La revista Vilafranquina La Fura va dedicar la setmana passada
una part del seu editorial a la Diada Casellera de Tots Sants.
L'article, lògicament, comença elogiant l'intent
de la torre de nou en folra dels castellers de Vilafranca,
però més tard també comenta l'actuació de les colles convidades.
En concret, i llegeixo literalment,
l'editorial parla de la constatació que els capgrossos de Mataró
s'han convertit en una magnífica colla de nou
i que, per tant, els flamants administradors
de la festa major de Vilafranca del 2005
ja es poden plantejar com a legítims substituts
dels maleducats, insultants i menys preables minyons a Terrassa,
els quals Vilafranca es va donar un xec en blanc,
ara ha fet 20 anys, i que s'han cobrat
amb una absència total de cortesia i savoir-faire.
Déu-n'hi-do.
Tothom és lliure d'opinar el que vulgui
i d'expressar-ho de la manera com vulgui.
Ara bé, sempre sense sobrepassar uns mínims d'educació.
Podem discutir si els capgrossos
es mereixen l'oportunitat d'actuar el 30 d'agost.
Podem discutir fins i tot
si l'actitud d'alguns castellers de Minyons
en algun Sant Fèlix ha estat adequada,
però és absolutament desproporcionat
qualificar els de Terrassa com a menys preables.
Possiblement no està bé criticar altres companys
dels mitjans de comunicació
i segurament nosaltres som els menys indicats,
però també seria bé que en una setmana
en què tots parlem del periodisme casteller
ens en recordem tots plegats d'una cosa fonamental,
el codi de Antològic.
Bona tarda, comença el Toc de Castell.
Benvinguts al Toc de Castell
al programa d'informació castellera de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Avui us oferim el 21è i penúltim programa
d'aquesta tretzena temporada.
Què farem des d'ara fins a les dues al migdia?
Candela Oller, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
Què tractarem avui?
Doncs en primer lloc conversarem a l'estudiu de Tarragona Ràdio
amb el periodista Guillermo Soler,
que acaba de publicar el seu llibre
El periodisme casteller, un cas d'identitat.
Amb ell parlarem del passat, present i futur
de la relació dels mitjans de comunicació i castells.
El cap de colla dels Xics de Granollers, Sergi Serra,
ens explicarà si els del Vallès Oriental
portaran a plaça dos castells d'avui.
En la mateixa diada, els minyons de Terrassa
volen tirar un castell de nou pisos.
Sabrem què volen fer les colles
en les altres actuacions destacades del cap de setmana.
Així farem la prèvia de les diades
de Sabadell, Lleida i Altafulla.
Aquesta setmana hem visitat un assaig
dels ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cap a tres quarts de dues
intentarem saber, en forma de reportatge,
com funciona una colla universitària.
I com cada dissabte, els últims minuts del programa
seran per Josep Maria Salvador
i la seva secció a toc de gralla.
Avui escoltarem les músiques
de la Festa Major de Sitges a ritme de Dixi.
Tot això gràcies a l'equip del programa
amb Josep Maria Salvador, Jordi Sorinyà, Candela Ollé,
la participació especial d'Àlex García
i Núria Cartanya als controls tècnics.
Exactament la 1 i 9 minuts.
Una pausa i arrenquem.
Sabia vostè que Rapsol IPF
patrocina un cop més
la 15a edició del concurs fotogràfic
El fet castellet?
Un concurs dedicat a joves d'entre 16 i 35 anys.
Rapsol IPF dona suport a la cultura de la ciutat.
Rapsol IPF
amb els castells de Tarragona.
A Tarragona Ràdio
Toc de Castell
Aquest dijous a les 8 del vespre
es va presentar al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona
el llibre escrit pel periodista Guillermo Soler
Un periodisme casteller, un cas d'identitat
editat per Arrol Editors
i l'empresa municipal dels mitjans de comunicació de Tarragona.
Ara parlarem amb el seu autor, amb el Guillermo Soler,
però que sàpiguen tots els oients del Toc de Castell
que poden aconseguir aquest llibre
de dues camins.
Una anant a la llibreria a comprar-lo
i de l'altra trucant al 977-24-4767
al telèfon del directe del programa
977-24-4767
deixant el vostre nom
i entre totes les persones que hagueu trucat
sortejarem un exemplar d'aquest llibre.
Un periodisme casteller,
el periodisme casteller, un cas d'identitat.
Guillermo Soler, què tal? Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Després de tres anys...
Bona tarda, relativa, però bona.
Encara és el matí.
És l'hora ximpla, que és l'impàs entre la...
Bueno, és l'hora castellera,
o sigui que és abans de dinar
i per tant és migdia matí.
Però a l'hora castellera, a les 4 de la tarda,
encara no han dinat de vegades.
Sí, per això, per això.
Portem el temps canviat nosaltres.
En les diferents entrevistes
i en la presentació d'aquest llibre,
el Guillermo Casteller defensa
com a principal eix, potser,
la professionalització del periodisme castellera.
En aquest llibre, el Guillermo parla de passat, present,
també s'arrisca a fer una possible prospecció
del futur del periodisme casteller.
Possiblement, aquest,
l'evolució d'una professionalització
durant tots aquests anys
és el tret més destacat?
Sí, jo crec que sí que és un dels trets
i jo crec que sí que hi ha hagut,
sobretot en els últims 15 anys,
del 90 cap aquí, per dir-ho d'alguna manera,
hi ha hagut aquest procés de professionalització
que no s'ha acabat de completar,
que és normal que no s'hagi completat
perquè al mateix temps hi ha hagut un procés
de creixement, no?
És a dir, abans, fa 15 anys,
hi havia un número X de mitjans
que parlaven de castells
i amb el boom geogràfic, evidentment,
comença a haver molts més mitjans
que parlen de castells
i el procés, en molts casos, a més,
és lògic, és que el primer
que en un mitjà parla de castells
no és un professional de la casa,
sinó que és una persona que li agrada
i que s'ofereix, d'alguna manera, per fer-ho.
Això és normal i no és criticable,
ni molt menys, al contrari.
El que sí que és cert és que
jo crec que aquest procés ha d'acabar
portant a que, especialment en aquells mitjans
que li donen una certa llevan-se als castells,
o que li haurien de donar i no li donen,
però que li haurien de donar,
el procés, finalment,
jo crec que ha de portar
a que sigui un professional,
i si pot ser,
l'ideal és per mi,
és que sigui de la casa,
o força vinculat a la casa,
que tingui un marge de maniobra dins la casa,
el que s'ocupi de la informació castellera.
Com fem actualment
els diferents mitjans d'informació castellera?
Bé, malament, regular?
Jo crec que bé.
Bé, hi ha gent que ho fa molt malament,
però tampoc no ho direm.
Jo crec que en general es fa bé,
en general es fa millor
que fa 20 anys de forma claríssima,
jo crec que en aquest sentit
s'ha avançat moltíssim,
i tampoc no és una crítica
a la gent que ho feia fa 20 anys,
és simplement una qüestió de canvi d'expectatives,
tant per part del públic
com per part de les empreses,
fins a cert punt.
I jo crec que sí que es fa
una bona informació castellera,
que tot i això també és millorable,
i que encara té moltes llacunes
i molts terrenys
que no estan prou explotats.
