Sabeu, ja en fa 15, sí, ja fa 15 anys que va caure un dels murs més lamentables de la humanitat.
Va ser un 9 de novembre de 1989, quan aquest maleït mur va caure, en els dos sentits de l'expressió, el figuratiu i el físic.
La seva desaparició va significar el començament de la fi de la divisió d'Europa en dos blocs antagònics i agònics.
Un esdeveniment capdalt per entendre el començament d'aquest segle XXI.
I de tot plegat, Déu-n'hi-do, com passa el temps. Ja en fa 15.
15. Que va caure.
I de tot plegat.
I de tot plegat.
I de tot plegat.
I de tot plegat.
All right now.
All right now.
All right now.
All right now.
All right now.
.
.
All right now.
.
.
.
.
.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
All right now.
.
.
.
.
.
.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
.
All right now.
.
.
All right now.
All right now.
.
.
.
All right now.
All right now.
All right now.
All right now.
All right now.
All right now.
un o n o n o m e a l l a m e c a b l a l a l a m e c a b l a m e e d a l e d a b l l a m e e .
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Discovered by Madame Curie
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Anem a encetar el programa número 242 quan ja fa 1750 dies que vam estrenar aquest segle XXI.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Renne
Radioіль
ético
Ro concentr第二
Radioactivitat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Malauradament, en cau un i n'aixecen dos,
que és el que està passant al Pròxim Orient entre Israel i Palestina,
o els murs que separen la frontera de Mèxic i Estats Units,
o el mur que tenen col·locat a Melilla perquè no hi hagi allau de migració.
Bé, és el que dèiem, se n'enderroca un i n'aixecen dos, no anem per bon camí.
Però bé, ara no estem aquí per discutir les carences de la humanitat,
els punts febles que tenim els homes i les dones.
estem aquí per recordar músiques, i en aquest cas, que tenen molt a veure amb aquesta data de fa ja 15 anys.
Sí, perquè no marxem del Berlín post-mur.
Va acabar el 89 i el 91 estaven els sudors impregnant-se d'aquest Berlín post-mur.
Sí, i ho van fer amb un so que ens recorda l'estil berlinès de fer rock'n'roll.
Una mostra més és aquest tema que acabem de sentir, que porta per títol
Until the end of the world, o sigui, fins a la fi del món.
És possiblement el que van trobar els U2 al Berlín excomunista.
Bé, la qüestió és que no deixem de moment aquest treball, l'Hacktum Baby,
perquè encara ens queden dues cançons més per tastar l'ambient que es vivia a Berlín
dos anys després d'haver caigut aquest maleït mur.
I anem per la cançó que obria el treball, un tema que porta per títol
So Station, i que dona el nom a una estació de metro
que donava al zoo de Berlín curiositats de la vida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
dels estils!
Les guitares típicament U2, podríem qualificar-ho d'aquesta manera, i el so de la cançó que impregne un ambient berlinès, sí, possiblement... parlen molt de l'ambient de Berlín, però, com a totes les grans ciutats europees i del món, tenen un estil diferent, Nova York és el so de Nova York, el so de cada ciutat és diferent.
Berlín és un tipus de so que els sudors van saber atrapar
i van saber representar en les seves cançons,
com aquesta del Sue Station.
Una altra cançó que també es van deixar atrapar
per aquest ambient post-mur
és la segona de l'Achtung Baby,
un tema que va ser single i que va sonar molt aleshores,
l'any 91, quan va sortir aquest disc,
l'Event Bitter Than The Real Thing,
una cançó que ara sonarà
i que us recordarà que va sonar molt a les ràdios.
FLEENGAL
FLEENGAL
GIMTA
GIke me one more chance
And you'll be satisfied
Give me two more chances
You won't be denied
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ben!
Fins demà!
Fins demà!
Van ser fins i tot clarividents, van saber veure que algun dia allò cauria.
I bé, doncs, què podem fer?
Doncs escoltar la cançó més coneguda d'aquella mega obra de rock and roll, de pop rock, dels Pink Floyd.
La cançó més coneguda és Another Bick on the Wall.
I és que ells van saber també plasmar molt bé l'ambient del mur 10 anys abans de la seva caiguda.
