Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I en aquesta època de l'any hi ha activitat de tota mena
dins l'àmbit sardanista dels esbarts de la música de Paracobla,
però sempre hi ha un to, un color dominant,
i ara és el temps dels aplecs.
I avui i demà un aplec dels més importants,
dels més veterans també del país, l'aplec de Calella.
Una cosa però que no ens ha de fer oblidar,
que també aquí a les comarques meridionals demà hi haurà dos aplecs,
i un de molt, molt veterà, potser el més veterà de tots,
el de Bràfim, que arriba a la quarantena edició.
I un altre plec també prou interessants sessions de tarda i nit,
el del Vendrell.
Però demà també serà temps de concursos,
un tema que ens donarà per l'agenda i per les xafarderies,
com veureu, perquè així, a darrera hora,
s'ha suspès el concurs de Santes Creus,
i en el seu lloc, totes les colles que havien de ballar
el bàsic d'honor, la categoria màxima, suprema,
més important del bàsic d'honor del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes, doncs faran el concurs, però a Calafell.
I això en pocs dies pràcticament es va decidir
en poques hores.
Com deia, tindrem tema per les xafarderies també,
i no només per l'agenda d'activitats.
I a les notícies parlarem de premis,
uns premis que ve a ser la versió sardanista
del Premi Llimón o Premi Taronja,
i es diuen Llum i Ombra de la Sardana.
I uns premis musicals de Figueres,
que van lliurar els guardons corresponents,
els premiats.
I parlarem d'una altra proposta també important per demà,
a Montserrat,
la Plac d'Esvars.
I comencem amb música.
Joaquim Serra, considerat com el compositor
que millor va arribar a entendre els secrets de la instrumentació
per a Cobla, serà qui obrirà musicalment parlant
el programa d'avui.
Serra va escriure sardanes magnífiques,
modèliques, instrumentacions per a esvars
i algunes de les millors pàgines de música de concert per a Cobla.
En les sardanes, per exemple,
sempre va saber combinar la qualitat musical,
l'atractiu per als balladors i els que només volen escoltar,
sense complicar més del que és imprescindible
la tasca dels intèrprets.
La sardana que ara escoltarem ens ho demostrarà.
L'hem pogut escoltar sovint a concerts,
però també a ballades i a plecs.
És Sabadell, dedicada l'any 1955
a una colla d'aquella població ja desapareguda,
l'anella Sabadell i l'interpreta precisament
la Cobla Sabadell.
i l'anella Sabadell i l'anella Sabadell i l'anella Sabadell.
i l'anella Sabadell i l'anella Sabadell.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
com estava anunciat inicialment.
Serà a la plaça Alcalde Romeu, Honor A i Colles Lliures,
amb la cobla contemporània.
I pel que fa esbars, demà diumenge, el 48è,
plec d'esbars de Montserrat, al matí a la plaça del Monestir,
actuació de 22 esbars d'arreu de Catalunya
i la cobla ciutat de Terrassa.
I dins l'apartat d'activitats diverses,
pel proper diumenge, dia 13, a les 6 de la tarda, a Reus,
pels carrers de la ciutat, la celebració del corpus.
La cobla a Reus Jove acompanyarà l'àliga amb instruments de cobla,
a la professor, a la cercavila i diverses ballades.
I després d'aquesta agenda, prou important,
no us faltaran pas oportunitats de ballar-se tanes
o de veure'n ballar o d'escoltar-ne,
així com de dansa de la que es realitzen els esbars.
Doncs després d'això, tornem a les sardanes,
la música per a cobla,
i entre els noms propis més coneguts en l'àmbit sardanista
a les comarques meridionals hi ha el de Joan Morros,
del Vendrell, incansable promotor d'activitats sardanistes de tota mena,
però sobretot en l'àmbit de les colles de competició.
També ha sabut traspassar aquesta dèria als seus fills.
Fins i tot a la seva filla més petita,
la Ida, li va regalar una sardana escrita pel compositor Daniel Gasulla.
És una sardana magnífica,
de l'estil que més agrada a les colles per als concursos,
un ambient on s'ha ballat força.
Ara l'escoltem interpretada per la principal de la Bisbal,
Dolça Ida.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Dels quarts d'una de la tarda i uns sis minuts pràcticament!
I tenim temps avui sí eh!
Avui per fer-ho tranquil·lament!
Parlar de les xafarderies amb el David responsable des de fa uns quantes setmanes d'aquesta secció!
