This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
En el context de finals dels anys 60 hi ha una gran auge dels castells,
la rivalitat entre Baig i el Vendrell està més en boga que Amall,
i arribem al concurs de l'any 1970 i Nens del Vendrell i Vella Baig
finalment us trobeu a plaça.
Ara bé, han hagut de fer faltar molts anys perquè finalment us pugueu tornar
a trobar en un concurs de castells.
Bé, però l'últim concurs que s'havíem trobat en realitat va ser el del 1966.
que ja era la segona meitat de la dècada dels 60.
Bé, en aquell concurs dels 66 efectivament també va guanyar la Colla Vella
amb un castell que feia nou anys que no s'havia carregat, que era el 3 de 8.
Nosaltres sempre entenem que va ser a partir d'aquell concurs
que hi va haver aquella rivalitat que va anar creixent
en el sentit que els nens del Vendrell van començar a ensejar el Pilar de 6
i nosaltres també vam ensejar el Pilar de 6 i a més a més vam ensejar el 5 de 8.
I això ja som a l'any 69.
I a més a més llavors a l'any 69 nosaltres ja plantegem el primer castell en forra
que és el 2 de 8.
Primer 2 de 8.
Molt bé, i ells, nosaltres això ho fem per Santa Úrsula del 69
i ells el novembre, em sembla que és, també van pel Pilar de 7
i descarreguen el primer Pilar de 7 en forra del segle XX.
Molt bé.
Llavors aquí nosaltres aquesta rivalitat en certa manera ja es anava vivint
a través dels enxanetes de plata de Vilafranca
que els comencen a organitzar l'any 68
nosaltres no hi anem perquè és en dia feinyer
l'any 69 tampoc hi anem perquè continua sent en dia feinyer
i l'any 70 ja és en diumenge.
Però resulta que allí ja no ens posem d'acord amb les bases.
Allí nosaltres ens trobem ja a començaments de l'any 70
que com si diguéssim tenim dos fronts.
Tenim el front de Vilafranca
que nosaltres estem lluitant amb Vilafranca
perquè aquelles bases que ells fan nosaltres no hi estem d'acord
ja no diem què és en dia feinyer
ja no ho podem dir
perquè resulta que ja és un bon diumenge.
Total, de què a Vilafranca no hi anem
i llavors automàticament també es convoca ja bastant aviat
me sembla que és ja, no sé si és el juny
que Tarragona, patronat municipal de Castells
ja convoca el concurs pel dia 27.
Per un cantó nosaltres estem lluitant a Vilafranca
tal com s'haurien de fer els Castells en Forra
i per l'altre cantó a Tarragona també ja s'organitzen reunions
a fer efecte de portar el concurs endavant.
Simultàniament acabem amb un punt
que a Vilafranca no s'hi va
precisament aquell any fan unes bases revolucionàries
de pocs punts, 22, 24, 26, 28, etc.
i en canvi a Tarragona
doncs ho fan encara com sempre havia estat
200, 400, 26, no, anar fent
però amb unes irregularitats
que nosaltres, la Colla Vella
doncs no hi estem d'acord.
Al final en aquest concurs s'hi va
per dos motius.
Primer, gràcies a l'habilitat
del senyor Enric Oliver Martínez
que precisament va traspassar fa 3 o 4 mesos
i aquest senyor era molt hàbil
sabia negociar molt bé
i tenia entrevistes
podríem dir així
d'una manera unilateralment
primer amb la Colla Vella
o amb els nens del Vendrell
i després teníem una reunió conjunta
total que es van celebrar dues reunions
que van ser unes reunions maratonianes
no hi havia manera de posar-se d'acord
però bé, al final
hi vam arribar d'acord.
He dit un motiu
gràcies a l'habilitat d'aquest senyor
l'altre motiu
en aquests moments a Valls
només hi havia la Colla Vella Sol
i com que només hi havia la Colla Vella Sol
hi havia una responsabilitat grossa
perquè doncs ja ens deien
que teníem por
clar, el 68, 69
ja no havíem anat als enxanetes de plata
i per tant la cosa
doncs es complicava
i vam tenir una reunió
que vam invitar a diferents vallens
el consistori de Valls
perquè per palpar l'opinió general
doncs havíem que s'havia de fer
tenint en compte la manera
que es plantejaven les bases
realment nosaltres teníem les de perdre
i bé, en aquella reunió del consistori
que hi havia doncs determinats vallencs
que no eren pas castellers
però com a vallencs
doncs també van donar la seva opinió
se va arribar a la conclusió
que no s'hi podia anar
aquell concurs
que aquell concurs era tendenciós
però amb això
s'aixeca el Pep de la Llet
que en aquells moments
no era cap de colla
però era un senyor
que havia sigut cap de colla
durant 18 anys
i que era la mà dreta del cap de colla
amb un carisme impressionant
i allí fa un predicot dels seus
dient de què doncs hi ha d'anar
perquè doncs la colla vella
que té possibilitats de guanyar
total
que ho capgira tot
i allí doncs arriba l'acord
doncs d'anar
i ho s'ha de dir
que després
en el sí de la colla vella
doncs hi va haver discussions i fortes
amb determinats castellers
en el sentit de dir
si tu tenies aquesta idea
ja no calia que haguéssim celebrat aquesta reunió
perquè això
el que vam fer allí
va ser anar a fer el pallasso
perquè tu cadascú
vas posar el seu punt de vista
i llavors tu
per damunt de tot
ho trepitges tot
total
de què es va prendre la decisió de noi
nosaltres ja sabíem
que d'avantatge no en teníem
en aquell concurs
una de les coses grosses que hi havia
era que es podia fer el pilar de 6
se podia fer el pilar de 7
i si haguessin tingut prou gent
en aquell moment
inclús que hi havia pogut fer el pilar de 8
el que passa
que no se'n tenia ni idea
de forres i manides
perquè apenas teníem idea
del forres
si els forres i els problemes tenien
i molts problemes
exacte
perquè tot plegat
el que he explicat abans
doncs no se'n havia descarregat cap
de dos de 8
i de pilar de 7
doncs ells havien descarregat
bé
molt bé
allí vam començar a ensaijar
i veritablement
doncs hi va haver una gran eufòria
amb el sentit
que el que era el 2 d'avui
el pilar de 6
i el pilar de 7
doncs s'hi veien probabilitats
de fer-los
Un parell de qüestions
Francesc
ara podem entrar
si et sembla bé
una mica més de ple
en el tema de la discussió
de les bases de l'any 1970
per què no us agradaven
però abans deixem tornar
un parell enrere
no van anar als concursos
no és que tinguis especial interès
a morxar la parida
però no van anar als concursos del 68
ni el 69
elegant que Sant Fèlix
que l'enxaneta de plata
eren dia feiner
ara bé
des del vendré
ja deiem
que per el vendré
també era dia feiner
i ells hi anaven
quin era el vostre contraargument
com és que
es podia entendre
que els nens del vendré
tot i ser dia feiner
ja anessin
i vosaltres des de bany no?
Home
en certa manera
en certa manera
nosaltres vèiem
que en un dia feiner
nosaltres no podíem anar
en tots els actius
que realment
sí
sí
podíem anar
en el sentit
que quan és un concurs
doncs una colla
ha d'esgotar tots els recursos
ho ha d'esgotar tot
i nosaltres sabíem
que hi havia uns determinats castellers
per exemple
hi havia el Jordi de Reus
aquest dèiem Jordi de Reus
perquè era fill de Valls
però treballava a Reus
i ell deia
aquest senyor portava un camión
i dèiem
escolta
jo no sé si podré venir
per tant
a nosaltres
no ens donava la gana
que pel caprici
d'uns senyors vilafranquins
que els va passar pel cap
de fer concurs
doncs
que nosaltres
havíem d'anar allí
a arriscar
oh és que teníeu por
sí
jo sí
jo des del punt de vista meu
sí que tenia por
esclar que tenia por
perquè si jo he d'anar a lluitar
en un lloc
que no puc anar
amb les condicions
que jo tinc
senzillament
perquè hi ha uns altres senyors
que em diuen
no no home
tu vés allí
i a veure què passa
doncs no senyor
no senyor
el que passa
que també les bases
les bases d'aquell 68 i 69
la veritat és que aquelles reunions
ja van començar malament
van començar malament
perquè una de les coses
que després
a l'any 70
es va posar en ordre
va ser
que de cada colla
només hi podien anar
dues persones
i nosaltres
i nosaltres
a l'any 68
en aquella reunió
n'hi van anar
em sembla que n'hi van anar
tres o quatre
jo n'hi vaig anar
a l'any 68
en aquella reunió
jo n'hi vaig anar
tot i que era secretària
i llavors allí
ja es van fumar fora
es van brellar
es van discutir
és a dir
que la cosa
ja no va tirar endavant
va néixer malament
molt bé
estàvem dient
aquest el motiu aquest
doncs sí
la colla vella
no hi anava
per això
perquè no teníem
nosaltres
la seguretat
de poder anar
en tots els actius
i per tant
com que se'ls posàvem
a perdre
i nosaltres érem campions
que havíem guanyat
tres vegades
doncs per tant
no teníem per què anar
a arriscar
aquest va ser el motiu
Queda perfectament aclarit
Tarragona
1970
en discussió de les bases
com era
en un primer moment
les bases que es plantejaven
pel concurs
de 1970
què no us agradava
a vosaltres
què no us agradava
què no li agradava
a l'or André
i com es va acabar
solucionant
tota aquesta història
les primeres bases
que es van enviar
a l'any 70
jo em sembla
que són
el mes de juny
i el patronat
el patronat
ja no tocava
ni quarts
ni hores
en el sentit
que no estava
prou encertat
amb els suggeriments
que feien
ells es van enviar
unes primeres bases
i en aquestes primeres bases
el Pilar de 7
el 4 de 8
el 4 de 9
i el 3 de 9
eren fora de concurs
aquí
ja hi havia
unes coses
estranyes
a més a més
hi havia
unes notes
que deien
que inclús
en el sentit
que
no estaven
gens clares
la manera
en què es vien de fer
aquells castells
en forra
això potser
va venir després
amb una d'aquestes reunions
clar
el problema
que hi havia
és que no hi havia
ningú
que sapigués
exactament
d'una manera
podríem dir
bastant convincent
quins punts
s'havien de donar
llavors
com que els del Vendrell
tenien bé
el Pilar de 6
ells tiraven aigua
al seu molí
puntuant
el màxim
que podien
els Pilanes
i nosaltres
com que el Pilar
no el teníem massa bé
tot i que el havíem carregat
ja l'any 69
nosaltres l'any 69
ja l'havíem carregat
en dues ocasions
i en canvi
havíem carregat
el 5 de 8
doncs més aviat
tiràvem
cap al 5 de 8
però
no obstant
amb això
hi havia
unes diferències
molt fortes
les bases
que van plantejar
Tarragona
inicialment
la cosa
estava bastant
anivellada
el 3 de 8
li donaven mil punts
i el Pilar de 6
li donaven mil punts
això estava
molt bé
en canvi
el 5 de 8
ja només
n'hi donaven
1.100
i el 4 de 8
amb el Pilar de 6
al mig
ni n'hi donaven
1.200
això a les primeres bases
però després
es van tenir
altres reunions
quin era el problema
que també
que sortia
és que
a mesura que anàvem avançant
i dèiem
dels castells
en forra
una cosa
que propugnava
la Colla Vella
era
que es limités
el número
de persones
al forra
perquè
nosaltres
ja havíem vist
el Pilar de 7
d'ells
de l'any 69
i havíem posat
molta gent
dalt al forra
en canvi
nosaltres
quan vam intentar
el primer 2 de 8
a l'any 69
només hi vam posar
12 persones
al forra
o sigui
fèiem
com si fos
el 2 de 7
i llavors
fèiem pujar
uns reforços
per aguantar
a dalt els terços
perquè
en aquells moments
no hi havia ningú
que sapigués
de cap castell
com anaven
els forres
tot s'ha d'haver
d'improvisar
i inventar
per dir-ho
d'alguna manera
i per tant
allí
doncs
nosaltres
propugnavem això
i ells
al contrari
que no
que no es limités
allí
recordo perfectament
que
el pet de la llet i jo
que érem els que sempre
vam anar
amb aquestes reunions
ens van convèncer
o almenys
nosaltres
no vam
saber trobar arguments
en el sentit
que ells deien
homes
si no limitem
la gent
que va en el forre
doncs
si hi ha la caiguda
per exemple
estem parlant
del Pilar de 6
estem fent
ai perdó
estem fent
el Pilar de 7
si hi posem
bastanta gent
al forre
la caiguda
pot ser semblant
a la del Pilar de 6
perquè la caiguda
anirà
a damunt
del forre
en canvi
si hi posem
molt poca gent
llavors ens trobarem
que aquella caiguda
pot ser
molt més
arriscada
i molt més
perillosa
igualment
amb el 2
si amb el 2
de 8
hi posem
la gent
que vulguem
se convertirà
aquell 2
de 8
en un 2
de 7
en canvi
si només hi posem
els 12 homes
que vosaltres dieu
llavors aquella caiguda
pot ser molt dolenta
perquè alguns
aniran damunt
del forre
els altres
aniran
damunt
de la pinya
i això
pot ser
molt perillós
la veritat
és que
els castells
en forre
feien pànic
feien molta por
perquè com que
ningú sabia
el que podia passar
no havien caigut
de castells
i després
va passar
això
això és una altra història
i va passar
amb els castells
de nou
molt bé
doncs allí
es discutíem
al final
se va dir
de no limitars
de no limitars
llavors el problema
que hi havia
també era
amb els castells
carregats
i descarregats
com si fos ara
també
clar
llavors
el màxim
que jugàvem
era amb el 3 de 8
o amb el pilar de 6
perquè si bé
estàvem parlant
del 5 de 8
i dels 2 de 8
i del pilar de 7
la veritat
és que això
en aquells moments
encara semblava
una mica d'utopia
perquè el 2 de 8
s'havia intentat
i no sabíem
el que passaria
però
la veritat
és que
nosaltres
el que
volíem
és
no, això anava a dir
anava a dir
que com si fos ara
el Jan Julibert
va dir
ho dic
perquè això ara
després de 30 anys
s'ha girat
i per mi
s'ha equivocat
el castell superior
sempre hem de procurar
que encara que sigui
carregat
tingui més punts
que el seu immediat
inferior
descarregat
i això
va ser així
en que aixes bases
va ser així
o sigui
m'explico amb això
si nosaltres
al pilar de 6
al final
li donem més punts
com se li van donar
doncs sempre hem de procurar
que aquell pilar de 6
carregat
sempre tingui més puntuació
que el 3 de 8
descarregat
que era el seu immediat
inferior
per tant
la discussió
amb les bases
va ser eterna
una altra de les coses
que hi havia
quan vam entrar
amb el 4 de 8
o amb el 4 de 7
