Gràcies.
Fa poques setmanes, la Cobla, la principal de Tarragona,
va tenir la magnífica idea d'homenatjar el compositor tarragoní Joan Juncà i Albert,
recentment traspassat als músics d'aquesta formació,
que des de feia anys havien col·laborat de manera molt estreta amb el mestre,
tot assaigant les seves sardanes abans de ser estrenades,
es van adreçar al casal Tarragoní per tal de preparar algun acte conjuntament.
El cert és que la idea va agradar al casal, però també es va veure
que la importància del mestre a Juncà en diversos àmbits de la música a Tarragona
mereixia que s'impliquessin altres entitats.
Així, sembla que aquest merescudíssim homenatge podria tenir un abast més gran.
Tot plegat encara està a les beceroles, però ens consta
que hi ha ganes de fer alguna activitat amb el nivell que es mereixia.
Aquell home senzill i modest, però un excel·lent músic i persona.
També estem segurs que l'estimació que Joan Juncà tenia per la nostra música
i el fet que la iniciativa hagi sorgit de la cobla de la ciutat
per a que la sardana hi tingui un paper destacat.
Molt bon dia i benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio,
en l'edició que cada dissabte dediquem a la sardana i música per a cobla.
Anomenem el nostre programa un dos i seguit
i avui es l'oferim en directe l'Àngel, la Tessa i el control tècnic
i tenim la Sílvia García.
Com és habitual, després de la reflexió inicial i d'aquesta presentació,
comencem informant-vos dels temes que tractarem fins la una del migdia.
Això serà el sumari.
I un tema que hem anat comentant ja algunes setmanes
i n'haurem de parlar al llarg d'aquest any
és un dels molts aniversaris que es celebren vinculats amb cobles.
El més important pel que fa a l'antiguitat d'aquesta cobla
és el de la principal de Llobregat.
Són 75 anys que ho comemoren i a més a més ho fan de manera força important i imaginativa.
Avui volem dedicar-los al nostre tema, al programa,
i segurament ho farem en propers programes algun altre cop
parlant amb alguns dels capdavanters, dels responsables, representants d'aquesta cobla.
Avui però farem una miqueta d'enllaç entre la seva història i les seves activitats d'ara d'aquest aniversari.
I parlarem, avançarem, també serà un altre tema que caldrà comentar moltes vegades,
la propera ciutat Pobilla, Palamós, ja s'ha donat a conèixer l'esquema
del que segurament serà el programa definitiu de la proclamació d'aquesta ciutat com la ciutat Pobilla.
Parlarem, i ara sí a pilota passada, de les jornades de debat a Sabadell,
celebrades el passat mes de febrer,
i és que els organitzadors han fet una mena de valoració ràpida
de com van anar aquelles jornades.
Parlarem d'una activitat que avui també obre una altra qüestió recorrent
al llarg d'aquest any 2004, serà l'any de l'I,
i que amb la música per a Cobla i les sardanes també tindrà la seva part de responsabilitat.
Avui un concert força important amb la Cobla Mediterrània.
I atenció avui a l'apartat de textos i xafarderies.
I com ja hem avançat, la part musical del programa
estarà dedicada a obres interpretades per la Cobla, la principal del Llobregat,
formació que també protagonitzarà el nostre tema destacat de la setmana.
Serà una selecció musical, no pas antològica,
sinó extreta de les darreres novetats aparegudes al mercat
que han anat a càrrec d'aquesta Cobla.
Si el temps ens ho permet, també tindrem una relíquia
protagonitzada per la principal del Llobregat.
I per començar, una composició signada per Ramon Vilà,
un autor conegut sobretot per les seves sardanes força balladores.
Ocasionalment, però, va elaborar-ne algunes amb més ambició
i fins i tot va guanyar algun concurs musical.
Aquest és el cas de Corts Catalans,
que l'any 1983 obtenia el primer premi del concurs
Francesc Basil de Figueres.
És aquesta que interpreta la principal del Llobregat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I si la setmana passada el nostre tema destacat era la vocació d'una sardana
que havia estat emblemàtica en temps difícils, és la moreneta,
tot recordant el centenari del naixement del seu autor Antoni Carceller,
aquesta vegada enllaçarem una altra commemoració
amb una realitat actual plena de vitalitat y amb un futur prometedor,
dos aspectes que es presenten en uns únics protagonistes.
