...
Diumenge 26 de setembre de 2004.
Iniciem el temps dedicat al gènere musical habanera amb...
...surgió por el horizonte, bañándonos con su luz.
Habaneras des del balcó i des de la Catalunya Nord.
Ens arriba el grup Jotxa de Mar per a cantar-nos de Lluís Torrent...
...Habanera traginera.
Repicàvem la cinta al matí a Sant Llorens de Cerdà...
...
...
Repicàvem la cinta al matí a Sant Llorens de Cerdà...
I pels carrers del Modí o del Castell
sentíem ja la trucada dels castellells
com un encant cristallí.
Cap al bosc els reginers s'apuntaven a fer camí.
Un batall de ferradura pels curiols mal empedrats
i marxaven per alture amb cel clars o amb romans.
Giuretades, grits o gemens, quan rostoi anava pujant
i altra gina renegava tirant matxos endavant.
Quan arribaven al volt sobre les places carboneres
ara passa carrega vast, s'arri un zorull de castanyer.
Baixant, pujant i cridant del canigó a les alberes
i fins que el sol s'anagava, s'apainava o creixiners.
I ara em torno a recordar a nous anys de la meva infància
amb surroïda que bestia, la iran si va l'alpicutí.
S'am tal lojdal drejine, tots vestits, am tanta elegance.
i ara em torno a recordar a la meva infància.
I ara em torno a recordar a la meva infància.
i ara em torno a recordar a la meva infància.
I ara em torno a recordar a la meva infància.
ja en picat la cinqu del matí,
a la senyora de Serdar,
i pels carrers del molí o del castell.
no sentim ja la trucada dels castellers.
Com un encamp, cristegui.
Cap al bosc, els veginers,
no agafaran més el camí.
i ara em torno a recordar la seva infància.
Els cuirials me l'empedràs.
Tot és calm a les altures,
amb celclàs o amb bromes.
Això era un altre món.
Prova de dut, veurem més,
perquè s'ha acabat l'història
de matxus i traginers.
Traginers, traginers,
traginers, traginers.
Una carta publicada en 1848
al diari de la Habana,
el Faro Industrial,
enviada a Perú en Cuba,
residen a Madrid de ella.
En los bailes y reuniones particulares
se baila deliciosamente
nuestra siempre adorada danza habanera,
que aquí me agrada más que en la Habana,
ya porque está lejos de mi país,
ya porque no se toca
el inconveniente del calor excesivo.
Flaco Jiménez
en The Rocking Texmet Band
cantan de la seva grabación feta
en 1996
La Paloma.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
La Paloma.
¡Gracias!
La Paloma.
¡Gracias!
La Paloma.
¡Gracias!
La Paloma.
¡Gracias!
La Paloma.
La Paloma.
¡Gracias!
La Paloma.
La Paloma.
¡Gracias!
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
I love you, mama.
guitar solo
guitar solo
guitar solo
sempre inscrita en la tensió
per diversos motivos.
Incluso podrían inspirarnos
per a crear una obra.
Aixo el basuseía Pedro Ugalde
per a escribir a aquesta
habanera interpretada per l'Orfeó
Donostiarra.
Parte vieja Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Donostiarra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
La tradició familiar fa possible que les costums i tradicions dels pobles es conservin. Això també succeís en el món de la música. Trehuaco de Santiago de Chile i l'habanera chilena una negrita se enamoró.
una negrita.
una negrita.
se enamoró de un joven blanco que la engañó.
que la engañó.
y la negrita.
y la negrita.
y la negrita.
pronto murió.
porque su amante.
porque su amante.
porque su amante.
porque su amante la abandonó.
y la negrita.
porque su amante.
porque su amante.
porque su amante.
porque su amante la abandonó.
Y la alegría triste decía, no hay quien consuele el alma mía.
Y la alegría pronto murió, porque su amante, porque su amante, porque su amante la abandonó.
El joven blanco hizo sufrir a la alegría tormentos mil.
Y la alegría fue siempre fiel, porque las negras, porque las negras saben querer.
Y la alegría triste decía, no hay quien consuele el alma mía.
Y la alegría pronto murió, porque su amante, porque su amante, porque su amante la abandonó.
Ninguna negra brinde su amor al que no sea de su color.
Y la alegría triste decía, no hay quien consuele el alma mía.
Y la alegría y la alegría pronto murió, porque su amante, porque su amante, porque su amante la abandonó.
Una habanera instrumental, amb la sonoritat cuidada y rica de la guitarra,
Joan Furió ens introduce en aquel ritme amb una composición de Sebastián Iradier,
la rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
La rubia de los lunares.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit