Concurs de Tarragona l'any 1932, molta gent es pensa que és el primer, no és així,
abans hi va haver-hi un a Barcelona l'any 1902, però què és el que porta a la ciutat de Tarragona
a organitzar un concurs l'any 1932?
És que és una molt bona pregunta.
És una bona pregunta, perquè jo penso que més que a la ciutat de Tarragona,
què és el que porta el món casteller a plantejar-se els concursos de castells seriosament.
El de Barcelona va ser les dues colles de valls, pràcticament sense bases,
i a veure quina de les dues feia millors castells.
Però aquí a Tarragona, quan es planteja el concurs del 32, què ha passat precisament?
Han passat moltes coses. Ha passat que les colles de valls no són les úniques.
Ha passat que el món casteller, concretament l'any 1932, hi ha set colles existents.
Hi ha tres colles al Vendrell, dues colles a Tarragona, dues colles a baix.
Ha passat que també hi ha hagut un canvi social i polític important al país,
que ha fet que l'adveniment de la República, la Generalitat Republicana, els nous ajuntaments,
tot aquest tema de les tradicions populars i de les festes i tot això,
ho impulsen d'alguna manera.
O sigui, són tot una sèrie d'elements que passen que fan que hi hagi un grup de persones
que finalment s'ha decidit així a tirar endavant la idea del concurs,
que era una idea que se'n parlava, se'n parlava, se n'havia parlat,
en Pau Casals hi havia inclús, al Vendrell hi havia insinuat la idea de la possibilitat de muntar concursos,
i finalment és aquí a Tarragona qui ho munta.
Jo penso que, això ens ho explicava un dia molt bé el Pere Ferrando aquí,
i el Javier Güell també, en aquella xerrada que han fet, em recordes tu ja fa temps,
a Tarragona d'alguna manera se decideix a exercir aquesta capitalitat en el món dels castells.
Potser les colles de Tarragona no són les més importants i això també deu ajudar
a que es pugui fer el concurs aquí a Tarragona més fàcilment,
ningú juga, les colles en aquell moment més importants juguen en un terreny neutral,
però a Tarragona, a més a més, hi ha un grup d'aficionats,
i jo la veritat és que desconec si hi ha alguna relació amb les institucions,
però hi ha un grup d'aficionats i algun empresari que està implicat
que decideixen tirar endavant la idea del concurs, en principi sense massa ajuts oficials,
perquè per el que sabem ho tiren endavant ells una miqueta comptant amb que ells se'n sortirien econòmicament.
Però bàsicament jo diria que una miqueta són aquest conjunt de coses,
el fet que comença a haver bastantes colles,
el fet que la rivalitat entre les colles és un fet,
hi ha rivalitat entre elles per aconseguir contractes a les actuacions,
hi ha rivalitat entre elles per anar aconseguint construccions
i anar recuperant construccions de vuit que es comencen a recuperar precisament el 32,
hi ha una miqueta aquest ambient de valorar el tema casteller a nivell nacional,
o almenys d'aquesta zona de Catalunya,
i penso que són els elements que fan que el 32 es pugui quallar a la idea del concurs
i es pugui arribar a venir allà.
Tots aquests factors que apuntaves els hem d'emmarcar dins d'aquest període històric
que els estudiadors han batejat com la Renaixença.
Potser aquest concurs de castells a Tarragona és una mica el punt clau
o una mostra que significa que en el món casteller està passant alguna cosa.
Sí, en part sí, en part sí,
però jo penso que hi ha altres elements que intervenen més encara.
El fet de la Renaixença es podria donar que a les places hi hagués més bones actuacions,
que Vilafranca, Tarragona i el Vendrell organitzessin actuacions més importants,
amb més colles i amb més castells,
però hi ha altres coses, hi ha altres elements, no?
Abans t'ho dèiem una miqueta, no?
Aquests elements una miqueta socials.
També hi ha una mica una cosa que tant ens havia guetat molt, sobretot,
que és l'impuls que en aquella època tenen totes les manifestacions esportives en general.
A veure, en el fons el concurs de castells és una manera de traduir en el món dels esports
el fenomen casteller.
Vull dir, el concurs de castells implica,
i el concurs de castells de Tarragona és claríssim,
i s'han d'inventar d'alguna manera unes normes que no estan massa clares.
Hi ha d'haver uns àrbitres,
hi ha d'haver un jurat que determini davant d'una jugada difícil.
El públic està separat dels equips que hi participen
i els equips també es defineixen molt bé,
perquè en el concurs del 32 i 33 hi ha una gran preocupació
per definir les colles castelleres,
cosa que fins aquell moment a ningú li havia preocupat.
que suposo que és una miqueta per aquesta idea del món de l'esport.
Vull dir, pensa que fins a aquells moments
les colles posaran un grup de persones
que s'ajudaven uns els altres,
que per diversos motius munteven castells.
En el concurs de castells se defineix que és una colla,
inclús els concursos arriben a limitar el nombre de castellers per colla,
com si volguessin d'alguna manera igualar tots els equips que participen.
Després en la pràctica no és així,
perquè en la pràctica s'accepta que hi hagi gent que col·labori,
que hi hagi gent de fora de la colla que volen,
però les bases o la filosofia inicial dels que organitzen el concurs
sí que és que siguin uns equips molt clars,
que han de tenir uniforme.
Després la realitat també demostra que les fotografies
ens demostren que hi havia gent uniformada
i gent, com sempre, que no anava uniformada,
inclús en algun moment s'inventen un braçalet,
el 32 i el 33 se parla
que els simpatisants o els col·laboradors
han de portar el braçalet i no tothom el porta.
S'abeu, no les fotis alguns braçalets, però no masses.
I et dic, àrbitres, terreny de joc.
La plaça de Tores és un terreny de joc
que separa perfectament el públic dels espectadors.
Això va aportar moltes crítiques.
Però és una mica la filosofia del món dels esports.
normes, equips, àrbitres, terreny de joc, públic.
I això es trasllada al món dels castells,
amb més o menys èxit.
Has anat apuntant alguns elements.
Com veus, jo et deixo un rotllo a tu
perquè ho puguis un reportatge
que interessa la teva veu.
Jo no vaig ficar en colla de nada
per no tallar les intervies.
Has apuntat dos elements
que crec que són força interessants.
D'una banda, el tema de les bases,
que són força meticuloses en alguns aspectes,
després hi aprofundirem.
I de l'altra, la polèmica que genera
el fet que el concurs,
que Tarragona s'escollir un recinte
com la plaça de Tores,
com a lloc adequat per celebrar-hi el concurs.
Alguns sectors consideren que no és el lloc més adequat,
ja sigui perquè es fa pagar
o potser per la vinculació entre Tores i cultura catalana.
Quines són les claus d'aquesta polèmica?
A veure, jo penso que la polèmica que es va crear
era molt raonable.
La gent que tota la vida li havien agradat als castells
volia veure castells a les places.
Però aquí surt un problema
que jo després d'haver vist una miqueta tot això
és que el concurs de castells
necessita uns ingressos econòmics.
Vull dir, pensa que el concurs de castells
el gran atractiu que té per les colles
a part de tenir una faixa d'honor
o un guardó de la Generalitat
és una compensació econòmica important per l'època.
Vull dir, pensa que el primer premi del 32
la colla de Vall s'emporta 3.000 pessetes de l'època.
A veure, 3.000 pessetes de l'època
és una quantitat important.
I aquests diners no surten de cap institució.
La principal font d'ingressos que té el concurs de castells
per no dir l'única, és la venda d'entrades.
Llavors, si el grup organitzador necessita 12.000 pessetes
crec que es parla d'una quantitat així
que necessita 12.000 pessetes per donar el concurs
i aquestes pessetes sembla que van aconseguir algú
que avancés per poder començar a treballar
però que després d'alguna manera les havien de treure d'algun lloc
les havien de treure d'unes entrades.
I quin recinte hi havia que reunís les condicions adequades
per fer això a la plaça de Toros?
Jo penso que més que una discussió de quin era el lloc
que dient que molta gent va entrar en aquesta polèmica
pels organitzadors era pràcticament una necessitat.
Si ells necessitaven obtenir uns ingressos
i els ingressos havien de ser en venda d'entrades
no es podia fer a la plaça de la Font.
S'hagués pogut fer potser al camp del gimnàstic
o s'hagués pogut fer a la plaça de Braus
i en pocs llocs més aquí a Tarragona
que es puguis tu tancar un recinte.
Per tant, jo penso que és una polèmica una miqueta
que sí que va existir, que hi havia persones
aquí a Tarragona o Albert Bonet va ser una persona
que va estar contínuament en contra precisament per això
però que en el fons hi havia una base més econòmica
i més pràctica i pragmàtica
que era aconseguir diners
per poder posar uns premis substanciosos
que fessin que les colles
tinguessin molt d'interès en acudir
i en aixecar grans castells.
Penso una cosa, vull dir, el 32 se parla de punts
però és que el 33 els castells
s'avaluen amb pessetes, simplement.
Fet al castell són tantes pessetes.
No per res, dos aspectes encara
sobre el fet de la plaça de Toros.
D'una banda, Albert Bonet
era la persona que en principi
havia d'estar designada per ser president.
Explica'ns una mica com era la de aquesta història.
No ho conec gaire, sí, això.
Jo sé que a ell se li ofereix la presidència.
Qui era Albert Bonet?
Albert Bonet era un aficionat tarragoní
que havia escrit bastant als diaris
i jo no conec-les més d'aquest tema.
Jo no sé si en Xavier t'ho podrà explicar
alguna cosa més.
Jo sé que Albert Bonet
és un senyor aficionat
que escriu els diaris,
que parla del món dels castells,
però conec-les més.
Li ofereixen la presidència
i en principi sembla que hi deu haver
una primera acceptació per part d'ell,
però quan hi ha les coses que s'hi concreten més
i ell veu que allò deriva
a una altra cosa
que amb una sèrie d'espetes
que a ell no li agraden,
és quan ell declina
i és quan se recorreix llavors el Pau Casals.
Per això potser trobaràs algú
que t'ho explicarà més.
Pau Casals és una persona
que farà molt relacionada amb el 32,
però vull liquidar el tema
de la plaça de Toros
amb una pregunta,
amb una concentració.
Va generar polèmica el 32,
però la polèmica
ha de ser enterrat,
perquè no sé si és bona
o és dolenta l'opció,
però com a mínim
s'ha mantingut en les 20 edicions
que s'han fet a terra.
Sí, potser perquè al principi
potser la base econòmica
era important,
potser als anys 50
també ho va tornar a ser,
tot i que llavors
em sembla que hi havia
una certa col·laboració
i a partir dels 70
suposo que en principi
es planteja,
perquè és un lloc també
que pot donar cabuda
als anys,
a partir dels 70,
ja el nombre de castellers
i el nombre de públic
ja fan pràcticament impossible
fer el concurs
en un altre lloc de la ciutat,
potser a partir dels 70
ja no és tan una raó econòmica,
les entrades
tampoc són tan importants
en els darrers concursos,
són més una aportació
que no pas
a la base dels ingressos
i per tant suposo
que ja és el lloc
que es presta millor,
té una bona visibilitat,
per una cosa
que dura quatre hores
la gent pot estar asseguda,
penso que hi ha altres factors
a partir dels 70
que fan que la plaça de Toros
s'est continuï utilitzant,
no tant l'econòmic,
sinó altres factors
com un recinte
que serveix
precisament per fer
aquest tipus de manifestacions.
Albert Bonet
refusa la invitació
per ser el president
i finalment és president
Pau Casals, potser
aquest és el punt més significatiu
de la relació
entre Pau Casals
i els castells.
Quina va ser exactament
la funció,
l'aportació de Pau Casals
en aquest concurs de castells?
En aquest concurs no ho sé,
però Pau Casals
us ha aficionat als castells
des que es crea
la colla del Vendrell
i possiblement d'abans.
Ell és un home
que acudeix
normalment
a les actuacions
del Vendrell,
és un home
que té una molt bona relació
amb els castellers vendrellens,
és un home
que precisament
amb el tema
de concursos
ja apunta la idea
i inclús arriba
a oferir
inclús alguna quantitat
en metàl·lic
per tirar endavant
algun concurs,
una idea
que no va a quallar
i és un home
molt lligat
des de la seva
naturalesa
de vendrelleng
al fenomen casteller,
a la seva vila
i per general
en conjunt
a tot el fenomen casteller.
Suposo que el fet
que ell accepti
la presidència
en aquells moments
l'any 32,
un moment
en què política
i socialment
a Catalunya
hi ha hagut
canvis importants
a tota Espanya
però a Catalunya
amb tot aquest tema
suposo que també
li influeix
en ell
el fet d'acceptar
aquest càrrec
jo diria
més honorífic
que real
que és la presidència
dels castells
tot just en un concurs
en el que els vendrellens
no actuen.
Probablement
ell és l'únic
vendrellent
que té algun paper
en aquest concurs
perquè els altres
s'hi van anar
i van anar
d'espectadors
no pas actuar.
Ara parlarem
de les qual·les
abans
tema públic.
La resposta
del públic
va ser
força important
i fins i tot
he llegit
a algun lloc
que es va muntar
una mena
de trener especial
des de la Franca
per poder portar
espectadors.
La resposta
del públic
en aquest primer concurs
és molt simpàtica.
Sembla que sí.
El que passa
és que els diferents
mitjans
apunten
xifres
des de 8.000
o 12.000
espectadors.
I per tant
la resposta
del públic
és important
en aquell moment
en què
com dius tu
les persones
no tenen la capacitat
d'aquest
de desplaçament.
Aquest tren
especial
que em sembla
que fa
Vilafant
que vendrell
Valls
Tarragona
és
sí
fa un recorregut
molt estrany
i implica
que hi ha
una expectació
molt gran
pel tema
pel tema
del concurs.
Tot i amb això
sembla ser
que allò
que et comentava
abans
que el concurs
es basava
en la venda
d'entrades
sembla ser
que va ser
deficitària
també
tot i la resposta
del públic.
I el del 33
sembla que
ho va tornar a ser
i possiblement
és un dels motius
que el 34
cap comissió
organitzadora
s'atreviss
a organitzar
el concurs.
Parlem de colles
lògicament
colles de Valls
colles de Tarragona
i a priori
colles de Vendrell
però en les colles
de Vendrell
l'última hora
no hi decideixen
participar
i sembla que
és més aviat
per un assumpte
polític
que no pas
per un assumpte
purament casteller.
Això t'ho explicarà
molt millor
el Pere Ferran.
Hi ha un casteller
al Vendrell
que forma
part molt directa
d'una de les colles
del Vendrell
que té un conflicte
terrible
amb l'Ajuntament
del Vendrell
i amb no sé qui més
però això t'ho explicarà
millor ell
perquè ell ho coneix
més bé.
Sé que al final
en que tothom
el tanquen
està detingut
i les colles
decideixen no participar
en principi
per aquest fet.
Jo de totes maneres
tinc la sospita
que alguna altra cosa
hi devia haver.
Sí,
és allò que allà
però suposo que
és habitual
en el fet
del concurs
de Castells
que
al moment
de cadascuna
de les colles
i la fixació
de les bases
determini la predisposició
de cadascuna
de les agrupacions
a participar-hi, no?
Suposo.