I ho diem així perquè parlarem d'una cobla, la principal del Llobregat,
que enguany comemora el 75 aniversari de la seva creació.
Ajuntarem, doncs, una vocació a aquesta llarga història
amb les propostes més actuals que promouen els components d'avui dia.
Però comencem pel principi i anem a veure
quina ha estat la trajectòria d'aquesta cobla de primera línia
i que, a més, ja fa anys que mai no falta,
en major o menor mesura, en actuacions a la nostra ciutat.
Els orígens de la cobla cal situar-los en l'orquestra
L'Artística Llobregatana, que aparegué a Cornellà de Llobregat el 1914.
Aquesta era una idea d'en Didac Vilar Prio,
que havia aconseguit de reunir un grup d'entusiastes alumnes
els quals ensenyava música.
La notícia de la creació d'una orquestra local
fou acollida amb gran expectació,
disputant-se la seva presentació a les dues societats,
la Unió Social i la Unió Coral.
Aquesta darrera fou qui la va aconseguir.
Durant 15 anys, del 1914 al 1929,
l'orquestra L'Artística Llobregatana
va tocar per tota la comarca
i ha dut fora dels límits comarcals.
No era estrany que en sorti d'ofici, davant mateix de l'església,
hi hagués una audició de sardanes,
encara que fos amb violins.
Els temps, però, canvien,
i romp una nova manera de fer música.
És el jazz.
Els valls de diumenge agafen un altre aire
i els conjunts de tres o quatre músics
posen fi a les orquestres més nombroses.
Després de difícils dissertacions,
els músics decideixen preparar-se adequadament
i formar una cobla, la Llobregat.
Som a l'any 1929,
concretament al matí d'un diumenge de març de 1929,
a l'escenari de la Unió Social de Cornellà,
quan s'estrenava la cobla Orquestra Llobregat.
La incorporació d'en Salvador Plasència,
com a segon tenor procedent de la cobla Catalònia,
i la seva entusiasta insistència
va fer que la cobla obtingués el seu nom definitiu,
la principal del Llobregat.
I poca cosa es pot dir del període 1936-39.
Les formacions musicals foren, com altres coses,
col·lectivitzades i desaparegueren els conjunts modestos.
Els anys de la represa també són difícils,
encara que la guerra no va causar estralls
entre els membres de la cobla.
La manca de músics fa que la cobla
tingui fortes reestructuracions.
Jaume Vilà i Mèlic passen necessàriament al contrabaix,
i Joan Turo, al trombó.
La plaça de Tibla la va ocupant progressivament
en Ferran Blanc, procedent de la banda municipal de Barcelona.
No triga gaire Ferran Blanc d'ocupar la plaça definitiva de Tibla.
Música excel·lent, elevar la qualitat del conjunt.
La cobla exigeix una dura disciplina d'assaig,
i la figura del que era conegut com Adnando Blanc
destacava per les seves obligades.
L'any 1951, l'Agrupació Cultural Folklòrica
organitza una ballada especial a la plaça de Sant Jaume
per presentar la nova formació de la cobla.
El Flaviol entrava en Josep Vilà i Figueres,
fill de Jaume Vilà i Mèlic,
que ja havia tocat a la cobla Canigó
i que a partir d'aquell moment seria l'ànima de la cobla.
És una època de nombroses audicions de sardanes
i de festivals de ballets, especialment amb les bàrbar de Gué.
La cobla comença a fer tímides sortides fora del país.
Els dies 11 i 12 d'octubre de 1962
tocaven a Madrid,
a benefici dels damnificats de les inundacions del Vallès,
i l'any següent acompanyaven les bàrbar Montseny amb un paller.
El 1966, en Vallès de Catalunya,
actuaven a Seret.
Són, però, en època de decisives transformacions.
Josep Colomer, músic de la banda municipal de Barcelona,
entra de primer tenora
i emprèn una tasca de preparar
un dels fills d'en Jaume Vilà i Mèlic,
en Jaume Vilà Figueres.
Aquest entra més tard a la cobla,
al costat del seu mestre.
L'empenta que en el seu moment propicia l'entrada d'Àngel Pont
en ocupar la plaça de Primitibles indiscutible.
