Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Farina.
Gràcies.
Gràcies.
on la primera part s'interpreteran exclusivament sardanes
en la forma que en tenim com a sardanes en curts i llargs
però un concert que pensem que tot i que està diferenciat
és un pèl especial perquè hi ha dues sardanes que poca cosa tenen a veure amb les sardanes
no poden faltar evidentment les sardanes d'un mestre com és el gran clàssic Joaquim Serra
però jo vull destacar sobretot dues que és Germanó d'en Salvador Bruton
una sardana que a més és Premi Esgaya 2000
que trenca amb el que són els cànons més habituals de la sardana
i una sardana que a més tècnicament o d'interpretació és molt difícil
i l'altra sardana que poc a veure té amb la sardana
tot i que sí que té ritme una mica de sardana és de nit al pont de Sant Agustí
d'en Francesc Casú
que a part és una mica especial perquè és molt i molt llarga
52 de curs i 111 de llargs
és a dir que ja estava concebuda per concert
podem dir clarament
sí, jo penso que a plaça no sé si es ballaria
i després tindrem l'estrena de la sardana d'en Tomàs Gilmembrado
Fórum Tina que segons ens va indicar l'autor a la mateixa partitura
doncs es va inspirar un dia que era aquí a Tarragona
contemplant el fórum d'aquí a la ciutat
i per acabar una sardana fresca i molt mediterrània
que és sota la parra de Josep Maria Roera
aquesta serà la primera part
i a la segona no s'interpretarà en sardanes
dedueixo pel que...
sí, vam apostar clarament per aquest format precisament
perquè pensem que era un concert
que calia donar-li rellevància i importància
un concert no només en des de sardanes
com algunes cobles penso que malament interpreten
no en el sentit musical sinó de concebre un concert
només a base de sardanes o de sardanes obligades
calia incloure-hi obres
obres importants i d'autors de reconegut prestigi musical
i així ho vam fer
obrirem amb una petita obra
que va fer el mestre Manel Oltre
titulada La Contradansa
és una obra que està basada en un motiu popular
i que a més es balla
i anirem progressivament augmentant
la dificultat tècnica i musical
amb un poema que va ser l'última obra d'en Joaquim Serra
el Puig Soliu una mica que descriu la seva autobiografia
d'una forma diguem encriptada
no és que ell digués que era ell
però la història d'en Puig Soliu
ve a ser això
el camí cap a
no sé si cap al salt
cap a un lloc tibi
o cap a un paradís
és igual
diuen que és la seva última obra per a Cobla
l'última peça que va estrenar ja a post un moment
això no ho sé
però el que sí que sé
és que el dia que va morir
arrel d'això
en Toni Rosmarbà va assumir
de caràcter urgència total
el mateix dia
estava programada en un concert
i va dirigir a la mítica Cobla Barcelona
amb 17 o 18 o 19 anys
no sé, molt jove
o 20 és igual
al Puig Soliu
i després doncs entrarem
en el que és
pensem una mica diferent
també pensat pel tipus de públic
que potser hi pot haver
on primer de tot
hi inclourem un instrument forani
que és la bateria
i aquí és on hi entra en Javi
de la Salut
que és alhora
autor de la música
de Metassi
que és l'obra
pensem
del concert
més difícil
tècnicament
més llarga també
i més variada
i a partir d'aquest punt comú
que hi haurà un instrument forani
que és la bateria
vam buscar dues obres
per complementar
i per finalitzar el concert
d'un estil més alternatiu
com són un arranjament
d'un tema de Glenn Miller
molt famós
als anys 40
amb les Big Bands
o orquestres americanes
que és el Moonlight Serenade
imitant una mica això
els orquestres
amb els saxos
i clarinets
i trombons
i trompetes
doncs a la van distàncies
la Cobra Farah
de Big Band
i una polca
del mestre Josep Serra
doncs per donar-hi
un aire més festiu
i final de festa
em dic una miqueta de tot
i havia dit
que teníem dos convidats
al programa
i ara potser val la pena
que finalment
donem la benvinguda
a l'altre
al Javi de la Salut
Hola, bon dia
Tarragoní
i això ho remarco
perquè la seva obra
la seva obra
que s'interpretarà
en aquest concert
ja havia estat estrenada
però no pas a Tarragona
i crec que era
una assignatura pendent
diguem-ho així
que tinguéssim
aquesta oportunitat
que fos interpretada
aquí
a la seva ciutat
de fet es va estrenar
en un concert
que habitualment organitzava
el mateix a Cobra Reu Jove
concert de Nadal
el Teatre Bertrina de Reus
òbviament això és comprensible
doncs que
si hi havia relació
entre vosaltres
s'estrenés en aquest lloc
però
i a l'hora potser
que estigués
a l'abast també
del públic
de Tarragona
el Javi
no ho sé
aquí tenia
una biografia
d'ell
potser seria molt llarg
dir-ho
però
seguir-la tota
però
a grans treus
dic que és un home
tot i que és molt jo
que
que ha treballat
camps molt diversos
de la música
en banda
que jazz
rock
una miqueta de tot
i a més a més
ho fa bé
i ara
entra dintre
dintre el món
de la Cobra
com ha estat això?