És a dir, jo crec que els castells
són un dels fenòmens
que trobem aquí a casa nostra.
Per exemple,
per un periodista local de Tarragona,
jo crec que fer castells
si s'ho agafa amb ganes,
és del millor que li pot passar,
perquè és de les coses
més divertides que es poden fer.
Més divertides
quan els castells són divertits,
però també més divertides
quan tu com a periodista
pots fer moltes coses amb els castells,
pots jugar molt amb els castells,
i pot ser molt gratificant.
I crec que de tot en a més,
és això,
encara no estem fent
moltes coses que podríem fer
i que ens fa paresa,
a vegades no tenim prou imaginació,
i a vegades també ens topem
amb que sembla que si fas segons què,
doncs estiguis fent coses
que no són massa ben vistes.
Possiblement,
perdó, en Guillem,
això es deu al que parles
amb una part de la llibre
que es diu
Cuo Vadis,
a part de Casteller cap a on vas,
que possiblement
al periodisme que se llege
com a bloc,
com a forma de periodisme,
li falta trobar el seu model,
el seu estil propi.
Sí, això és evident,
és a dir,
el periodisme castellano
no té un model massa clar,
perquè,
per una banda,
se suposa que els castells
són cultura,
o es diu que els castells
són cultura,
evidentment,
el periodisme castellano
té res a veure
amb el periodisme cultural,
menys encara
amb el periodisme de cultura popular,
si és que existeix.
És a dir,
si existeix un periodisme
sardanístic,
que en principi deu existir,
perquè si hi ha un programa
a TV3,
deu ser que hi ha algú
que s'hi dedica,
no té absolutament res
a veure amb el periodisme castellano.
I el que s'hi assembla més
és el model esportiu,
però a banda que hi ha
una certa resistència
a acceptar-lo plenament,
crec que tampoc no es té
per què acceptar plenament,
perquè els castells
jo crec que no són esport.
O sigui,
no crec que siguin només esport,
crec que són molt més que esport,
per tant,
si apliques com una fotocòpia
al periodisme esportiu,
faràs un bon periodisme castellano,
de fet,
la majoria del bon periodisme castellano
que es fa
té molt a veure
amb el bon periodisme esportiu,
però a la fotocòpia
que estaràs fent
o a la foto que estaràs fent
t'hi queden coses fora
que les has de rescatar
utilitzant jo crec
que altres models.
La gràcia seria
que al final
s'aconseguís
generar un model
més propi,
que recollís
d'uns i altres
allò que ens interessa.
Un model amb elements esports,
abans també comentaves
els elements del joc
i a tot això d'aquí
potser l'exponent més clara
ha estat els rànquings,
que aquí parles
del seu naixement,
concretament si no recordo
malament l'any 1994,
amb un article
al nou diari
elaborat per
Jordi Haria
i que després
han tingut una evolució
però que van cussar
d'acceptar
fins i tot
encara hi ha gent
que avui en dia
els de rep
en força recansa
però que al cap
i a la fi
des dels periodistes
que l'han fet
sempre han defensat
que no és res més
un joc.
Sí, jo crec que sí,
és a dir,
és que jo crec que en el cas
dels rànquings
hi ha molta confusió,
no?
És a dir,
que jo sàpiga
no hi ha cap mitjà
dels que ha utilitzat
un rànquing
que hagi pretès
que la colla
que sortia
entre cometes
guanyadora
del seu rànquing
a partir d'aquell moment
hagués d'anar pel...
O sigui, a veure,
de la mateixa manera
que jo sàpiga
les colles
no guarden
a les vitrines
la classificació final
del rànquing
juntament allò
tenen el trofeu
de guanyador
del concurs de castells
i al costat
ha marcado
una classificació
de rànquing
i a dir tant
que són els primers
no.
O sigui,
la cosa
és més sèria
i menys sèria
al mateix temps,
no?
És a dir,
els rànquings
són unes creacions
que intenten ser
el màxim d'objectives
jo no crec
que existeixi
el rànquing perfecte
però per això
justament m'agrada
que hi hagi
entre cometes
com més rànquings
millors
sempre que estiguin fets
d'una forma
més o menys coherent
i explicable
i em sembla
que és interessant
fins i tot
quan tens dos rànquings
diferents
elaborats
amb criteris diferents
si donen resultats
diferents
mirar-te'ls
perquè això
t'explica molt
i evidentment
més enllà d'això
els rànquings
per molt que hi hagi
gent que no els agrada
jo crec que han tingut
molta força
i poden tenir
molta força
i molt de potencial
pel que fa
a la difusió
dels castells
i pel que fa
que la gent
quan agafa un diari
s'interessi
pels castells
és a dir
si veu
una classificació
ens agradi
la gent
entendíem
que si veiem
una classificació
això sí que d'entrada
com a mi
em fa una ullada
a veure com estan
els del meu poble
fer una ullada
la farem
i potser molta gent
que si no
no miraria castells
i els rànquings
donen molt de joc
jo crec que també
els rànquings
donen més joc
del que els hem fet
fer fins ara
perquè potser ens ha fet por
el tenim allà
però llavors
l'oblidem
i el rànquing
o el sistema de rànquings
de sistema de classificacions
jo crec que després
dona molt de joc
per això
a partir d'aquí pots decidir
bueno
doncs vaja a buscar
la millor actuació del segle
la millor actuació de no sé què
vaja a creuar actuacions
o simplement
vaja
bueno
això
a veure qui puja
qui baixa
el comentari del rànquing
jo crec que és força interessant
no explicarem tot
que hi ha en aquest llibre
perquè si no
no tindria sentit
llegir-lo
i realment val molt la pena
perquè hi ha coses
molt interessants
però sí que hi ha un apartat
que trobo realment interessant
que és quan
el Guillem
intenta sabrir un retrat
de robot
de qui és el periodista
que se llei actualment
a quines conclusions
s'ha arribat?
