A partir de l'any 67 es viu una autèntica coràgina castellera
i és una autèntica bogeria.
Hi ha un duel per tot lo alto entre els nens del Vendrell i la Vella de Baix.
Vosaltres aconseguiu el Pilar de 6, aconseguiu el Pilar de 7,
la Vella carrega el Pilar de 6, carrega o no,
segons el que digui cadascú al 5 de 8 en dues ocasions.
Hi ha un autèntic ambient casteller i enmig de tot això
se celebren els concursos d'Enxaneta de Plata
pel Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.
Vosaltres hi aneu, en els tres concursos, però la Vella de Baix no hi va.
El 68 i el 69 perquè diu que era en dia feiner
i l'any 70 perquè no estava d'acord amb les bases.
Com interpreteu des del Vendrell el fet que la Vella de Baix
no vingués en aquests tres concursos?
Bé, jo en principi interpreto que era una època que els nens del Vendrell estaven bé,
estaven bastant bé, i crec que el simple fet que no hi anessin la Vella de Baix,
crec jo personalment que no estaven a l'alçada dels nens del Vendrell, pot ser.
perquè una altra cosa no s'explica, perquè durant aquests tres anys
hi vam anar, vam guanyar, i el següent any, que ja no hi havia concurs,
llavors sí que hi van anar, si no me'l recordo.
Clar, jo no vull dir que si ells no estaven bé o deixaven d'estar bé
o el Vendrell estava millor o no, el que sí que crec és que el Vendrell
en aquells moments era superior.
De moment, els nens del Vendrell, crec que sí, eh?
Els més abusarats deien que la Vella de Baix simplement tenia por.
Bé, jo no sé si tenia... si es pot dir si tenia por o no tenia por.
Pot ser que tingués por perdre el concurs, simple fet.
No por fer castells, sinó por perdre el concurs.
Però en un altre lloc, com ja he dit abans, crec que aquells anys érem superiors.
O sigui que eren uns anys de... pot ser que aquest Pilar de 6 famós
feia por o no feia por, no ho sé, perquè normalment
amb els primers concursos d'en Geneta Blata no es feia el Pilar de 6,
si no me'n recordo malament. Crec que no es feia el Pilar de 6, no el fèiem.
I el que passa és que nosaltres teníem 4-8 macos,
sempre feia el 4-8, la Torra, els 3-8, en fi,
costava que se guanyessin o no guanyessin, no?
Però, més que res, pot ser que sí que tingués una miqueta de por
de recel·lus de vindre.
Arribem l'any 1970 per Sant Fèlix,
el salt del concurs de Vilafranca del Penedès
i per aquelles mateixes dates es convoca
el concurs a la ciutat de Tarragona,
a la plaça Toros, que es va fer, si no recordo malament, el 27 de setembre.
Com veu viure des de la colla
l'ambient previ en aquella segona convocatòria?
Un cop sabeu que per fi es presenta a la Vella de Valls.
Bé, jo crec, personalment, jo em vaig sentir molt orgullós
i molt content que vinguessin a la colla Vella de Valls,
perquè era la manera de reivindicar
que eren millors en aquells moments,
tal com ho van demostrar després, no?
Que a la plaça, doncs, van demostrar que eren millors,
tot i el seu desesperat 4-8 amb el Pilar
i totes aquestes coses.
i llavors jo, personalment, sempre parlo,
per mi, vull dir, jo em vaig sentir molt a gust
i molt content que vinguessin
per poder-me demostrar
que en realitat en aquella época eren millors.
No és que fóssim una cosa de l'altre món,
però eren millors.
Vull dir, això no hi ha cap dubte
que eren millors.
Com a la setmana abans dels assajos,
suposo que deuria haver-hi moltíssima gent...
Sí, llavors aquí a Vendrell era un boom.
Era un boom perquè això del Pilar va ser un boom.
Va ser un boom i, a més a més,
vam fer el primer castell de nou del segle,
vam fer la torre del dos de vuit,
també el primer del segle.
Clar, això va ser aquí un boom.