això del món
de la Cobra
des que
es van formar ells
farà
set anys
set anys
ja des d'un principi
ja estava col·laborant
amb ells
perquè
com bé ha dit
la bateria
o en el cas
de la caixa
és un instrument
fora de la Cobra
i ja des d'un primer moment
ja van comptar amb mi
per passar carrers
festes
processons
i
sempre m'ha sentit
un membre més
de la Cobra
i
va ser
ganes
de dedicar
una obra
amb ells
que sempre
em deien
a veure si escrius alguna cosa
i
i va sortir això
i se't va ocórrer
introduir la bateria
per algun motiu especial
és un dels teus instruments
sí
a part de la
com a trompetista
la bateria
també
l'estic tocant
i vam dir
doncs aprofitem
això partia
a Matassi
d'una idea
original
de Quintet de Metall
i sobre el Quintet de Metall
es van fer un arranjament
expressament
per la Cobra
i
a l'estrena
això
amb aquesta perspectiva
d'haver-la sentit ja
sonar
davant d'un públic
com
com va anar
la reacció de la gent
com
perquè no
no sé si era la primera vegada
que escrivi una obra d'aquestes
però
poc habitual
sí
molt poc habitual
la bateria de la Cobra
sí
a part
com a gèneros
perquè allà està
és un còctel
de molt
se sent
blues
música
de jazz
música
de banda sonora
de cine
hi ha moments
flotants
moments de molta canya
en plan
Star Wars
i són elements
que
potser
en
deu durar
deu minuts
el públic
s'ho pren
amb sorpresa
perquè ha vist
en un moment
molt generós
que s'estan
entrellaçant
entre ells
i des del punt
de vista
dels intèrprets
enfrontar-se
diguem-ho així
amb aquesta música
és difícil
és un repte
que val la pena
assumir
com ho veus
a la madresa
l'Eduard
de metàssia
en concret
és francament
per un músic
de coble
si no
dir difícil
és diferent
perquè
la majoria
de músics
de coble
no estan
acostumats
als compassos
que allà
s'utilitzen
i a metàssia
apareixen
compassos
que se'n diuen
d'amalgama
tenim
5x4
hi ha 3x8
hi ha 7x8
hi ha molta
alternança
de compassos
potser un de 6x8
i un de 2x2
i després
un de 4x4
és igual
la fórmula
que vulguem
o un de 3x5x5x5x4
és igual
però
que
no és el que estem
habituats
que sigui
tot
en forma binària
com és
el format
sardana
i fins i tot
lligat
amb el Puig Soliu
com a curiositat
Joaquim Serra
tot i ser un gran músic
va tenir
certa por
a escriure
el Puig Soliu
amb un compàs
que no era
tan habitual
perquè
si l'analitzem
està
descaradament
pensat
en la majoria
de fragments
i de passatges
a 4x4
i per por
que els músics
d'aquella època
tan acostumats
al 2x4
doncs el va escriure
2x4
però si analitzes
frases i tal
veus com
és un 4x4
doncs una mica
ve a ser això
el no estar tan habituat
se'ns fa difícil
a nivell personal
penso que
enriqueix molt
perquè
trobes tots aquests
compassos
que a més
no acostumes
a treballar
en cap altra
formació
jo he tocat
en banda
i poques vegades
et trobes
un 7-8
no vull dir
que no hi surtin
però no és
massa habitual
i per tant
doncs
com a coblo
això
és un repte
no?
