Diumenge 15 d'agost de 2004. Comencem.
Habaneras desde el balcón.
Desde que estuve niña en La Habana, no se me puede olvidar.
Tan tocadiza ante mi ventana, tan fija lejana, que aquella mañana pude contemplar.
Las olas de la caleta, que es plata quieta, rompían contra las rotas de aquel paseo,
el bamboleo de aquellas botas, que allí le llaman el malecón.
Había coches de caballos y era por mayor.
Sonaban por la Alameda, por Puerta Tierra, y me traían, ay tierra mía, desde mi Cádiz el mismo sol.
El son de los puertos, dulzor de guayaba, calabaza puertos, y aún pregunto quién me lo cantaba.
Tengo un amor en La Habana, y el otro en Andalucía, no te he visto yo a ti tierra mía,
más cerca que la mañana, que apareció en mi ventana, de La Habana al colonial.
Tocadiz, la catedral, la viña y el mentidero, y verán que no exagero.
Si al cantar la habanera repito, La Habana es Cádiz con más negritos, Cádiz en La Habana con más salero.
Verán que tengo mi alma en La Habana, No se me puede olvidar.
Canto un tango y es una habanera, La misma manera,
Tan dulce y galana, Y el mismo compás.
Y yo Cádiz te dedico, y te lo explico.
Porque te canto este tango, que sabe a mando, de esta manera, de esta habanera,
de piñaca y de carnaval, son de chigota, sabor de melaza.
Cuánta na muy rota, que lo canta, y a un coro en la plaza.
Tengo un amor en La Habana, y el otro en Andalucía,
No te he visto y a ti, tierra mía, más cerca que la mañana,
Y apareció en mi ventana, de La Habana colonial.
Tocadiz, la catedral, la viña y el mentidero, y verán que no exagero.
Si al cantar la habanera, repito, La Habana es Cádiz, con más regrito,
Cádiz en La Habana, con los alegros.
Hem sentit a Habaneras de Cádiz, d'Antonio Burgos i Carlos Cano,
cantada pel grup d'habaneras L'Empordanet.
Els mateixos ens ofereixen un bolero son d'uns dels grans músics cubans,
Sindo Garay. Al titol, La Tarde.
La luz que en tus ojos arde,
Si los abres amanece,
Y si los cierres parece
Que va cayendo la tarde
Y si los cierres parece
Que va cayendo la tarde
Y si los cierres parece
La luz que en tus ojos arde
La luz que en tus ojos arde
Si los abres amanece
Y si los cierres parece
Que va cayendo la tarde
Y si los cierres parece
Que va cayendo la tarde
Las penas que a mí me matan
Son tantas que se atropellan
Y me maltratan
Y me maltratan
Sin piedad
Las penas que a mí me matan
Son tantas que se atropellan
Y me maltratan
Sin piedad
Y me maltratan
Y me maltratan
Y por eso no me matan
Las penas que a mí me matan
Son tantas que se atropellan
Y como de matarme nada
Se agulpan unas a otras
Y por eso no me matan
L'Empordané es va crear l'any 2003
Són quatre components
amb una estructura vocal de tres veus greus
i una cobertura musical de dues guitarras
Dos components varen formar el duet Amfora
Un altre va ser cofundador del grup Els Cremats
I al qual Castor Pérez
Va formar part del grup Orvó Històric
I del duet
És també compositor d'algúnes hamaneras
Com aquesta amb lletra de Gloria Cruz
Vestida de nit
Pinto les notes
D'una vanera
Blava com l'aigua
D'un marentí
Blanca de suma
Dolça com l'aire
Gris de gavina
Daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge
Per cercar
Cers els paraules
Doltin
Complin els versos
Sens hineini
Són el sen vor Zed
Els dins m'abrassa
Sento com calla
El vent s'emforça
Tot l'horitzó
M'agradaria fer-me escàter i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes d'un passat.
D'aquell món d'enyorances, amor i calma,
per fumar de lluna, foc i roc.
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guani de palmeres el record.
Escampant amb canyella totes les cames
i amb petxilles fent-lis un braçó.
Els fets en parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara forts i valents,
políceps de xarxa, herons de tempesta,
amics del bon temps.
M'agradaria fer-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me.
la gent que volen escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-te-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me escoltar-me esc
Finsons i tardes del passat d'aquell món d'enyorances,
amor i calma per fumar de lluna, foc i roc.
Si pogués enfilar-me a la onada més alta
i guarni de palmeres el record.
Escampant amb canyella totes les cales
i amb pagines fer-lis un braçó.
I amb pagines fer-lis un braçó.
Ja salen del puerto la tempestad, la sirena, arria la vela...
Aquests són alguns dels títols de l'Havanera,
que sentirem cantada per l'Empordanet.
Es canta tradicionalment al País Basc,
però alguns de vosaltres de segur que la coneixeu també.
Desconeixem l'autor.
Ja salen del puerto.
Ja salen del puerto i se van a la mar.
Va a la mar, Van a la mar, Van a la mar, Van a la mar...
Preparen los remos que vais a a bogar...
Vais a bogar, Vais a bogar, Vais a bogar...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dels catalans que arribàrem a Cuba durant l'època colonial buscant un canvi de vida,
no tots varen aconseguir el seu objectiu.
Molts tornàvem amb les butxaques buides, d'altres, amb més sort, ho feien amb una fortuna considerable, disposats a gaudir de les seves rendes.
eren els anomenats els indians.
Aquest és el nom del CD que estem escoltant de l'Empordanet sortit recentment al mercat
i també el títol de la rumbasson que ens interpreten, d'autor desconegut, Los Indianos.

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
La Habana se llama Elena!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
La Habana se llama Elena!
Elena se llama!
Y cambio su nombre Elena!
Por el de Habana!
Y cambio su nombre Elena!
Por el de Habana!
A Habana!
Javier Montsalvatge va a recollir aquesta habanera que ens arriba interpretada per l'Empordanet.
La segona part es una guaracha del 1885 de José Jiménez.
una habanera d'autor desconegut.
El abanico.
acá.
Marquau!
Quédale?
Justoming de Translul,
Can
!
La Escola basta detering de las
soreales
De lo bueno, lo fino, de lo mejor, lo superior.
Si el sol os molesta un poco con su resplandor,
cómprate un abanico o un quitasol o un quitasol.
Que un abanico sirve, ¿sabéis para qué?
Para cubrir el rostro a una mujer.
Y si con disimulo sabéis mirar, por entre las varillas del abanico veréis la mar.
Son tus ojos, mulata bien mío, dos luceros que embriagan mi pecho.
Yo no puedo vivir satisfecho, si me niegas ingrata tu amor.
Yo te adoro, mujer celestial.
Por ti sufro, por ti muero, por ti siento un amor verdadero.
Un amor que no tienes.
Ay, mulata, yo te quiero, te idolado, te venero, mi cariño es verdadero.
Mulata, dame tu amor.
Mulata, yo te quiero, te idolado, te venero, mi cariño es verdadero.
Mulata, dame tu amor.
Mulata, dame tu amor, pero trigueña, te quiero y muero por ti.
Ay, chatita, dame tu amor.
Da, dame tu amor.
El control Sílvia us ha parlat ja bé.
El control Sílvia us ha parlat ja bé.
Us desitgem bones festes de Sant Magí.
I, esclar, que us esperem el diumenge a dos quarts de 10 del matí a Tarragona Ràdio.
Mientras el alba naciente surgió por el horizonte, bañándonos con su luz, ella me habló en la bahía, con el viento en libertad, de callos y de manglares, de guajiros y palmares, voy así de su amor.
Gracias por ver el video.