Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
obriu el concurs, vosaltres sortiu de 3 de 9 en Folra,
el descarregueu, lògicament,
i l'Avella Valls després també surt de 4 de 9 en Folra
i també el descarrega, no?
Després d'aquella primera ronda, no sé si possiblement,
dius, ostres, possiblement el concurs no el tenim tan guanyat
com ens pensàvem.
No sé fins a quin punt teníeu por de l'Avella.
Home, perquè ara hi quedava una ronda.
I la Colla Vella ja havia fet el 3 de 9,
o sigui, no el mateix any, però bueno, ja l'havia fet.
Llavors jo creiem que la clau estava en la segona ronda.
i doncs així va ser, no?,
quan vam fer el 4 de 9 i ells van caure el 3 de 9.
Llavors va ser aquí, va ser la clau.
El 4 de 9, Folra, comentaves, no l'havíeu descarregat mai.
Ahir parlàvem amb l'Andreu Montserrat
i ens explicava, vaja, és que és la meva creu,
no m'he pogut aconseguir mai descarregar el 4 de 9.
Vam fer grans coses, però descarregar el 4 de 9.
Sí, o sigui, el concurs de l'any 86 va ser el primer que van carregar.
I fins al concurs del 92 no el van descarregar.
O sigui que vam passar 6 anys i va ser una mica de creu, eh?
Va ser bastant.
En aquell moment no poder descarregar el 4 de 9 en Folra,
tirar-nos tants anys, va ser una mica dur, eh?
Què va canviar aquell 92 per poder descarregar aquest castell?
Home, doncs va canviar, diguéssim,
ja, o sigui, el superar-se, no?
O sigui, bueno, ara què, no?
O sigui, ja hem fet el 3 de 9, 4 de 9, el 5 de 8,
i ara quedava allò, què?
Anar pels castells sense forra, castells en forra i manilla,
i fins aquí, no?
Ara, ara sí, en cas, ampliarem la pregunta aquesta, no?
I ara aquí que ens feia molta gent,
però jo em referia més concretament al 4, a nou a en Folra.
Veu fer algun tipus d'assajos especials?
Ja veu veure des de començaments de la temporada
que l'estructura del 4 anava sobre rodes?
Sí, sí, o sigui, durant tota la temporada
vam estar fent el mateix 4 de 8, no?
Cada segon anava al seu lloc,
a l'esquerra tenia el segon,
al 3 tenia sempre el mateix.
Van, com sigui, van fer els 4 de 8 de tota la temporada, igual, no?
Només el que van fer va ser ja ficar aquell 4 de 8,
ficar-lo dalt, no?
Ficar un bon forne, ficar-lo dalt.
Cosa que ja, quan se va descarregar per Sant Ur,
se li van treure pes,
perquè hi havia una mica de pes en aquell 4.
I llavors, bueno, ja van dir,
saps què? Traiem un pes al terç, als quarts,
i llavors ja va anar millor, no?
De Sant Ur-Solet.
El 4 el tireu, el descarregueu.
Què recordes en aquell moment d'aquell castell?
Una satisfacció enorme, no?
No només ja per a veure què feia la vella amb el 3 de 9,
sinó perquè és que, més que res,
perquè era ja el primer 4 de 9 que fèiem, no?
O sigui, és que va ser totes dues coses juntes.
Vam esclatar d'alegria,
i, bueno, va ser massa, no?
Suposo que durant aquests moments,
em sembla que pujaves, no?,
també en aquell castell, Fede.
Se't van passant pel cap totes les imatges
d'aquests 6 anys de 4 de 9 amb folre,
només carregats, carregats, no?
Sí, sí, bueno, aquel 4 de 9 no pujava, eh?
Ah, vale, vale, vale.
Com que era el cap de colla,
me vaig dedicar a estar més per baix.
I sí, clar, és que va passar per tot, no?
Tot, no només jo el cap de colla,
sinó tota la colla, no?
I membres com l'Andreu Montserrat,
que era de Junta, que s'encarregava de lligar el castell,
sinó una altra gent,
i, escolta, és que feia falta, eh?
Ho necessitava la colla, no?
Sí, sí, ho necessitava molt.
I a tercera ronda, a més a més,
vosaltres completeu el programa que teníeu previst
i tireu el 5 de 8.
Sí, sí.
Que també l'aconseguiu.
Sí, bueno, ja...
Bueno, aquest mateix any, el 92,
bueno, el van fer aquest,
i el del Vendell i Santors,
el van fer 3.
Però sí, sí, va anar molt bé.
Bueno, va ser per arrodonir, no?, l'actuació.
3 de 9 amb Folra, 4 de 9 amb Folra, 5 de 8,
em sembla que era allà abans de les 12 de migdia
que el que sé ja estava guanyat, Déu-n'hi-do.
El concurs ja estava guanyat, Déu-n'hi-do.
A 3 quarts d'una.
Faltaven 20 minuts per l'una.
Impressionant.
Ara ens estem encara a les 4 de la tarda
fent intents titànics?
Bueno, ara no se sap mai, no?
Tal com estan els castells de Vilafranca, no se sap.
Home, heu de posar guerra, en principi.
Sí, sí, que queda un mes,
sort que queda un mes encara,
i es pot ensenyar molt.
Escolta, 3 de 9 amb Folra, 4 de 9 amb Folra,
5 de 8, 3, 3 cassets descarregats.
A la tarda, dius,
quan te n'adones una miqueta ja més tranquil·lament
del que has fet o l'endemà al matí,
quan veus els diaris,
quina sensació et queda?
Bé, primer, o sigui,
tots els nervis,
tota l'atenció que teníem a sobre,
doncs la van treure, no?
O sigui, ja estàvem més relaxats,
ja de festa,
bueno, tota la tarda,
doncs festa,
i ara el tercer concurs consecutiu que guanyaven,
això ja estàvem una mica acostumats, no?
I no, doncs més que res festes,
i alegria, tothom,
i cantava,
bueno, va ser massa.
Una pregunta maliciosa,
o no?
Per què les joves van ser els primers
a poder descarregar junts aquests 3 castells?
Per què?
Per què les joves,
i precisament en aquell moment,
després de 10 anys,
en el cas fa el primer castell de 9,
o el 5 de 8 ja s'havia aconseguit i tot plegat,
com és que fins aquell 4 d'octubre del 92
no s'aconsegueixen descarregar aquests castells
i precisament les joves?
No ho sé,
és que això no ho sé,
per la nostra banda,
és que ja per Sant Úrsula del 86
vam estar a punt,
vam fer 3 de 9,
el primer que es va descarregar en el segle,
5 de 8 i el 4 de 9 el van carregar,
o sigui, vam estar a punt,
però mira,
per unes coses per una altra,
un dia fallava el 4,
un dia el 5 no el teníem
i tiràvem el 2 de 8,
i no se sap,
o sigui,
és que de vegades aquest castells
té això il·lògic,
no?,
que no ho sap,
i aquell dia,
doncs,
va sortir,
va ser molt de coco també,
molt de mentalització
i què es podia fer,
i bona canalla,
que van tindre una bona,
que no es van tirar mai enrere,
i va ser un conjunt de tot,
eh?
I va venir,
em sembla que va ser el Xavier Brutons,
que va batejar aquella actuació
com la tripleta màgica,
no?
No ho sé,
no me'n recordo qui va ser.
Com,
després,
l'expressió aquesta,
fet fortuna,
sí,
rememorant la gesta,
entre cometes,
de les joves de ball.
Sí,
sí,
sí.
Satisfet.
Sí,
molt satisfet,
sí.
Llavors,
per Sant Úrsula,
la van repetir també.
Sí,
que la vau repetir totes les dues,
no?
Sí,
totes les dues colles.
Em comentaves ara,
després,
la gent va començar a plantejar-se,
després de concurs,
es repeteix per Sant Úrsula,
a més a més les dues colles.
Sí.
La pregunta,
éreu conscients una mica
que éreu tancat un cicle
en el món que seria
i que ara se n'havia d'obrir un altre?
Jo crec que sí, eh?
Que eren conscients, eh?
O sigui,
sabien que a partir d'aquí,
doncs,
se tenia d'anar
a l'igual tan lluny,
tan lluny que cap al 3 de 10,
tot això,
a l'igual no ho sé,
però sí que de cara hi ha el 2 de 9,
que està sense forra,
com el 2 de 8,
o el 4 de 9 sense forra,
ja estaven a la mentalització
de la colla joves
i el 3 de 9 i tot,
sense forra.
El que passa és que costa,
és que és molt fàcil dir,
saps què?
Mira,
farem el 4 de 9 sense forra
o el 3 de 9,
collons,
és que és molt d'ensaig,
t'has de matxacar molt
i hi ha moltes fenyes,
saps?
No és fàcil,
no.
Però sí que érem conscients
que, bueno,
cap a on aniré,
això,
tenia d'anar a algun lloc.
Ens teníem que superar.
Éreu conscients
que havíeu tocat sosta,
però que estàveu en un moment
en què encara us podia superar.
Sí, sí,
això és evident.
De forma més o menys paradoxal,
les joves,
amb aquest,
ho comentaves ara,
Fede,
el 92 era el tercer concurs consecutiu
que guanyava,
feies broma,
dèieu que ja estàveu
gairebé mig acostumats,
però,
de forma gairebé paradoxal,
després de fer la millor actuació
de la història,
les joves,
tot i que,
indubtablement,
s'han mantingut
a un nivell més calabat,
mai ha estat,
després,
capaç de guanyar el concurs
i fins i tot,
moltes vegades,
s'ha quedat lluny
d'assolir la victòria,
no?
Sí.
Sí, bueno,
el que passa és que és allò,
cap a on ha anat el concurs,
ai,
els castells,
no?
Forro i Manilles,
no?
I Forro i Gran Forro,
si la Cua de Joves
no té una massa
de gent molt gran.
O sigui,
la Cua de Joves
prefereu Forro i Manilles
del 2 de 9,
hòstia,
ens costa molt,
no?
I llavors,
bueno,
de cara al 4 amb el Pilar,
doncs,
sempre hem tingut problemes
amb el Pilar,
bueno,
uns anys,
doncs,
el van tenir,
però bueno,
però a l'hora de ficar-lo dalt,
doncs,
costava molt el Forro,
el Forro,
diguéssim que per la Cua de Joves
ha sigut un mal de cap,
no?
Sí,
és així,
no?
O sigui,
o anem per Castells
una mica així sense Forro,
que crec que a veure
s'enguany,
ara que ja han fet
el 3 i el 4,
anem?
no pràcticament de sempre.
I ara,
els reptes,
com comentaves,
de la Cua de Joves,
tu em comentaves,
ja l'any 92
vèiem una mica
que o cap al 2 de 9
o cap als castells net
s'havia d'anar,
ara també la joves
ha de tirar cap aquí,
no?
Cap a aquests castells,
el 4 de 9 net,
la nineta dels vostres ulls
i el 2 de 8 net,
per exemple.
Sí, sí,
el que passa és que
és el que costa,
no és fàcil,
però és que han d'anar per aquí,
o sigui,
si és que no tenim
altre remei,
no?
O sigui,
pel 3 de 9 no podem anar,
la Cua de Joves no pot anar,
no té gent,
almenys de moment,
no se sap mai,
no?
A l'any que ve o l'altre
dius,
hosti,
dona un canvi,
però si volem fer alguna cosa
o el concurso,
sigui,
és per aquí,
no?
Doncs Fede,
moltíssimes gràcies.
Una última qüestió,
no sé si ara et fotrem un compromís,
però tu has viscut
moltíssims concursos,
ja no necessàriament
com a camp de colla,
sinó com a casa llei,
i possiblement fins i tot
alguns dels primers
com a públic
a la plaça de Toros,
i a mi m'agrada sempre
que faig una entrevista d'aquestes
acabar amb una última pregunta
i demano els entrevistats
que es quedin
de tots els concursos
que han viscut,
ja no necessàriament
el que eren ells cap de colla,
de tots els concursos
que han viscut,
que es quedin
amb una imatge,
amb un fragment,
sigui un detall,
sigui un castell,
sigui una celebració,
sigui una conversa
amb algun castell
al mig de la plaça,
sigui fins i tot,
per què no,
una caiguda
o una conversa amb escrius,
un detall d'aquells
que quan gires el cap enrere
dius, pam,
a l'any 80 tals
sempre m'ha quedat gravada
aquesta imatge,
no sé si tu, Fede,
tens un record d'aquest tipus.
Sí, home, n'hi ha molts,
però bueno,
ja que fa molt de temps,
o sigui,
jo diria
el primer concurs
que van guanyar,
que van fer el 5 de 8,
que el van encargar,
que hi va haver polèmica,
encara recordo
els de la colla veia
com pujaven dalt,
el jurat,
i va ser doncs
aquesta que van guanyar,
el primer 5 de 8
que van fer allà el concurs.
I la imatge
de Bartolí i Pinyes
desesperats
pujant cap amunt, no?
Cap amunt,
va ser el primer concurs
que van guanyar,
per això tinc aquesta imatge.
Fede,
moltíssimes gràcies.
De res.
12 anys fa
de la tripleta,
d'un i do,
que ho diria.
Sí, sí, d'un i do.
I vaja,
que hi hagi molta sort
d'anar endavant.
Gràcies.
Gràcies, Eub.
Adiós.
Gràcies.