Sabeu? L'altre dia, tot escoltant una determinada cançó,
se'ns va passar pel cap una manera de definir aquell peculiar estil.
Vam creure que per sonoritat, estil i força, aquell tipus de cançons havien de rebre el qualificatiu d'èpiques.
Sí, ho hem de reconèixer. És molt personal aquesta manera de catalogar determinats estils,
però cada cop que tenim l'oportunitat d'escoltar una cançó amb contundència, esperit, classe i bones vibracions,
ens ve al cap la paraula èpica.
Als anys 80 hi va haver unes quantes formacions que van conrear aquest peculiar i molt personal estil musical.
De totes elles, nosaltres en volem destacar una en particular.
Van ser, per dir-ho d'alguna manera, els abanderats a la dècada perduda de la música èpica.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I wanted to be with you alone
And talk about the weather
But traditions I can face
Against a child in your face
Won't escape my attention
You keep your distance
We the system of touch
And gentle persuasion
I'm lost in admiration
But I need you this much
Oh, you're wasting my time
You're just, just, just wasting time
Something happens and I'll head over heels
I never find out
Till I'm head over heels
Something happens and I'll head over heels
I don't take my heart, don't break my heart
Don't, don't, don't throw it away
Throw it away
Throw it away
I'm made up of watching it go
Thought of your future
We won't put in the past now
Just I won't wear it last
Now, now, now
Have you no ambition?
My mother and my brothers
Used to be the kid
She used to be the kid
She used to be the kid
She used to be the kid
I've been dreaming
I'm about to get started
It's hard to be a man
But there's a girl in your life
You know how I feel
So
Something happens and I'm head over heels
I never find out
Till I'm head over heels
Something happens and I'll head over heels
I don't take my heart, don't break my heart
Don't, don't, don't throw it away
And this is my only hope
I'm on the line
I'm on the line
This is my only hope
La, la, la, la
Fins demà!
Doncs sí, això és una cançó èpica.
Són d'aquells temes que, amb molta contundència i amb una molt bona lletra,
volen explicar aquells fets, aquelles històries importants.
I per això, aquí a Radioactivitat, ens volem fer en ressò d'aquests grups
que van controlar aquest estil de cançons amb una connotació, podríem dir, mitjaval.
Sí, ens recorda a temps passats.
Però bé, eren els 80 i els Tears for Fears, en aquest cas, es van dedicar a fer aquest tipus de música majoriteràriament.
Sí, va ser una formació britànica que molts dels seus temes tenien aquesta característica.
Heat Over Heels, és una mostra del que acabo de dir, i ens arribava des del 1985.
Però bé, és tan sols un avançament del que podrem escoltar avui en qüestió de cançons èpiques.
Radioactivitat.
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Ràdio, dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Un programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Anem a ensatjar el programa número 232.
quan ja fa 1568 dies que vam estrenar el segle XXI.
i thenestatjar el programa de Tarragona Ràdio, dedicat a la música.
yi bolha enorme à esa música.
aventlijk.
aiges en compar rebotron.
la música.
fija.
these
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Duet, duet britànic, sí, perquè principalment estàvem format per el senyor Roland Orzabal,
que tocava la guitarra, els teclats i feia les veus,
i l'altre component era el Kurt Smith, que tocava el baix i també feia les veus.
Doncs aquests eren els tirs forcits, que majoritàriament van estar acompanyats
per Ian Stanley als teclats i el Manny Elias a la bateria.
Doncs bé, els tirs forcits, insistim, van ser una de les principals formacions
que es va destacar per fer aquest tipus de cançons, podíem dir, maximalistes.
Sí, és un estil una mica peculiar, que ens ha vingut d'aquesta manera a l'hora de batejar-ho amb aquest nom èpic.
Doncs bé, escoltàvem un tema del 1983, el Pale Shelter,
corresponia a un treball anomenat The Harting, i en el mateix hi podíem trobar altres composicions
que ens donaven, en certa manera, la raó o no.
Bé, la que escoltarem tot seguit són d'aquelles peces que ens fan pensar en això que us dèiem.
Saffer the Children, Salveu la canalla,
Era una altra de les composicions incloses en Don The Harting, del 1983,
i podreu comprovar el que us dèiem.
Amb la música es demostra tot.
