Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I el tema principal del programa d'avui
també és com un costum de cada any
per aquestes dates, és donar-vos a conèixer
com han anat els trets principals
de la proclamació de la ciutat Pobilla
en guany Palamós i sobretot
la relació de premiats, de guardonats
amb els Premis del Dia de la Sardana
que es donen a conèixer
el motiu d'aquesta proclamació
i que venen a ser una mena de compendi
de recull de gent, de persones, d'entitats
d'empreses fins i tot
que han treballat, treballen
i molts d'ells encara treballaran força temps
al voltant de la sardana
i la dansa tradicional catalana
parlarem de més coses
naturalment una agenda realment extensa
i això que avui només parlarem
per 8 dies, no com a l'anterior programa
que havíem d'avançar coses
per dues setmanes
també més endavant a les notícies
seguirem amb més novetats
discogràfiques
amb actualitat del món
dels esbars
i activitats
dins del món de la sardana
fins i tot innovadores
en alguns casos
tot això combinat
amb la música
per acoblar
en forma de sardana
o no
i com us deia
de la tesa
com ja us avançava
amb aquesta incorporació
a l'equip del programa
del David
per això
ja en parlarem
el seu moment
i comencem com sempre
amb música
en Jordi Paulí
un dels autors contemporanis
amb una obra més reconeguda
per sardanistes
de gustos molt diversos
l'any passat
va decidir
aplegar-ne un disc compacte
la major part
de les seves sardanes
per fer-ho
va convocar
un bon grapat
de músics amics
i va formar
només amb l'objectiu
d'aquest enregistrament
una cobla
que va anomenar
Bohèmia
i podem trobar
els títols més coneguts
d'en Jordi Paulí
i algun altre
no tan divulgat
ara escoltarem
la més antiga
la primera
que va estrenar
l'any 1989
i que va dedicar
a qui va ser
el seu mestre de tenora
en Josep Colomer
és Euterpe
una bona sardana
que inclou
algun passatge
que potser us recordi
alguna pel·lícula
de les clàssiques
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
de ple en l'un dos i seguit
d'aquesta setmana. Ara fa 15 dies
la vila de Palamós, la comarca del Baix Empordà
va ser proclamada per l'obra del Ballet Popular
com a ciutat pubilla de la Sardana
de l'any 2004. Va ser una festa
esplèndida que va comptar amb una nodrida
participació de sardanistes d'arreu
del país. Un dels moments culminants
de totes les proclamacions és quan l'obra del Ballet Popular
anuncia quina serà la població
que l'any següent prendrà relleu del pubillatge.
El dia 25 d'abril es va fer públic
l'elecció de la candidatura de Molins de Rei
per tal de ser anomenada ciutat pubilla de la Sardana
de 2005. Igualment, el 25 d'abril
es van proclamar a Palamós
els guanyadors dels premis i distincions
que anualment atorga l'obra del Ballet Popular
amb motiu del Dia de la Sardana
i també es va divulgar el missatge al món sardanista
que cada any s'encarrega a una destacada
personalitat i que en aquesta ocasió
ha redactat el mestre Antoni Rosmarbà.
Com dèiem, l'obra del Ballet Popular
va donar a conèixer els guardonats
amb els premis i distincions del Dia de la Sardana
durant els actes de proclamació
de la ciutat pubilla de la Sardana
celebrats el dia 25 d'abril a Palamós.
Les persones, entitats i empreses
distingides en guany
les relacionem tot seguit
segons les definicions
elaborades per l'entitat organitzadora.
Són les següents.
La medalla meri sardanista
s'atorga al senyor Joan Roig i Canals de Reus.
Nat el 1928,
ha dedicat grans esforços
en favor de la Sardana
des de la seva joventut,
en especial a Reus
i a les comarques meridionals.
Fó vellador de la Colla Reusenca
i vicepresident
de la secció sardanista
de l'Urfió Reusenc.
Treballa intensament
en la creació
de l'Esbar Montserrat
del Centre de Lectura de Reus.
Presidir el patronat
del Foment de la Sardana
a Reus i comarca,
convertint l'entitat
en una referència
en l'àmbit català.
promoguer el nomenament de Reus
com a ciutat pobilla
i ha estat un dels principals impulsors
de les celebracions dels pobillatges
des de la seva col·laboració
de més de 40 anys
amb l'obra del Vallet Popular,
entitat de la qual
ocupa la vicepresidència.
La medalla al mèrit musical
s'atorga al senyor Jordi Molina
i Manbribes,
compositor instrumentista de tenora
per la seva tasca
constant i obstinada
de donar relleu
a un dels instruments
més emblemàtics de la cobla,
la tenora,
tot obrint un nou camí
com a solista d'aquest instrument,
demostrant la seva versatialitat
i treballant per incorporar-la
a tota mena de formacions,
obrint-la a estils musicals
allunyats de la formació
de cobla clàssica
i donant-la a conèixer
a través de concerts
arreu del món.
Parlem ara de la medalla
al mèrit cívic
que s'atorga
al senyor Josep Poni Sants
d'Eull Puig,
alcalde d'Eull Puig
des de 1987,
diputat del Parlament de Catalunya,
ha estat president
de la Diputació de Lleida
de 1999 a 2003
i del Consell Comarcal
de l'Urgell.