amb el pilar mig
que tota la vida
tant hi pot entrar
d'enxaneta del pilar
l'aixecador del castell
l'enxaneta del castell
o bé inclús
perquè hi havia hagut
algun cas
que els del Vendrell
ho havien fet
i la motxerra de valls
també
de fer pujar
l'enxaneta pel pilar
et podies trobar
en aquells anys
que hi havia
una gran dificultat
de canalla
de què trobar
una enxaneta grandot
o un aixecador grandot
que per fer
el 4 de 7
anava molt bé
però que després
si s'havia de posar
al mig del pilar
era un problema
i en canvi
tenir
una enxaneta
petitona
que ajudant-lo
al terç
i ajudant-lo
a l'aixecador
aquell nen
podia arribar
a pujar dalt
i també havia sigut
dàlid
ah no
no
això és res
l'enxaneta
que coroni el 4
ha de ser
la que ha de coronar
el pilar
molt bé
un altre problema
per nosaltres
per la colla vella
però la veritat
és que nosaltres
no tenim bé el pilar
el 4
encara li teníem menys
vull dir que
també
a què volíem
nosaltres en aquell moment
oh
nosaltres en aquell moment
encara
potser encara
el que preteníem
perquè això
doncs
amb els de Vilafranca
doncs
també ja lluitàvem
que en aquells moments
equivocadament
i pinyes
allí s'equivocava molt
perquè l'any 82
se vam equivocar
no tan sols el pinyes
sinó el pinyes
Bertolí
se vam equivocar
de Sabtau
que el 4
amb el pilar
es considerés carregat
en el moment
que els dosos
es deixen
però nosaltres això
jo no puc negar
que
amb les discussions
que teníem
a Vilafranca
ho demanàvem
i potser inclús
amb les mateixes
amb les mateixes bases
potser encara trobaríem
algun escrit
a Tarragona
també ho demanàvem
total
que això
no era així
aquell concurs
doncs
es havia d'haver baixat
el castell
i havia de quedar
el pilar de sol
per tant
què vol dir tot això
doncs
que nosaltres
hi anàvem
amb una sèrie
amb unes situacions
que sí
que podíem guanyar
i tant
que podíem guanyar
perquè a última hora
tant una colla
com l'altra
vam anar
pels mateixos castells
l'únic
que hi havia
la diferència
d'aquells
el pilar de sis
el via
n'hi ha
descarregat
i nosaltres
tot plegat
el havíem carregat
un parell de vegades
i es va demostrar
que carregant
el pilar de sis
també vam carregar
el pilar de set
i en canvi
el dos
que semblava
que la colla vella
el tenia molt millor
però pas els del Vendrell
doncs
els del Vendrell
van tenir l'encert
de plantejar-lo
d'una manera diferent
i el van descarregar
i nosaltres
només el vam carregar
crec que força clar
les posicions
vostres
en el tema
de les bases
el per què
d'aquesta discussió
almenys nosaltres
almenys jo
el que intento
és justificar
el que en aquells moments
nosaltres
preteníem
i ho vèiem
d'aquella manera
després s'ha demostrat
que amb moltes coses
anàvem equivocats
que ja ho he dit abans
igual
igual
com també
amb la quantitat
de persones
de posar al forre
que també em recordo
haver fet
la carta
a Vilafranca
dient-li
que pel 4 de 9
doncs hi havien de posar
em sembla que dèiem
24 homes al forre
però el viat
al 4 de 9
a l'any 70
i en canvi
després
a la veritat
doncs
bueno
li vam posar 32
vam ser puritans
no li vam posar
un excés
sí sí
li vam posar 32
el primer 4 de 9
que es va descarregar
el 81
molt bé
però en aquells moments
clar
ara
amb la perspectiva del temps
hi ha una sèrie de coses
que sembla que estan claríssimes
però en aquells moments
no ho estaven clares
tothom
tothom anava navegant
anava navegant
no se via
anava amb les palpentes
era una dimensió desconeguda
totalment
totalment
totalment
si et sembla
Francesc
anem
al concurs de Cassells
pròpiament dit
a l'àmbient previ
abans del concurs de Cassells
jo he estat mirant
retalls de premsa
diari espanyol
joventut
i el concurs
aquell es planteja
directament
com la batalla de Tarramona
estava en joc
gairebé
la supremacia castellera
del moment
després de tants anys
entre
lluita
amb les dues colles
i també
la supremacia castellera
segons la localitat
Valls
aquest cadascú
de Farsat
l'orgull vellenc
de Farsat per la Vella Valls
i l'orgull
dels nens del Vendrell
com veu viure
una mica
tot aquest
tot aquest ambient previ
suposo que
amb molta pressió
moltes ganes
perquè
realment
un ambient com aquell
en el concurs
no s'havia viscut mai
i no sé si s'ha viscut mai
molt difícil
molt difícil
perquè en aquells moments
malgrat
que doncs
hi havia encara
els partidaris
de la colla
que havia existit
que era la Mutxerra
la veritat és que hi havia
una sola colla
i era Valls
era Valls
i llavors
com que tot això
com tu m'ho havies dit
els diaris
se'n van anar fent ressò
ja es va anunciar
com el concurs del segle
ja s'hi va anunciar
i per tant
hi havia
una expectació tremenda
perquè totes aquestes reunions
i això que he explicat abans
de la reunió
que hi va haver
el consistori de Valls
tot això
en certa manera
es va publicar
i es va divulgar
llavors hi havia un cliu
que es parlava de castells
cada moment
els ensatjos
eren públics
els fèiem al pati
de Sant Ró
i allà hi venia
la gent que volia
una jornació tremenda
en cada ensatge
o si no en cada ensatge
amb bastants dels ensatjos
llavors el Pep de la Llet
pujava al dalt
de les escales
i donava una explicació
de tal com havia anat
l'ensatge
i tal com anaven evolucionant
i anar donant ànimos
i bé
hi havia
una expectació tremenda
una expectació
fins a tal punt
que si no recordo malament
nosaltres vam demanar
400 insignes
o sigui
en aquells moments
la Colla Vella
no en tenia massa de gent
com a castellers
com a castellers
no ho sé
ara no vull dir mentida
però doncs potser
potser érem 120
o 130 castellers
grans i petits
ara llavors hi havia
doncs l'afició
que són
doncs els que ajuden
a fer el castell
i bé
i es van haver de demanar
doncs això que deia
400 insignes
i encara no en vam tenir prou
que sé que al final
amb el senyor Oliver
i personalment per telèfonos
vam enfadar molt
perquè jo en volia 100 més
i ell no me les volia donar
però bé
al final els vam aconseguir
al final els vam aconseguir
i bé
i a baix a la plaça
doncs aquell dia
hi havia una jornació
a dalt
i a baix
i bé
esclar
hi havia
hi havia expectació
ja s'havia fet el sorteig
m'assembla
ja s'havia fet el sorteig
ja se sabia qui
trobava primer
nosaltres anàvem al davant
la colla vella anava al davant
i els del vendrell
anaven al darrere
i bé
i nosaltres
doncs ja
ja se sabia tot com havia anat
havíem fet uns ensatjos
a Santa Coloma de Caral
on havíem fet
el pilar de 6
en forra
que ja era el pilar de 7
sense engeneta
i havíem fet
el 2 de 7
en forra
que era ja
el 2 de 8
sense els quals
perdó
sense els quins
sense els quins
i després
el 5 de 7
mig net
perquè també era un castell
que portàvem
encara que sabíem
que amb la puntuació
estava desvirtuat
aquest castell
i bé
i llavors encara
es va fer
el diumenge abans
amb camises
i amb gralles
el dia 20
havia de ser
el pati
també es va fer
aquell dia es va fer
el 2 de 8
sense engeneta
i allò va ser un èxit
allò tothom va quedar
impressionat
que el 2 de 8
el teníem
però esclar
es havia fet
sense engeneta
vam tornar a fer
el mateix pilar de 6
sense engeneta
també
i també el 5
que aquells 5
que allà ja no es va anar tan bé
allà ja me'n recordo
que els 5
parlant amb el cap de colla
amb el sèvio
ja
van anar seques
no vam caure
però poc se n'hi va faltar
molt bé
per tant llavors
vam arribar
doncs
aquella setmana
no vam ensejar
vam tenir
vam tenir
com a anècdota
vam tenir
la canalla
concentrada
al refugi
de l'AET
a dalt a Miramar
s'hi quedaven
tota la setmana
i bé
per estar concentrats
coses del pet de la llet
però que bueno
que podrien tenir
doncs
el seu resultat
o no el seu resultat
perdona
on has dit
que els vau concentrar
aquí
a prop de Valls
hi ha el poble de Miramar
i el poble de Miramar
hi té el refugi
l'AET
la secció de muntanya
l'AET
són alumnes
exalumnes
de l'escola
de ministria industrial
de Valls
i se'l van deixar
perquè hi havia
molt bona relació
quan segur que cosa
que hagués demanat
la colla vella
tothom
tothom
tothom
ho hauria fet
i es quedaven
a dormir allà
i llavors
el vespre
això potser
ho vam fer 15 dies
perquè ja me'n recordo
que l'última setmana
no vam ensejar
però en canvi
la setmana anterior
baixaven
baixaven amb els cotxes
per ensejar
i després tornaven a marxar
la canalla només
bé
hi havia expectació
hi havia expectació
i tot semblava
que havia d'anar bé
i bueno
i vam sortir
de dos d'avui
aquí volia arribar
el concurs de castells
sense que mena de dubte
és una grandíssima actuació
però
amb estadístiques
a la mà
si no recordo moltament
el dos d'avui
tan forra
és l'únic castell
que s'ha aconseguit
per primera vegada
en un concurs de castells
sí senyor
tant carregat
com descarregat
tant carregat
com descarregat
així mateix
com vau viure
vosaltres
com a castells
en aquest moment
de castellera
castellera pinya
com es va viure
l'assoliment
d'aquell castell
que al cap i al fi
era una fita històrica
perquè a més a més
era el primer castell
en forra de tot el seu aví
com ho vau viure
tot plegat?
Home, és que aquestes coses
no ho sé
es viuen
on viuen
com
quan segueixes
quan se vol que colla
que aconsegueix
un castell
per primera vegada
aquella satisfacció
aquella alegria
que et compensa
totes les enrabiades
i tots els disgustos
i et dona
aquella gran satisfacció
però nosaltres
aquella gran satisfacció
la vam tenir
la vam tenir
però la vam tenir
així una mica
una mica agra
perquè es pensàvem
descarregar
l'aquell dos de buit
tal com havia anat
la prova
el diumenge abans
aquell dos de buit
doncs estava
per descarregar-lo
però bé
l'enxaneta
era gran
no és que no fos bona
que era boníssima
l'enxaneta
el rosset
però era gran
i quan va baixar
pel quín
doncs bueno
el llibre
ja posem la fotografia
doncs el va prendre
i el castell va caure
mala sort
però bé
ja el havíem carregat
era el primer
el primer que es carregava
doncs
una gran satisfacció
llavors els del vendrell
recordo com si fos ara
doncs ells
l'ús seu
pirada sis
ja els hi donaven per fer
pirada sis
carregat i descarregat
cap problema
ja ho sabíem
llavors allí
potser el que va sorprendre
dic jo
és que llavors
la colla vella
ja n'és també
el pilar de set
i nosaltres vam tirar
llavors el pilar de set
al pilar de set
nosaltres havíem de fer uns canvis
en el sentit
que el pilar de sis
a segons
el feia Francesc Bonet
i en canvi
al pilar de set
no hi podia anar
Francesc Bonet
al terç
ho havíem de fer al revés
perquè ell al terç
era un xicot molt gros
i es trobava
no s'hi trobava
no s'hi trobava
a dalt el terç
del pilar de set
llavors què havíem de fer
que quan fèiem el pilar de set
Bonet
continuava anant a segons
i llavors el terç
intercalàvem
a Rafael Migú
que era un gran casteller
casteller que pujava
al terç
del dos de vuit
i bueno
i nosaltres doncs
vam tirar el pilar de set
amunt
i també doncs
curiosament
curiosament
doncs bueno
doncs contra tots els pronòstics
potser de la gent
pam
també el carreguem
el carreguem
amb l'anècdota
que l'enxaneta
primer va aixecar la mà esquerra
i després va aixecar la mà dreta
inclús la fotografia
que nosaltres publiquem al llibre
té els dos braços
mitjans aixecats
perquè el va agafar
el moment
que baixava l'esquerra
per aixecar la dreta
i bueno
i llavors quan anava a sortir
el castell
se va trencar
lògic
era bastant lògic
perquè si no havíem
descarregat mai
el pilar de sis
doncs
havia de petar
doncs allà
on havia de petar
i si a més a més
representava
que en aquell pilar de set
el segon del pilar de sis
no era el mateix
doncs encara més motiu
però bé
una gran alegria
vam puntuar
van puntuar
llavors a darrere nostre
recordo
que els del vendrell
pilar de set
pilar de set
ja havien caigut a Vilafranca
doncs el sentit
que no el havien descarregat
però allà
els hi anava de meravella
pilar de set
pilar de set
impecable
hi ha van tenir també
discussions
amb això dels pilans
en aquestes reunions
preparatòries
de la manera
en què feia l'aleta
el del vendrell
perquè no s'aixecava del tot
no s'aixecava del tot
per evitar
per evitar
podríem dir
la miquè
que això és una equivocació
això a la pràctica
i en el transcurs dels anys
que s'han vist els pilans de sis
això és un greu horror
no el deixaven aixecar del tot
i jo me'n recordo
que també vam haver de discutir
doncs que la mà
l'havia d'aixecar
com a mínim
un pam
de damunt del cap
de l'aixecadur
i que l'aleta
l'aleta
ells diuen l'aleta
de l'enxaneta
ells diuen l'aleta
és igual
l'enxaneta
al fer l'aleta
havia d'aixecar
el braç
més amunt del seu cap
i jo me'n recordo
que me'n vaig anar a mirar
allà al davant
i així sí
clavar
la maneta aixecada
així
aixecar una mica
que alguns deien
no està fet
no està fet
i tant que està fet
i tant
l'enxaneta va baixar
l'enxaneta em sembla
que ja era fora del cordó
va baixar l'enxacador
i si no recordo malament
quan baixava
el quart
llavors va encal·lar
llavors va encal·lar
i esclar
el pilar també va ser carregat
només va ser carregat
clar, per nosaltres això
una gran alegria
perquè nosaltres ja portàvem
el 2 d'avui
ja portàvem
i el pilar de 7
i ells
el pilar de 7
empatàvem
i ells portàvem
el pilar de 6
llavors nosaltres
el tercer castell
pilar de 6
Arribem en aquest moment
vosaltres
després d'aquestes dues primeres rondes
teniu avantatge
totalment
perquè amb el pilar de 7
com bé d'elles
estaven amuntats
però el 2 d'avui
puntuava molt més
que el pilar de 6
i tant
a la tercera ronda
vosaltres preferiu
rematar l'actuació
no sé si
atrevir
no sé
potser no ho desconec
no sé si atrevir-me
a dir-ho
d'una manera conservadora
sí
pensant
que els del Vendrell
no farien de cap manera
el 2 d'avui
totalment
mira
jo puc dir com a anècdota
que és la primera vegada
jo llavors tenia 28 anys
això
no ho perdem de vista
tenia 28 anys
i quan s'és jove
a vegades
els castells
s'ha fet més
amb el cor
que amb el cap
jo m'hi jugava la vida
com si ara fos
en queixes
en queixes
en queixes
podríem dir
quan he explicat abans
que la canalla
estaven concentrats
llavors també
al migdia
al vespre
i anàvem de grans
i allà fèiem
les reunions
i les tertúlies
i jo m'hi jugava la vida
