Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I al marge que arribem justets ens costa, costa més que mai, preparar aquest programa.
Ens costa parlar quan, com tothom, sentim aquesta terrible barreja de sentiments
després de tot el que ha passat des de la darrera vegada que ens vam adreçar als oïdors.
Però ens remou una idea, que si algú ha volgut fer mal, mal terrible,
que a més d'aquell que ja s'ha produït i a hores d'ara és inevitable,
no hem de permetre que els efectes encara siguin més grans.
No es tracta de fer com si res hagués passat, al contrari.
És qüestió de revoltar-se i contribuïa que, malgrat alguns, el món segueixi rodant,
que segueixi allò que creiem que ha de seguir i que canviï allò que la majoria així ho crec.
A nivell particular, modestament, podem fer moltes coses en aquest sentit.
Nosaltres, per exemple, no hem volgut que faltés aquest programa a la seva cita de cada setmana,
encara que sigui amb aquest pèl de retard.
I tots plegats, demà, tindrem una nova oportunitat de decidir.
Avui més que mai, malgrat que costi fer-ho serenament, toca meditar-ho.
Bon dia. Tot i que una mica més tard del que és habitual,
encetem ara i aquí l'espai que Tarragona Ràdio dedica cada dissabte al món de la sardana.
En directe des dels estudis de l'Avinguda Roma,
us parlem tot seguit la Maria Rosa, l'Àngel i la Tessa,
en aquesta edició número 406 de l'1-2 i seguit.
Al control tècnic hi tenim el Joan Maria.
I com sempre, després de la reflexió inicial que setmana rere setmana ens aporta l'Àngel,
us anunciem els temes a tractar en el següent sumari.
I avui, com dèiem, diada de reflexió, el tema serà més, diguem-ho així, transcendent, si voleu.
Parlarem de les dues guies de plecs que han aparegut,
una a la guia oficial i l'altra amb el mateix contingut,
però limitat a les comarques meridionals, publicada per un diari de la ciutat.
Farem com és costum, de fet, cada any, un breu, un ràpid comentari
i estreure algunes dades d'aquestes dues guies de plecs.
Unes guies que a nivell de Catalunya ha començat, l'activitat,
però a les comarques meridionals encara falten algunes setmanes.
El proper mes d'abril, tot just passada Setmana Santa,
començarà aquest tipus d'activitat.
Això sí, tindrem la nostra agenda amb plecs, ballades, concursos i actuacions d'esvars,
poquet a poquet, engrescant-se en aquest aspecte de l'activitat
que ens interessa al nostre programa.
Però també parlarem, a la part de notícies, un cop més,
d'una de les moltes cobles que celebren l'aniversari,
la principal del Llobregat, i aquest, ja ho veureu,
serà un tema recorrent al llarg de tot l'any, segurament.
Parlarem d'una altra, una altra qüestió que serà important al llarg de l'any,
encara que no estic també en sardanista,
l'àmbit sardanista hi tindrà, de tant en tant, alguna cosa a veure,
és l'any Salvador Dalí.
I també al llarg de l'any haurem d'anar descobrint
que més d'un cop en Salvador Dalí va tenir intervencions contradictòries
moltes vegades sobre la sardana.
Això i molt més, tot allò que ens permeti el temps que ens queda,
fins a la una de la tarda.
D'aquí poc menys d'un mes arribarem a la festa del dilluns de Pasqua,
una de les dates amb més aplecs de tot l'any.
Molts d'aquestes festes, però, tenen un caràcter molt local,
ni tan sols apareixen a la guia de aplecs oficial.
Són celebracions modestes, però sovint molt viscudes en el seu àmbit.
Una d'aquestes cites és la plec del Pont de Ferro, a l'Arbós del Penedès.
Fa uns anys, el compositor d'aquesta vila, Pau Sicard,
li va dedicar una sardana ben balladora, com acostumen a ser-ho les d'aquest autor,
que l'any passat van registrar la cobla marinada.
És la plec del Pont de Ferro de Pau Sicard amb la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I en el tema d'avui el dedicarem a un aspecte del món sardanista
que comentem any rere any.
