Per començar, tenim concurs de Tarragona 32 i 33
després tenim concursos a la resta dels anys 30 i 40
arreu de la geografia de la zona tradicional
però l'any 52 els concursos tornen a Tarragona. Per què?
Bàsicament els concursos tornen a Tarragona
al marc de voler donar un element diferencial
al programa de festa major. De fet, l'any anterior
hi ha hagut una concentració important de gegants
en què s'ha pretenit agrupar gegants de diverses poblacions
per donar aquest caràcter de capitalitat a la festa major de Tarragona
i l'any 52 es decideix que aquest acte d'allò de reformar
les festes de Santa Tecla com a gran festa major del territori
d'una mica del Penedès i el Camp de Tarragona
consistia en convocar a totes les colles castelleres existents
en aquell moment amb una salvedat
que es contacta amb aquestes colles però només a nivell provincial
de manera que queden fora els castellers de Vilafranca
amb una mica aquesta idea d'exercir, jo crec,
aquesta capitalitat provincial que té bastant a veure
amb la ideologia oficial del franquisme.
I el fet és que la primera convocatòria funciona molt bé,
no està massa clar amb les fonts que la convocatòria
hagi de tenir continuïtat.
L'èxit de la primera de les edicions fa que l'organització
es plantegi, doncs, repetir-ho, cal tenir en compte que el primer
és el 52, el 54, que és el centenari de la Rambla,
on llavors estem amb el 150 aniversari, doncs en aquell moment
del centenari també era una mica un any especial,
aleshores es convoca novament al concurs, es torna a convocar
l'any 56 i a partir d'aquí, doncs, es torna a morir.
El que passa és que jo crec que es mora per motius una mica diferents
pels quals es moren als anys 30, en el sentit que fonamentalment
el que succeeix aquí és que si bé el primer dels concursos
s'organitza, el primer vull dir el del 52, en un moment en què
els senyors del Vendrell acaben de recuperar el 3 de 8,
en què sembla que efectivament la crisi que ha vingut provocada
o la davallada, si es vol, per causa de la guerra civil,
sembla que es va superant, és a dir, que d'alguna manera
s'està arribant ja a assolir el nivell de l'any 35, l'any 36
i fins i tot s'està començant a superar, doncs, en aquell moment
sense una explicació massa clara i que imagino que té una mica
a veure amb el fet que la Moixerra comença a entrar
en un moment no massa bo, amb el fet que encara no està massa clara
aquesta rivalitat que serà un gran impuls pel món casteller
que és la rivalitat entre els nens del Vendrell i Llevella, etcètera.
S'entra una fase d'estancament i finalment l'any 56
sembla que l'aïda del concurs, doncs, una mica ha perdut interès
jo crec que fonamentalment per aquest estancament d'una banda
i d'altra banda per un element a nivell local que jo crec que també és important
que és que les colles locals que eventualment semblava
cap a final de la dècada dels 40, començaments de la dècada dels 50
que estaven en situació de poder igualar-se i de poder competir
amb les colles de ball i les colles del Vendrell, doncs, es demostra que realment no
i també es produeix una... jo no diria que hi ha tan sols estancaments
sinó fins i tot una de ballada de nivell local
que imagino que acaba afectant a l'afició
i per tant aquesta idea que en un principi no semblava que havia de tenir continuïtat
que finalment ho té per una mica l'èxit que era de la primera edició
doncs s'acaben morint una mica per la manca d'alíciens
i amb aquesta manca d'alíciens doncs s'acaba una mica la història
dels concursos castellers del 150 de Tarragona
cal notar d'altra banda que de fet
diguem-ne la efervescència castellera de començament de la dècada dels 50
no es tornarà a recuperar fins als concursos de Can Jorba cap al final
o sigui, hi ha anys 66 i després hi ha els pilars de 7, pilars de 7, anys 67, 68
que és quan justament es tornen a recuperar els concursos de Tarragona
però a l'època aquesta entre els 56 i els 66
són 10 anys més aviat mal guanyats en sentit general
jo crec que això explica una mica la crisi del concurs de Tarragona
Deixa'm aprofundir en algun aspecte molt concret de cadascun d'aquests concursos
en el 52, ho citaves, es convoquen totes les colles existents
menys els castellers de Vilafranca
perquè certament es limita només a les agrupacions de la província de Tarragona
això provoca cert enrenou, menestat de la colla vella
com va anar exactament aquesta història?
