...
Diumenge 26 de setembre de 2004.
Iniciem el temps dedicat al gènere musical habanera amb...
...surgió por el horizonte, bañándonos con su luz.
Habaneras des del balcó i des de la Catalunya Nord.
Ens arriba el grup Jotxa de Mar per a cantar-nos de Lluís Torrent...
...Habanera traginera.
Repicàvem la cinta al matí a Sant Llorens de Cerdà...
...
...repicàvem la cinta al matí a Sant Llorens de Cerdà...
I pels carrers del Modí o del Castell
sentíem ja la trucada dels castellells
com un encant cristallit.
Cap del bosc els reginers s'apuntaven a fer camí
un batall de ferradura pels curiols mal empedrats
i marxaven per alture amb cel clars o amb brumats.
Giuretades, grits o gemens, quan rostoi anava pujant
i altra gina renegava tirant matxos endavant.
Quan arribaven al volt sobre les places carboneres
ara passa carrega vast, s'arri un zorull de castanyer
baixant, pujant i cridant del canigo a les alberes
i fins que el sol s'anagava, s'apainava altres ginares
i ara em torno a recordar a nous anys de la meva infància
amb suroïda que bestia, la iran si va l'alpicutí.
Santa Eloi d'altre ginares, tots vestits amb tanta elegància
o temps de bena i berenes i algun baral de l'inici.
Ja en picat la cinc del matí, a la cinc del matí, a la llorès de Cerdà
i pels carrers del molí o del castell.
No sentim ja la trucada dels castellers, com un entrant cristallí.
Cap al bosc els reginers no agafaran més el camí.
Fóra i xos de fer de dure, pels curiols malampadràs
tot és calm a les altures, amb cel clars, bujant bromes.
Traginés
Traginés
Traginés
Traginés
Traginés
perquè s'ha acabat l'història de matxos i traginers.
Traginers, traginers, traginers, traginers, traginers.
Una carta publicada en 1848 al Diario de la Habana, el Faro Industrial,
enviada a Perún, Cuba, Residen, a Madrid,
de ella en los bailes y reuniones particulares
se baila deliciosamente nuestra siempre adorada danza habanera,
que aquí me agrada más que en la Habana,
ya porque está lejos de mi país,
ya porque no se toca el inconveniente del calor excesivo.
Flaco Jiménez and the Rocking Texmet Band
cantan de la seva grabación feta en 2006 La Paloma.
Flaco Jiménez and the Rocking Texmet Band
Flaco Jiménez and the Rocking Texmet Band
Sonido de Rocking Texmet Band
musica Teaching Texmet Band
shooting
moltesi
lift
sonido
開
en��면서
Actually,
con
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els barris vells de la ciutat, Tarragona no és un exemple,
sempre ens criden l'atenció per diversos motius,
inclús podríem inspirar-nos per a crear una obra.
Aixó el basuseía Pedro Ugalde per escribre aquesta habanera interpretada per l'Orfeó Donostiarra.
Parte vieja Donostiarra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Capitó, déjeme subir
a izar la bandera en el palo más alto
de su Bergantín.
Desde Xerox, Lleida, ens arriba el grup,
terraferma, era cantarnos una canso popular vasca
Enamorado de la nieve.
Como tú forja mis sueños
porque ella siempre llama a mi ventana
me llama suavemente por la noche
si estás cerca de mí, triste y callada
porque ellas como tú me llena el alma de risas, de cantares y de ansias.
Y al despertar el sol de madrugada
sonarán alegres las guitarras
yo subiré hacia las cumbres
nevadas
y pasaré
cantando las banderas coloradas
que son claveles rojos
que llevas en el alma.
y al despertar
y al despertar
me llena el alma de risas
y al despertar
me llena el alma de risas
y al despertar
el sol de madrugada
y al despertar
y al despertar
el sol de madrugada
sonarán
sonarán alegres
sonarán alegres las guitarras
yo subiré
hacia las cumbres
nevadas
y pasaré
y pasaré
cantando las banderas coloradas
que son claveles rojos
sobre la nieve blanca
La tradició familiar
fa possible
que les costums
i tradicions
dels pobles
es conservin.
Això també
succeís
en el món
de la música.
Trehuaco
de Santiago de Chile
i la habanera chilena
una negrita
se enamoró.
una negrita
se enamoró
de un joven blanco
que la engañó
y la negrita
pronto murió
porque su amante
porque su amante
porque su amante
la abandonó
y la negrita
triste decía
no hay quien consuele
no hay quien consuele
el alma mía
y la alegrita
pronto murió
porque su amante
porque su amante
porque su amante
la abandonó
el joven blanco
hizo sufrir
a la negrita
a la negrita
tormentos mil
y la negrita
fue siempre fiel
porque las negras
porque las negras
saben querer
y la negrita
triste decía
no hay quien consuele
el alma mía
y la negrita
pronto murió
porque su amante
porque su amante
porque su amante
la abandonó
ninguna negra
brinde su amor
al que no sea
de su color
que algunos blancos
suelen tener
muy negra
el alma
muy negra
el alma
para creer
y la negrita
triste decía
no hay quien consuele
el alma mía
y la negrita
pronto murió
porque su amante
porque su amante
porque su amante
la abandonó
una habanera instrumental
amb la sonoritat
cuidada y rica
de la guitarra
Joan frió
en el citro duège
en aquel ritme
amb una composición
de Sebastián Iradie
la rubia
de los lunares
y los lunares
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Us esperem el proper diumenge a dos quarts de veu del matí.
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!