This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Encara no hi ha assignats els contractes,
no es té clar on es portaran a terme les activitats
i, sobretot, observem una manca d'entusiasme total
entre els sardanistes.
Les entitats, que això ho veuen clar, ho veuen ben clar,
es mouen en el dilema de si engegar-ho tot a rodar,
vista la ignorància o fins i tot el menyspreu de l'organització,
o fer el que calgui per tal que la sardana
hi tingui un paper al màxim de rellevant en aquell esdeveniment,
englosits per allò de mostrar al món
aquesta part de la nostra cultura popular.
El temps ens dirà si haurà valgut la pena.
Bon dia, altre cop aquí amb tots vosaltres, l'un, dos i seguit.
I avui, dia 1 d'agost, més de vacances per excel·lència
i de festes majors.
De vacances, perquè encara no hi són tots.
Segueixen de vacances?
Sí, algú que segueix de vacances.
N'hi ha un que segueix de vacances?
Un dels membres de l'equip, el David, que aviat, aviat torna,
i aviat el tindrà entre nosaltres.
Passa que a mi, sempre quan diem això, em queda aquella recança
perquè hi ha gent que no, que treballa, encara que sigui agost.
Nosaltres?
Nantros, per exemple, que farem vacances, Nantros?
Si us porteu bé, sí.
Vinga, comencem una nova edició de l'un, dos i seguit,
la 424 d'aquesta etapa del programa sardanista de Terraona Ràdio.
Érem a veure què és el que, en essència,
ens oferirem al llarg del programa d'avui.
Naturalment, ens farem ressò d'aquelles activitats pròpies d'aquesta època.
És a dir, pocs aplecs, tot i que sempre n'hi ha moltes ballades de sardanes,
pràcticament cap concurs de colles.
Aquí sí que cada vegada més s'imposa un parèntesi.
No total, perquè ja veureu que més endavant a l'agost n'hi ha algun concurs,
però l'activitat de les colles es limita a fer vacances,
per una banda, o alguna exhibició,
com les que sembla que han quedat instituïdes a Port Aventura.
Però nosaltres ja pensem en la tornada, en el setembre.
Hi haurà una activitat pròi important, com és el retorn o l'inici,
diguem-ho així també, de la segona etapa del certamen, la sardana de l'any.
I avui tindrem aquí els estudis de Terraona Ràdio.
Diguem-ne, la persona màxim responsable d'aquesta iniciativa,
en aquesta etapa de la sardana de l'any,
el gerent de la Federació Sardana de Catalunya, l'Ignasi Pinyol,
que ens en parlarà més detingudament.
Nosaltres, en següents setmanes, ja els anirem posant al corrent
fins al moment que comenci, a partir de la primera setmana del mes de setembre.
Lògicament, tindrem més notícies,
que aquestes sí que tindran un color més estiuenc.
Parlarem de la pleca internacional de la sardana,
un any, altra vegada, a Ústria.
Parlarem d'aquesta altra sortida de la sardana cap a Grècia,
cap a les terres olímpiques,
i que té aquest nom, aquest lema, del pont de Mar Blava.
La música, que avui un cop més, i això sembla que no fa vacances,
una altra estrena d'un disc de sardana.
I molts aplecs i ballades per anunciar-vos per els propers 15 dies.
Efectivament, una agenda d'aquelles consistents.
I comencem amb la música, si us sembla bé.
Doncs sí, perquè, per no ser menys que les anteriors,
aquesta setmana també ens porten una novetat discogràfica.
Aquesta vegada es tracta d'un nou enregistrament promogut
per l'entitat Músics per la Cobla,
que, recordem-ho, publica discos amb música per a Cobla Selecta
i que difícilment apareix en iniciatives comercials.
Uns enregistraments que es realitza la Cobla de Cambra de Catalunya,
una formació que no actua davant del públic, fent ballades o concerts,
sinó que està integrada per músics de diferents formacions
que s'apleguen només per fer realitat aquests discos
i gaudir de la interpretació de la bona música.
El disc que ara s'està distribuint està dedicat al compositor Antoni Català.
Després escoltarem una altra sardana i parlarem una mica més del nou disc.
De moment, us oferim la més coneguda de les 13 que hi podem trobar,
la Processor de Sant Bartomeu,
que, precisament, va ser la primera que va escriure el mestre català l'any 1919.
Com podreu comprovar, és un recull de diverses músiques tradicionals
de Sitges, la vila nadiua de l'autor,
començant pels primers compassos,
en els quals el Tibla insinua la música castellera.
