Sabeu, dels tòpics sempre se n'ha parlat, i molt.
És una qüestió cíclica, gairebé permanent.
De tòpics n'hi ha per donar i vendre.
Un dels més coneguts és el que fa referència al món del cinema, tot i no tenir res a veure amb ell.
És el que s'acostuma a dir quan una cosa és suprema, de pel·lícula.
Avui, nosaltres, us hem preparat un veritable programa de pel·lícula.
I que consti, encara que no ho sembli, que no és cap tòpic, ni molt menys.
Ja, 34-46.
Puig veurem a una d'avui.
Fins demà.
Pull back.
Wait a minute.
Go right.
Stop.
Enhance 57-19.
Track 45 left.
Stop.
Enhance 15-23.
It's a hard copy right there.
A hard copy right there.
Tonne happened.
I pushed my sphere later
and got this little policeman in the kommen.
It's a hard copy right there.
Radical photos are identical devaluation.
Prototype Luna.
I'm a suicide number 8 white.
Radical photos are identical.
I'm save for this relationship.
I pump milhões of images.
humidity is illegal,
but that's a good thing.
We have gareveryone massages.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sonora excepcional d'Evangelis és una petita mostra del que us tenim preparats avui.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat

Bona nit, benvinguts a una edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb efecte 2000.
Anem a encetar el programa número 246, quan ja fa 1785 dies que vam estrenar aquest segle XXI.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Com podeu comprovar, no ens hem mogut de la pel·lícula de Raleigh Runners i hem sentit a l'inici d'aquesta pel·lícula els títols principals. Ara estem a la part final de la mateixa. Estem ja acabant la pel·lícula amb el tema d'Evangelis, que va fer aquesta banda sonora, com hem dit abans, de la pel·lícula del 82 dirigida pel Raleigh Scott.
I avui al programa Radioactivitat tenim un especial dedicat a pel·lícules, qüestions que fan referència a les pel·lícules i és per aquest motiu que tenim un convidat especial avui. És l'Àlex Garcia, presentador del programa Boire, que s'emet en aquesta casa els divendres a la nit
i a més a més un expert cinèfil que per això ens pot parlar amb tota mena de garanties sobre la qüestió. Bona nit, Àlex.
Molt bona nit, Lluís.
I per començar, per trencar el gel, per donar peu, podríem fer un petit comentari sobre aquesta pel·lícula que segur que algun lluïdor ho sap, però més d'algú tampoc no se va assabentar de la polèmica que hi va haver sobre la mateixa.
Hi van haver dos finals.
Una pel·lícula amb dos finals, no? Recordem que el primer final donava a entendre que la noia amb la qual Harrison Ford s'anava finalment de la pel·lícula semblava, donava a entendre que era una replicant.
Una replicant.
Però, i al final del muntatge del director, quan el director ja es va aconseguir deslligar d'aquesta multinacional, segons el qual, què deia?
Doncs donava a entendre que, a més a més, a més a més que la noia era replicant, el dècar, l'investigador, el Harrison Ford, el Blade Runner, també era replicant.
Un final molt, molt interessant.
Jo recordo molt bé, fa uns anys a Ridley Scott va estar al festival de Sitges per presentar aquest muntatge del director, de director SCAT de Blade Runner,
i ell li van preguntar directament, però Harrison Ford, és a dir, el personatge dècar, va ser un replicant o no?
I ell es va quedar somrient.
No va dir res més.
Es va quedar somrient.
És que sembla ser que ho va donar a entendre.
Jo també penso que sí, que el dècar també era replicant, perquè la noia...
ho va saber dissimular molt bé, això d'aconseguir records, i el dècar, que suposo que encara duia ser una mica més espavilat que ella,
per això era investigador privat, encara es va muntar més bé la coartada.
És que dóna moltes pistes al final de la pel·lícula.
No, a més és una pel·lícula amb molt de suc, i com sol passar amb totes els clàssics obres mestres de la ciència-ficció cinematogràfica,
hem de dir una cosa, és a dir, aquesta pel·lícula és visionària.
Molt.
Perquè parla de la biorobòtica, una matèria que s'està estudiant i que s'estan fent uns avençors increïbles últimament, no?
Sí, perquè a la pel·lícula molta gent pot pensar que són robots, i no, la paraula exacta serien replicants.
Què vol dir? Que són unes rèpliques de persones humanes, que tenen cèl·lules, tenen sang i res del que nosaltres sempre hem pensat,
com el Terminator, que és el típic robot per dins i recobert de cart per fora.
No, no, en aquest cas els replicants són cart 100%, el que passa que és una cart feta artificialment, no?
I per això doncs vam buscar aquest terme replicant, també és un nou concepte, fins ara havíem sentit molt dels robots, no?
El jo robot, etcètera, etcètera.
De fet, mira, fa poc vam tenir al programa el senyor Audal Carbonell, que ara doncs està, diguéssim, de notícia, no?
D'actualitat per al camp que, bueno, per aquest institut de l'evolució humana que ja s'ha fundat,
el camp de Sasselades, no? Que l'altre dia es va inaugurar amb la presència de l'alcalde de la ciutat.
I ell ens va dir al programa que el futur, segurament, serà com Blade Runner, com diu la pel·lícula Blade Runner, no?
Serà un futur a ple de replicants d'una espècie que nosaltres mateixos haurem creat i que serà superior a l'humana i que ens substituirà.
O farà les tasques que nosaltres no podem, com doncs ens explicava també al final de la pel·lícula,
el replicant, el Ros, que molt visionàriament ens diu que ell ha estat a molts de llocs on l'home encara no havia arribat
perquè eren indrets molt complicats per les nostres persones, no?
Volem dir que ens dona la raó, dona la raó en aquest cas, que els replicants eren encara més perfectes que la humanitat,
que podien anar a llocs que l'home, nosaltres, no podia haver arribat, no?
Doncs sí, sí, sí, molt visionària la pel·lícula, recordem una altra vegada, per tercera vegada, el 82,
però sembla ser que no hagi passat el temps per ella perquè és un tema d'actualitat.
Ni per la pel·lícula ni per la seva banda sonora que continua sent una de les millors de la història del cinema, eh?
Aquí Vangelis es va lluir.
Es va lluir molt.