que els del Vendrell
no descarregarien
el 2 d'avui
per tant
jo estava convençut
que no el descarregaria
perquè jo
ho deia
perquè veia
els terços
que hi pujaven
i anava el Pere Benet
i l'Òscar
eren més aviat grossos
i esclar
i aquells homes
dalt d'allí
per mi
aquell castell
havia de pesar molt
i no hi havia manera
que allò es pogués aguantar
però esclar
el que jo desconeixia
perquè no ho havia vist mai
tot i que alguns
m'ho dèiem
que ho havien vist
el lligaven ells
el 2 de 8
el van lligar
diferent
de com el lligàvem
nosaltres
ells ja van posar crosses
i van posar l'agull al mig
i agafaven baix
és a dir
un sistema
totalment diferent
al nostre
però bé
malgrat tot
el que he dit abans
allò de ser jove
jo no dic
que jo hagués persuadit
ni molt menys
que el tercer castell
fos aquest
però és que la veritat
és que
dels castells grossos
que teníem
si volíem anar a guanyar
el concurs
el Pilar de 6
era encara més segur
que el 5 de 8
i que el 4 de 8
amb el Pilar
i per tant
era lògic
encara que tu
quan m'ho havies dit
semblava
una
podríem dir
una posició
conservadora
a dintre de tot
en aquell moment
era encara
la que podia donar
més garanties
i així sí
vam anar
pel Pilar de 6
i va passar
doncs
el que havia de passar
que el vam carregar
i vam caure
bé
llavors
ens faltaven
els nens del Vendrell
i els nens del Vendrell
llavors van pel 2 de 8
i esclar
el 2 de 8
ells
va ser un 2 de 8
molt treballat
però molt
que el van defensar
aferrisadament
i el van descarregar
clar
allí vam quedar
freds
glaçats
havien perdut el concurs
per primera vegada
a la història
Valls
perdia
un concurs
perquè
Valls
sempre
els havia empatat
els concursos
o els havia guanyat
o els havia empatat
i en aquells moments
Valls
perdia
l'hegemonia
o diguem-ho com vulguem
de tots els concursos
molt bé
ens faltava
ens faltava
una ronda
teníem una ronda
i em sembla
que amb el 5 de 8
no en teníem prou
no en teníem prou
amb el 5 de 8
no en teníem prou
llavors l'últim castell
que us quedava
l'última carta possible
era el 4 de 8
un castell
que segons cinc entès
no teníem preparat
no teníem preparat
que veu improvisar
alli sobre la marxa
una mica
amb la similitud del cap
com fa dos anys
amb el 2 de 9
o amb folre
això mateix
ara veu improvisar
alli una alineació
més o menys de circumstàncies
i el volti amunt
una cosa semblant
d'aquella manera
hi havia una sèrie
de castellers
que com si hi ha
els vegers
arrasserats
allà
els burladers
que hi ha a la plaça
de Toros
el xomalí
ja és mort
l'Anton de l'Elasme
aquest encara és viu
que nosaltres insistíem
el que insistia més
potser era jo
el Pep de la Llet
també insistia
Rafael Migó
també insistia
Rafael Migó
era jove
té un any menys que jo
en tenia 27
l'hem de provar
l'hem de provar
i ells deien
que no arribarem a nyoc
que no arribarem a nyoc
que anem a caure
l'hora que és
i tot això
és a dir
hi va haver una sèrie
de castellers
que hi van pujar
però hi van pujar
en certa desgana
però bé
el que he dit abans
fa pensar més
el cor
que no pas
el cap
de fet jo he de confessar
que jo en certa manera
si hagués pogut
el que jo pretenia
el meu cap
el que jo pretenia
després
hauríem perdut
segurament
però el que jo pretenia
com que nosaltres
en aquells moments
també érem dels que
recolzàvem
i defensàvem
que aquest castell
s'havia de considerar
carregat
en el moment
que es desfan els dosos
jo anava per aquí
jo anava per aquí
en el sentit
que haguéssim pogut
aconseguir
que
es hagués fet
descarregat
o sigui
considerat carregat
en el moment
que els dosos
es desfan
això segons les bases
no era acceptable
però com que teníem
les discursions
fetes a Vilafranca
que nosaltres
ja demanàvem
a aquest castell
que fos així
per tant
en certa manera
almenys
no sé
què hauria passat
segur
ho hauria perdut igual
però la veritat és que
l'atzar va fer
que ni això
ni millor
millor
perquè després
ara
amb la perspectiva
del temps
perquè com he dit abans
el 82
vam tornar a caure
en aquest parany
i llavors
me'n vaig adonar
que aquest castell
és una aberració
considerable
d'aquesta manera
és una aberració
i els oients
que em poden escoltar
poden dir
i per què és una aberració
doncs home
és una aberració
perquè
el 4
amb el Pilar
tant si és de 7
com si és de 8
allò de Pilar
no en té res
no en té res
el que hi ha al mig
en aquells moments
encara està a donar
recolzament
o pot donar
recolzament
a 3 dels pilans
que vagin malament
el del davant
el de l'esquerra
i el de la dreta
el de darrere
no hi pot fer res
per tant
vol dir
que si es considera
aquest castell
en el moment
que surten els dosos
home
allò
no en té res
ja ho he dit abans
aquell castell
no està fet
allò no ho és
el 4 amb el Pilar
allò
és com una espècie
de vestida
que d'un s'aguanta
l'altre
per tant
s'ha de considerar
carregat
en el moment
que queda ja
despullat
el Pilar
i queda el Pilar sol
aquell moment
està carregat
per això me'n vaig adonar
l'any 82
que el dia que parlem
d'aquest concurs
ja en parlarem
d'aquest concurs
a mi m'agradaria
quedar-me allí
perquè crec
que és
bé
llavors
llavors
perd el concurs
per l'hegemonia vellenca
suposo que la decepció
deuria ser impressionant
si de la colla
molta
molta
molta
sí home
no s'ho pensàvem
no s'ho pensàvem
sobretot perquè
els del Vendrell
havien fet el 2 de 8
que en Teoria
era el nostre castell
i ells el havien descarregat
doncs
i nosaltres no
i en canvi nosaltres
havíem igualat
el Pilar de 7
que era el seu de castell
però bé
doncs allò que passa
doncs bé
doncs ves què hi farem
escolta
doncs
són d'aquelles situacions
doncs que es tenen
que admetre
i llavors es diu
es diu
que si arran d'aquí
va ser
quan els components
una sèrie
de gent jove
i d'altres també
que havien estat
de la motxerra
els van començar
a parlar
per tornar a reorganitzar
doncs el que actualment
és la colla joves
aquesta és una altra història
la història que
bueno
sí, sí
com a mínim
el llibre de la colla joves
ho esmenta
d'aquesta manera
a la ruta de la 1970
va propiciar
va propiciar
un seguit d'aquesta
Francesc
no sé si
et molestem
no, no, no
a mi no
a mi no, no
res, res
jo per mi
ho podem anar fent
si et sembla
tu Candela
tens alguna opció
no, no
jo vaig
això ara
això ho tallareu
val
sí, sí
tranquil
encara que jo em dirigeixi
més amb ell
ho faig més pel micro
que per tu
perquè jo soc d'aquelles persones
que no m'agrada
sempre dirigir
una d'aquesta
no passa res
jo sempre
si soc
en una conferència
o soc en un debat
m'agrada que tothom
o sigui
la vista
ja l'hem enclavat
però aquí
el micro
m'obliga
a anar cap aquí
controlat
escolta'm
si et sembla
Francesc
fem un salt
cap endavant
de 10 anys
ens situem
a l'any 1980
i a mi m'agradaria
primer
abans de
bueno una miqueta
també dins
de context
l'any 1980
torna a haver-hi
concurs
a Castells
a la ciutat de Tarrona
hi havia vuit el 72
però l'any 80
després
de les manifestacions
castelleres
de finals
dels anys 70
el certamen
de la plaça Toros
torna a ser considerat
com un concurs
això mateix
per què?