Escoltem la Processor de Sant Bartomeu d'Antoni Català
amb la Cobla de Cambra de Catalunya.
Contrò de Sant Bartomeu d'A ŁBT
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!
Fins demà!
Fins demà!
del concert final!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
un públic molt variat!
Sardanistes de tot arreu!
Els que donaran la seva opinió i decidiran quina és la sardana de l'any!
Ara vaig a ser una miqueta dolent!
No sé si ho he tingut en compte que pot donar-se el cas que una sardana dedicada a un poble concret,
doncs aquell poble s'hi aboqui a votar amb aquella sardana, procurin assistir-hi al màxim.
D'alguna manera ja m'ho has contestat aquesta altra part, allò del festival.
Però no hi pot haver una mica de distorsió en aquest sentit?
Bé, si hi és d'alguna manera tampoc no ens molesta.
Vol dir que hi ha ganes d'assistir, ganes de participar.
Sí, tal com dius tu, ja t'he contestat una mica perquè, clar, la federació donant aquestes entrades
o oferint aquestes entrades a les entitats ja estem parlant d'una part important del Palau ocupada,
més als mitjans de comunicació i després sí que hi haurà algunes entrades, lògicament, a la venda.
Però penso que no hi haurà aquesta distorsió de dir, doncs bé, clarament una part del Palau ha vingut per votar aquella sardana.
No crec que hagi d'anar així. Ja et dic, però de tota manera tampoc ens molestaria que hi fos.
Voldria dir que hi ha un interès.
No crec que pugui distorsionar el desenvolupament durant les eliminatòries?
Un favoritisme, un màxim per una sardana, per part d'algun poble?
Les primeres eliminatòries no es diu la sardana, només es diu sardana número 1, no es diu el títol ni el compositor.
Qui reconegui la sardana i s'ho parlin i aquella població vulgui votar, doncs escolta tu, ja es feia abans i endavant.
Com més vots hi hagi millor.
Després a partir de les semifinals, clar, com que ja s'hauran donat els resultats de les primeres eliminatòries,
aleshores sí que ja direm a partir de les semifinals el títol de la sardana i el nom i comunament del compositor.
Per tant, a partir d'aquí tot el que sigui rebre vots és benvingut.
Vol dir que la gent s'ho escolta i la gent té ganes que aquella sardana que li agrada arribi a la final.
Aprofitem que tenim amb nosaltres el gerent de la Federació Sardenys de Catalunya.
Tampoc és qüestió d'estendre-s'hi massa, però a grans trets quin és el moment de la federació?
Com està aquesta entitat d'entitats?
Sí, home, la federació estem tirant endavant diversos projectes.
Ara tenim el mes de setembre, l'11 de setembre, aquest macroacte que farem al Fòrum,
que ens està aportant força feina i també, bé, problemes per intentar trobar que l'organització del Fòrum
respongui a les nostres inquietuds i al que nosaltres volem oferir aquell dia.
Per tant, els actes que es faran el dia 11 de setembre durant tot el matí,
amb diversos espectacles, el camí de Pira, amb la principal del Llobregat, amb els trencats i seguits i la copla marinada,
després amb la representació de les mans del Fòrum, que faran a vora 400 d'enseires de colles d'arreu dels països catalans,
també el símbol de la Pau i, finalment, la ballada de sardanes, o digue-li el plec, amb dues coples.
Tot això ja està aportant força feina.
Després, una altra iniciativa que estem portant des del mes de març, com tu molt bé saps,
és recolzar tota la feina dels informadors sardanistes.
La federació està adquirint material fonogràfic, és a dir, les novetats discogràfiques que estan apareguent al mercat,
la federació sardanista les adquireix a baix preu i ofereix a tots els mitjans de comunicació,
a tots els informadors sardanistes que són socis de la federació.
En aquests moments ja són una quarantena i la cosa va en augment.
Després també aquest tema, lògicament, de la sardana de l'any, també porta molta feina.
El tema d'intentar donar assessorament a totes les entitats que ens ho demanen,
per exemple, hi ha hagut un tema sobre l'entrada en vigor d'una llei d'associacions a nivell estatal
que provoca dubtes i problemes per a les entitats que fa anys que no han actualitzat els seus estatuts.
També hi ha hagut demanda d'informació.
És a dir, són uns temes molt diversos que van apareixent.
També tenim altres idees, altres iniciatives, com també una col·lecció discogràfica,
i això no m'atreviré encara a dir-ho perquè encara no està signat,
però que estem intentant tirar endavant força d'iniciatives.
Aquesta qüestió legal que es mantéves ara darrerament,
podem dir que està encarrelada, està clara ja, en general, per la majoria d'entitats?
A veure, moltes entitats, per sort, ja havien actualitzat els seus estatuts
o ja s'havien creat a partir de la vigència de la llei catalana del 97
o ho havien actualitzat, però ens trobem amb altres entitats que no ho havien fet
i aleshores al variar la llei estatal sí que calia aclarir
que la gent el que havia de fer era actualitzar els seus estatuts
i que això era important perquè, si no, es podien trobar les juntes directives
amb problemes, amb problemes greus.
Per tant, nosaltres hem enviat ja uns escrits explicant què s'ha de fer
i de quina manera es poden assessorar millor, fent-ho a través nostre
o a través també d'entitats jurídiques de la Generalitat
i jo crec que la cosa sí que està encarrelada.
En tot cas, si algú té dubtes, té problemes a la Federació...
A la Federació Sardanista, estem a la vostra disposició.
Ara, al mes d'agost, tanquem per vacances, però a partir del dia 1 de setembre,
bé, el dia 31 ja tenim una reunió també a la tarda
per parlar de tot el tema de fòrum.
Vull dir, tornarem a ser a disposició de totes les entitats.
Perquè la proporció d'entitats que estan associades,
suposo que l'ideal seria que fossin al 100%, però...
Gairebé, gairebé, gairebé.
Te'ls satisfets?
Sí, gairebé, gairebé totes les entitats.
També oferim lògicament l'assegurança,
que és un tema molt important per a les entitats,
el fet de ser una federació que té una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil,
clar, fa que a les entitats els vagi molt bé poder estar dins la federació,
perquè els surt molt més econòmic.
això, bé, és una altra de, lògicament, dels serveis que ofereix la Federació Sardanista a les entitats.
Doncs moltes gràcies, Ignasi Pinyol, gerent de la Federació Sardanista de Catalunya.
Han parlat una miqueta de la Federació, però avui el tema principal era avançar coses ja d'aquesta segona etapa de la sardana de l'any.
Volies dir alguna cosa?
Sí, només voldria animar tots els oients de Tarragona Ràdio a participar en aquesta edició de la sardana de l'any,
a votar, a escoltar les sardanes i a participar activament en decidir quines són les que arribaran a la final del 28 de maig.
Serà el primer cap de setmana de setembre, quan un cop hagin passat les vacances la majoria de la gent,
tindrem, doncs, aquí mateix, en aquesta mateixa sintonia, serà una de les que oferiran aquestes eliminatòries.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Àngel, i a tots els oients.
Fins sempre.
Avui iniciem una sèrie d'espais de la relíquia en els quals recordarem les sardanes que van triomfar en l'anterior etapa del certam i la sardana de l'any.
Naturalment, comencem pel primer any i anirem oferint cada una de les sardanes guanyadores del títol de la sardana de l'any per mitjà dels discos que es publicaven i que recollien els enregistraments en directe.
L'any 1972, doncs, es va fer a Barcelona la primera final corresponent a les sardanes estrenades durant el 1971.
La guanyadora va ser Lloret Ciutat-Pubilla, de Domènec Moner, que ho va tenir molt difícil ja que només va quedar a 11 punts de la següent classificada, tot un best-seller de la sardana, Rosa de Sant Jordi de Fèlix Martínez i Comín.
Pel que fa a Lloret Ciutat-Pubilla, així és com la va interpretar aquells 6 de maig de 1972 la Cobla Barcelona.
Sardana número 9. Lloret Ciutat-Pubilla. Autor, Domènec Moner. Interpreta la Cobla Barcelona.
Sardana número 9. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 9. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 9. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 9. Lloret Amorado.
Sardana número 9. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 10. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 10. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 10. Lloret Ciutat-Pubilla.
Sardana número 11. Lloret Ciutat-Pubilla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ja ens n'anem doncs amb aquesta sardana del mestre Antoni Català, aquesta deliciosa Sitges que interpreta la Cobla de Cambra de Catalunya.
Arriba l'hora de dir-vos adeu, d'acabar aquesta nova edició de l'1-2 i seguim.
demà repetició a les 10 del demàtí en aquesta mateixa sintonia.
I fins i sabta que veus, esprem a tots!
Avui no hem tingut temps de xafarderies, però no volem marxar sense recordar-vos que falten 78 dies!
T entren-vos que aplausos...
Fins demà!