Va ser la meva puesta de gala amb Catalunya Ràdio, per 20 anys.
...el 84, amb l'anècdota que no vaig veure cap castell.
...eh?
...molt divertit, perquè esclar, estem parlant de l'EM 84,
que sembla que sigui fa ara mateix,
doncs en aquell moment no hi havia mòbils,
no hi havia unitat mòbil de Catalunya Ràdio,
no hi havia telèfons,
i llavors el que feia era pujar i baixar per les escales
de casa del Josep Sabater, que viu al costat de la plaça de Toros,
i quan baixava baix, que no ha fet tal cosa,
pujar-me'n ha fet això, va-li, baixo,
i vaig estar tot el concurs pujant i baixant escales.
Espectacular, eh? Aquest és pel llibre, eh?
Sí, i no hi vaig veure cap concurs, no hi vaig veure cap castell.
Sí, sí, va ser divertitíssima.
aquesta, i això fa 20 anys,
i justament doncs em vaig estrenar a la Ràdio
en aquest concurs.
No, si vols ho gravem ara, perquè com que és un reportatge,
no ho passem en directe.
Tens dos minuts ara, o què?
Doncs escolta'm, si et sembla,
ho gravem ara, l'oig?
Escolta'm, l'any 94,
duel a lo grande entre la vella de Baix i la jove de Tarragona,
i, a més a més, va ser un casell que,
si no m'erro, el casell que s'ha guanyat
per una diferència de punts més mínima, només 13 punts,
i, a més a més, va ser el primer concurs
on es van veure construccions de gama extra.
No es van fer encara, només van ser intents,
però la vella va aprovar el 2 de 9 en forra i manilles,
i la jove va aprovar el 5 de 9 en forra.
Tenies la sensació, aquell any,
després de les tripletes del 92,
que el concurs agafava una nova dimensió?
Doncs, efectivament, el concurs de l'any 94
va marcar un començament i un tancament
del que havien estat els concursos de castells.
Per primera vegada, doncs,
anava enrere els concursos de castells
només per les fugues colles dels xiquets de Baix
i també per els castells de la França,
amb més colles a competir,
i, evidentment, això li va donar una empenta
important als concursos i també al món dels castells.
poder veure aquestes construccions de gama extra,
poder veure una colla relativament jove,
com era la colla jove dels xiquets de Tarragona,
amb possibilitat de fer mal,
castellament parlant, en un concurs,
obria les perspectives del concurs,
del món dels castells,
i també del que es podia veure com a innovadors
a la plaça de Toros de Tarragona.
Jo penso que aquell any va ser un any
de molta competitivitat, si es pot dir així,
i que als concursos excessius
es va demostrar que això dels concursos
estaven molt més oberts que d'altres anys.
Sembla que també l'any 94 o el 96,
no ho recordo exactament,
una de les dues edicions,
va ser quan es va limitar
el nombre de colles participants,
i es va tancar el nombre de 18,
amb la barrera aquella de 4 a 8,
convidat automàticament,
i si no, doncs omplir fins a 18.
Creus que va ser, suposo que sí,
una decisió encertada
de limitar les colles
de limitar la participació de concurs
a les millors 18 colles del moment?
Creus que vam fer massa llarga,
o sigui que encara hi participen masses?
Canviaries el model, Eloi?
Com ho veus?
A veure, limitar la participació de colles
penso que ha sigut una mesura encertada.
Per què?
Doncs perquè de manera que van avui els castells,
i en aquell moment també estava clar
que això dels concursos
era cosa de 4, 5, 6 colles coamol.
Que hi anés tothom,
que hi anessin a fer els castells
que volien les colles
o que tenien possibilitat de fer-ho.
Home, era encertat,
però eren uns concursos llargs,
avorrits i poc competitius.
Només la gent estava esperant
veure les colles grans
per poder veure les construccions
que la gent esperava veure
i que donarien possibilitat als guanyadors.
Avui per avui,
encara que hi participen també 18 colles,
tothom sap quines són les colles
que tenen possibilitats
a fer millors castells.