No thought control
No dark sarcasm in the classroom

All in all you're just in the brick in the wall
We don't need no education
We don't need no school control
The dark sarcasm in the classroom
All in all you're just in the brick in the wall
Teachers leave us keep the love
Teachers leave us keep the love
Teachers leave us keep the love
Hey, teachers leave us keep the love
Hey, teacher leave us keep the love
All in all you're just in the brick in the wall
All in all you're just in the brick in the wall
All in all you're just in the brick in the wall
All in all you're just in the brick in the wall
All in all you're just in the brick in the wall
All in all you have a detached Screen
All in any affordable buildings
All in all you're just in the glass
Fins demà!
Fins demà!
No té aturador.
Si del mur en fa 15, de la caiguda, d'aquest treball en fa 25, 25 anys, Déu-n'hi-do!
I és el que deia, han passat 25 anys, però segueix sent tan vigent com a l'any 79, quan va sortir aquest treball.
Anem a fer un entretast. Un entretast és un altre fragment d'aquesta obra, Megarock, dels Pink Floyd, i que portava per títol Run Like Hell, o sigui, una carrera infernal.
I és que el ritme de les guitarres és trepidant. Va ser una d'aquestes músiques en general, el The Wall, que van trencar esquemes, perquè sí que podem qualificar com a pop rock més o menys convencional,
però per el que representava en si, pel concepte, i encara més quan van veure la pel·lícula, se sortia de ses estàndards.
I és per això que nosaltres, aquí a Radioactivitat The Wall, considerem una obra que va trencar amb molts, molts esquemes.
I és per això que es una obra que va trencar amb molts, molts esquemes.
I és per això que es una obra que va trencar amb molts, molts esquemes.
I és per això que es una obra que va trencar amb molts, molts esquemes.
I és per això que es una obra que va trencar amb molts, molts esquemes.
I és per això que va trencar amb molts, molts esquemes.
I és per això que in Manuuga.
I és per això que va trencar amb molts, molts esquemes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu n'hi do, és pop rock d'alta intensitat,
guitarras esmolades, però el que dèiem, el que representa,
el que representa The Wall,
representa molt més que escoltem pop rock convencional.
És un concepte que va trencar molt, molt.
Recordem-ho que va ser en 1979 quan Pink Floyd va decidir posar mans a l'obra a fer aquesta mega obra.
No sabem com anomenar-ho, hi ha mega rock, mega producció,
però va ser una gran producció musical que, esclar,
podia haver caigut amb l'oblit si no havia sortit rodonant el tot,
però el temps els ha donat la raó,
i ara podem considerar The Wall com un clàssic dins de la música pop rock,
una mica alternativa, ens deixeu aquesta lligència,
de finals del segle XX.
Doncs bé, acabem el tast amb Pink Floyd,
amb un altre dels temes que estan inclosos dins d'aquesta mega composició.
When the Tigers broke free,
és un altre dels temes que podíem escoltar en el disc
i, a més a més, a la pel·lícula d'Alan Parker.