i hi ha qui
li costarà
una miqueta més
i hi ha qui
ho tindrà
més per la mà
però evidentment
el que ens explicava
el ser
tot un còctel
de diferents estils
sembla que dura
ben bé
12 o 13 minuts
l'obra
més de 10
segurs
doncs
trenca
i jo crec
que el públic
quan es va estrenar
algú sí
que li va agradar
molta gent
penso que es va quedar
com sorpresa
potser no van acabar
fins i tot
d'entendre
què passava
en alguns moments
perquè
doncs
és un llenguatge
que no és allò
una melodia
amb una mica
d'harmonia
sinó
hi ha altres
coses
més profundes
o més
marciana
no sé com dir-ho
més rebuscat
no?
i sí
els músics
disfrutem molt
fins i tot
hi ha algun passatge
francament
molt difícil
els trompetes
toquen amb trompeta
amb do
en vez d'en si ve moll
que és el típic
a la cobla
perquè
pica molt amunt
i
doncs
pateixen bastant
i els altres
del metall
sobretot
tenen
una feina
de tots
de por
pot ser la millor
recomanació
que podríem fer
el consell en general
i amb aquesta peça
en concret
que no vinguin amb idees
preconcebudes
tampoc la gent
no?
potser és el que hauríem de fer sempre
quan anem
a veure una actuació musical
i deixar-nos sorprendre
que també
també
també és interessant
jo no sé si el Javi s'ha engrescat
a fer més coses
amb la cobla
si tens
en ment
alguna cosa
o com ho veus
doncs
això
ja
està mirant a l'Eduard
que potser
alguna sugerència
l'heurà fet
no
de moment no
no
però
sí que a vegades
mentes coses
però no
això davant d'ell
ell sap que té les portes obertes
que si mai
vol escriure alguna altra cosa
bé sigui
ell sol
o
com en aquesta ocasió
que tot el que van ser arranjar més
doncs
bueno
vam quedar
la idea va sortir un 15 d'agost
plujós
precisament
on
en vez d'estar tocant
estàvem sota un balcó
evitant de mullar-nos
perquè ell venia amb nosaltres
i vam estar parlant una bona estona
i al cap d'unos hi vam quedar a casa
i davant d'ordinador
doncs
amb l'idea del quintet de metall
es va anar desenvolupant
i en pocs dies
es va
no sé
en 10-15 dies
es va
fer tot el desenvolupament de l'obra
i la instrumentació per cobla
perquè recordo que
si això era el setembre
o el mes d'octubre
ja es va assajar
ja es va provar
amb cobla
i després se'n va fer una edició
així ben feta
amb ordinador
perquè
doncs
es pugui llegir bé
i perquè mai se sap
a lo millor un altre dia
un altre cobla
ho pot interpretar
vosaltres com a interprets
no sou dels instruments
diguem-ne
específics de la cobla
però
escriviu
tu Sorduar també
has fet diverses sardanes
és real això
que aquests instruments
tenen uns límits
i que això
coarta molt
el compositor
o no
o realment
ni és això
en part
sí
fa pocs dies
estava
amb els companys
de la cobla
Sant Jordi
i vaig tenir ocasió
d'escoltar
com en Josep Antoni Sànchez
el tenor i representant
explicava
que
estava anava
el seu director titular
en guany
en Xavier Pagès
estan assajant
una obra
molt difícil
i que
tot i ser la Sant Jordi
se'ls queda
una mica gran
en el sentit
que tècnicament
els instruments
tenen algunes limitacions
i si no els coneixes
amb una profunditat gran
doncs
alguns passatges
poden ser
de difícil execució
en el cas
de Metasi
a part
de
que jo
vaig intentar
que no passés
hi ha fragments
que
ho toqués
qui ho toqués
de la cobla
hi ha moltes notes
o el temps
va molt ràpid
i sí que
en alguns fragments
per exemple
hi ha un tros
on només toca
tota la fila
del davant
es fa més difícil
perquè estan
els quatre instruments
de doble canya
és a dir
els dos tibles
i els dos tenores
fent un coixí