Parlarem de les guia d'aplecs de la Sardana 2004 d'arreu de Catalunya
i de la guia que ha editat el diari El Punt
sobre els aplecs que es faran a les comarques meridionals.
Bé, en el seu moment ja vam anunciar que es feia la presentació d'aquestes guies
i ja de fet molts sardanistes ja les tenen, s'han estat distribuint mitjançant entitats sardanistes
i d'alguna manera segueixen la línia dels últims anys, un llibret rectangular
força interessant perquè inclou pràcticament tots els aplecs que oficialment se celebren
arreu dels països catalans.
i dic oficialment perquè són aquells que controlen les diferents federacions o agrupacions
on cada cas tenen un nom diferent d'aplecs sardanistes.
En el cas de les comarques meridionals és coordinadora d'aplecs sardanistes
de les comarques meridionals de Catalunya.
També inclouen Andorra, Catalunya Nord i les diferents demarcacions del Principat de Catalunya.
Hi ha, a més a més, aplecs que per les raons que siguin van per lliure,
aplecs que no arriben a temps de presentar les dades, aplecs que són molt petits,
típics aplecs d'ermita, que aquests no són inclosos en aquesta guia,
però en conjunt forma tot un seguit d'activitats d'aquesta mena realment respectable.
Una continuïtat que pràcticament gairebé, gairebé tot l'any,
ofereixen possibilitats de vallar sardanes amb bones cobles arreu dels països catalans.
I si haguéssim de fer alguna crítica a aquest llibret de tots els aplecs
d'arreu dels països catalans, doncs seria potser que valdria la pena
trobar una altra fórmula que no el fes tan gruixut, en definitiva.
Evidentment no es poden reduir els aplecs, però sí el munt de publicitat que s'inclou,
lògicament per arribar a subvencionar, per arribar a cobrir les despeses
que representa la publicació d'aquest llibret.
I ho dic més que res perquè si la idea és fer una eina útil de butxaca,
doncs cada vegada és més complicat, cada vegada hi ha més aplecs
i el llibret és més gruixut i es necessiten més diners per pagar-lo, etcètera, etcètera.
Potser valdria la pena utilitzar el mateix sistema que per una iniciativa semblant
es realitzen com una mena de guia de totes les activitats de folk,
de música tradicionària popular que es mou en el voltant o per l'estil
dels tradicionaris de Barcelona.
Un únic patrocinador, una única font de finançament que permet fer un llibret complet
amb moltes dades, no només de les activitats concretes, sinó d'enregistraments,
d'adreces, etcètera, etcètera, que també acull tots els països catalans.
I no és tan gruixut, un format més pràctic a l'hora que sigui realment un llibret de butxaca.
Òbviament és voler filar prim, fer aquesta crítica, però bé, no costa gaire donar idees.
I l'altra guia és la que, iniciativa del diari El Punt,
extreu d'aquesta guia general els aplecs que tenen lloc a les comarques meridionals
i en fa la seva pròpia edició, també en aquest cas amb molta publicitat
i en aquest cas també potser és més justificada, ja que en definitiva
es tracta de trobar un altre font d'ingressos per al diari directament.
I aquí potser també es justificaria el format diferent, no tan pràctic com per portar-lo a la butxaca
i al capdavall és una altra història.
Allò interessant potser és que trobem recollits,
una manera més fàcil de consultar,
els aplecs d'aquesta part de Catalunya
per a aquells que es vulguin limitar a aquesta zona concreta.
I una guia d'aplecs, aquesta, que cada any és un costum que mantenim al nostre programa,
que és d'extreure'n algunes dades, si més no, com a mínim, curioses.
Doncs dic que en guany són 39 els aplecs que es recull,
mentre que l'any passat eren 43.
La diferència pot venir, per això que us comentava abans,
que hi ha aplecs que no s'inclouen dins la coordinadora
o no arriben a temps de presentar les dades,
per mil i un motius, no vol dir necessàriament
que hi hagi més o menys quantitat d'aplecs.
És força probable que la quantitat fins i tot sigui superior a la de l'any passat,
havíem sentit a dir que hi havia algun aplec nou,
però en tot cas els que no hi han inclòs en aquesta edició 2004,
si la comparem amb la del 2003,
són el de Benissanet, Valls, Cabassés i l'Alaixà.
I si ens fixem en les cobles,
veurem que cada vegada es diversifica més
el nombre de cobles que participen als aplecs en aquesta àrea,
a les comarques meridionals.
I si abans trobàvem cobles que feien molts, molts aplecs,
que en trobàvem diverses que en feien molts,
en guany en trobem alguna,
que sí que realment fa una quantitat respectable d'aplecs,
però després la majoria en fan un, dos, tres,
i ja cada vegada va mimbant força.
La que s'emporta el premi de la coble més prolífic
a les comarques meridionals de llarg
és la coble Reus Jove amb 16 aplecs.
A força distància, la coble Ciutat de Terrassa amb 9 aplecs.
Després ja segueix també en distància la coble Reus amb 6,
trobem la coble Principal de Tarragona amb 4,
també amb 4 a la Ciutat de Cornellà, la Marinada,
la principal Repitenca,
i em sembla que amb 4, cap més.
Després ja són quantitats menors,
com la coble Sabadell, la coble Montgrins,
amb un sol aplec cada una,
també amb una coble Contemporània,
la plec de Tarragona, precisament,
amb dos aplecs,
la Paramanyanet, la principal de Llobregat,
la Mediterrània, la Termalenca,
després també amb una plec, altra vegada,
la Salvatana, Vellputs-Cobla,
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
Viladolesa, la principal de Collblanc,
Jovenívola de Gramunt,
la Flama del Farners, Premià,
Montgrins, Jovenívola de Sabadell,
Baix a Empordà i Jovenívola de Gramunt.
Com veieu, força varietat de cobles
en aquests aplecs 2004
a les comarques terraúnines.
Unes dades, si voleu, anecdòtiques,
però que tenim aquest costum
que us he de oferir-les cada any.
i allò important és que teniu a la base
ja aquestes guies de plecs,
els que us les vau perdre
el dia que va sortir amb el diari Punt.
Imagino que posant-se en contacte
amb aquesta publicació
us el podran proporcionar
i, si no, la guia general de plecs
de la sardana
de tots els països catalans
mitjançant alguna entitat sardanista.
En el cas de Tarragona,
ens consta que el casal tarragoní
en disposa
i les colles sardanistes també.
I tornem a la música.
L'any 1968,
la esbarra dancera de Rubí
va participar en l'estrena
del Gran Teatre del Liceu
de l'Òpera Marina
de l'Emilio Arrieta.
L'argument de l'obra
se situava a la vila de Lloret
a mitjans del segle XIX
i incluïa una part de dansa catalana.
Amb aquell motiu,
el coreògraf Albert Sanz
va crear el ball
que seguiria la música
creada per Arrieta.
Posteriorment,
aquesta melodia
seria arranjada
per a Cobla
per Jordi Núñez,
força conegut a la nostra ciutat
per la seva direcció de Cobles
en les actuacions de música
en viu dels nostres esbars.
Ara escoltarem
aquesta versió
per a Cobla
del Ball Català de Marina
en una interpretació
de la Cobla
a la principal de la Bisbal
dirigida per Francesc Assú.
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
de la Bisbal
i si obriu
aquella guia de plecs
que us dèiem
doncs veureu
que és cap de setmana
hi ha plecs
pràcticament
a tot arreu
des de la Catalunya Nord
fins a les comarques
barcelonines
com deien abans
també
no
a tot arreu
perquè a les comarques
meridionals
encara falta
alguna setmana
perquè arribin
perquè arribin
perquè we
dient
en la nit
veiem
22è plec de Salrà, matí i tarda, l'Escola Laulet,
amb les cobres Mediterrània, Ciutat de Girona i Bisball Jove.
I també per demà, el 29è plec de Sardanyola del Vallès,
matí i tarda, el Pavelló d'Esports,
amb les cobres Jovenívola de Sabadell, Montgrins i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
A la tarda, concurs de colles improvisades.
Pel proper cap de setmana, diumenge dia 21,
31è plec de Flaçà, matí i tarda, el Pavelló Polivalent,
amb les cobres Salvatana, Costa Brava, Cadaqués i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
El 17è plec de Sant Boi de Llobregat, matí i tarda, a la plaça de Catalunya,
amb les cobres Ciutat de Cornellà, Montgrins i Sabadell,
amb concurs de colles improvisades a la tarda.
I el 5è plec de Vila Sardadà, matí i tarda, a la plaça de la Vila,
amb les cobres Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
Jovenívola de Sabadell i la principal del Llobregat al matí,
i Ciutat de Terrassa, Mediterrània i Ciutat de Girona a la tarda.
I ara parlem de ballades de sardanes.
Avui mateix, perdó, rectifiquem,
dissabte vinent, dia 20, a les 7 de la tarda,
a Reus, a la plaça de Prim,
actuació de la Cobla, Pare Manyanet.
Serà en aquella sèrie d'actuacions, que alguna vegada ja hem comentat,
que fan en contribució de la Cobla
la recollida de fons per l'excursió del final de curs
dels alumnes d'aquella escola.
I per dir-me ingevinent, dia 21,
a un quart d'una de la tarda, del migdia, perdó, Reus,
el pati del col·legi Pare Manyanet,
amb la Cobla, Pare Manyanet, dins la Festa de la Calçotada.
I una ballada de sardanes a Miami,
amb la Cobla Ciutat de Reus,
de la qual no en tenim més dades.
I concursos per demà, diumenge,
a dos quarts de sis de la tarda,
a Sant Pere de Ribes, al centre parroquial,
segon concurs individual de sardanes revistes.
Serà el trofeu Drac de Ribes,
puntual per als campionats comarcals
metropolità i sud, amb la Cobla Rossó.
Per diumenge vinent, a dos quarts de dotze del migdia,
a Granollers, a la plaça de la Purixada,
56è concurs de colles lliures,
amb la Cobla Ciutat de Terrassa.
I pel mateix diumenge, a les sis de la tarda,
i també a Granollers, a la Sala Tarafa,
el 27è concurs individual de sardanes revistes,
puntual per als campionats comarcals
central i nord, amb la Cobla Marinada.
I l'última dada que ens ofereix
l'agenda d'avui és per avui mateix,
dissabte dia 13, a les set de la tarda,
Sant Martí Sarroca, actuació al Teatre
de l'Esbar d'en Saire de Tarragona.
Entre les moltes novetats discogràfiques recents,
hi trobem el primer volum d'una col·lecció
que es presenta amb el títol de Sardanes Oblidades.
L'han registrat la Cobla, la principal de la Bisbal,
i està dedicat al compositor Jurep Freixas i Vivo.
Efectivament, es tracta d'un compositor molt poc conegut
més enllà del seu àmbit d'actuació immediat.
Nascut a Capellades, va ser director
de l'Escola Municipal de Música de Terrassa
fins a la seva jubilació l'any 1991.
També va fundar i dirigir
el Conservatori Municipal de Vilanova i la Geltrú.
Actualment, Josep Freixas és autor
de 112 sardanes, una òpera,
diverses obres de teatre musical,
misses, motets, sonetes per a du i per a pianosol,
música coral, etc.
Amb el disc ara ha aparegut al mercat
amb 12 sardanes escrites entre 1952
i 1984, tenim l'oportunitat
de conèixer aquesta part de la seva obra.
Entre hi ha la sardana més recent
de les que trobem en el disc,
és Papallons i paperoles,
que segons la descripció que inclou la carpeta,
descriu un tranquil vol de papallons
damunt un camp de paperoles
que mogudes pel vent
semblen voler imitar els papallons en la seva dansa.
Escoltem, doncs, una d'aquestes sardanes oblidades
de Josep Freixas
amb la principal de l'abisbal,
Papallons i paperoles.
Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Avui, com segurament passaran molts dels programes
que us anirem oferint al llarg d'aquest any,
també parlarem d'un dels diversos aniversaris de Cobles
que se celebra en aquest 2004.
El més important, pel que fa a l'antiguitat,
és el del principal del Llobregat,
que, com ja hem comentat més d'un cop,
és el 75è.
Durant el present més de març,
la Cobla haurà estrenat una sardana
i una obra per a Cobla
especialment dedicades a aquesta commemoració.
La primera, ja comentada l'1,2 i seguit,
va ser la sardana que es va oferir per primer cop
dissabte passat al Palau de la Música Catalana
dins el cicle Cobla Cor i Dansa.
Era una sardana d'Antoni Rosmarbà
anomenada Ofrena d'Aniversari
que el mateix autor va dirigir en l'acte d'estrena.
La segona, una obra per a Cobla
composada pel també prestigiós director Salvador Brutons
té el títol El Llobregat
i ha estat realitzada per encàrrec de la mateixa Cobla.
Serà estrenada al Palau de la Música Catalana
el dia 29 de març
dins el cicle Les Tardes al Palau
amb un programa especialment pensat
i dirigit pel mateix Salvador Brutons.
Aquesta obra, juntament amb altres peces d'aquest caire
i sardanes escollides pel mestre,
seran enregistrades en un disc el proper mes d'abril.
I demà, dia 14 de març, al matí,
se celebrarà a Cornellà de Llobregat
una ballada de sardanes
en la qual hi actuarà la formació actual
de la principal de Llobregat,
però també tots els antics components de la Cobla
que s'han pogut localitzar,
alguns amb força prestigi i popularitat
dins el món sardanista,
com Jaume Vilà o Jordi León.
D'altra banda, l'entitat Cornellà sardanista
i la mateixa Cobla
s'han adreçat a tots els aficionats
per tal de sol·licitar la creu de Sant Jordi
per al principal del Llobregat.
Seria un magnífic reconeixement
a una llarga i fructífera trajectòria musical.
Des de la perspectiva tarragonina,
no ens estarem de recordar
l'estreta vinculació d'aquesta Cobla amb la ciutat,
seva participació en moltes de les actuacions
amb els esbats de la ciutat
i més concretament en manifestacions
com el retaule de Santa Tecla
i a partir d'aquest any passat, 2003,
amb les condalles de Sant Magí.
Es pot obtenir més informació sobre aquesta proposta
així com obtenir els corresponents formularis
que cal omplir per adherir-se a la sol·licitud
al web de la Cobla
amb les 3 dobles Bs, punt,
principal del Llobregat, punt com
o al telèfon 619 38 31 70
demanant pel Tomàs Espanyol.
I un altre aniversari que serà recorrent
durant aquest any és el del centenari
del pintor Salvador Dalí
amb activitats que s'aplegaran
sota el lema d'Any Dalí.
En més d'una ocasió,
com ja saben els oïdors de l'Undos i seguit,
la sardana i la música per a Cobla
en seran protagonistes.
És el cas d'una iniciativa singular
que correspon al personatge homenatjat.
La notícia ens diu que la popular sardana
per tu ploro de Pep Ventura
ha estat interpretada amb guitarra elèctrica
pel músic empordanès Carles Serra
i formarà part d'un CD
que editarà la discogràfica Pick-up
produït per Jordi Herrera
amb motiu de l'Any Dalí.
Segons sembla,
aquesta era una de les sardanes preferides del pintor
i la iniciativa d'incloure-la
en una producció discogràfica
ha estat formalment acceptada
com a part del programa oficial
de l'Any Dalí a Figueres.
La presència de la sardana
entre les activitats programades
en ocasió del Fòrum de les Cultures 2004
es produirà en una data plena de simbolismes,
l'11 de setembre.
Una comissió integrada per representants
de la Federació Sardanista de Catalunya,
la Unió de Colles Sardanistes,
la Comissió de Plecs Sardanistes
de les Comarques Barcelonines
i la Fundació Universal de la Sardana
estan treballant en un projecte
que s'ha anunciat
com d'una bellesa plàstica impactant.