Bé, però ens passaríem tota l'hora del programa parlant de la pel·lícula i tampoc no és el cas
perquè jo sé que has vingut preparat, Àlex, d'altres històries,
ja tant per la vessant cinèfila com per la vessant, doncs, de boira,
que t'agraden els fenòmens paranormals, extraterrestres, estranys...
De fantasmes...
Sí, una cosa que aquí a Redactivitat, doncs, en la secció Miss Online,
tractem més aviat en pla científic, però també ens agrada aquesta vessant així estranya,
perquè moltes vegades, molts cops, les coses estranyes, doncs, ara, en aquest moment,
presents, són estranyes, però en un futur poden ser fenòmens extraterrestres, fenòmens...
No es tracta només d'explicar contes de fantasmes o de ciència, ficció o d'àliens extraterrestres,
sinó que el programa, el boira, el que fem també és portar fetges reals,
successos que estan passant i que donen a entendre moltes coses, no?
Per exemple, ja que parlem de ciència, d'innovacions tecnològiques,
tu creus, Lluís, que és possible viatjar a través del temps?
Aquí és on volia entrar jo. Ara, la qüestió de viatjar al temps pot semblar una cosa com un fenomen estrany,
com una missió impossible, no?
Però estem a començaments del segle XXI i tot és relatiu.
També fa 100 anys, també, si alguna persona se li hagués preguntat,
és possible volar? Més algú ha dit això, és també un fenomen estrany, no?
És molt relatiu. A hores d'ara, viatjar al temps sembla ser més aviat un programa pel boira,
uns fenòmens d'aquells mig estranys, però millor d'aquí a 100 anys és possible.
Qui sap per què? Hi ha investigadors que diuen que sí que és possible,
des d'un punt de vista científic, teòric, és possible viatjar a través del temps al passat,
viatjar al passat però no al futur.
Que per cert, se n'han fet moltes pel·lícules.
Moltíssimes. Regreso al futuro de Robert Semeckis, La màquina del tiempo,
va ser inspirada en el famós relat de Wells.
És a dir, s'han fet moltes pel·lícules on es parla d'aquesta possibilitat d'augment teòrica,
de viatjar a través del temps, tot i que al programa vam poder entrevistar
un científic cubà de l'Institut de Recerca Científica de Miami,
que segons ell va aconseguir demostrar davant de mitjans de comunicació de tot el món
que és possible viatjar a través del temps i ho va portar a la pràctica.
Però bé, avui jo el que faré, per no viatjar fins a Cuba, sinó parlar de la gent d'aquí,
de la gent de Catalunya, d'investigadors, catalans, no?,
que estan portant a terme experiments i moltes teories i conferències
sobre la possibilitat científica, de moment teòrica, de viatjar a través del temps,
podríem sentir un tall d'un investigador, i es diu Francesc Lozano,
és professor de Biologia i Física a la Universitat Ramon Llull de Barcelona,
i nosaltres amb ell li vam preguntar, clarament, directament, si era possible viatjar a través del temps.
És possible viatjar en el temps? A veure, cap al passat? No.
Perquè hi ha un principi en Física, que fins que no es contradigui,
té una validesa universal, que és que existeix la fletxa del temps.
El temps sempre va endavant.
Aleshores, recolar enrere no és possible.
No és possible. De fet, hauríem de superar la velocitat de la llum,
i això és una qüestió prohibida per la relativitat,
i que realment no correspon al comportament del nostre univers,
no perquè ho hagi prohibit el senyor Einstein.
Però en endavant sí, amb la qual cosa el que sí seria teòricament possible
és el viatge al futur.
És a dir, com que la fletxa del temps va sempre de present a futur,
desplaçant-se del passat al present i del present al futur,
mai al revés,
doncs el que sí seria possible és accelerar la fletxa del temps
i d'alguna manera poder-nos presentar en un altre espai temps posterior.
Però tot això no deixa de ser res més que de moment a l'ocubració teòrica,
més aviat en el camp de la ciència-ficció que en el camp de la pròpia ciència.
Però possible teòricament ho seria.
Es tractaria del següent símil.
Preparin-se per concentrar-se una miqueta.
Imaginem-nos que ens trobem a la vora d'un forat negre.
Imaginem-nos que aquest forat negre ens atrau
i que nosaltres poguéssim suportar aquesta acceleració que ens submetrà.
Això, veritablement, en aquests moments no és possible.
Però imaginem que fos possible.
Aniríem accelerant progressivament
perquè aquesta potentíssima matèria concentrada,
que és el forat negre, ens atrauríem una força brutal.
Ens aniríem accelerant, accelerant, accelerant, accelerant, accelerant.
És a dir, ens acostaríem a la velocitat de la llum.
Aquestes velocitats properes a la llum es diuen velocitats relativistes.
A l'apropar-nos a aquestes velocitats relativistes,
observaríem per la nostra finestra
com per la gent de fora,
si és que hi hagués algú fora contemplant-nos,
la gent de fora, el temps passaria volant des de la nostra perspectiva.
Veuríem com envellirien en segons, en minuts,
com desapareixerien, perquè es moririen en minuts, en segons,
mentre nosaltres anéssim caient.
És a dir, el nostre rellotge seguiria el tic-tac del rellotge tradicional,
però per nosaltres el rellotge de fora s'acceleraria.
Estaríem viatjant al futur.
Ara bé, què passaria pels de fora?
Els de fora seguirien el clic-clac del rellotge,
i ells viurien l'edat que Déu els hi ha donat
i moririen a l'edat que Déu els hi ha donat.
Per ells el temps passaria com per tu i per mi estan passant.
No hi hauria variació.
Seria la percepció dels de dintre
que veurien el temps dels altres accelerar-se.
I realment, si en aquell moment
els que estan veient que el temps accelera pels de fora,
els que estan entrant al forat negre,
en aquell moment sortissin, màgia, diguem-ne,
fessin clac, ja no hi serien els de fora.
Realment no hi serien,
malgrat que pels de fora ha passat la vida al ritme que ha de passar,
diguem-ne, el que percebem nosaltres.
En aquest sentit, haurien viatjat al futur.
És aquest el mecanisme de viatge al futur.
Déu-n'hi-do, una teoria molt interessant.
I és el que dèiem, tot és relatiu.
El que avui pot semblar, sense ficció,
d'aquí a uns anys pot ser completament realitat.
Si no, tornem a insistir,
feu un repàs dels invents del segle passat, del segle XX,
i compareu-los amb l'estat en què es trobava la gent al segle XIX.