Si no l'heu vista, mireu d'aconseguir-la,
que val la pena, molt, i val molt la pena.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
l'anzeal bridgehead
was held for the price
of a few hundred
ornery lives
and the kind old king george
sent mother
a note
and he heard that father was gone
it was i recall
in the form of a scroll
the gold leaf door
and i found it one day
in a drawer of old
photographs
in the way
but my eyes still grow deaf
to remember
his majesty
and his sign
in his own
mother's sleep
it was dark all around
there was frost in the ground
when the tigers broke free
and no one smiled
round the world
knew the leaders
come for the sea
they rolled up behind
most of them dead
the rest of them
dying
dying
and that's how the fire
come on
to my daddy
from me
when the tigers broke free
és un dels temes
que composen
aquest treball
de Pink Floyd
the world
des del 1979
i evidentment
des de la pel·lícula
del mateix nom
signada pel famós
director de cinema
Alan Parker
és un dels temes
tristos
dins de l'obra
perquè
el que hagi pogut veure la pel·lícula
sabrà
d'acabar la història
és una història una mica trista
i hi ha moments alts
i baixos
dins
d'aquest treball
dels Pink Floyd
doncs bé
d'això en fa 25 anys
i del mur
15
i
del
bloc
occidental
i el bloc
oriental
o sigui
les dues
Europes
dividides pel taló
de Azer
que en aquest cas
venia representat pel mur
de Berlín
en feia força anys
que durava
i
curiosament
una ciutat
on no passava el mur
que es va lliurar
d'aquest enfrontament
entre les dues Europes
era Viena
sí
coses de la política
Àustria
va quedar al marge
dels dos blocs
va ser un país neutral
on el mur
ni passava
ni deixava de passar
i és per això
que Viena
durant aquests anys
de Guerra Freda
va viure un ambient
una mica especial
es va beneficiar
de ser terra
de ningú
ni dels occidentals
ni dels orientals
i aleshores
aquí
van sortir
històries
com
la que expliquen
Ultrabox
el 1980
expliquen històries
d'una Viena
enmig
dels dos
enfrontats
és el clàssic
que feia temps
que no escoltaven
aquí
a Redactivitat
i avui
doncs
parlant del mur
ens ha sortit
Viena
pel mig
голова
wide
de l beef
mami
i
l'octubre
ho
de l'octubre
そうですね
i
vold
i
ho
mig
i
sure
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dels 80. Però bé,
de tant en tant s'ha de fer una petita
concessió i avui, parlant
de la caiguda del mur, que ja en fa 15,
doncs ens han trobat en una ciutat
que, durant
l'existència d'aquest mur de Berlín,
Viena, va viure moments
de veritable
algidesa,
de veritable riquesa
pel fet
de la neutralitat en què es trobava.
Doncs bé, la qüestió és que
deixem de banda avui
la primera part de la radioactivitat,
tot parlant de les músiques que feien referència
al mur, i
tot seguit, la secció
que no pot faltar mai en aquest espai.
Portem 8 temporades
i Miss Online ens acompanya des del primer
dia, i és que no pot faltar. Sempre
hi ha alguna que una altra notícia per
comentar.
que no pot faltar mai en aquest espai.
que no pot faltar mai en aquest espai.
que no pot faltar mai en aquest espai.
és que no pot faltar mai en aquest espai.
el tercero
avani l'avui!
Petites notícies
Curiositats
Actualitat d'internet
Això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat
Missa Online
En la teva línia
Des de fa un temps us postem dues
dues petites grans notícies
i avui no hem de ser diferents
avui també tenim dues
petites grans notícies
la primera no és gaire positiva
no, hem de dir
que comencem amb una mala notícia
pels nostres interessos
és una notícia tecnològica
i que no ens ha estat favorable
resulta que
el domini propi per a Catalunya
no ha aconseguit superar el biciplau de l'Ican
almenys per ara
ens quedem sense ell
potser recordeu
quan no fa gaire temps
us dèiem que
havia nascut una idea
per crear un domini
a internet propi
per a Catalunya
l'associació
Puntcat
va ser l'encarregada
de tirar endavant
la proposta
recollint signatures
i donant a conèixer
aquesta iniciativa
que ara
mateix
compta
amb més de
2.400
entitats
i empreses
adherides
així com
l'assignature
d'unes 61.500
persones
ara
després de tota aquesta temporada
de reivindicació
la corporació d'internet
per a l'assignació
de noms
i nombres
més coneguda
com a Ican
ha rebutjat
la proposta
d'un domini
puntcat
les seves argumentacions
són que no compleix
cap dels 3 requisits
