Fins demà!
Torna a ser diumenge
y a primera hora del matí
sona per Tarragona Radio
Habaneras
desde el balcón
Entre las barcas
cuando pasa el amor
no du la fúria
de crits ni besades
l'amor que passa
a la vora del mar
i és un amor
de molt poques
paraules
entre las barcas
cuando pasa el amor
no se ha vestido
de pasadas muy largas
l'amor que pasa
a la vora del mar
l'amor que pasa
a la vora del mar
corra a filet
de l'inçai
i tu
mullar
perquè la planja
hi arribi l'amor
hi arribi l'amor
hem de tenir
una miqueta
de calma
i una gavina
i una gavina
i una gavina
pel cel a dormir
pel cel a dormir
una gavina
i una aigua
ben blava
i una aigua ben blava
perquè la platja
hi estigui de gran
i una estrelleta
l'iamac
i la cara
i la cara
l'amor que passa
a la vora del mar
va suspirant
per les nits estrellades
l'amor que passa
a la vora del mar
vol que no es just
ens reduqui la marca
vola la vela
una mica de vent
però és que té por
de sentir
mesurades
vol una galta
que es deixi besar
però que hi posi
una certa recança
l'amor que es diu
a la vora del mar
és un amor
de molt poques
paraules
a l'amor d'estrella
i que munta
del cel
amor tranquils
i agonitza
la tarda
a la vora del mar
i el cant del gris
i el cant del gris
ens arriba
a la platja
entre les barques
quan passa l'amor
quan passa l'amor
no vol ni plors
ni jamecs
ni rialles
ni rios
ni rialles
ni rialles
l'amor que passa
a la vora del mar
és un sospir
la vora del mar
és un sospir
que batega
com l'aigua
entre les barques
quan passa l'amor
no vol ni plors
ni jamecs
ni rialles
ni rialles
ni rialles
l'amor que passa
a la vora del mar
és un sospir
que batega
com l'aigua
que si per cas
hi ha una punta
de cron
si si es pel vent
i si troba
i si llampa
i si llampa
l'amor que passa
a la vora del mar
es porugit
va fugir
de la platja
es porugit
va fugir
de la platja
amb lletra
de Josep Maria
de Sagarra
i música
de Salvador Dabau
Llops de Mar
creat l'any
1985
de Sant Feliu
de qui sol
ens han oferit
entre les barques
els mateixos
continuen
amb nosaltres
en una manera
del basc
Alfredo Donai
amb arrenjaments
de Luis Aramburu
blanques
com palomes
las velas
tensas
de mi barquilla
barquilla
ríen acariciadas por la bancura de suave brisa
Ríe, acariciada por la aventura de suave brisa, corre que el sol de mayo sobre las olas se va a extinguir.
Boga, barquilla pronto hacia tu puerto. Boga, barquilla pronto la noche oscura te va a cubrir.
Cuando brilla la luz, vaya sobre la mar, barquilla solitaria, te veo naufragar.
Que triste está mi vida, padre sin ti me quedo.
Que triste está mi vida, barquilla sin naufragar.
Me alejo tristemente pensando solo en ti.
Cuando brilla la luz, vaya sobre la mar, barquilla solitaria, te veo naufragar.
Te veo naufragar.
Que triste está mi vida, padre sin ti me quedo.
Que triste está mi vida, barquilla sin naufragar.
Me alejo tristemente pensando solo en ti.
Solo en ti.
Cambiamos de grupo.
Cambiamos de grupo.
Será ahora Aires del Vallés.
En una grabación del año 2002,
quienes cantan la habanera antiga y popular Poche,
escrita a principios del siglo XX, salió de Jamaica.
Salió de Jamaica, rumbo a Nueva York, un barco guerrero, un barco guerrero cargado de ruas.
En medio del mar, el barco se hundió, la culpa la tuvo el señor capitán que se emborrachó.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió.
Siento el piloto, siento el piloto y la tripulación.
Pobres marinos, pobres pedazos de corazón, que la mar brava, que la mar brava se los trajo.
Señor capitán, déjeme subir a izar la bandera del palo más alto de su vergantín.
Señor capitán, déjeme subir a izar la bandera del palo más alto de su vergantín.
Salió de Jamaica, rumbo a Nueva York.
Un barco guerrero, un barco guerrero cargado de ruas.
En medio del mar, el barco se hundió, la culpa la tuvo el señor capitán que se emborrachó.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió.
Siento el barco, no siento el barco que se perdió.
No siento el barco que se perdió.
Siento el barco que se perdió.
Siento el piloto, siento el piloto y la tripulación.
Pobres marinos, pobres pedazos de corazón,
que la mar brava, que la mar brava se los tragó.
Señor capitán, déjeme subir
a izar la bandera del palo más alto de su bergantín.
Señor capitán, déjeme subir
a izar la bandera del palo más alto de su bergantín.
A manera antiga, pot ser a principios del siglo XX,
Emili Fontbona, iniciador de Picasso en l'escultura i el mateix artista singula,
va crear l'any 1902 una petita peça,
només 22 centímetres d'altura,
però d'un gran contingut inter, titulada Mariner de Tarragona.
de Tarragona.
Doncs per tots els mariners de la nostra ciutat,
Aires del Vallès i la Barca Xica.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
de Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
Tarragona.
d'un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar
dels buixets d'una puntaire
i per poder-la encurrar
un am que no pesi gaire
i gat en fil de pescar
amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa
faig-la canha i el timor
per si cas i a maragaça
que no esposa i el greiró
la xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on només hi ha xinguet
la meva barca és així
per quan surti de pesquera
on només hi ha xinguet
la meva barca és així
petita com una engruna
i quan solti un blau morir
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí
el dia que arribi a port
carregat de prou a popa
ve la inflada i ramant-li el camí
tot el poble farà tropa
per agonant-li el camí
per agonant la meva so
tothom dirà
Déu-n'hi-do
Tanta pesca
Tanta pesca no s'explica
Tres onces del peix millor
Amb una barca tan xica
Com l'esclor
D'un pescador
Sentirem tot seguit un balset
dedicat també a la gent de la mar
Llops de mar
i escrit per Llibori
Vell pescador
Vell pescador
que se'n va anar
a viure molt lluny del seu mar
S'ha entrat el sol
d'un bell carrer
per cancava un
més bals mariner
Tenia barca
Tenia
renia
Prenia molta
força a les marx
Per anar a pescar
Vell pescador
I veure el sol
sortir a l'horitzó
i tot de cop
iceu-li a costau
Ninfà
Dígue'm a tu
quills estar
com és aquell teu mar
El mar és bo, el mar és plog, el mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és plog, el mar és calma i és temporal.
El mar és magro, el mar és calma i ésľ
per a l'hora de fic적ar sobre casa".
On vaig passar, doncs ja.
Enyoraré, o ploraré, o potser cantaré.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
L'obertura de l'àmplia Rambla Nova de Tarragona, de 45 metres d'amplada,
traçada per l'enginyer militar Josep Cribillé,
té lloc el mateix any, 1855, en què Sebastià Iradié
com posar una manera que encara dona la volta al món avui dia, la paloma.
El mar és bo, el mar és ben, l'amplica, de 40 metres d'amplica, de 40 metres d'amplica,
i que no, que no, que no, chimita mía que te quiero yo,
Que sí, que sí, que no, que no, chivita mía, que te quiero yo.
Cuando salí de la Habana, valga me dio,
Cuando salí de la Habana, nadie, que sí, que no, me ha visto salir, si no fui yo.
Nadie me ha visto salir y salir, y una, que sí, que no,
vindo a guanchi, tanga, que allá voló, vindo a guanchi, tanga, que allá, que sé, que no,
Vino tras de mí, que sí, señor, vindo a mí.
Si a tu ventana llega y una paloma, si llega una paloma,
trátala con cariño, que es mi persona, con cariño, que es mi persona,
Cuéntale tus amores, bien de mi vida.
Tu amores, bien de mi vida.
Corona la de flores, que es cosa mía.
Flores, sí, sí, sí, sí.
Ay, chinita, que sí.
Ay, chinita, que sí.
Ay, que dame tu amor.
Ay, que dame tu amor.
Ay, ay, que vente conmigo, chinita.
¿A dónde vivo yo?
Ay, chinita, que sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Si a tu ventana llega y una paloma, si llega una paloma, trátala con cariño, que es mi persona,
con cariño, que es mi persona.
Cuéntale tus amores, bien de mi vida.
Tu amores, bien de mi vida.
Corona la de flores, que es cosa mía.
Flores, sí, sí, sí, sí, sí.
Ay, chinita, que sí.
Ay, chinita, que sí.
Ay, que dame tu amor.
Ay, que dame tu amor.
¡Ay, ay, que vente conmigo, chinita!
¿A dónde vivo yo?
¡Chinita, a dónde vivo yo!
¡Ay, chinita, que sí!
¡Ay, que dame tu amor!
¡Ay, chinita, ay, chinita!
¡Ay, ay, ay, ay, que vente conmigo, chinita!
¿A dónde vivo yo?
¡Que sí, que sí!
¡Que no te da, chinita, a dónde vivo yo!
¡Que sí, que sí!
¡Que no te doy, chinita, a dónde vivo yo!
¡Que sí, que sí!
¡Que no te doy, chinita, a dónde vivo yo!
¡Ay, que vente conmigo, chinita!
¡I que vente conmigo, chinita!
I després, d'una manera, un balset, amb el que us diem, adeu, al control Núria, us ha parlat Javier.
Us esperem el proper diumenge a dos quarts de deu del matí.
Bona setmana!
A trent d'alba al dematí, quan el sol tot just desperta, amb els amics fent camí.
La barqueta barallada, tot a punt per anar a pescar, el volentís a galleda i la cuca per escar.
Com belluga, la xalana, no s'atura, no està quieta, si no fos la tramuntana i el vaiver de la barqueta.
Quina angoixa, que m'espera, amb aquesta suofreda, marejat, sacsejat i avorrit, amb lo bé que podria estar allí.
Els companys pica que pica, tot rient i tot cantant, de serrans i julivies, els cobells van emplenant.
A mi no em piquen ni els gòmbits, no ho faig més que badallar.
Si el mareig fos la banera, jo en seria un recital.
Com belluga, la xalana, no s'atura, no està quieta, si no fos la tramuntana i el vaiver de la barqueta.
Quina angoixa, que m'espera, amb aquesta suofreda, marejat, sacsejat i avorrit, amb lo bé que podria estar allí.
Que per quatre serrans mal comptats, ja aniré compraspeix al mercat.