Música
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Bañándonos con su...
Diumenge, 8 d'agost de 2004
Es el temps de...
Habaneras desde el balcón
Si no vols venir amb mi a barquejar
Per què dius que la mare et fa por
Per què dius que l'airet et farà agafar fred
O et mareja la forta calor
Si et molesta el ventet de carbí
Que quan bufa t'esbullia el cabell
Si tens por de venir
Desquitxar-te el vestit
Si t'espanta el vaivé del vaixer
No temis res
Que jo hi seré
Que si t'espantes
Ja t'espacaré
No temis res
Que hi seré jo
Si tu m'abraces
Mai més tindràs pot
Si vinguessis amb mi a barquejar
Aniria amb el cap de bató
A la punta d'esput
O fins a cap rubí
Si a la barca volguessis venir
A la tona podrem puntejar
I banyar-nos a sa jugador
I després cap al tant
Buscarem un racó
Ja veuràs com mai més tindràs por
No temis res
Que jo hi seré
Que si t'espantes
Ja t'espacaré
Ja t'espacaré
No temis res
Que hi seré jo
Si tu m'abraces
Mai més tindràs pot
I després cap al tant
Buscarem un racó
Ja veuràs com mai més tindràs pot
I banyar-nos a sa jugador
I després cap al tant
Buscarem un racó
Ja veuràs com mai més tindràs pot
Tot barquejar
Per cap agut
Navegant amb barca
O sigui, barquejant
Doncs aquest
És el títol del balset
De Josep Bastons i Carles Casanovas
Cantat pel grup Provó
Que ens ofereixen
La manera popular
La colombiana
Oie mi voz
Oie mi voz colombiana
Oie mi voz
Oie mi voz
Música
I ho vi en un jardín florido
Llorarà una colombiana
I ho vi en un jardín florido
Llorarà una colombiana
I ho vi en un jardín florido
Llorarà una colombiana
A quien ella había querido de la noche a la mañana
del jardín había escogido a su rosa más lozana.
Oíe mi voz, oíe mi voz colombiana.
Anoche soñé contigo y creí volverme loco.
Anoche soñé contigo y creí volverme loco.
Y soñé, y soñé que tú eras mía,
que te di un beso tan fuerte,
y al juntarse nuestros labios
sentí el frío de la muerte.
Oíe mi voz, oíe mi voz colombiana.
Son los rizos de tu pelo el altar de mis amores.
Son los rizos de tu pelo el altar de mis amores.
Porque tú eres, para mí, tan hechicera,
que de tantos insabores
el amor que fue sincero
se ha convertido en dolores.
oíe mi voz, oíe mi voz, oíe mi voz.
Oíe mi voz, oíe mi voz,
colombiana.
Oíe mi voz, oíe mi voz colombiana.
Oíe mi voz, oíe mi voz colombiana.
Entre els cansoners
d'habaneres tradicionals i populars
publicats a Catalunya,
está el de Ricard Balí, del 1979,
on figura aquesta que sentiré encantada
per provó,
Luz que brillas.
en el cielo.
Luz que brillas en el cielo.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, que noche silenciosa.
Tú mitigas, tú mitigas mi dolor.
Luz que brillas en el cielo.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, que noche silenciosa.
Tú mitigas, tú mitigas mi dolor.
Luz que brillas en el cielo.
Luz que brillas en el cielo.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, que noche silenciosa.
Oh, que noche silenciosa.
Tú mitigas, tú mitigas mi dolor.
Luz que brillas en el cielo.
Luz que brillas en el cielo.
Luz que brillas en el cielo.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, luna clara y hermosa.
Oh, que noche silenciosa.
Tú mitigas, tú mitigas mi dolor.
Luz que brillas en el cielo.
¡Luz que brillas en el cielo!
Luz que brillas en el cielo
Oh, luna clara y hermosa
Oh, qué noche silenciosa
Tú mitigas, tú mitigas mi dolor
Luz que brilla
Luz que brilla
Barquellant ens anirem fins a Mèxic
per poder conèixer el país on va néixer aquesta habanera
escrita per Néstor Álamo, que ens canta, por bo, la perla.
En el fondo del mar
Nació la perla
Y en la alta sierra
La violeta azul
Allà en las noches
La aurora y el rocío
Y en mis ensueños
Murió la perla
Murió la perla
En imperial corona
En lúcaro gentil
La castaflor
Allà en las noches
La aurora y el rocío
Y en mis ensueños
En mis ensueños
Tú
La aurora y el rocío
La aurora y el rocío
Y en mis ensueños
La aurora y el rocío
Y en mis ensueños
La aurora y el rocío
Y en mis ensueños
Y en mis ensueños
Murió la perla
Murió la perla
Murió la perla
En imperial corona
En lúcaro gentil
En lúcaro gentil
La castaflor
Allà en las noches
La aurora y el rocío
Y en mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
Si sortiu a la mar esteu molt atents mentre esteu barquejant, perquè pot aparèixer de sobte algú amb pota de pal?
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
Barba arrisada
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueños
En mis ensueña
En mis ensueño
En mis ensueños
En mis ensuvió
En mis ensue contrary
Creuats dels ossos a la bandera del Palmajor.
El poble crema, l'aire fumeja, el cel veig fort.
El vent escampa, jamecs i plors, gris de sudors.
La calavera damunt dels ossos, uneja ferma per l'horitzó.
Del pont de popa, guaites les flames, capella amb bales, plumes d'indiós.
Pagat de cuiro, mitja mirada, pota calada, a mig cuixot, barba rissada, roja de mena.
Taga la faixa, pota de pau, i de l'orella balancejant, dues anelles amb un diamant.
Que picoteja, des de l'espatlla, un lloro blanc.
La calavera damunt dels ossos, uneja ferma per l'horitzó.
N'ets barba roja, la gent de negra, el crit de guerra, de cada por.
La teva fama no té fronteres, i al teu darrere, silenci i mort.
N'ets barba rissada, roja de mena.
Taga la faixa, pota de pau, i de l'orella balancejant, dues anelles amb un diamant.
Que picoteja, des de l'espatlla, un lloro blanc.
La calavera damunt dels ossos, uneja ferma per l'horitzó.
Narcissa, Oliver i Josep Bastón són els autors de la següena manera, que interpreta Provó.
Del seu últim treball enregistrat, acabat de sortit, titulat Barquellant, el pensament.
Si quan mires la mare t'uns ulls brillen, si ets feliç de contemplar la mar.
Jo voldria tan sol ser gavina, ni ta vida un instant alegrat.
Si després la cabina et molesta, si tu vols jo seré un rossinyó.
Cantaré un xicat a finestra, ni content tornaré a emprendre el món.
Però aquells deliciosos moments que estaré a prop de tu,
Tots sentint la carícia del vent, no me'ls roba ningú.
I quan ja tornaré a córrer amunt cantant alegrement,
portaré al meu bec una flor que m'hauràs dat un pensament.
El meu can, el teu vol vellau,
El meu can, el teu vol vellau,
El meu cor, trist, el colma de pau,
i el teu vol vellau.
I quan ja tornaré a córrer amunt cantant alegrement,
la carícia del vent no me'ls roba ningú.
I quan ja tornaré a córrer amunt cantant alegrement,
Portaré al meu bec una flor que m'hauràs dat un pensament.
El meu can, el teu vol vellau,
El meu cor, trist, el colma de pau.
El poeta menorquí Tòfol Mus i Josep Bastons han escrit el bolero,
que por bo interpreta a l'espai, habaneres des del balcó.
Que no sigui cert el títol,
i si és veritat, que sigui per a millorar.
T'estic perdent.
Ni se m'esqueixa un taròs de vida.
La teva llum, mentre s'apaga, deixa ferida.
Mai sé quan vens, que m'apareixes de cop i volta.
Després te'n vas, quan veus oberta una altra porta.
Sempre esperant, donant cor d'anar el dol de la vida.