doncs bé
tot i que
tot i que
això s'ha fet
mitjançant
qüestionari
i que
l'han respost
30 persones
que és un nombre
força elevat
i probablement
un tant percent
molt elevat
de la gent
que està fent
ara mateix
informació castellera
evidentment
no és una cosa
absolutament científica
absolutament rigorosa
i els resultats
són més intuitius
però jo sí que crec
que queda molt clar
doncs
les mancances
que actualment hi ha
o algunes de les mancances
que actualment hi ha
és a dir
encara tenim molta gent
bueno
de fet per exemple
és curiós constatar
com no hi ha ningú
que estigui en plantilla
en un mitjà
fent informació castellera
només
això no existeix
és a dir
el periodista casteller
en plantilla
no existeix
si està en plantilla
fa moltes coses
i a més fa castells
i aquí hi ha un fet
que també expliques
que vaja
la temporada castellera
són 7 mesos
i tampoc el mitjà
no pot permetre
entre cometes
el dispendi
de contractar
un home
durant
una persona
durant 12 mesos
per només treballar
la seva
exacte
però al canvi
el que sí que existeix
molt és
el col·laborador casteller
absolutament extern
externalitzat
que en molts casos
fins i tot
en casos alguns
fins i tot
col·laboren
amb diferents mitjans
periodistes
que treballen
amb un mitjà
però fan castells
amb un altre mitjà
la qual cosa és
absolutament surrealista
vull dir que allà on treballen
allà on tenen el sou
no fan castells
i en canvi
fan castells
amb un altre mitjà
situacions d'aquest estil
però sobretot això
que encara hi ha
molta gent
hi ha molta gent que no cobra
o que cobra
quatre duros
que la relació
amb l'estructura
de la redacció
és bastant
bueno
és allò
és el tio que ve
fa els castells
i se'n va
que per mi això és clau
i és molt més important
del que potser sembla
a l'hora després
de fer una bona informació
i que malgrat tot
la paradoxa
és que hi ha un alt
grau
diguem-ne
de satisfacció
és a dir
la majoria de gent
que fa informació castellera
se sent molt contenta
d'estar-ho fent
que clar
si sumes això
i això
en principi
si tots fóssim gent normal
no ens passaria
no ens passaria
clar
l'explicació
està en una altra cosa
que també es veu
que és que la motivació
a l'hora de fer
aquesta informació castellera
encara hi ha
moltíssima gent
que ho considera
més un hobby
que una feina
i que a l'hora
de parlar de motivacions
doncs es cull
com a motivacions
doncs
ajudar el fet casteller
difondre el fet casteller
hi ha una cosa
que també per mi
és clau
i és simptomàtica
que és que només
dels 30
si no m'equivoco
només hi ha dos
pels quals
els calés que rep
fent informació castellera
són una part
important
de la seva economia
o sigui
la resta
o no reben calés
o forma part
dins d'un sou
diguem-ne de paquet
o fins i tot
encara que rebin calés
és un complement
encara que rebin molts calés
és un complement
perquè tenen una feina
entre cometes
seriosa i de veritat
i només hi ha dues persones
que diguin
bueno
tinc altres feines
però jo amb els castells
és una part important
del meu sou
i això em sembla
bastant important
aquest llibre
un periodisme casteller
un cas d'identitat
que recordeu
pot ser bossa
si truqueu
ara mateix
al 977-24-4767
també fa un repàs històric
de l'evolució
del periodisme casteller
des del segle XIX
fins a l'actualitat
i que hem seleccionat
alguns fragments
de cròniques
de diari
i de retransmissions
de radiofòniques
en primer llibre
un fragment
d'una crònica
d'una crònica de Ramon
Roca i Vilà
del Catllà
es tracta
d'un article
escrit
a finals
del segle XIX
seguidamente
levantaron las dos
a la vez
los cuatro de a nueve
habiéndolo practicado
un tanto mejor
la nova
por cuanto en la bella
observé
que casi se quedó
sentado
uno de los segundos
que por poco
se viene al suelo
después plantaron
los dos de ocho
habiéndolo hecho
muy bien las collas
el llenguatge
Guillem
deixant de banda
el tema del llenguatge
clarament
d'altres èpoques
el que és la crònica
en si
és una descripció
que perfectament
podria ser vàlida
a l'actualitat
sí
aquest és el
Ramon Roca i Vilà
que si
si volguéssim jugar
amb aquests llocs
una mica tontos
de buscar-nos patrons
i referents
i tal
que a mi del tot
no m'agraden
però bueno
com que suposo
que en un moment
d'una edat
hi hauríem de caure
per dignificar-nos
com a col·lectiu
doncs jo crec
que aquest ha de ser
el nostre
el nostre
allò
totem
perquè
al llarg del segle XIX
és pràcticament
l'únic periodista
amb signatura
que fa aquest tipus
de coses
i tu llegeixes
les cròniques
del Ramon Roca i Vilà
que són dels 70
80
del segle XIX
i són
més actuals
que moltes
de les cròniques
que s'han fet
al llarg del segle XX
fins a
doncs això
pràcticament
fins als 90
perquè ell té molt clar
que
part de la seva feina
és fer un cert judici
de valor
i una certa valoració
i incorporar
és a dir
no fer una relació
de castells
que a més normalment
la fa al final
sinó incorporar
judicis de valor
informacions complementàries
en molts casos
fins i tot
donar noms
de castellers concrets
i per tant
és un tipus
de crònica
molt més moderns
del que s'ha fet
per exemple
els anys 60
o els anys 70
i ens haurem
el dia 31 d'agost
en Ramon
patro del periodista
de castellers
es podria fer
si també hem seleccionat
un fragment
del sermenari
ballant joventut
en una de les cròniques
del concurs
de Can Jorba
de Barcelona
de l'any 1966
Ni què decir tiene
que la numerosa
colonia ballense
de Barcelona
y localidades cercanas
a las que de Bais
se trasladaron
a la ciudad condal
auparon
dieron calor
y arrimaron su hombro
a nuestra colla bella
que defendía el prestigio
y amor propio
de la tierra
en la que naciera
y creciera
esta manifestación
tan única
del folclore nacional
a pesar de ser tan rico
y tan variado
en nuestra patria
És molt diferent
el fragment
que havíem escoltat abans
Sí, sí
Bé, aquest és
un bon exemple
de llenguatge
una mica rimbombant
d'aquesta època
i curiosament
fixem-nos que
és un text publicat
als anys 60
en ple franquisme
per un setmanari
que és propietat
del moviment
la qual cosa
d'altra banda
algun dia també
s'haurà d'explicar
exactament la relació
o sigui
quina lectura
fa el franquisme
dels castells
com és que no els aplasta
tampoc no els fa créixer
però els manté allà
i d'alguna manera
els
té una actitud
ambivalent
però en tot cas
el que és
sobretot
és
si hagués
féssim un text
dels anys 30
de la República
en això sí que coincidirien
en aquell moment
el que hi ha
és bàsicament
premsa local
molt local
que és la que s'ocupa
de castells
sobretot això
els setmanaris
els diaris locals
i per tant
si tu agafes un text
escrit al Vendrell
et dirà que els nens
són els millors
i si tu agafes un text
escrit avall
et dirà que els de vall
són els millors
i a més
amb un periodisme
en aquest sentit
molt militant
i molt batallador
Sí, en ràdio
hi ha una retransmissió
mítica
la que es va fer
per Santa Úrsula
del 1981
Lluís Figuarola
i Enric Pujol
a Ràdio Tarragona
i així es va narrar
el primer 4 de 9
en folre
del segle XX
Realment escoltem-lo
que és emocionant
i espectacular
De la lligeresa
de la caralla
depèn l'èxit
d'aquest castell
jo quan no pugui més
passaré un micròfon
a l'Enric Pujol
perquè ai Déu meu
se l'arriba
de carregar
apena s'esbelluga
però ara puja molt bé
silenci a la plaça
silenci a tot arreu
menys els cors
ja pujan els dosos
s'han col·locat els dosos
ara l'aixecada es col·locarà
senyores i senyors
senyores i senyors
ja està
ja està
falta l'enxaneta
el que estigui es vol
ja està
amics l'hi veu
els quatre de nou
un quatre de nou
carregat
i potser es descarregarà
és increïble
realment
no es pot explicar
en paraules
amics
la massa és un clam
és un crit
realment
és emocionant
els homes
fes fortes
amb la forla
estan baixant els dosos
baixaran els sisers
els castells
descarregarà
està a punt de descarregar-se
estan descarregant
el quatre de nou
amics l'hi veu
quatre de nou
en forra
doni
idò guillam eh
el Lluís
just quan es carrega
es queda en blanc
no és capaç de dir res
home ell diu una cosa
que diu
no es pot descriure en paraules
i és evident
home i a veure
evidentment en aquell moment
doncs
amb aquest primer
quatre de nou
en forra
doncs ben probablement
no es podia
descriure en paraules
quin ha estat el paper
de la ràdio
perquè moltes vegades
associem
premsa castellera
només en premsa
en el mig escrit
en diaris
sobretot
però la ràdio
també ha posat
el seu granet de sorra
no?
sí
jo crec que sí
i tot i que en el llibre
a més hi ha
jo ho dic
ho justifico
potser m'he concentrat
més en la premsa escrita
que en la ràdio
perquè és més difícil
la ràdio
per naturalesa pròpia
és més volàtil
i fins i tot a l'hora
de fer una certa
historiografia
és més complicada
però jo crec que la ràdio
per exemple
un dels mèrits que té
és que és el mitjà
que reacciona davant d'això
és l'únic mitjà
que reacciona davant d'això
és a dir
nosaltres quan pensem
en la història
dels castells recent
ens imaginem
aquest 4 de 9 en forra
com un moment
de ruptura
és a dir
un abans i un després
i potser a nivell tècnic
ho va ser
però en altres nivells
com per exemple
en el nivell periodístic
no ho va ser gens
és a dir
els diaris
no van dir
ostres s'ha fet el 4 de 9
a partir d'ara
hem de fer informació castellera
no
de fet al llarg dels 80
hi ha fins i tot
hi ha menys informació castellera
a la premsa escrita
de la que hi havia
al llarg dels anys 70
o sigui
no va lligat
i en canvi
el mitjà que jo crec
que sí que reacciona
i que es comencen a fer
que llavors
als anys 80
al concurs de castells
de Tarragona
hi ha 4, 5, 6 ràdios
amb uns equips
immensos
de persones
fent les retransmissions
és justament la ràdio
la ràdio
la ràdio sí que suposo
que encaixa
connecta amb això dels castells
veu que això dels castells
pot tenir una sortida
veu que és interessant
i es queda una mica
entre cometes
amb la copla
mentre la premsa escrita
continua
amb perdó
en alguns moments
pixant fora de test
fent un breu
de Sant Fèlix
dient que hi ha hagut
5.000 persones
i sense dir
quins castells han fet
i fent aquest tipus de coses
Un últim exemple
Candela
Tarragona Ràdio
va fer la seva primera
retransmissió
l'any 1991
amb la diada del Forja
Lluís Marçal
i Joan Fortuny
van ser-ne els responsables
Bé
em sembla que de moment
la cosa encara està així
una mica respladada
perquè estava prevista
aquesta història començar
a partir de les 12
i ja són dos quarts
gairebé dos quarts
d'una
i de moment a la plaça
tan sols estan
els castellers de Barcelona
els xiquets de Reus
no n'ha aparegut encara
es veu alguna
com una altra camisa
amb roba llana
però encara no estan per aquí
això vol dir que
la cosa encara
lligarà uns minuts per començar
Això va ser l'any
1991
Déu-n'hi-do el que ha plogut
i Déu-n'hi-do també
pobra Lluís
i pobra Joan
haver d'esperar mitja hora
l'inici de l'actuació
però és una mostra
potser
del boom dels anys 90
possiblement és
el boom com a tal
es va produir
a partir de l'any 93
és l'assoliment de la torre
de Nova Enforra i Manilles
per part dels Minyons
però vaja
Tarragona Ràdio
es va davantar
un parell d'anys
i és una bona mostra
d'això que dèiem
col·laboradors externs
amateurs
amb molta voluntat
que al final
fan un producte més que digne
i tot això
és el periodisme que hem tingut
durant molts anys
Sí
i en aquest sentit
probablement
el programa aquest
Toc de Castells
sigui un bon exemple
d'aquesta evolució
és a dir
amb una
Tarragona Ràdio
que llavors devia ser
Radio Forum
o no sé si encara
alguna cosa més terrible
diguem-ne
amb una ràdio
que no era professionalitzada
en aquells moments
és lògic
que el periodisme
castellet que es fa
és un periodisme
castellet no professional
a mesura que la ràdio
s'ha anat professionalitzant
com a mitjà
aquesta casa
on estem ara
i que ara mateix
té uns nivells
jo crec que bastant
més que correctes
i bastant potents
doncs també
el programa
s'ha anat professionalitzant
i han anat passant
diferents persones
i cada vegada
s'ha convertit
en un programa
més treballat
i més elaborat
en aquest sentit
és un bon exemple
i després
el tall aquest
és un altre bon exemple
allò de los imponderables
del directo
d'aquest passa
i ara mateix
segurament
hi ha molts més sistemes
de reacció
fins i tot de dir
escolta
fica música
i ja tornarem
però clar
en aquell moment
jo m'imagino
que ells devien estar allà
a les 12 en punt
preparadíssims
per la retransmissió
i si allò no comença
aguanta el tipus
la veritat és que
Déu-n'hi-do
sobretot per ser
la primera retransmissió
quin paperot
una última qüestió
hem parlat de premsa
hem parlat de ràdio
i moltes vegades
la gent
associada
a la televisió
com una altra part fonamental
del periodisme
que s'ha llegit
sobretot a partir
de les retransmissions
de televisió
de Catalunya
les quals
molta gent
potser hi ha entendit
a magnificar
la importància
que han tingut
la tesi fonamental
és que
les retransmissions
de TV3
són gairebé
la causa
fonamental
del creixement
del fet casteller
arreu del Principat
tu Guillem
en el llibre
ho relativitzes
això
sí
això és un tema
que jo he volgut
minimitzar
fins a 0 punt
o sigui
i fins alhora
després també m'he demanat
si era una mania meva
o si hi havia un fonament
i és una d'aquelles coses
que has anat parlant
amb gent
i hi ha una cosa
que per mi
és molt significativa
jo he parlat
amb molta gent
per fer el llibre
i sobretot
amb gent que ha fet
periodisme casteller
i excepte els que han fet televisió
ningú m'ha parlat mai
de la televisió
o sigui
parlaven d'altres coses
i parlaven
jo quan vaig començar
em fixava en això
em fixava en allò
però ningú deia
jo quan vaig començar
em fixava en la televisió
que cadascú s'ho prengui
com vulgui
però per mi
hi ha una cosa
que és certa
que és que la televisió
jo crec que s'ha magnificat
el seu paper
crec que la televisió
ha tingut un paper
molt important
a l'hora de
de donar audiència
als castells
i a l'hora de fer veure
que els castells
eren importants
perquè hi ha una cosa
que sí que és certa
que és que el que surt a la tele
tothom creu que és important
i probablement
els responsables
dels diaris
i de les ràdios
des del moment
en què els castells
també surten a la tele
diuen
ostres
això que teníem
un col·laborador extern
friki
mal pagat
mal tal
resulta que això
era una cosa important
que TV3 la fan
és a dir
que en aquest sentit
segurament sí que ha tingut
una influència vital
i molt gran
però
pel que a mi
més m'interessava
en aquest cas
que era
pel que és el periodisme
castell
com a periodisme
com a forma de periodisme
la influència que ha tingut
la televisió
jo crec que ha estat mínima
perquè
el que s'ha fet
bàsicament en televisió
d'àmbit nacional
és fer retransmissions
i aquestes retransmissions
són
una trasllació
directa
del model radiofònic
a la televisió
i no tenen res més
si
si en televisió
s'hagués fet
un altre tipus
de periodisme casteller
s'hagués fet
un periodisme casteller
més de reportatges
més de valoració
més d'altres tipus
de coses