Eren, on ha estat invents impensables
per far unes quantes generacions enrere.
Bé, avui tenim l'Àlex, Àlex García,
que li donem carta blanca perquè segueixi desenvolupant els seus temes.
Ell, com a expert conductor del programa Boire,
ens portarà allà on voldrà ell.
Clar, i és que, a més, sentíem abans el Francesc que ens deia
que hi ha la possibilitat, jo deia,
que només serà possible viatjar cap al passat però no cap al futur,
i el Francesc ens acaba de dir el contrari,
que és possible viatjar cap al futur però no cap al passat.
És a dir, és una matèria encara aquesta de viatjar a través del temps,
dels universos o camps paral·lels, no?
Encara molt verge, és a dir, s'ha d'investigar, s'ha d'estudiar molt...
Molt verge, però...
I és interessant perquè, clar, a això també ens arribaríem a la gran pregunta, no?
Sí, és possible teòricament viatjar cap al futur,
o, potser ens equivoquem, no viatgem cap al futur sinó cap a un futur.
Cap a quin futur, no?
Això mateix, que hi poden haver diversos futurs, no?
Però me quedo amb el que he dit abans, que la cosa està molt verge,
però els grans invents de la humanitat també no han estat allò de dir
volem fer tal cosa i al cap de poc temps no.
Són invents que s'han hagut de madurar.
Per exemple, torn a insistir en el fet de volar.
De volar, la humanitat, des d'aquest estat humanitat,
sempre l'he fet il·lusió, gràcia, per dir-ho d'alguna manera,
el fet de volar.
Jo experimentava l'ada mitjana, Leonardo da Vinci,
i va passar molts anys, molts segles, fins que no es va poder aconseguir.
Doncs, és bo que es comenci per això de viatjar al futur,
de la teletransportació, com la sèrie de Star Trek,
que també s'han fet proves, no?
I ara, doncs, totes aquestes qüestions estan encara molt verges,
com dius tu, però d'aquí a 25, 50, 75 anys,
pot ser realitat.
Clar, per exemple, als anys 60, no?,
en els primers capítols de la sèrie de Star Trek,
hi havia una cosa que cridava molt l'atenció,
i és el teletransportador, no?
Sí, sí.
La capacitat de teletransportar-se en dècimes de segons, no?,
a llocs que estan, doncs, equidistants, no?,
dins de l'espai.
I veiem que allò era ciència-ficció,
però, com sempre, la bona ciència-ficció és visionària,
i fa només uns mesos es va demostrar a Londres
que és possible, de moment,
teletransportar objectes molt petits.
Es va demostrar amb una bola de ser de 100 grams,
es va tragedar 10 metres,
d'una cabina a una altra.
Clar, de moment, només es pot aprovar amb objectes petits,
però qui sap si en un futur
podríem parlar de teletransportar éssers humans, no?
Seria interessant.
Molt, molt interessant.
Què diria Iberia?
Què diria Iberia?
Sí.
Ui, imagina't.
Home, imagina't, seria la cabosa, no?,
com es vol dir?
Sí.
Les companyies de viatges, què farien?
Si es podien teletransportar a qualsevol lloc del món
o de l'univers en qüestió de segons.
és aquí també el fet aquest de les distàncies que ara,
a hores d'ara, la ciència fa impossible poder traslladar-nos,
fins i tot en temps raonable, a Mart.
Diuen, doncs, per fer un viatge a Mart,
doncs, això, que cal molt de temps.
Si sortir del sistema solar encara és més complicat
amb la tecnologia que tenim ara, en aquests moments.
però si algun dia es desenvolupa una tecnologia de teletransport
o de forat de cucs, que és una altra teoria d'aquestes,
que a les sèries de ciència-ficció, en aquest cas,
és tergai, també li dóna molt de protagonisme.
Ara tot és teoria, però...
Clar, els túnels de cucs, forats negres,
home, li hem d'agrair a una persona, a un investigador,
que s'hagi fet tanta divulgació
i que s'hagi fet tantes hipòtesis sobre aquest tema
el senyor Stephen Hawking,
que, per cert, el vam tenir també al programa.
Sentim unes declaracions de Stephen Hawking.
He estado pensando en este problema en los últimos 30 años
y ahora tengo una respuesta.
El agujero negro aparece para formarse
y luego se abre y libera información
sobre lo que cayó adentro.
Así podemos estar seguros del pasado y predecir el futuro.
Manifestacions de Stephen Hawking
que vam tenir gràcies al programa de la BBC
amb el qual, escolta'm, Cal Boira,
un programa de Tarragona Ràdio, una emissora local,
tenim un conveni amb un programa de la BBC
que es diu Ciencia al Día.
Déu n'hi do.
Que s'emet a Londres
i que van entrevistar el senyor Stephen Hawking
i ens van passar aquestes declaracions, manifestacions.
Interessant.
Molt interessant.
Com a mínim interessant.
És un d'aquests investigadors
que amb les seves teories
també ha revolucionat, d'una certa manera,
el món de la ciència
i farà que molts, molts investigadors
que estaven tancats en banda,
que potser pensaven que era impossible,
s'hi posaran mans a l'obra
i decidiran obrir altres vies
perquè el que ara avui dia, teòricament,
pot semblar impossible,
el dia de demà és tot relatiu,
com la teoria de la relativitat del senyor Einstein,
que també va revolucionar molt aquest personatge.
Fins al seu moment tot era l'essència tancada i barrada
i ell va obrir una porta que encara està oberta
i no es pot emportar.
Qui sap?
Que, per cert, tu ja saps que Albert Einstein
va dir en moltes entrevistes
que moltes de les seves teories, hipòtesi,
les va somiar.
Va tenir una intuïció, no?
Que és el que diferencia
els bons científics,
els grans científics dels genis, no?
La intuïció.
Aquesta capacitat de percebre
més enllà de la investigació empírica
del treball científic.
És el que podem dir intuïció, no?
És una persona que creu que pot arribar allà
on s'havia somiat,
havia pensat aquella idea
i és on s'aconsegueixen els grans invents de la humanitat.
I estem parlant, Lluís,
de genis com Stephen Hawking,
genis com Albert Einstein,
que sempre miram al cel, no?
Miram cap a l'univers,
nosaltres el que podem fer també
és continuar l'univers
i apropar-nos a Saturn,
un planeta
en el qual fa només un parell de setmanes
es va captar una mena de soroll
molt estrany,
amb cert to metàl·lic.
Sentim.
Aquest soroll,
com podeu veure,
amb certa reminiscència metàl·lica,
es va captar a Saturn.
Lluís, què podria ser?
Aquí podíem entrar
a una altra qüestió
que podem lligar
al món del cinema
i al món de la ciència.
La qüestió en la qual
jo hi crec bastant,
que no estem sols.
No estem sols?
No.
Jo crec que no, eh?
No tenim proves,
però seria
seria doncs molt trist
o molt pobra
i no és meva l'idea,
l'he sentit d'altra gent
i me la faig meva també aquesta idea.
Seria doncs bastant trist
pensar
que en l'univers
que és infinit
que fóssim nosaltres
els únics habitants.
Bastant trist
i bastant egocèntric també.
Sí,
i bastant, diguéssim,
ignorant.
Clar, perquè recordem
els temps en què es pensava
que la Terra
era el centre de l'univers,
el centre del sistema.
I era plana.
Mica en mica
anem descobrint
que no és així, no?
Ni plana
ni el centre de l'univers
i el sol
no és el que dóna voltes
al voltant nosaltres.
O sigui, el sol no surt,
som nosaltres
els que sortim,
però s'ha quedat això
que està sortint el sol
i som nosaltres
els que estem movent.
I això ha costat
generacions
i encara queda el lèxic
doncs antic,
no,
que era el sol
que es movia,
doncs,
encara costa
costa fer entendre
que no estem sols.
Per què?
Perquè no hi ha proves,
però aquest tall
que acabes de passar
i d'altres coses
que es poden arribar
a veure
o que s'arriben a veure
més endavant
ho acabaran de demostrar,
no?
Pel·lícules
com Encontres
a la tercera fase
van ajudar molt,
van ajudar molt,
el que passa
que torna a insistir,
com de moment
no hi ha proves,
tot és teoria,
no podem
afirmar
taxativament,
no, no,
és que
hi ha una civilització
a 3.000 anys llum,
no se pot dir,
no se pot dir
perquè no hi ha
res demostrat,
però
tornant a la teoria
aquesta
que l'univers
és infinit,
hi ha milions
i milions d'estrelles
i al seu voltant
milions i milions
de planetes,
tu creus
que podem estar sols?
Jo crec que no estem sols
i de fet
hi ha proves,
jo crec que hi ha proves
documentals
que no estem sols.
A banda dels avistaments
ovnis,
que encara no s'han
explicat molt bé,
però clar,
hi ha una cosa
que és molt clara,
els ovnis sí que existeixen
com la seva definició
diu,
és a dir,
com objectes
volants
no identificats.
Ara bé,
qui tripula els ovnis?
Aquesta és la gran pregunta.
Aquesta és la gran pregunta.
Estem parlant d'un àlien,
d'un estat terrestre
que tripula aquest ovni
o estem parlant
d'experiments militars?
i el propi exèrcit
s'inventa la teoria
aquesta,
però clar,
hem de dir una cosa,
és a dir,
els principals testimonis
que parlen d'ovnis
pertanyen
als exèrcits
nacionals,
és a dir,
potser és una manera
de desviar l'atenció
perquè la gent
no hi pensi
en aquests experiments
militars
que freguen
la il·legalitat
i s'han inventat
això del fenomen ovni?
A veure,
jo penso
que els militars
investiguen
coses
que no els interessa
que sabem nosaltres,
per això
sempre ho tenen
censurat
i al cap de cent
surten
aquelles imatges
o aquelles converses
que havien
tingut amagades,
no?
A veure,
hi ha alguna cosa
de cert
amb experiments militars,
però
hi ha d'haver
algun cas
que no tingui
res a veure
amb els militars?
jo pel que estic sentint
Lluís,
aquest programa
és màgic
perquè acabem
de parlar
d'encontres
en la tercera fase
i aquest geni
dels controls
de so
que és el
Joan Maria Bertran
de seguida
ens ha localitzat
la banda sonora
d'encontres
en la tercera fase
de John Williams,
quin geni
que es va inventar
aquestes cinc notes
alternades
la conversa,
la famosa conversa
de la pel·lícula.
Arribarem?
l'humanitat
arribarà
a tenir
una conversa
d'aquesta mida?
Jo penso
que a la llarga
arribarà.
A la llarga
arribarà.
De moment
també
em decanto
per la teoria
que ens veuen
encara
molt primitius,
però molt,
molt primitius.
Clar,
però si som tan primitius
per què
venen a veure'ns,
no?
Que es pensen
que la Terra
és una mena de so?
Podria ser
com una mena de so,
no?
Som una curiositat
per ells.
Jo penso que sí,
jo penso que sí
perquè
només has d'agafar
el Telenotícies
i veuràs
com primitius
que som.
Encara.
Però, clar,
quan un parla
de l'univers,
hem estat a Saturn,
viatjarem a mar,
però abans,
ja que parlem
del tema
dels extraterrestres,
de la possibilitat
d'intel·ligència
d'altres planetes,
podria ser
que aquesta intel·ligència
estigués també
a satèl·lits,
no?
El satèl·lit de la Terra
que és la Lluna.
La que oculta.
No oblidem que
quan va arribar
per primera vegada
l'home a la Lluna,
que això també
seria discutible.
Si no ha arribat
quan es va dir.
Sí, sí,
hi ha una teoria
per part teva
que el primer viatge
no era...
Jo crec que l'home
sí que ha arribat
a la Lluna,
però no va arribar
l'any que...
el 69.
El 69.
El 69.
El 69, sí.
Doncs bé,
hi ha un moment...
Jo també m'ho puc arribar
a creure això.
A veure,
hi ha molta gent
que és allò
que si no ho veus
no ho creus,
no?
I encara segueix
pensant
molta part de la humanitat
que diu
no, no,
això va ser un muntatge,
l'home no ha arribat
a la Lluna.
És difícil
definir això
perquè la tecnologia
permet,
permet això
i permet
tenir una estació
especial internacional,
l'Alfa,
que després en parlarem.
És curiós, no?
Perquè...
Però...
que s'hagin
avançat
en el sentit
que la teoria aquesta
que el 69
encara no tenien
la tecnologia
per poder fer-ho
pot ser possible.