I ja l'any 1974, el 24 d'octubre,
al camp del Futbol Club Barcelona,
Jaume Vilà Figueres és el primer tenor.
La cobla coneix actuacions notables,
concerts al Palau de la Música,
al Saló del Tinell,
al Gran Teatre del Liceu,
al Palau de les Nacions,
al Palauet al Bènic,
festivals de ballets,
fent costat esbars com el Lluís Millet,
el Sant Martí,
el de Vilavella,
el Gaudí,
els Jocs Plurals de la Llengua Catalana,
celebrats a Múnica el 1977,
a les Setmanes Catalanes de Berlín el 1978.
I aquest és el moment de gran expansió dels esbars
a partir del primer congrés de cultura popular i tradicional,
del 1981-1983.
Les sortides per arreu d'Europa
amb els principals esbars s'ho vintegen,
fent de la cobla a la principal del Llobregat
una formació especialitzada
en l'acompanyament d'aquestes formacions.
Des de l'any 1979 i fins a l'actualitat,
la cobla aconsegueix mantenir-se
entre les destacades del país
gràcies a la direcció de Josep Vilà
i a la qualitat dels músics que n'han anat formant part.
A més de ballades i a plecs,
alguns d'aquests de força anomenada,
es converteix en la cobla desitjada
per la majoria dels bars d'enseires a Catalunya,
col·laborant amb ells tant en teatres catalans
com en nombroses sortides a l'estranger.
A Tarragona, la principal del Llobregat
és una col·laboradora habitual dels esbars Santa Tecla
i d'enseire de Tarragona.
Per als primers, acostuma-se també
l'intèrpret habitual del retaule de Santa Tecla
i aquest any passat també va iniciar
l'acompanyament musical de les contalles de Sant Magí.
La nostra protagonista d'avui,
la cobla, la principal del Llobregat,
ha arribat al moment de la commemoració del 75 aniversari
en un moment de qualitat excel·lent,
el millor de tota la seva història,
plena de voluntat de fer coses noves,
de seguir acompanyant els bars
i fent ballar gent pels pobles.
La commemoració s'està portant a terme
amb actes i iniciatives prou originals
i que en tot cas demostren la vitalitat
d'aquest conjunt de músics.
Entre altres coses,
van encarregar el logotip de l'aniversari
a Josep Maria Trias,
dissenyador que ha realitzat els logos
de TV3 i del RAC, entre molts altres.
Han fitxat un nou i prestigiós director,
Alfred Canyamero,
que segur que aportarà noves visions
a la tasca dels músics.
Darrerament han pogut parlar
d'estrenes d'obres escrites expressament per a ells,
i que són objecte d'una campanya
de recollida de signatures
per sol·licitar la Creu de Sant Jordi
per a la Cobla
com a reconeixement definitiu
a la seva trajectòria
estretament vinculada
a la música tradicional del país.
I sortosament ens caldrà seguir parlant
de la principal del Llobregat en el futur.
De moment, com a notícia més immediata,
anunciem un concert predissabte vinent
a Cornellà del Llobregat,
en homenatge a Josep Colomer i Rivera,
un dels grans tenores que ha donat el país,
no només com a intèrpret,
sinó més aviat com a rellevant pedagog.
A la principal del Llobregat
hi va estar del 1966 fins al 1980.
Finalment, recordem que,
com ja hem avançat en algun programa anterior,
dos dels compositors catalans més importants,
compositors i directors,
i més importants actualment a Catalunya,
han escrit 100 les obres
amb motiu del 75 aniversari
de la principal del Llobregat.
Ens referim a Antoni Rosmarbà,
que va composar la sardana ofrena d'aniversari,
i a Salvador Brutons,
que ha fet una obra commemorativa
que porta per nom al Llobregat.
La primera peça es va donar a conèixer
el passat dia 6 al Palau de la Música Catalana,
dins el cicle Cobla, Cor i Dansa,
amb Antoni Rosmarbà,
dirigint la principal del Llobregat.
I en el mateix marc,
aquest dilluns tindrà lloc l'estrena
de la composició de Salvador Brutons,
en la primera sessió del cicle
Concert de Tarda al Palau.