Entre les poques coses
que de moment s'han donat a conèixer,
ja que en el projecte
hi participa activament
el coreógraf Ramon Ávila,
el mateix que va treballar
amb força èxit amb els sardanistes
en la cerimònia inaugural
dels Jocs Olímpics Barcelona 92.
També se sap que l'acte es preveu realitzar
a la nomenada plaça dels fòrums,
a la zona de Sant Adrià,
a la vora del mar,
en un espai de gespa
i gradaries per a 2.500 persones.
Una dada curiosa és que hi ha la intenció
de traslladar els 400 o 500 balladors
que prendrien part
des dels assajos de la zona de Colom
fins a l'actuació amb vaixell.
Properament, a mesura que el projecte
del fòrum es vagi desenvolupant,
esperem tenir més notícies
d'aquest esdeveniment
que es viurà el dia 11 de setembre al matí.
I un altre tipus d'activitat sardanista
que darrerament tenim la sort
de poder comentar sovint
és la de noves experiències musicals
d'algunes cobles.
Aquesta vegada,
el nom propi protagonista
ens ve de la Catalunya Nord
i d'una coble veterana,
però que darrerament s'ha rejuvenit força,
la Combo Gili.
Efectivament, la Cobla Combo Gili,
amb una trajectòria de més de 80 anys
al servei de la música tradicional catalana
i el Quintet de Vent Magnifica,
que gaudeix d'un bon prestigi
dins l'àmbit de la música de cambra
a nivell internacional
i que ha estat guardonada
amb la Fundació
i a Judi Menuhin,
es presenta en una singular experiència
de fusió musical
que planteja l'associació
de l'univers tradicional de la coble
amb l'ambient suau
de la música de cambra
d'un quintet de vent.
A partir de la iniciativa
de germans Elen i Michel Torrelles,
dos trompetistes
de renom responsables
de les dues formacions instrumentals,
la Cobla Combo Gili
i el Quintet de Vent Magnifica,
divendres vinent,
dia 19 de març,
es presenten en un concert atractiu
i ben singular
que interpretaran
el Teatre Municipal de Perpinyà
a partir de les 9 del vespre.
A la primera part
actuarà el Quintet de Vent
i tot seguit
la Cobla Combo Gili
amb una mostra
de l'abast del seu treball,
ja que per una part
interpretarà Somni
de manera Cederri Puigferrer
i per l'altra
un arranjament
per a Cobla
del mestre Max Havard
sobre la música
de l'òpera Carmen de Viset.
Per al plat fort
d'aquest concert
serà l'actuació conjunta
del Quintet de Vent
Magnifica
i la Cobla Combo Gili
que interpretaran
diferents adaptacions
per a aquesta formació
de sardanes
de Max Havard
i la sonata número 3
de Rossini
harmonitzada
per a tenora i Quintet
una composició
de Robert Serrades
per a dues tenores
Quintet i Bateria
i una altra obra
de René Picamal
per a Quintet i Cobla
finalitzant el programa
amb la sardana
tamborinada
de Carles Sagarra
que originalment
és obligada a Cobla
i que està harmonitzada
per a Quintet i Cobla.
Tornem més a prop
de casa nostra
i de moment
quedem-nos a Reus.
El patronat sardanista
d'aquesta ciutat
anuncia l'inici
d'un concurs
d'ensenyament de sardanes
i un altre
d'aprofundiment.
Es realitzarà
un curs
si no un concurs
es realitzarà
el dimarts
a partir d'aquest
proper dia 16 de març
al local de l'entitat
al carrer d'Eduard
Toda
número 12
Baixos de Reus.
Ens remarquen
que és obert a tothom
i gratuït
per als socis
del patronat sardanista
de Reus.
I acabem
aquest bloc
de notícies
a Tarragona.
El casal tarragoní
ha convocat
la seva assemblea
ordinària
de socis
per al proper dia 25 de març.
Serà a dos quarts
d'avui del vespre
en primera convocatòria
i a les vuit
en segona.
Les cites
a la cooperativa obrera
al carrer Fortuny
número 23.
L'ordre del dia
preveu l'exposició
de l'estat de comptes
del 2003
i el pressupost
pel 2004,
un informe
d'activitats previstes
per aquest any
i els pertinents
pregs i preguntes.
