Primera qüestió, ens situem l'any 1984,
és l'any en què la vella va guanyar clarament de carrer el concurs,
va guanyar carregant el 4-9,
i va ser l'any, sobretot en què s'acaba una cosa,
va ser l'any en què la jove de Tarragona va quedar tercer amb el Pila de 6.
Un Pila de 6, a més, em sembla recordar força polèmic.
Què recordes una mica d'aquesta situació i en general d'aquell concurs, Joan?
Jo recordo que era el primer concurs que coordinava la cadena SER.
Era jovenet, amb el món dels castells,
feia molt poc que m'havia incorporat al món com a comentarista casteller,
i per tant recordo molt de nerviosisme damunt meu
durant tota una jornada castellera,
i recordo això, aquest Pila de 6, de la jove,
dels que Madin Extremis va poder carregar,
però que una mica és l'esperit,
sempre he pensat que és l'esperit de les colles de Tarragona,
i potser m'afegiria de les tres colles grans del panorama castellà,
aquest esperit de superació, aquest esperit d'anar a avançar lloc darrere lloc
per poder agafar una bona posició al final del concurs.
Però recordo, sobretot a nivell personal,
recordo això, molt de nerviosisme.
Jo l'any 82 no hi havia participat al concurs directament com a comentarista,
avui era un ajudant,
i l'any 84 em va caure el pes de coordinar tot el concurs de castells.
I per tant, recordo això, sobretot uns dies previs i posteriors
de molt de nerviosisme al damunt del meu cos
per veure com havia anat el concurs,
tot i que dos anys més tard, el del 86,
que després ho penso que ja comentarem també,
m'arriba una de les primeres alegries a la meva vida,
que quan arribo als estudis de les cadenes centrals,
em diuen,
hi ha hagut un senyor que diu que és afeixió dels castells,
que ha plorat amb tu sentint que el rei t'espatís dels castells
i fer-los vibrar.
I això, escolta'm, Jordi, t'omple, t'omple.
Això ha de ser la bomba, eh?
Això, vaja, ho recompensa tot.
Recompensa aquelles hores de neguit,
perquè, clar, a veure, evidentment l'any 84
érem tots molt novatos, eh?
Però molt, eh?
Per molt que ara portem molts anys amunt de les nosesquenes,
que tot s'hagi tecnificat tant,
que hi hagi comentaristes castells darrere o sota quants vol pedra.
En aquells moments, com diu el meu company Jaume Grau,
que en aquells moments estava a Ràdio Vilafranca,
érem ben pocs els que fèiem aquesta feina
i que quan anàvem a una plaça teníem el lloc suficient
per no barallar-nos ni sentir-nos.
Ara, si et sembla, comentarem una miqueta això
de la funció dels mitjans de comunicació dels castells,
perquè, com comentaves,
a les 90 és la cosa més normal del món,
però als anys 80 era rar avis,
era un bitxo raro,
però abans m'agradaria comentar un altre aspecte,
que tu, Joan, com a aficionat als castells,
possiblement et sobta, no?
Als concursos, normalment, hi anaven les colles que existien,
a mesura que van avançant al segle XX,
cada vegada hi ha més colles,
però l'any 82 hi van 19 colles,
l'any 84 n'hi van ni més ni menys que 17.
Déu-n'hi-do, no?
Això com es viu a la plaça de Torus?
Una cosa que al començament
era un duel entre les dues o tres colles més importants del moment,
ampliat a tantes i tantes agrupacions,
convertint-se en una mena de macroactuació inabarcable.
A veure, hi havia 17 colles l'any 84,
l'any 86 només n'hi havia d'haver 14,
el que passa és que també penso que són les colles que hi havia en aquests moments,
sempre hi ha hagut 3 o 4 colles en el panorama que s'ha de,
per molt que ara ens sembli molt estrany,
que sempre han jugat a si aquest any sí, a si aquest any no,
i aquestes colles l'any 84 ja van fer-ho,
que són Minions de Terrassa,
els Bordagassos de la Nova i els Xiquets de Reus,
són les tres colles que aquell any no participen,
però no aquell any no participen,
els Bordagassos dels Minions no ho havien fet mai,
i els Xiquets de Reus és una colla d'aquelles que apareix i desapareix
al començament dels concursos,
tot i que fa dos anys, per exemple,
tampoc hi va estar els Xiquets de Reus al concurs de Castells de Tarragona.
