Eh, sí. L'equip tècnic era conscient.
Va, papa.
No, el que vols? Jo amb cafè amb gel.
Jo també, jo vull gel.
L'equip tècnic sí que era conscient que podia guanyar.
Sabíem que al davant teníem colles d'importància, no?
I que dominaven la gama de castells, no?
Però sabíem que sí que podíem dominar
perquè estàvem fent els castells límit que es feien llavors, no?
I nosaltres estàvem treballant al 5 de 9
que creíem molt en aquest castell, no?
Dius, els dirigents tècnic sí, la colla també era conscient?
No ho sé. La colla no sé si era conscient que podíem guanyar el concurs.
A veure, quan vam estar a la plaça de Braus, sí.
Però abans d'entrar a la plaça de Braus, no ho sé.
Sempre dient allò de la vella, la vella, no?
i tal, però bueno, alguns 1, no?
Suposo que molta gent sí, però el 100% de la gent no.
Però, papa, pa!
Que m'ho parà!
Espera un segon, que vèiem t'hi l'aquest,
perquè si no no el parem.
Escolta, o estàs quiet i calles, o te porto amb els avis?
Calles.
Però vinga.
Aquell concurs d'aquell dia, la primera ronda,
va marcar una mica que seria un concurs disputat.
Vosaltres veu fer 3 de 9, igual que les joves,
la vella i Vilafranca van descarregar el 4 de 9 en Forra.
Llavors preveia una lluita al màxim,
i a més a més amb els que es 7 de 9 al 100%.
Sí, sí, era 3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8 en aquell concurs.
Era, qui fes jo, tot bé, segur que guanyava,
o tenia molta capacitat de guanyar, no?
I la primera ronda, jo que ets tu, no?
Vam fer el 3 de 9, va sortir de conya,
i, bueno, la segona ronda es va petar el 4 de nou,
totalment, d'una manera tonta, no?
Tonta, que de fet, el van tornar repetit i el van descargar, no?
I d'aquí va vindre el tema de la penalització, no?
Però sí, sí, vull dir, era una primera ronda,
la primera ronda va ser, ja deia,
hòstia, avui aquí, això aquí anirà de molt poc
i serà molt guapo, no?
La competència entre les 4 colles.
Vosaltres ho comentaràs ara.
A la segona ronda vau fer llenya amb el 4 de nou en forra
i després el vau descarregar.
Sí.
En el moment que el primer que s'ha fet llenya i tot plegat,
amb vistes a una hipotètica ambat,
com finalment després va succeir,
vosaltres us vau lamentar especialment d'aquella caiguda?
Neureu conscients d'aquellos...
Clar, si nosaltres, a veure, nosaltres el program que portàvem,
nosaltres era 3 de 9, 4 de 9 i 5 de 8.
Aquest és el program que volíem fer al concurs.
Teníem el 5 de nou en cartera,
que l'havien treballat, però, bueno,
no pensàvem tirar-los com a tercer castell en un principi, no?
El que passa és que, clar,
el caure el 4 de nou aquell,
que va caure de la manera més tonta que et pots imaginar,
vull dir, de fet,
el van tornar a repetir tot igual
i van descarregar la mar de bé,
vull dir,
ja sabíem que el tema anava de 14 o 15 punts
quan era la penelació.
va dir que...
per aquí van els tiros.
Per aquí no n'hi ha, o quin droma.
Agafa'l.
Vosaltres, a la tercera ronda,
hem vist això,
que el castell,
ni que sigui per 17 punts,
o que fos 13 punts de penalització,
s'ho podria escapar de les mans,
deu provar 5 de nou al Forra.
Sí.
Com havies sat aquí 5 de nou al Forra?
I sobretot,
com es van viure aquells moments dins de la colla,
moments importants?
una mica una voràgine
que en menys d'un any
la jove feia el primer castell de nou,
descarregava el primer 5 de 8,
feia el 5 de 8 allà on volia i com volia.
Com es va viure aquelles setmanes?
Home, amb molta força, no?
Amb molta força,
perquè teníem el 5 molt bé,
molt bé,
en portàvem fets molts aquella temporada
i a l'assaios teníem una quantitat de llen immensa, no?
Llavors,
estàvem treballant el 5 de nou ja feia dies,
feia unes quantes setmanes,
no moltes, però unes quantes setmanes,
i veiem possibilitat de fer castell.
A l'assaig havíem fet el màxim
que nosaltres creiem que podíem fer,
que era,
vam ficar 600 del 5 de nou
en moltes ocasions,
en vàries ocasions,
600,
fèiem el 5 de set net,
sense,
amb enxinet de cotxador,
passant,
sense,
sense que ningú toqueixi el castell,
i vam fer,
al final de tot,
una prova de 5,
de pinyaforbo,
5 de nou,
en 600,
i van pujar els dosos,
vaig arribar els dosos en un.
No es van poder col·locar perquè tocaven dalt.
més que això,
doncs no sé si,
o pots ficar cotxadors,
però vamos,
ja estàvem a tope,
no?
la famosa prova aquesta del 5 amb els dosos,
ja va ser aquell mateix,
amb el 24.
Sí,
sí,
sí,
després van tornar a fer-la,
la prova,
però sí,
espera,
esperem un segon,
és a dir,
aquí,
agafa el sogre,
és aquí,
el cursar.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Era una incògnita, i a més a més, amb el dos de Nova Forra de Manies, Vilafranca volia estar treballant i algú més o menys podia ser per un nou estilos, però, vaja, amb un paper blanc, fer pinya i folt redon, que ser de Nova Forra, ho volia ser molt de cap.
Vam estar molts mesos treballant, molts mesos, vull dir que, mira, van ser moltes hores, moltes hores, un grupet de 7-8 persones, pensant en aquest castell, pensant en el paper i físicament, si fem proves, allò, micoproves, no?
Agafar 20 persones i fer una prova de la banda del dos, per exemple, no? Agafar dalt i anar fent coses així, no? Vull dir, hasta que van donar amb el castell, va costar, va costar, sobretot la banda del dos, la banda del tres era similar al tres de nou, no?
Però la banda del dos era desconegut. De fet, naltros, la primera prova que vam fer al concurs, les crosses del dos, de la banda, diguem, exterior del dos, anaven amb el cap per fora.
Després, ja, a les segones proves, ja la vam posar amb el cap per dintre, no? Però, bueno, sí, sí, va ser tot una... va ser una incògnita, no? Un fart d'hores i pensar...
Després, si en cas després podem parlar de les altres cinc de nou, però, en aquell concurs, feu l'intent, porteu el síndrome con forra, i hi ha un fet especialment remarcable, o que profundament molta gent no recorda, i és que hi va venir molta gent de les altres petlles, i sobretot, d'altres petlles de la ciutat de Tarragona, sincerament, amb el juit de xiquets, que es van ficar a la pinya.
Sí, jo, mira, un dels moments que tinc gravat a la memòria, és, quan se va fer l'anunci de... que naltros intentàvem el cinc de nou, el silenci que es va fer a la plaça, vull dir, recordo com van pujar, el moment que van pujar segons?
Sí, quan se va fer l'anunci, el murmull, allò de... i el moment que van pujar els segons, el silenci, i després, me ve a la memòria moltes, moltes, dues imatges, a la pinya molta gent de xiquets i de Sarraio,
i després, gent del públic que saltava de les grades, per anar a fer la pinya. D'altres colles, no tants, eh? Vull dir, a veure, sí que hi hauria gent de, no sé, de...
possiblement, se torna d'embarra o de... o de n'altre lloc, no? Però, per exemple, els vallanques no hi havia ningú, ni de Vilafranca, tampoc, i això, per descomptat, no?
Ells miraven.
Dèiem, per exemple, el xiquet de Tarragona que s'havia ficat a la pinya per Tarragona, que tenia en compte la rivalitat, que lògicament no s'ha anat tan forta com la de Baig, però sí que ara mateix s'ho podien.
Home, no ho sé, vull dir, què passaria, com es reaccionaria la gent, no?
Jo t'he pogut dir que jo, que jo sé, a veure, quan, igual que van miter molts xiquets de Tarragona,
aquest intent que vam fer de cinc de nou, quan els xiquets de Tarragona van fer el 2 de 8,
hi havia molta gent de la jove a la pinya, jo hi era, vull dir, molta gent més, no?
Potser, jo crec, jo sóc dels que pensen que la jove i els xiquets s'interessa que aquestes coses tinguin amunt i neixin competència sana i com més en castells ja facin millor, no?
Per Tarragona? Home, doncs sí, possiblement també, a veure, jo si m'hi trobés en el cas que si que de Tarragona provessin un castell d'aquest tipus,
possiblement, igual sí que potser en la pinya, no ho sé, però, igual sí.