A veure, estem justament en una època en què sortim del 3 de 8 al vendrell
i efectivament doncs, a veure, jo crec que sí que això es produeix
però me temo que en aquest sentit se li ha donat massa importància a aquest tipus de coses
tampoc és una cosa, diguem-ne, excepcional dels castells
en el sentit que, per exemple, si un repassa històries de campionats de futbol
aquestes anècdotes al final se'ls acostuma a donar més importància de la que tenen
jo crec que en aquell moment, igual que eventualment ha succeït en concursos més recents
diguem-ne que els debats, les absències, les discussions a l'entorn de les bases, etcètera
que es comencen a produir cap allà al mes de juliol-agost
en guany abans
per motius obvis
no són més que una manifestació de la defensa dels interessos estratègics de cada colla
per tant, aquí una mica la idea final és
i amb això la colla vella no és una colla diferent d'altres colles
la idea és que cadascú defensa els seus interessos
i aleshores sempre pot utilitzar determinats arguments
per fer d'alguna manera pressió a l'organització en un determinat sentit
per aconseguir les seves finalitats
però jo tinc la sensació que amb aquestes qüestions
se'ls ha donat històricament massa importància
tenint en compte que moltes vegades realment
no es tracta de defenses de punts de vista allò
diguem-ne fonamentals de determinades colles
sinó que realment són qüestions més estratègiques
i més de buscar el màxim benefici possible
i això estem cansats de veure-ho en futbol
i estem cansats de veure-ho fins i tot al món de la política
i per tant probablement amb això se li dedica massa atenció
sense que en tingui massa
des del punt de vista la mateixa colla que planteja
doncs diguem-ne la discussió
any 54
el concurs de Tarragona agafa en aquest moment
aquest caràcter bianual
que de fet com a la fórmula de concurs
no perdrà fins d'actualitat
32 i 33 són anys consecutius
quins són els factors
o per què es pensa que pot ser positiva
aquesta fórmula de bianualitat
deixar un any en blanc
i per què després ha tingut tant d'èxit
o com a mínim ha tingut d'èxit
i és la que es practica fins ara
a veure jo crec que en un primer moment
no està clar
no queda ni del tot clar
ni l'inuitat
en aquest sentit jo crec que sí que és important
el fet que
que l'any 54
coincideixi justament amb el centenari de la Rambla
en el sentit que
que fa que
que es deixi aquest marge
de dos anys
que una mica es pugui avaluar
en aquell moment
hem de recordar que encara no hi ha patronat
que d'alguna manera
doncs l'Ajuntament
que és qui realment ho organitza
doncs pugui valorar els efectes
i que decideixer doncs tornar
a repetir amb la iniciativa
l'any 1954
amb un element
que jo crec que és més important
que la bianualitat
en aquell moment
des del punt de vista
de diguem-ne
la visió cultural
dels castells
des del punt de vista
diguem-ne
dels poders públics
en el sentit que
el concurs dels 52
per al seu element provincialista
tenia un element perillós
de convertir
d'alguna manera
els castells
en una mena
d'espectacle provincial
d'identitat tarragonina
per dir-ho d'alguna manera
entenent a Tarragona
com la província
i que era òbviament
era una manera d'obviar
doncs
el territori real
dels castells
que és també
el territori real
des del punt de vista cultural
en el que s'ubica
la ciutat de Tarragona
que és el camp de Tarragona
més el Penedès
aleshores l'any 54
en un moment
en què
diguem-ne
continuem estant
amb l'auge
d'aquesta ideologia provincialista
que és una ideologia
també que des del punt de vista
territorial
pretén trinxar
el principat
per d'alguna manera
doncs anar
diluint
amb aquesta identitat provincial
doncs la identitat catalana
és molt significatiu
que l'any 54
aquesta opció ja no es faci
i probablement
perquè coincideix
en un moment
en què s'està produint
una certa
obertura
obertura de mires
un cert canvi significatiu
a nivell consistorial
i el fet que s'està produït
i el fet que es produeixi
al cap de dos anys
jo crec que té més importància
quan això succeix
a partir de l'any 70
en què és una opció conscient
encara que a partir de l'any 70
hi hagi dos
i després se'n diguin manifestacions
que no pas amb els anys 50
en què
diguem-ne
no acaba d'arrencar
i per tant
el termini aquest dels dos anys
de fet
com només es produeix
en dues ocasions
jo crec que no acaba de fer forat
és a dir
jo diria que
això no comença a cobrar
realment
importància
fins als anys 70
i que en aquell moment
és més fruit
de circumstàncies
que no venen
d'una reflexió profunda
que no pas
d'una opció
de dir
doncs anem a convertir
el concurs
en una convocatòria
vianyal
que determini
quina és la millor colla
cada dos anys
i que fem una opció
conscients
perquè això sigui realment
cada dos anys
i no pas cada any
que el primer any
és perquè
en el programa
Festa Majors
pretén donar
aquesta rellevança especial
l'any 54
doncs mira
perquè és el centenar
de la Rambla
l'any 56
doncs bueno
si ja ho havíem fet
els dos anys anteriors
doncs tornem a fer
però
jo no detecto
com es detecta clarament
a partir de l'any 70
aquella opció de dir
doncs això
ha de ser
el que és ara el concurs
i s'ha de fer
cada dos anys
ara
doncs sí que realment
com tu deies
la fórmula
acaba fent fortuna
però me temo
que és més fruit
de diguem
la casualitat
per dir-ho d'alguna manera
o de fets aliens
un projecte conscient
que no passa a una altra cosa
de l'any 56
m'agradaria preguntar-te
sobre una qüestió
el concurs
si no vaig errat
es torna a celebrar
igual que el 54
el mes d'agost
en el marc de les festes
de Sant Magí
el 54
es va produir
per englobar-ho tot
dins els actes
del centenari
de la Rambla
a Tarragona
en el llibre
en el llibre
t'osmentes
que el fet
que el concurs
es celebri
el mes d'agost
perd d'entrada
un element
de comparació
de com estan
les colles
que és la Diada
de Sant Fèlix
que és el 30 d'agost
i després
si no
merro
a partir de l'any 70
tots els concursos
es celebren
dins del marc
de les festes
de Santa Tegla
sigui fins a setembre
començaments d'octubre
com creus
que s'ha de buscar
aquest canvi de dates
i això suposo
que ha acabat
de mostrar
que la data
del concurs
de Castells
és idònia
en un moment
determinat
a veure
jo crec que aquí
hi ha un element
molt clar
que també és un altre
element
diguem-ne
és un fenomen
estrictament
estracastellè
que és el següent
durant els anys 50
i durant una part
dels anys 60
el consistori
de Tarragona
pretén convertir
la festa
de Sant Magí
amb la gran festa
de Tarragona
per motius
que tenen poc a veure
amb la cultura tradicional
i que tenen més a veure
amb la indústria turística
o sigui
d'alguna manera
el mes d'agost
en un moment
en què el turisme
a partir d'aquestes dates
comença a ser
una font d'ingressos
importants
a nivell d'estat espanyol
i particularment
en la costa catalana
doncs
porta
diguem-ne
en alguns experiments
amb gasòs
en relació
amb el calendari festiu
experiments
que en poblacions
diguem-ne
petites
de caràcter costaner
que pràcticament
canvien
des del punt de vista
demogràfic
com un mitjó
en aquella època
té una certa justificació
i que a Tarragona
doncs es prova
de fer el mateix
i en aquest sentit
pensem que en aquell moment
per exemple
encara no existeix
la indústria química
és a dir
que probablement
doncs
una de les opcions
de creixement econòmic futur
que fa el consistori
és estrictament reposar
amb la indústria turística
i una de les opcions
que es fa
des del punt de vista
d'activitats
és a dir
doncs
al setembre
no tenim turistes
a l'agost
sí que tenim turistes
anem a potenciar
Sant Magí
anem a
d'alguna manera
doncs
a primar
Santa Tecla
i jo crec que
això és el que acaba fent
que
d'alguna manera
si l'element
o un dels elements
més significatius
de la cultura autòctona
i un dels elements
que pot ser més atractiu
des del punt de vista
del turista
són justament
els castells
doncs explica
que la gran convocatòria
dels castells de Tarragona
doncs es passi justament a l'agost
que ja es veu
amb una absoluta ignorància
de
diguem-ne
quin és el calendari casteller
perquè és que no s'està pensant
en termes castellers
s'està pensant en termes turístics
i a veure
això ens pot fer riure ara
però
hem de recordar
que fins fa
no massa anys
a Reus a l'agost
o a final de juliol
es feia la Diada del Turista
també
i hi havia castells
vull dir que a veure
que és una opció
que pot semblar més o menys
diguem-ne irrisòria
però que ha estat
amb l'ament
de determinats
diguem-ne
menys pensants
del món de la promoció turística
pel potencial
que ells veuen
que té el fet casteller
i pel fet que no és igual
doncs organitzar un acte
d'aquest tipus
en ple mes d'agost
que organitzar-lo al setembre
ara
clar
una vegada
la manifestació
aquesta doncs
s'ensorra
quan es recupera
i sí que aleshores
es recupera
amb criteri casteller
doncs
també canvia tot
però jo crec que
el tema de l'edat
amb els anys 50
la idea és bastant aquesta
del concurs de l'any 70
m'agradaria preguntar-te
sobre tres qüestions
més d'aquest aspecte social
perquè les batalletes
me l'expliquen
en pinyes
en companyia
en primer lloc
el context
que fa que
el concurs de Tarragona
adquireixi
el sobrenom
de la batalla de Tarragona
a finals dels anys 60
la rivalitat
entre Nens de Vendrell
i Vella Vellinca
porta
a una picabaralla
gairebé
de castell i castell
de rèplica
i contra rèplica
amb una dinàmica
molt especial
i que fa que
el concurs de Tarragona
adquireixi
una importància especial
pel fet que
és el primer certamen
de molts anys que aconsegueixi
juntar les dues colles
a veure
és que a més a més
el tema de la batalla de Tarragona
està molt ben escollit
perquè a més a més
d'alguna manera
incorpora una mica
una certa terminologia
boxística
que és la que millor s'aplica
en aquell moment
o sigui
hi ha un element
amb l'organització
d'events de boxa
com la boxa no té lliga
igual que els castells
no tenen lliga
la gràcia de la boxa
està en que el campió
s'enfronti
al millor boxador
d'aquell temps
i per tant
l'esdeveniment
és el gran combat
la batalla del segle
aleshores
com els castells
no són una lliga
no sempre pots garantir
i en aquell moment
no era així
per diverses circumstàncies
i aquí ja està
doncs
si és el campió
el que té por de l'aspirant
o l'aspirant
el que té por del campió
o l'aspirant
que no es troba
i preferís endarrerir
i per suposat
no diré
qui era l'aspirant
i qui era el campió
perquè de fet
no hi havia títol assignat
però vaja
que una mica
el tema és
com en castells
no pots garantir
el fet que per primera vegada
en aquell
diguem-ne
amb aquella efervescència
en què
en què efectivament
doncs
es comencen a recuperar
castells nous
en què dues colles
estan combatint
amb el màxim nivell
amb una diferència
bastant significativa
de la resta
i en què sí que té
una certa gràcia
saber qui és el millor
o qui és el guanyador
doncs poder
posar en un mateix ring
o en aquest cas
en una mateixa plaça
de torus
doncs els dos millors
perquè s'enfrontin
a plaça
és obvi que era
un gran esdeveniment
si això hi afegim
el fet
que en aquest cas
els dos contendents
doncs tenen
si no tota una ciutat
perquè probablement
gent de les dues poblacions
s'enfadaria
doncs
bona part
d'una ciutat
al darrere
doncs
clar
diem-ne que això
genera una expectació
a l'entorn
d'aquest enfrontament
que explica
el paper clau
que el concurs
de darrere
en el 1970
doncs té
amb el món dels castells
fins al punt
que jo crec que justament
el record
del concurs
dels 70
és el que fa
passat els anys
que
les manifestacions
tornin a esdevenir
concursos
per la gràcia
que va tenir
en aquell moment
doncs l'enfrontament
i perquè al final
el que queda
és realment
que
allò que a vegades
es parla
dels bons vells temps
i realment
doncs el que es notava
faltar cap a finals
dels 70
era justament
doncs
amb dos protagonistes
probablement diferents
com eren
la Colla Joves
i la Colla Vella
doncs
provar de repetir
el clímax
des del punt de vista
social
a banda des del punt
de vista estrictament
castellà
que representa
el concurs
dels 70
que en aquest sentit
té una projecció
mediàtica
fins i tot superior
a la que havien tingut
parlant de premsa
a nivell de Catalunya
els mateixos concursos
de Can Jorba
a Barcelona
però justament
per aquest element
diguem-ne
agonístic
aquest element
de lluita
aquest element
de rivalitat
que amb els concursos
de Can Jorba
estava molt més diluït
perquè hi havia
un tercer contendent
la Moixerra
que no se sabia ben bé
a què podia aspirar
i a més
estàvem
en aquella fase
d'estancament
a la que ens referíem
en canvi
l'any 70
estem en una fase
d'efervescència
com es demostra
el fet
que per exemple
sigui
de fet
jo diria
si no recordo malament
que si no és
l'únic concurs
és dels pocs concursos
en què es fa
per primera vegada
un castell
que és el 2 de 8
en altres ocasions
s'ha fet un castell
per segona ocasió
o s'ha descarregat
per primera vegada
però el fet
que un castell
es prova i es faci
per primera vegada
jo diria
que és l'única ocasió
en què succeeix
si diria
que l'única vegada
que hagués pogut succeir
que tanmateix
no va succeir
va ser quan la colla jove
de Tarragona
munta en signe nou
però no li surt bé
però clar
això demostra
fins a quin punt
aquell concurs
és absolutament clau
i jo vaja
no m'importaria
qualificar-ho
com el concurs
més determinant
en la història
dels concursos
i el concurs
més determinant
en l'evolució
dels castells
tant en l'aspecte tècnic
recordem
que encara que
d'alguna manera
ja s'havien fet
experiments
amb el Folra
és
la primera vegada
en què el Folra
afronta
amb una autèntica
competició castellera
i també des del punt
de vista social
per l'impacte mediàtic
que té aquell concurs
i que jo crec
que després
es projecta
una mica cap endavant
almenys
fins al salt qualitatiu
que es produeix
a partir de l'any 1993
jo estic convençut
que el concurs
dels 70
és un moment
determinant
en la història castellera
ho has desmentat
abans
la gran projecció
mediàtica
que té
aquest context
i el fet
que s'enfrontin
les dues colles
perquè és un enfrontament
com a tal
diaris
no només
de Tarragona
de Barcelona
a nivell nacional
se'n fan gran ressor
m'he mirat alguna vegada
a Maroteca
només diari espanyol
el grup d'informació
és infinitament superior
del que ens donen
ara parada
quin
possiblement
és tot això
que estaves explicant
el que pot justificar
d'alguna manera
aquest boom
no?
