Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Un demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El nombrà!
Fins demà!
Sardana número 2
Sardana número 2
Sardana número 2
Ja et vindrà la sardana número 2, abans però, després d'haver escoltat la primera d'aquesta setzena eliminatòria del concurs La Sardana de l'any,
donem compte del resultat de la catorzena eliminatòria.
La sardana número 1 era Jubal de Carles Rovira, que va rebre 525 vots.
La número 2 era l'agulla de castell d'Antoni Masbou, amb 163 vots.
I la número 3, l'àvia Remei de Tomàs Gili Membrado, amb 70 vots.
Així doncs passa a la segona eliminatòria la sardana número 1, Jubal de Carles Rovira.
I tot seguit anem a escoltar la segona sardana d'avui.
En aquesta ocasió va a càrrec de la cobla Salvatana.
De moment no entra aquesta sardana, espereu un momentet, podríem aprofitar, podríem aprofitar per fer el sorteig,
el sorteig de regals entre tots els que vau participar en el concurs La Sardana de l'any, amb l'eliminatòria d'ara fa 15 dies.
Avui podríem aprofitar que tenim també mans innocents per aquí, no?
Ja tenim els convidats del programa per aquí esperant.
Doncs vinga, farem fer amb ells el sorteig, remenem les boles i va.
Aprofite per presentar-los, Valdo Arsendra i el Carles Martí, som de la cobla Rau Jove, després parlarem amb ells.
Bon dia, bon dia.
Així ja no sóc jo la menys 100 avui.
Us fem treballar extra.
Doncs vinga, fem girar, traiem-ne una bola.
Aviam quin número és.
El 33.
El número 33.
Doncs el 33 li ha tocat el Toni Parès de les Borges del Camp.
Doncs molt bé.
I ara, ara sí, a veure si podem escoltar aquesta sardana número 2 d'una nova eliminatòria de la sardana de l'any, la setzena eliminatòria.
Endavant.
Et présents la sardana número 2 d'una vegada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'on Magastre!
Paracobla i Timbalas!
Comptareu també amb la col·laboració d'un percussionista?
Sí, d'en Javi de la Salut, Tarragoni, conegut ja per alguns sardanistes,
que precisament just quan sortim d'aquí ens n'anem a buscar els timbals que ens els cedeix la banda d'aquí de Tarragona,
a la Unió Musical, i anem a passejar.
També que hi hagi col·laboració, eh?
Sí, sí, sempre des del primer any ens han ajudat en el sentit de tema percussió,
s'ha dit sempre gratuïtament, i jo vull agrair públicament, aprofito,
perquè penso que s'ha de dir que ens han ajudat sempre,
que ha colgut amb la cessió de material, que d'altra manera seria molt difícil.
Una peça de manual a l'altra sempre dona que t'hauria un concert, eh?
Bé, jo crec que sí, i els músics per ells no és gens difícil,
però tampoc no és gens fàcil tocar una obra així,
perquè és una de les més típiques de l'altra, però que no és allò de dir,
com que és la que més es toca és la més fàcil.
És allò simple en quant a...
Però a la vegada molt delicada, també.
Sí, s'ha trucat.
Molt complicada, amb caràcter.
Amb molt de gust i amb compte.
Jo havia deixat pel final les dues sardanes,
que obriran, com deia, la segona part,
perquè són sardanes precisament dels nostres convidats d'avui.
La meva gent, de Carles Martí, i un bon màgic de l'Eduard Cendra.
Us heu engrescat no només a tocar els instruments corresponents,
sinó a més a més a escriure.
L'Eduard, de fet, ja...
Potser porta més temps, no?, escrivint, fent sardanes.
Sí, ja fa deu anys.
I aquesta és l'última que...
Ja, ja, escolta, això ja és un matrà gairebé.
És l'última sardana que has fet, aquesta, la meva gent?
Sí, la vaig presentar...
Perdona, la meva gent és la de la Carles.
És la seva l'última.
Un bon màgic.
Es pot parlar? Té alguna història d'aquesta sardana?