Avui potser una mica més tancat,
de la mà de la colla vella
dels xiquets de l'Ans
i de la colla dels castells i la fanga,
però esclar,
també dona possibilitat
a veure altres construccions,
i tot i que hi ha colles
que saben perfectament a hores d'ara
que no tenen cap mena de possibilitat
a l'hora de fer un lloc
en els primers llocs
de la classificació del concurs,
doncs també tenen
el seu concurs particular.
Gràcies als concursos,
les colles que no tenen possibilitat
de guanyar-lo,
doncs també a Tarragona
fan construccions
que possiblement
no fan a altres llocs
i que també els dona
un sentit particular
i molt personal al concurs.
Per tant, trobo certadíssim
que es limiti a un castell,
en concret,
i que a més a més
es limiti el nombre de colles.
Imagineu-vos
que tothom pogués participar
amb 60 colles
com ha hi hagut anys
o en aquest cas
amb una cinquantena de colles.
No hi cabrien
ni al camp del Nàsting
ni al camp nou, eh?
I ho hauríem de fer
en tota una setmana,
perquè si no,
no donarem a la vostra.
Imagineu-vos un concurs
a l'estil
de les festes de general
de Valls, no?
amb una esplanada immensa
i que allà
no es veia pràcticament
cap construcció,
sinó que es veien
un munt de construccions
amunt i avall
i perdia, lògicament,
qualsevol notícia
i qualsevol allò
per arreu
quins són els cartells
que portava
que la colla castellera,
en aquest cas.
Eloi,
l'última pregunta
no és una pregunta,
és una putada.
M'explico.
Demano sempre
a tots els entrevistats
que em seleccionin
un, dos moments
de tots els concursos
de castells
que han viscut.
M'explico,
ja sigui un castell
i una fita
perquè l'emoció
va albargar
una anècdota
com la que m'has explicat
abans que realment
és de llibre,
veure una conversa
entre un cap de colla
i alguns,
veure una llenya,
un concurs concret
de l'emoció
i un frec a frec
impressionant.
No sé,
tu ets Eloi
un home
que es fixa
en detalls,
no sé si et pots
quedar
en un,
dos moments
d'aquests
de la desena llarga
de concursos
de castells
que has vist.
Mira,
jo em quedo
amb el concurs
de l'any 84.
A veure,
l'any 84,
a banda del que es va fer
a la plaça,
em vaig estrenar
a Catalunya Ràdio
parlant de castells,
va ser la meva
presentació oficial
en aquesta emissora
que avui continua encara.
I la veritat
és que no vaig veure
cap castell
del concurs.
Per què?
Doncs perquè encara
que em sembli
que la modernitat
la tenim molt a abast,
des de fa molts anys,
l'any 84,
no hi havia telefonia mòbil,
no hi havia unitats mòbils,
no hi havia delegació
de Catalunya Ràdio Tarragona
i em vaig passar
tot el sant concurs
pujant i baixant
de la casa
del delegat
Catalunya Ràdio,
avui encara
Josep Sabatey
que afortunadament
viu al costat
de la plaça de Toros.
Per tant,
vaig estar pujant
i baixant
tot el concurs
passant
per telèfon
els castells
que anaven fent
a la plaça de Toros
amb la peculiaritat
que no vaig veure
cap castell.
I l'altre
em quedaria
amb tot allò
que envolta
el món dels castells
a banda
de les construccions
d'una plaça
de Toros
com és
en caire
de concurs.
Per exemple,
uns entrepans
agres,
espero que desitjo
que aquest any
no passi,
la moguda
de totes
les colles
castelles
a primera
o del matí,
l'ambient
que es viu
a la plaça
de Toros,
la gent
que arriba
tard
i es perd
els primers
castells
i que malauradament
potser
són els millors.
En fi,
l'actuació
de concurs
és molt particular,
molt peculiar
i que cada dos anys
es viu
d'una manera
molt especial
a la ciutat de Tarragona.
Eloi,
perfecte.
Remenació...