La setmana passada
vam acomiadar
el nostre programa
amb una música
que ens servia
d'excusa
per recordar
que el passat dia 1 de març
feia 100 anys
del naixement
de Glenn Miller,
un músic
que va crear
un so nou
amb un impacte
que arribaria
a tot el món,
entrant en el repertori
de totes les orquestres
de ball del moment,
incloses les cobles
orquestres del nostre país.
Una nota anecdòtica,
si voleu,
però el fet
que per manca de temps
només es poguessin sentir
uns pocs compassos
de la versió
de Moonlight Serenade
en versió per a Cobla
va generar queixes
de més d'un uïdor
i uïdora
que es va reclamar
que la redéssim sencera.
Doncs evidentment,
com totes les sol·licituds
dels nostres uïdors,
aquesta també
procurarem satisfer-la.
A més,
la dedicarem
a dues fidels seguidores
de l'1,2 i seguit,
la Marta i la Teresa.
Per a vosaltres,
doncs,
aquesta seranat
a la llum de la lluna
de Glenn Miller,
interpretada per Santi Arisa
i la Coblampuranya.
a la llum de la llum.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I la música de les ceferderies és molt poqueta avui!
En cabran!
Perquè se'ns està acabant el temps!
Avui hem tingut un programa amb un inici una miqueta accidentat!
Però al final crec que hem pogut, mínimament, conduir-ho.
I no volem marxar avui sense una xafarderia,
que la Rosa està indignadíssima perquè val la pena exposar-la.
Sí, la veritat és que sí, estem bastant indignats.
S'exposa i havíem, sense ànim de trobar cap solució,
però si algú sap què fer, que ens ajudi.
Senzillament és que la colla Nova Terranadant
se'ns va plantejar la possibilitat d'anar a l'aeroport de Reus
un dia de cada dia amb els problemes que això comporta,
perquè els nens van haver de faltar classe
i clar, es va haver de parlar amb els pares,
i al final ho vam fer fer una exhibició
en el vol inaugural de Reus Frankfurt.
Això comportava que ells ens donaven uns bitllets
que nosaltres vam dir, doncs, aprofitarem per fer el viatge
per celebrar el triomf del campionat del 2003.
Quan la campiona de Catalunya, joven.
Exacte, doncs això era a partir de la companyia Ryanair,
ens van donar els bitllets a omplir,
tot s'ha de fer mitjançant internet, diguem-ne, no?
Nosaltres vam omplir el formulari,
el vam enviar amb la nostra adreça electrònica,
i ells es comprometien en 10 dies
a dir-nos alguna cosa, a confirmar els bitllets,
vaja, nosaltres ens hem estat molt bé,
ja teníem l'hotel, ho teníem tot plantejat,
faltava posar, fer el punt i final, diguem-ne,
que ens diguessin, doncs, ja teniu els bitllets confirmats,
doncs ja estava.
I què, no res?
Res, res, en teoria era la setmana que ve,
han passat més dels 10 dies de rigor,
10 i 20, i no hi ha hagut forma.
Hem intentat localitzar algú que ens doni alguna explicació,
Girona ens passa a Londres,
Londres no ens ha aclarit res,
també ens han passat a Dublín,
Dublín hi ha una màquina que ens passa cap a Londres,
la persona amb la que vam contactar aquí està a Dublín,
li han deixat missatges, faxos...
No res, que els vols baratos d'algun enlloc han de sortir,
aquesta diferència,
estalviant-s'ho d'on sigui.
No res, que tingueu sort, a veure si ho podeu solventar,
encara que sigui justet.
No ho sé, no ho sé, ja veurem, aviam què passa,
ja us ho explicarem.
Molt bé, un minutet just per dir-vos adeu,
gràcies per estar amb nosaltres en aquesta nova edició de l'1,2 i seguit,
acabeu de meditar avui i demà a tots allà, eh?
Abans podreu escoltar la repetició d'aquest programa...
Demà a les 10 del matí, en aquesta sincronia.
Fins i sabta.
Fins i sabta.