Sí, sí.
Que es pugui explicar, vaja.
Bé, els curs els vaig escriure en un vespre de febrer,
i els llargs una nit matinada
després d'un concert de la cobla.
O inspiració a cadascú, no?
Sí, fins que petava el sol tan fora a la finestra
que vaig dir vés-te'n a dormir.
I la vaig presentar al certamen de compositors joves de balanes
i va ser finalista l'any passat.
I s'ha tocat molt poquet, s'ha tocat com tres o quatre vegades
i molta gent em diu que si l'hagués instrumentat per violins
i tot això, allò per orquestra, que encara funcionaria.
D'alguna manera els recorda a una música de banda sonora,
de pel·lícula o així.
I, bueno, és un llenguatge potser no tant pel ballador,
en el sentit que sí que és una sardana i té ritme sardana,
però, bueno, i força complicada pel fiscorn,
que emmaleixen, ja us ho dic que segur, eh?
Bueno, en un concert són dos i dos, passa més.
Tampoc.
Tampoc.
Tampoc.
Tampoc.
I el Carles Martí, jo no sé si és el primer sardana teu.
La segona.
La segona.
Vaig fer la primera l'any passat.
La vam estrenar precisament per voltes a Nadal.
i, mira, vaig a la, pues, en la fe, la, la, la,
la, això que compartí, això, bueno, sí.
Com va ser, que et va engrescar l'escriu-la?
Pues, perquè, per l'afició que tinc jo a l'harmonia,
no, és, m'agafo allò com un hobby i, pues, m'agrada allò.
I t'hi poses, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta, abans l'Eduard parlava del concurs de Planes,
aquesta també hi ha participat, he participat en guany
i, a més a més, ha quedat força bé, no?
Sí, va quedar un segon prèmie que ja heu compartit.
Va haver una mica allò de mal ambient
perquè la primera sardana va guanyar el fill de l'alcalde.
Vaja.
Que precisament era de Planes i...
Era un músic, de cop, que no cal discutir-ho, la sardana estava...
Estava ben feta, sí, tot s'ha de dir, però...
I potser s'ho mereixia, però, esclar, almenys jo què sé.
No ho sé.
Queda molt almenys.
Que van sumar...
Allò que l'alcalde està donant els premis i primer premi.
Ah, molt bé, fill.
El nen.
Delega que hi vagi el regidor de cultura
o el tinent d'alcalde, el que sigui, i tu queda't al públic.
Perquè...
Com ho diuen, allò?
No només s'ha de somrat, sinó només semblar-ho, no?
Sí.
Seria una miqueta això.
Possiblement s'ho mereixia.
El que passa és que va ser molt estrany, també,
perquè ara ja no es feien premis exaequo
i en guany van...
El que ha guanyat més concursos allà, que és en Marc Timón,
ja compositor prou conegut,
va compartir el segon premi amb ell.
I l'altre es va emportar, clar, el popular,
perquè la gent de Blanes tothom el va votar,
i, clar, es va emportar una acelerada.
Per cert, el Marc Timón amb una sardana amb un nom en anglès, no?
Sí.
This love song is for you o algo així.
Sí, el paregut, sí.
Realment és que no tenia res de sardana, eh?
Allò era més música per a big band i tal,
però amb timbre de coble, vull dir,
i a més tenia parades de dos compassos a la millor sense música
i com diferents episodis, com una història, no?,
doncs més mogut, més pausat,
i l'únic que tenia eren els punts dels curts i dels llars,
allò, les barres de separació.
Vos atrevaríeu a fer comentari de la sardana del company?
Sí.
Cadascú de l'altre?
No ho sé, si m'atribi jo.
Mira, la sardana del Carles és una sardana que,
quan me la va enviar per treballar amb un ordinador a tots tots,
i me la va enviar per a mail i la vaig escoltar,
a la primera, o sigui, els primers compassos ja t'entren i t'agrada.
És una sardana que, a part de que està ben feta,
harmònicament i tot això,
té unes melodies, sobretot les de curs,
que de seguida te les fas molt teves
i d'alguna manera ella agafa la influència dels nous compositors,
dels joves, amb síncopes i coses allò més modernetes,
però alhora el cant és molt de tota la vida, no?
I fa treballar, evidentment, la trompeta,
perquè ell és trompetista, i el fiscón, sobretot.
Llavors, el més curiós és que la melodia principal dels curs
i després és la melodia del salt final.
És el que repetia el fort final de Llarg.
I llavors, a la part central de Llarg,
com ha de ser, és un cant de tenor haitible
i jugant amb els instruments de davant,
molt pausat, molt tranquil,
i que expressa el que ell deus,
si el títol és la meva gent,
potser ell et pot explicar què vol dir.
Qui és la meva gent?
És una mica una sardana, diguem-ne, homenatge
a tota aquella gent que m'ha estat apoiant últimament.
tant els meus moments difícils com els bons,
i és com una espècie d'agraïment a tota aquesta gent.
Per això el títol, la meva gent.
Un músic, potser la millor manera que ho pot fer, no?,
perquè aquest agraïment és fer una caixa com aquesta.
Tu, que no ets fiscorn,
que pots parlar de la sardana de l'Eduard?
Home, moltes coses tampoc tinc que dir.
No sé, no, a veure.
És un llenguatge molt sincopat,
durant tota la sardana.
Treballa molt el que són...
Com ho podríem dir, això?
Com si fos...
Sí, el treball molt del metall,
i no m'agrada fer pencat massa els de davant,
i d'alguna manera, doncs,
a llargs comença una mica així enrebassat,
que el que està ballant
es pot arribar a perdre una mica els primers compassos,
perquè entra tot allò com una resposta darrere a l'altre,
i l'altre amb un cànon,
però tot molt seguit,
i el contrabaix no cau a terres,
a temps,
sinó va tot el rato a contratemps,
i el que ha de posar el peu,
no sé si sap massa bé on posar-lo.
Aquesta vegada no he sigut dolent,
i l'he fet tirar senar,
perquè a vegades tinc ganes de tocar els nassos al cavall
i les faig per ell.
Fas patir una miqueta.
Carles, tu procedeixes del món de la banda.
Sí.
De Sant Carles a la Ràpida.
De Sant Carles a la Ràpida, evidentment.
Sí, sí.
Però a Sant Carles també hi ha coula.
Sí, la principal Ràpida,
que vaig tocar allà també,
quan era un xiquet,
al poc temps entre la banda,
al cap d'un o dos anys,
ja em van dir per anar a tocar a la cobla.
I és allà on vaig estar als 6 anys,
fins als 18 anys.
I llavors et van veure,
la gent de la Reus Jove,
et van veure i et van fixar així, no?
No, no va ser així.
Me ho vaig deixar,
llavors,
com estava per Tarragona,
aprofitant que hi havia una baixa
de trompeta de la Reus Jove,
vaig anar a fer una prova
i mira,
em van agafar.
En primer llavors uns quants bolos
per falta d'un músic,
d'un trompeta,
i quan va ser el canvi de temporada,
doncs ja ens el vam quedar
i molt contents que n'estem.
és molt diferent el món de la banda,
per exemple,
per un trompetista,
és un instrument que es pot trobar gairebé tot arreu,
però no quedes entre la banda i la cobla,
la feina que fas,
trobes que és molt diferent?
No, no,
no trobo que sigui gaire diferent, no?
És el mateix.
No ho sé, a mi m'agrada molt.
La diferència més,
que crec que jo que també he tocat en banda,
més important,
és que a la cobla estàs sol
i no et treu ningú les castanyes del fons.
Solament hi ha una veu per paper
i m'entrega la banda,
potser pot haver,
potser per fer el paper de la primera trompeta
potser n'hi ha tres o quatre, saps?
Si un dit equivoques no es nota tant, vaja.
Però si no pots arribar tu,
t'ho farà el company,
ell diu no,
aquí és apengat del que et trobes escrit
i ningú té treball.
I a la banda acostuma a haver el director,
si és concert, no?
Sempre d'abans,
suposo que això també influeix.
I a la cobla no sempre.
No sempre,
però en concerts diguem allò seriosos.
Procureu que hi hagi el director sempre.
Ja per la programació que es fa,
és que sense director
no t'atreviries a tocar un germà,
o això, picol o polca,
i coses d'aquestes així,
amb timbals,
i que hi ha temps diferents
i que no va tot a dos per quatre,
perquè és que seria molt difícil.
Escoltem una de les sardanes
que interpretareu demà,
no sou vosaltres,
no sou la Reu Joves,
la cobla de Can Brà Catalunya,
però perquè els oïdors
tinguin una mostra
de les peces que es podran escoltar.
És un homenatge al mestre Toldrà,
d'Agusti Borgonyó.
Abans ja hem comentat,
mirem una sardana força interessant,
a l'hora desconeguda,
i ara podeu tenir aquest primer test
aquí a Terraora Ràdio.
Escoltem-la.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Borgonyó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot ple!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
recordem!
!
gràcies!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Pins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs passem a anunciar-vos la cartellera d'activitats
i comencem amb els aplecs.
Per avui dissabte, 8è sard de Nadal a les Borges Blanques,
tarda i nit al poliesportiu Francesc Macià.
A la tarda, ballada de sardanes de 7 tirades amb la cobla salvatana.
Es farà també una sardana de punts lliures.
I a la nit, concert i ball.
Demà diumenge, el 8è aplec Nadalany a Barcelona,
al matí al Parc de la Ciutadella, amb les cobles Marinada,
la principal de Llobregat i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A la tarda, concert a la sala Calassans,
amb les cobles Marinada i Mediterrània.
I també a Barberà del Vallès, a la tarda i al vespre,
al pavelló Maria Reverter, amb les cobles Sant Jordi,
ciutat de Barcelona i ciutat de Terrassa.
Pel que fa a ballades de sardanes, per demà diumenge,
a les 12 del migdia, a Cambrils, al Parc del Pescador,
dins dels actes de la Marató de TV3,
ballada de sardanes i ball country.
En finalitzar l'acte, es passarà la guardiola
per recaptar diners per la Marató,
i col·labora al Centre Obert Alba
i organitza els amics de la sardana de Cambrils.
També demà, a les 12 del migdia,
a Reus, al Col·legi Paramanyanet,
ballada amb les cobles del centre.
I pel que fa a concerts,
demà diumenge, a les 12 del migdia,
a Reus, al Teatre Bertrina,
concert promogut per la cobla Reus Jove.
L'entrada serà lliure.
I finalitzem l'agenda parlant-vos d'esbars,
per avui dissabte, a les 7 de la tarda, a Tarragona,
al Teatre Metropol,
Festival de Nadal de les Bars Santa Tecla.
I torna a l'Espai La Reliquia,
al nostre programa i un cop més,
amb una de les sardanes guanyadores del certamen,
la sardana de l'any, en la seva primera etapa.
En realitat, avui ens correspon escoltar
la sardana guanyadora de la darrera edició
d'aquella etapa, l'any 1986.
Així com ara la sardana de l'any la promou la Federació Sardanista,
llavors era una iniciativa de Jordi Puerto,
realitzador del programa sardanista de Ràdio Joventut de Barcelona,
encara que les eliminatòries i la final corresponent
les emetien emissores d'arreu del país,
fins i tot de les Illes Balears i de les Canàries,
i de diferents cadenes.
Quan va desaparèixer aquella emissora,
també ho van fer el programa i el concurs.
L'última edició de la sardana de l'any era la quinzena,
i la nit de la sardana que feia de final
va tenir lloc a Santa Perpètua de la Moguda.
A més de veterans com Tomàs Gil,
Lluís Lludensí o Carla Rovira,
també van arribar a ser finalistes de sardanes
d'autors més joves com Joan Vila-Joliu
o Joan Jordi Baumala.
El guanyador va ser un altre gat vell,
que ja havia triomfat anteriorment
en aquest mateix certamen, Ricard Viladasau.