El que passa
que renunciar
als premis
en metàlis
que hi havia
també suposo
que els devia passar
devia ser en conflicte
per això
pregunta-li el Pere
que ell t'ho explicarà
molt bé
perquè ho coneix
molt bé això.
Així doncs
al final
el concurs
de Tarragona
es converteix
de cara
a la primera plaça
en un duel
entre les dues
colles vellenques
i finalment
guanyar la vella.
Com va ser
el desenvolupament
d'aquest concurs
i quines van ser
les grans construccions
que es van veure
tenint en compte
que estàvem
l'any 1932?
L'any 1932
és que tot just
s'havia carregat
un 4 de 8
i possiblement
el primer 4 de 8
de la que no anomenem
la Renaixença.
Un 4 de 8
que em sembla
que l'havia carregat
la vella de Valls
ja
a l'Arbós
uns dies abans
vull dir
uns dies abans
la comissió organitzadora
tenia molt d'interès
en que es fessin
sobretot
els castells
el 4 de 8
que era el castell
que ells consideraven
que seria
l'estrella
i en realitat
no es va arribar
ni a intentar
perquè la màxima
construcció
que es va fer
va ser un 2 de 7
precisament
la vella de Valls
la nova
només el va poder carregar
i el 4 de 8
no es va arribar
ni a intentar
com tampoc
se va intentar
el Pilar de 6
que eren
els dos castells
que les colles
ja havien treballat
o estaven treballant
això en quant
a les colles de Valls
la resta de castells
són construccions
de com podríem dir
de 7 i mig
3 de 7 per sota
3 de 7
són els castells
que es realitzen
realment
a nivell casteller
el primer concurs
tampoc va ser
una gran
diada castellera
pels nombres
de castells realitzats
per rematar una mica
tot l'aspecte
del concurs
del 32
abans de fer referència
a alguns aspectes
de les bases
força meticulós
en alguns aspectes
concrets
com ara
l'abastiment
dels castellers
o el nombre
de castellers
em sembla que es fixa
la quantitat
de 150 castellers
per cada acrobació
quins altres aspectes
fixaven
aquestes bases
sembla que les bases
del 32
però el que hem vist
no eren tan meticuloses
no estaven
devien estar
molt mal redactades
perquè el fet
és que hi va haver
canvis contínus
inclús en el mateix
concurs de castells
el jurat
gairebé decideix
canviar
algun dels aspectes
de les bases
com?
me demanes
moltes coses
concretament
sembla que hi ha
un moment determinat
això
el Xavier
el Xavier
ho sap molt més bé
hi ha un moment determinat
en què la Vella de Valls
diu que tira el 4 de 8
si s'elimina
el punt aquell
que prohibia
col·laborar les colles
entre elles
suposo que esperaven
una col·laboració
de la Vella de Tarragona
o de la Nova
i el jurat
ho prohibeix
després el jurat
li prohibeix
a la Vella de Valls
fer el Pilar de 6
que està disposat
a intentar-lo
vull dir
l'any 32
sembla que és un concurs
una miqueta
en què el jurat
va tindre
que improvisar
el que les bases
molt senzilles
no deien
l'any 33
sí que realment
hi ha una redacció
de bases
molt més concretes
els castells
estan molt més qualificats
pensa que l'any 32
hi ha un grup de castells
que valen el mateix
i un grup de castells
que avui en dia
ningú
es creuria
que en un concurs
no es pugui plantejar
que un 4 de 7
amb l'agulla
val el mateix
que un 3 de 6
per sota
en aquelles primeres bases
es plantejava així
es plantejava
el 3 de 8
com a Gran Castell
el 4 de 8
Pilar de 6
2 de 7
i 3 de 7
per sota
i pràcticament
la resta dels castells
es consideren
que tenen
la mateixa categoria
l'any 33
s'afina molt més
i la comissió
i suposo que les colles
intervenen
molt decididament
s'estableix ja
una llista
de puntuació
molt similar
a la que
s'està funcionant
últimament
en tots els concursos
de castells
