...
Diumenge, 12 de setembre de 2004.
Aquests compassos de Mulata és la Cubanita donen pas a...
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el balcón.
Habaneras, desde el llobre i ganantes.
de la mar, la llagosta, la cigala i la gamba i cal la mar.
El pagé, la russa, la cabra i els tits que agraden tant.
Hi havia uns i tens el mabre i el baitó de Llobregat.
Llobregat, com un rei i el nero passa de la mar del nostre galt,
de la mar del nostre galt i la rescassa.
Amb el dom i el bon corbà i el congre que ens estima,
i els besos estan molt, els besos estan molt,
el besuc, el torn, la griva, l'embaldentor i el moixol.
Jo li vies mai tancant-se, se li molla fan bons plats,
a salsar que van les nances que li paren els forcats.
Li paren els forcats, el gran rap de boca xata,
i el direc d'agafa el tot.
Tenim sons els fets de plata,
i el llobarro fet del forc,
i tots ells fan salivera,
i a tot d'or ens fan el fets.
que ja tenen la sardana,
hem cantat per tots vostès.
Llobregat, com un rei i el nero passa de la mar del nostre galt,
i el llanguà de la rescassa.
Amb el rom i el bon corbà,
i el bon corbà,
i el bon corbà,
i el congre que ens estima,
i amb els besos estan molt,
amb els besos estan molt,
amb el suc el torn, la griva,
i amb el dento i el moixó.
Si un li vies mai tancant-se,
se que i molla,
fan bons plats,
passa el sar que va a les nances,
que li paren els forcats.
el gran rap de boca xata,
i el direc agafa el torn,
tenen uns uns ostrets de platel,
i el llubarro fet del forn,
i tots ells fan salivera,
i amb l'endors fan el fets,
i ja tenen la sardana,
que hem cantat per tots vostès.
Era la sardana de Martí Clara i Vila Irgar,
perdó, Vila de Sau,
la sardana de la mar interpretada per l'Ampurnet.
Obrim el programa postdiada de Catalunya.
Aquesta lletra ens invitava a anar a fer el vermú,
així que endavant i que us aprofiti.
Freddy Kim, en 1976,
grava La Paloma.
La Paloma
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Veus de Besalú
Varen enregistrar el 1984
al CD Veus de Besalú
i d'aquest treball escollim
aquesta manera
Cartes al Mar de Cuba
Només fa dues setmanes
que t'allunyaren de mi
Braços més forts que els meus braços
disposen que sigui així
T'embarcaren i per força
en vestit de mariner
Voy deixant promesa i poble
d'erra, llar i amor primer
El cor, la destreça
et farà arribar
La meva tristesa
La meva tendresa
El meu al·lenar
Un camí per l'aigua
A través del mar
T'embarà la carta
Que diu com angoixa
Que sigui soldat
Són molts dies
12 mesos
Malaït
que tingui pres
Tantes nits
sense cap lluna
I un Nadal
Sense cap llet
Del puixi
que tu escaufaves
Més de pedra
la gelor
I les cartes
me console
I s'ajuga
el mocador
El cor, la destreça
Et farà arribar
La meva tristesa
La meva tendresa
I el meu al·lenar
Un camí per l'aigua
A través del mar
Trobarà la carta
Que viu com angoixa
Que sigui soldat
Sentirem ara un balset
i ens servirà
per a canviar de gènere musical
L'autor, el metge Nicolau Guanyavents
Aquest balset té diferents títols
i variacions de text
La versió de l'Escala, per exemple
presentava una lletra molt diferent
a la de Calella
Rosa es canta
i
La calma de la mar
o
Quan jo tenia pocs anys
Mку procedural
Quan jo tenia pocs anys
Com para tu i a la marca i a l'endell i a blancs i viscals.
No ets mai de la calma, no ets mai de la calma.
Que és mare del temporal, bufa mastral, bufa ben fort.
I sembla bé i a neva por.
No ets mai de la calma, no ets mai de la calma.
No ets mai de la calma.
No ets mai de la calma.
No ets mai de la calma, no ets mai de la calma.
No ets mai de la calma, no ets mai de la calma.
No ets mai de la calma.
No ets mai de la calma.
No ets mai de la calma, no ets mai de la calma.
No ets mai de la calma.
Una marxa, amb lletra de Josep Maria Segarra i música d'Enric Morera.
Les veus de Bessalú posen les veus i l'acompanyament musical.
I sona així, estel del matí.
Cada dematí s'alt un content d'olvid, l'aire del carrer sinés de fresc.
Ella passarà a prop de nit, com fa cada dematí de matinés.
Cada dematí s'alt un content d'olvid, l'aire del carrer sinés de fresc.
Ella passarà a prop de nit, com fa cada dematí de matinés.
Si vindrà, si no vindrà, què és aquest pressentiment?
Per què esperes jesedir i florir?
Per què esperes jesedir?
Però ja sento el teu perfum.
Ja sento l'aire del teu pas.
Ja veig les coses del teu front.
No m'enganyaria el sol del cor.
Bon dia, flor del meu neguí.
Ella somriu calladament.
Que hi tens el fons de la mirada, estel del matí.
que hi tens el fons de la mirada, estel del mar.
Que hi tens el fons de la mirada, estel del matí.
que hi tens el fons de la mirada, estel del matí.
que hi tens el fons de la mirada, estel del matí.
que hi tens el fons de la mirada, estel del matí.
Ella no contesta i el seu llar vingut.
Jo li prenc la mà, li dono un vès.
Que no s'esperés poc a poc, com fa cada dematí de matinés.
Ella no contesta i el seu llar vingut.
Jo li prenc la mà, li dono un vès.
que no s'esperés poc a poc, com fa cada dematí de matinés.
Una llàgrima en els ulls
i ella puix del meu costat.
Per què plores l'estranyeta d'or?
Per què plores l'avor més?
Som una llàgrima i després
torna a somriure com el sol.
En els meus braços l'he sentit
més engrescadora, més que mar.
No hi ha neguit al nostre cel.
No hi ha neguit per tu i per mi.
Són una llàgrima i després
en els meus braços l'he sentit.
No hi ha neguit al nostre cel.
No hi ha neguit per tu i per mi.
Els meus braços han de sentir més engrescadora, més que mai.
No hi ha neguit al nostre cel, no hi ha neguit per tu i per mi.
M'ú diu al fons de ta mirada, estel del matí.
M'ú diu al fons de ta mirada,
estel del matí.
El cantant de la comunitat valenciana Francisco
ens interpreta la vanera italiana de Di Capua o Sole Mio.
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
M'ú diu al fons de ta mirada,
Al fons de ta,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan el català, un dia a la mar, els maïs de Calenya, veiem un camal,
mans a la guitarra, solíem cantar, solíem cantar, visc a Catalunya, visc al català.
Arribar en temps de guerra, de perfilies i regió, i en el mar de la Santilla retornar a nosaltres...
Des del control, Sílvia, us ha parlat Javier.
Us esperem a Tarragona Ràdio, el diumenge a dos quarts de 10 del matí.
No hi hagi estat, però els valents d'Ordo no van tornar, no van tornar.
Tingué la culpa, els americans.
Quan el català, un català, sortia a la mar, els maïs de Calenya, veiem un camal,
deia un renom, mans a la guitarra, solíem cantar, solíem cantar.
Visca Catalunya, visca Catalunya, visca el català.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.