jo crec que sí
que l'element aquest
que
és a dir
i si un
es fixa
doncs això
amb el funcionament
de per exemple
de la boxa
als Estats Units
i utilitzo aquest exemple
justament
per l'element aquest
que no tenen
ni el bàsquet
ni el futbol
ni l'hoquei
que sí que té
l'atletisme
per exemple
que sí que té
la natació
que és allò
que no pots garantir
sempre que els millors
s'enfrontin
amb una piscina
o que s'enfrontin
amb un ring
o que s'enfrontin
amb un estadi
de l'atletisme
el fet
que una ciutat
pugui garantir
que els dos
és a dir
que els dos millors
quan hi ha un consens
generalitzat
que són els dos millors
s'enfrontin
quan no ho han fet
abans
amb aquelles condicions
per decidir
quin és el millor
té un atractiu
des del punt de vista
mediàtic
que en fi
va molt més enllà
que a un li agrada
i no li deixin
d'agradar els castells
és a dir
molta de la cosa
de la que s'escriu
l'any 1970
en relació
amb aquest concurs
té més a veure
amb l'element agonístic
amb l'element de rivalitat
amb l'element de qui guanyarà
que no pas
amb l'element estrictament tècnic
és a dir
és més important
qui guanya
si Valls o el Vendrell
que no pas quin castell
o amb quin castell guanyarà
és a dir
jo crec que per exemple
el juliol
del 1970
poca gent s'imagina
que veurà
el 2 de 8 en folre
aquell any
però és que a més a més
estic convençut
que a poca gent
li preocupa
i d'altra banda
jo crec que en aquell moment
és molt més important
per les dues colles
a plaça
passar per davant de l'altre
que fer el 2 de 8 en folre
i quasi que diria
que el 2 de 8 en folre
sent com és
jo crec que un castell
des del punt de vista tècnic
bastant important
en l'evolució
dels castells
en aquell moment
perquè així com el 5 de 8
estarà pràcticament
10 anys en stand-by
des del 69
fins al 78
el 2 de 8
serà una mica
el castell
al voltant del qual
s'anirà estructurant
el salt
que finalment es farà
al final de la dècada
i al començament
de la dècada
dels 80
en relació
amb els castells folrats
2 de 8 és un castell
realment històricament
molt important
fixem-vos que en aquell moment
com a castell
tampoc se li dona tanta importància
és a dir
que se li dona més importància
a qui ha guanyat
si Valls o al Vendrell
que no pas
d'en què s'ha guanyat
i a mi això em sembla
molt significatiu
perquè fa que justament
de la mateixa manera
que la gent
que no sabem
de boxe
o no sabem d'atletisme
o no sabem de natació
ens pugui apassionar
qui guanya
en un determinat moment
encara que no tinguem ni idea
de la història
dels records del món
i que en sigui bastant igual
si es bateix
el record del món o no
que el que interessa
és qui guanya
jo recordo per exemple
el famós enfrontament
entre Ben Jonson i Carl Lluís
doncs a veure
la majoria de gent
que es veia a aquella cursa
ni sabia ni li importava
quin era el record del món
el que importava
era si guanyava Ben Jonson
o guanyava Carl Lluís
doncs això és una mica el mateix
i justament aquesta lluita
és jo crec
que la que és capaç
de fer atractiva
una activitat
per al Pallec
pel que no hi entén
més que
diguem-ne
doncs el que és estrictament
interessant des del punt
de vista tècnic
i al final
el que ha quedat
d'aquell concurs
és justament això
més l'enfrontament
que els castells
o sigui jo crec
que amb els castells
ho hem anat valorant
amb el temps
i fins i tot ara
jo diria que
des del punt de vista tècnic
no li fem estrictament justícia
a aquest concurs
i en canvi
des del punt de vista social
és evident que sí
que és molt important
acabo amb el concurs
del 70
un altre element
que també és avançat
possiblement l'any 1970
es pensa
per primera vegada
des de l'organització
en clau d'anem organitzar
en clau estrictament castellera
un certament
un certament castellera
possiblement s'havia anat
més o menys per intuïció
el certament diu
home hem de pensar
un lloc
on tanca 10.000 persones
i cobre els d'entrada
l'únic lloc que tenim
és la plaça de Toros
on quan ho fem
ho fem per les festes
de Santa Tegla
i potser
tot això l'any 1970
s'estableix
a partir d'una altra manera
de pensar
jo crec que aquí hi ha
dos elements
diferents
però d'alguna manera
relacionats entre ells
per explicar això
el primer element
la idea
sostinguda
al llarg de la història
dels castells
que Tarragona
ha de jugar un paper
de capitalitat
primer element
i que jugar aquest paper
de capitalitat
significa que
el nivell dels castells
dels castells
de Tarragona
ha de ser independent
del nivell
de les colles locals
això és el que significa
ser capital
és a dir
capital és aquell
que convoca
els millors
vinguin d'on vinguin
per dilucidar
qui és el millor
dels millors
i a qui no és capital
doncs
el que és important
és la lluita local
i aquesta és la diferència
essencial
i amb això
no es tracta
de fer cap judici de valor
ni si una cosa
és més bona
o és més dolenta
és la diferència
essencial
entre el model
de Vilafranca
i el model de Valls
i Tarragona
és un model mixt
opta pel model
Vilafranca
amb el concurs
opta pel model
Vallenc
amb la festa major
però pel concurs
clarament juga
l'opció capital
i aquesta opció capital
és una cosa
que no només
amb els castells
sinó que
amb la ideologia
social tarragonina
és sempre
una música de fons
sona
i quina és la projecció
del concepte capital
en el món casteller
a finals dels anys 60
a Tarragona
el patronat
el patronat
com a institució
i el patronat
que fa
doncs
fa essencialment
dues coses
primer
es fixa
en el que estan fent
els de Vilafranca
amb l'enxaneta de plata
i diu
per ser capital
hem de recuperar
els concursos
en definitiva
els primers
s'han fet a Tarragona
els anys 50
es van fent concursos
a Tarragona
tenim el lloc
tenim la capacitat
de convocatòria
per tant
hem d'organitzar
el concurs
i com
podem superar
els de Vilafranca
doncs ajuntant
a la Colla Vella
els nens del Vendrellà
per tant
per tant
aquí
aquí juga
el concepte
general capital
amb el concepte
particular
del projecte patronat
que després té
una altra pota
que és la unificació
de les colles
i la Fundació
dels Xiques de Tarragona
que estem en una opció
de capital
en el sentit de dir
doncs
no pot ser
que Tarragona
no tingui una colla
al nivell que tenen
Valls i el Vendrell
si vol ser la capital
i per tant
si dues
no ho fan bé
doncs les ajuntem
i n'hi fem una
i en aquest sentit
doncs jo crec que
la Fundació dels Xiquets
i el primer concurs
són realitats
paral·leles
dintre de
les primeres mesures
i probablement
les més exitoses
perquè
diguem-ne que
el patronat
en lloc de tenir
una història de creixement
més aviat
ha tingut una història
de creixement
en el sentit que
des del punt de vista
d'imaginació
des del punt de vista
de pes
i des del punt de vista
de capacitat de decisió
probablement és
molt més proactiu
i molt més important
el patronat
l'any 1970
d'anta que no pas avui
però és òbvi
que aquestes dues mesures
el concurs
d'una banda
la Fundació dels Xiquets
de Tarragona
de l'altra banda
doncs són elements
que des del punt de vista
del patronat municipal
representen un impuls
en la direcció
del que ells creuen
que ha de ser Tarragona
en el món casteller
que és llogar
aquest paper
de capital
de primos interpares
de ciutat de referència
més enllà
del nivell
de les colles locals
però sense renunciar
a tenir una colla
local potent
Acabo amb l'any 70
queda només
un parell de qüestions
L'any 72
hi ha concurs
a Tarragona
hi ha concurs
de Vilafranca el 71
torna a haver
concurs
de Vilafranca el 73
i el concurs
de Vilafranca el 73
la gent acaba
amb un molt
mal rebus de boca
hi ha moltíssima llenya
hi ha picabaralles
dintre les colles
si no recordo malament
és l'únic concurs
que participen
els bordangassos
de Vilanova
o com a mínim
l'últim
si no me recordo
si no participen
els anteriors
i això d'aquí
fa una mica
replantejar-se la situació
sí
a veure
el concurs
de l'any 73
és un fracàs
des del punt de vista
d'això
que deixa un mal
rebus de boca
pels participants
i pel públic
que no funciona
no funciona bé
hi ha efectivament
molta llenya
és un concurs
molt conflictiu
i es genera
de la mateixa manera
que amb el concurs
dels 70
es genera màgia
doncs
amb el concurs
dels 73
es genera
desencís
ara bé
jo crec que
a banda
que aquest desencís