doncs probablement
la televisió
per la seva potència
l'ològic
és que fos
la referència primària
però és que
fa 15 anys
que entre cometes
s'està fent el mateix
i en tot cas
ara quan s'ha volgut
fer un canvi
jo crec que
s'ha acabat
empitjorant
des del punt de vista
estrictament periodístic
no entro en valoracions
diguem-ne
de castellet
si m'agrada més
o m'agrada menys
sinó des del punt de vista
estrictament periodístic
crec que s'ha anat
cap avall
i el que és evident
és que les televisions locals
amb uns mitjans
infinitament inferiors
li han donat
o sigui
han fet coses
molt més dignes
i molt més interessants
tot i que jo crec que
justament en la televisió
és el terreny
on encara
es podrien fer
moltíssimes més coses
de les que estan fent
i hi ha molt més a explotar
i hi ha molt més a explotar
exacte
dijous en la presentació
del llibre Jordi Haria
acabava demostrant
amb arguments
gairebé irrefutables
que aquest llibre
era interessant
pels periodistes castellers
pels castellers
pels aficionats
dels castells
i gairebé
pel publicant
en general
nosaltres no som capaços
de repetir
l'argumentació magnífica
de Jordi Haria
però sí que realment
podem recomanar
aquest llibre
al periodisme
casteller
un cas d'identitat
Guillermo
moltíssimes gràcies
a vosaltres
recordeu que aquest llibre
pot ser vostre avui
si truqueu fins a les dues
a migdia
al 977 24 47 67
ara fem una pausa
per la publicitat
i a la tornada
repassem les diades
més destacades
per aquest cap de setmana
sabia vostè
que la torre de propiler
de la refineria
de Rapsol IPF
té una alçada
de 98 metres
per arribar a aquesta alçada
es necessitarien
uns 10 castells
de 4 de 8
uns 6 castells
de 3 de 10
amb folre i manilles
o bé
uns 9 castells
de 4 de 9
Rapsol IPF
dona suport
a la cultura
de la ciutat
Rapsol IPF
amb els castells
de Tarragona
Continuem al toc de Cassell
a la sintonia de Tarragona Ràdios
durant el 6.7 de l'AFM
i ho fem amb la prèvia
de les actuacions més destacades
d'aquest cap de setmana
en els propers minuts
viatjarem a Lleida, Altafulla, Sabadell
i Granollers
I comencem Jordi
precisament per la ciutat
Bellesana
perquè demà diumenge
els xics celebren la seva diada
A la plaça de la Porxada
es trobaran
els minyons de Terrassa
els castellers
de la Vila de Gràcia
i la colla local
Parlem precisament
de la colla local
dels xics de Granollers
i saludem via telefònica
el seu cap de colla
el Sergi Serra
Sergi, què tal?
Molt bona tarda
Hola, bona tarda
Diada dels xics de Granollers
final de temporada
per la vostra colla
i em sembla que amb un objectiu
força ambiciós
heu aconseguit el 4-8
aquesta temporada
en diverses temporades
i el repte
era si podíeu acompanyar
el carro gros
del 3-8
Doncs sí
efectivament aquest any
el 4-8
està sigut
el castell pròdic
aportem ja
set execucions
del 4-8
i amb aquesta
seria la 8-n
que
si el diumenge va bé
seria el rècord
mai havíem aconseguit
8 4-8
a més a més
també el repte
és
acompanyar-lo
del 3-8
que aquesta temporada
de moment
està sent inèvit
no l'hem pogut provar
fa molt temps
que l'estem assajant
les últimes actuacions
hem fet
bastants
tresos de set
amb quarts i quins
i bueno
l'assaig d'ahir
va anar bastant bé
i jo crec
està bastant llà
madur
per tirar-lo a classe
i a més a més
també volem acompanyar
per ja acabar
la tripleta clàssica
amb la torre de set
que descarregar-la també
que aquest any
no l'hem pogut fer
cap vegada
només la vam poder carregar
fa tres setmanes
que no hi és aquí
que no hi és mateix
una temporada força bona
força regular
però possiblement
no tan esplèndida
com la de l'any passat
en què
no veu dominar tant
el 4-8
però que sí que
les altres construccions
dos de 7 i 3 de 8
van sovint a ja més
sí, sí
l'any passat
representa que
va ser una trajectòria similar
però amb dos mesos d'antelació
o sigui
la torre
en comptes d'emprovar-la
per primera vegada
a l'octubre
la vam provar
al setembre
a principis de setembre
i aquest any
l'hem provat
a final d'octubre
i això
doncs ens ha fet
que els castells
anessin cada cop més enrederits
l'any passat
per exemple
per la diada
com que ja tenim
el 3 de 8
com que tenim
el 2 de 7
com que tenim
el 4 de 8
i progressar
ja requeria
bastant més de temps
doncs vam decidir
vam tenir la idea
de fer el 9 de 7
per exemple
i a la diada
vam fer
doncs 3, 4
i 9 de 7
però era
més que res per això
perquè el 3
ja l'havien fet
la setmana anterior
a la torre
la portàvem fet
des de setembre
i per tant
anàvem una mica
descarregats d'objectius
t'anava a preguntar això
perquè precisament
recordo que ara mateix
fa un any
parlàvem
amb l'anterior
cap de colla de xics
amb el Salvador Penosell
i parlàvem
d'aquest 5 de 7
d'aquest 9 de 7
un casell
realment molt atractiu
pels castellers
i pel públic
gairebé
un carmel
però que enguany
no us heu arribat
a plantejar
no
bueno
sí que ens l'havíem
arribat a plantejar
però clar
el prioritari
per nosaltres
és fer els castells
que
que
que més ens agrada
no
que som més tècnics
el 3 de 8
és un objectiu
que ens vam comprometre
a principi de temporada
el 4 de 8
també és un objectiu
tot i que aquest any
s'ha fet
el 2 de 7
també és un objectiu
i aquest any
només s'ha carregat
doncs creiem que potser
el que
el que feia falta
abans de donar-nos
el premi
del 9 de 7
doncs seria
acabar
de pulir
aquestes estructures
no
si haguéssim fet
el 9 de 7
doncs hauríem hagut
de dedicar
molts recursos
sobretot
molt temps
a assajar-ho
i això hauria tret
doncs això
temps i assaig
dels castells
doncs que no teníem encara
Sergi Serra
cap de colla
dels Xics de Granollers
moltíssimes gràcies
felicitats
per aquesta temporada
i a veure si ho podeu
acabar de posar-hi
una cirereta
aquest diumenge
amb el 3 de 8
i el 2 de 7
doncs això
intentarem
moltes gràcies
pel que fa als minyons
de Terrassa
tiraran el 2 de 8
amb folre lleuger
i un 3 de 9
amb folre també lleuger
per preparar
els grans castells
de la seva diada
atenció
perquè com explica
el seu cap de colla
en Jordi Caus
els minyons
estan assajant intensament
el 3 de 10
amb folre i manilles
la idea de Granollers
és portar
doncs el 2 de 8
i anar treballant
el 2 de 8
doncs amb la idea
doncs de tirar
la diada
el 2 de 9
i per tant
farem un 2 de 8
doncs amb el folre a terra
i les manilles dalt
i segurament també
treballarem un 3 de 9
o portarem un 3 de 9
doncs també lleugeret
vull dir
amb el folre a terra
i les manilles dalt
d'un hipotètic 3 de 10
que és el que ens agradaria
treballar
la setmana que ve
durament
i si la gent respon
per poder plantejar
doncs segurament
el 3 de 10
