logo

Arxiu/ARXIU 2004/PROGRAMES 2004/


Transcribed podcasts: 264
Time transcribed: 9d 1h 9m 16s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Diumenge 28 de novembre de 2004,
amb uns compassos de Mulatas la Cubanita,
arriba el temps de...
Habaneras des del balcó.
Allá en La Habana cierta mulata de un hombre blanco se enamoró.
Dígame usted lo que pasó,
que la negrita muy zalamera a su bohío se lo llevó.
Y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor,
llegó el negrito de la mulata, dígame usted lo que pasó.
Que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó,
pero al ir a tirarse a matar, se paró.
Los miró y se marchó.
Allá en La Habana,
son muy dulce los besos de las cubanas.
Allá en La Habana,
allá en La Habana,
pasan las mismas cosas,
pasan las mismas cosas,
vidita mía que aquí en España.
La mujercita que allá en La Habana,
a su negrito le traicionó.
Dígame usted lo que pasó,
que al poco tiempo la mulatita de un marinero se encaprichó.
Como el negrito ya se escamaba,
y en la bahía los esperó.
Y cuando se iban a dar un beso,
dígame usted lo que pasó,
que el agüita los iba a tirar.
Cuando el hombre después se acordó,
que su negrito no sabe nada,
y dudó,
los miró y se marchó.
Allá en La Habana,
allá en La Habana,
son muy dulce los besos de las cubanas.
Allá en La Habana,
allá en La Habana,
pasan las mismas cosas,
vidita mía que aquí en España.
Pasan las mismas cosas,
vidita mía que aquí en España.
El grup music vocal Guipuscoá
del Sain 60 y 70,
los seis,
ens cantaban,
allá en La Habana.
Debajo del dolmen de Tella,
el mar,
en una caracola,
resuena.
Son dos versos de la letra,
presteo atención,
porque es muy maca,
que la ronda de Voltaña
a la comarca del Sobrarbe,
a Oscar,
ens trasladan al Aragó.
De Manuel Domínguez y Miguel Sorribes,
La Caracola.
En una caja olvidada en la falsa,
he oído esta noche rugir el mar.
Lejanos soles,
olear de recuerdos,
en una caja olvidada en la falsa,
he oído esta noche rugir el mar.
Lejanos soles,
olear de recuerdos,
la marea del tiempo,
los lleva, los trae y los vuelve a llevar.
Eras tu caracola,
obsesión de mi abuelo,
navegante de sueños,
que no vio el mar.
Lejanos soles,
olear de recuerdos,
la marea del tiempo,
que no vio el mar.
Me juro que llevabas
el océano dentro.
Cuántos silencios cuesta
aprender a escuchar.
Cómo no supe hacerlo,
ni entender tu misterio,
que a un pastor y su nieto,
nos guardabas el mar.
Cómo no supe verlo,
ni creer al abuelo,
si también yo soy hijo,
de un pueblo que cantaban,
era sin mar.
Grite riendo,
si es un fósil abuelo,
caracol que en milenios no ha visto el mar.
Se puso serio y después en silencio,
te metido en esa caja,
y así caracola,
te fuiste al desván.
Nunca más quiso verte,
lo sopro al olvido,
y pegaba su oído,
me oyó cantar.
Cuando el barco naufraba,
cuando a pique va un sueño,
al timón el primero,
se hunde su capitán.
Tú le diste sirenas,
caballitos y estrellas,
yo un puñado de arena,
y lo llamé realidad.
Hoy por fin que vergüenza,
también yo oigo sirenas,
ya está entiendo la letra,
Vivir no nos cuesta,
queremos soñar.
La madrugada,
ronda ya mi ventana,
mientras veo a mis hijos,
dormir en paz,
que mar de sueños,
navegar y buen viento,
ola de tierra adentro,
canción del recuerdo,
vaneras y mar.
Como a ti caracola,
nos canta por dentro,
un lejano mar.
Escoltaremos la manera más conocida a Cuba.
Núria Roera al piano,
alba Foraster a la veu
y después la Orquesta de Cámara de Madrid,
dirigida pel cubá Félix Guerrero,
en se interpretan de Eduardo Sánchez de Fuentes,
tú.
En Cuba,
isla hermosa del ardiente sol,
bajo su cielo azul,
adorable trigueña de todas sus flores,
la reina eres tú.
adorable trigueña de todas sus flores,
la reina eres tú.
eres tú.