Ho va fer amb una de les seves sardanes
més populars en aquells anys,
i encara podríem dir que avui en dia, Columeta.
Com sempre, escoltem la versió enregistrada en directe
en aquella final,
en aquest cas a càrrec de la Cobla Montgrins.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
A les notícies d'avui cal destacar el protagonisme
que hi tindran algunes cobles, algunes formacions inquietes
que, a més de procurar fer el bé la seva feina fonamental,
la d'interpretar música,
també es preocupen de generar altres activitats
al voltant d'aquest eix central.
I una de les que més es fan notar darrerament en aquest sentit
és la ciutat de Terrassa.
Darrerament, una de les seves iniciatives
ha estat un concurs de repertori.
Amb l'objectiu de recuperar aquelles sardanes
que, malgrat haver assolit èxit remarcables
i haver estat habituals en les programacions de les cobles,
a hores d'ara resten desades a les prestatjaries dels arxius
sense una explicació evident,
la ciutat de Terrassa, efectivament,
va organitzar un concurs de repertori
que va finalitzar el dia 15 de novembre passat.
La convocatòria es va fer utilitzant eines
que afavorien la participació i la interrelació
entre el públic i la COBLA
per mitjà de l'emissió de vots a través del seu web,
la qual cosa, a més de potenciar l'ús
de la comunicació internautica entre el públic sardanista,
ha servit per a desvetllar algunes dades interessants
pel que fa a l'opinió dels afeccionats.
Les 111 persones que han participat en aquell concurs
han emès un total de 260 butlletes.
Aquest índex de participació implica l'emissió
de 1.253 nominacions
que es distribueixen entre 438 sardanes
diferents que pertanyen a 177 compositors.
Les bases determinen que les 5 sardanes
amb major nombre de vots
passaran a formar part del repertori habitual
de la COBLA Ciutat de Terrassa
per la temporada de 2005.
Tanmateix, la sardana més votada,
que va obtenir un total de 39 vots
i que és la coneguda sarroncadora
de Ricard Viladasau,
no s'inclourà en aquest repertori,
atès que el compositor desitja
mantenir les particeles en el seu únic poder.
Per tant,
les 5 sardanes que interpretarà la COBLA
seran les classificades entre els llocs
segon i sisè,
i que són les següents.
Mari Frans,
de Manuel Cedarré Puig Ferrer,
que ha obtingut 30 vots,
cantris de Fèlix Martínez i Comín,
que s'ha classificat amb 28 vots,
la cargolada de Josep Blanc i Reinald,
també amb 28,
petons a la lluna d'Àngel Pont,
amb la mateixa valoració que les anteriors,
i finalment,
ídols de fang de Jaume Ventura Torra,
que s'ha classificat en sisena posició.
La COBLA Ciutat de Terrassa
incorporarà al repertori
altres sardanes sorgides d'aquesta convocatòria,
que tot i que no han assolit
un nombre de vots prou significatiu
com per aparèixer entre les primeres,
sí que s'escriuen plenament
a la voluntat que inspirava el concurs.
Entre aquestes hi ha
la Pepa Maca, de Jaume Torrents,
i Jovenívola, de Simó Gratacós.
També estudia la incorporació
d'altres obres d'un contingut
no minentment popular,
com ara l'Ermita Vella, de Joaquim Serra,
o Rampallà de les Tres Taules,
d'Honorat Vilamanyà.
I després ja seguirem amb més notícies,
però ara fem un parèntesi musical.
Abans potser, no, no,
potser quedaria bé acabar de completar
aquesta notícia sobre la ciutat de Terrassa,
perquè veient les sardanes nominades,
es pot comprovar que el públic
trobava a faltar les obres
d'alguns compositors molt concrets,
que anys enrere sí
havien estat extraordinàriament populars.
Entre aquests hi ha
Josep Blany Reinal,
amb 55 vots repartits entre 8 sardanes,
Vicenç Bou, amb 70 entre 19,
Josep Lluenci, 48 per 6 sardanes,
Àngel Pont, 36 de 5 sardanes,
Manuel Saterra Puig Ferrer, 69 entre 12 sardanes,
Josep Saderra, 32 a 20,
i Ricardo Lla de Sau, 65 entre 21 sardanes.