Va ser un boom perquè tot el poble es va bucar,
i es va ajudar.
Jo recordo que quan vam anar a Tarragona
doncs podé érem 300 persones,
cosa que avui dia,
quan fem una sortida,
doncs som 60, 70...
Llavors aquí a Vendrell va ser al màxim, no?
I, a més a més,
quan vam guanyar,
doncs encara va ser més maco pel aquí a Vendrell.
Jo recordo que quan vam anar a la plaça
tot era com si fos...
jo ho sé,
igual que quan puja un equip de categoria
va ser una euforia molt gran.
Van arribar aquí a Vendrell,
tocaven el clàxon,
bueno,
va ser molt maco i molt bonic.
Una cosa,
per la ràdio sona molt de les claus.
No sé si estàs nerviós,
tranquil·lita't que no passa res.
La setmana pervia en els concursos,
aquesta setmana,
quins castells assajàveu?
Quines eren les consignes que us feien?
Nantros...
Ho veu viure?
Es va fer alguna manera?
Ahir des de la Vella Baixa em deien
que la Vella va concentrar la Canalla
a no sé quin poble al costat de Baix.
No sé si va a altres...
Aviam,
jo pujava a Quarts,
el meu lloc era a Quarts.
Crec que era un lloc que era,
tant vaig pujar a la Torre de Vuit
com al Pilar de Set,
com al Pilar de Seis o Quarts.
A mi no em van concentrar enlloc.
Vull dir,
això sí que ho tinc claríssim,
ni a mi ni...
L'únic que aquella setmana
va ser una setmana molt intensa
perquè cada dia
anàvem a un local gran,
a un cina gran.
I cada dia,
doncs,
assajàvem el Pilar,
assajàvem la Torre,
no deixàvem
ni el 4 ni el 3,
a part perquè això era una...
O sigui,
una arma que teníem al darrere
per poder...
si fallava aquest castell.
que són els que van guanyar el concurs.
Si fallàvem aquest castell
perquè podien fallar
i era fàcil de que faria ells.
Llavors,
per això teníem
un tercer castell,
o sigui,
un quart castell,
per si fallàvem d'aquestes,
com ja t'he dit,
tirar-lo endavant.
Per això et dic,
tota la setmana
va ser molt intensa.
Tot el vendrell,
tot el vendrell,
tot el vendrell
estava dintre d'aquell assaig.
I va ser una...
Ara,
que després concentrar-se i tot,
no me'n recordo.
No me'n recordo
perquè tenia 15 anys o 16.
A mi no em van concentrar,
però per descomptat.
Jo anava a la meva,
igual que cada dia,
igual feia la meva vida de sempre.
No em van concentrar allò,
ni em van preparar psicològicament
com avui.
Crec que preparen
amb molta canalla o...
No, no.
Ens animaven,
nantros,
i volíem anar a guanyar,
i com que volíem anar a guanyar,
doncs per això
anaven concentrats
nantros mateixos.
Tot i que eres força jove,
15-16 anys,
no sé si te'n recordaràs,
o segurament ho has sabut després,
que a la premsa,
sobretot,
als mitjans de comunicació
de l'època,
se'n va fer moltíssim ressò.
Al diari espanyol,
o publicacions d'aquí el Vendrill,
publicacions de l'Aig,
com Florentut,
realment,
quan vosaltres palapàveu
en l'ambient,
en el poble,
en els mitjans de comunicació,
que allò,
el concurs de Tarragona
era una cosa sobrenatural,
diferent com a mínim
de tota la resta,
quina impressió
us veieu vosaltres?
A mi,
particularment meu,
per mi la impressió
va ser molt forta.
Jo vaig sentir,
bueno,
com,
no sé,
com el que guanya
una medalla
amb una Olimpiada,
no?
Vull dir,
va ser una cosa
que ja,
per desgràcia,
no l'han tornat
a repetir més
i llavors,
personalment,
ja et dic,
va ser molt fort,
molt fort,
anar al concurs
i guanyar
i a la plaça
de Braus
i amb tota aquella emoció
ambient que hi havia allà,
doncs,
va ser una cosa
fora d'àrbitre per mi.