Benvingut!
Hola bon dia!
Doncs sí, ja és la segona setmana que disposem de una miqueta de temps!
Que això també s'agraeix!
I que n'hi ha de xafarderies?
Sí, sí que n'hi ha!
Però per començar, quasi que parléssim del congrés que va haver la setmana passada, no?
El congrés Palau Ferrer, que vas assistir tu com a moderador!
Et passo la pilota directament!
Bueno, què ens pots explicar? Com va anar?
Vas anar els dos dies? Només vas anar dissabte fent de moderador?
Eren tres dies!
Però bé, els actes...
Sí, bàsicament era dissabte el dia més intens!
Jo només vaig poder ser-hi dissabte a la tarda i ja m'hi havia compromès evidentment a fer de moderador de la taula rodona!
A part d'això, sembla que el conjunt d'actes, per referències, doncs potser si algun defecte hi va bé, diguem-ho així, potser va ser que hauria anat bé una miqueta més de publicitat fer-ho saber més a la gent!
Perquè és curiós!
Dissabte a la tarda, ja quan havia acabat, marxàvem per Montblanc, anem a comprar una pasta amb una pastisseria molt cèntrica, diguem-ne, és un lloc, una botiga on passa molta gent!
I la dependenta ens va fer un comentari, doncs, oh, no sabíem que es feia això!
Es referia a la ballada, pràcticament, tot i que a la ballada hi va haver força amb Viena!
Aquesta gent, no sé, parlava de la típica gent dels pobles que s'assabenten de totes les coses, ni ells ho sabien!
És una anècdota!
És un poble relativament petit, que per difondre una ballada...
I fer cartells no costa gaire!
Sembla que sigui molt més accessible!
Jo anava una miqueta per aquí, quan deia aquella crítica al principi, doncs, les entitats que haurien de esforçar-se més a l'hora d'organitzar coses,
que és una llàstima, de vegades hi ha coses molt ben preparades i molt interessants, no parlo ja només d'aquest cas concret,
perquè dintre de tot, doncs, va resultar força bé.
A la part, diguem-ne, més de debat i de xerrades, tampoc es pot demanar que, sinó que són multitudinària, quan es tracta de temes molt concrets, no?
Però potser hauria hagut molta més gent, inclús a la ballada, que ja és una festa més oberta, més a participació de la gent,
però parlava més aviat en general, no?
I això ho vaig treure, m'ho vaig permetre posar-hi cullerada, encara jo només era el moderador,
per dir-mig del debat, posar aquest tema, que valdria la pena que fessin i dediquessin més atenció a aquest aspecte els organitzadors.
I això no treu que els mitjans de comunicació s'hi haurien de fixar d'una altra manera, sobre la sardana, que també hi va sortir aquesta qüestió.
Per la valoració, positiva.
Jo, pel que vaig poder percebre, doncs sí, i a més a més, va haver, pel que fa a la taula rodona, un imprevist, diguem-ho així,
i és que a la inauguració de divendres era previst que hi assistís el director del Centre de Promoció de la Cultura Poblada i Tradicional Catalana,
senyor Ferran Vello, que quan va ser anomenat, doncs va haver, bé, anava a dir que hi va haver polèmica,
però de fet hi ha polèmica en tot, en tot el que passa darrerament políticament, més que res perquè evidentment hi ha uns senyors que tenen les seves feines,
però somment buscar les passigolles als que governen, potser ja és el que toca, no?
I en aquest cas hi havia aquest, diguem-ne, si em permeteu l'expressió, que és moro, doncs que hi havia l'assistència d'aquest senyor,
que era la primera vegada, doncs que crec que venia per aquí, per aquestes comarques.
No va poder assistir a aquest acte d'inauguració, però ja va dir que miraria de venir dissabte.
I efectivament dissabte no només hi va ser, sinó que a més a més va participar plenament a la taula rodona,
és a dir, que encara va posar, va dir la seva, i a més va estar obert a que la gent li fessin preguntes.
I aquí és on hi va haver...
El morbo que deies abans, no?
El morbo, perquè, bé, doncs per una banda vam poder saber que em pensaves, o la sardana, que senyor,
doncs de les coses que s'havien acusat, doncs que deien que si hi havia estat massa vinculat,
estava massa vinculat a les carres regionals, i doncs que no entendria tot això de les sardanes i els castells, tot això.
Home, evidentment, de cara al públic, ja podem imaginar que tothom, doncs, que procura quedar bé, no?
Sigui qui sigui.
Però vaja, tampoc em va donar la impressió que fos algú que li vingués de nou tot això,
i que sabia del que parlava.
I té raó de ser, perquè, evidentment, abans de tenir aquest càrrec,
la Generalitat l'havia tingut a la debutació de Barcelona.
Ja ho vam dir al seu moment, que les referències que en teníem en aquest sentit,
doncs, eren que, almenys els sardanistes de Barcelona, ens n'estaven contents.
No ho sé, ja ho veurem, a partir d'ara, com aniran les coses.
Però, a l'altra part, va ser, doncs, el moment de les preguntes, doncs, del públic,
i hi va haver algun assistent...
Alguna curiosa?
Alguna assistent, doncs, que va anar, doncs, apretant,
el senyor Velló, sobretot, doncs, que hauria d'haver de fer la Generalitat, tal, tal.
Va estar dintre d'una correcció general, però potser massa, també, massa atac, també.
A vegades, potser també s'ha de ser una miqueta més prudent.
Tampoc cal acarnissar-s'hi, tampoc.
Tampoc acarnissar-s'hi, però, vaja.
I què farà la Generalitat?
A veure, no és que es li preguntés...
Va dir alguna cosa que...
Va comprometre.
Clar, sí.
Després d'aquesta pregunta, què va dir ell?
Primer, a veure, no és que es li preguntés què farà, exactament,
sinó que va ser com una reivindicació que s'hi fes més.
Segons ell, no és veritat el que es diu a vegades que es dediquen molt més diners
amb altres coses que a la sardana.
Diu que va reconèixer que s'hi ha de dedicar més,
però que la proporció del que s'hi dedica respecte a altres aspectes
de la cultura poblada i tradicional, doncs, és dels que s'hi dedica més.
No ho sé, si ell ho diu, doncs, ho sé, deu ser veritat.
La percepció, precisament, no és aquesta.
Més coses?
Més cosetes.
Evidentment, sobre això, potser, es podria comentar més coses,
no sé, però ja és prou interessant que es facin debats i congressos,
com en aquest cas, sobre temes molt congrents, en aquest cas,
era sobre un pintor que una part de la seva obra la va dedicar a la sardana,
que es debat i això, doncs, ja és prou interessant,
com us deia, no es pot demanar que sigui multitudinària,
però també és positiu que una part d'aquest conjunt d'activitats
s'ampliï, vagi més enllà, es tracti com era el tema d'aquesta taula rodona
al món de la sardana avui.
I, a dintre de tot, doncs, positiu, així, en general.
I ara això sí que m'ho deixava, és una anècdota més aviat, crec jo,
perquè entre les coses que es van reivindicar, doncs, crec que a vegades
ens hauríem de situar una miqueta i ser realistes.
Està molt bé que, sí, que es demani, com es va dir, es va reivindicar
que la sardana sigui patrimoni de la humanitat, però hi ha altres que potser
són fora de lloc, tot i que, doncs, us podem imaginar fent aquest programa
m'agrada molt la sardana, es vull el millor per aquesta dansa
i tot el que l'envolta, però també es va arribar a dir
i demanar, doncs, que s'inclogui la sardana com a dansa nacional
de Catalunya a l'Estatut, doncs, que ara hi ha tantes propostes
de reformar-lo, tampoc crec que sigui el lloc, no?
No sé, no sé què en penseu, en tot cas és un debat que, mira,
que pot anar seguint, però crec que no, no és qüestió d'anar farcint
l'Estatut amb coses com aquesta.
Doncs, més cosetes.
Una setmana més parlarem del fòrum, que ja comença a ser un tema
dels habituals, i dir només que fins al dia d'avui, doncs,
la resposta a les comarques d'aquí a Tarragona ha estat una miqueta minsa.
Una mica fluixa.
Sí, una miqueta fluixa.
Fins al dia d'avui, doncs, només s'han inscrit de Tarragona
vuit persones.
El que passa és que jo aquí...
i això és molt vergonyós.
No, però jo no sé com va això, eh?
No sé si estic del tot d'acord.
Per què?
Perquè parlant amb la gent, jo ja m'he escrit, jo ja m'he inscrit,
jo mateixa també m'he inscrit...
Potser és el que vas comentar tu, que ha hagut problemes
a l'hora de fer la inscripció.
A mi em va costar moltíssim, i encara no sé si ha arribat,
i em va costar moltíssim, ho vaig haver de provar moltes vegades.
Jo vaig dir que jo vaig fer-ho tres vegades.
Exacte.
I la tercera jo crec que ja estic inscrit, que potser no sóc ni d'aquests vuit.
Però vull dir que he parlat amb bastanta gent.
No hi ha cap seguretat, no es pot mirar, no es pot consultar cap llista de qui està aquí.
No, jo fins i tot vaig enviar l'email...
Perdó, recordem que s'ha de fer via internet.
Sí, via internet.
I tens tant el web de la Unió de Colles.
Sí, sí, sí.
I jo fins i tot vaig afegir a l'email que vaig enviar
prego resposta més que res per quedar tranquils.
I res.
I res.
O sigui que potser jo conto que sóc un dels vuit i tampoc.
Per això mateix.
Doncs reclamem, reclamem a la Unió de Colles.
A més a més, a Barcelona ha sigut força exitós la convocatòria.
Lleida, Girona, doncs ha sigut també una miqueta regular.
I Barcelona, la ciutat també una miqueta regular.
A lo millor tenim problemes de connexió des de Tarragona.
I això no pot ser, eh?
Ens hem d'apuntar tots.
Espereu potser unes hores, però jo encara m'he d'apuntar.
D'acord.
Avui ja, en lloc de vuit, serem deu.
La Maria Rosa, onze.
La Tessa, dotze.
I anar fent.
Vinga, més chafarderies.
Més chafarderies.
Bé, el que hem comentat al començament del programa,
el del concurs de Santes Creus, que trobo que és una llàstima,
que per problemes econòmics,
doncs hàgim de tingut...
Hem hagut de deixar de fer el concurs de Santes Creus.
A més a última hora.
Perquè trobo a última hora, sí,
perquè es va confirmar tot el dilluns
i no tinc mal entès.
A la Unió de Colles.
I la Unió de Colles, doncs, ha tingut dimarts,
va tindre que fer mans i mànigues
per buscar un lloc alternatiu,
que en aquest cas és Calafell.
I, doncs, també agrair, no?,
a la gent de Calafell que hagi avançat el seu concurs
perquè estava previst que fos...
Que la Fill Platja.
Que la Fill Platja.
Que fos a finals de mes.
Un concurs amb un escenari inigualable, evidentment,
un escenari magnífic.
I un concurs maco, el de Santes Creus.
El de Santes Creus, que, per cert,
el problema és de la subvenció.
El patrocinador era el Consell Comarcal a l'Alcam,
que no havia confirmat fa una setmana,
la seva subvenció.
Evidentment, els organitzadors no es podien arriscar
a tirar-lo davant.
I és normal, també, perquè no pots avançar,
tampoc, sense cap seguretat,
que t'ingressaran aquests diners.
És una despesa.
Bé, és allò que diem,
de munt que organitzes coses,
pels altres només fotria que haguessis de posar
els diners tu.
Si et sobren, doncs, mira, pots fer de mecenes.
Bueno, doncs, mira,
les colles del bàsic d'onor ens trobarem a Calafell Platja.
Almenys el campionat s'ha salvat en aquesta part.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè una altra alternativa era
passar el dia 27.
El que passa és que les colles ens van dir
que era just al pont de Sant Joan
i que era com més problemàtic.
Doncs, ens trobarem demà a Calafell Platja.
Esperem ja veure si es pot recuperar
el concurs de santes creus de cara a l'any que ve.
A veure, a veure.
Si el Consell Comarcal no s'ha d'arruïnar,
de l'Alcamp, doncs, pot patrocinar aquest concurs.
Home, ja suposo que no.
Recordem-ho que és a les 7 de la tarda,
el concurs demà a Calafell.
I a més, després del que va dir
el de la Generalitat a Montblanc,
doncs, si tenim una partida pressupostària,
doncs, vinga.
De tant, després, més cosetes.
Llavors, també parlar del Port Aventura,
que el dia 13 d'aquest mes, el proper diumenge,
tornen a fer el cicle de ballades
al Port Aventura, amb colles de competició.
La primera en actuar serà
la Mirant al cel, de Sabadell.
Que fan una exhibició.
Fan una exhibició al Port Aventura
i com a recompensa els hi donen 25 entrades
per poder passar tot el dia allà.
Mira.