Home, però l'intent queda funcionar.
Sí, van col·locar 600 i va petar. Va petar per una de les bandes que nosaltres pensàvem que no podia petar mal de vida, no?
Va ser per un tren, per un terç, no? Però bueno, així són les proves, no?
Ah, bicicleta.
Bueno, prou. Senta d'aquí i calla't.
Ah, bicicleta.
Ojo, eh?
No sé, suposo que una mica la sensació de la colla d'aquest moment hauria de ser de desil·lusió,
però tenint en compte també que estàvem fent història i en el moment que feien aquell intent
i que no sé fins a quin punt tot allò els anava potser més gran que...
Desil·lusió, no. No. A veure, n'altres com... Ja he dit que abans, el programa que nosaltres portàvem
era 3, 4 i 5 de 8. El que passa és que, clar, com va al cap la 4 de 9 i fer-lo i tornar a repetir
en segona ronda, van fer números i van dir... i van veure que el 5 de 8 no... no feien res.
Llavors, per tema de desgast de gent, van pensar... Bueno, sabeu què? Com que després, encara que van tornar a fer números
i veiem... Naltres havíem fet ja el 3 i el 4 de 9, la veia de baix també, hi havia algú que es havia quedat despenllat
de... de... de joves i de Vilafranca. I van fer números i van dir... Bueno, aquí sabem que després naltros fent un 2 de 8,
continuàvem més tant dalt, no? Al segon joc. I van explorant i parlant amb la gent, van dir...
Bueno, va, fem l'intent aquest i intentem-lo ara, no? Potser va ser una mica abans d'hora, no?
Però, bueno, se va enjugar també la carta aquesta, no? Que els aixos havien sortit amb bé les proves, tu.
Però, bueno, així van anar...
Al final deu acabar amb el 5. Sí, sí, de fet, després de acabar el 5 de 9, van fer el 5 de 8,
i van sortir de mar de bé i van descarregar perfectament, no? I van quedar a segons.
13 punts. 13 punts, sí, sí, el mateix que estig, però amb el tema de penalització,
per repetir el 4 de 8.
De ser bus? No, de ser bus no. No, estàvem contents, perquè, cony, a veure,
per naltros fer 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8 l'any anterior era un sommi, eh?
3 de 9, 4 de 9, 5 de 8 l'any anterior era un sommi, per tant en compte,
nosaltres som una colla que havíem fet molt poques vegades en la tripleta,
i veníem d'una... portàvem una progressió espectacular, no?
No estàvem decebuts, estàvem contents, una mica enfadats,
perquè jo dius, hòstia, no he tingut cada 14 punts, no?
O 30 punts a la victòria, però, bueno, escolta...
La perspectiva del temps en què et s'hauria de donar més valor?
I tant, home, i tant, i tant.
Sembla que ha sigut...
No, ha sigut la vegada que una colla d'Aragona,
o naltros hem estat més a prop de guanyar, no?
Si et sembla, ens vam parlar més,
no, ens vam formar més a guanyar
sobre el 3 de 9, 5 de 9, 5 de 10.
També, deies, la primera vegada, ara,
perquè amb aquest concurs d'una colla d'Aragona,
cariciava la victòria.
També era la primera vegada que una colla d'Aragona
portava la capdavantera a l'UQS.
Sí, sí, naltros aquell any,
tenint en compte que veníem d'un arbós
que vam fer a la tripleta,
van ser els primers a fer castells de nou a l'arbós,
a més de la festa major,
vull dir que la gent no se recorda d'això,
però la colla que va fer el primer dia 3 de nou a l'arbós,
per ser a festa major,
ha sigut la colla d'Aragona,
el que ja igual,
o sigui, vam obrir un munt de places,
vam obrir places fent les castells de nou, no?
i, bueno,
vull dir,
estàvem molt bé,
estàvem a tope, no?, com es diu,
com es pot dir, no?
Estàvem bé.
Sí, sí, sí, sí.
De Balls vam vindre més d'un i més de quatre.
Sí, sí, sí, a veure els aixos,
perquè gent cap de colla,
l'Andreu, l'Andreu Morserrat,
gent de la veia de Balls,
se me venia, vull dir, sí, sí,
algú de Vilafranca també va passar per aquí,
sí.
Si no recordo malament,
ja,
doncs,
som uns intensa,
el 5 de nou i va ser el 5 de la veia.
Va ser el 95,
sí.
L'any següent.
L'avió ha seixat més encara.
Més?
És el que va arribar més lluny.
És el que va arribar més lluny.
Que ho han col·locat dosos,
i el que estava millor.
Recordo,
tinc la imatge,
em sembla que aquell any,
una plaça de la Font,
plena,
rebentat,
i tornar d'uns castellers a la colla,
que havien d'entrar literalment al fil a Índia,
perquè no es posinàvem.
Sí, sí, no, no.
La plaça de la Font estava de gom a gom.
Vull dir,
vam tardar,
aquell any van haver molts problemes
amb la colla,
no amb la colla,
per poder entrar,
no,
per poder entrar a totes les colles en general.
Perquè, a més a més,
que érem una generació immensa,
la plaça de la Font
estava plena de taules i cadires.
Me'n recordo jo que vam anar a Boronca,
vam un merder,
o sigui,
els bars tenien taules i cadires,
i clar,
entre les taules i cadires,
l'espai de la gent que venia,
i els castellers,
vam estar per entrar a una hora.
Es va traçar,
bueno,
no sé si molt de temps,
però es va traçar molt,
molt darrat,
doncs va traçar l'actuació de Castells,
no?
Sí, sí,
i a més a més la plaça estava a topi.
Vull dir,
aquell dia,
i l'any 93,
l'actuació que vam fer
una altra és la primera quadra de nou carregat,
és la plaça de la Font
plena de gom,
no?
Vull dir,
més gent que aquest dia,
no he vist més, eh?
Jo,
no he vist més.
si me'n recordo,
d'estar a plaça com a espacador,
un pericum,
eh?
Ja,
tu?
Sí, sí.
Aquell intent,
comentaves,
el primer,
és el punt de vista que se lleve,
va ser el que va arribar més de lluny,
amb els cacats,
però,
segurament,
aquella vegada,
amb el contur de ser una mica més,
no sé bé,
la sensació que queda més de fora,
ja, bueno,
vaig fer un intent,
no la desesperada,
però,
que hem fet una cosa maca i doblegada,
però l'any 95 després d'estar
no sejant,
aquest,
aquest va fer mal,
i tant que va fer mal,
aquest sí que va fer mal,
sí,
sí,
perquè la gent va quedar,
la gent va quedar,
va quedar decebuda aquell dia,
no?
Ell sí,
a més,
em van tenir la desgràcia
que un company va prendre mal,
no?
Però,
vull dir,
que aquell any va ser,
va ser xungo,
no,
fer-lo.
És un tema dedicat,
però,
en relació d'aquest component,
de la lluny,
segurament,
a més,
perquè va de,
fer una nota negativa,
no?
Home,
a veure,
va haver-hi un company que va prendre mal,
no?
I això és dolent,
no?
Per tothom.
Mira,
van tindre mala llet aquesta,
van tindre mala sobre aquesta,
no?
El Castell,
el Castell estava treballant,
estava treballant a l'assaig,
no van fer cap prova tonta,
vull dir,
va ser un accident.
Recordo especialment,
a Mercè,
demà,
jo,
tenia una situació que em trobava una situació per aquí a dia,
i just quan arriba el collà de 4G,
vinent de la jove,
que baixeu un any,
que baixeu,
just llavors,
mai us diuen,
minyons,
ho han carregat,
si no?
Sí.
El canvi de les cares,
a vosaltres,
va ser brutal?
Sí,
va ser brutal.
Jo particularment,
vaig alegrar,
també,
perquè es van demostrar
que es podia fer el 5 de nou.
A veure,
encara que nosaltres no vam fer el 5 de nou,
moltes gent deia,
estàs sonats,
estàs boixos,
feu aquestes grans Castell,
aquestes grans proves,
que no arribarà que lluny.
Demà mateix,
el Castell es va,
es va carregar,
i després amb el temps s'ha descarregat,
vull dir,
per una part,
era una alegria.
Hi havia gent que feia que es va...
Sí,
oi tant.
Gent de collà,
és que després la van fer.
Gent de la via de Valls,
a mi m'ho va dir.
I gent de la Franca també.
Després elles van apostar
per aquest esteig també,
no?
Vull dir,
que tan boixos no estaríem.
De res.
Aquí estem.
Vaya regal.