Ha estat membre
de l'agrupament
escolta Ramon Fol
del Consorci Forestal de Catalunya,
del patronat
de la Fira del Teatre de Tàrrega,
de la coordinadora
de centres universitaris
de Lleida
i del Consorci
de Normalització Lingüística.
President i fundador
de l'Escola de Música
de Bell Puig,
creador dels Premis
Valer Serra
de la Cultura Popular
i dels Premis
Esteli Boira
per la distinció
activitats
a favor
de la identitat catalana.
Ha participat
en l'agrupació
sardanista
de Bell Puig
i ha destacat
per una atenció especial
al món de la sardana
des de la seva joventut.
Atenció
que ja es posa
de manifest
per primera vegada
en la proclamació
de Bell Puig
com a ciutat
bovira de la sardana.
També ha donat suport
a la beca
per a joves intèrprets
de coble
Josep Maria Bernat
a Bell Puig.
La medalla
al mèrit
a la dansa
popular i tradicional
catalana
s'atorga
al senyor
Carles de Baslo
i Hernández
mestre de dansa
i deixeble
d'Aureli Campmany
Joan Amades
Felip Blasco
i Josep Ventura
i Llates
estudiós i divulgador
del folclore en general
i especialment
de la dansa
històrica
tradicional
catalana.
Ha estat membre
de dansa
i assessor
a l'esbar
català
de danceres
i a l'esbar
dancera
de la Unió
Occionista
de Catalunya
i ha assessorat
a moltes altres
formacions
arreu de Catalunya.
Com a docent
ha impartit cursets
d'antropologia
etnografia
i folclore
de Catalunya.
Ha catalogat
conservant
un extens patrimoni
documental
i de vestuari.
Després d'aquests
guardons estelars
els Premis
del Dia de la Sardana
encara reconeixeran
moltes altres
persones i entitats.
És el cas
per exemple
dels Premis
a la Continuïtat
que amb motiu
del seu 75è aniversari
s'atorguen
a l'Agrupació
Sardanista de Vic.
L'Agrupació Sardanista
Manlleuenca
la Cobla
la principal
del Llobregat
i la Colla
Rosa Roja
de Barcelona.
I a motiu
del seu 50è aniversari
s'atorguen
també
a l'Agrupació
Sardanista
de Granollers
la Plec d'Anglès
la Plec de Sant Quirza
de Besora
i la Plec de Santa Coloma
de Gramenet.
Els Premis
a la Constància
s'atorguen
als senyors
Ramon Durant
i Ramon
d'Arnacolleta
per la seva
dilatada trajectòria
en la promoció
de la Sardana
a l'Avisbal
de l'Empordà
i al senyor
Ramon Saladrigues
la creació
de la Cobla
juvenil
de Bellpuig
actual
Bellpuig-Cobla.
El senyor
Roger Rull
alcalde
de Benyuls
de la Merenda
per la seva
destacada trajectòria
en la promoció
de la Sardana
a la Catalunya Nord
i a l'entitat
Rosa de Reus
per la seva trajectòria
en la promoció
de la Sardana
a Reus.
El Premi
a la divulgació
de la Sardana
a Internet
s'atorga
a la senyora
Anna Maria Balàs
i el senyor
Vicenç Urpí
pel seu treball
destacat
en la catalogació
del material
sardanista
que es posa
a l'abast
de tothom
a través
de la web
Sardamania.
El Premi
al suport
a la iniciativa
privada
s'atorga
al senyor
Narcís
Legares
i Coromines
de Besalú
president
de l'empresa
Metalquímia.
L'any passat
aquesta empresa
gironina
va editar
el segon
compacte
de la col·lecció
Music
from Catalonia
que recull
música catalana
entre la qual
sardanes
i música
de cobla
que distribueix
com obsequi
els seus clients
d'arreu del món.
Els Premis
als mitjans
de comunicació
s'atorguen
a la senyora
Dolors Busquets
en ocasió
dels 2.000 programes
del programa
Rotllana Oberta
de Catalunya Ràdio
del qual
n'és locutora
des de fa 17 anys.
El programa
Ara i sempre
de Ràdio Rubí
que compleix
25 anys
en antena
amb més de 1.000 emissions
i a la senyora
Rosa Santa Creu
i Vila
de Ripollet
pel programa
que dirigeix
a Ràdio Ripollet
des de fa
més de 20 anys.
Passem ara
els Premis
a les Iniciatives
Renovadores
s'atorguen
a la Cobla
Contemporània
per la seva
aportació festiva
a les ballades
de Sardanes
a la Botxina
per la inclusió
en les seves
audicions didàctiques
per a escoles
de dos espectacles
basats en la Cobla
Compota de Cobla
i 12x11
Audició per a Cobla
S'atorga un Premi
especial
a la Comissió
Organitzadora
de l'Any
de Rides
pel treball
l'encert
i l'originalitat
en la programació
de les activitats
organitzades
amb motiu
del centenari
del compositor.
També hi ha un Premi
a la producció discogràfica
S'atorga
a l'Associació
Músics per a la Cobla
per a la qualitat
del conjunt
de les seves
edicions discogràfiques
dedicades
a Joaquim Serra
Josep Vila i Gàndol
Agustí Borgunyó
i Enric Casals.
Els Premis
a l'edició
d'Estudis
Sardanistes
s'atorguen
a publicacions
de l'abadia
de Montserrat
per a l'edició
del llibre
Juli Guerrata
i Arbois
1875-1925.
El senyor
Lluís Sobiran
autor del llibre
Catalanisme
i Sardanisme
una història compartida
i el senyor
Joan Domanec
i Monèa
autor del llibre
Fèlix Martini
de Comín
i Papi Tallunell
una parella unida
per l'amor
i la música.
Els Premis
del Dia de les Sardanes
lliuraran
en un acte públic
organitzat
per l'obra
del Ballet Popular
que se celebrarà
la tardor vinent
en una data
i un lloc
encara per determinar.
I com ja és tradicional
a Palamós
es va llegir
el missatge
al món sardanista
aquesta vegada
redactat pel mestre
Antonio Rosmarbà
per encàrrec
de l'obra
del Ballet Popular
i diu així
Palamós
ciutat del Baix Empordà
de gran tradició
sardanista
s'engalant avui
com a ciutat
pobilla de la Sardana
i farà gran honor
n'estic segur
el títol
que a partir d'ara
la distingeix.
En ocasió tan solemne
i tan significativa
pel futur de la Sardana
invito els intèrprets
els compositors
com també els ensaires
a enaltir el Sardana
en aquest moment històric
on l'expansió musical
de la nostra dansa
com a element viu
de la nostra cultura
es desenvolupa
en un elevat nivell
de qualitat
seguint el cremí
traçat
pels grans mestres
del passat que foren
l'il·lustre Juli Garreta
de Sant Palau de Guíxols
Enri Morera
Eduard Torbà
Joaquim Serra
i tants d'altres
i que són el bressol
de la música de coble
de tots els temps.
Hereus d'aquesta tradició
m'adreço especialment
a les noves generacions
de músics
perquè no oblidin
les nostres arrels
i siguin capaços
d'inserir-les
amb eficàcia
en la modernitat.
Antonio Rosmarbà
Palamós
25 d'abril
del 2004
I tornem a la música
Manuel Oltre
és un dels autors
que han treballat la música
per a cobrar
més veterans
i també dels més apreciats
per la qualitat
de la seva obra
en aquest terreny
formada per sardanes
peces de concert
i nombrosos
arranjaments
per a esbars.
La seva és una història
un xic curiosa
ja que l'any 1947
quan l'Esbar Montserrat
de Barcelona
decideix muntar
el contrapàs
al de Palau
de Noguena
el seu director musical
el mestre Fons Sabater
no disposava de temps
per fer la instrumentació
i la va confiar
a un dels seus alumnes
Manuel Oltre.
El seu treball
va agradar tant
fins i tot
al mestre Joaquim Serra
que havien encarregat
l'aprovació final
de les partitures
que a partir d'aquell moment
aquesta seria una tasca
habitual
per a Manuel Oltre.
Escoltem un altre
dels arrenjaments
de danses
per a coble
d'aquest autor.
És la contradança
de l'entorn
una magistral versió
de Barcelona
s'encarrega
d'interpretar
de manera impecable.
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
S'encarrega
I anem a veure què no són les propostes per ballar sardanes els propers dies.
I comencem parlant-vos dels aplecs.
Per avui dissabte, 26è aplec de Tuí, a la tarda, a l'esplai León Blum,
amb l'escobla, Ciutat de Girona i Combo Gili.
I també el 40è aplec de Torruella de Montgrí, a la tarda i nit, als jardins de John Lennon,
amb l'escobla, Foment de la Sardana, Marinada i Montgrins.
Demà, diumenge, que és un dels dies més importants de tot l'any pel que fa a aplecs,
potser és el que n'hi hagi més.
El 55è aplec de Caldes de Malavella, per exemple, a matí, tarda, al Parc de la Sardana
i a la nit a la plaça de l'Ajuntament, amb l'escobla, Amoga, Cadaqués i Ciutat de Girona,
i Foment de la Sardana, també.
Al matí, concurs de colles improvisades i homenatge al mestre Lluís Ferrer,
fundador de la Cobla Orquestra Maravella.
El 48è aplec de Barcelona Gràcia, matí, tarda, al Parc Güell,
amb els cobles Montgrins, la principal del Llobregat i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Al matí, concurs de colles improvisades.
Nové aplec de Molins de Rei, matí i tarda, a la plaça de la Llibertat,
amb les cobles Vell Puig-Cobla, Ciutat de Cornellà i Contemporània.
Al matí, concurs de colles improvisades.
També el 24è aplec d'Olesa de Montserrat, matí i tarda, al Parc Municipal,
amb les cobles Juvení Bola de Sabadell, Flama de Farnés i Vila d'Olesa.
I el 50è aplec de Montrón a Taradell, a la tarda, a la plaça de les Albes,
amb les cobles Genizenca i Nova Vallès.
També el 24è aplec de la Torre de l'Espanyol, a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
al Pati de les Escoles, amb les cobles Blanes i Reus.
En cas de mal temps, hi ha local cobert.
No serà l'única aplec a les comarques meditials.
També el 18è aplec Aires Planeix, al pla de Santa Maria, a 2.15 i a 2.15 de la tarda,
a la plaça de l'Església de Sant Ramon.
Les cobles seran la ciutat de Terrassa i Reus Jove.