Aquestes dues obres seran enregistrades
el proper mes d'abril
i formaran part del CD
que la principal del Llobregat
editarà amb motiu del seu 75è aniversari.
D'altra banda, també cal remarcar
que el passat dia 14 de març,
al matí, aquesta Cobla va oferir
una ballada extraordinària
a Cornellà de Llobregat,
en la qual es van aplegar
excomponents d'aquesta formació,
com Jaume Vilà i Jordi León,
entre molts altres instrumentistes.
I han vist com Jaume Vilà i Mèlic
va ser un nom importantíssim
per a la Cobla,
la principal del Llobregat.
A més d'instrumentista i director de Cobla,
va escriure un bon nombre de sardanes,
generalment de caire popular,
que la principal sempre ha procurat divulgar.
No fa massa va treure al carrer
un disc antològic amb sardanes
de qui acostumava a signar com Javimel,
utilitzant la primera síl·laba
del seu nom i els dos cognoms.
era una mena d'assignatura pendent
envers un autor que mereixia
una major difusió.
Ara us proposem escoltar
una d'aquelles sardanes.
És, abans sempre, fins al cim,
que l'any 1972 Jaume Vilà i Mèlic
va dedicar als sardanistes
de la seva ciutat, Cornellà,
i sobretot a la Cobla,
la principal del Llobregat.
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
i Mèlic
A punt d'arribar als dos quarts,
dos quarts d'una del migdia,
esteu a la sintonia de Tarragona Ràdio,
i els dissabtes, entre les 12 i una miqueta més,
i la 1, doncs us parlem de sardanes,
de música per a Cobla i d'esbars.
I ara, ara el moment de la nostra agenda d'activitats.
Comencem amb els aplecs per demà, diumenge,
un aplec en primer lloc ben lluny,
a la Catalunya Nord,
aplec de Trullars, a la tarda a la Sala Polivalent,
amb les cobles als Casanovas i Milenària.
També el trentè, aplec de Calonja.
Enguany també és la plec de plecs de les comarques gironines.
Matí, tarda i nit, als Jardins del Castell.
Amb les cobles, vaig a Empordà, Cadaqués i Ciutat de Girona.
També el trenta-dosè, aplec del Masnou.
A la tarda, a la plaça de Marcelino Montell,
amb concurs de colles improvisades,
i l'actuació de les cobles,
Joveníbole Sabadell, Marinada i la principal de Llobregat.
I el vintidósè, aplec de Manresa.
A la tarda, al passeig de Pere III, davant del casino.
Amb les cobles, Ciutat de Cornellà,
Ciutat de Manresa i Vell Puig-Cobla.
Val la pena apuntar que, veient com està el temps,
almenys avui dissabte està plovent,
val la pena que estigueu atents a les guies de plecs
on s'indiquen els llocs alternatius
en cas de mal temps a cada un d'aquests de plecs.
Anem ara a avançar-vos els del proper cap de setmana.
El diumenge, dia 4,
el setè, aplec de Sant Llorenç, de Salanca.
A la Catalunya Nord, a la tarda,
a la sala polivalent, amb les cobles,
els Tres Vents i Milenària.
El 23è, aplec d'Arenys de Mar,
matí i tarda, al Parc de la Verge de Lourdes,
amb les cobles Foment de la Sardana,
Jovení, Bola de Sabadell i Montgrins.
El 64è, aplec del Mercat del Ram a Vic,
a la tarda, a la plaça Major,
amb les cobles, Ciutat de Girona, Costa Brava
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I el primer, aplec de Foix, a Covelles,
matí i tarda, a l'espai natural
de la desembocadura del riu Foix,
amb les cobles, Mediterrània,
la principal del Llobregat
i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
amb concurs de colles improvisades.
I passem a ballada de sardanes.
Demà, diumenge, si el temps ho permet,
a les 12 del migdia, al Vendrell,
a la plaça Nova, amb la cobla Reu Jove,
cluenda del curs de sardanes a les escoles.
Hi haurà, en Galop, presentació
dels instrumentistes de la cobla
i sardanes de set tirades.
I també una ballada per demà,
a la una del migdia, a l'Albi,
amb la cobla per a Mañanet.
Dumenge vinent, al migdia,
al sanatori Villablanca, també amb la cobla per a Mañanet.