que s'exigeixen
per part
d'aquesta corporació
i que són
la competència tècnica
una suficient capacitat
financera
i econòmica
i que el domini
de primer nivell
pertanyi
a una comunitat
patrocinada
això entre cometes
ara per ara
no s'ha aconseguit
aquest objectiu
però això no vol dir
que no podem veure
un domini
puntcat
en el futur
això sí
de moment
toca esperar
i seguir treballant
per solucionar
aquests obstacles
si voleu donar
el vostre suport
a la iniciativa
passeu-vos per la web
de l'associació
puntcat
que és
www.cat
i
puntorg
evidentment
i a la mateixa
pàgina d'inici
podreu signar
el manifest
de suport
són 61.000
persones
si en són
unes quantes més
ens ajudarà una mica
però
sembla ser
que la qüestió
està
està
de qüestió
financera
financera
i econòmica
aquesta és la qüestió
cap dalt
perquè se pugui
reconèixer
el puntcat
però bé
pot ser que algun dia
arribin els diners
i mai se'n sap
la qüestió és que
haurem d'esperar
aquesta és la notícia
dolenta
que teníem
per començar
l'altra
petita
gran notícia
fa referència
a aquestes curiositats
que anem arreplegant
d'internet
i que
com
no ens cansem de dir
són breus
són petites
però
són interessants
són importants
perquè de vegades
les coses petites
són les més importants
de la vida
què us he de dir
doncs
aquesta va
d'això
diu
necessiteu saber
quan apareixen
les noves versions
dels vostres programes
favorits
doncs
el software
app-app
us farà
deixivar tu
tots els programes
tenen una cosa en comú
amb el temps
es queden obsolets
i apareixen noves versions
que els substitueixen
però
quan apareixen
això és una cosa
que només
podeu saber
mirant regularment
les webs dels fabricants
o bé
fent servir
aquest petit programa
que es mantindrà
al corrent
de totes les novetats
porta per títol
app-app
amb aquest petit programa
només heu de dir
quins programes
voleu tenir
vigilats
i la web
a la qual
ho ha de comprovar
un cop
l'hàgiu configurat
podeu dir-li
a l'app-app
que us avisi
cada cop
que un dels
vostres programes
tingui una actualització
disponible
o bé
que la descarregui
directament
a la carpeta
que vosaltres
indiqueu
d'aquesta manera
sempre podreu tenir
les últimes versions
de tots els vostres programes
en el mateix moment
que surtin
bé
doncs
ja sabeu
app-app
i s'escriu així
a-p-p-u-p
i
sembla ser que
pot ser interessant
per la gent
que sempre vol estar
a l'última
doncs bé
parlant d'estar
a l'última
em sembla que estem
als últims minuts
del programa
i
és qüestió
és qüestió
d'anar
acabant
i ho farem
com sempre
amb música
no podem fer-ho
d'una altra manera
pràcticament
el 99%
del programa
de radioactivitat
és música en si
i
com
fer-ho
de la millor manera
que acabant
amb
músiques
especials
sí
perquè sempre
guardem
alguna cosa
especial
pel final
del programa
i avui
tenim
una reser
una peculiaritat
dels de Peix Mod
n'hem de parlar
d'aquesta formació
britànica
perquè ara acaba de sortir
al mercat
un treball
on hi ha
tots els seus millors
remixes
sí
les seves millors cançons
alterades
per DJs
de moda
sí
són d'aquelles coses
que sempre fa gràcia
escoltar
doncs
ells són notícia
per això
per haver tret
aquest treball
que
us reportarem
aquí
a Radioactivitat
perquè en podeu gaudir
d'aquestes alteracions
d'aquests remixes
però
abans de fer-ho
avui
escoltarem
des de Peix Mod
una cançó
inclosa dins d'un treball
també una mica raro
una mica piratilla
podríem dir-ho
d'aquesta manera
i que
conté també
versions alterades
dels
de Peix
però no
no n'escoltarem cap
no
perquè
com acaba de sortir
aquest remixes
volem fer-ho
volem escoltar
del treball
que acaba de sortir
ara al mercat
aquí
el que escoltarem
ara
d'aquest
d'aquest
treball
peculiar
que tenim
és una
versió
en directe
d'un
dels seus
èxits
dels
començaments
de la història
de Peix Mod
sí
una versió
que va ser
enregistrada
en directe
a la BBC
i concretament
en un dels programes
del John Peel
sí
el malaurat
John Peel
que va morir
fa un parell
de setmanes
i que
nosaltres
evidentment
no el podrem
oblidar
perquè
la seva mà
és allargada
la seva obra
encara més
i
ens acompanyarà
amb els temps
dels temps
perquè
cançons com aquesta
enregistrada
a la BBC
el 21 de juny
del 1981
són
reses
que
venen de gust
escoltar
ara
i sempre
és el tema
Voice Say Go
dels de Peix Mod
enregistrats
en directe
a la BBC
i sempre
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!