Vinga amunt, Lluís Esclasans dona l'ordre perquè comenci a alçar-se la torre de 8 net al 2 de 8,
sense folre un castell clau per guanyar el concurs de castell.
Aquesta és la carta, aquesta és l'opció dels castellers de Vilafranca.
Màxima atenció de la plaça, màxima atenció de la colla vella dels xiquets de baix,
expectació total a just en el moment que es col·loquen amb moltíssima finura,
amb moltíssim compte, els quins d'aquest castell.
Dosos en aquests moments a l'esquena a la quarta, acotxador i enceneta encara esperant les ordres damunt de la pinya.
Acotxadors, dosos volíem dir ja a l'esquena dels dosos, comença a pujar el menut acotxador.
Els dosos amb molt de compte, fiquen el genoll, comença a pujar l'enceneta,
hi ha un dels dosos que es fica a dret en aquest moment, si hi fica l'altre, dosos col·locats.
Fins aquí van arribar l'assaig, però encara queda un món.
acotxador a l'esquena de dosos en aquests moments, enceneta a l'esquena de quins.
La torre de moment va bé, no pateix gaire, però és molt traïdora,
qualsevol batzegada pot fer que el castell vagi a terra.
L'acotxador es col·loca en aquests moments, fica un peu o fica l'altre, acotxador col·locat.
Li queda un món a aquesta torre, enceneta a l'esquena de dosos.
Fa una, fa dues, fa la tercera, passa carregat, dos de boinet carregat i cau, i cau.
Dos de boinet carregat pels castellers de Vilafranca,
que acaben de reivindicar-se i acaben d'agafar amb una altra mà el trofeu del concurs.
La casatina.