harmònic
amb harmonia
no gaire
consonant
per dir-ho així
amb registres
bastant
complexos
sobretot
el segon tenora
i alhora
el flaviol
està
en un registre
molt agut
i sé
que
el nostre flaviol
em va dir
mira aquesta nota
és molt difícil
que surti
ben afinada
aquesta que és
la més aguda
del flaviol
a vegades
no sona
perquè són
defectes
que tenen
els instruments
ja no és que el músic
no hi arribi
no, no, no
tot el contrari
sinó
que l'instrument
té
petits defectes
que evidentment
amb el pas
dels anys
es van pulint
dels propis instruments
tothom sap
que de 5 anys
en sa
les tenores
han incorporat
un joc
de claus nous
que facilita
molts passos
és el joc
que utilitzen
els clarinets
des de tota la vida
però que la tenora
el seu
diguem
origen
de les xeramies
i tot això
tarotes
encara anaven
a la part dreta
amb forats
naturals
quan el tible
precisament
ja utilitza
aquest sistema
de claus
això facilita
molts passos
i tonalitats
més enrebaçades
i el mateix
passaria
amb els constructors
d'aquests instruments
que van
buscant
i preguntant
als instrumentistes
petits defectes
o separacions
i els músics
que cada vegada més
potser estan
perfeccionant
més els seus estudis
la seva manera
d'estudiar
que abans
potser no era així
no puc parlar
de més de 10 anys
enrere
perquè
no seria just
dir com tocaven
no sé els músics
de fa 20 anys
perquè amb prou feines
jo havia nascut
però clar
no puc parlar
amb propietat
tornant a la peça
diguem-ne central
del concert
si m'ho prometeu
que és metàssi
de la Xavi de la Salut
hem parlat
doncs
que hi té un paper important
la bateria solista
podem dir així
i això potser
és la novetat
perquè hem vist bateria
amb coble
alguna vegada
amb una funció
purament
de suport
de rítmica
no sé si coneixeu
precedents
amb aquesta part solista
jo particularment
no
perquè
també el món
de la sardana
excepte
amb els contactes
que tinc amb la coble
no ho conec gaire
és més recent
sí
el que també
sí que he de dir
que
tampoc és solista
del tot
a l'obra
sinó que
va recolzant
i té un paper
igual
que pot tindre
el Flaviolo
o l'actible
o el trombó
però
clar
solista
del tot
tampoc
tampoc
acompanya
tampoc
està fent
allò
un simple
acompanyament
que serveixi
d'apollo
molt bé
Javi
ara al marge
d'aquesta col·laboració
amb la Rau Jove
abans he dit
que col·laboraves
amb moltes formacions
crec que amb la banda
de la ciutat de Tarragona
sí
on és
et trobes més a gust
és una pregunta
d'aquelles
totes
pot semblar
d'entrada
però
on te trobes
en quin tipus de música
com a intèrpret
sí
entre
molts gèneros
i formacions
tocant
en formacions
de jazz
ja siguin
dick bands
o un grup
de dick silent
que tenim
a banda d'això
ho puc dir
tranquil·lament
amb Conrad Sator
que precisament
ja vam tocar
en aquest
en aquest programa
que hi ha
a la muralla
i
sí
seria amb ell
més plenament jazz
podem dir
o
també
és difícil
posar fronteres
sí
i més amb la música
que fa Conrad Sator
que
és
és autèntica
és d'ell
i això potser
em suggereix
d'anar amb un tema
potser ja per acabar
perquè tampoc
després hem de massa espai
jo
potser més aviat
de cara a l'Eduard
que
dins el mig de la cobla
estàs més
més introduït
sembla que
cada vegada més
els músics de cobla
o potser
músics que
com a la casa
ja
originalment no estan a cobla
si
s'hi barregen més
o hi fan incursions
cosa que abans
no era tan habitual
com música
pugui fer música clàssica
jazz
cobla
tu mateix
em sembla que
també
fas jazz
abans
potser no era tan habitual
això
no
no sé el motiu
