Sí, cronològicament.
Fem abans del concurs.
Jo faig quatre preguntes així molt generals
i no és una entrevista com a tal,
el que m'interessa són les teves explicacions
i d'això després en traurem un parell de detalls de veu.
Ja m'ho imagino perquè, clar, tinc aquí com 40 hores d'entrevistes
que no puc passar sencera.
Escolta, Mané, situem-nos abans del concurs.
El plantejament a Xiquets de Tarragona,
em sembla que el teníeu claríssim,
2, 7, 3, 8, 4, 8, aquests eren els casets que portàvem a Oba Plaça,
però, sobretot, com portàveu aquest 3, 8,
l'espineta clavada durant 10 anys
que només havíeu pogut carregar
quan el podíeu carregar
i que, vaja, aquesta temporada 94
semblava que l'objectiu prioritari
era, com en els últims anys, poder descarregar-lo.
La veritat és que ens hi vam posar
amb moltes ganes de començament,
però també vam portar una temporada una miqueta
no desastrosa,
però sí, per sota del que havíem previst.
Per Sant Magí vam tindre una ensopegada gran
amb el 4 de 8.
La canalla, no se sap per què,
a hores d'ara,
no va voler pujar al castell de 8.
Vam fer 2 de 7, 4 de 7 amb l'agulla,
el segon intent, que el primer vam haver de desmuntar,
i 3 de 7,
i la gent va marxar amb una mala maró
cap a casa.
Vam intentar establir
una línia de treball
trucant a la gent,
acominant els que poguessin
que s'acostessin al local,
i treballant de cara a Santa Tegla,
però tampoc teníem una esperança certa
que es podrien fer 2 de 7, 3 de 8, 4 de 8.
Teníem el 2 de 7, que el teníem molt bé,
i l'altre es anava treballant.
La feina va donar fruit
a raó que vam estar
quasi assajant,
de 7 dies que té a la setmana,
assajàvem 4, m'assembla.
I vam arribar a Sant Magí,
es va fer els sorteig d'actuació a plaça,
va ploure aquell dia,
es va suspendre i es va ajornar fins al diumenge.
El diumenge es va respectar l'ordre de sortida,
i com que el que havíem estat treballant al pati
havia anat prou bé,
doncs es va sortir de 2 de 7,
es va seguir després amb el 3 de 8
i es va carregar,
i vam veure que no era tan firoló
com lo pinten,
com diuen en castellà,
sinó que amb petits retocs
es podia aconseguir,
i vam acabar fent el 4 de 8.
I la setmana que vam anar
de Santa Tegla al concurs,
el que vam fer va ser
acabar d'afinar aquests 3 castells,
i evidentment el dia del concurs
va ser el que teníem,
vam anar a concurs amb aquests 3 castells,
jo a la colla li vaig dir
anem a fer 3 castells,
que són els únics que tenim,
el 2 de 7,
el 3 de 8
i el 4 de 8,
i no hi ha res més,
i els farem per aquest ordre
i quan s'acabi ens esperarem
al final del concurs
per fer el Pilar de Cingy cap a casa.
I a partir d'aquí
les coses van anar com anà,
vam descarregar el 3 de 8.
Anem per parts,
descarregueu el 2 de 7,
com en línies general
em sembla recordar que...
Sí.
I en segona ronda,
3 de 8,
3 de 8.
Que va bé,
i per sorpresa o no,
es descarrega.
Què recordes d'aquells moments?
Uf,
d'aquells moments,
m'està posant la pell de gallina.
D'aquells moments,
moltes coses,
la serietat,
en què la gent va solvar,
va pujar al castell,
la conformitat,
conforme anaves pujant als pisos,
que veies que allò no perdia forma,
que tu sabies que podies tenir
els seus petits desnivells,
els seus petits perills,
però que anava bé,
l'entrada de dosos,
que va anar prou quieta,
que potser era on teníem més por,
i després ja,
a partir que es va carregar
i es va aconseguir
treure la canalla de dalt,
el veure en satisfacció
com es va desfent el castell,
i bé,
també podia haver caigut en aquell moment,
perquè l'eufòria era molta,
després de deu anys
d'haver-lo carregat pel primer cop,
el poder descarregar-lo
doncs representava molt,
i bé,
ja la que també va ser
en el moment en què es van baixar terços
i segons es va desfer la pinya,
allò va ser,
doncs,
no ho sé,
una gran alegria.
Jo particularment,
doncs havia entrat d'agull
en el primer 3 de 8
que es va carregar tot la d'embarra,
i em va tocar dirigir-lo des de fora
i bé,
doncs vaig treure
com molta gent de la colla,
molts fantasmes
que portàvem dintre.
Sobretot la gent
que porteu ja molts anys
a la colla xiqueta de Tarragona,
fiqueu-ho en aquest moment
d'escarregar el 3 de 8
com possiblement
el moment més important
de la colla,
fins i tot més enllà
de grans fides
que s'han fet després.
Comentaves,
es van treure
molts fantasmes de sobre,
deu anys d'intents,
de caigudes,
de coses que al final
no se sap per què
no s'havien aconseguit,
realment va ser una fita
i sembla que posteriorment
va significar
un abans i un després
per a la colla.
A veure,
a banda de veure
que sí,
que vam aconseguir
el 3 de 8
i que vam descarregar
després un 4 de 8
amb més problemes
que potser el 4,
ja ens rondava pel cap
a fer alguna cosa més,
perquè veiem
que teníem un 2 de 7
prou segur
com potser
per aventurar-nos
amb alguna cosa més,
com així va ser
al cap d'un mes i mig
que vam intentar
el 2 de 8
amb folre
i el vam carregar.
Vull dir,
el Cuquet
te deia
que podies intentar
alguna cosa més,
sí,
però calia
la responsabilitat
o la correspondència
de la gent
de la colla
en agafar aquest repte,
no?
I, bueno,
així va anar,
vull dir,
va obrir la porta
i després
tot el que ha vingut
pràcticament darrere
ha sigut rodat,
el que ha crescut
en la confiança
que les coses
es podien fer,
ha tingut el premi
del castell
que s'ha proposat
i en aquest cas
la colla
ha tingut uns anys
de molta confiança
en si mateix,
de molta creença
que podien fer
els castells
que es proposava
i els èxits
els hem tingut.
Va acabar
4 de 8
o 4 de 8
que, vaja,
si no recordo malament,
va ser el 4 de 8
de la famosa
Santa de del Ramon
que els seves
del qual parlàvem abans
encara
el meu
que anava
amb un llavor
el Ramon
encara se'l veu damunt
i deia que si
es quedeu allí.
També va ser
un castell
va rematar
la feina,
un castell
descarregat una mica
amb el xiquet
de Tarragona
allò patint
fins al màxim
no sé com vas viure
aquell...
sí, però va ser
un patiment
jo el vaig veure diferent
amb el 3 de 8
no ho sé
potser perquè
hi havíem posat
tanta il·lusió
seïda del 3...
el 4 ens va agafar
potser més en fals
el vam haver de desmuntar
dos cops
i a la tercera
ja els vaig dir
escolta, això s'ha de fer
però com sigui
és igual que
quedi un del tort
i l'altre del dret
s'ha de fer com sigui
la sorpresa és
que clar
i on estava posat
no veia que s'enfonsava
la pinya
i quan veia
que s'enfonsa
un segon
allò que gires
i llavors
escolta
aquest home farà
el que podrà
i la resta de castellers
farà el que podrà
i sí
el segon
va quedar assentat
damunt de la pinya
però l'esforç del terç
si ara agafessis un vid
i et posessis a repassar
veuràs que aquell terç
va quedar pitjor
amb perdó
que a la creu
va quedar totalment penjat
i la feina
va ser d'aquella regla
per defensar el castell
però suposo
que la força
que va donar
o la moral
que va donar
l'escarrega
aquell 3 de 8
va permetre
que aquell 4
es portés
a bon terme
l'última pregunta
a tots els entrevistats
els hi acabo
amb la mateixa pregunta
que potser és una pregunta
és una putada
m'explico
us demano
que de tots els concursos
que sèix
que han viscut
ja no necessàriament
com a cap de colla
sinó com a que sè jo
fins i tot
fins aficionat
que es quedin
en un
dos moments
que els vinguin al cap
per qualsevol motiu
sigui
això
l'alegria
del descarregar el 3 de 8
sigui veure
alguns em diuen
o sigui
és que jo vaig anar
aficionat al concurs
del 70
i encara estic aducinant
ara
no ho sé
un o dos moments
d'una conversa
amb la canalla
d'aquests que quan parles
del concurs
et venen
una anècdota
amb un castell
no
possiblement
me quedaria
amb el record
del
del fred a fred
que va haver
aquell mateix any 94
entre la colla vella
dels xicats de valls
i la jove de Tarragona
vull dir
la diferència
dalt va ser
minsa
13 punts
a favor
de la colla vellenca
inclús la colla vellenca
va voler ativar la corda
i va aprovar el 2 de 9
amb fortes manilles
els hi va caure
i crec que s'ho van prendre
com un assaig
del que van fer
a la dia de Santa Ursula
següent al concurs
en què van descarregar
aquell 2 de 9
em va agradar molt
l'esperit de lluita
que es va veure
perquè
ja no era el típic
enfrontament
entre colles vellenques
o entre
Valls
i Vilafranca
que també és
una altra rivalitat
va ser una rivalitat
noble
dura
però bueno
al final va guanyar
qui va tindre més art
a l'hora de vestir els castells
en aquest cas
va ser la vella
va ser un bon record
aquell concurs
una curiositat
en aquell 5
la jove
la vella va aprovar el 2 de 9
dilluns
vaig parlar amb el Juan Atxa
i em va dir
això que t'ho vam prendre així
mig començats
la jove va aprovar el 5 de 9
era la primera vegada
que es provava
aquest casell
i a la narració
a la narració
de la narració
de la narració
de la narració
de la narració
de la narració
que hi ha moltíssims
casellers
de les colles
de Tarragona
i també de xiquets
que es van anar
a ficar a pinyar
no sé si tu també
hi vas anar
i com vas dir això
el tarragonisme
entre comentes
va poder més
a veure
no
va haver un moment
que la colla
m'ha dit
bueno i ara què fem
i a veure
el que no pots fer
en un recint
en el qual hi ha
20.000 persones
es tindran confinades
a 150
200
o 300
en un lloc
que està immòbils
a veure
la nostra feina
ja havia acabat
jo els vaig dir
doncs mira
feu el que bonament vulgueu
mentre puguem fer
el pilap final
per vestir-lo
tant si voleu anar
a veure la vella
com si voleu anar
a veure els joves
no hi va haver cap impediment
ni cortapissa
va donar
no em facis dir per què
la falera
que molta gent
vam anar cap allà
jo em vaig quedar
a mig camí
trebat
per la quantitat
de gent que tenia
davant meu
i vaig veure'l
a la distància
no els hi va anar bé
un altre any serà
passa que ara
amb aquest castell
van ensopegar
malauradament
i sembla que no hi hagi manera
de poder-li trincar
per cap costat