Per contra, hi ha compositors de popularitat
indubtable que no han rebut excessives nominacions,
cosa que podria indicar com que el públic
considera en prou presència pública.
És el cas d'Agustí Borgonyó,
Martiria Font,
Francesc Joanola,
Francesc Mas,
Enric Morera i Juli Garreta,
Pau Maurons,
Pere Mercader,
Conrat Saló,
Joaquim Serra i Narcís Paulís,
entre d'altres.
També s'identifiquen autors nominats
per una sola sardana,
cosa que demostra que aquella obra
és prou significativa i estimada
com per considerar-la realment popular.
És el cas d'Enric Aguilar,
autor de Temps de Tardor,
de Manel Balasc,
per la sardana Gentil Adriana,
de Narcís Costa,
autor de Quan l'amor neix,
de Joaquim Ferrer,
que va escriure la sardana Afecta,
o de Joaquim Poll,
autor de Casa Riu Mallor,
autor de La Plec,
i de Jaume Torrents,
per la seva recordada La Pepa Maca.
Seguim parlant encara
de la Cobla Ciutat de Terrassa,
ja que recentment he actualitzat
els continguts de la seva web
i he incorporat noves dades
relacionades amb les pròpies activitats,
tant les habituals
com les que fan referència
al 25è aniversari de la formació.
El lloc web de la Ciutat de Terrassa
és www.drac.com
barra coblect
i si accediu comprovareu
que el seu disseny és força atractiu.
Entre altres coses,
hi podreu trobar informació
sobre les diferents activitats
que porten a terme
dins del seu 25è aniversari,
els discos que han publicat recentment
i també avancen activitats futures.
Parlen, per exemple,
del concert de Cluenda de l'aniversari,
el proper 19 de febrer,
que serà el primer de la Cobla
que es portarà a terme
al nou auditori de Terrassa
i de l'homenatge
que s'ha de fer a Tarragona
als 90 anys del mestre
Tomàs Gili Membrado,
en el qual hi participarà
la ciutat de Terrassa,
atesa l'estret relació
que sempre hi ha tingut.
Doncs ara sí,
diguem que deixarem per després
la resta de notícies.
La setmana passada
vam fer un repart ràpid
a les novetats discogràfiques
més importants
en l'àmbit de la Cobla
de l'any 2004.
Un dels discos
que recomanàvem
era el que serveix
per commemorar
el 20è aniversari
de la Cobla Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona,
una de les millors formacions
del moment actual.
Dèiem que compartia
algunes característiques
amb altres discos
apareguts gairebé simultàniament,
és a dir,
d'oferir sardanes de qualitat
però d'estils molt diversos
i que s'havia procurat
que fossin obres inèdites
en disc
o que haguessin estat
enregistrades
feia molts anys.
Aquest era el cas,
per exemple,
d'aquesta magnífica sardana
de Manuel Cederra
i Puigferrer
que ara us oferim
puruga.
PURUGA
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
a 0-2,
in landscape
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferr
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferrer
i Puigferro
i Puigferrer
i Puigferrer
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Hem escoltat una sardana plenament nadalenca,
us hem felicitat a les festes,
però encara podem tenir temps d'escoltar una altra sardana,
val la pena aprofitar aquests dos minuts que ens queden encara,
fins arribar a les quarts de dues de la tarda.
Ens hem comentat del disc dels 20 anys de la cobla Sant Jordi,
ho podríem aplicar el que porta per nom Impuls,
i que han registrat la cobla marinada.
Són sardanes balladores, altres més de concert, obligades,
algunes sorpreses, etc.
D'aquest disc hem triat una sardana que incomprensiblement
no s'havien registrat des dels anys 50,
tot i que s'ha interpretat força a les ballades,
els aplecs, els concursos.
És Escalenca de Pere Mercader.
Escalenca de Peregrino
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!