Hi haurà un dinar popular al centre cívic i, en cas de mal temps,
les farà al pavelló esportiu.
Per dissabte, vinent, dia 15, el 6è aplec de Montpellier.
A la tarda, a l'Esplanada, Charles de Gol, amb les cobles, els Casanovas i Mediterrània.
I el 6è aplec de Barberà del Vallès, tarda i nit, a la plaça del Milenari,
amb les cobles Contemporània, Jovení Bola de Sabadell i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A la nit, concurs de colles improvisades.
Ja el diumenge, diumenge dia 16, el 43è aplec de Figueres, matí i tarda, al Parc del Bosch,
amb les cobles Cadaquea, Ciutat de Girona i Rossinyolets.
Prèviament, dissabte a la nit, s'haurà celebrat el concert del 22è memorial
Francesc Basila, el Teatre Municipal del Jardí, amb les cobles, Ciutat de Girona i Rossinyolets.
I el 15è aplec de Polinyà, matí i tarda, els Plataners, amb les cobles,
Bisbal, Joves, Jovení Bola de Sabadell i Milenària.
Vintè aplec de Sitges, matí i tarda, al Jardí de l'Hort de Can Fals,
amb les cobles Marinada, la principal de Llobregat, Sant Jordi, ciutat de Barcelona i ciutat de Cornellà.
A la tarda, concurs de colles improvisades.
El 35è aplec de Primavera de Torelló, a la tarda, a la plaça de l'Alzinà,
amb les cobles Mediterrània, Jovení Bola de Sabadell, perdó, Jovení Bola de Gremunt i Vellpuig-Cobla.
I el 21è aplec de Tàrrega, matí i tarda, al Pati, amb les cobles, Jovení Bola de Gremunt, Tàrrega i una tercera no especificada.
I l'aplec dels ballaresos, matí i tarda, amb la coble a la principal de Tarragona.
Dos quarts d'una de la tarda, i això sí, una hora diferent,
si ens esteu escoltant en la repetició del diumenge d'aquesta mateixa missió,
en la qual, evidentment, us haureu de situar també en el temps,
de les ballades, els aplecs, els concursos, etcètera.
Si ens escolteu el dissabte, és possible que encara sigueu a temps d'arribar a la ballada,
que en aquests moments s'està celebrant a Salau des de les 12 del migdia,
davant del mercat municipal, amb la coble Reu Jova.
I dissabte vinent, el migdia també, a Vandellós, amb la coble Marina.
A la una de la tarda, a Nulles, amb la coble a la principal de Tarragona.
També a la una, a l'Argentera, amb la coble Miranfont.
A les 6 de la tarda, a Montblanc, a la plaça de l'Ajuntament, amb la coble Vellpuig-Cobla.
A les 7, a Reus, a la plaça dels Ocellets, amb la coble Baix Llobregat.
El diumenge 16, a dos quarts de 12 del matí, a Mas Boquera, al camp de futbol, amb la coble Reu Jova.
I el dijous 13, al dilluns 17, les cobles del col·legi Pare Meñanet i la ciutat de Reus estaran a Roma,
amb motiu de la canonització del Pare Meñanet.
És previst que realitzin diverses actuacions.
I parlem ara de concursos.
Per avui dissabte, a dos quarts de 6 de la tarda, a Vilanova i la Geltrú, al centre parroquial,
el 9è concurs individual de Sardana Reveses, puntuable per al campionat comarcal sud, zona 5, amb la coble Ciutat de Cornellà.
Demà diumenge, diversos concursos.
A dos quarts de 12 del matí, a Badalona, a la plaça dels Països Catalans,
49è concurs de colles, territorial comarques barcelonines i colles lliures, amb la coble Marinada.
També a dos quarts de 12 del migdia, a Torroella de Mongria, el polisportiu Honor C, territorial comarques gironines i colles lliures, amb la coble Bisbal Jova.
A les 12, a Lleida, al pàrquing de la universitat, el 56è concurs nacional de colles sardanistes de les festes de maig,
Honor B, comarcal terraferma i colles lliures, amb la coble Salvamar.
A les 6 de la tarda, Figueres, a la plaça Catalunya, territorial comarques gironines i colles lliures, amb la Bisbal Jova.
I també a les 6 de la tarda, a Sardella, a la plaça de Sant Roc, amb colles lliures, amb la coble Marinada.
I us anunciem un únic concert per avui dissabte, a les 6 de la tarda, a Torroja del Priorat.
Concert de sardanes amb la coble a la principal de Tarragona, dins l'acte de lliurament dels premis dels Jocs Florals.
La nostra extensa agenda d'avui, sobretot pel que fa als aplecs de sardanes d'oportunitats, no en falten.
Ara tornem a la música, una altra vegada una sardana, i serà una composició dels autors més prolífics dels últims anys.
Un autor veterà, però que ha estat en les dècades més recents, quan s'ha dedicat de ple a la creació de sardanes.
Antoni Albor.
D'ell escoltarem una sardana que va dedicar a una colla sardanista de Rubí, i que interpreta la coble Marinada.
És 20 anys de Roses Roges.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I comencem amb les notícies.
Darrerament s'està produint una nova explosió de novetats discogràfiques relacionades amb la coble.