Ara,
més tard,
l'any 70,
jo crec que sí
que van arribar.
Aquí trobem
una pel·lícula
que ens podria ajudar
molt a veure, no?
Com la NASA
de vegades
s'entén més
de muntatges televisius
que no pas
de l'univers
Capricornio 1.
Això mateix,
una gran pel·lícula
de Peter Hayams,
una pel·lícula
que parlava, no?,
de com la NASA
es va inventar
l'arribada
de l'home a Mart.
Sí.
A Mart.
I com es feia
tot com una mena
de muntatge audiovisual
i la gent
que ho veia
des de casa seva
doncs s'ho acabaven passant, no?
I clar,
en el documental,
en el famós document gràfic
que tenim
de l'arribada
de l'home a la lluna,
veiem que Neil Armstrong,
per exemple,
bueno,
es veu en ombres.
Sí.
Que això és molt estrany, eh?
Que a la lluna
es vegi en ombres.
i això és molt estrany, també.
Després,
es veu la bandera
dels Estats Units,
es veu com uneix
ja el vent.
No hi ha...
Però és clar,
no hi ha vent.
Ni hi ha vent.
Com pot uneix ja la bandera
si no hi ha vent, no?
Clar,
hi ha moltes...
I clar,
són detalls
tan obvis
que de vegades
es passen per al, no?
Però jo crec que és important.
Ara bé,
hi ha un moment
que això corre per internet,
és un rumor,
una llegenda,
gairebé podríem dir,
una llegenda planetària,
i és que Neil Armstrong,
si de fet va arribar,
va arribar a la lluna,
hem de recordar
que Neil Armstrong
era un soldat,
era de formació militar,
molt estricta,
gairebé espartana...
Com pràcticament
tots els astronautes.
Com tots els astronautes.
Era un home fred,
fred com el gel,
un home que no s'immutava per res, no?
Doncs hi hagui un moment
a la lluna
en què el seu nivell
de pulsacions
va pujar
però increïblement, no?
va veure una cosa,
va veure,
no sé què és el que va veure,
ell es va posar en contacte
amb Houston
i va dir,
Houston,
I have a problem,
tenim un problema,
estic veient
una cosa
que no me la crec, no?
I no podia
articular paraula,
no va tan fred com ell,
que no s'immutava per res,
no podia articular paraula
i el seu nivell
de pulsacions
va pujar
de manera increïble, no?
Què va passar?
Què és el que va veure
Neil Armstrong?
Què és el que va veure
Neil Armstrong?
Nosaltres al programa,
al Boira,
a Lluís vam tenir
un convidat,
un periodista
d'investigació
molt conegut
a Espanya, no?
Un dels ufòlegs
també investigadors
del fenomen òmni
més important
no només aquí a Espanya
sinó també
d'altres països
que és Bruno Cardeñosa
i ell ens explica
la seva teoria
del que va passar
aquell dia
a la lluna
on pel que sembla
Neil Armstrong
va veure una cosa
molt estranya.
I Bruno,
la gran pregunta,
què pudo ver
Neil Armstrong
perquè el seu nivell
de pulsacions
subiera tan bruscament
a 160?
Jo crec que esa és
la gran exclusiva
del milló,
saberlo.
Hace no mucho tiempo,
espero recordar
que hace apenas
tres años,
no Armstrong,
sino su compañero
en aquel paseo lunar,
el lunar
Buzz Aldrin
estuvo en España,
estuvo en la SEC
de Segovia,
en la Universitat
de Verano
de Segovia
y uno de los periodistas
que asistieron
a su charla,
a su conferencia,
le preguntaron
qué es lo que habían visto
los astronautes
en la Luna.
La respuesta de Aldrin,
como siempre,
muy ambigua,
pero fue realmente
curiosa y llamativa.
Le dijo al periodista
más o menos
lo siguiente,
no le voy a revelar
a usted
lo que yo vi ahí,
como comprenderá,
no le voy a contar
a usted
lo que sería
la exclusiva
más importante
de la historia.
La verdad es que
todavía hay mucho misterio
sobre lo que pudieron
encontrar los astronautas
en la Luna.
Hay,
al menos en dos minutos
de las conversaciones
que se mantuvieron
entre Houston
y el módulo Águila
que se encontraba
posado en la Luna
aquel 21 de agosto
que fueron ocultadas,
no sé si deliberadamente
o no,
pero que por diversos motivos
no pudieron escucharse
como escuchamos
el resto
de las conversaciones
de los astronautas.
Y lo que pasará
en esos dos minutos
quizá puede explicar
todo el misterio
que se ha generado después.
Tardaremos mucho
en averiguarlo,
pero lo cierto
es que lo que
los astronautas
encontraron
además de
efectuar
y posiblemente
el mayor
de los descubrimientos
que haya
efectuado
el ser humano
en su historia
está alimentando
y de hecho
lo va a seguir haciendo
todo tipo de mitos
todo tipo de leyendas
y aún nos preguntamos
si los astronautas
como se dice
vieron ovnis
si se encontraron
con ruinas
de edificaciones
antiquísimas
todavía es un gran misterio.
Un gran misterio, Lluís.
I què va veure
Neil Armstrong?
Què va veure
Neil Armstrong
perquè li posés
el nivell
de pulsacions
fins a 160?
la teoria de les ruïnes
és bastant
bastant
possible
en el sentit
que aquí també
podíem entrar
en un altre
vessant.
no?
Aquestes ruïnes
si és que
hi són
eren extraterrestres
o eren
d'una altra
civilització
de la Terra
que va existir
abans
perquè nosaltres
és aquí
on volíem entrar
ens pensem
que som
l'evolució
dels primers
homínits
però
el millor
la Terra
ja va caure
en un
cataclisme
fa molts anys
i vam tornar a néixer.
Sabem
molt poc
de la nostra
història
començant
per antigues
civilitzacions
de les quals
s'estan trobant
cada cop
més evidències
i qui sap
si aquestes
civilitzacions
van estar
tan avançades
com la nostra
o més.
