Sabeu, és molt senzill dir
aquesta música és de pel·lícula.
I ho és perquè en la majoria dels casos
no es correspon a la realitat.
L'estricte realitat ens diu que les músiques de pel·lícula
corresponen al guarniment musical que s'hi posa en un film.
El que passa és que la Vox Populi
ha fet d'aquesta paraula un concepte més ampli.
La música de pel·lícula és, a hores d'ara,
qualsevol cançó o tema de qualitats supremes
pertanyin o no a una producció cinematogràfica.
Nosaltres us proposem, a vosaltres,
d'escoltar avui veritables temes de pel·lícula
que, a més a més, han estat inclosos en una pel·lícula.
No, no, no, no.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Corria l'any 1984
quan els serorítmics van ser els encarregats
de posar música a una gran pel·lícula.
Una gran pel·lícula que venia suportada
per una gran novel·la com va ser 1984 d'Aldous Huxley.
Doncs bé, l'any en gràcia del qual fem referència
va veure la llum, aquesta magnífica pel·lícula interpretada
per el John Burton, el Richard Burton,
el paper del gran germà, del Big Brother,
i el John Hart, ara sí, el John Hart,
fent el paper de la víctima propicitòria d'aquest sistema
anomenat Big Brother.
Doncs bé, els eurítmics s'hi van posar
i molt bé, i molt bé, amb aquestes escenes
i van fer la banda sonora amb cançons amb temes
com aquest anomenat Room, One Hundred One,
que vol dir l'Avitation 101,
que fa referència a un dels fragments de la pel·lícula
on el John Hart és pràcticament torturat
per el Richard Burton, el Big Brother.
Bé, heu de llegir la novel·la, heu de veure la pel·lícula,
perquè després d'haver-ho fet
podreu comprovar que eurítmics
van aconseguir amb la seva música
una autèntica música de pel·lícula.
Doncs bé, és el que tenim preparat avui aquí a Radioactivitat,
músiques de veritable pel·lícula.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
i de la música tecno i alternativa dels anys 80.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat.
Bona nit.
Anem a encetar el programa número 223,
quan ja fa 1.498 dies que vam estrenar al segle XXI.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va participar en aquesta pel·lícula
Posant-hi la música al bono,
el cantant d'U2,
a títol personal, també va fer
de les seves, acompanyat
pel Gavin Friday
i va posar
veu a la
cançó que dona nom
a la pel·lícula In the Name of the Father.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé, doncs, heu pogut comprovar que el Bono també s'hi va implicar i molt en aquesta pel·lícula.
Una música que fa d'entrar en ple el que passava, el que passava en la mateixa.
I és que d'això es tracta. Es tracta que els que hi posen la música, els que hi guarneixen musicalment en una pel·lícula, s'impliquin i que s'hi identifiquin amb el que es mostra en la mateixa.
En els anys 80, 1985, l'any que va veure la llum, la tercera part de Mad Max, Mad Max, més enllà de la cúpula del Trò.
Una pel·lícula amb la qual, a més a més de sortir com a protagonista, a part de ser de vegada, el Mel Gibson, hi sortia la Tina Turner.
Sí, aquella cantant que fa molts anys que segueix cantant, és l'àvia més rockera del rock and roll, valgui la redundància.
Ella, en 1985, a més a més de posar-hi música i veu i música a la pel·lícula, hi actuava, feia d'actriu principal, feia de dolenta.
Doncs bé, se li cau molt bé això. Si l'heu vist, suposo que em donen error o no.
Bé, la qüestió és que cançons com aquesta One of the Living, una de les vives, mostren que la implicació, a més a més d'actuar, la implicació en qüestió de música és al 100%.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
cançons, dos temes d'aquesta banda sonora
que també es mereixen
l'honor de sortir aquí a Redactivitat
una és
que porta per títol Waiting
és de l'Elisabeth Daly
recordem que la pel·lícula
és del 1984
i sonava així de bé
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'04i!
Fins demà!
.
composta per Juan Chong,
una formació que va fer molt bones cançons als anys 80.
Doncs bé, d'aquest tema tan tranquil, tan romàntic,
passarem a un mestre de la música electrònica
i que també feia temes tranquils, relaxats i virtuosos.
Bé, no tenim qualificatius per definir la música del Vangelis.
El Vangelis sempre ha estat relacionat amb el cinema.
Sí, perquè ha estat força sol·licitat a totes les produccions que ens han fet,
perquè s'hi ha dit molt.
La seva música és com un complement necessari per certes produccions.
Com va ser el cas de la pel·lícula Carros de Foc, us en recordeu?
D'aquells esportistes britànics,
aquells corredors que anaven per la platja,
bé, els Carros de Foc, que és del 1981,
el Vangelis va ser l'encarregat de ficar la música
i és que no podia ser un altre.
Un dels temes que ens crida l'atenció d'aquesta pel·lícula
és el tema de l'Eric, l'Eric Stem.