en què cada castell
té el seu valor
hi ha una cosa curiosa
per exemple
el tema dels castells
només carregats
pràcticament
fins a aquella època
no s'havien valorat mai
els castells
només carregats
un castell
se considerava
durant tot el segle XIX
i a principis
del segle XX
un castell
se considera fet
quan se carrega
s'ha descarregat
és precisament
a partir dels anys 30
suposo que
degut a les grans dificultats
de fer castells de 8
quan s'arriba
a assolir
algun 2 de 7
algun 4 de 8
encara que només
sigui carregat
d'alguna manera
el públic
també ho celebra
i la colla
pràcticament
també ho celebra
i en els concursos
és curiós
perquè l'any 32
els castells
que només són carregats
se'ls aplica
un descompte
del 25%
això està establert
però és que en el 33
no hi ha cap mena
de descompte
vull dir
els castells
són castells
fem 4 de 8
en principi
s'accepta que sigui carregat
o descarregat
no hi ha cap mena
de descompte
suposo que
alguns d'aquests elements
són els que fan
que la Vella de Valls
per exemple
en el segon concurs
decideix no participar
suposo que alguns aspectes
els hi eren
desfavorables
amb ells
sigui el criteri
de l'ordre
o sigui
aquests aspectes
de carregar o no carregar
que fan que la Vella de Valls
no participi
el 33
hi ha algun altre aspecte
que em sembla recordable
de les bases del 33
que fixaven
l'obligació
a la colla guanyadora
de vestir
o el 4 de 8
o el Pilar de 6
el 33
hi ha una actuació mínima
que es plantegi
i jo aquests detalls
no m'ho sé
això no són preguntes
no ho sé
no ho sé
això és
però hi ha gent que ho sap
jo sé que el 32
per exemple
una colla
per poder participar
ha de fer un mínim
de castells
i se li exigeix
per exemple
curiosament
el fer 5 castells
n'han de fer 5
no sempre es compleix
perquè després
mirem una miqueta
com se desenvolupen
els concursos
hi ha colles
que surten de plaça
i no han pogut fer
5 castells
potser els han intentat
però no els han fet
i en el 32
sí que es demana
una actuació mínima
per exemple
es demana una actuació mínima
en el que hi ha d'haver
determinats castells
per poder
això que em dius tu
no ho sé
el concurs del 33
s'ha marcat
d'una banda
per l'absència
de la vella de Valls
però de l'altra banda
és la primera participació
vendrellenca
en un concurs de castells
sí
tot i que només
hi participa una colla
la que en aquells moments
està més en forma
que són els mirons
del Vendrell
que és la colla
que realment
participa
i que és la colla
que al final
li farà una miqueta
la competència
a la nova de Valls
és a dir
farà castells
i la posarà
una miqueta
en el compromís
d'haver d'esmerar-se
bastant
guanya
la nova de Valls
una colla
que estava
encapçalada
per un personatge
mític
del món de castells
tot un referent
d'aquella època
com era en Blanco
tota una institució
és curiós
perquè d'això
que comentes tu
comenten les cròniques
que la nova de Valls
fa una entrada
triomfal
a la plaça
diu que fa
la formació
del 4 de 8
dirigida pel senyor
Blanco
entra en la plaça
en formació
ja del 4 de 8
això és el que diuen
les cròniques
no sé si van agafar
el xanet
a l'acotxador
els dosos
els quarts
els quints
els terços
i segons
i això ho expliquen
i diuen
que és com una gran idea
del cap de colla
del Blanco
que entra
a la plaça
ben format
jo li preguntes
al Gé
perquè
ho devia recollir
ell d'algun diari
jo el que tenia preparat
més o menys
bueno
comentaves
comentaves abans
hi ha concurs
de Tarragona el 32
hi ha concurs
de Tarragona el 33
i possiblement
els problemes
financers
fan que no hi hagi
continuïtat
a Tarragona
segurament és un dels elements