és evident
diguem-ne que
dona arguments
a una tendència
que existia
abans del concurs
dels 73
i una tendència
que existeix
fins al dia d'avui
que és la tendència
anticoncurs
en el sentit
que
aquí hi ha
molts arguments
jo crec que
l'essencial
és que els castells
no s'han de puntuar
els castells
són
d'alguna manera
un espectacle
no competitiu
punt de vista
que continua existint
que cada vegada
és més minoritari
però que continua existint
quina és la diferència
entre l'any 2004
i l'any 1974
la diferència essencial
és
que l'any 1974
el franquisme
s'està acabant
que la cultura
de l'entre tots
ho farem tot
és
d'alguna manera
políticament correcta
en aquest país
és que
d'alguna manera
els castells
que en aquell moment
estan començant a solir
encara que ens sembli
que això és una cosa
de tota la vida
és en aquell moment
en què realment
es pot parlar d'això
un cert caràcter
de símbol nacional
i en aquest sentit
doncs des de
molts actors
dintre del món dels castells
i des de molts actors
de fora del món dels castells
el que es valora
és
diguem-ne
la part de
de tots sumen
de l'espectacle castellers
és a dir
la part aquella
que si l'enxaneta no corona
no serveix de res
la construcció de tots
i per tant
qualsevol home
és important amb el castell
després ja serà
qualsevol home
i qualsevol dona
i que en definitiva
el que cal primar
és la germanor
l'esperit col·lectiu
cosa que després
es projecta
a nivell de país
i jo crec que aleshores
el que fa el concurs
de mobile esquerre
no és crear una nova situació
sinó reforçar uns punts de vista
que existeixen
i que per tant
fan lleig
continuar organitzant concursos
durant els anys 70
justament amb aquell clima
i quan a més a més
els concursos
venen organitzats
d'alguna manera
des de l'any 41
fins a aquell moment
per administracions municipals
franquistes
i que per tant
des del punt de vista polític
aquest salt del concurs
a la manifestació
és també un salt polític
en el sentit de dir
doncs el que fins a ser valorat
no és el que s'havia de valorar
el que cal és que
entre tots ens ajustem
dintre d'allà on sigui
i fem un acte
d'afirmació cultural
i afirmació
d'un determinat valors
i aquests valors
representen
doncs una renúncia
a la competició
quin és
l'obstacle fonamental
amb això
l'obstacle fonamental
amb això
són les colles
si les colles
volen competir
prima la competició
què és el que canvia
el concurs
de mobile esquerre
que aquest clima
que existia
se li afegeix
al malestar
si no de totes les colles
si no de tots els castellers
de moltes colles
i de molts castellers
amb la idea de concurs
perquè la cosa
ha funcionat molt malament
i per tant
doncs diguem-ne
permet cobrar
un cert pràcticament
aquesta idea
de la manifestació
com a acte
d'afirmació cultural
model que ja es veurà
que a mesura que això
és a dir
a mesura que es va operant
i és curiós que
la recuperació
del concurs
coincideixi
amb el primer any
en què
està en vigor
en el mes
de setembre
a octubre
la nova constitució
en què està en vigor
l'estatut d'autonomia
tot resul·la
que a les Òcies
es pot tornar al concurs
per tant
el tema
de l'afirmació cultural
el simbó nacional
i tot això
doncs dura el que dura
que és l'etapa aquella
doncs molt rellevant
en la història
d'aquell país
però que també té
data de caducitat
que és justament
els anys de la transició
a mesura que
diem-ne
el país s'acosta
cada vegada més
a un país normal
doncs es recuperen
el que jo crec
i em fa el fet
que com això
poca gent ho discutirà
els que són
els valors reals
dels castells
que van néixer
com a competència
i continuen
sent fonamentalment
una competència
que es pot
un somó plantejar
com a repte
contra un mateix
però que normalment
és un repte
contra el veí
A més
i en aquesta qüestió
que és la penúltima
el concurs de 1973
fa que sigui
l'últim concurs
que es celebra
en una població
que no sigui
Tarragona
a partir de 1973
o des del 80
segons com es miri
ja ningú
o gairebé
ningú discuteix
que Tarragona
ha de ser l'escenari
on es vegin els concursos
de Casenjo
com a mínim
ningú més
gosa gafar el repte
Clar
el que passa
és que justament
l'escenari
de finals dels 60
començaments
dels 70
mostra
que l'única ciutat
en condicions
de fer això
era Vilafranca
i contràriament
a Tarragona
Vilafranca
no troba
el seu model
en el sentit
que l'enxaneta
de plata
amb els anys
que es fa
és
Sant Fèlix
convertit
en concurs
i en aquest sentit
doncs jo crec
que no acaba
de funcionar
és a dir
que la gent
preferit Sant Fèlix
a Sant Fèlix
com a concurs
i el concurs
de mòbil esquerre
que era una mica
separar-se
d'aquest model
de Sant Fèlix
com a concurs
i muntar
un concurs
a l'estil
de Tarragona
més a més
en aquest cas
no en plaça
de Brau
sinó en camp
de futbol
doncs no funciona
aleshores
l'any 1980
diem-ne que
Vilafranca
ja ha consolidat
és a dir
Vilafranca
per manifestar-se
com a ciutat
puntera
en el món casteller
en aquell moment
vist el que s'ha vist
doncs
ja en té prou
en Sant Fèlix
i Tarragona
que li succeeix
doncs que bàsicament
ha conservat
les manifestacions
castelleres
cada dos anys
no funciona
i per tant
la reconverteix
en concurs
no hi havia
cap altra població
que estés
en condicions
d'organitzar
un concurs
i de fet
tampoc estava
massa clar
l'any 80
que això pogués
funcionar
és a dir
funciona
però
jo crec que
no tothom
tenia massa clar
jo crec que bàsicament
l'argument fonamental
és
les manifestacions
són un model
que s'està
exaurint
tornem a la fórmula
de concurs
tornem a aprovar
i resulta que funciona
La meva última pregunta
no ha pressionat
en aquest sentit
i és l'última
el retorn
en el model
de concurs
que s'ha assenyalat
diferents elements
un
aquest element
de prova
una cosa
no ha funcionat
tornem
a l'essència
de les 70
que és
el que havia funcionat
també s'ha assenyalat
el context
polític
no sé
què és el que
fa que tot plegat
acabi convergint
que l'any 1980
s'adopti
definitivament
el concurs
de Tarragona
amb aquesta forma
vianual
que s'ha mantingut
fins ara
A veure
en relació
amb la fórmula
vianyal
com ja
des del 70
amb el primer
concurs
manifestació
ja s'havia anat
conservant
tothom tenia clar
que cada dos anys
tenia una cita
a la plaça de Braus
la segona cosa
era quina
diguem-ne
fórmula
havia de
tenir aquesta cita
i és el que dèiem
les manifestacions
no acaben d'arrencar
i el concurs
que li succeeix
doncs jo crec que li succeeix
essencialment
que l'any 1980
el món castellà
es torna a trobar
en una etapa
si no similar
perquè no ho és exactament
si tan apassionant
com la de començaments
de l'èca del 70
amb els protagonistes
canviats
en aquest cas
colla joves
colla vella de valls
i
amb
diguem-ne
caramels
cada vegada més saborosos
vull dir
estem primer
5 de 8
després
a partir de l'any 81
tindrem el 4 de 9
el 4 de 9
és una justificació
per ella mateixa
que l'any 82
es torni a fer concurs
indiscutiblement
a partir del 4 de 9
tenim el 3 de 9
tenim aquesta competència
i
d'alguna manera
durant la dècada dels 80
potser llevat
del concurs
de l'any 84
sempre hi haurà arguments
en el sentit
de justificar
que val la pena
que les colles
es trobin a competir
a veure quina és la millor
i jo crec que
si un uneix
diguem-ne
la idea aquesta
de cita
vianyal
a la plaça de Braus
que ja existia
en els anys 70
amb el fet
que la fórmula
concurs
recuperada
coincideix
amb una època
en què
els castells
tornen a tenir
aquest diguem-ne
atractiu
per la competència
i pels castells
ara ja sí
també
doncs fa que la fórmula
es consolidi
gairebé de manera natural
fins al moment d'avui
en què ningú la posa en dubte
des del punt de vista
que fins i tot
els detractors
del concurs
doncs
reconeixen
que és una fórmula
que funciona
és a dir
es pot posar en dubte
des del punt de vista
d'una política moral
amb el sentit
no em sembla que
es facin concursos
però el que ningú posa en dubte
i mira que se'n discuteix
dels concursos
és que el concurs funciona
i la prova màxima
que el concurs funciona
és que es discuteix
del concurs
i la gent es baralla
pel concurs
més que per moltes altres coses
dintre el món dels castells
Jordi m'he allargat
més del que pensava
això és tot
bueno
espero
i Feng
a mi
a mi
a mi
a mi
a radius
i
a fel
em
i
a
a
i
a
i
a
a
a
a