Escolteu, si no us en recordeu, que sonava així de bé.
ja, ja, ja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
aquest tema de
sèrie de televisió, que pot
semblar
menys creatiu, que no
ho és, acabem la primera part
de reactivitat, no ho és
perquè de vegades les sèries de televisió
tenen més categoria
que alguna que una altra pel·lícula de tercera
categoria, doncs bé,
Vangelis també, també hi era
en 1975 i ens va
deixar
un bon gust de boca
doncs bé
acabem, acabem
aquesta primera part, només dir-vos
que
músiques de pel·lícula
podríem fer-ne
50 radioactivitats
no creiem que arribem
a tant, però segur
que en un proper
programa tindrem més
músiques de pel·lícula
amb el doble sentit de la paraula
músiques que estan incloses
a les pel·lícules, a les sèries de televisió
però que a més a més
tenen una qualitat
suprema que fa que
es puguin dir
col·loquialment
això és una autèntica
música de pel·lícula
fer-neautes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
cricoretta!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per tant, de 90 dies en la superfície marciana.
Al final d'aquest temps, la pols marciana començarà a cobrir els panels
que proporcionen energia per al funcionament de tots els seus instruments,
o sigui que, després de 90 dies, serà ferratlla científica de l'última generació al planeta mar.
Bé, en un cost de 820 milions de dòlars, la NASA va posar en marxa aquesta missió
específicament per a determinar si almenys en part del planeta hi va haver un ambient húmit
que va poder acollir algun dia algun tipus de vida.
Va dir James Garvin, director de l'equip científic de la NASA.
Avui tenim podresos, fundaments, per a donar una resposta positiva.
Sí, va assenyalar emocionat el científic.
Steve Squires, principal investigador i director de les tasques assignades als instruments dels dos vehicles,
l'Opportunity i l'Espírit, va precisar que la major part d'aquests fundaments
foren trobats en les roques analitzades per l'Opportunity.
Aquest vehicle explorador va descendir el 24 de gener sobre un cràter, les roques,
que tenen una composició que va indicar que allí va córrer l'aigua en un moment
i que aquesta va canviar la composició química i l'estructura geològica d'aquestes roques.
Doncs bé, Squires va manifestar que el vehicle explorador va realitzar un anàlisi específic
en una roca anomenada El Capità i que els científics van trobar allí una alta concentració de magnesi,
ferro i salts sulfatades.
L'Opportunity, que va descendir en un cràter enmig de la planura meridiana i plànum,
a prop de l'equador marcià, també va detectar l'existència d'una sal identificada com Gerocita,
que és rica en ferro i sofre.
Segons els científics, a la Terra aquests dipòsits minerals es van formar davant la presència d'aigua
i el fet que s'hagi trobat Gerocita sugegeix un ambient ric en àcid o d'aigües termals.
I bé, l'espectròmetre de l'Opportunity també havia detectat emetita,
una sal que en la Terra tan sols forma davant d'una alta presència de l'aigua,
en una forma líquida i amb un alt contingut d'oxigen.
Bé, aquesta és la notícia en si, que van confirmar el dimarts passat.
La NASA va confirmar que en un passat hi va haver aigua,
però el que trigarem molt a saber és on va anar aquesta aigua, per què va desaparèixer.
I seria bo saber-ho perquè la Terra no seguís el mateix camí que Mart,
que algun dia també les nostres aigües desapareixessin i amb tot desapareixés la vida.
Esperem, esperem que no passi, esperem que els científics investiguin que va passar en mar
perquè si podria passar la Terra no passi.
i bé, doncs, és la petita o gran notícia que tenim avui aquí a Miss Online.
I acabarem l'espai amb una música que no és ni de pel·lícula ni de sèrie de televisió de 5 estrelles.
És una música d'anunci de televisió i és que moltes vegades podreu pensar
és que s'anunci de televisió és possiblement el més baix que podria haver amb la qüestió audiovisual.
Doncs no.
Hi ha anuncis de televisió que podríem dir que superen les expectatives de vegades.
ens passarà una mica, però és el que queríem veure alguns d'ells,
superen les expectatives d'alguna que una altra pel·lícula de tercera fila.
Doncs bé, el Mitch Urd, un personatge molt important als anys 80,
doncs va ser líder de l'Ultra Box.
Als anys 90, concretament el 1993,
va composar una cançó anomenada Breath, Alé.
i aquesta mateixa cançó que va fer el 93,
uns anys més tard, el 93,
una firma de rellotges suïss, molt coneguda pels seus espots,
la va fer seva per fer un anunci molt, molt original.
I és que casava molt les imatges amb la música del Mitch Urd.
Era una simbiosi que a nosaltres ens va agradar molt, moltíssim.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I a tot arreu, la nostra controladora des de fa unes setmanes, la Sílvia García.
Des més, salutacions amb Veta i us emplacem d'aquí a 7 dies aquí, a Tarragona Ràdio.
Aquesta és la nostra adreça electrònica, veta75, arroba, tinet, punt, o, r i g.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Veta 75.
Fins demà!
This life prepares the strangest things, the dreams we dream of, what light brings, the highest eyes can turn around, to sow lost seeds on stony ground.
Breathe, breathe.
Breathe some soul in me, breathe your gift of love to me, breathe life to me for me, to see to make me free.
Breathe, breathe your honesty, breathe your innocence to me, breathe your word to set me free.
Breathe to me, breathe me free.