Està bé, mira, a veure si ens toquen altres.
Suposo que es fa a l'àrea de la Mediterrània.
Quin criteri segueixen per triar les colles, ho sabem?
Són 10 colles, les que participaran
i tenen en compte, doncs,
les que no van anar l'any passat.
Està bé, aneu tornant, no?
Sí, clar, perquè tothom tingui la mateixa oportunitat.
I queden les ganes, doncs,
de fer aquell concurs tan exitós
que es va fer una vegada,
que hi va haver, diguem-ho així,
cua de colles per poder-hi assistir,
poder-hi participar.
i va passar el que va passar
i que, bé, algun dia tornarem a comentar o no.
Més safrateries?
Més coses.
Llavors, el dia...
A veure...
Lo del concurs de punts lliures de Polinyà,
que aquest any l'àrea de joventut
de la Unió de Colles
ha proposat fer un concurs nou de punts lliures,
que només sigui exclusiu de punts lliures.
altres vegades s'havia inclòs dintre dintre d'un concurs normal i corrent,
doncs, juntament amb la sardana de Germanó,
feia el concurs de punts lliures.
No, confonguem-ho amb els concursos individuals,
de punts...
de Reveses.
No, no, no.
Reveses, que és un altre...
Sí, sí, sí.
És un altre món.
Volen fer concursos exclusivament de punts lliures,
sardanes de cinc tirades
i que només siguin de punts lliures.
També volen que sigui, doncs,
amb un pavelló tancat
on el públic que assisteixi
pugui estar ben sentat
i gaudir de l'espectacle.
I el primer concurs
que es farà a prototip
és a Polinyà.
A veure si resulta.
Sí.
Que només puguin veure punts lliures,
pot ser espectacular.
I a més a més,
no hi haurà coble en directe,
sinó que es farà tot amb CD.
Això ja és més...
Això ho hem fet perquè
les despeses que...
Sí, clar.
O sigui, que proporcionem un concurs
la coble
puguin repartir-ho
amb les colles que assisteixin.
Això ja seria més discutible.
Home, és diferent.
És també donar una miqueta...
d'aires nous, no?
No posar la música enllaonada.
Sí, sí, sí.
Sí, clar.
I una plec també.
Si fas música enllaonada
també et sortirà més econòmic.
Bastant més econòmic.
No ho sé.
És ja cosa opinable, això.
Bé, anem acabant, potser, xafrederis?
Sí, sí, sí.
Bueno, només dir-vos això.
Doncs que ja queden 134 dies, només.
Molt bé.
Doncs seguirem el recompte.
Compte enrere.
I ara mateix tornem a la música.
I el disc enguany s'ha publicat
amb motiu de la proclamació de Palamós,
com a ciutat Pugilla,
a més dels enregistraments nous de Sardanes,
s'ha inclòs la recuperació d'una peça
d'un disc anterior
del tenora Jordi Molina
i el pianista Ramon Escalé.
Es tracta d'una composició del Palamósí Martí Camós,
tenora i director de la Comororquestra Montgrins.
Porta el nom de tenora mediterrània
i, com totes les del disc originari,
està escrita per a tenora i piano.
En aquest cas, a més,
també intervenen dos músics més,
el contrabaix Horacio Fumero
i el bateria Pirgui Boris,
o el que és el mateix,
la mítica secció rítmica de Tete Montoliu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara tan sols sis minutets per la una del migdia, comencem la secció de textos en la qual l'Àngel parlarà d'alguna referent a la seva tasca de moderador de la setmana passada.
La tasca de moderador no, però sí de l'activitat del recept.
A part del congrés, bé, com tots els congressos s'ha fet,
estan més o menys bé, queda el record de la gent qui va participar.
Hi havia una exposició...
Sí, molt bé, una exposició recull d'obres de Palau Ferrer
i també una mostra de...
Anava a dir de l'activitat sardanista,
però més concretament de les colles, sobretot.
Mostra fotogràfica.
Hi apareixen molta gent que ja ha assegut en aquesta taula,
en diferents èpoques, que ballaven sardanes.
Jo no hi vaig poder anar, però sí que havia...
No, però jo ja vaig veure cosetes d'abans.
Jo a la preparació d'algunes cosetes vaig veure.
Una exposició que, per cert, a veure si ho trobo, encara es pot veure.
Si teniu l'oportunitat d'anar a Montblanc,
a veure el Museu de la Fundació d'Art Palau Ferrer,
si trobem bé l'adreça per aquí.