I aquí
podíem entrar
en una altra
pel·lícula
d'aquelles
també visionàries
com va ser
El planeta de los simios
El planeta de los simios
molt bona pel·lícula
la primera
la primera
se'n senten dolentíssimes
sí
hi ha remakes
però ja molt dolents
però
la idea
la idea
que va existir
una civilització
i que per un cataclisme
nuclear
vam tornar a néixer
una altra vegada
vam tornar
a ser primitius
més del que som
encara
és també
dóna molt a pensar
clar
potser hauríem de parlar
de l'origen
de l'antic Egipte
de l'origen
de l'antiga Babilònia
de l'Atlàntida
de la mítica Atlàntida
que alguns diuen
que no va existir
home
si ens haguéssim de fixar
en els diàlegs
de Timeo i Críties
de Platon
segons Platon
sí que va existir
això és el que
li va dir un savi
un vell savi
li va comentar
que sí
que l'Atlàntida
va existir
i que era de tal manera
i cada cop
s'estan trobant
més evidències
el problema està que
amb el tema
que podia haver estat
al sud d'Espanya
diuen que estaria
davant l'estret
de Gibraltar
el que Platon
anomenaria
com les columnes
d'Hèrcules
també diuen
que podria estar
als Estats Units
uns altres diuen
que podria estar
a Puerto Rico
uns altres diuen
que podria estar
a Bolívia
és a dir
jo crec que
hi hagués
moltes Atlàntides
bé la qüestió
és que
és una teoria
doncs
com he dit
bastant possible
que no és descartable
que anteriorment
podia haver hagut
una civilització
aquí a la Terra
més avançada
i que hagués pogut
ja colonitzar
la Lluna
i les runes aquestes
si és que hi són
podrien ser runes
de la Terra
i és també
aquí on volia arribar
aquest cataclisme
doncs
jo
doncs
he apuntat
com de caire nuclear
com s'apunta
a la pel·lícula
de planetes dels símils
però
si hagués estat provocat
per un canvi climàtic
dràstic
podria ser
un canvi climàtic
natural
d'origen natural
o artificial
o artificial
provocat per l'home
i que ara
doncs
se'n parla molt
el dia del demà
ah
the day of tomorrow
una pel·lícula
que també
dona molt a pensar
el dia de demà
una pel·lícula
jo crec que
estava molt ben feta
una pel·lícula
d'aquestes
de caire molt científic
i que
exposa una teoria
clar
la pel·lícula
tota
diguéssim que
s'origina
i té lloc
d'una manera
molt precipitada
molt ràpida
molt ràpida
no és tampoc tan creïble
és cinema
s'ha de condensar
evidentment
si haguessin d'esperar
que passés
doncs podríem fer
una pel·lícula
de 12 hores
o 3 dies
o 3 dies
clar
podria ser
que hi hagués
un canvi climàtic
de fet
s'està produint
aquest canvi climàtic
mica en mica
els pols
s'estan fonent
i és una cosa
que a millor
la gent
ara no li dona importància
però d'aquí un temps
parlem d'aquí
100 anys
o 200 anys
sí que podria passar
la terra no serà
la mateixa
perquè
diguéssim
els terrenys
que estan a nivell
de mar
doncs
se quedarien anegats
i moltes illes
del pacífic
desapareixerien
que aquí també
Lluís
trobaríem
una altra pel·lícula
Waterwall
sí
amb el Kevin Costner
sí
un món inundat
un món inundat
que es veu que
els pols allí
ja hi han desaparegut
doncs nosaltres
al programa
Lluís vam poder parlar
també amb Francesc Lozano
perquè Francesc Lozano
és un gran divulgador
aquest professor
de Biologia i Física
de la Ramon Lluï
de Barcelona
els quals
fins i tot
molts mitjans
de comunicació
d'aquí d'Espanya
l'han anomenat
o calificat
com el Cal Sagan espanyol
el Cal Sagan català
Cal Sagan
gran científic
gran científic
també
doncs en Francesc Lozano
ens va explicar
ens va parlar
d'aquesta teoria
de la possibilitat
que hi hagués
un canvi climàtic
bastant tortuós
per a la humanitat
Lo que hemos encontrado
en el interior
de esos núcleos de hielo
son las pruebas
de un cambio climático
catastrófico
que tuvo lugar
hace 10.000 años
La concentración
de esos gases
de invernadero
naturales en los núcleos
indica que un sobrecalentamiento
abocó al planeta
a una edad de hielo
que duró dos siglos
Y estoy confuso
Creía que hablábamos
del calentamiento global
no de una edad de hielo
Sí, es una paradoja
pero el calentamiento global
puede desencadenar
un enfriamiento
El hemisferio norte
debe su clima templado
a la corriente
del Atlántico Norte
El calor del sol
llega al Ecuador
y el océano
lo lleva hacia el norte
pero el calentamiento global
está fundiendo
los casquetes polares
y alterando ese flujo
que acabará deteniéndose
y cuando eso ocurra
adiós a nuestro clima cálido
El fet que estiguem patint
ja de fet
un canvi climàtic
és una cosa real
en aquest sentit
Fins fa molt poc
els climatòlegs
ens deien d'una manera
molt clara
que el que són els sorolls
diuen ells
de fons de la natura
els canvis
del clima natural
que es produeix
habitualment
a la naturalesa
es confonien
amb els senyals
Si s'entenen
per senyals
doncs
aquells signes
que ens indiquen
que l'home
en aquest cas
veritablement
està transformant
el clima del planeta
Fins fa molt poc
hi havia dubte
perquè no deixen de ser
realment
gent de ciència
i no accepten
una dada
fins que no hi ha
un llarg període
de temps d'estudi
al darrere
no és perquè el cor
no els digui
realment sí
i crec que està
succeint un canvi climàtic
sinó perquè
la seva manera
de procedir
el mètode científic
els obliga
a ser prudents
i en climatologia
necessitem
molts
o sigui
llargs períodes
de temps
per poder afirmar
o refutar
una determinada hipòtesi
però ara
els climatòlegs
estan convençuts
que no hi ha dubte
estem assistint
a un canvi climàtic
d'origen antropogènic
causat per l'home
ara el problema
ara el problema està
o diguéssim
la precisió
està en
en quin grau
l'home
està transformant
el clima del planeta
i en quin grau