com a castell de diada
i per últim
assenyalar
que els castells
castellers
de la Vila de Gràcia
tiraran castells
de 7 i mig
tot de castell
la informació
de les colles
de la ciutat
i de tot el món casteller
una altra diada
interessant
d'aquest cap de setmana
és la que es farà
demà diumenge
al migdia a Sabadell
a la ciutat bellesana
s'ha aconseguit
un cartell interessant
amb els castellers
de Sabadell
els bordegassos
de Vilanova
i els caburassos
de Mataró
precisament
els mataronins
provaran un altre
5 de 8
a més del 2 de 8
amb folre
i el 4 de 8
finalment
els caburassos
han descartat
de moment
el 4 de 8
amb l'agulla
ho explica
el cap de canalla
de la colla
Mia Castellví
tot ha sigut això
el que fa
els pilaners
que estan una mica
tocadets
i també
el fet
que l'estructura
primer
estàvem treballant
molt lleugereta
mantenint bastant
l'estructura
del 4-9 amb folre
i ara
em sembla
que l'estem
reforçant
un pèl més
i l'aliniació
no està clara
encara
tants canvis
doncs
encara no està
prou clar
i per bé
que l'hem fet
el 4-7
amb agulla net
només amb l'aixecador
però ben estat
aquest
el pilar
i ha deixat
el pilar
de cignet
i ha anat bastant bé
però encara
no tenim
l'estructura feta
i potser
aquest 4 de diumenge
4 de 8
seques
ens ajudarà
a definir
una miqueta més
la línia
això de guerra
la setmana que ve
els bordegassos
de Vilanova
aprovaran
el 2 de 7
i el 4 de 8
i fins i tot
podrien atrevir-se
amb el 3 de 8
en aquesta recta
final de temporada
els bordegassos
volen aconseguir
per primer cop
la clàssica
de 8
però també
estan assajant
construccions
superiors
ho explica
la cap de colla
de Vilanova
Montse Albà
Aquest any
la clàssica
de 4 de 8
de 8
de 7
encara no l'hem feta
i a veure
d'aquí al dia
de la colla
ens queden 3 actuacions
nosaltres seguirem
apretant
tant en un possible
4 amb l'agulla
com en un possible 5
si arribem
o no hi arribem
a veure
està una mica difícil
per arribar-hi
però
fins l'últim assaig
del dia 26
no tirarem
la tovallola
Per la seva part
els castellers de Sabadell
tiraran
el 5 de 7
i el 4 de 7
amb l'agulla
i també s'atrevirran
amb el 3 de 7
aixecat per sota
un castell
que només han completat
una vegada
en la seva història
en Dani Benítez
és el cap de colla
dels de Sabadell
el 3 castell
és un que estem treballant
durant aquesta setmana
molt intensament
i és el 3 per sota
la veritat
és que els assaigos
han anat molt bé
ahir vam tenir
un assatge especial
i vam fer proves
molt maques
i tot pinta molt bé
perquè sigui
el nostre 3 castell
de la nostra diada
la veritat
és que molt emocionats
perquè havíem tingut
un inici de temporada
molt dura
però la cosa ha anat millorant
i podem acabar
amb una gran diada
i una gran temporada
per nosaltres
marxem ara cap a Altafulla
que estan de festa major
la diada de Sant Narcís
reunirà demà
la una a la plaça del Pou
els castellets d'Altafulla
els nens del Vendrell
i els xicots de Vilafranca
la colla de l'Altafulla
vol acabar la seva millor temporada
de manera tranquil·la
amb castells de 7 i mig
Jordi Rebentós
cap de colla dels xicots
el nostre objectiu
sempre ho havíem dit
era fer la tripleta
semblava que no ho aconseguiríem
i ho hem aconseguit
a final de temporada
l'última actuació
nosaltres
tant per festa major
com per concurs
i ara l'actuació
que volíem aconseguir
bé, la veritat és que hem acabat molt bé
i estem molt contents
llavors ara l'actuació d'Altafulla
doncs ja és una mica més de relax
perquè pugi la gent
i una mica de colofor a la temporada
Altafulla la festa major
és per Sant Martí
no per Sant Narcís
que això és a Girona
parlem dels nens del Vendrell
sí, continuem amb els nens del Vendrell
que acaben temporada d'Altafulla
i volen fer-ho amb castells de 7 i mig
com el 2 de 7
i amb un nou intent de Pilar de 6
el cap de colla dels nens
Rodri de Sànchez
recorda que el Pilar i el 4 de 8
han estat les assignatures pendents d'enguany
va haver-hi un moment
que semblava que ho podíem fer
després
el propi 4 de 8
s'ha quedat una mica lluny
del que semblava que era lluny
a el que ha sigut el mes d'octubre
sembla que no s'hagi treballat
lo suficient
i el Pilar de 6
el que sí que s'està veient una progressió
del primer Pilar de 6
que vam intentar a Llorens
al que van intentar a la Fira
i al que vam intentar a Sant Sardies
a 2-3 ha vist una progressió
i atenció perquè els castellers d'Altafulla
es plantegen un objectiu ambiciós
per la seva festa major
els liles provaran en segona ronda
el 3 de 7
un castell que fa ni més ni menys
que 14 anys que no poden carregar
ho explica el seu cap de colla
l'Albert Asensio
com a estadística fa 14 anys que no fem un castellers d'Altafulla
aleshores és prou ambiciós perquè també hem treballat molt
durant aquestes dues setmanes últimes
els castells d'Altafulla els tenim molt a l'abast
tot i que no hem fet la torre de 6
però bé suposo que
amb aquest darrer saig que tenim avui
acabarem de concretar els castells
i els tenim prou bé
hem posat el 3 de 7
hem posat dosos
i amb el 3 de 6 net
vull dir hem tingut molt bé
igual que la torre de 6
demà també celebren la seva diada
els castellers de Lleida
els de la terra ferma
actuaran amb els castellers de Cornellà
i els castellers de Sant Felic
els de Lleida volen acabar temporada
amb un castell de 8
Carles Puiggrós és el seu cap de colla
sembla que el 4 i 8
era un castell que les últimes temporades
doncs el teníem a l'abast
en guany el vam intentar molt d'hora
i possiblement això ens hagués passat factura
en canvi a la torre
que sempre havien tingut molts problemes
en guany som
doncs bé
ja portem 9 descarregades
dels 9 intents que ho han fet a plaça
de qui importar
el 4 o el 3
doncs segurament si importéssim alguns
seria segurament el 3
simplement per motius de gent
Fins aquí el repàs de les diades més destacades
previstes per aquest cap de setmana
recordeu una vegada més
que estem avui sortejant
un exemplar del llibre del periodisme casteller
un cas d'identitat
abans hem parlat amb el seu autor
amb el Guillermo Soler
i si el voleu de forma gratuïta
podeu trucar al telèfon del directe del programa
al 977 24 47 67
deixar el vostre nom i al final del programa
entre totes les persones que hagueu trucat
doncs sortejarem un exemplar d'aquest llibre
Avui coneixerem alguns aspectes
d'una colla castellera peculiar
Ara que es finalitza la temporada
aquests que sonen de fons
la colla castellera dels ganàpies
de la Universitat Autònoma de Barcelona
tot just l'acaba de començar
La Candela ens presenta el següent reportatge
Els ganàpies de la Universitat Autònoma
