La primera qüestió aniria referida a l'any 1932,
ens situem en el context del que s'ha anomenat
com la renaixença castellera,
i a mi el que m'agradaria saber és quins factors porten
a que s'organitzi un concurs a casseig,
en primer lloc l'any 32, i sobretot, per què precisament a Tarragona?
El que va portar els concursos va ser l'esclat definitiu
de l'expansió castellera,
perquè fins al 26 només hi havia colles a valls i ja està.
Llavors, al mateix 26, quan neixen els xiquets de Tarragona
i després els nens de la Vendrell,
allò ja no és cosa, la rivalitat no es queda a valls,
és cosa de pobles, no és cosa de colles.
De seguida es va acopsar, sobretot,
després en parlem del tema del Pau Casals,
i altra gent va parlar de la possibilitat
d'enfrontar aquestes colles entre si.
I la manera idònia són els concursos de castells.
El que no va arribar fins al 32,
bé, pels motius que siguin,
suposo per la inexperiència,
per no saber com agafar-ho,
per no saber com havia d'anar tot plegat,
com regular-ho amb bases, etcètera.
Tot això va trigar el seu temps,
fins que el 32 els tarragonins
vau tenir l'encert d'agafar aquesta torxa
i fer realitat una cosa que ja es palpava en l'ambient.
Tot el procés de dur-se a terme el concurs,
ara m'ho havia en aquell lloc,
tot el procés és una miqueta llarg.
Després, si et sembla,
podem parlar una mica de tot el tema de les bases
que es canvien a la mateixa plaça,
fins i tot,
d'una forma una mica esperpèntica,
però m'has dit que hi havia molta gent,
Pau Casals, alguna altra persona que movia des de feia a temps,
em sembla que anys fins i tot,
de possibilitat d'enfrontar aquestes colles.
El concurs de Castells va tenir força repercussió,
va haver-hi molta gent,
es va muntar, em sembla,
trens especials.
Una mica,
com es pot explicar,
o creus que el concurs és una mica el reflex
de tota la passió que movien els Castells,
amb una sola ideada,
i que aquest fet present al 32 s'ha anat mantinguent
de forma més o menys estable fins a l'actualitat.
Sí,
els concursos van néixer en una època
en què estava molt de moda el tema dels esports.
Hi havia moltes poblacions
on es fundaven clubs esportius.
A l'època dels 20s, dels 10s i dels 20s,
el tema dels esports estava molt a l'augre,
i les primeres veus que van parlar de concursos
ho atribuïen o ho lligaven al tema dels esports
i parlaven d'integrar les colles castelleres
en federacions gimnàstiques o en federacions esportives,
perquè deien que allò no era res més que una competició,
com podia ser una cursa amb bicicletes,
o atletisme, etcètera, etcètera,
i van dir que es podrien anar per aquí,
els castells podrien anar cap a la vessant esportiva.
Jo crec que aquest va ser un pas fonamental
a l'hora d'entendre el naixement dels concursos dels castells,
perquè era una cosa competitiva,
però que en canvi no estava legislada ni estava regulada,
no hi havia cap base ni res de res fins llavors.
I doncs, bé, gràcies a aquesta manera d'enfocar els castells
cap a aquest concurs de l'any 32.
T'ho comentava abans, crec que és una visió personal,
crec que el concurs del 32 serveix per assentar moltes coses
que perduren fins a l'actualitat,
com per exemple l'escenari, la plaça Braus de Tarragona.
Un escenari però polèmic,
perquè la persona que havia estat en primer lloc designada
per ocupar la presidència de jurat, l'Albert Bonet,
sembla que no estava gaire d'acord en aquesta ubicació.
Quines eren els pros que hi posava l'Albert Bonet,
i com ho veus tu, com la teva visió exterior?
Doncs mira, això que dius que els primers anys es van assentar una mica
les bases de l'actualitat, com a mínim amb el tema de la polèmica
va ser així, perquè si fixeu les polèmiques que hi va haver llavors
són les mateixes que continuen existint ara.
Estem parlant del lloc on es fan, la plaça de Toros,
estem parlant de pagar entrada, llavors també passava igual,
i estem parlant de les bases que ningú hi està d'acord com està passant ara.
És a dir que, com a mínim, amb els aspectes negatius,
o més no polèmics, van sorgir des del primer moment.
I encara avui, 72 anys després, encara no hem estat capaços
de posar-nos absolutament tots d'acord en aquests punts.
Però bé, potser també això és una mica la salsa del concurs,
no sé, diguem-ho així, no?
La qüestió és que es van plantejar aquests temes,
i alguns, doncs bé, a falta d'altres opcions,
es van assentar així, i els altres temes, doncs bé,
es van negociar i es van parlar i es van retocar.
El tema de les bases, per exemple, en seria un d'ells, no?
Que, doncs bé, com m'has dit abans, fins al mateix moment,
fins al mateix dia, les bases del concurs,
doncs es van canviar i es van retocar fins a la plaça, fins i tot, no?
L'Albert Bonet, finalment, no accedeix a la presidència del jurat
i el seu lloc com a president l'ocupa Pau Casals.
Té una trajectòria d'aficionat casteller,
més que consolidada i més que estudiada,
però possiblement aquesta presidència del jurat d'any 1932
és el punt més significatiu o, com a mínim,
el reflex més visible d'aquesta relació.
Com podríem resumir, en primer lloc,
el paper de Pau Casals com a president del jurat
i després, si veritablement això,
si aquesta presidència del jurat és una mica el reflex
de la seva relació amb els castells?
Doncs sí, jo crec que aquesta presidència va ser el millor homenatge
que li podia fer el món casteller a Pau Casals
per la seva afició.
Jo crec que és el punt ideal,
és el toc que dius a això,
és el que se li hauria de fer, com a mínim, a Pau Casals.
La veritat és que fins llavors,
en Pau Casals havia estat un ferm defensor dels concursos
i havia estat un gran seguidor dels castells.
A l'època del segle XIX,
ja parlava d'haver vist castells de nou pisos al Vendrell,
quan érem nens molt petits,
després, amb la decadència, doncs a l'afició,
doncs bé, els castells van anar a la baixa
i suposo que també havia deixat de veure una mica els castells.
També va anar a viure a Barcelona, etcètera, etcètera.
Les línies es van separar.
Però després, l'any 1927, al Vendrell li fan un homenatge
i aquí és on es torna a retrobar amb els castells.
Potser feia 15 o 20 anys que no havia vist castells a Pau Casals.
Però l'any 27, al Vendrell li fan un homenatge
i l'any 27 ja hi ha colles al Vendrell,
ja hi ha una colla, els nens de Vendrell ja estan fundats.
Què passa? Doncs que el Pau Casals es retroba amb els castells
i el tornen a fer reviure aquella afició d'infantesa.
I és aquí, el 1927 mateix,
que en Pau Casals diu
escolteu, si aquí hi ha colles a diferents poblacions,
potser seria el moment de fer un concurs
o de fer una competició o fer alguna cosa.
Jo ja hi poso els diners,
però mireu a veure què podem fer.
És clar, ell va ser, doncs,
se'n va fer públic,
aquesta oferta va estar publicada als diaris,
i això va córrer i tothom va tenir clar
que Pau Casals va ser un dels promotors dels concursos.
Però és que, a més a més,
a partir d'això,
Pau Casals va estar present en moltes actuacions.
Pau Casals, en sabem,
doncs, una vintena d'actuacions
que ell hi estava present allà
abans del seu exili
per la Guerra Civil Espanyola.
És a dir, que ell era un gran seguidor dels castells.
Per tant, doncs, l'opció es va posar en safata.
Davant de l'absència d'en Bonet,
doncs, no va tenir clar
que Pau Casals havia de ser la persona
que havia de presidir aquest primer concurs,
perquè ell va ser un dels promotors.
Una pregunta molt concreta.
Es parla molt del nom Albert Bonet,
però com a mínim jo desconec exactament qui era.
Era un cible aficionat de reunir
o t'ocupava algun càrrec institucional?
Ho desconec.
La veritat és que aquest personatge
no el tinc estudiat ni treballat
i desconec exactament
quina participació dins de la societat
de reunir de l'època tenia.
El que sí que em sembla que va passar
és que el concurs, el tirant,
és fruit de la iniciativa personal
de gent com en Pau Casals
i que no és fins a gairebé la fase final
que no es concreta un ajut de les institucions.
Jo m'imagino que les institucions,
al veure l'interès de les colles,
al veure el moment idoni que hi havia el 1932,
pensem que al 1932 ja hi havia set colles castelleres,
set colles,
que em sembla recordar
que l'any 67 o 68,
és a dir, 30 i escaig anys després,
continuaven a haver-hi set colles castelleres.
L'any 32, amb set colles castelleres,
doncs clar, era un boom allò.
tot plegat l'interès,
el fet d'haver estat publicat
que un personatge de l'època rellevant
ja parlés de concurs, etcètera,
tot això jo m'imagino que devien fer
obrir les orelles a les institucions
i van agafar el testimoni
de dir, bueno, doncs sí,
hem de fer aquest concurs
i l'hem de tirar endavant
i nosaltres li hem de donar suport econòmic
i organitzatiu.
El desembrupament de concurs,
tots ja el sabem,
que posicionant ja un aspecte
que molta gent no sap,
és que les colles vendrellenques,
que en principi el concurs
s'havien muntat per haver-hi un duel
entre les colles de Batge
i les colles de Vendrell,
acceptant el paper més de testimoniatge
de les agrupacions de Tarragona,
doncs finalment les colles vendrellenques
no hi van participar.
Em sembla que va ser un aspecte
més polític que no pas purament castell.
Què va passar?
Sí, la veritat és que
les tres colles vendrellenques existents
en aquell any,
totes tres es van inscriure al seu moment,
però la veritat és que al final
cap de les tres hi va anar,
doncs com en protesta
per l'empresonament
d'un dirigent rebassaire vendrellenc,
que va ocórrer,
això va ocórrer, doncs,
em sembla que una setmana abans
o pocs dies abans del concurs,
perquè les colles ja estaven fins i tot inscrites
i existeix alguna fotografia
on es veu la sorra de la plaça de Braus
amb les rodones marcades
on tenien que actuar les colles vendrellenques,
i no hi ha ningú allà,
és a dir, que estava tot preparat.
Però, doncs bé,
aquest dirigent rebaixaire
va estar empresonat,
estem parlant d'una època
de molta força moviment social i polític,
de canvis socials i polítics
en la vida d'aquells anys,
i doncs bé,
les coses van ser com...
van anar així,
per a aquest fet,
i com a protesta,
les tres colles vendrellenques
no hi van anar.
Dues preguntes
per rematar al concurs del 32.
Hem parlat abans
que les bases
eren força particulars,
que molta gent considerava
que no incentivaven suficientment
el fet que les colles grans
tiressin a Gran Castell del moment,
en què tothom esperava veure,
com era el 4-8,
que tot just s'havia carregat
uns mesos abans
per la Vella Baig a l'Arbó,
si no recordo malament,
però això,
a la malícia plaça,
s'acaba canviant.
Què va passar exactament aquí?
Bé,
del tema de les bases
n'hi va haver moltes de coses,
n'hi va haver molts de canvis,
molts, molts n'hi va haver.
Però la veritat és
que el Castell Màxim
que es va poder veure
va ser la Torre de 7,
o el 2 de 7,
quan efectivament el Castell Màxim
i era una de les grans idees
dels tarragonins
era poder veure
i repetir aquest 4 de 8
que s'havia fet
tot just un mes abans
a l'Arbós.
Doncs bé,
aquí,
pel que sembla,
en el concurs,
en les bases,
hi ha una cosa
molt curiosa
i és que
es va adaptar
ja a la forma
de pensar actual,
quan en aquella època
encara la gent gran
tenia una altra manera
de veure les coses
i els castells.
I concretament
estaríem parlant
dels castells carregats.
La Torre de 7
aquesta,
amb la Colla Nova,
els hi va caure
un cop carregada
i, esclar,
les bases deien
que un cop carregat
el castell
ja no es podia
tornar a provar.
En canvi,
la Colla Vella,
aquella mateixa
Torre de 7,
els hi va caure
abans de fer l'aleta.
Què va passar?
Això va possibilitar
que la Colla Vella
el va poder tornar a provar
i el poder-ho donar a provar
el va carregar
i descarregar
i va ser aquí
on va guanyar el concurs.
Ara ho veiem normal,
això,
ara ho veiem normal,
però en aquella època
això era una cosa
totalment trencadora,
és a dir,
una cosa que la gent
no ho entenia
com un castell
que queia,
independentment
de què ja s'hagués carregat,
independentment que queia,
doncs se l'hagués
de valorar tant
com se l'havia valorat
en aquella època, no?
Tot i això,
si em permets l'incís,
m'agradaria un comentari.
Tot i això
em sembla recordar
que hi ha una diferència
de percentatge
entre 25%,
de 25%
entre puntuació
entre descarregat
i carregat
i que em sembla
que és el percentatge
més elevat
de tota la història, no?
Sí,
si no recordo malament,
entre el concurs del 32
i el concurs del 33
són paradoxalment
els dos concursos
on la diferència
entre el castell carregat
i el descarregat,
un és el més petit
i l'altre és el més gran.
És a dir,
que en un any
es passa
d'una gran diferència
a una diferència
mínima.
És a dir,
la diferència
entre l'un
que està carregat
i el descarregat
no estava gens clar
com s'havia d'enfocar
i com s'havia de fer.
La prova
està, doncs,
a això,
que en un any
es passa
de mirar-s'ho
d'una manera
a mirar-s'ho d'una altra.
No estava gens clar
i entre altres coses
per tot aquest tema
que dèiem
del canvi
de mentalitat
que va començar
a arrelar
aquests anys 30
i això
aplicar-ho
amb unes bases
va ser totalment
trencador
i ningú
o molta gent
molt poca gent
sabia com
fer-ho.
Teta Allà
t'estàs explicant
que s'havia avisat
un 2 de 7
però en canvi
el 4 a 8
es va intentar
que es veiés
i de fet
es va intentar, no?
No.
Serà que sí, no?
No va aprovar
la nova ball, potser?
Ah, sí, sí.
Sí, la colla nova.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, es va intentar.
La colla nova
va aprovar dues vegades.
El duel
del 32
de fet
el duel del 32
continuava
bastant marcat
per les dues colles
ballenques, eh?
és a dir
l'absència
dels nens
del vendrell
o de les tres colles
ballenques
doncs bé
que s'ha portat
en un concurs
molt més lluït
molt més bonic
etcètera
però crec que
el duel
continuava estant
en mans
de les dues colles ballenques
l'any 32
encara
els ballenques
encara no s'havien
ficat
al cap davant
del món casteller
per tant
el duel
estava encara
entre la vella
i la nova
i aquest 2 de 7
i després
aquests intents
de 4 de 8
que no van reixir.
passem al 33
em quedo només
amb una dada
del 32
que és que em sembla
que va ser
deficitari
1.500 pessetes
després
sempre ens podem
reprendre
aquesta dada
perquè em sembla
que el 33
el fiasco econòmic
va ser
força
més important
l'any 1933
ens trobem
d'entrada
amb una altra absència
venen les colles
vendrellenques
però falla
una colla
ballenca
i una altra vegada
se'n torna a mi
pel tema
de les balles
doncs sí
el 33
en un any
el món casteller
té un gran canvi
és a dir
un dels canvis
principals
n'hi ha diferents
però el canvi
crec que el més important
que passa
el 32
al 33
és
la davallada
o la petita
tirada
enrere
de la colla
vella
dels xiquets de valls
i en canvi
la pujada
de la colla nova
és a dir
hi ha un relleu
al capdavant
del món casteller
si fins al 32
el que tallava
el bacallà
és la colla vella
a partir de mitjans
a mitjans
del 33
de l'estiu
del 33
el que comença
a tallar el bacallà
és la colla nova
dels xiquets de valls
llavors
la colla nova
comença ja
a assolir
el 2 de 7
i el 4 de 8
llavors
què passa
els trobem
al concurs
de castells
de Tarragona
el 33
al setembre
i
el duel
tornava a estar
a mans
de les dues colles
vellenques
tot i que
els nens
del vendrell
doncs
ja anaven fent
les seves
amb castells
de 7 i mig
i fins i tot
15 dies abans
va poder descarregar
la seva primera
torre de 7
era un pas endavant
però
marcaven la diferència
les dues colles
de valls
per haver aconseguit
l'any passat
el 32
la vella
el 4 de 8
i després
per haver-se incorporat
la colla nova
què va passar?
doncs bé
les bases del concurs
del 33
tornaven a ser polèmiques
pel fet que
uns
consideraven
més difícil
la polèmica central
del 33
va estar
amb qui
es havia de valorar més
si amb el 2 de 7
o amb el 4 de 8
perquè
doncs bé
mentre la colla vella
donava més importància
el 2 de 7
la colla nova
donava més importància
el 4 de 8
la veritat
és que
sigui pel que sigui
el 33
és la primera vegada
a la història
que una colla
no va
a un concurs
per estar en desacord
amb les seves bases
i aquesta doncs
va ser la colla vella
l'any 33
les bases
si no recordo malament
són les primeres
tenen un fet particular
en relació amb les del 32
que no hi ha puntuació
sinó que directament
hi ha pessetes
potser és una mostra
que
per les colles participants
en el concurs
sempre el concurs
s'ha vist
a banda
com una festa
com una oportunitat
de tirar grans castells
com una lluita esportiva
com una manera
de guanyar
molts i molts diners
sí
a veure
els diners sempre atrauen
sempre motiven
sempre incentiven
i en aquella època
doncs encara més
la veritat
és que
a diferència d'ara
doncs
que les colles
estan formades
per gent
de tota
són molt
heterogènies
hi ha gent
de tota classe
i condició
en aquella època
les colles castelleres
més aviat
la gent
doncs
eren
més aviat humils
i
esclar
això suposava
un important
incentiu
econòmic
en aquelles economies
més aviat
modestes
això
doncs
motivava
doncs
que
el fet de donar
molts diners
doncs
la gent s'apuntés
a les colles
castelleres
i si
hi fes costat
amb la colla
que sigui
a fi
doncs
de poder
doncs
arribar
al màxim
amunt possible
amb la classificació
i poder
doncs
obtenir
un bon prèmit
que sempre
va bé
em sembla recordar
que en aquells temps
els diners
s'anaven a parar
directament
els castellers
les colles
no eren entitats
com ara
sinó que
els diners
anaven a parar
els castellers
i em sembla
que hi havia
com jerarquies
el cap de colla
s'enduia
una part
els castellers
de tronc
una altra
com anava
tot
bé
una mica
sí
és a dir
el que anava
cap davant
de la colla
el cap de colla
principalment
era una mica
el que feia de tot
feia de cap de colla
feia de relacions públiques
feia de tresorer
feia de negociador
amb els ajuntaments
o amb els administradors
etcètera
etcètera
ell
o algú
de la seva confiança
s'encarregava
de cobrar
i després
aquests diners
doncs
es repartien
amb els castellers
doncs
de tronc
o els castellers
doncs
importants
que havien
col·laborat
en la colla
pensem que
en aquella època
fins i tot
els dissabtes
o fins i tot
els diumenges
molta gent
doncs
anava al camp
etcètera
i es guanyaven
uns diners
el fet d'anar
a actuar
en una població
representaven
com a mínim
tres dies
de feina
perduts
perquè
a diferència d'ara
que agafes l'autocart
tres hores abans
et plantes allà
fas els castells
i te'n tornes cap a casa
llavors
les mitjans de comunicació
eren diferents
i la festa
també era diferent
es feien castells
doncs això
es feien
tres dies seguits
la vigília
el dia central
i l'endemà
això representava
haver-se de quedar a dormir
etcètera
i això
per les ergonomies
de la gent
representava
tres dies
menys de treball
que esclar
s'havien de compensar
d'una manera o d'altra
i doncs
bé
amb els castells
doncs
amb els diners
que cobrava la colla
se suplia
aquests diners
que deixaven
de guanyar
treballant
acabem-nos
parlant de diners
abans del 32
parlant de 1.500
pessetes de dèficit
una quantitat
més que important
per l'època
però
encara
considera
aguantable
però em sembla
que l'any 33
els comptes
no quadren
de cap manera
no
els comptes
no van quadrar
entre altres coses
perquè també
va baixar molt
la quantitat
de públic
el públic
doncs
bé
l'expectació
que va haver
el 32
no va estar
el 33
i també
pensem
que la mica
de la part
del club
ha pogut tenir
mal temps
el 33
va ploure
i suposem
que molta gent
es devien retraure
i no devien
anar a la plaça
esclar
una de les
ingressos
una de les fonts
d'ingressos
principals
que és el concurs
que són les entrades
falli
per culpa de la meteorologia
esclar
això
és imprevisible
totalment
i això
suposo que et devia
fer
doncs
desquadrar
els números
de totes
totes
això
doncs
no sé si
hi entra
una mica
de cada cosa
la veritat
és que
aquesta tongada
aquests dos anys
ja no van tenir
continuïtat
i es va acabar
aquí
aquests concursos
dels anys 30
possiblement
aquests
són els dos
principals factors
que expliquin
la no continuïtat
el problema econòmic
i que es detecta
una manca d'interès
el problema econòmic
crec que és un dels més importants
la manca d'interès
faltaria saber
fins a on
t'arriba
la manca d'interès
pel tema aquest
de la pluja
que dic
clar
no ho sabrem mai
no
i l'altra qüestió
i l'altra qüestió
també pot ser
que siguin
les polèmiques
i el fet
d'una colla
doncs
no hi vagi
una de les colles
que podria optar
al campionat
no hi vagi
anar
això també
doncs
bé
va ser un punt
en contra
tot suposo
tot una mica
la qüestió que va fer plantejar
doncs no
no continua
no continua
el 33
Tarragona reprèn
el testimoni
no reprèn
fins 19 anys
més tard
entre mig
sí que tenim concursos
no has dit
a memòria
Baix
Vendrill
Reus
no sé si hi ha
Vilafranca
per mig
alguna vegada
però el cas
és que
el 52
torna a haver-hi
concurs de gassets
a Tarragona
quins són els factors
que expliquen
aquest retorn
del certamen
a la ciutat de Tarragona
home
el 52
torna a ser
un molt bon any
és a dir
després de la guerra civil
els anys 40
la postguerra
va ser molt dura
i les colles castellenses
se'n van ressentir
el nivell va baixar
si estàvem
els anys
a finals
abans de la guerra
estàvem
amb el nivell
de torre de 7
4 de 8
i 3 de 8 carregat
els anys 40
amb penes i treballs
es feia
algun 4 de 8
de tant en tant
no estem parlant
de cada any
sinó que cada 2 o 3 anys
se'n feia un 4 de 8
és a dir
van baixar el nivell
i la cosa estava
bastant malament
a finals dels 40
i principis
dels 50
la cosa es va tornar
a revifar
gràcies a llavors
sobretot
a la rivalitat
Valls-Vendrell
aquí doncs
les colles
es van espitjar
van incentivar
entre elles
i es va poder tornar
a recuperar
la torre de 7
el 4 de 8
i els nens
de Vendrell
l'any abans
d'aquest concurs
l'any 51
descarreguen
el primer 3 de 8
del segle XX
a pròpia plaça
esclar
estem parlant
de l'octubre
del 51
i allò
doncs bé
va ser
una de les
crec jo
una de les
qüestions
importants
perquè
doncs
el món que es té
tornés a revifar
a Tarragona
una mica
com va passar
l'any 32
amb aquest 4 de 8
de l'arbós
de seguida
tornar
doncs bé
a agafar
a organitzar
un concurs
doncs bé
l'any 52
també agafant
una mica
el carro
de l'èxit
una mica
tota
l'afició
que hi va haver
doncs
al 52
es torna
a agafar
les regnes
i torna
a organitzar
un concurs
un concurs
en què
ja per primera
vegada
em sembla
doble guanyador
o hi ha dues coses
que guanyen
que guanyen
execo
em sembla
recordar
no?
sí
no va ser la primera vegada
aquesta circumstància
que només s'ha produït
dues vegades
en la història
de tots
37 concursos
que hi ha hagut
doncs
només ha existit
dues vegades
la primera vegada
ha passat a Valls
l'any 41
amb aquests concursos
que dèiem
i la segona
doncs
aquest concurs
que dius
del 52
el que sí
també és curiós
d'aquest concurs
del 52
és el tema
de la limitació
de les colles
a la província
de Tarragona
les colles limitades
només a la demarcació
tarragonina
l'any 52
pensem que ja hi havia
colla castellera
a Vilafranca
els castellers de Vilafranca
actuals
es van fundar
el 48
ja existia
doncs no
no hi van anar
després també
una qüestió
em sembla que
aquest fet
de portar polèmica
perquè el fet
que no es convidessin
els castellers
de Vilafranca
gent de la Vella Baix
es pensava que
i em sembla que
fins i tot així
va ser en alguns casos
que els castellers
vilafranquins
anirien al concurs
de castells
pel seu compte
a ajudar els castellers
vendrellencs
sí
la veritat és que
en aquella època
i entre el vendrell
i Vilafranca
doncs hi havia
molt bona relació
tant és
tant bona relació
hi havia
que els castellers
vendrellencs
ajudaven a la colla
de Vilafranca
i la colla de Vilafranca
deixaven castellers
els nens del vendrell
sobretot
el pom de dalt
la canalla
tots aquests
tots aquests menuts
doncs
vilafranquins
doncs van ajudar
a fer castells
i grans castells
amb els nens del vendrell
esclar
el fet de no participar
i els castells de Vilafranca
va possibilitar
que aquest gruix important
de Vilafranquins
doncs fes costat
doncs sí
els nens del vendrell
per concursar
els nens del vendrell
guanyen
en part
d'aquest concurs
empaten
i significa
l'inici
d'una
d'una gran
d'una gran relació
entre un cap de colla
mític
com és el Jan Julibert
amb el concurs
amb el concurs
que sents
una relació
que possiblement té
la seva inclusió
definitiva
l'any 1970
és que el Jan Julibert
doncs aquí
ja va poder aixecar
va poder alçar
la copa
tot i que compartida
i doncs bé
doncs aquí
fins als anys
72
que va morir
doncs
la veritat
el Jan Julibert
doncs sempre va estar
en tots i cadascun
dos concursos
organitzats
i que les nens
del vendrell
hi van participar
l'any 52
saltem
el 54
i això
una mica
continuant
el que dèiem abans
els primers concursos
de Tarragona
serveixen per assentar
les bases
de fins ara
aquesta via anualitat
ja s'ha mantingut
com a mínim
fins a la data
hi ha algun motiu
que expliqui
el fet que dius
no fem el concurs
del 53
deixem descansar un any
hi ha algun precedent
hi ha alguna raó
que ho expliqui
clar
el 52
efectivament
aquesta via anualitat
comença
precisament
arrenca
des d'aquest any
1952
el següent
va ser el 54
i el següent
el 56
per què cada dos anys
i no cada any
jo crec que pot ser
degut
al tema
dels anys 30
aquell concurs
del 32
i 33
fer-los seguits
i no tenir continuïtat
jo crec que
una mica
devia afectar
és a dir
devíem veure
que un concurs
cada any
potser
per les colles
era massa
potser cansava
l'afició
és a dir
devíem veure
més contres
que pros
i crec que es devien
basar una mica
en l'experiència
d'aquells concursos
del 32
i 33
crec jo
és una cosa personal
però pot ser que la cosa
vagi per aquí
el fet és que
sí
a partir del 52
hi ha la minimalitat
i avui en dia
doncs bé
també es planteja
avui en dia
fer-lo cada any
ja veus que parlen
no és perquè no fem
un concurs cada any
i doncs
de moment
ningú
ho ha tocat això
però alguna cosa
deu ser
també
rumiem-ho
i potser que
aquestes mateixes
circumstàncies
que avui fan
que no es faci
un concurs cada any
potser no són
les mateixes
que els nostres
pares
van decidir
fer-lo
també cada dos anys
pensant una mica
amb la volta
i vaja
no sé
repetir la voràgine
que comporta
cada concurs
només de Tarragona
crec que seria impensable
cada any
jo crec excessiu
crec excessiu
passem a l'any
54
que possiblement
un dels aspectes
més destacats
és la seva data
fora de context
amb motiu
em sembla
de la celebració
del centenari
de la Rambla de Tarragona
el concurs
es desplaça
al mes d'agost
dins del marc
de les festes
de Sant Magí
i trenca
la relació
del concurs
amb les festes
grans de Tarragona
amb les festes
de Santa Tecla
que ves per on
sempre repetim
possiblement
la mateixa línia
sempre s'han mantingut
les mateixes dates
el concurs
s'ha desplaçat
una setmana
començament era
dins de les festes
de Santa Tecla
primer diumenge
després
crec que recordes
els primers
fins i tot
eren després
de Santa Tecla
el mateix 24 de setembre
però
hi ha aquest
canvi
de data
significatiu
podries valorar
aquest doble fet
primer que el concurs
ha mantingut
tradicionalment
la mateixa data
després de Santa Tecla
excepte
aquest cas
extraordinari
del 54
doncs sí
la veritat
és que
el del 54
i el 56
les dates
doncs van ser
l'agost
el 54
va ser el 22
i el 56
el 12 d'agost
una mica
a l'entorn
de l'altra gran festa
tarragonina
que és
Sant Magí
això
esclar
correspondria
amb
si poguéssim parlar
amb algú
de l'època
per què
es va fer
aquest canvi
de dates
no sabem
exactament
el motiu
del qual
es va produir
aquest canvi
però
el temps
crec que ha donat
la raó
que
les grans
diades
cal fer-les
doncs
bé
en la segona
meitat
de la temporada
que és quan
les colles
ja porten
un bagatge
ja porten
un ritme
i
doncs
els grans
castells
doncs
s'assoleixen
després
en aquest tram
final
de la temporada
no
aquí
doncs
bé
van així
doncs
bé
no ho sé
algú se li hauria
de preguntar
per què
possiblement
un concurs
sense abans
un Sant Fèlix
no s'acaba d'entendre
per exemple
per exemple
la planificació
de qualsevol
colla
que opti
per guanyar
doncs
té molt clar
els passos
a seguir
un concurs
abans
de Sant Fèlix
semblaria
bastant
fora de lloc
bastant desencaixat
no
doncs
clar
primers d'octubre
final de setembre
més d'octubre
és una
una dada
encertada
i la veritat
és que així s'ha anat
i així s'ha conservat
però alguna cosa
és
vaig acabant
només un parell o tres
de preguntes
el 54
no participa
la Moixerra de Baix
que em sembla que s'ha immersa
en un procés
de reorganització
o veure
més o menys
cap a un van
i es consolida
una altra vegada
guanya la vella
baixa
aquesta vegada
solitari
però torna a reproduir-se
aquest duel
entre Baix
i el Vendrell
que serà constant
sempre i quan participin
les colles
serà constant
fins a la dècada
del 70
doncs sí
la veritat és que
Baix i Vendrell
la diferència estava
en que
a Baix
el fet d'haver
dues colles
potser dissortadament
perquè pel món casteller
en general
sempre és millor
que les dues colles
vellenques
vagin
a totes
totes dues
el que passa
que en aquests anys
hi va haver un relleu
és a dir
si a finals dels 40
principis dels 50
la que tallà
alba que allà
era la colla nova
perdó
la colla de la Moixerra
anomenada
la colla de la Moixerra
després
es va girar
la truita
i de la mateixa manera
que la Moixerra
va anar
enrere
la colla vella
va anar endavant
i llavors
la lluita
sempre era
sempre era
amb el Vendrell
el que passa
que doncs
alguns concursos
o algunes diades
amb ferries
etcètera
era
un frec a frec
amb la colla vella
i uns altres concursos
era un frec a frec
amb la Moixerra
però la llàstima
és el que et dic
la llàstima
és que no totes
totes tres
estiguessin al cap damunt
haguessin vist
crec que jo
coses molt importants
en aquest any 54
com dius
la colla de la Moixerra
ja estava
pràcticament
doncs molt malament
i la veritat
és que van estar
uns quants anys
inactius
totalment
però
llavors
el que va agafar
el relleu
va ser la colla vella
i va ser doncs
la colla vella
amb qui s'havia de lluitar
una pregunta
referida
al duel
hi ha un grup
de colles
les colles
de Terraona
que no hi entren
mai en aquest duel
com a mínim
per la primera plaça
com es pot explicar
el fet que
les colles
la colla local
mai tingui
un protagonisme excessiu
en la cita
aquesta del concurs
possiblement
seria difícil d'entendre
que la gent de casa
no fos
la primera
i com és que es consolida
el fet de Tarragona
com a seu
més o menys estable
del concurs
de Casillas
algú
ha dit que
Tarragona
era un punt neutral
entre
l'engenç
i el vendrell
doncs pot ser
pot ser que sigui
una d'aquestes coses
però la veritat
és que
primer
amb el tema
de les colles locals
tant la colla
nova
com la colla vella
de Tarragona
en aquella època
tenien encara
un estil
de fer
molt semblant
a les colles
antigues
en el sentit
que
s'actuava
molt poc
molt poc
sortides
tenien molt poques
sortides l'any
i d'aquestes sortides
hi havia poquíssimes
a fora
de la població
de Tarragona
és a dir
l'activitat
castellera
d'aquestes dues
colles tarragonines
era molt baixa
esclar
amb això
limita molt
la vida
d'una colla
castellera
és a dir
si no hi ha reptes
si no hi ha sortides
si no hi ha activitat
no hi ha assajos
etc
condiciona molt
l'activitat
de la colla
doncs
a les colles tarragonines
els passava una mica això
és a dir
se centraven molt
en les diades
locals
però en canvi
doncs
es feien poquíssimes
sortides
a fora
de la població
i doncs
el nivell casteller
doncs
estava estancat
en els castells
de 7
castells de 7
i mig
amb algun 4
de 8
amb col·laboració
amb altres
colles
foranes
però esclar
quan es troben
a la plaça
allí no hi ha
col·laboracions
foranes
que valguin
tothom ha d'ensenyar
les seves cartes
i malgrat de ser
a casa seva
si no hi ha un bagatge
si la colla aquella
no ha tingut
la preparació
no ha tingut
uns assajos
si no hi ha hagut
al darrere
una feina
per molt a casa
que estiguis
si no hi ha hagut
això
doncs difícilment
podien optar
aquestes colles
a anar al davant
això una
i en quant a la capitalitat
diguem-ho així
de Tarragona
amb els concursos
el fet potser
d'aquesta neutralitat
potser seria un punt
i en l'altre
crec jo
doncs bé
és el fet
mateix
doncs
d'estar
doncs bé
en un lloc
amb afició
etcètera
però
el fet
de ser
una ciutat
jo crec
que
esclar
la ciutat
amb la seva
infraestructura
amb el seu lloc
doncs
allà hi ha la diputació
etcètera
etcètera
doncs esclar
això ajuda
crec jo
que ajuda
una ciutat
que pugui
organitzar
un esdeveniment
d'aquestes característiques
que és difícil
i és important
i és complicat
ajuda doncs
que hagi
ho hagi pogut
assolir
la ciutat
de Tarragona
no?
Em queden
dues preguntes
per
per meu
de les que tinc al cap
bueno no sé
si et fico en un compromís
Pau Oliver
pren el relleu
Pau Casals
com a
president
de jurat
em sembla que anés
el 33
i també les edicions
dels 50
qui era exactament
qui era exactament
Pau Oliver
passa a palavra
passa a palavra
exacte
passa a palavra
home
l'he vist retratat
no sé qui era
però tampoc
no sé exactament
dintre de la societat
llavors què feien
l'ajuntament
no ho sé
no ho sé
i l'última
igual
jo mateix que et preguntava
el 33
tenim concurs 52
54
56
és la primera vegada
que hi ha 3 concursos
seguits
amb una mateixa estructura
amb un mateix joc
però això
de cop i volta
es trenca
per què?
doncs perquè
els concursos
dels castells
tornen a anar
agafats de la mà
del món casteller
en general
és a dir
van bastant
en sintonia
amb el que passa
amb els castells
si abans
han dit que els 52
es van recuperar
gràcies al bon moment
al final dels 50
hi torna a haver
una davallada
amb l'activitat castellera
i aquesta davallada
es veu reflectida
precisament
doncs
en deixar de convocar-se
aquests concursos
de castells
es perda
el 3 de 8
i el 4 de 8
hi ha feina
feina
en tornar-se
a veure
per les places
les colles
baixen molt
l'activitat
es passa
de sortir
14 o 15 vegades
l'any
a sortir-ne
7 o 8
la meitat
i doncs
el nivell casteller
s'enresent
i tota l'activitat castellera
en general
tota l'activitat castellera
a finals dels 50
i principis dels 60
s'enresent molt
molt
i els concursos
doncs bé
van lligats
una cosa amb l'altra
doncs
desapareixen
Nosaltres
les preguntes
un parell de preguntes
sí
les coses molt breus
has parlat
dels anys 30
que les colles
formades
per gent no veu
majoritàriament
trobem un canvi
el 50
o seguim
amb la mateixa tendència
el 50
continua
aquesta tendència
la veritat
és que
el canvi
de tarannà
comença
a finals dels 60
comença a finals dels 60
sobretot
el lloc
on es veu més
és amb la colla
del Vendrell
de finals dels 60
la colla aquesta
que va donar
tanta guerra
doncs
va ser la primera
o de les primeres
diguem-ho així
en què
va tenir en compte
tot un gruix
de gent
que
bé
que fa
fins a pocs anys
doncs
no trobava
un estrany
que anessin
amb els castells
tant és així
que els castellers
veteranos
de l'època
li deien
els castellers
de corbata
perquè
eren
abogats
arquitectes
empresaris
gent amb estudis
gent de diners
i això
que s'acostaven
a les colles
esclar
ja ho veien
com una cosa
estranya
aquests eren els castellers
de corbata
en plan
despractiu
però bueno
la veritat
és que al final
el resultat
doncs
que això
és el futur
és que si no
tampoc té sentit
avui dia
