Jo no teníem res de guanyar en un moment, doncs i vam fer la mateixa a sobre, i vam aconseguir carregar-la per primera vegada.
Per tant, anava molt de...
Hi havia alguna cosa, que pensava que ja estava per guanyar i van tenir les batemises perquè no en feien res de nou.
Una mica improvisat, doncs, anava a...
Bueno, improvisat i improvisat, no perquè ja s'havien fet proves, de fet un ensaig.
El que passa és que, doncs, com que vam tindre una equilibruda allà, doncs no teníem intenció de tirar, però llavors en Albert, que l'única forma d'aconseguir el primer lloc era fer en aquest castell,
doncs va improvisar, o sigui, va improvisar el que era el forro, l'estructura del forro.
Tot i que això ja havíem aconseguit, però doncs ja havíem improvisat, perquè era.
Val. I hi havia molta gent, no? Bueno, aquí personalitats destacades, molta assistència de públic.
Tu com ho recordes, el concurs, com a cap de colla?
Va ser memorable, perquè, clar, era el primer 4 o no que fèiem de vorens, i en aquell moment no estàvem al capdavant.
I jo els dic, l'altra colla veiem que va tindre que espavilar per poder fer, intentar, d'una altra, que s'havien de passar davant, si no es passava.
Quan dius els castellers que es van tornar a posar la camisa, o els dius de la vella?
Sí, clar, i els tenen perquè va ser la colla que va guanyar.
Molt se pensava, no, és que ja estava, i clar, i entre la faig, és tot lògic i això, no?
Però, clar, a veure que nosaltres fèiem aquesta i passà endavant,
els jo els hi passi bé que espavilaràs per fer-ho, i així ho vam carregar.
I, o sigui, el 84 va estar a quarts, el 86 segons.
Tot i que vau millorar, doncs no devíeu marxar, gens contents, de plaça.
Sobre el quin any, segons?
El 86.
Sí, vam quedar per segons contents, perquè clar, era el primer castell de nou que feia,
i això es va donar a peu perquè el proper Santurça, que va ser dues setmanes després,
tres setmanes, no recordo, des de mi ara, va ser com van Sant Esquerra, però primera vegada en aquest segle,
el 3 de nou, i van fer el 3 de nou, el 4 de nou i el 5 de 8.
El 4 no era solament carregat, però clar, llavors donar, el valent del club va donar a peu per poder fer tot això,
i vam fer quan vam començar a realçar la colla, en castells de nou.
Per tant, el 86, dius que és quan comença la colla a realçar-se?
Sí, el 86, diguéssim, comença la colla a fer castells de nou,
i llavors fins a la feixa ens ho hem fet castells de nou.
Vale.
Què més? A veure, hi va haver algun castell polèmic, el 86, que ens recordes?
Em sembla que no, no? Perquè als altres concursos sempre hi ha...
Sempre hi ha alguna polèmica.
Sí.
No recordo, però crec que no, crec que no, perquè la distància llavors,
dels primers, segons, i dels altres hi havia molta diferència.
No crec que...
Hi ha alguna cosa que et sembli destacar?
És que clar, només l'86 tampoc hi ha gaire per...
Bueno, destacar és el que va fer aquest castell.
No nosaltres sols, inclús tota la plaça, clar, es feia la plaça d'Abraus i va ser impressionant.
Vull dir, tothom es veu de facilitat, va ser un dia molt patòsic per nosaltres.
I clar, el primer que fèiem i...
I tota la gent, vull dir, tota la plaça en si, va esclatar.
Vaja, la gent va acabar molt satisfeita d'aquesta actuació de la nostra.
Doncs bé, no sé què t'ha de fer d'un camés.
Ja has de fer fer el masque.
La formació comença a tot arreu i en tot moment, i no acaba mai.
En Joan Herrera aposta per aquesta nova manera de fer política.
Una política oberta a la societat, on els partits són un actor més.
Ni el que no sigui polític, un actor més.
Vertebrat i vertebrador, que és clau també, conjuntament amb el moviment social,
conjuntament amb els mitjans de comunicació, conjuntament amb la universitat,
un element clau per construir la pau.
Per tant, en aquests moments, el que juguem el 14 de demà
és si volem apostar per aquesta renovació de la intel·ligència
i de la democràcia, o seguim amb la situació actual.
Són molts els que estem convençudes i convençuts
que la guerra és una institució que té data de curiositat.
Però per això hi hem d'apostar.
Jo no sé si algun dia ho veurem,
però el que sí sé és que hi hem de caminar.
Amb l'aposta que fa l'Arcadi Lluïmena
i amb l'aposta que fa Joan Herrera,
crec que són dos exemples, no els únics,
però dos exemples que aquest camí és possible.
Moltes gràcies.
Bon dia a totes i a tots.
Gràcies per ser aquí
i gràcies per haver-me convidat a ser aquí amb vosaltres aquest matí.
Jo m'hi sento molt bé en aquesta sala,
en primer lloc perquè és casa meva,
aquí em paren el sol cada mes.
No sé si me'l guanyo o no me'l guanyo,
però en tot cas aquí me'l parlo.
Per tant, estic a casa, estic a les dues aules,
estic, suposo, encara que no els faig massa ben tant de gent,
amb alguns dels meus alumnes i amb tots aquells que no ho saben.
Per tant, agraït, agraït per la invitació,
agraït perquè m'hagi permès que sigui aquí aquest any.
Jo dic sobretot en aquestes dues persones
que hem de estar al meu costat,
a les quals, malgrat que elles són molt joves i jo vol dir,
fa molts anys que els conec.
En Raül fa molt temps,
quan també fa molt temps.
I quan fa tant temps que conegia el teu pare,
parteníem sis, sis, set anys i jo.
De manera que vol dir que aquí hi ha un llarg recorregut
d'amistat que hi ha.
Però no he vingut aquí a parlar de l'amistat,
ni a parlar de allò que de vegades els llestats parlem,
que són de batalletes anteriors,
sinó a parlar d'un futur,
d'un futur electoral.
i aquest dia es van decidir, van a fer-los a la plaça,
i van fer els dibuixos a l'arena,
de la manera que hi vingut a la gent,
per intentar...
mirar-ho.
Després de l'abarrata del 84,
com afrontàveu el concurs del 86?
Amb quines expectatives anàveu a plaça?
Amb quines expectatives sigui amb la màxima il·lusió
de poder avançar davant,
com sigui.
En tot cas, nosaltres encara tenim un 4 de 9,
i el 4 de 9 per fer,
en incontre, hi ha hagut unes proves,
i aquest dia es van decidir,
van a pujar a la plaça,
i van fer els dibuixos a l'arena,
de la manera que hi havia de la gent,
per intentar,
com que no teníem res a guanyar en aquell moment,
doncs hi vam fer la mateixa...
a la plaça,
i l'han aconseguit per regal,
perquè no era de vegades.
Per tant, anàvem molt de...
Per ser que hi havia una colla,
per ser que ja estava cada dia guanyat,
i van llegir a la camisa,
perquè no em feia el 3 de 9.
Una mica improvisat, doncs, anàvem...