aquesta temporada celebraran el desè aniversari
Al llarg de la seva història
han adoptat diferents noms
primer es van anomenar Enxaneta
després Uabets
durant una altra etapa
eren coneguts com els bordagots
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i ganàpies
Per ser membre dels ganàpies
s'ha de ser estudiant
professor o treballador
de la Universitat Autònoma
Primer de tot que aquí només hi ha universitaris
per tant no hi ha ni criatures petites
ni els pares
cosa que això és més difícil
en quant a tècnica
hi ha més pes
i després que també és un cercle més reduït
o sigui, per ser tots universitaris
ens entenem millor
i la dinàmica ja és diferent
o sigui, ens ajuntem a moltes colles universitàries
i fem coses més típiques de jovent
La colla té una seixantena de membres
tot i que els excomponents
els ganapiots
molt sovint assisteixen a les diades
la Carol, la seva presidenta
ens ho explica
L'actuació ve més gent
perquè hi ha ganapiots
que són els que ja no
bueno, ja n'acaben la carrera
o això
i si poden
sí, per qüestions de feina
i això
poden venir
doncs les actuacions venen
però els assajos no
Per aconseguir les construccions de sis pisos
els ganapis assagen un dia a la setmana
davant la facultat de ciències
el seu cap de colla
en René
ens en fa cinc cèntims
Sí, assagem cada dimarts
a partir de la una
ja més o menys hi ha gent
per aquí voltant
pel local d'assaig
que tenim nosaltres
i fem des de la una
fins a les 3, 2, 4, 4
fins que la gent més o menys
marxarà cap a classe
i això
doncs fem només un assaj per setmana
ens agradaria fer més
però la gent té classes
treballa
i és molt difícil trobar-se més dies
L'assistència als assajos
és reduïda
perquè entre les classes
i la feina
els costa trobar un forat a l'agenda
les seves construccions
es van consolidant
temporada rere temporada
sentim el René
al seu cap de colla
Bueno, aquesta és com encara
temporada per nosaltres
comencem al setembre
en portem dues actuacions
però els castells que més
acostumem a fer
a les actuacions
com a mínim
en les nostres diades
són el 3 de 6
el 4 de 6
i el 4 de 6 amb agulla
que l'hem fet també
l'any passat
i encara té aquest any
la torre de 6
que o ara l'hivern
o la primavera
a veure si surt
i un possible pilar de 5
un 5 de 6
o si en tenim la pinya
suficient
però ens movem entre
3 de 6, 4 de 6
i 4 de 6 amb agulla
castells
el més estrets que podrem
un dels fets distintius
respecte a les altres
colles castelleres
és la manca de canalla
per aquest motiu
les seves construccions
són molt més pesades
i a vegades
els sorgeixen problemes
que la tècnica
ha d'intentar resoldre
el més bé possible
per això van inventar
la figura de la coenxaneta
és a dir
que en determinades construccions
suprimeixen l'acotxador
i puja directament
l'enxaneta
per coronar el castell
sí, això tothom ho pregunta
o quan li dius
som la colla castellera
universitària
i la canalla
és el que expliquem
puja la canalla
o la gent més petita
que acostumen a ser noies
que són baixetes
pesen poquet
i que normalment
a les seves colles
saben com funciona
la canalla
o el pont de dalt
o pujan al tronc
però en saben molt
d'això
de la canalla
de les passes
de la finura
l'important que és
que ho faci un finet
i també hi ha gent
que potser no en tenia ni idea
i que arriba d'aquí
de mica en mica
els anem assajant
explicant
i han anat evolucionant
i cada cop
puja els castells
El món universitari
dels Països Catalans
té altres colles
els arreplegats
de la zona universitària
els xuriguers
de la Universitat de Girona
els marracos
de la Universitat de Lleida
els emboirats
de la Universitat de Vic
i els gambirots
de la Universitat
de les Illes Balears
En canvi
la Universitat Rovira i Virgili
que és la més propera
a la zona castellera
per excel·lència
no compta amb cap colla
Les diades castelleres
universitàries
es caracteritzen
per un ambient festiu
Els castellers
de la pròpia colla
ens comenten
les activitats
extracastelleres
Les diades
amb altres universitats
com és la Universitat de Girona
la Universitat de Lleida
la Universitat de Vic
o Mallorca
zona universitària també
a part d'això
sempre fem
típic Sant Jordi
o
també per la Festa Major
d'Autònoma
anem actuant
i si no
també fem
les nostres festes pròpies
festa de la colla
també fem sortides
de caps de setmana
tots junts
estiu i d'hivern
quan hi ha una festa
per exemple Nadal
se celebra diferent dia
però tots
per exemple el cap d'any
el dia 9 de gener
o Carnaval
sí Carnaval
el 3 de març
o sigui totes les festes
que són normals
les fem després
perquè tothom
de la esquina
i et veig venir
amb l'ampolla
que et fa riure
tu et sonar
festa
castells i bon ambient
forma part d'una colla jove
als ganàpies de l'autònoma
que aquesta temporada
celebraran els seus 10 anys de vida
Així són els ganàpies
de l'autònoma
els ganàpies de Bellaterra
una de les colles universitàries
del Principat
i atenció a veure
tothom podrà pensar
el que vulgui
d'aquestes colles
però hi ha una d'aquestes agrupacions
els arreplegats
de la Universitat Central
que ja han fet construccions
com el 4-7 amb l'agulla
construccions
que hi ha colles
normals
entre cometes
ortodoxes
que no han arribat
a fer
un altre tema
també seria
per què hi ha
colles castelleres
arreu
de les universitats catalanes
i no a la Universitat
de Rovira i Virgili
aquí suposem
que a l'ortodoxia
hi tindria
força a veure
falten 8 minuts
pel punt just
de les dues del migdia
fem una pausa
per la publicitat
i tot seguit
parlem de gràles
A Tarragona Ràdio
Toc de Castell
Sabia vostè
que una de les dues unitats
de cogeneració
o producció
d'electricitat
de la refineria
té una alçada
de 9 metres i mig
la mateixa
que fa un 4 de 8
Repsol IPF
dona suport
a la cultura
de la ciutat
Repsol IPF
amb els castells
a Tarragona
Aquest diumenge
futbol i bàsquet
a Tarragona Ràdio
Diumenge
a partir de les 4
de la tarda
prepara't per viure
una jornada esportiva
apassionant
des de l'estadi
de la condomina
la retransmissió
en directe
del partit de futbol
de segona divisió
a Ciutat de Múrcia
Nàstic
amb les veus
dels protagonistes
el joc de la porra
i el seguiment
de la resta
de marcadors
de la jornada
i després del futbol
a partir de les 7
de la tarda
el gran derbi
de bàsquet
de la demarcació
Valls Félix Hotel
Club Bàsquet Tarragona
Aquest diumenge
l'esport de Tarragona
es viu a
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
com és perceptiu
els últims minuts
del nostre toc de casell
els deixem per Josep Maria Salvador
Josep Maria què tal?