Home, com es veia?
Es veia que era la festa major,
amb paraules majúscules i com més grans ho puguis posar millor,
del món dels castells.
La festa major dels castells es vivia a la plaça de Tarragona,
en què sempre hi ha hagut polèmic,
en què sempre hi ha hagut discussions,
en què mai hem estat d'acord amb les bases,
però que ningú oblidi que és la gran festa castellera
que qualsevol persona aficionada al món dels castells
viu un dia cada dos anys a la plaça de Tarragona.
I, per tant, això es vivia amb tota l'intensitat possible,
i a nivell de ràdio,
jo recordo que ho vivíem amb tots els mitjans possibles
per poder reclamar.
Te'n recordo que un dels eslògans que vam posar nosaltres
a la premsa escrita,
perquè allò que fem tots els mitjans de comunicació,
els parlats per adaptar avui ens,
deia, un dels eslògans que ens dèiem
8 micròfons per a Castells de 8,
perquè, clar, en aquells moments
somiavem molt als Castells de 8.
Sí, sí, als Castells de 9 sí que n'havíem vist algun,
però, vaja, amb els Castells de 8 ens conformàvem, em sembla.
I d'una mà ens sobrava amb els que vèiem en un any, eh?
I tant, i tant.
Dins que es pogués veure algun Castells de 9,
com, per exemple, el de l'any 84,
el que la vella va carregar al 4-9,
i que, bueno, que vam veure això, eh?
Un 4-9 carregat a l'any 84, eh?
Vull dir, i això, ja per nosaltres era una gran satisfacció.
Però recordo que un dels eslògans que vam posar era aquest, no?
8 micròfons per a Castells de 8.
Un altre, i ja per acabar amb l'aspecte més tècnic
del concurs de Castells de 84,
un dels aspectes que remarca,
la vella Baix va guanyar, home,
pràcticament de carrer,
i l'altra part és que ha de ser que l'arribat,
la joves, només va poder ser quarta en un dia
que li va fallar absolutament tot.
Li va fallar el 5-8,
li va fallar el 4-8 amb l'agulla,
va haver d'acabar amb el 5-7
per poder completar tres castells,
en una mostra que, a vegades,
la joves ho va donar tot,
però a començaments dels anys 80,
sota el regnat de Bartolí, per dir-ho d'alguna manera,
la joves no arribava de cap manera.
I no sé si va ser l'any 84 o l'any 86,
no m'ho facis dir,
suposo que hi haurà algú que recordarà,
però segur que un d'aquests dos anys,
segur que a les joves de Vallès
va acabar un sant urso amb un pilar de 5 només.
Per tant, eren moments en què els castells,
repeteixo, el que estem vivint ara
o el que hem viscut fa dos, tres, quatre anys enrere,
ha estat una realitat,
perquè ho hem pogut veure amb els nostres ulls,
però, home, que ha estat una realitat
de somni, d'insomni,
i de totes les paraules que vulgueu dir,
i que els anys 84 fer castells de 8
no era allò de bufar i fent polles, eh?
No, senyor, costava molt i molt
portar castells de 8 a la palàssia,
sinó que els hi preguntin als castells de Vilafranco
o a la jove Tarragona o als xiquets de Tarragona,
que ara són callos que habitualment
s'hi moen, amb aquests castells, eh?
L'any 84, i tornant al tema que ha set abans,
a començament dels anys 80
és quan les ràdios comencen a volcar-se una mica
amb tot això del fet que s'allinou.
Començament, a canvi de dècada,
el concurs de Tarragona dels 70
és un fet a part, va ser un boom,
però pràcticament es va acabar allà,
i amb l'entrada de la democràcia,
amb el descobriment que els castells
és una cosa nostra, és una cosa de la terra,
i és un filó explotar, banalitzant-t'una mica,
els mitjans de comunicació comencen a creure-se una mica
i comencen a fer apostes fortes i importants.
Tot i això, clar, tothom era nou en aquest nom,
hi havia gent que moltes vegades
es barrejava les dues façants, no?
La gent que ja entenia de castells,
però que no era periodista,
i els periodistes que feien castells,
però que no en tenien ni idea.
Com eren una miqueta aquests inicis,
els anys 80, Joan,
i com, per exemple,
com van cristal·litzant en aquella retransmissió
de l'any 84 de la cadena CER,
en què tu ho has fet per primera vegada coordinador?
Doncs, a veure,
jo diria que anèixia d'un esperit diferent
del que vivim avui en dia.
En aquells moments,
per molts,
jo diria que en aquells moments,
per molts castellers,
perquè jo soc casteller,
abans de ser periodista casteller,
he estat,
o he estat casteller,
per tant,
des de qualsevol moviment que poguessis fer
a favor de que aquella activitat que tu feies,
pugueu fer participar tot un grapat de gent,
era el que ens movia,
amb un bon grapat de companys,
a promoure això,
a fer les retransmissions castelleres.
Els que vam tindre la sort
de poder entrar en un mitjà de comunicació,
o com és el meu cas,
que ja hi era,
però que em dedicaven, bàsicament,
a la cultura popular catalana,
i que, de rebot,
entren als castells,
o comencen els castells a la ciutat de Reus,
i que, per tant,
ens veiem,
a nivell de l'empresa on pertanyo jo,
amb l'obligació de començar a parlar de castells,
però, com que jo era casteller,
i era una persona vinculada al ràdio,
doncs això era una feina
que, bueno,
que per mi va ser una mica més o menys fàcil
de poder entrar
a la comunicació,
però, sense dubte,
vam ser els castellers
que portàvem camisa,
els que vam burxar
amb diferents mitjans de comunicació
per poder-ho fer.
Vull recordar que ja ve Capdevila
dels Bordegassos de Veranova,
o ve el company Joan,
l'Eloi Roca,
que també havia fet castells
amb els Bordegassos,
Ernest Banach amb els Chiquets de Reus,
Pep Bargalló amb els castellers
de Torredambarra, etcètera, etcètera.
Nota aquest grup de gent
que vam ser, en certa manera,
els pioners
en poder donar,
sense desmereixer ningú,
una visió diferent
al món dels castells
i poder-los fer viure
d'una manera diferent, també,
perquè, sens dubte,
érem castellers.
I hi ha castells
que es belluguen
perquè s'han de bellugar,
hi ha castells
que estan parats
perquè han d'estar parats.
I això,
que no ho dubti ningú,
que no ho dubti ningú,
que la millor manera
de poder,
o de saber veure
com és aquest castell,
si està parat,
si està quiet,
si tremola o no tremola,
és haver-los mamat
des de dintre.
I això ens va donar
a molts d'uns altres
una visió
molt més generosa
del fet castellí
quan poguera
començar a fer
aquestes retransmissions
que enganxaven,
enganxaven per això,
no?
Perquè allò del patir
o no el patir,
allò d'aquell sentiment
que només tenim els castells,
per què donen més toms?
Els castells
som una raça diferent
i sabem veure
quan un castell va bé
o no va bé.
Almenys els castells
que fa molts anys
que fem castells.
Això sense cap,
vaja,
sense cap mena de dubte
i, bueno,
jo en part,
no és que,
oi,
soc castells
de xiquets de Tarragona,
ja ho saps,
i això,
vaja,
tinc claríssim
que això em permet
tenir uns elements
d'anàlisi
i uns elements
de coneixement
que a veure
que molta altra gent,
no,
a veure,
no estic menysprenent
a tota la gent,
que no és castellera,
ho fa,
i em sembla que
n'estic convençut
que tu tampoc,
però, vaja,
sí que partim
amb avantatge,
per dir-ho d'alguna manera.
Però no sabem
quan un aquí vuda
s'ha de fer pública
o no s'ha de fer pública.
Per exemple,
aquest gran dilema
que avui en dia
al món dels castells,
els cronistes castells
no l'hem tingut mai,
mai.
L'hem tingut els parellistes
que donen informació castellera
i per mi
aquest és el diferenci.
Però deixem-ho a part
aquest tema.
Sí, deixem-ho a part
que, vaja,
ja és prou espinós.
Escolta'm una cosa,
el concurs de 84,
per exemple,
tot això,
parles que els castellers
aneu borxant
els mitjans de comunicació
cada vegada
van tenir més presència,
però em parlaves ara
de vuit micròfons
l'any 1984.
Això és un dispositiu,
una autèntica animalada
i suposo que
les colles
i la cadena Cera
en aquest cas
i els altres
mitjans de comunicació
s'adonen
que el concurs
és un espectacle
de primer ordre
més enllà
d'un partit de futbol
del Barça,
per exemple,
i que allí
s'han de volcar
tots els esforços
i tots els mitjans possibles.
A veure,
nosaltres,
jo personalment
sempre he pertanyes
a una empresa privada
i, per tant,
nosaltres
ens hi aboquem
a la cultura popular
catalana,
però,
sense dubte,
també,
com a contraprestació,
no,
buscar uns guanys econòmics
per alguna manera,
no?
I, per tant,
sempre amb els eslogues
aquells per enganxar
i per fer qualsevol cosa,
doncs sempre han sigut vàlids.
Però, sí, sí,
recordo,
ben micròfons,
mira,
i recordo molt companys
com Josep Maria Martí,
avui en dia,
actual director general
de la cadena Serra Catalunya,
recordo Rafel Castells,
el cronista,
un home que està
com a secretari
de la Cambra de Comerç
de Valls,
recordo
la Cristina Ferrer,
recordo,
a veure,
molta gent d'aquestes
que eren per allí
que molts no en tenien
ni idea de Castells,
Ferran Gerard,
etcètera,
etcètera,
molta gent
que també començàvem
igual que nosaltres,
però que partint el micròfon,
per exemple,
a la taula de jurat
i que ens feien saber
arribar a les puntuacions,
perquè, clar,
ara tenim internet,
i ara les puntuacions
les sabem al moment,
però l'any 84,
no?
I el que costava
saber quina és
la colla que anava
davant de l'altra,
si n'hi havia algú
que apuntés allà
al costat teu
i que més o menys
ja en tingués
una mica feina ràia
per poder arribar
i, per tant,
havíem de traslladar
aquest personal
per poder tindre
tots els elements
disponibles
pels nostres oïdors.
Passem,
si et sembla,
a l'any 86,
un concurs
que,
que seguirem
en parlant,
torna a guanyar
la vella de banys,
però que un concurs
ja molt més arrenyit
i un concurs
en què,
per primera vegada,
es van veure
dos castells de nou
amb una mateixa diada,
el 3 de nou,
només carregat,
cosa normal
per aquella època,
per la vella de banys,
mentre que les joves
també carreguen
en aquesta ocasió
el 4 de nou.
A més a més,
hi ha un tercer intent
dels castellers
de Vilafranca
i, vaja,
el nombre
de castells de 8
es multiplica,
la cinquena colla
en aquesta ocasió
també fa castells de 8.
Es nota un creixement
paral·lel
del món casteller
i el concurs
de castells
sense cap mena d'adult
és un reflex.
Sí, exacte.
A veure,
a començament
de la dècada
dels anys 80
hi ha un gran boom
en el món dels castells
és quan,
diguem-ne,
la primera gran explosió
que té el món dels castells
on apareixen
moltíssimes colles
a la Tarragona,
a la Xiquets Arrels,
a Minyons de Terrassa,
a Bordegassos de Branova,
etcètera, etcètera,
no?
I que, clar,
aquestes colles
l'any 84
possiblement
eren molt jovenetes
però l'any 86
ja han passat
més de mitja dècada
i per tant
comencen ja
a sentir-se més còmodes
també
en el panorama casteller
i que hi ha
dos grans grups
sobretot
que destaquen
al món dels castells
com sempre ha passat
al món del concurs
de castells
que són les tres colles grans
Vilafranca
i les dues avalls
i quan entran
els xiquets de Tarragona
els xiquets de Reus
els castells de Branova
són els Minyons de Terrassa
que més o menys
es belluguen
diguem-ne que
més o menys
en una mateixa gama
de castells
i d'aquestes colles
el que fa
la colla que pot fer
un castell de 8
és la colla
que queda
al davant de la resta
però repeteixo
totes les colles
més o menys
es mouen
sobre la gama
de castells
de 7 alta
el quart lloc
aquell any
és pels xiquets
de Tarragona
que l'única diferència
que té
amb la resta de colles
és que descarrega
el 4-8
mentre que la jove
de Tarragona
carrega el 4-8
la resta de colles
pràcticament
fan els mateixos castells
es mouen
amb el 4-7
al Pilar
5-7
3-7 per sota
Torre de 7
etc.
diguem-ne que
és el gran
la consolidació
per dir-ho d'alguna manera
hi ha aquestes colles
de la gama
de 8
que
dies més tard
o anys més tard
comencen a aparèixer
ja com a colles
tothom i consolades
amb els castells de 8
No sé Joan
si recordes
algun fet en especial
d'aquell concurs
del 86
un concurs
en què va tornar a guanyar
Guillem Bartolí
va ser l'últim concurs
que guanya la Vella
després
hauria de veure
davant de seus propis ulls
com a les joves
li fumi a l'estocada
no una
sinó 3 vegades consecutives
tornant-li
a la pilota
algun gest
a més a més
em sembla que va ser
l'any 86
que va ser un concurs
llarguíssim
que es va acabar
gairebé
a les
que es va acabar
a les tantes
amb molts intents
amb moltíssima llenya
cada colla va picar
una o dues vegades
i vaja
una mica la doble
bastant que és el concurs
de festa major
però que
l'esperit de competitivitat
hi ha vegades
que tothom el porta
a uns límits
difícils de mesurar
sí
a veure
jo no sé
si va ser
el concurs
del 84
del 86
o del 88
a veure
jo a les meus espatlles
porto 10 concursos
de castells
per tant
són moltes les imatges
que me se poden arribar
a confondre
però jo recordo
no sé si
em sembla que era el 86
que el xiquet de Tarragona
per quedar davant
dels xiquets de Reus
si no recordo malament
va aixecar un 3 de 7
aixecat
va fer un 3 de 7
aixecat per sota
en què el segon
va costar
no sé què
per poder-la aixecar
tot i que no es va
poder aixecar
em sembla que va fer
un 3 el segon
era per aquí
no hi ha hagut
el van donar com a vàlid
i recordo
si no
repeteixo
em sembla que va ser
l'any 86
aquesta imatge
la imatge
dels xiquets de Tarragona
que per avançar
els xiquets de Reus
fien aquest castell
per poder
guanyar la posició
i és
de les imatges
que recordo
com també recordo
altres imatges
d'aquestes
de fer un castell
per la necessitat
imperiosa
de quedar davant de
mentre que hi havia
moltes collons
que anaven
a graduir-ne
del concurs
de castells
de Tarragona
Joan
ara sé que vaig a fer-te
amb perdó
una autèntica putada
i parlo directament
perquè vaig a preguntar-te
amb quina imatge
en quin moment
en quin record
et quedes
d'aquests 10 concursos
de castells
que has viscut
a les espatlles
ja no et dic necessàriament
com a professional
una anècdota
una imatge
un record
ara ja sé
que em diràs
que és difícil
comprimir-te
doncs perfecte
doncs si tens molt clar
quina és
quina és
aquesta imatge
Joan?
la meva retransmissió
del 3 de 9
un forro descarregat
als Xicats de Reus
és una imatge
que la tinc gravada
que a més a més
la tinc gravada
perquè
la vaig
la vaig retransmetre
com els que em coneixeu
al meu estil
no?
vibrant
emocionant-me
cridant
bramant
i que recordo
que aquell any
la retransmetia
amb en Javi Bas
al costat meu
i em va mirar
amb una cara
allò d'estopefacto
no?
home, com és que
aquí d'estan?
i que no sé què
no?
amb aquesta cara
d'exclamació
i quan m'ha retransmet
aquell castell
recordo que
darrere meu
estava baix
al burlador
i tenia dos senyors
que eren del vendell
i me van felicitar
per aquella retenció
perquè
me van reafirmar
només en aquell mateix
moment que acabava
de fer la retenció
és el millor 3
de 9 forro
que s'ha vist mai
al concurs
de Castells de Tarragona
i aquesta imatge
em sembla que
per molts anys
que la visqui
la tindré molt gravada
perquè dintre d'altres coses
el que molts de vosaltres sabeu
però que el gran públic
que es coneix
és que els meus fills
fan castells
i està en aquell castell
Joan, escolta'm