I més,
quan puges allà dalt
amb un pilar de set
i veus totes les mans
que al teu cantó,
que tu et veus sol
allà dalt
i veus que apretes
i llavors veus
que tothom aplaudeix
i tot,
bueno,
clar,
això és per la gent
que puja
i puja
amb un que ser
d'aquests,
doncs,
sap el que és
i l'emoció
que agafa
i el bonic
que és.
Intentem,
entrem ara
dins del concurs
i intentem reconstruir-lo
pas a pas
a veure si la memòria
no ens falla a tots.
La Vella de Banys
anava primer,
sortien ells primer
i a la primera ronda
carreguen
el 2 de 8
amb forra.
Després,
vosaltres,
a la primera ronda,
descarregueu
el pilar de 6.
Sí.
A la primera ronda,
la Vella de Banys
sortia amb avantatge,
per tant.
Bueno,
jo no me'n recordo
del segon castell
que va fer...
Jo el que sí que me'n recordo
és que van provar ells
la torre
i van caure.
Llavors,
anàvem a provar
el pilar
i van fer el pilar de 6.
Després,
el segon castell
que van fer
no me'n recordo.
Recordo perquè era...
Perquè jo era molt criu
i no me'n recordo.
El segon castell seu
va ser el pilar de 7 carregats,
no?
Just.
Sí,
me'n recordo
que va ser molt just
i els hi va caure.
I a la primera ronda
em sembla
que van provar
el pilar de 7.
I quan jo ja baixava
llavors ens van caure.
Després,
ells,
sí que me'n recordo
que ells van provar
el 4 amb el pilar
quan ja anaven
a la desesperada.
quan ja m'havíem descarregat
el 4 de 8.
Ai,
el 2 de 8
amb forrar.
I llavors,
sí que me'n recordo
que a la desesperada,
parlant castellà,
van agafar i van intentar
un 4 de 8 amb el pilar.
Si mal no me'n recordo,
crec que va ser d'aquesta manera.
Que en aquells moments
era un somni per ells
igual que per Nantos
era fer un pilar de 7.
Nantos el van fer
i ells,
aquell somni del 4 amb el pilar,
en aquell moment
no el van fer.
o sigui que és
més o menys
és el que jo me'n recordo
d'aquella diada.
Hi ha un punt
que m'agradaria destacar,
el 2 de 8 amb forra,
tu hi pujaves
i era
el primer del segle XX
l'havia carregat
la vella
dues hores abans
i vosaltres
vau ser
els primers
en descarregat
el 2 de 8 amb forra
del segle XX.
què recordes
d'aquell castell?
Bé, jo recordo
que a principi
quan m'ha parlat
d'aquest castellar
ja se'm posa
la pell de gallina.
Se'm posa una...
Jo pujava
amb la sensació
que era impossible
fer aquest castell.
Així és com amb el pilar.
Sí que ho veia
afetible de fer
perquè portàvem
molts anys
en seixant,
molts anys,
portàvem dos o tres anys
en seixant
i jo veia
que el podíem fer
tal com
el van fer, no?
La torre no.
La torre jo
pujava
amb la sensació
que, bueno,
tot just carregar-lo
i després ja veurem
què passa, no?
Però no.
Em dintre la sort
que el vam descarregar.
Imagina't
descarregar
un castell
que en tots els segles
no s'havia fet.
L'immensa alegria
i el bonic
i el maco
que és
fer el primer castell
de nou
perquè és el primer castell
de nou
que es feia
junt amb el pilar
de set, clar.
Va ser
molt,
molt maco.
I després,
com tu d'elles,
valdros amb aquell castell
i gairebé
sentencià bo
el concurs.
Sí.
Però després
de la desesperada
la vella de Baig
va intentar
aquí 4 a 8
amb l'agulla.
No sé
què recordes tu,
si amb una miqueta
de por
o estàveu convençuts
que jo cauria
o...