però
jo penso que és una qüestió
de mentalitat
almenys és com ho veig jo
ara
em mataran tots els del món tradicional
però ells són
radicalment
tancats
és a dir
un tio
que estudia el flaviol
tradicional
li mengen el coco
perquè
dient-li
que se n'oblida
del flaviol
de la cobla
ho dic perquè
ho conec
i és així
i ells potser
no ho voldran reconèixer
però és així
i que se n'obliden
d'això
i que només
es centrin en allò
estem d'acord
però escolta'm
jo toco el contrabaix
per què no puc fer
1
sardanes
2
música clàssica
la vuitena
de Beethoven
o el concert número
de Tchaikovsky
per piano i orquestra
per què no
per què no puc fer jazz
per què no puc fer
avenides
és un instrument
que serveix per tot
i amb la trompeta
de passar el mateix
i amb els instruments
de metall de la cobla
evidentment tots
però els instruments
de la cobla
i tenim casos
com és el d'en Jordi Molina
cada vegada
pensem que tenen
menys fronteres
en Jordi Molina
està fent concerts
per piano i tenora
fent coses de fusió
amb aquest instrument
coses de jazz
amb tenora
doncs
jo trobo que és una qüestió
de mentalitat
i a mesura que
han anat passant els anys
amb aquesta mentalitat
més oberta
més innovadora
amb contactes
amb altres músics
doncs
per què va néixer
metasi
perquè parlant amb ell
anant a fer una
senzilla cercavila
de festa major
doncs mira
hi ha això o allò
i mira aquesta obra
que a més és així
diferent i tal
i per què no
doncs en el mateix concert
i fem l'obra aquesta
del Glenn Miller
no?
el mum ha estrenat
doncs escolta'm
serà amb el timbre
característic de la cobla
amb aquest so tan genuí
però
si ens hi
tanquem els ulls
i ens hi concentrem
reconeixerem
100%
que és
aquella música
que tothom ha sentit
alguna vegada
i penso que és això
i per això
cada vegada
gent més allunyada
de la cobla
s'hi atreveix
primer per certaments musicals
per aquest tipus de llenguatge
més innovador
més jazzístic
hi ha autors
com en Blai
o com en Pauli
que tot i haver sigut intèrprets
ja busquen una mica
aquest tipus de música
en Molina
utilitza
cors de jazz
i de música de ball
en Marcel Artiaca
però
hi ha després
tota aquesta gent
que a lo millor
només són
gent del jazz
com és
en Salvador
crec que és
Salvador Bou
o
ha guanyat alguns premis
no sé ni com es diu
ben bé
Bou i Coll
o alguna cosa així
que crec que és intèrprets
únicament de jazz
pianista
tinc entès
o no recordo
però
i que ha escrit
sardanes extraordinàries
i que tenen l'essència
100% sardanes
sardanero
amb llenguatge diferent
però
i altra gent
com el Víctor Cordero
que és un tio
que està treballant
a Suïssa
donant classes
de contrapunt
i d'harmonia
i de no sé què
en un conservatari de Suïssa
però com que és d'aquí
i té arrels
catalanes
bé perquè és d'aquí
doncs
escriu sardanes
les presenta concursos
a certàmens com a banyoles
n'ha guanyat alguns
i té la Sant Jordi
que a les seves programacions
apareixen sardanes
d'aquest autor
per tant
vol dir que cada vegada més
ens anem obrint
això és positiu
bé gràcies per estar amb nosaltres
ens han menjat
quasi el programa
però ha valgut la pena
i emplaçar-vos dimarts
dia 31
vora la torre Minerva
les muralles
atenció
entrant per la porta
pels terranins
que ens entenguem
propera
al Club Natació
Tarraco
i amb invitacions
que podeu recull
a casa
aquesta llarnau
amb un programa
variat
complet
amb sardanes
aquelles de tota la vida
també per entendre'ns
i amb propostes
tan interessants
com aquesta
metàssi
del servi
de la salut
gràcies a tots dos