Anar voant, il·lusions que m'empenyin a viure.
Entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
i en el voltant, fulles seques d'amor que s'enfonga.
Llarg és l'hivern, ni quan tu vols és primavera.
I en un moment, fons tot el gel de llarga espera.
Tu ets l'estiu, ets el meu doll, font d'aigua fresca.
Ets el caliu, que encena el foc, en flama intensa.
Sempre esperant, donant cor d'anar el dol de la vida.
Anar voant, il·lusions que m'empenyin a viure.
I entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
i en el voltant, fulles seques d'amor que s'enfonga.
I entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
I entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
I entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
I entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
I entre les mans, sento el temps com parteix i no torna.
Fins demà!
Que s'enfonden
I en el voltant
Folles seques d'amor
Que s'enfonden
Els peixos munten saraus?
Sembla que sí, pel que ens diu el balset popular
dels que ens canten a les tavernes de la costa
Cantat avui pel grup de l'Empordà
Porbo, el sarau dels peixos
La sardina de contenta envalla
Quan és a la plaja s'enriba a desdí
I la gent del país
Tots en ploren
Per què
No tenen patates
Pa i vi
I la gent del país
Tots en ploren
Per què
No tenen patates
Pa i vi
El sorell
Els ulls se n'eixuga
El brat trist està en un racó
I la boga en toca una guitarra
L'esperrall li canta una cançó
I la boga en toca una guitarra
I l'esperrall li canta una cançó
La llagosta respon tocant l'arba
I la sèpia bufant dóna el sí
I la gamba tan gamba que gamba
Tan que gamba que arriba a fugir
I la gamba tan gamba que gamba
De tan que gamba que arriba a fugir
La sardina de contenta envalla
Quan és a la plaja s'enriba a desdí
I la gent del país
Tots en ploren
Per què
No tenen patates
Pa i vi
El sorell
Els ulls se n'eixuga
El brat trist està en un racó
I la boga en toca una guitarra
L'esperrall li canta una cançó
La llagosta respon tocant l'arba
I la sèpia bufant dóna el sí
I la gamba tan gamba que gamba
Tan que gamba que arriba a fugir
Entre penes i disbauges
Han lograt els seus afaig
Tots els peixos a les roques
Han armat un serau gran
Barquejant es pot venir la son
Però ara no n'és moment per fer la migdiada
Perquè ens acabem d'aixecar de dormir no fa massa
Encara que pot ser que alguns se'n vagin a dormir ara
I per ells sí que podria ser com l'hora de la migdiada
Doncs per uns i per les altres
De Josep Berguedà provocant el balcet
La becaïna
L'airet del migdia
O l'estómac ple
La fa airet que arriba
Quan bulla el cafè
La sona traçada
O el gotet de vi
La tela engegada
M'han fet adormir
Ai quins bons moments
En el sofà amb el cap caigut
I els peus a la tauleta
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
L'angúnia que passo en un restaurant
Quan porten les postres i la gent xerrant
Els ulls em fan figa
Però m'haig d'aguantar
Potser marxaria
Però m'he de quedar
Ai quins bons moments
En el sofà amb el cap caigut
I els peus a la tauleta
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
Jo per si les mosques
Sempre porto amb mi
Ulleres ben fosques
Per poder dormir
La meva becaïna
No me la fotreu
Perquè si no dormo
Sóc com una creu
Ai quins bons moments
En el sofà amb el cap caigut
I els peus a la tauleta
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
Per fer una becaïna
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
I els peus a la tauleta
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
Tindré prou en deu minuts
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
Caigut i els peus a la tauleta
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
En tindré prou en deu minuts
Avui potser mitja horeta
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Pilotant la barca i el programa
Núria
Us ha parlat Javier
Fins al proper diumenge
A dos quarts de deu del matí
A Tarragona Ràdio
De callos i de manglares
De guajiros i palmares
Oíos i de su amor
Mulatae
Mulatae
Que allá en La Habana
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
Mulatae
Mulatae
La cubanita
Que allá en La Habana
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana