...
Ella me abrió en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte...
Diumenge 17 d'octubre de 2004.
Comencem el programa de Tarragona Radio.
Habaneras desde el balcó.
María, dona de Maximiliano de Austria.
Después, emperador de Mèxic,
l'agradava que li cantassin La Paloma.
Però quan va perdre la raó
motivada per la tràgica mort del seu marit,
va ser l'única melodia que podia escoltar.
El cantant italià Benjamino Gigli
la va enregistrar l'any 1937.
La Paloma.
El tío que lascia en la tierra
pel basso mar.
Oh, madre di sioro,
frega pel marinar.
El tío que lascia en la tierra.
Y cuando el vascello de la lancora
se saccó,
col pienta la mia fanaciulla
mi saluto.
Bella si el mar
mi inghiota
de tu mediasera
una comba bianca
venir leggera.
Aprile el tuo balcón
a mandarla via
que ser forzando
l'anima podria.
No volieto cantar
gaio el marinar
cuando la fronte
la brezza carezza
lieve sin crespa il mar.
No volieto cantar
gaio el marinar
cuando la fronte
la brezza carezza
lieve sin crespa il mar.
al fin
giunti siamo
a terra
mio dio
mercé
mia madre
già scorto
arriva
ma sola
e l'è
che fu
e la tace
prende
mi solla
ma
tremante
con sé
ma
tiradina
lontana
ah
che veggi
una tomba
e poi
più nulla
la colomba
bianca
e la mia
fanciulla
e
i mirinar
tu dormi
alla guardia
muta
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
gaio el marinar
cuando
la
la brezza
carezza
no
no
lontana
no
no
no
capito
la
que i
Unió romà realitja l'any 1945 la pel·lícula Los últimos de Filipinas
amb Fernando Rey, Toni Leblanc, José Nieto, entre altres actors.
El tema principal dels mateixos films es l'ofereix mestre d'aixa.
Jo te diré.
Jo te diré.
Porqué mi canción
te llama si te sa.
Me falta tu risa, me falta tus besos, me falta tu despertar
Yo te diré, porque mi canción se siente sin cesar
Mi sangre, latiendo mi vida, pidiendo que tú no te alejes más
Cada vez que el viento pasa, te llevo a una flor
Pienso que nunca más volverás, mi amor
No me abandones nunca a la noche fresca
Que la luna sale tarde y me puedo perder
Y así sabrás, porque mi canción te llamas en cesar
Me faltan tus besos, me falta tu risa, me falta tu despertar
Y así sabrás, me falta tu risa, me falta tu despertar
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I de nou,
una trabànera no cantada.
Potser l'autor la va resultar més fàcil la inspiració musical de José Leoncio García Cubana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alfredo Donay de Vitoria Gastéis va fer moltes cançons que parlaven de la seva ciutat i del seu entorn.
La coral vitoriana Manuel Iradí ens interpreta una habanera d'aquest autor harmonitzada per Luis Darambulo.
Blancas como palomas.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Thank you!
Sous-titrage ST' 501