amb Albert Cendre
quan treballis
representant de la Cobra
Rau Jove
fins sempre
gràcies
doncs anem
anem a intentar
rendibilitzar al màxim
el temps
que ens queda
el programa d'avui
no podem deixar
passar
més estona
sense tornar
la música
ho fem
amb l'Espai
de la Relíquia
que una setmana més
segueix oferint-vos
el record
de les composicions
que van obtenir
el títol
de Sardana de l'any
en la primera època
d'aquest certamen
que és a punt
de tornar
a oferir-se
a tots els afeccionats
aquesta setmana
ens situem
a la quarta edició
del concurs
la corresponent
Nit de la Sardana
va tenir lloc
el dia 5 d'abril
de 1975
al Teatre Centre Nacional
d'Igualada
que aquell any
era la ciutat
Pobilla
de la Sardana
a la final
hi van arribar
les corresponents
10 composicions
d'estil
ben diversos
i amb noms d'autors
com Tomà Gil
Eduard Martí
Fèlix Martínez Comín
Pere Fontàs
Joan Lluancí
Jaume Cristau
Ricard Bela de Sau
Francesc Marrós
el ballant
Albert Saneuja
i Manuel Oltre
la guanyadora
del títol
de Sardana de l'any
va ser la de Pere Fontàs
anomenada Montse Valls
que va ser interpretada
tal com ara la sentireu
per la en aquell moment
recentment creada
a Cobla
ciutat de Girona
Sardana
número 4
títol
Montse Valls
autor
Pere Fontàs
interpreta
la Cobla
ciutat de Girona
de Girona
de Girona
niños
han
��
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
només, i pel que fa a l'agenda
doncs, els aplecs no avançarem
res pel proper cap de setmana, ens limitarem
el d'aquest cap de setmana, el que tenim
més immediat, avui mateix
el tercer aplec de Santa Maria de Besora, tarda
el Pla d'Altei amb l'escobla, Ciutat de Girona
Marinada i Jovenígola de Gramont
i el 24è aplec de Cambrils, a dos quarts de set
de la tarda i a dos quarts d'onze de la nit
al Parc del Pescador, escobles
La Flama, La Farnés i Reu Jove, i haurà un sopar
de germanor durant la sessió de nit
doncs el detall de servir coca i vidols
per a tothom. En cas amb el temps, es farà el Palau
Municipal d'Esports. I demà
un únic aplec, serà com
una mena de petit parèntesi
de cara al proper cap de setmana, que sí que n'hi haurà
un bon grapat, com ja us
comentarem el proper dissabte
serà aquest aplec de demà, un aplec important
però el 32è aplec de Paralada
matí i tarda als Jardins del Castell
amb l'escobla, Ciutat de Girona, Mediterrània
i Reu Jove
I pel que fa a ballades a Sardanes
per demà diumenge, a la una del migdia
la cobla a la principal de Tarragona
actuarà a Vinaixa, dos quarts de vuit del vespre
es tancarà el cicle de sardanes d'estiu del Vendrell
a la Rambla amb la cobla, Ciutat de Cornellà
i a les de la nit
hi haurà sardanes a Calafell Platja, la plaça dels Països Catalans
amb la cobla, Ciutat de Reus
Pel que fa a les colles sardanistes
demà diumenge, a la colla Enxaneta
de Barcelona, farà la jata adicional
diguem-ho així, actuació, exhibició
de colles sardanistes els diumenges al migdia
a Port Aventura
hi haurà concurs a dos quarts d'una juneda
a la pista Parc Alegria
dins el campionat a Terrafarma i colles lliures
amb la cobla a Riella
i hi ha la resta de convocatòries
pel proper cap de setmana
en què destaca el concurs d'en Camp, Solsona
i les Borges Blanques
i tanquem l'agenda, avui així
ben abraujada
això sí, recordant un cop més
el concert de dimarts dia 31
a les 10 de la nit
a la vora de la Torre de Minerva
el passeig arqueològic
amb la cobla Reu Jove
i contraria amb el que he dit abans
en acabar l'entrevista
segons sembla
ja no queden invitacions
per aquest concert
Aquesta era l'agenda d'avui
intentem aprofitar al màxim el temps
ara anem cap a la secció de notícies
que també intentarem oferir-vos
allò essencial
El passat dimecres, 25 d'agost
el compositor Lluís Lluenci
va complir 90 anys
la respectabilitat per aquesta xifra
s'afegeix a la profunda estimació
que li professen els que el coneixen
i per aquest motiu
l'agrupació Amics de la Sardana
de Sant Feliu de Guíxols
i la cobla ciutat de Terrassa
han unificat esforços
per oferir-li una festa d'aniversari
amb connotacions d'homenatge
que tindrà lloc
aquest cap de setmana
d'agost
a la seva Vila de Nadiua
L'agenda d'activitats
comença aquesta tarda
amb la presentació
d'un enregistrament
que es recull 12 de les seves obres
el llibret del qual
conté una glossa
de Joan Domènech i Moner
i una llòga
d'Antoni Rosmarbà
Tot seguit
la plaça del Mercat
acollirà una audició de Sardanes
i demà la tarda
la festa es traslladarà
al Teatre Auditori
on es durà a terme
un concert
que farà un recorregut musical
per la vida
d'aquest gran compositor
a través de les seves obres
i les dels autors
amb qui hem tingut
més lligams
El di Can Guany
la coble
la ciutat de Terrassa
compleix els seus primers
25 anys d'història
i això
combinat amb el fet
que en Lluís Llú en si
que compleix també
aquest número tan rodó
com són els 90 anys
va ser director
d'aquesta formació
amb uns anys
força crucials
en la vida
d'aquesta coble
doncs ha portat
aquesta iniciativa
d'aquest homenatge
amb tots aquests actes
que com hem dit
tindran lloc
a Sant Feliu
de Guíxols
en els quals
també quedarà
com a constància
diguem-ne
per la posteritat
aquest enregistrament
de sardanes
de l'autor
després tindrem
oportunitat
ja per acabar
el programa
d'escoltar una sardana
d'en Lluís Llú en si
interpretada
per la coble
ciutat de Terrassa
i potser només
temps per recordar-vos
després d'això
que la setmana vinent
comença el certamen
aquesta segona època
del certamen
la sardana de l'any
ja us hem vingut
explicant
les últimes setmanes
en què consistirà
i dissabte vinent
en què oferirem
ja la primera
de les eliminatòries
del concurs
també recordarem
quines són
les característiques
i la manera
en què tots
absolutament tots
podeu votar
recordem que
herenvia
correu tradicional
correu electrònic
o bé
això ja és
una especificitat
diguem-ho així
de Terragona Ràdio
podreu votar
mentre fem el programa
i amb la qual cosa
tindreu l'oportunitat
també d'obtenir
algun obsequi
en parlarem
com dèiem
la setmana vinent
ara els volem deixar
ja en recte final
com dèiem
del programa
amb una sardana
de Lluís Lluenci
ho lliguem
aquests actes
d'homenatge
en els quals
perfectament
ens hi podem
adherir
per un compositor
doncs de qualitat
un compositor
que en les seves obres
hi sempre introduia
una bona dosi
de poesia musical
per qualificar-ho
d'alguna manera
la sardana ofrena
la va dedicar
en Lluís Lluenci
en el moment
en què va deixar
la seva responsabilitat
com a director
d'aquesta formació
com a mostra
de pressi
cap als que
havien estat
els seus companys
musicals
durant uns anys
és la sardana ofrena
que n'interpreta
doncs
la cobla
la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
a la ciutat de Terrassa
una nova edició, la 428 de l'1-2
i seguit, parlant de sardanes, de música
per a cobla i d'esbars
dissabte vinent, i tornarem, recordeu,
amb aquesta introducció, aquesta
recuperació del concurs La Sardana
de l'any. Que ho passeu molt bé.
La Sardana de l'any.