Jo amb la vella
tinc un respecte
que no sé mai
quan cauran
i quan deixaran
de caure,
no?
Perquè
la vella
té una virtut
i té una força
de voluntat
de que
del que jo
conec
dels castells.
Perquè
els caia un castell
és molt difícil,
no?
Jo me'n recordo
que quan estàvem
pujant aquell 4
molt pilar
van posar els 2-1,
van posar el casal
a l'enginyeta,
me'n recordo,
no sé si me'n recordo
si van carregar el 4 o no,
no el van carregar.
I quan jo veia
que pujava ja
l'aixecador
i l'enginyeta
pel darrere del 2
jo pensava
que el carreguen,
que el carreguen
és la sensació
que tenia,
no?
Perquè com que
jo sempre he vist
que no el deixen
anar mai al castell,
me'n recordo
un any
que vam anar a Jorba,
allà hi va haver
una polèmica molt gran,
amb un 3-7
que aixecàvem per sota.
I, bueno,
ells,
nosaltres ja estàvem
com que aquell castell
no era,
que sí que aquell castell era,
i tot un plegat,
l'avella,
ni pinxo ni corto,
agafa ni tira
un 3-8
i el que carreguen.
Clar,
aquella sensació
del que vam fer
allà a Barcelona,
jo encara me'n recordava
d'aquella,
d'aquella anècdota
d'allà,
de Jorba.
Clar,
llavors jo,
quan tiraven aquell 4
amb el Pilar,
jo pensava,
dic,
que el carreguen,
que el carreguen,
jo no vull que caiguin,
mai,
els castells,
perquè l'únic que és
que no caiguin,
no?
Però et queda allò
de dir,
que vull guanyar,
que vull guanyar,
no el feu,
no el feu,
no?
És l'anècdota,
el maco
i l'anècdota
del que jo vaig passar
amb aquell concurs
d'aquella plaça.
Un cop cau el castell,
es queda clar llavors
que els nens del Vendrell
vau guanyar el concurs,
el primer concurs
que guanyeu
en solitaris
dins del Vendrell,
perquè els 52
vau empatar-ne un
de Tarragona,
si per la Barcelona
vau guanyar-ne
els quants.
I a més a més,
havíeu guanyat
la colla de Valls,
és la primera vegada
que passava.
Bé,
jo crec que guanyar
la colla de Valls
era perquè
en aquests moments
aquí a Vendrell
estàvem conscients
que era una rebel·litat
molt forta.
Valls,
Vendrell,
Vendrell,
Vall,
Valls,
Vendrell,
no?
Començaven a sortir
les colles de Tarragona,
començaven a sortir
les colles de Barcelona,
si no me'n recordo malament,
i Vilafranca no era,
clar,
ni molt menys,
ni somieu,
no?
I llavors,
clar,
el guanyar
la colla vella
de Valls
és com si,
jo ho sé,
si el Nàstic guanyés
amb el Madrid
un dia,
o amb el Barça,
no?
Una cosa d'aquestes.
sempre ha sigut
aquesta polèmica
de Vendrell-Valls
que gràcies,
jo crec que gràcies
a aquesta polèmica,
els gràcies van revir
fan bastant,
però bastant.
Però me'n recordo
que la primera vegada
que van carregar
el Pilar de Sís,
aquí a Vendrell,
els de Valls
no ho van acceptar
de cap manera,
que si els diaris,
que si tomba,
que si està carregat,
que si no està carregat,
que si,
bueno,
un munt de diaris,
me'n recordo
que van anar
al Dicen,
al Dicen a llavors,
i llavors,
jo crec que la rivalitat
ve per això,
perquè hi havia poques colles
i les colles més punteres
sempre volien ser
guanyar-se una a les altres.
Igual que suposo
que a les grans
també deuen passar
el mateix.
És la...
La victòria
d'aquest concurs
del 1970
ve a significar
el gran triomf
del Jan Julibert
com a cap de colla
dels nens del Vendrell.
m'agradaria saber
si recordes
alguna imatge especial
del Jan
com viure el Jan
en aquell concurs
del 70
o si no
que em fessis una descripció
com era el Jan
com a cap de colla.
Bueno,
jo me'n recordo
del Jan bastant
perquè jo
estava bastant amb ell,
no?
Anava amb ell bastant,
la canalla
anava molt amb ell,
sempre anàvem
a llocs amb ell,
porter dels cines
deixava entrar de gratis,
bueno,
en fi.
I me'n recordo
que a Tarragona
em va dir
Pisquet,
diu
no et posis nerviós,
diu
que això ho tenim guanyat,
diu
perquè avui
ho tenim guanyat.
Llavors ens va fer anar
amb el Victoriano,
els que pujàvem
al Pilar,
va ser l'única cosa
que jo vaig concentrar-me,
diguéssim,
amb Nantos 3
i amb un parell
de persones grans
ens va fer anar
al darrere
de la plaça de Toros
a fer una prova
de Pilar,
a ensejar una miqueta
a fora de la plaça,
me'n recordo,
perquè ell em diu
això,
Pisquet,
perquè em deia
això no ho podem perdre
de cap manera,
diu,
teniu que posar el seny,
i coses d'aquestes,
el Jan
era un cap de colla,
la prova està
que
vam fer
el que vam fer,
i era molt estimat
perquè
es deixava estimar,
avui dia
costa molt
que t'estimin
perquè no et deixes estimar,
i el Jan
tot el que tenia
t'ho donava,
no és que et dongués
conegu-me'n res,
sinó et donava carinyo,
et donava
moltes coses
que avui dia
jo crec que
falta molt a les colles,
que un cap de colla
ha de saber donar carinyo,
i ha de saber
que quan una ganalla
es tira darrere,
ell
anava,
no necessitava cap psicòleg,
ni necessitava res,
se'n anava i li deia
escolta'm,
va,
donava una palmeta
a l'esquena,
va, vinga,
i tu pujaves a gust
i tranquil,
i era,
acíns era el Jan,
una persona que
s'encarava,
ni no,
jo el considerava
com el segon pare meu,
que és el que necessiten,
crec jo,
amb una colla,
si tens un cap de colla
que sigui una miqueta
bocret,
doncs,
no et respecten,
i si no et respecten
no et podràs fer pujar
mai a la vida
als castells,
a Canalla,
i si vols que pugin
ni vols que em facin
una bona feina,
t'has de fer estimar,
i aquest home
ho tenia,
tot això és.
Compte que en Xivalem
al Rodríguez...
No,
ja li pots dir
que ja ho sap,
ja li pots dir,
ja,
jo sempre li dic,
això que no surt,
no?
Jo sempre li dic
que en el Rodríguez,
per anar,
per ser cap de colla,
t'has de ser que seva,
tu no pots dir
que aquí un assaig,
i ja,
un altre dia va venir allí,
i va dir,
que jo me va posar
a dir,
hòstia,
perquè aquí
perdo horas,
i jo dic,
jo també em perdo
Rodríguez,
jo no pots dir-ho,
tu t'has de fer estimar
i voler pel Canalla,
i jo com que he sigut
Canalla,
m'ha agradat que,
que em mimi,
que em mimi,
perquè escolta,
puja,
tu pujas castell.
No, no,
no,
puja,
puja d'abal,
no, no,
a veure,
la meva total admiració
per tot,
els meus dos germans,
els meus dos germans pujen.
puja,
puja,
no, no,
però és que ja no fa falta
un gran castell,
eh,
ja només
ficar-se a dosos
en un patràs.
I puja a la plaça d'etiqueta
al mig de la plaça de Toros,
al mig de la plaça de Toros,
quan està carregat,
tothom comença a aplaudir,
els ulls,
és com si et merdigessis,
només hi ha els ulls,
i tu.
Te recordes,
te recordes d'aquesta visió
de la plaça de Toros,
tu d'un castell?
I tant,
que me'n recordo,
jo me'n recordo
quan van carregar
el Pilar de Set,
a la plaça de Brabós de Terrogora,
bueno,
el concurs
del que estem parlant ara,
a dalt del castell,
em punxessin
i em treu sang,
perquè quan vaig veure
que estava a dalt
i que em vaig veure
que la gent començava a aplaudir
i començava a treure,
jo pensava,
bueno,
això està fet,
que en realitat
ja estava fent,
però jo vaig ser
tota la gent allà
aixecant-se,
aplaudint i tot,
va ser molt emocionant,
ja t'ho he dit abans
que era molt emocionant
fer un castell
d'aquesta categoria
allà al mig.
Jo quan veig ara
que fan aquestes colles grans,
aquests castells,
la veritat és que
em deleixo molt.
Home,
enveja castellera,
no?
No enveja de dir,
no,
m'hagués agradat molt
arribar aquí a Vendrell
a fer un castell d'aquestos,
els vam quedar a les portes
a fer un 5 de 8
i la veritat
és que
em va saber
que era molt de greu
no continuar
amb la progressió
aquesta
que portàvem.
Un dubte,
només una pregunta,
el 5 de 8
el vau preparar
per aquest concurs
dels 70?
El 5 de 8
el estàvem preparant
per aquest concurs
dels 70,
però no teníem
l'ament de voler fer-ho.
Nosaltres anàvem
a guanyar el concurs.
Nosaltres volíem
anar a guanyar el concurs.
I com que volíem
anar a guanyar el concurs,
era el que teníem
a les mans,
segur,
i fixo,
que era un pilar de 6,
un pilar de 7
i una torre de 8.
I llavors,
ja he dit abans
que aquests castells
que tant el 4
com el 3
com el 5
que el provàvem,
no el teníem
a la ment per fer-lo.
Poder si hi hagués
deixat de banda
un pilar de 7
o un 2 de 8
i si hi hagués
dedicat
a un 5 de 8,
possiblement
el que hem fet.
Perquè els 3 de 8
i les torres de 7
les fèiem molt bé.
En fèiem un munt
i els 3 de 8
també es fèiem bastants.
Van fer bastants.
I llavors,
jo crec que
es va deixar escapar
el 5 de 8
pel
perquè es van dedicar
més a aquest pilar
i a aquesta torre.
M'ho has desmatat abans
però m'agradaria
veure si ho podem repetir.
guanyeu el concurs,
torneu al Vendrell
després tornant de Tarragona
i al Vendrell
teniu una raó de triomfal.
Gairebé com si el Barça
guanyés la Champions.
Sí,
nosaltres quan vam arribar
aquí a Vendrell
ja s'esperava tot el poble.
Ja s'esperava
tothom aquí
amb els cotxes pitant,
amb les banderes
i bueno,
pels carrers
amunt i avall.
Igual que Gràcia
ha guanyat ara
aquesta copa
i quan...
doncs nosaltres igual.
Però va ser
molt fort aquí a Vendrell.
aviam jo crec que
de les coses que ha passat
d'aquí a Vendrell
folclòricament
és la més
la més maca que ha passat
perquè vull dir
no n'hi ha
de coses que hagi donat
tant de boom
com haver guanyat
aquest concurs
i més a més
amb aquests castells
que van fer.
si això no hi ha...
Suposo que
en aquell moment
on està
amb una mena d'espiral
tan gran
i tot passa tan ràpid
que un no se n'adona
però temps després
un és conscient
que aquell 27 de setembre
del 70
vau fer història
i història
de la pròsia.
Sí,
nosaltres vam fer història
però jo per mi
em quedo amb un altre record
que va ser quan vam carregar
el primer pla de sis.
per mi el 69
l'11 d'octubre
em sembla que s'asseguiria
per mi el record
més gran que jo tinc
dels castells
va ser quan vam carregar
el primer pla de sis.
Aquest és el més...
L'altre sí que
és una emoció molt forta
però vull dir que jo
per recordar
un dia clau
el primer pla de sis
després el pla de set
que vam descarregar
també
també
però
aquest pla de sis
que vam carregar
per mi va ser
més emocionant
i més maco
que quan vaig guanyar
el concurs.