It's a sad affair
When there's no one there
He calls out in the night
And it's so unfair
At least it seems a prayer
When you give us life
I find all this time
I've got to get found
You're all a pickin' em up
But there's no one around
And I'm facing
Oh, just talk to him
Cause you know it's in the start
We hope so
Cause it's so unfair
When we travel now
On the room
And we think that it's not good
But he's gonna be happy
And it seems so strange
But at the end of the day
Making love can be so good
But the pain has burned
Ooh, why does it burn
When it don't turn out
The way it should
And all this time
We're getting you down
You're all a pickin' em up
When there's no one around
And he's not facing
Oh, just talk to him
Cause he knows it's why
You won't be home soon
Cause he's a only child in that
Only room
And he's the kind of value
Oh, he's the kind of value
That's where he's the one around
And he's the kind of value
I'm definitely gonna vuelto
And they're gonna listen
You're all a pick up
But I'm just waking me down
And you're all in that
And we need to know
That's how he's the one around
And that helps
Because he's the kind of $120
As you know it's a huge
And that makes it
Doesn't matter
Well, it seems to happen
And that's why
And that helps
And I'm doing
And that helps
And that helps
And I'm listening
I don't understand
And others
that helps
And if
百 tuvo
And all this
And of
ampliety
And
Am
Mod
And
And
häufig
And
Fins demà!
Fins demà!
Doncs podeu comprovar que aquesta cançó amb el cor de nens
ens porta a uns fets, a unes coses que ens fa fer volar l'imaginació.
Sí, Saffa's Children, els Tears for Fears, des del 1983, ens feia volar molt, però molt, l'imaginació.
Com si d'una pel·lícula es tractés... Sí, d'això en parlarem més endavant,
però cada cop que escoltem aquest tema ens provoca unes sensacions molt especials.
Sí, les mateixes que ens provoquen altres temes, del mateix disc, el The Harding,
precisament, un dels temes, inclòs-los en el mateix, és el que dóna nom a l'EP.
Sí, parlem de longplay perquè estem parlant del 83, i aleshores el CD encara era molt poc comercialitzat.
recordem, tornem també a recordar que els compactits van aparèixer al mercat el 1980,
però el 83 era una cosa, un bé de luxe, pràcticament.
O sigui que quan parlem de Tears for Fears d'aquells anys, sempre hem de parlar de longplays, de LPs.
Doncs bé, el LP The Harding, evidentment, hi havia la cançó The Harding,
que és la que escoltarem ara tot seguit i que us seguireu il·lustrant
de com se conreava aquest estil de cançó èpica, un estil que hem batejat nosaltres, insistim,
però que pensem que se pot inscriure en aquest grup.
Esperem que estigueu d'acord amb nosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
I bé, doncs, és el que es dèiem, una cançó amb molt bones vibracions,
a pesar que portava el partitó el Mat Wall, o sigui, molt dolent,
però ells, els Tears for Fears, o el que és el mateix, el Roland Orzabal i el Kurt Smith,
li van saber donar un toc bastant positiu al tema.
Bé, el que dèiem, una cançó amb molt bones vibracions,
era un altre dels temes d'aquest, de Harting, del 1983.
Doncs bé, tornem al 1985, un disc del qual ja hem escoltat una cançó,
ha estat la primera, el Heat Over Heels.
Doncs bé, aquest disc del 1985, que portava per títol Songs from the Big Chair,
l'encetava, l'encetava un tema amb molta, molta contundència,
un tema que gairebé criden, perquè és que shout vol dir cridar,
i ells s'ho van prendre al peu de la lletra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'aquest disc de l'85,
d'aquest Songs from the Big Chair.
És Everybody Wants to Rule the Wall,
o sigui, tot el món voldria governar el món.
Un altre d'aquests temes que també van triomfar a les hores,
a gairebé tot el món.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Sí, sí, sí, sí!
Va fer molta, molta fortuna aquesta cançó, se'n recordeu, oi?
Showing the Seeds of Law, és l'any 1989, i aquí els Tears for Fears van tornar a demostrar que ells, els anys 80, van ser els reis d'un estil determinat, un estil que bé, ho tornem a repetir-ho, a insistir, que ens agrada qualificar com de cançons èpiques, d'aquelles de gran volada.
!
Doncs bé!
Va ser un disc en el qual, doncs, hi van trobar molt bones peces, però malauradament va ser com si fos també l'anunci del final d'una bona història, sí, perquè uns anys més tard, Tears for Fears deixaven d'existir, almenys com a duet, sí, el Kurt Smith i el Roland Orzabal van deixar de treballar plegats,
i tan sols va continuar la flama de Tears for Fears el Roland Orzabal, aquest noi britànic d'origen basc, com podeu comprovar amb el seu cognom.
Doncs bé, ell va continuar la flama, el grup es va seguir dient Tears for Fears, però bé, era tan sols el Roland.
I el 96, el 96, ens arribava amb una cançó que ens recordava molt als millors anys dels 80, es titula Secrets, i sonava així de bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit