Doncs escolta, Mausebi, ens centrem en primer lloc a l'any 1990.
Recordem que l'últim concurs ja l'havia guanyat la Colla Joves dels Xiquets de Baix.
I són temporades en què s'ho vintegen els castells de nou,
però vaja, molt menys a com estem acostumats ara.
I és un any en què torna a guanyar les Joves de Baix,
fa el 3 de nou amb forra, carrega l'última ronda al 4 de nou,
i vosaltres una mica esteu de pega i només podeu acabar, feu com a tercer casella el 3 de set, no?
Com vas viure aquell concurs, Josebi?
Aquell concurs, en principi, dies abans amb molt d'optimisme,
perquè a pesar que la temporada havia sigut irregular
i per Sant Joan havíem fet molt mal l'actuació, a Vilafranca es vam revifar.
Es pot dir a Vilafranca, el 30 d'agost, es pot dir que vam ser la millor colla.
Vam fer els mateixos castells que la colla jove, però sense tantes repeticions.
I llavors hi havia molt d'optimisme, hi havia eufòria en aquell moment.
I a més a més havíem recuperat un quín que ens feia molta falta.
Nosaltres tenim una baixa d'un quín, un sisè del castell de nou,
que ens feia molta falta, i dies abans del concurs el vam recuperar.
I, bueno, es va viure fins aleshores amb molt d'optimisme, no?
Bueno, una vegada dins del concurs la cosa ja no va ser tan fàcil, eh?
Ens va fallar el primer castell.
No, el segon castell.
Sí, veu sortir de dos de vuit en folre, el veu descarregar.
En primer de tot, quin era el programa que volíeu portar?
No, el programa que volíem portar nantros era sortir de dos de vuit.
O sigui, nosaltres el que volíem fer era la primera ronda puntuar segur.
A Vilafranca havíem descarregat el dos de vuit molt bé.
I nantros el que volíem fer la primera ronda era puntuar segur.
I a partir d'aquí ja anant-se-la jugant.
Amb el tres i el quatre de nou, en forra,
que ja eren aquells anys que s'ets indispensables per endur-se la victòria.
Sí, sí, el tres de nou era el màxim en puntuació en aquells moments.
era el màxim en què sobtava.
I el quatre de nou era un castell que dintre de les places passava molt.
I no es feia, i no es feia gaire,
perquè nosaltres des de l'any 81 fins al 91 no en vam descarregar cap.
I el mateix any 90 el va descarregar la colla de Vilafranca,
en penso per tots sants.
Vull dir que feia nou anys que no es descarregava el quatre de nou en forro.
Sí, sí, i les joves, vaja, no el va descarregar fins al concurs del 92.
Sí, resistia moltíssim.
Sí, sí.
Com comentaves, tres de nou en forro, segona ronda, intent,
quatre de vuit, mitja circumstància, mig per a ser en els ànims...
Sí, quatre de vuit va ser un pedaç.
Amb el primer tres de nou vam atindre lesions, lesions fortes,
i vam fer el quatre de vuit com vam poder per puntuar i llavors vam anar per al quatre de nou en forro.
I el vam carregar, el vam carregar.
el vam carregar amb l'enxaneta totalment improvisada i anava la Neus Ferrer.
Explica, explica això.
Sí, sí, i anava la Neus Ferrer i la vam ensenyar a passar molt pocs dies abans i allí a la plaça vam continuar ensenyant-la a passar.
Ella anava d'aixecadora i es havia trencat la cama al mes de juny.
i amb ella vam fer el quatre de nou.
Aquell dia la Neus va ser l'heroïna de la jornada, no?
I bueno, aquest quatre de nou el vam carregar, el que passa és que també ens descalificava el quatre de vuit.
En el moment que vam fer el quatre de nou ens descalificava el quatre de vuit.
I llavors, per intentar...
Recordo que la jove va carregar també un quatre de nou que va portar podèmica.
I tant.
I nosaltres només optàvem a la victòria si descarregàvem, m'assembla,
no sé si ho dic bé, el tres de nou en forra.
I el vam tornar a intentar.
El que passa és que era un tres de nou en forra que en qualsevol plaça jo no l'hagués tirat mai.
Perquè hi havia tantes improvisacions i que gairebé era impossible.
Ja et dic, el tres de nou era el màxim que es feia en aquells moments.
El que passa és que al ser el concurs,
doncs bueno, va, abans de llançar la tovallola es fa tot, no?
Es fa tot.
I aquest tres de nou em sembla que vam posar dosos.
I bueno, vam caure.
I llavors ja no teníem opció a guanyar, però sí que teníem opció a fer el segon lloc
si puntuàvem, m'assembla, que érem un tres de set.
S'estava parlant de si fèiem el tres de set o el cinc de set.
I jo llavors, mirant-me les puntuacions, vaig dir que teníem la canalla molt tocada,
que s'havia de fer el mínim, el mínim per assegurar el segon lloc.
Amb el tres de set l'asseguràvem, no es podien atrapar en aquells moments.
I sí, sí, vam decidir de fer el mínim assumint que la plaça ens podia xiular.
O sigui, en aquells moments jo tenia molt assumit que gent de la meva colla se'n podia enfadar
i a més a més la plaça ens podia xiular.
No va ser així, ni una cosa ni l'altra.
Vull dir, la gent va comprendre que nosaltres allò ho vam fer per assegurar el segon lloc,
no optant el primer ja.
Sembla mentida.
Tu no te'n recordes, d'això.
No, home, jo, però feines no, vaja, no vivia a Tarragona, en qualsevol...
Podríem haver fet perfectament el tres de vuit.
Podríem haver fet perfectament el cinc de set.
Però és que no ens donava la victòria, tampoc.
No valia la pena arriscar.
No, no, no, no, era...
Si t'hi fixes, les fotos d'aquell tres de set ja no...
quasi que no hi ha gent a la plaça ja, era molt tard, era tardíssim.
A les grades no es veu ja gaire gent.
Vaja, vau ser l'única colla que va fer servir la sisena ronda.
Sí, sí, sí, i la vam fer servir per això.
O sigui, els castellers de Vilafranca ens podien passar al davant,
però bueno, també havien de fer una proesa, eh, no me'n recordo ara.
El tres de nou.
El tres de nou, descarregar-lo, no?
I tant, i em sembla que ha descarregat-lo, sí, sí.
O sigui, que ho tenien molt difícil.
Però nosaltres amb el tres de set els trencàvem la...
O sigui, matemàticament ja no ens podien passar.
I va ser això, va ser així.
Nosaltres hauríem pogut fer perfectament allà el tres de vuit,
o el cinc de set, o no ho sé, un altre castell,
doncs vam fer el mínim que es podia fer per assegurar la...
Bueno, és allò, no?
Un concurs jugues, no?
Doncs nosaltres estàvem jugant.
I vam jugar amb el tres de set.
Vau jugar, i la partida no va sortir bé, és una mà llàstima, no?
Perquè la vella aquell any, 90, havia fet una...
Estava fent una bona temporada,
i Vesparron, les joves, d'una mica, també confirman el seu bon moment de forma
i s'han dut el concurs.
No, en aquells moments estaven més vells que nosaltres.
El que passa és que a Vilafranca els hi vam guanyar la partida.
El 30 d'agost es va girar,
i això va ser la mica d'optimisme que nosaltres vam recuperar.
Però per Sant Joan nosaltres havíem fet una actuació bastant malament, eh?
Osevi, passem al concurs del 92, si et sembla.
Sí.
Correm dos anys, el 7 d'octubre del 94, el 4 d'octubre del 92.
Les coses es presentaven més igualades.
Sí.
Va ser l'any de la mítica ja tripleta de les joves de Baix.
Vosaltres també, no sé si portàvem el mateix programa,
com a mínim 6-2 que és 6-9,
i vaja, el 3-9 en Forra una mica va acabar de decidir el concurs.
Com ho vas veure, aquell concurs?
Bé, nosaltres l'any 92,
l'any 92 dintre de la colla hi havia molta eufòria.
Havíem descarregat per Sant Úrsula del 91 el 4 de 9 en Forra,
que feia 10 anys que la colla vella no el descarregava.
I feia aproximadament un any que el va descarregar a Castellers de Vilafranca,
que és el que et deia abans.
O sigui, en molts anys s'havien vist molt pocs 4s de 9 descarregats.
I això feia que hi hagués una eufòria tremenda.
A més a més, va coincidir que el mes d'abril vam anar als Estats Units, a Houston.
La mítica sortida als Estats Units.
La gent estava molt, molt animada aquell any.
El que passa que a mitja temporada també se'ns va complicar.
I se'ns va complicar per la barra de la canalla.
I vam fer una sortida als Monjos, on pràcticament vam tocar fons,
amb dos intents de 4 de 8.
I a partir d'allí ens vam començar a recuperar, però molt, molt a poc a poc.
I llavors el concurs, jo recordo, el concurs de Tarragona,
recordo que inclús, no sé si dies abans o dies després del concurs,
se va fer un programa, potser era dies després, perquè érem diferit aquest programa.
I es va fer un programa, doncs, on se va parlar molt de la colla Castellers de Vilafranca
i de la colla Jove, on se disputava en el primer lloc.
I la colla Vella pràcticament no comptava.
I, bueno, la colla Vella va tornar a ser una vegada més la colla que abatre, no?,
en aquell concurs, perquè vam quedar segons.
Nosaltres vam sorprendre molt en aquell 4 de 9 forra que vam tornar a descarregar
i aquesta vegada ja posant-hi crosses, a dalt del forra, que n'entros no havíem posat mai.
I dintre de les crosses, doncs, hi havia tres noies.
Un fet també, no? Va, dos.
Sí, sí, perquè en aquell moment, en aquell moment, els castells encara es considerava bastant una cosa d'hòmens, eh?
Era molt diferent d'ara. Ara ja han passat 12 anys i la cosa ha canviat molt.
Però el primer 4 de 9 al descarrego, a segona ronda, l'intent de 3 de 9 forra queda en això, en intent,
fa llenya i a partir d'allí la Vella assegura la segona posició,
però té clar que, tenint en compte la magnífica actuació de les joves, no pot optar a primer lloc.
Nosaltres, quan vam caure del 3 de 9, automàticament les joves, llavors ja ens portava dues rondes
i vam veure el concurs pràcticament impossible, perquè ni que haguéssim fet la tripleta,
que la vam fer el dia de Sant Úrsula, no anàvem a guanyar el concurs ja per problemes de descompte de punts, d'intents, no?
Vull dir, llavors vam veure el concurs ja bastant perdut i sí, sí, vam anar a assegurar el segon lloc
i vam fer el 3 de 8, recordo, després del 3 de 9 vam fer el 3 de 8 i en acabat vam fer el 2 de 8,
que ja amb el 2 de 8 en forra ens asseguràvem ja el segon lloc.
Sembla, possiblement, un parell de qüestions i ja acabo.
Us veu, i sembla, amb la perspectiva del temps, una mica estrany que en aquests dos últims concursos,
i tenen compte que les joves duï avantatge, possiblement és això la circumstància de cada concurs,
però que un castell com el 5 de 8, la Vella Baig, no l'hagués portat a plaça en cap dels dos concursos.
Sí, el 5 de 8, jo crec que el 5 de 8 és un castell que marca bastant si una colla té bé els castells o no,
perquè el 5 de 8, quan s'ha perd, costa molt de recuperar.
I nosaltres, als anys 80, el 5 de 8 era un castell que nominàvem,
però a finals de 80 se va arribar a perdre, i vam estar 5 anys sense el 5 de 8.
O sigui, es va descarregar l'últim l'any 87, me penso.
No, me penso no, segur.
Es va descarregar l'últim l'any 87 i es va descarregar després ja fins al dia de Sant Úrsula de l'any 92.
O sigui, 5 anys per problemes de plantilla amb canalla.
Déu-n'hi-do.
I tu ja saps que una colla castellera, si no té un bon equip de canalla,
el 5 de 8 no ho pot arribar a dominar.
Quina diferència, no?, la Vella Baig ara, en els últims 7-8 anys sempre passen generacions
i la canalla sempre és excedent.
Sí, sí.
En canvi, abans molta gent, vaja, no sempre ha estat així.
Abans la Vella havia patut problemes greus a canalla, també hi ha durant els anys 80.
Sí, sí, sí. Però aquesta crisi de canalla se va arribar a recuperar el mateix any 1992, eh?
En aquest concurs hi pugen dos germans bessons, que són els germans Plana, el Jordi i el Pere,
i hi puja el Miguelín, que avui en dia va a quarts del 5 de 8.
Sí, sí, tot un clàssic.
Anava en Xeneta. I ells dos anaven d'aixecadors i el Miguelín d'en Xeneta.
I aquí és on es va començar a recuperar.
I el dia de Sant Úrsula vam descarregar, si recordes, la triplet, eh?
Per això et dic que amb la Vella sempre s'hi ha de comptar.
No, no, perfectament. Bueno, la jove es descarrega la triplet a concurs i Santa Úrsula a les dues.
Anaven per pràcticament morts enterrats i el dia de Sant Úrsula descarreguem la millor actuació del moment.
O sigui, els tres castells millors del moment.
I a partir del dia de Sant Úrsula de 1992, que descarreguem el 5 de 8,
amb els dos germans Plana, Aixecador, i el Miguelín en Xeneta,
fins avui cada any ha fet el 5 de 8 la Colla Vella.
No l'ha deixat de fer mai, ja.
Sí, sí, bueno, i ara porteu una ratxa espectacular d'aquests a 57 5 de 8 descarregats.
O sigui, a partir del dia de la triplata, no hem deixat de fer mai el 5 de 8, ja.
És un castell que quan s'ha perd costa molt de recuperar.
Bueno, tu com a casteller ja ho saps.
Sí, sí, perfectament.
Vaja, el 5 de 8 el vam fer a Xiquets de Tarragona l'any 99,
i des de llavors vam provar un parell de temporades més,
en guany segurament el tornarem a provar, però feina a rai, ja.
Ja sabem, home, és un casell per nosaltres límit, però tot i això ja sabem que...
Però totes les colles ho sabem, eh, el que és el castell de 5, totes les colles ho sabem.
Unes més tard i les altres més aviat, l'experiència de la dificultat d'aquest castell, totes les colles ho sabem.
Eusebi, un parell de qüestions per acabar.
La primera, des de perspectiva de la Colla Vella, tenint en compte la rivalitat ballenca,
tenint en compte que Eusebi Domingo era el cap de colla,
el fet que les joves durant la teva època dominés, s'enportés tres concursos consecutius,
aquell any 92 ha aconseguit la millor actuació de la seva història,
amb la tripleta descarregant el seu primer 4 de la nova Folra,
des de la Vella Baix com es vivia tot això?
Suposo que amb ràbia, no sé si és la paraula adequada.
No, bueno, amb ràbia no, a veure, tu ja ho saps,
quan una colla fa més que tu, el que sents és impotència.
No ràbia, a veure, jo parlo per mi.
el que sents és impotència, i en el moment que et van fer la tripleta,
clar, senties una mica això, però clar, vull dir,
vam tardar tres setmanes nosaltres a fer el mateix.
Tres setmanes vam tardar.
En el moment que ens ho van fer, d'entros, jo personalment ho veia lluny.
Aquella tarda mateix jo, fer la tripleta, ho veia lluny.
I en canvi vam tardar tres setmanes.
i llavors, quan resulta que tu també ho fas,
respires molt a gust.
Te quedes tan ampla, no?
Ja no te'n recordes ni que has perdut el concurs.
Ho entens?
Sí, sí, un cop ho fas tu,
els èxits o les desgràcies als altres,
una mica semblen igual, no?
Tu ho fas als teus castells i entens tu.
Sí, sí, sí.
Auseu, i l'última qüestió,
quan fem aquestes entrevistes sempre m'agrada acabar-les
demanant als entrevistats una qüestió.
Demanant, ja sé que és molt complicat,
perquè tots vosaltres heu viscut moltíssims concursos,
però jo sempre demano a tots vosaltres, als entrevistats,
que demanin que es quedin amb una imatge,
amb un fragment de tots els concursos que han viscut.
No necessàriament quan ells van ser cap de colla,
sinó dels concursos que han viscut,
ja siguin camisa o fins i tot com a públic,
si encara no ereu castellers, no?
sigui una imatge, un castell, un detall,
una celebració, un moment apretant a baix a la pinya,
un comentari, no ho sé,
un d'aquests moments que quan mires enrere dius
patabam, sempre em ve la imatge, per exemple,
allò del mític concurs dels 70,
algú ho ha recordat, no?
O abans parlàvem amb el Fede Gormaz,
el que era cap de colla del Jó,
jo recordo l'any que vam guanyar el primer concurs,
l'any 80, amb aquells 5 de 8 carregats in extremis.
No, no ho sé, no us he vist domingo
si té algun uno o un parell d'aquests records
que sempre li vénen al cap
quan parlen de concurs i plaça de toros.
Bueno, jo en recordo molts.
Jo he anat en tots els concursos
que s'han fet des de l'any 70.
Home, jo el que recordo,
com si fos ara i tenia 10 anys,
és el primer dos de vuit del segle,
de la colla vella,
de l'any 70.
Això, aquesta imatge,
m'ha ve, bueno, com si fos ara mateix.
Ara mateix, jo aquell dos de vuit
el vaig veure com un monstre de castell.
Pensa que només havia vist un intent
de castell en forra
que el van fer nantros l'any abans
per Sant Úrsula.
I clar, en aquells moments
castells en forra pràcticament no existien.
I aquell dos de vuit el recordo
com si fos, bueno,
un monstre de castell, no?
Era una altra dimensió, no?
Era una altra dimensió, sí, sí.
I, bueno, en recordo d'altres.
el 4 de 9, aquest que et parlava,
de les crosses,
que va ser pràcticament un apostal,
el primer intent de 2 de 9
amb forra i manilles,
i en recordo d'altres.
Però, bueno,
el del 2 de vuit...
Queda, vaja,
és un moment d'aquests mítics, no?
El concurs aquell del 70,
vaja, jo, pel que he llegit
i pel que m'han explicat,
crec que sempre serà
el millor concurs de la història,
però, bueno, l'he veurem.
Podria ser.
Podria ser, podria ser.
A veure...
En guany també pinta força bé, no?
Perquè els castellers de Vilafranca
ja es comenta que guanyaran
sense baixar de l'autocar
i, vaja, s'haurà de veure.
Bueno, el 3 de 9,
vull dir el 3 de 10
que vam carregar nosaltres.
Va, allò va ser brutal.
Allò ja va ser brutal.
Allò va ser brutal.
Sí.
Osevi, moltíssimes gràcies.
No sé si ens hem allargat gaire
i si t'he entretingut més del compte.
No, no, ara dinaré
i, bueno, ja això és.
Perfecte.
Ja tinc temps.
Escolta'm.
Digue'm.
Això quan ho puc sentir, jo?
Doncs mira, això ho passarem demà
a la 1.
De 1 a 2 fem el programa,
els 96.7 de l'AFM.
El 96.7 de l'AFM.
Si no ho agafessis
perquè tu vius a Baix?
El Covert.
El Covert.
A Baix, en teoria, s'acena.
El Covert no sé si arriba o no.
Per internet, també s'acena.
A www.arragonaradio.com.
Vale.
D'acord?
I per ràdio, 96.7?
96.7.
És Tarragona Ràdio, ja et dic.
Com que és municipal, en teoria,
la zona aquesta de l'alcance de sentir,
ni que sigui així una mica...
De 1 a 2.
De 1 a 2.
Demà, de 1 a 2.
D'acord, d'acord?
D'acord, moltes gràcies, Josebi.
Vagi bé.
Adéu, adéu, a tu.
Adéu.