És el carrer Ribé número 17, és pràcticament el centre de Montblanc,
i aquesta mostra, a veure si ho trobaré ara,
fins al dia 20 d'agost, sí, exacte.
És a dir, que teniu temps de sobre.
Està oberta de dimarts a dissabte, d'11 a 1,
i de 5 a 7 del vespre,
i els diumenges i festius de 12 a 14 hores.
Ara, ho hem dit bé.
Museu d'Art Palau Ferrer, que és Ribé número 17 de Montblanc.
L'exposició no només de les obres d'en Palau Ferrer,
aquesta selecció d'obres en les quals la sardana té un paper important,
sinó també una exposició fotogràfica sobre la sardana en general,
i molt especialment pel que fa a les colles sardanistes.
Doncs el que anàvem, i per això aquesta secció es diu Textos,
d'aquest congrés n'ha sorgit, n'ha quedat testimoni,
un llibre molt ben editat,
amb textos i imatges tot al voltant de Palau Ferrer i la sardana,
el mateix títol del congrés,
Palau Ferrer i el discurs artístic de la sardana.
Hi ha tot un seguit de comentaris i salutacions
de la mateixa fundació,
del president de la Unió de Colles Sardanistes,
de l'alcalde de Montblanc, Carles Carreras,
de Ferran Vello,
el director del Centre de Promoció de la Cultura Pública i Tradicional Catalana,
també un escrit d'en Peru Vázquez,
era una de les participants en aquests actes,
la coordinadora de les escoles associades de la Unesco de Catalunya,
un resum del currículum, podríem dir-ne,
d'en Palau Ferrer i de la seva tasca,
però el gruix, la part principal d'aquest llibre,
són imatges, fotografies de les seves obres i d'ell mateix,
i també un recull de comentaris, notícies i escrits
sobre en Palau Ferrer que han anat apareixent
al llarg de la història, durant diversos anys,
sobre obres seves i sobre ell mateix.
Molt interessant i suposo que el podeu aconseguir també
en aquest museu.
No és un llibre que es vengui en llibreries,
en tinc entès, sinó que cal aconseguir-lo
ambitxançant el Museu Palau Ferrer de Montblanc.
I una improvisació, mira, sempre està bé improvisar
l'última hora del programa, quan ja estem acabant
i en queda un minutet i mig,
i és que una de les riqueses que tenim
en un dos i seguit és que tenim uïdors,
sí, sí, hi ha gent que ens segueix
i que ens escolta, i n'hi ha de molt fidels,
i un d'ells que sovint ha col·laborat
al programa, Ramon Tondo,
doncs ens ha ofert una xafraderia,
una xafraderia així d'última hora.
No se n'ha pogut estar.
Sí, estava aguantant-se perquè...
Digues, digues.
Perquè fa referència al senyor Vellu,
que una de les seves tasques,
el senyor director del Centre de Promoció
del Cultural Popular i Tradicional,
evidentment és en representació de la Generalitat
d'assistir actes, com aquest congrés,
però també una plec, per exemple,
el de Santa Coloma Gramenet, el passat cap de setmana.
Una de les activitats que es fan en aquesta plec
és homenatjar una persona,
un músic dins el món de la sardana.
En aquesta ocasió era en Ricard Viladasau.
Doncs va tenir aquí,
que en el moment de fer el seu Parlament,
el senyor Vellu va reconèixer
que no sabia qui era en Ricard Viladasau.
Que era un senyor molt simpàtic,
parlant amb ell va trobar que era molt simpàtic,
però...
A veure, cedric, tu...
Hi ha els mínims, no?
Hi ha els mínims.
De la promoció de la cultura de poble de Generalitat
i no saber qui és en Ricard Viladasau,
que no ho sàpiga qualsevol que et trobes pel carrer,
doncs s'entén.
Però qualsevol persona que mínimament
hagi estat vinculada amb la sardana,
doncs ho ha de saber.
Queda aquí, perquè no tenim temps per més,
uns 15 segons,
perquè sigui l'una de la tarda
i així acabem amb aquesta xepeda.
En diferent demà al mateix programa,
a les 10 del matí,
a la mateixa sintonia,
i nosaltres tornarem a ser aquí el proper dissabte
en directe a les 12 del migdia.
Fins i tot.
Que ho passem molt bé.
Adéu.
Adéu.