A vegades, algunes tenen motivacions ben especials, com és el cas del disc que la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
han registrat per commemorar les noces de platí de l'agrupació sardanista de Vic.
Deu sardanes i una rapsòdia per a Cobla configuren aquest nou CD
que s'acaba de publicar en el marc de les celebracions
que l'entitat vigatana ha preparat amb motiu dels seus 75 anys d'activitat.
Les peces enregistrades per la formació municipal de la ciutat de Barcelona,
la Cobla-Sant Jordi, sota la batuta de Xavier Pagès,
tenen una relació directa amb l'entitat promotora o amb la ciutat de Vic.
El repertori s'obre amb la sardana escrita per tal de perpetuar aquesta efemèride.
És obra de Joan Jordi Baumala i es titula 75è aniversari de l'agrupació sardanista de Vic.
També s'inclouen obres de Josep Benito i Lucià Mas,
Rafel Zubiracs, Jacint Conill, Francesc Riomalló i Segimont Claveria,
autor que enguany assoleix el seu centenari.
Igualment hi trobem sardanes de Ramon Vilà, Joan Lara, Tomàs Gilimembrado i Josep Casú.
La composició que clou aquest disc es titula Cançó d'Amor a la Llibertat,
que va ser escrita per Francesc Casú per encàrrec de l'agrupació sardanista de Vic.
Porta amb el subtítol Rapsòdia Llequiana per anar més lluny.
Està escrita per a Cobla i Percusió.
Es basa en quatre temes del cantautor de Verges,
Un núvol blanc, Tinc un clavell per tu, Cançó d'Amor a la Llibertat i La gallineta.
És també un homenatge al poeta recentment desaparegut, Miquel Martí i Pol.
I parlem ara de resultats de concursos.
El Campionat de Catalunya ja fa setmanes que és en marxa,
i més concretament el Bàsic d'Honor A.
La màxima categoria està en una fase força emocionant,
sobretot, i entre altres, per la colla de la nostra ciutat, la Tarragona Dança.
Des de l'última emissió de l'1-2 i seguit,
s'han celebrat dos concursos en aquesta categoria, Palamós i Òdena.
A Palamós el concurs va servir per tancar els actes de proclamació de la població
com a ciutat pubilla de la Sardana.
Un concurs molt ben organitzat i atractiu
que va donar aquests resultats pel que fa al Bàsica.
A la primera Sardana, el primer lloc fou per la colla Violetes del Bosc,
de Barcelona, amb tres punts.
El segon, per la Mare Nostrum, de Barcelona, amb sis punts.
El tercer, per a Riallera de Vic, amb onze punts.
El quart, per a Enxaneta, de Barcelona, amb catorze punts.
Cinquè, la Llavor de Montgrí, de Torroella, amb quinze punts.
sisè, Tarragona Dança, de Tarragona, amb 17 punts.
I setè, Nostra Ensenya, de Barcelona, amb 21 punts.
A la segona Sardana, primer, Mare Nostrum, amb quatre punts.
Segon, Violetes del Bosc, cinc.
Tercer, Enxaneta, nou.
Quart, a Llavor del Montgrí, dotze i mig.
Cinquè, Tarragona Dança, catorze i mig.
Zè, Riallera, 17.
I setè, Nostra Ensenya, amb 21 punts.
La següent cita era dissabte passat a Òdena,
també per les colles del grup A del Bàsic d'Honor.
La primera classificació l'encapçala a la colla Violetes del Bosc,
amb quatre punts, seguida per Mare Nostrum, amb cinc punts.
Tercera, Enxaneta, amb nou punts.
Quarta, Riallera, amb dotze.
Cinquè, Nostra Ensenya, amb quinze.
Sisena, Tarragona Dança, amb setze.
I setena, Llavor del Montgrí, amb 21 punts.
I la segona, Sardana, d'Òdena, va portar variacions.
Primer lloc, per la Mare Nostrum, amb tres punts.
Segon, Violetes del Bosc, amb sis.
Tercer, Enxaneta, amb dotze i mig.
Quart, empat entre Nostra Ensenya i Tarragona Dança,
amb catorze punts cadascuna, sisè per la Riallera, amb setze punts,
i setè, Llavor del Montgrí, amb 21 punts.
I tot això vol dir que, de moment,
la classificació general l'encapçala en empatades
les colles Violetes del Bosc i Mare Nostrum, amb quatre punts,
que el tercer lloc és per la Colla Enxaneta, amb nou punts,
el quart per la Riallera, amb tretze,
el cinquè per la Tarragona Dança, amb quinze punts i mig,
el sisè per la Llavor del Montgrí, amb setze punts,
i el setè per la Nostra Ensenya, amb setze punts i mig.
Frec a frec, dons i emoció, ja que passen a la fase final,
les cinc primeres colles, just la posició de la Tarragona Dança,
amb diferències de punts mínimes, per dalt i per baix.
I parlem dels bars, ara.
Aquest cap de setmana se celebra el 19è seminari
de l'agrupament dels bars d'en Saires, a Vallfegona del Ripollès.
Vallfegona és un petit nucli de població de la comarca del Ripollès,
situada en un entorn natural d'un gran valor paisatgístic
i que compta amb un element patrimonial de gran interès,
com és el Vall del Roser,
una dansa característica d'aquest indret
que es balla cada any el segon cap de setmana de maig
amb motiu de la Festa del Roser.
