmanes
avui han trucat
dues persones
i per tant
Guillem Soler
per exemple
l'autor
pot dir un número
entre l'1
i el 2
coordinador
coordinador
coordinador de llibre
sí perquè les ponències
no les has d'escriure tu
no no no
entre l'1 i el 2
ostres no sé què fer
quant de temps em queda
per decidir-me
entre l'1 i el 2
espera
2
2
doncs
Jordi Grau
guanyador del llibre
Repensar els castells
coordinat
per Guillem Soler
que és una
recopilació
de les jornades
d'estudis dels castells
que va dur terme
fa dos anys
l'Institut Tarragonès
d'Antropologia
ja ho saben
ens queden encara
4 llibres més
que anirem sortejant
a partir de les 4
properes setmanes
nosaltres
ho deixem aquí
els recordem
que ja hem posat
a la seva disposició
l'apartat web
del toc de casell
si entren a
www.tarragonaradi.com
a l'apartat
de castells
del toc de casell
podran trobar
cada setmana
el lloc
per poder-se
descarregar
el programa
o sigui que si s'han perdut
algun trosset
tenen demà diumenge
d'11 a 12
a la repetició
i si no per internet
les 24 hores
a la seva disposició
nosaltres ho deixem aquí
ens el retrobem
la setmana vinent
moltes gràcies
per la seva atenció