Suposo que el fet
de ser més jove
d'haver-ho preparat
i el fruit del treball
i a més ser-ne
un dels protagonistes
principals
tot això influeix
clar.
Sí, clar que influeix
tot influeix
però
el concurs va ser molt maco
perquè vam guanyar
els davalls
i que era el que volíem
tot plegat
però personalment
per mi
el dia
com em va encarregar
el Pilar de sis
va ser més emocionant.
Em sembla que hem fet
una bona repassada
al concurs
de l'any 70
em sembla que no ens hem deixat
cap detall
d'importància
si tu te'n recordes
d'alguna cosa
endavant.
Bueno, en recordar-me
me'n recordo
dels castells
que jo vaig pujar
si em preguntes
quantes colles
hi havia
i tot això
no t'ho sé dir
perquè no estava
a l'ambient
de saber
les colles
que hi havia
l'únic que sí
que puc dir
és
els castells
que n'entros van fer
del meu que es van preparar
i com es van preparar
per pujar
en aquells castells
psicològicament
com es diu avui
no
no sé
com s'ho digui
ara.
abans ho hem tractat
quan vau fer dos de vuit
amb forra
el fet
de ser
de tenir
la novetat
de la forra
de ser
una estructura
nova
innovadora
que la gent de baix
patia moltíssim
quin era el llibre?
La colla
quan assajava aquest castell
quan el preparava
quan el vau viure a praça
ho afrontàveu
d'una manera diferent?
jo com a baix
com la gent
que estava a baix
i a la segona
diguéssim
a la pinya de sobre
no sé com
ho se sentien
jo
jo crec que
el sistema
que n'entros teníem
de preparar
aquest dos de vuit
ens va ser molt fàcil
de seguida
vam trobar-li
el rotllo
la manera
de
de fer
perquè
abans no
vam provar
aquest dos de vuit
d'aquesta torre
digueu-li com vulgueu
o com es digui
vam estar
bueno
jo no
perquè jo era jove
però jo me'n recordo
que l'Òscar
i el Marcelino
i tota aquesta gent
doncs
preguntaven
a gent de baix
de com
com havien arribat
a poder fer
aquest rotllo
sobre
però
perquè jo me'n recordo
no sabien explicar-lo
perquè no ho havien fet
els seus
pares
o els seus bisavis
el millor sí
però ells no
i llavors aquí
jo crec que van agafar
un sistema diferent
als que ells creien
que havien de ser
que era posar una agulla
al mig
una agulla
i posar els dos
i pujar dalt
i llavors nosaltres
jo crec
aquest dos de vuit
per això
el vam fer tan fàcil
no vam patir
per fer-lo
que si la pinya
s'embarqués
no
el vam fer
el vam fer molt fàcil
aquest castell
em sembla que
el concurs
de l'hem matat
directament
una última
pregunta
l'any
el 71
el concurs
em sembla
de Vilafranca
però de què no
no en parlem
l'any 72
torna a haver-hi
concurs de Tarragona
però vosaltres
no hi aneu
per qui?
bueno
pel que jo me'n recordo
no hi anem
perquè
per les bases
jo me'n recordo
ja
perquè clar
uns
els de valls
volien donar
menys punts
amb el pilar
que amb el
que jo me'n recordo
no estava
molt
a la guait
del que feien
de les puntuacions
però jo
crec que
els nens
no hi van anar
pels
la puntuació
i per
les bases
que van fer
que no era lògic
que un dos
de vuit
o un pilar de set
valgués menys
que un tres de vuit
no me'n recordo
exactament
si era això
però crec que sí
que les coses
anaven per aquí
llavors vam decidir
aviam
si un castell
de forra
val menys
que un
que no té forra
que un quatre de vuit
o un tres de vuit
això no té cap
cap explicació
que sigui
d'aquesta manera
i jo
pel que jo recordo
crec que la cosa
va anar per aquí
jo la pregunta
que no en tinc més
si pots preguntar
com el vuit
o diré
no, ja més o menys
no, ja més o menys