En aquesta població d'en Saires,
i tot coincidint amb la celebració de l'esmentada festa,
l'agrupament dels bars d'en Saires
ha organitzat unes jornades de descoberta i estudi
de les danses tradicionals vives de la comarca.
Avui mateix, aquest matí, a la sala polivalent
de l'Ajuntament de Vallfegona,
Carles de Baseló pronuncia una conferència
sobre la dansa tradicional seguida de col·loqui.
La sessió de la tarda s'obrirà amb una ponència
sobre les danses pròpies de la comarca
a càrrec dels representants
del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès
i a dos quarts de sis de la tarda
tindrà lloc una sessió pràctica
en la qual, d'entre altres,
hi haurà ocasió de dansar
el Vall del Roser de Vallfegona
i el Vall d'es clavells de Ripoll
a càrrec dels propis balladors de cada municipi.
Els actes de demà diumenge
tindran un caire més festiu
ja que els participants intervindran
en una cercavila pels carrers de Vallfegona
acompanyats pels grellers de Cap de Bànol
que es farà al matí
prèvia a la missa de l'Església de la Salut
i a la tarda exhibició del tradicional
Vall del Roser a la plaça de la Vila
amb espectacle musical a càrrec dels nens
de l'escola de Vallfegona
i sardanes amb la cobla Pirineu.
L'Esbar danseire de Calafell
va obrir el passat cap de setmana
les celebracions del 20è aniversari
de la seva fundació
o de la seva refundació
ja que com es va recordar
en l'acte d'inauguració
amb anterioritat a 1984
la dansa tradicional catalana
ja havia estat present a Calafell
de la mà de diferents grups i entitats.
En un teatre auditori municipal
ple de gom a gom
l'entitat va presentar
un seguit de noves coreografies
que van permetre veure sobre l'escenari
no tan sols els grups de danseires infantils i joves
sinó també alguns dels danseires més antics i veterans.
L'escenari va ser compartit
amb l'Esbar danseire del Vendrell.
Durant l'acte es van lliure plaques de reconeixement
a les persones que han ostentat la presidència
de l'Esbar danseire en els darrers 20 anys
Antoni Ill i Helena Pallarès.
També es va tenir un record
per a l'hiat traspassat Josep Païssa
que va ser el primer president.
Segons informa l'Esbar danseire de Calafell
d'aquí a final d'any hi haurà noves activitats
entre elles les tradicionals ballades
a les tres festes majors del municipi
que en guany incorporaran noves danses
allà hi tindran com a convidats
l'Esbar de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès
l'Esbar danseire Sant Martí
i l'Esbar danseire Sant Julià de l'Arbós.
També hi haurà un gran festival de dansa
amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya
en el qual l'Esbar danseire de Calafell
estarà acompanyat per l'Esbar danseire de Rubí.
I acabem parlant de Montblanc.
Com sabreu aquesta població acaba de celebrar la Setmana Medieval
un dels actes emblemàtics de la qual és el Ple Medieval
celebrat divendres al vespre.
En guany aquest ple va acordar dedicar un carrer de la població a Joan Amades
l'estudiós que va situar els fets de la llegenda de Sant Jordi
i el drac a la vila de Montblanc
justament el fet inspirador de tota la festa montblanquina.
Joan Amades, nascut l'any 1890 i mort a Barcelona el 1959
ha estat un dels folcloristes més importants del segle XX
va deixar 400 obres dedicades a les tradicions catalanes
de les quals destaca el monumental Costumari Català
obra de 5 volums d'on es va extreure la llegenda
que dóna origen a la Setmana Medieval.
El carrer de Joan Amades es troba ubicat a la zona de nova urbanització
que s'està fent al damunt de la zona esportiva
just a sobre del camp de futbol.
Aquest serà l'homenatge de la vila de Montblanc
a la persona que sense saber-ho va influir decisivament
en que avui Montblanc tingui la festa de recreació històrica
més important de Catalunya.
I atenció perquè aviat a finals d'aquest mateix mes de maig
Montblanc celebrarà unes jornades d'estudi
sobre un dels seus fills il·lustres
el pintor i ceramista Palau Ferrer
l'obra del qual va tenir una vinculació molt estreta amb la sardana.
Hi haurà una part divulgativa de la seva obra
i una altra festiva amb sardanes en la cobla Reu Jove
i exhibició de colles.
En parlarem en properes programes.
i amb aquesta sintonia encetem l'espai de la relíquia
que com és habitual presenta enregistraments curiosos
o amb un valor històric o documental.
Avui us portem una sardana interpretada
per la cobla Barcelona dels bons temps als anys 50
quan comptava amb el tenor a solista Josep Coll
i la direcció d'en Joaquim Serra.
No tots els enregistraments d'aquell temps
es van arribar a comercialitzar
i força material interessant va quedar als arxius de les discogràfiques
sobretot la Casa Colúmbia
una de les més importants de l'època.
Els anys 60 es van publicar uns quants discos promocionals
per a les emisores de ràdio
alguns els quals tampoc es van posar a la venda.
En les properes setmanes us anem oferint
alguns d'aquests valuosos enregistraments
per a aquesta circumstància especial que hem comentat
i per la qualitat de les versions de la cobla Barcelona.