entendre els castells
com una cosa
sectorial
és una cosa
integradora
no d'un grup
de gent
doncs una mica
va començar allí
però als anys 50
encara
doncs
Jesús
i gràcies
de la gent
que hi anava
també has comentat
que el 32-33
el concurs
durava
gairebé 3 dies
entre que arribaven
castells
el dia prèviament
del concurs
no
el concurs no
les actuacions
les actuacions
els 50
això ja no passa
sí
això
això comença a canviar
bastant tard
a finals dels 60
principis dels 70
comença a canviar
això
però als 50
encara
encara
encara
encara
es troben bastants llocs
en què
les colles
es contracten
per 3 dies
se'n veuen
encara
però
després ja
als 60
i 70
ja la cosa
comença a canviar
i finalment
doncs
bueno
el que estem ara
fins i tot
es feien
cercaviles
és a dir
les colles
castelleres
a l'altre pas
va ser
o sigui
es va perdre
lo d'anar
a la vigília
es va perdre
lo d'anar
a actuar
el dia
després
i només
s'actuava
el dia central
però el dia central
es feien
una cercaviles
abans d'anar
a la plaça
doncs
es anava
3 hores abans
anàvem un tomb
pel poble
es feia un pilar
a casa de no sé qui
es anava a fer
un castell
a casa de no sé quantos
tot això t'hi anava bé
per assajar
això també era una cosa positiva
per assajar
però bé
es anava fent això
fins que al final
s'ha perdut tot
i ara doncs
a la 1 a menys 5
arriba l'autocard
es baixa allà
pum
es fa castells
els 3 cap a l'autocard
a l'aire condicionari
cap a casa
plan doncs
esportiu
pràcticament
diguem-ho així
però doncs
això és la conseqüència
doncs
d'una evolució
que he anat fent
una última
una última qüestió
ja
per l'autocard
no no
tu t'hi dret
i de milles
no sé si
el tema de la durada
del concurs de casells
també tan
recorrent
no una queixa
força recorrent
sobretot a les 4 i mig
de la tarda
i encara estem
en cinquena ronda
hi ha referències
de la durada
dels primers concursos
dels primers concursos
en algun sentit
si vols agafar
respecte
aquí
aquí
mira'm
hola
mira tinc aquí ara
tinc uns xicots aquí xerrant
de castells
què dius?
ah no?
bueno
vale
vale vale
sembla bé
si agafeu els cargols
no
eh?
si si
actuacions
ah sí
sí sí
sí sí
exacta
oi no sé
més o menys
agafa
agafa
la de l'últim dia
doncs en cas
agafa l'últim dia
la de catalta
Pensem a què era, oi?
Oi?
Podria no estar ací, no estar d'allò, això mateix.
Sí, ja va més bé, ja.
Demà la veureu.
Ui, mira, vés, avui començar les vacances, vés.
És darrere.
I...
Després, demà.
Adeu.
Va, digues.
Els horaris.
Tenim referència a quan durava el concurs i alguna queixa, sobretot?
No recordo cap queixa pel tema dels horaris.
La veritat és aquesta.
El que sí recordo és que els primers concursos,
curiosament, començaven a la tarda, després de dinar.
no el de matí.
És a dir, l'hora que pleguen ara
era l'hora que començaven llavors.
Si no recordo malament,
a les tres o a les quatre o així.
Bé,
es feia d'aquesta manera, no sé si
és millor o pitjor,
però es feien encabat de dinar.
I tenim...
Se sap el per què d'aquesta decisió?
Perquè a més em sembla que les actuacions normalment
tenien lloc al mig dia, després de missa, vés.
Sí, sí, doncs no.
Que no sigui pel tema de la durada,
del fet de desconèixer
exactament què pot durar un concurs,
i el fet de no...
Clar, no es podia començar a la una
o començar a les dotze com una actuació normal.
M'imagino que
els organitzadors devien preveure
que allò es podia allargar.
I llavors, a banda d'una cosa desconeguda,
de saber quina hora es podia començar,
m'imagino que van optar
per fer-ho en cavall de dinar,
per tindre tota la tarda i per mirar
a veure fins on poden arribar.
No sé si creus que
ens hem deixat algun aspecte
que consideres clau o alguna anècdota
o alguna cosa que recordis especialment
d'aquests concursos
o d'aquesta època.
jo crec que li hem donat
una bona repassada a la baixa
dels aspectes més significatius.
Em sembla que sí, perquè
tu se centreu en els quals
de Tarragona, no?
Sí, sí.
Bé, és clar, la quantitat
de colles. Un altre tema
sí, el nombre de colles, no?
El que passa
que als anys
40 i 50, és a dir, el nombre de colles
queda estancat des de
des del començament de la Renaixença,
als anys 30, com hem dit,
el 1932 hi havia 7 colles castelleres,
a l'any 67 continuaven
27 colles castelleres.
És a dir, no...
en apareixien algunes
però també en desapareixien d'altres.
I el nombre de colles, doncs,
pràcticament no va variar
en aquests 30 i pico d'anys.
Clar, això, doncs,
per als organitzadors no va ser cap hàndicap,
no va ser cap problema, com ara,
de discriminar, de mirar
quin hi entra, quin hi surt.
En aquest sentit,
aquest problema no el tenien.
El nombre de colles, doncs,
bé, no passaven de les 5 colles,
un any perquè una no sé què,
l'altre per un any per no sé quantos,
però, doncs, la quantitat de colles
mai va ser un problema.
Mai.
Perfecte.
Doncs ara, desitjar que la màquina...
Ho hagi gravat, eh?
Ho hagi...
...
...