diguem-ne
està incrementant
aquest efecte
al llarg dels anys
i aquí s'agafen
d'alguna forma
doncs
alguns polítics
com per exemple
el president Bush
no vull dir que
darrere hi hagi
altres motivacions
però
es poden agafar
aquesta qüestió
de dir
però veieu
tampoc saben ben bé
quin és el grau
de canvi climàtic
que estem patint
però el que és cert
el que és cert
és que els climatòlegs
adverteixen
quan us puguem dir
el grau
de canvi climàtic
en el que
en aquests moments
estem afectant
el nostre planeta
no hi haurà
marxa enrere
i per tant
el principi
de responsabilitat
el principi
de prudència
s'hauria d'imposar
i malauradament
no s'està fent cas
d'aquesta advertència
de la gent de ciència
una possibilitat
molt temuda
per l'humanitat
el del canvi climàtic
que tot i que
s'hagi fet aquest
el conveni
de Kiyoto
que els Estats Units
no respecta
no vol respectar
tot i que últimament
sembla que
la seva postura
està canviant
mica en mica
si no respectar
el protocol
de Kiyoto
això mateix
que podem fer
què passarà
què passarà
passarà
el que diu
en Francesc Lozano
o el que
intenten
ensenyar
en aquesta pel·lícula
que estem escoltant
la banda sonora
esplèndida banda sonora
de Hans Zimmer
per aquesta pel·lícula
el dia de mañana
i parlant de la banda sonora
i parlant de bandes sonores
recordem que tenim
l'Àlex Garcia
presentador del programa
Boire
d'aquí de Tarragona Ràdio
dedicat a
fer homes estranys
científics
etcètera
i a més a més
també ho hem dit
expert
cinèfil
una persona
que controla
la matèria
per això que el volem posar
a prova ara
aquí a Radioactivitat
que m'estàs dient
Lluís
sí
sí
volem
volem posar-te a prova
i que
endevinis
les bandes sonores
de les musiquetes
que ara llançarem
m'has presentat
com un cinèfil
i ara
em vols desmitificar
vols enterrar el mite
t'ho posarem fàcil
t'ho posarem fàcil
Joan Maria
sisplau
s'està pensant
un moment
dóna'm alguna pista
una pel·lícula dels anys 70
que donava a entendre
una societat
del futur
que controlava
els
violents
amb música clàssica
una pel·lícula
que va causar
en el seu moment
molt de rebombori
director
Stanley Kubrick
més pistes hi ha
no em diguis més
no em diguis més
la taronja mecànica
doncs sí
efectivament
una pel·lícula
ara m'ha segut d'ajudar
m'ha segut d'ajudar
una miqueta
però
sabia que tu
controlaves el tema
tenim una altra banda sonora
que també
és
jo crec que és bastant
bastant fàcil
m'estàs fent suar
bastant senzilla
i
i bé
la qüestió és que
em sembla que aquesta
no t'hauré de donar
tantes pistes
perquè és més recent
aquesta és més recent
és més de cap
cap aquí
és la segona part
en aquest cas
però bé
totes les pel·lícules
totes les pel·lícules
tenien la mateixa banda sonora
no cal ser cinèfil
la primera, la segona i la tercera part
tenien la mateixa banda sonora
no cal ser cinèfil
per saber
que aquesta banda sonora
és de Terminator
això mateix
els robots
que fèiem referència abans
que
mira que anaven evolucionant
s'anaven perfeccionant
i primer doncs
eren robots metàl·lics
després robots
recoberts de cart
i al final
doncs el té
ja no me'n recordo
perquè el dia que les màquines
el de plasma
el dia que les màquines
siguin realment autònomes
i pensin per si mateixes
cuidat
aquí
aquí
aquí
és també
una part
que el cinema
ha tractat
i també
de fa molt d'anys
concretament
l'any 68
quan va fer
2001
un edifici de l'Espai
amb la qual
els ordinadors
HAL
el temible HAL
HAL 9000
9000
el HAL 9000
que es va revelar
va prendre consciència
i va dir
aquí
manu jo
si algun dia
arriba a passar
que ens
que ens preparem
la humanitat
ens hem de preparar
la propera
serà igual de fàcil
la rebel·lió de les màquines
els robots
jo robot
que també acaben de fer
la pel·lícula
que també prenen consciència
que està molt bé
aquella pel·lícula
està molt bé
que també prenen consciència
ens diuen
ja estem farts
de ser esclaus
i això dona molt a pensar
eh Àlex
per no parlar
de la pel·lícula
intel·ligència artificial
de l'Steven Spielberg
Bé
fins ara
li hem posat fàcil
a l'Àlex
però
donarem una mica més
de volta
el cargol
ho sento Àlex
i anem
per la tercera
que
no pateixis
et donaré pistes
vinga
Joan Maria
Bé
ho sento
aquí t'he agafat
però
no
he de reconèixer
que era molt difícil
aquesta
te la fotaré
te la fotaré
perquè m'estàs fent
quedar malament
espera un moment
no tens ni idea
no
sueños eléctricos
no
no
no
no
no
no
és que és molt difícil
és molt difícil
aquesta banda sonora
ha sonat aquí
a Radioactivitat
però he de reconèixer
que si te ficava
el llistó molt alts
fins i tot
per un expert cinèfil
per tu
bé
és la banda sonora
de 1984
una gran pel·lícula
basada en la novel·línia
basada en la novel·la de George Orwell
i la banda sonora
era dels
eurítmics
i aquesta és
el tema
un dels temes principals
és crime
esclar
és difícil
és difícil
perquè molt poca gent
sap que
aquesta pel·lícula
que es va fer
el mateix any
1984
curiosament
amb grans artistes
com el Richard Burton
que feia de gran hermano
el gran germà
el gran germà
era el senyor Richard Burton
un gran actor
que per cert
una altra pel·lícula visionària
una altra pel·lícula visionària
home
aquí haurien de parlar
d'Echelon
aquest sistema
de satèl·lits espia
que als Estats Units
doncs té part
a tot el món
que s'està vigilant
i controlant
a cada moment
si sortim al carrer
i ens poden veure
a l'hora del rellotge
i tot
ara mateix
ens estan controlant
Lluís
ens estan controlant
per internet
saben el que estem dient
és a dir
que tingues
molta cura
amb el que has de dir
si no hem de parlar
malament dels americans
no?
fan molt bones pel·lícules
quan volen
fan molt bones pel·lícules
quan volen
I Love Bush
no, no cal arribar tan lluny
però bé
la qüestió és
que t'hem posat a prova
no sé
més o menys
com més o menys
més o menys
sí
aprovat
aprovat
em dones un aprovat
sí, vinga
aprovat el
nosaltres
nosaltres el que farem ara
és que el temps
se'ns llençarà a sobre
podríem estar parlant
no un programa
sinó
tres programes
com la pel·lícula
que hauríem de fer
sobre el canvi climàtic
i per anar acabant
perquè no es dona temps
a res
farem un breu
mission line
però sense ja sintonia
ja com estem
des del començament
parlant sobre
qüestions científiques
paranormals
etcètera
només volem
vull comentar
sí, volem
perquè l'Àlex
també dirà la seva
dues breus notícies
d'actualitat
que fan referència
a qüestions
tecnològiques
per exemple
una que
té la seva gràcia
pels que ho estan patint
no tant
com és el cas
que els dos astronautes
que estan a l'estació
Alfa
l'estació especial
internacional
que està voltant
a la Terra
doncs
estan a dieta
fins que arribin
les noves provisions
de menjar
previstes pel Nadal
sí
coses
que passen
en aquests començaments
del segle XXI
sembla ser que
les previsions
s'han fallat una mica aquí
i han de racionar
el menjar
perquè
doncs
s'estan quedant sense
i han hagut que dir
doncs
en lloc
d'esmorzar
de dinar
de sopar
de berenar
doncs
ens us traiem
l'esmorzar
i el berenar
perquè si no
no arribarà el menjar
m'estàs dient
Lluís
que amb el pressupost
com la recerca especial
no tenen
no tenen
ni pollastre
ni res
no, no, no
han de racionar el menjar
i aquí la notícia
no la direm
perquè doncs
molta gent
suposo que l'ha sentit
per la tele
per la ràdio
l'ha llegit
pels diaris
doncs
està prevista
una nau
per Nadal
d'aprovicionament
i fins que no arribi
doncs
han de reduir
doncs
les dietes
no
i si no arriba
la nau
doncs
com últim recurs
no s'ho perdeu
hauran de baixar
aquestes tornades
perquè si no
s'hi queden d'allà
morts de gana
és la notícia
doncs
que va sortir
fa un parell de setmanes
i que té la seva gràcia
ara que s'acosta a Nadal
doncs
no tanta gràcia
pot que estan allà dalt
no
i l'altre
té molta
relació
amb la qüestió
de les pel·lícules
en aquest cas
de ciència ficció
no
té molt a veure
amb la guerra
de les galàxies
sí
perquè
diu
així
missatges
en tres dimensions
recordeu
aquella escena
de la guerra
de les galàxies
en què
la princesa Leia
deixa un missatge
hologràfic
dins de
R2D2
doncs
aquesta és la idea
que uns investigadors
japonesos han volgut portar
el món real
per convertir cabines
i mòbils
de darrera generació
en emisors
i receptors
d'imatges
en tres dimensions
el procés
pot ser
és una mica enrevesat
però el resultat
salta a la vista
la persona
es fica dins
d'una cabina
amb una càmera
digital digitòria
que capta una imatge
de 360 graus
tota aquesta informació
s'envia a un receptor
en forma de cilindre
en el qual
tenim la sensació
d'estar veient
la cara
de l'altra persona
en tres dimensions
i des de tots els cantons
tot això és possible
gràcies a dues rodes
que giren ràpidament
una d'aquelles
projecta una imatge
amb petits diodes
de llum
i l'altra gira
en sentit contrari
per donar-li profunditat
això
aquesta notícia
doncs
la diem fa cinc anys
i ens diuen
visionaris
i ara
és que arribarà un moment
Lluís
en què la comunicació
serà virtual
i hologràfica
no haurem de sortir
de casa
és a dir
que quedem un dia
per sortir amb els amics
doncs miga
amb hologrames
doncs jo me recordo
aquesta escena
que la vaig veure
quan s'abasta
la guerra de les Glàxis
l'any 78
que hi ha plogut
i dius
ostres
això queda molt lluny
això queda del segle XXI
però pel final del segle XXI
ja comencen a fer experiments
estan començant a jugar
però
el dia de demà
vés a saber
la bona ciència ficció
cinematogràfica
sempre l'encerta
en aquest cas
doncs
tornem a Star Trek
que són
una
una sèrie de televisió
en la qual
tenien
una base científica
bastant
bastant
forta
sí
i són d'aquestes
sèries de ciència ficció
en les quals
doncs
és possible
és possible
doncs
algun dia
que
arribem a veure
el que es mostren
perquè
doncs
si tenen una base científica
i ara és teoria
el dia de demà
parlem de sèries de ciència ficció
bones
dignes de qualitat
això mateix
no com a Stargate
per exemple
sí
sí
però bé
lo dels Cucs
lo dels Fores de Cucs
possiblement
algun dia
també
sigui realitat
bé
el
Joan Maria Bertran
que ha estat el tècnic
que hem tingut avui
no és estrany
perquè hi ha un
l'han anomenat
en diverses ocasions
ens ha llançat
la sintonia final
del programa
que és precisament
d'una sèrie de televisió
també
en aquest cas
res de ciència ficció
era de ciència
dirigida pel Carl Sagan
el científic que hem fet esment abans
i la música
d'aquesta sèrie
Cosmos
era d'Evangelis
sintonia
que ens diu
que hem de marxar
evidentment
i
ho farem
no abans
sense dir
que ha fet possible
el programa d'avui
en primer lloc
hem tingut el problema
que la Núria Cartanyà
torn a insistir
hem d'agrair
la col·laboració
del Joan Maria avui
amb quatre mans
els controls tècnics
com no
l'Àlex Garcia
que ens ha portat
avui
la seva
manera
de saber
la ciència
les efectes
paranormals
les pel·lícules
moltes gràcies
per col·laborar
per convidar-me
i recordem
que esteu sentint
la repetició
del diumenge
d'aquí dos minuts
comença el Boira
això mateix
ara ve ell
en el seu programa
si no s'ho perdeu
res més
ha estat l'últim programa
el de 2004
us esperem
doncs res
l'any 2005
amb una nova edició
de Redactivitat
fins aleshores
que s'ho passeu
força bé
aquesta és la nostra
adreça electrònica
beta75
arroba
tinet
punt
org
radioactivitat
un programa
de Tarragona Ràdio
produït per
beta75
a la transmissió
a la transmissió
i
young
également
elabilité
revna
a la transmissió
a la transmissió
aleshores
que el
ál结션
de la transmissió
teachings
en样
International
Internet
diumenge
de la resell
a la Again
la dermag
a laeli
es