És el cas d'aquesta sardana del Rausen Lluís Maria Soler
que va instrumentar Joaquim Serra, Vall d'Oreig.
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria Soler
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Lluís Maria
Després, poquet a poquet, ja veurem també que podrem fer més coses.
És el David Alloé. Benvingut.
Bé, gràcies.
Doncs ja va bé començar així amb bon humor,
que no és desconegut pels sardanistes de la ciutat
i pels oïdors del programa,
perquè més d'una vegada hem vingut a parlar de diverses coses
vinculades al món de la sardana.
I és que es tracta d'una persona jove,
però alhora amb una llarguíssima experiència
dins l'àmbit de les colles, sobretot les colles de competició,
però també amb altres terrenys, teatre, canta,
un home d'aquells multiactivistes, diguem-ho així.
I hem aconseguit que ens reservi una estoneta
els dissabtes al migdia aquí al programa
i, com deia, entre altres coses,
s'encarregarà de portar-nos xafraderies.
En tenim, de xafraderies?
Sí. Bueno, primer, moltes gràcies per la presentació.
No sé si me la mereixo, però, bueno,
intentaré, doncs, fer el que bonament pugui
i col·laborar amb vosaltres, a veure com surt la cosa.
Vinga, vinga.
Bueno, en principi, per començar,
tenim avui quatre xafarderies.
La primera, parlar d'un monopoli sardanístic.
No us equivoqueu,
no ens referim en aquesta xafraderia,
el monopoli que alguna colla pugui tenir
pel que fa a campionats ni res d'això.
La darrera iniciativa del grup Tresc
ha estat el disseny d'un monopoli sardanístic
amb aplecs i concursos en lloc de places i carrers,
cobles en lloc d'hotels
i preguntes de cultura sardanista que,
pel que ens han explicat,
els que ja han vist el prototip,
és una passada.
Ara estan buscant finançació
per poder fer una tirada d'uns quants milers d'exemplars,
que és el mínim que els demanem per tirar-ho endavant.
i jugant a ser dolents,
ens preguntem
què deu haver en lloc de la presó?
Ah, pot haver.
Teniu algun suggeriment?
Els companys aquí de...
L'àmbit de la sardana.
Sí.
I ara m'he perdut.
Havies de comprar en comptes de carrers, no?
Sí.
O cases o tot això?
Com anava?
Doncs en lloc d'això,
de comprar hotels o cases,
a plecs i concursos.
Suposo que estarà tot relacionat
amb el món sardanista.
Jo compro la presó.
Té molt bona tirada.
I colles, també es compren colles?
També, suposo.
I ve de dos.
Això ja se fa.
No que l'haver monopoli,
però això ja se fa.
I cal esperar a veure aquest joc,
a veure si té la divulgació
que esperen els nostres amics del Tresc.
Ja tenen l'experiència.
Recordem que van fer un dominó.
Sí.
Un joc de cartes.
El dominó amb els instruments de coble.
Sí.
No, i que va estar força...
Molt xulo.
Sí, sí, sí.
Normalment falten també
els mitjans de distribució.
Exacte.
Perquè com que no hi ha...
Això costa.
I de difusió.
I per això estem nosaltres aquí
per animar tothom.
L'important és que hi hagi idees.
I una altra xafarderia.
possiblement torna a la nit de la sardana.
Doncs sembla que la Federació Sardanista
i el Jordi Puerto
estan en contacte per mirar
de tornar a tirar endavant
la nit de la sardana
en un format similar
al que va tenir un gran èxit
als anys 70 i 80.
Encara hi ha algun detall
per acabar de concretar,
però la cosa pot acabar funcionant.
Tot coincidint amb la reedició
en format CD
dels darrers enregistraments
que van sortir a la llum
llavors en vinil d'aquest concurs.
Veurem com continua la cosa.
Sí, en el seu moment
recordo que algú va criticar
dient que era com un xou,
però amb el sentit més despectiu.
Jo personalment crec
que era una festa positiva
perquè creàvem bien, eh?
Això d'anar triant...
La gent anava votant
cada setmana
a les sardanes
que s'havien estrenat
allà l'any anterior.
Lògicament,
si hi havia la sardana
dedicada al teu poble,
doncs tot el poble
allí votant en massa,
però la veritat és que al final...
Has dit que també feia
una miqueta de referència
a com un format d'Eurovisió, no?
Sí, perquè el que passava més...
El sistema de votacions...
La veritat és que el que passava més
al final
eren les votacions
que feien uns jurats
que triaven
cada una de les emissores
que feien...
que havien seguit
aquestes eliminatòries
i retransmetien en directe
aquella festa de la sardana.
I, doncs, imagineu-vos allí
en aquell concert,
el presentador,
i deia així,
llançant el missatge en l'aire,
doncs, per exemple,
Ràdio Palamós,
doncs, quina votació feu?
i se sentia pels altaveus
la votació pertinent
que havia enregistrat.
Allí de cada lli
semblava que era en directe,
però els mitjans
no són els mateixos
que Eurovisió.
Això, mira,
és una xafaderia, també.
Allò s'havia enregistrat
prèviament,
s'havia enregistrat prèviament.
Però, vaja,
en definitiva,
quedava tot com un xou
en definitiva
i em semblava a mi
amb el sentit més positiu
d'aquesta...