I a les 12 del migdia, a Tarragona,
al pla de la catedral,
amb la cobla Reus Jove.
Parlem de concursos.
Demà, diumenge, a les 11 del matí, a Barcelona,
al parc de l'Escorciador,
un concurs per a colles lliures,
amb la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Pel que fa, el diumenge, dia 4,
a les 12 del migdia,
un concurs a Palau Solità i plegamants,
a la plaça Dura del Mercat,
un orcer i colles lliures,
amb la cobla Ciutat de Mataró.
I un concert per demà, diumenge,
a les 12 del migdia,
a què a Tarragona, a l'antiga audiència,
amb la cobla per a Mañanet, femenina,
serà un petit concert en el marc de les pinzellades musicals
que promou la Diputació de Tarragona.
I parlem ara d'esvars,
per avui dissabte 27 a les 7 de la tarda,
a Tarragona,
festa del 22è aniversari de l'esvars d'en Saire de Tarragona.
A les 7 de la tarda s'oferirà un espectacle de danses catalanes.
A la mitja part es farà la proclamació de la pubilla de l'esvars
durant l'any 2004 amb imposició de la banda
per part de la pubilla del 2003 i lliurement d'obsequis.
L'acompanyament musical anirà a càrrec del grup Cooperativa Folk.
I val la pena apuntar que no ho havíem inclòs en el guió,
ens n'hem adonat que aquest festival d'aniversari
de l'esvars d'en Saire de Tarragona,
que serà avui a les 7 de la tarda,
serà el Teatre Metropol.
Val la pena anunciar-ho per a tothom qui estigui interessat.
Per cert, demà diumenge a les 12 del migdia
hi haurà la missa d'aniversari a l'església parroquial de Sant Joan Baptista.
Tot seguit, inauguració d'una exposició de fotografies
sobre els d'en Saires del període 1982-1985.
Finalment, al migdia, dinar de germà a l'hotel Ciutat de Tarragona
i lliurement dels trofeus dels campionats socials.
I bona idea, la Silvia sempre a punt,
el nostre control de so ens recorda,
perquè us recordem a tots vosaltres,
el canvi d'hora avui caldrà avançar als rellotges una horeta
i això vol dir que no només tindrem una hora menys
per dormir aquesta nit, sinó que demà caldrà estar atents
als que vulgueu anar a alguna activitat com aquesta
que us hem anunciat ara mateix,
doncs tingueu en compte això, que és canvi d'hora.
Tornem ara a la música.
La principal del Llobregat sempre ha estat un excel·lent coble,
per això és habitual veure-la actuar
en els millors aplecs i les més prestigioses sales de concert.
Però ja hem dit que també s'ha significat
en l'acompanyament dels bars,
una tasca compromesa que poques cobles aconsegueixen dominar,
com ho fa la nostra protagonista d'avui.
Entre altres grups amb els quals ha col·laborat sovint
hi ha el prestigiós esbar d'en Saire de Rubí.
Per ell van registrar fa pocs anys un disc excepcional
amb música del pianista Manuel Camp,
on a més la coble s'integra magníficament
amb altres formacions instrumentals i vocals.
Una de les obres que inclou aquest àlbum doble
és una versió del Canigó,
basada en el text de Bar de Gué,
del qual ja hem escoltat algun fragment en anteriors programes.
Ara us oferim els tres darrers temps de Canigó,
el cant de les fades, el cant final
i la repetició de l'obertura.
Amb la principal del Llobregat
hi podrem sentir un quintet de corda,
la coral Sant Jordi i el mateix autor,
Manuel Camp, al piano.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
i la repetició de l'obertura.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tornem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ja a punt d'arribar l'una de la tarda,
amb aquesta música que amb els dos tibles
la sardana ens recorda dues cosines discutint-se
aquesta, podríem dir, que és la història d'aquesta sardana
El recordo com és que recordeu avançar l'hora aquesta nit
de cara a demà, que no arribeu fora d'hora
Sobretot si voleu escoltar la repetició d'aquest programa
que és demà a les 10
En aquesta mateixa cinturia
Però si no, nosaltres tornem dissabte vinent en directe a les 12 del migdia
Doncs que ho passeu molt bé, molt bona setmana
Fins demà!