l'any 33
l'any 34
els problemes
financers
poden haver intervenit
també pot haver
pot haver influït
bastant
la situació
aquí a Tarragona
de les festes
de la ciutat
de Tarragona
l'any 34
l'Ajuntament
Republicà
decideix
desvincular
les festes
de la ciutat
dels fets religiosos
llavors
evidentment
Santa Tecla
que era
la festa típica
d'aquí Tarragona
tenia un contingut religiós
l'Ajuntament
en aquells moments
diu
que la festa
de Santa Tecla
ha de tenir
només un contingut religiós
i tiren endavant
tota una sèrie de festes
a la ciutat
més aviat
durant el mes de juliol
i agost
i això fa que
l'any 34
per exemple
no tenim massa constància
d'actuacions castelleres
a Tarragona
tot i que sabem
que els castellers
en principi
participen també
en aquest moviment
de crear noves festes
sigui per l'època
en què es fan
que és el mes de juliol
sigui pels costums
que hi havia
de fer les coses
al setembre
el cas és que al setembre
no hi ha grans actuacions
castelleres
i possiblement també
com que tampoc
se fan les festes
de Santa Tecla
pot ser que sigui
un element
que intervingués
perquè els organitzadors
se centressin
potser en altres festes
que hi havia a la ciutat
i quedés una miqueta
de banda
aquesta festa castellera
Hem de considerar
crec que és un aspecte important
que el concurs del 32
crec que el 33
també
té lloc
el primer diumenge
del mes d'octubre
una data que ve
que si
el 32
és l'octubre
no?
El 33
em sembla que és
l'endemà mateix
de Santa Tecla
Sí
crec que el de l'any 33
és el dia
mira-ho
mira-ho
per exemple
l'actuació
de les colles de Tarragona
l'any 33
el dia de Santa Tecla
és molt fluixa
és de castells de 6
cosa impensable
en aquell moment
i probablement
és perquè realment
el que estan fent
és preparant
preparant l'actuació
de l'endemà
del dia de la Mercè
Són dates
però
això
a finals de setembre
començament d'octubre
que si bé
que algun concurs
s'hagi celebrat
a començaments d'agost
em sembla
des dels anys 50
són les dates
que s'han mantingut
molt bé
i la proximitat
amb les festes
de Santa Tecla
deu ser l'element
més important
suposo que és l'element
més important
suposo que és l'element
més important
després ja a partir dels 70
quan d'alguna manera
es recuperen
en continuïtat
no van lligades
directament
a les festes
de Santa Tecla
però sempre són
una setmana més tard
dues setmanes
com a molt
algun any
que ha coincidit
allò
per les dates
però sempre ha anat
molt lligat
per la ciutat de Tarragona
ha anat al concurs
va d'alguna manera
és una mica
el final
el final
de les festes
de Santa Tecla
perfecto
no sé si hi ha alguna cosa
que t'hagis quedat
en moltes llocs
alguna investigació
que hagis descobert
i creguis
alguna anècdota
o alguna cosa
a nosaltres
una de les coses
que ens va cridar
molt l'atenció
sobretot
quan ens dedicàvem
a reconèixer
les fotografies
era com poder
reconèixer
les colles
a plaça
amb fotografies
en blanc i negre
amb uns uniformes
molt similars
i amb unes fotografies
a vegades
molt defectuoses
llavors per exemple
la situació
de les colles
a plaça
és una de les coses
que sempre ens havia
preocupat
com s'havia fet
sabíem que s'havia fet
igual que ara
amb cercles de guix
però no sabíem
exactament la situació
i em sembla que ara
precisament
d'anar mirant
les fotografies
sobretot les del 32
que són claríssimes
que coneixem molt
la mecànica
podríem dibuixar
perfectament
la situació
de les colles
a plaça
tant del 32
com del 33
i això és una cosa
que no sé
si s'ha publicat mai
nosaltres ho publicarem
enguany
perfecte
moltes gràcies
ja suposo que
konkretes gràcies
maci