Doncs, a veure si es pot tornar
a repetir aquest xou
i que el digui...
Moltes d'aquelles sardanes
de l'any
són títols
prou populars
a estar a la secció de Relíquies
o no tant?
Hi ha de tot.
Hi ha alguna que sí
i hi ha alguna que no.
Hi havia de tot, eh?
El curiós és que hi havia de tot
en aquell festival.
Molt bé.
Conxidint avui
amb la inauguració
del Fòrum 2004
de Barcelona,
a poc a poc
vam sortir a la llum
els detalls
del que serà
l'espectacle sardanístic
del Fòrum 2004.
Ja està bé, eh?
perquè ningú tenia
la remota idea.
Res, doncs ja tenim
alguna coseta.
La moguda serà
el dia 11 de setembre
i prendran part
fins a 380 d'ensaires.
Encarregats de ballar
i escenificar
al mateix temps
la transformació
de símbols
relacionats amb el Fòrum
i la pau
en un espectacle
que promet
ser tan emotiu
com ho va ser
fa uns anys
de inauguració
dels Jocs Olímpics
que tothom
suposo que té retingut.
Un parell d'assajos
a finals d'agost
i a començaments
de setembre
serviran per posar-ho
tot a punt.
aviat tindrem més informació.
I aquí la Tesa
feia gestos
perquè ella va viure
en un dels Jocs Olímpics.
Sí, sí.
En primera línia.
Ja sí, ja sí.
No, quan ha dit
la transformació
de símbols
he dit
mira una altra vegada
perquè
a la inauguració
dels Jocs Olímpics
ens vam transformar
a les anelles
amb les anelles olímpiques
en un cor.
Aquest any
serà la transformació
seran les dos mans
que és diguéssim
el logotip del fòrum
i llavors es transformarà
un pic a cavi
de les mans
se transformarà
amb el símbol
de la pau.
S'han de fer
els assajos
al mes d'agost?
Sí, el dia 28 d'agost
si no tinc mal entès
i el dia 4 de setembre.
Només dos?
Dos.
Sí, però intensiu
tot el dia.
Els dansaires que vagin
aniran tot el dia.
Imaginau-vos
en pla mes d'agost
assajar.
Sí.
de la manera
que s'escolliran
els dansaires
encara no s'han
d'anir.
En principi
volen que hagi
representació
de tota Catalunya.
Vull dir que
representa Catalunya
també demanant
un mínim
de persones.
O sigui que
tots els dansaires
hem d'anar
allí.
Recordo que
quan als Jocs Olímpics
em sembla que hi va haver
baralles
potser en el més bon sentit
de la paraula
per poder-hi anar.
A més,
hi havia una selecció.
No, és que
d'això no se n'hauria
de parlar un dia
amb molta calma
d'aquells Jocs Olímpics.
Sí, perquè per exemple
a mi no em van deixar sortir.
Exacte.
Com és?
No saps veure-ho.
Però bé.
Per això
se n'hauria de parlar.
Prefereixo no.
Inicialment
recordo que hi havia
un criteri
segons l'edat
o
inclús el pes.
Estèticament també.
El sala i pes.
Sí, sí, sí.
I per aquí
em van atacar a mi.
Però no.
Ho vaig superar.
Era molt d'aquella manera.
Sí, perquè després
vas veure per la tele
que sortia cada...
Deixeu estar.
Hi havia influències.
Sí, sí, sí.
Bé, el teu se'ns acaba.
Llàstima.
Bé, bueno.
La setmana passada
va haver plec de Tarragona.
Sí, sí, sí.
La plec de Tarragona
que va ser
el Parc de Saavedra.
Dir d'aquest plec
que no sé si
és un bon lloc
això
de fer-ho
al Parc de Saavedra
perquè potser
no és un lloc
molt de pas
per la gent
que potser
no sapigués
d'aquest plec, no?
No sé,
a la ubicació antiga
trobo jo
personalment
que potser
és més favorable
perquè
el fet d'estar
a les palmeres
doncs la gent
que surt passejant
i sent la sardana
pot arribar-s'hi.
En canvi
el Saavedra
queda una miqueta
per tant.
Serà un espressament.
Sí.
Vaig trobar també
faltar,
ja aprofito la benentesa,
de potser
un concurs
de colles improvisades
que abans
se'n feien
i això
donava també
molt amb llantillo
per la gent
que hi assistia
en aquest plec
però bueno
veig que
alguna cosa
ens quedarà
pel dissabte que ve
però no per res.
Em dic
com a cosa curiosa
i positiva
que vam poder veure
les novetats
de músics
a la Cobla local
a la principal
de Tarragona
gent jove
que...
Van debutar, no?
No debutar a la Cobla
però sí debutar
a la ciutat
i pràcticament
gairebé, gairebé
debutar a la Cobla.
Ara mig minutet
per arribar a la una.
Ja estem, amics.
Així se'ns ha acabat.
Se'ns ha fet que me torno
perquè això m'ha agradat.
Doncs gràcies per seguir-nos
els que ens heu escoltat
des de casa
o des d'on estigueu
que connecta't a la ràdio
sapigueu que demà
repetició a partir de les 10
i dissabte vinent
a les 12 i una miqueta més
tornarem a ser.
Aquí en directe.
Molt bon dia.
Adéu.