molt bona tarda
molt bona tarda
agafant el ritme
de la cançó
avui les músiques
que portem
són de molt de ritme
parlant de ritme
el Guillem Soler
deixa força bé el programa
no sé si
és el fet
que la casa
i així participa
activament
i té alguna cosa a veure
però a més a més
deixa molt bé el programa
i deixa molt bé
les músiques
del programa
sí
no parla concretament
de graies
però
de les músiques
sí que en parlen
aquí també
reconeixement especial
per Núria Cartanyà
que fa dos anys
és la culpable
de bona part
de les músiques
del programa
endavant Josep Maria
doncs sí
hem estat parlant
en tota la temporada
de les músiques
del món casteller
de les músiques
tradicionals
d'entrar a la plaça
tots aquests tocs
però el que no hem parlat
són les músiques itinerants
com els cercaviles
n'hem sentit alguna
però no n'hem aprofitat
massa
i hem acabat
també hem parlat
de ballables
músiques
que tocaven
els grups de graies
a la festa major
al ball de la festa major
perquè recordem
que els antigament
només eren
els únics músics
de la festa major
eren els graies
llavors feien els ballables
i les músiques de moda
o les músiques del moment
què ha passat?
doncs home
que amb el temps
cada grup de graies
de cada colla castellera
adapta el seu repertori
i ara adapta el seu repertori
moltes peces
són d'un compositor vendrellany
que és el Jaume Vidal i Vidal
i d'altres
és d'un altre compositor
Vilafranquí
en Manel Rius
d'aquestes peces
doncs home
han anat evolucionant
s'han anat treballant
i hi ha formacions
com per exemple
la Cid Jazz Band
un grup de música
que ve cada any
aquí a Tarragona
pel Festival Dixieland
doncs que aquest mes
de setembre
em sembla que va ser
va presentar un disc
que avui ens ha arribat
molt fresc
sobre músiques
de la festa major
de Sitges
i és molt curiós
el treball que han fet
realment
des de l'any 2001
que estan treballant
sobre aquest projecte
d'adaptar les músiques
de la seva festa major
amb el que és
el seu tipus de formació
i el seu estil
que és l'estil Dixieland
en principi
van començar
ells es van formar
el 2000
però
el 2001
ja es va picar el cuquet
aquell de participar
a la seva festa major
i va ser quan
van començar
a treure
alguna cançó
i d'altres
fins que l'any passat
van dir
ostres
ja tenim un nombre
determinat
bastant gros
i bastant ampli
de cançons
i les podíem gravar
i tirar endavant
de fet
ho van gravar
amb unes condicions
bastant precàries
i molt escasses
però tot i així
la qualitat és molt bona
i realment molt eficient
el resultat
tenen col·laboracions
molt molt molt bones
i de músics
realment molt bons
com el Pinyo Martí
que és
no sé si coneixeu
l'orquestra Janyo Martí
doncs el seu fill
és un gran percussionista
i realment
fa una col·laboració
molt bona
i si us sembla
podríem sentir
dues peces
que realment
són molt castelleres
que són el gener i el febrer
adaptades per aquest tipus
de formació
doncs escoltem
una mostra
que s'inclou en aquest
de les sitges
ben endavant

Realment, aquí és un treball molt bo i excel·lent.
Aquí el que podem sentir és la Sitges Van, que són el Juli Alemí, el Jordi Sanz, el Tutú, el Francesc Vives, l'Òscar Ferret i el que realment s'ho curra molt, que és el Joan Pinós, que fa molts arranjaments, que és el que toca el contrabaix, en aquest cas toca la tuba.
Aquí també sentim una bateria de fons, que és el Pinyo Martí que comentàvem, i els graies són el Tembo B, el Josep Soler i el Manel Sabater.
Són tres graies de formacions diferents de Sitges, però que realment són de l'escola graiera de Sitges, com hem pogut sentir aquell timbre dolç i molt tradicional, que és molt sitgetà.
I què ha comentat aquesta formació?
Podem dir que treballen molt apropant la seva música a les escoles, cada any per la Santa Cecília s'apropa en una escola diferent, i com a agenda, com a detall i apunt, que aquest vespre a les 11, a Guardiola de Font Rubí, a mig i mig del Penedès, avui faran un consell, una bona exhibició, on alguna d'aquestes cançons podria caure.
Doncs sota aquella gent que no sàpiga què fer encara aquest dissabte a la nit, doncs té una bona oportunitat d'escoltar bona música a càrrec de les Sitges Bancs.
Josep Maria, moltíssimes gràcies i fins dissabte a vinent.
Fins dissabte a vinent.
Tenim pendents el sorteig del llibre El periodisme que selleu un cas d'identitat.
Han trucat a un total de sis persones i li demanem al Guillem Soler, que s'ha quedat aquí. Guillem, bones de nou.
Bones, bones.
Un número de l'1 al 6.
Ostres, ara és un compromís. Jo és que sempre acabo escollint el mateix, i llavors no sé si la gent al final pillarà el trucó. El 2.
Maria Eduard. Maria Eduard, has guanyat el llibre El periodisme casteller, un cas d'identitat.
Pots venir a buscar-lo a l'Avinguda Roma, número 5, a escala B, primer, primera.
Els que no l'heu aconseguit, doncs tranquils que la setmana vinent, en l'últim programa del Toc de Cassell, tindreu una nova oportunitat.
Guillem, ara sí, moltes gràcies. Felicitats de nou pel llibre.
No sé si vols dedicar-lo a la Maria.
És que jo no sé si ella vol que l'hi dediqui, clar.
Però bueno, ho podem fer, ho podem fer.
Doncs nosaltres deixem per aquí el programa d'avui.
Recordeu que el dissabte vinent és l'últim programa del Toc de Cassell d'aquesta terzena temporada.
Inclourem diferents reportatges en forma de resum d'aquesta temporada,
i també sempre preparant un reportatge de pífies, que n'hem fet algunes, i de l'alçada d'un campanar.
Busca aquesta. Guillem Castellet. Se m'ha dit avui a mi, el Guillem Castellet.
Ho deixem aquí. Gràcies per la vostra atenció. Bon cap de setmana.
Gràcies.