En Cuba,
isla hermosa del ardiente sol,
bajo su cielo azul,
adorable trigueña de todas sus flores,
la reina eres tú.
adorable trigueña de todas sus flores,
adorable trigueña de todas sus flores,
la reina eres tú.
Fui Dios sagrado,
guarda tu corazón,
que el claro cielo
su alegría me dio.
Cientos mirados
a confundido Dios,
ni tus ojos,
la noche,
la luz,
ni los rayos del sol.
Dulce es la palma,
pero más no es tu voz
que el amargura
quita del corazón.
Y al contemplarte
sus verán en la luz,
me defiendo, te recuso, Señor,
porque Cuba eres tú.
que la vida
me desertify
mañana,
incluso tú
mi buena
condade
si
algo
qué
se
debería
ante
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I de palmeres, d'albres records,
escampant amb canyelles totes les cales
i amb petxines fer-lis un braçol.
Els pells en parlen, plens de temps resa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics de bon temps, els ulls inventes,
el meu cor cercarà noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol,
tornen tonades, enamorades,
dones i pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escada i amagar-me a la plaça
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquell món d'enyorança, amor i calma,
per fumar de lluna, foc i ron.
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres dels records,
escampant amb canyella totes les caves
i empatxines fer-li un braçol.
i empatxines fer-li un braçol.
Morralla ens parlarà, a l'Havanera,
de Joan Als i Casanovas,
d'això que es pot sentir
si alguna vegada ens trobem
malalts d'amor.
Daenseic.
Si del mar a tu fossis les onades,
jo em voldria ser l'arriofrador
i esperar les teves abraçades
amb esquitjos de salà.
I si fossis el mar arciòraster toute la vida meia
Jo voldria ser l'anar
que n'al·lega el teu cos
com una menja d'os
perquè em sé malalt de molt
si tu no hi ets
perquè lloro el teu besar
si tu te'n vas
per això i tal com més
vull saber-te sempre al meu costat
Si del céu tu fossis les estrelles
jo em voldria ser l'anar
per poder treguir-les molt més velles
dibuixades al meu pit
i si tu fossis valer
jo em faria mariner
per tenir ben a prop
com un moviment de gros
perquè em sé malalt de molt
si tu no hi ets
perquè lloro el teu besar
si tu te'n vas
per això i tal com més
vull saber-te sempre al teu costat
vull saber-te
per això i tal com més
vull saber-te sempre al meu costat
per això i tal com més
vull saber-te
per això i tal com més
vull saber-te sempre al meu costat
per això i tal com més
vull saber-te
vull saber-te
al meu costat
al meu costat
Ben fort del seu ceder Ben Fort a La Habana
ens ofereixen d'Ortega Monasterio
l'Havanera en castellà i bas
que es portarà a la vella ciutat de Donòstia
Bitxinxo
al control Núria us ha parlat Javier
us esperem a Tarragona Ràdio
al programa Havaneras
des del Balcó
el proper diumenge
a dos quarts de deu del matí
en un rinconcito oscuro de un barrio de San Sebastià
de un barrio de San Sebastià
de Chincho Ben
del acordeo
hermosas palabras susurran de amor y de felicidad
cantando a la vida
cantando a la vida
y a la libertad
a la habitació
Si tú no me quieres, me voy a la mar.
Mañana paseando tu calle ya no me verás.
Porque sin ti no sé vivir.
Mil veces perdido en las olas prefiero morir.
Entonces la bella maitera feliz contesó.
No vayas, bichincho, amor mío, no te vayas, no.
Donostia, Donostia.
Qué cosas tan maravillosas en San Sebastián.
Un día llegaron al puerto Motrico a Ramsalea.
Gente es del mar, de Euskal Herria.
Sus ojos brillaban felices, hablaban su lengua natal.
Y al ver a maitera, hicieron cantar.
Maitera es nao su maiteta, ma no haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
Y huerto.
No haitxasona.
No haitxasona.
No haitxasona.
Es de pocí,
Itxasunaz duan galbunik naiago de ti,
Bañara orduan maitena esan ziona,
Esquerro bichintxo aldegin nere lasta na,
No nos tira, no nos tira,
Su paixera la mundu anchi, zora garrida,
Su paixera la mundu anchi, zora garrida,
Su paixera la mundu anchi, zora garrida,
Su paixera la mundu anchi, zora garrida,
Su paixera la mundu anchi, zora garrida,