perquè
jo no ho sé per què
suposo
suposo que
això va ser
qüestió
del patronat
municipal de Castells
que potser va veure
doncs que un concurs
podia tenir més expectació
podia tenir més ganxo
perquè la veritat
és que a nosaltres
ja ens anava bé
l'exhibició
ens anava perfectes
perquè nosaltres
érem campions
nosaltres
el concurs de Tarragona
de l'any 72
el vam tornar a perdre
vam tornar a quedar segons
perquè en aquell concurs
els del Vendrell
ja no es van presentar
i van guanyar
els de Vilafranca
però l'any 73
amb el concurs
que va organitzar
a Vilafranca del Penedès
Moble Esquer
aquell concurs
el va tornar a guanyar
a la Colla Vella
i per tant
nosaltres érem els campions
i ens anava perfecte
l'any 74
exhibició
perfecte
tres castells
i cap a casa
l'any 76
exhibició
tres castells
i cap a casa
quan era això
el 74
devia ser
la gran xiulada
que ens vam fumar
perquè tothom esperava
que la Colla Vella
provaria el 2 de 8
i els hi vam fer
el 2 de 7
el 2 de 7
en Figuereta
una xiulada d'espant
però després
per Santa Úrsula
vam descarregar
el 2 de 8
per primera vegada
la Colla Vella
bé
76 exhibició
78 exhibició
i la veritat
és que els castells
en aquell moment
no arrencàvem
s'aprovava el 2 de 8
i prou
no, no, no
no passàvem d'aquí
sí que és cert
que hi ha
per Santa Úrsula
del 78
la Colla Joves
carrega el 5 de 8
el 5 de 8
que ell ja prou polèmica
va portar
no, però
el del 78 no
ah, bueno
va portar polèmica
va portar polèmica
va portar polèmica
perquè hi ha unes actituds
que són totalment incomprensibles
perquè ells van dir
que aquell era
el primer 5 de 8
que es carregava
a no acabar de cicle
home, com podien dir això
si l'any 69
s'havia encarregat dos
però és que
a més a més
això
van tenir
encara
diem
la barra
d'escriure-lo
o ser llibre
quan ells ho saben
o haurien de saber
que hi ha pel·lícules
que es veu perfectament
oh
és que quan hi ha una pel·lícula
ja no dic fotografies
que les fotografies
nosaltres el llibre
el del 69
el del 12 d'octubre
vam posar les 3 seqüències
i després vam posar
el del dia de Sant Úrsul
vaig parlant d'aquest
clar
que va portar raons
va ser una de les coses
que a mi em va encendre
me va encendre molt
potser va ser
la xispa
que jo
allò
me va fer
que els hi tingués
odi a la colla joves
perquè a mi
si me voleu treure
de polleguera
veniu-me mentides
sí, sí
aviat me fareu perdre
els estreps
serà molt difícil
perquè és com
una cosa que jo sé
que és clara
d'aquesta manera
i que a més a més
la puc demostrar
bé
aquest és un altre assunto
per tant vull dir
que els castells
no havien tirat massa amunt
i llavors
m'imagino jo
que el patronat municipal
devia creure convenient
com que ja havien passat
uns quants anys
que es havia fet exhibició
ja es havia vist el què
de tornar als concursos
i es va tornar al concurs
les bases
es van anar
anant canviant
s'hi van posar
una sèrie
de modificacions
les bases
es van haver de modificar
bastant
a l'any 72
ja es van tornar a canviar
em sembla
les bases
no van ser exactament
les igual
els 72
que els 70
es van canviar ja
és la història
de mai acabar
que en els anys
tenim la mateixa història
la mateixa carta
del director
d'Albert Tolí
i les mateixes
sempre igual
sí
però bé
sempre igual
però de fet
la veritat és que
amb la perspectiva del temps
s'ha anat avançant
i molt
i molt
perquè
la veritat
sigui dita
nosaltres
la Colla Vella
amb el patronat municipal
sempre hem tingut
unes grans batusses
però
personalment
els que anem al davant
jo que hi ha
més anys
perquè doncs jo
com he dit abans
l'any 70 ja hi era
sempre he tingut
un gran respecte
sempre
un gran respecte
jo al senyor Oliver
malgrat de tot
l'apreciava molt
molt
i
i vaig parlant
que a mi em sap greu
quan actualment
el patronat
comet una sèrie
d'equivocacions
perquè jo sempre dic el mateix
si una cosa
no es pot argumentar
en el sentit
que aquells arguments
poden ser més
o menys convincents
però almenys que sàpigues
el per què
i no ho pots aconseguir
home
doncs deixa-ho igual
deixem-ho igual
doncs a partir
de l'any 80
em sembla que era
no ho sé
ara hauríem de minar els papers
es va equiparar
no l'any 72
ja devia ser
es va equiparar el 3 de 8
amb el pilar de 6
sempre
ja va ser igual
va tenir la mateixa puntuació
llavors esclar
ha arribat un moment
que això em sembla
que s'ha tornat a canviar
ara en aquests moments
perquè no ho recordo exactament
però bé
es volen canviar les coses
perquè senzillament
hi ha unes persones
que ho veuen de diferent manera
i que els sembla
que d'aquella manera
pot anar millor
però la veritat
és que no és així
retorno a el que has dit tu
el patronat municipal
convoca
convoca el concurs
i bueno
i allí em sembla
que hi van totes les colles
els d'Albertrell
i tornen a anar allí
bueno
menys els bordegassos
a Villanova
ah menys els bordegassos
a Villanova
i els minyons
i els minyons
i els minyons a Terrassa
que sí
que per cert
em sembla que repeteixen
unes octavilles
segurament que encara
els trobaria
si busqués l'expedient
anticoncursos
i bueno
i sí sí
total
de què
doncs totes les colles
tampoc hi van
sí
segur que també
no
no
perquè veig que t'ho mire
no
no
ah
sí
any 1980
la rivalitat
és ara
d'aquests moments
entre les dues colles bellenques
una rivalitat
que està més afrodata
enllamall
encara s'arrossega
el record
de l'any 1978
correcte
en aquell mateix
en aquell Sant Fèlix
el Sant Fèlix
de l'any 80
la Vella Vaig
torneu a carregar
el 2 de 8
amb folra
que sé que feia dos anys
que no carregava
sí
sí
sí
les joves només
la poder carregar
el 3 de 8
o sigui
que s'arribaven
amb els ànims
força exaltats
semblava que la Vella
tenia força avantatge
sí
però patapam
les joves de Baig
va guanyar el seu primer concurs
sí
sí
els guanya el primer concurs
i
i el que dic sempre
i que ho demostrin
perquè se'ls va donar
un 5 de 8
que no està fet
aquí anem
en aquest
5 de 8
ja ho sé que vas
aquella letra del 5 de 8
ja ho sé que vas per aquí
ja ho sé que vas per aquí
perquè
aquell 5 de 8
aquell 5 de 8
quan ensenyen la pel·lícula
com més bé l'ensenyen la pel·lícula
perquè jo tinc controlat
ara torno a agafar l'expedient
perquè els oients ho sàpiguen
com que em vas dir
que preguntaries el cos del 88
per això
en aquell 5 de 8
jo tinc
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 9, 10
11
11 persones apuntades
en les quals
sé la pel·lícula que tenen
si es veu regular
si es veu bona
si es veu molt bona
i com més bona es veu la pel·lícula
més bé es veu
que l'enxaneta no té temps de posar el peu
més ben dit
a xequet
l'enxaneta no posa mai el peu
el segon aixecador
per tant
si no es posa el segon peu
el castell no es pot donar per carregar
però com que ells ho van fer d'una manera
que el jurat
potser no ho veia gaire bé
i que jo no ho sé
no ho sé
perquè ara no me recordo tant per això
però bueno
és igual
el cas és que
aquell
això
aquell concurs
doncs
el tornem a perdre
el tornem a perdre
però bé
doncs escolta
quina va ser la reacció
a la colla vella
en el moment
que el jurat donava
com a malalt aquell 5 de 8
un castell
que al cap i la fi donava
malalt
nosaltres disciplinats
nosaltres disciplinats
si no recordo malament
ara ho provarem nosaltres
i nosaltres anàvem
a la reacció
si no recordo malament
i jo recordo
que en aquell 5 de 8
jo anava a primeres mans al mig
i bueno
i va ser dels que va patir
patir de valent
de valent
perquè migó
anava al mig
i bé
i va anar
no va anar gens bé
aquell 5 de 8
tot i que ho teníem
bastant ben preparat
no va anar gens bé
la prova d'això
és que el que ens dol més
és que després
per Santa Úrsula
no van poder ser
els primers
de descarregar-ho
perquè ja sortien
els dosos
i ells
m'assembla
si no vaig equivocar
aquí potser em falla
la memòria
me penso que no van ni carregar
per Santa Úrsula
el 5 de 8
ells
els joves
per tant vol dir
que nosaltres
també el teníem
aquell 5 de 8
el que passa
doncs que bé
les circumstàncies
van ser com són
i que si recordo
el que va passar
l'any 82
que en aquells moments
el que era
diguem
que portava
la responsabilitat
i el que parlava
els serveis
de megafonia
era
l'entorn
d'Uran Segura
ja ho havia fet
a l'any 70
i bé
i recordo
que l'any 82
ha marxat un moment
però torno
quan van marxar
de la plaça
ell
els hi va recordar
penseu que l'any 80
se va donar
un veredicte
que no era
no sé com s'ho va fer anar
però
volguem dir
que també
no era prou correcte
i en canvi
la colla perjudicada
no es va moure
de la plaça
nosaltres
podrem estar en desacord
i ho hem discutit
moltes vegades
perquè això també
es va tornar a passar
l'any 88
amb un 3 de 9
que si està carregat
que si no està carregat
que tombi que gira
i nosaltres després
el vam tornar a provar
per tant llavors diuen
si vosaltres el torneu a provar
és que realment
esteu d'acord
que aquell 3 de 9 no està fet
no senyor
no senyor
no té res a veure
una cosa amb l'altra
nosaltres si el jurat
al final
pren una decisió
nosaltres en aquell moment
allà
hem d'acatar
el que diu el jurat
hi estarem d'acord
o no hi estarem d'acord
i nosaltres
doncs
aquí
a l'any 80
ara torno
doncs esclar
quan el jurat va dir
que estava fet
a més
a més
en aquell moment
no ho teníem tan clar
com ho vam tenir després
eh
jo ho vaig tenir clar
l'endemà el dilluns
quan em va trucar
un senyor
un senyor
i em va dir
Pinyes
tinc una pel·lícula
que es veu claríssimament
el que passa
jo
jo era l'empresa
dic doncs
en quina hora podem passar
tu quan tu vulguis
dic doncs
passa a tal hora
que jo ja tindré el projector preparat
a casa
i se la mirarem
li venia projector
tinc
tinc projector
i se la van mirar
i llavors me va dir
per favor Pinyes
no diguis mai
que te l'he ensenyat jo
no pateixis
que no ho sabrà mai ningú
qui me l'ha ensenyat
aquesta pel·lícula
però jo naturalment
és una de les que tinc
com a molt bona
i es veu claríssim
no posa el peu
o doncs
si no posa el peu
aquell castell no està fet
i això
i això
si mai hi hagués uns diàlegs oberts
que tothom
preguntés
i contestéssim
és el que
me'n vaig dir una cosa a l'altra
ara que es va celebrar
el bicentenari
jo ho vaig proposar
a Navalls
i ho vaig dir
a diferents periodistes
intenteu tenir
un debat
amigablement
allà on vulguin
a la ràdio
al centre cultural
a la colla joves
allà on vulgueu
que ells facin una sèrie de preguntes
i nosaltres els hi farem
una sèrie de preguntes
amb ells
i que les contestin
perquè quan a nosaltres
per exemple
ens diuen
que el 5 de 9
ai perdó
el 5 de 8
de l'any 69
segons ells
no està carregat
o doncs jo els hi portaré
la pel·lícula
la pel·lícula
d'un i de l'altre
quan nosaltres diem
que el del 80
això que estem parlant
aquest 5 de 8
no està carregat
per favor
que ens portin la pel·lícula
ells i que ens ho demostrin
clar
aquí ara
amb aquests micròfonos
només no els reune jo
aquí hi hauria d'haver
un de la colla joves
però em sembla
que els oients
que ens assenten
el que jo dic
és el més sensat
jo no dic que jo estic en posició
de la veritat
ni molt menys
jo senzillament dic
que cada cosa que hi hagi
que es demostri
que es demostri
i miram
llavors els que ho vegin
ja jutjaran
si et sembla
deixem aquí
la polèmica del 80
però deixa'm
preguntar-te encara
una altra cosa
respecte a l'any 80
que crec que és
crec que és significativa
possiblement
al llarg de les manifestacions
lògicament
el nombre de colles
que hi participen
que hi prenen part
es van ampliant
però fixa't
l'any 1970
prenen part
en el concurs
6 colles
l'any 72
8
el 73
el nombre de l'esquerra
són 9
però l'any 1980
són 16 agrupacions
i han crescut molt
sí, sí
com eren aquells concursos
que començaven a ser
multitudinaris?
home
jo em sembla
que això devia ser degut
que aquells anys
que hem dit
el 76
el 78
doncs
els mitjans informatius
ja devien agafar
més protagonisme
i devia haver més persones
que escrivien sobre castells
potser també
jo no
jo no
no m'atreveixo dir
la televisió
quan van començar
jo no crec que en aquells anys 70
encara
no es devia fer res
encara la televisió
però
m'imagino
que tot plegat
va anar creant
un ambient
que va fer
que sortiguessin
noves colles
que sortiguessin
els de Sitges
que sortiguessin
els de Vilanova
els mateixos Minyons
de Terrassa
que van sortir l'any 79
és a dir
van anar sortint
colles noves
inclús algunes
de les que van sortir
van plegar
bastant aviat
però va passar això
que l'any 80
doncs
com tu m'ho bé dius
fóssim 16
no
una expansió
que s'ha mantingut
fins ara
i que sembla
que ara
torna una mica
jo
jo el que sí
puc dir
és que nosaltres
l'any 80
precisament
arran
que tu també abans
ja us apuntat
que a Vilafranca
carreguem
o descarreguem
el 2 de 8
em sembla que el carreguem
només
a Vilafranca
el 2 de 8
el 80 el carreguem
doncs allí
hi va haver un creixement
que el concurs
ja es va notar
un creixement
vull dir
de gent jove
que es van incorporar
i allò ja va fer
que ja creixessin més
clar
el salt fort
va ser el 81
això no cal dir
passem del 80
al 82
és una llàstima
a veure
m'agradaria
parlar moltíssimes coses
no no
per mi
per mi el temps
que faci falta
per mi no pateixi
això sou baltros
ens hem de evitar
una mica
anar al concurs
perquè
el dia que pugui
fer una conversa
que fer amigable
sense micros
endavant
si fa falta
molt millor
perquè realment
és un encant
sempre que t'he escoltat
o conversant
tu
és un plaer
de veritat
passem a l'any 82
entremig
i et dic
que és una llàstima
no poder comentar
el sopar de la Diada
l'any 1980
o el Dinam
em sembla que era
que es va dir
que l'any 82
al caset de nou
el 1981
es fa l'homenatge batet
sí, sí, sí
el mateix
l'homenatge batet
en què s'ajuda
a la placa
l'any 80
això mateix
l'any 82
es aconsegueix
al caset de nou
l'any 82
torna a haver-hi
concurs de casets
torna a haver-hi
i llavors
torna a haver-hi
un duel
entre les dues
colles vellenques
però ara
la vella
suposo que té
un gran esperit
de revenja
i a més a més
sap que té
una carta guanyadora
sota les mans
bueno
la colla vella
la colla vella
sempre
sempre
sempre
en tots els concursos
precisament
és un dels valors
fins avui
fins avui
toquem fusta
té un esperit
lluitador
que fa por
té un esperit
lluitador
i quan se tracta
d'un concurs
bueno
allí s'hi evoca
i s'hi evoca
el poble
i s'hi evoca
els ex-castellers
i s'hi evoca tot
molt bé
l'any 82
efectivament
nosaltres teníem
el precedent
d'haver descarregat
l'any 81
el 4 de 9
però prou
en tot aquell any
en tot aquell any
no s'havia fet cap
de casell de 9
i el 5 de 8
si no recordo malament
a Vilafranca
i vam tornar a caure
i per tant
vam arribar
doncs
al concurs
del 82
que sí
que havíem tornat
a preparar
el 4 de 9
i que estava
en ment
que per Santa Úrsula
passés el que passés
el concurs
s'havia d'aprovar
el 3 de 9
perquè això
no es va divulgar tant
però quan parlàvem
de l'any 81
del 4
ja dèiem
doncs que
l'any 82
s'havia d'anar
del 3
i quan preparàvem
la tècnica
del 81
la manera
de lligar el forro
del 4
sense donar-se en compte
també parlàvem
del 3
doncs molt bé
vam anar
amb aquell concurs
sobretot
amb un castell
que nosaltres
dominàvem
en aquells moments
sí que ja es pot dir
que ja el començàvem
a dominar
que era
el 2 de 8
en forro
i l'única
causa
que hi havia
era el 5 de 8
clar
el 5 de 8
ells
sí
que tenien
el precedent
d'haver-lo descarregat
i en canvi
nosaltres
només el havíem
carregat
l'any 80
per tant
la cosa
en aquell moment
estava bastant
anivellada
ara
el problema gros
va tornar a sorgir
quan
el sugeriment
d'ells
en una de les reunions
que no se'n van fer
gaire
aquell any
de reunions
al padronat
de Tarragona
ells van dir
de considerar
carregat
el 4 de 8
amb el Pilar
en el moment
que es desféen
els dosos
i llavors
allí nosaltres
Bertol i jo
que assistíem
a aquelles reunions
vam donar
la conformitat
i allí
es vam equivocar
jo recordo
quan vam arribar
aquí bals
que un dels castellers
emblemàtics
que era
Josep Maria
Barberà Rossic
va dir
sou equivocat
amb un to
que tenia agressiu
però per què
Barberà
sou equivocat
però per què
home
per què
se m'ha equivocat
i l'home
no va saber
dir
el per què
no va saber
què dir
no se'n va sortir
i doncs
potser sí que
s'ha equivocat
doncs ja està fet
i està acceptat
i això anirà així
però resulta
que aquell dimecres
abans del concurs
hi va haver una reunió
on hi assistien
els jurats
del concurs
i va resultar
que jo
el dia abans
havia sentit
pels micròfonos
que no fos
aquesta mateixa emissora
una entrevista
que havíem fet
a Rodon
Barrofert
i que allí
no m'ha recordat
el context
perquè l'hauríem d'escoltar
però
va deixar caure
que quan el castell
ja estava coronat
i que estava ja
carregat
cony
si després
se desmuntava
tota l'hora
allà
a nosaltres
llavors
se'ns van posar
aquí
aquells
van amb la guineu
al Cibader
aquí se la fotran
perquè quan el castell
ja estarà carregat
que els dos
us s'hauran desfet
per evitar la caiguda
tot tirarà a bany
i això
a la reunió
que hi va haver
que he dit abans
amb els membres
del patronat
i algun representant
del jurat
això va sortir
perquè a nosaltres
ho van fer sortir
Collavell ho va fer sortir
si aquí passa això
a què passarà
i tothom va estar d'acord
que el castell
se desqualificaria
molt bé
som el concurs
i ells intenten
aquest castell
i jo me'n vaig
que nosaltres ja sabeu
que les dues colles de baix
sempre estan contraposades
uns allà
i nosaltres aquí
molt bé
jo me'n vaig cap al mig
de la plaça
i allí estava precisament
amb el sèvio
el sèvio de la gallineta
i ja no era cap de colla
i se'l mirem
se'l mirem
i veiem tot
el que passa
i quan l'enxaneta
doncs que anava
l'enxaneta es posa al mig
ara hauríem de veure
el vídeo
exactament el que passa
el cas és que vaixar el quin
bueno
allò cau
allò cau
i n'hi ha un
que arriba
a baix
a baix a la pinya
i l'altre no
total
total
que nosaltres interpretem
i jo
que allà no és caiguda
perquè aquella canalla
van quedar penjats
van quedar per allí
com van
com van poder
i van baixar el castell
tot
no sé si van deixar
no recordo exactament
perquè la memòria
és tan traïdora
si va quedar el pilar de 4
jo crec que no
ho van baixar tot
tot
castell i tot
i llavors esclar
posició
ells
que havien caigut
naltros
que no havien caigut
que l'havien desfer
i jo
com que estava
al mig de la plaça
amb un norrer
vaig ser dalt
a jurar
i davant
d'un munt de persones
jo allí
li vaig dir
que allí
tenen allò
aquell cordó
perquè no puguis passar
li deia
Durant
ja ho veieu
ha passat
el que van dir
a la reunió
ha passat
el que van dir
a la reunió
i Durant
recordo que va dir
pinyes tu calla
tu calla
al cap d'un minut
i allí tenia l'Isaac
l'Isaac Rubió
era un dels responsables
d'una altra colla
pinyes què passa aquí
collons Isaac
home
ha passat
el que havia de passar
què és el que havia de passar
la major part dels castellers
de la colla joves
igual que els de la colla vella
no sabien
el que s'havia acordat
amb aquella reunió
no ho sabien
perquè no els vam explicar
perquè després
hi va haver un segon
d'ells
que ho va dir ben clar
i diu
si jo arribo a saber això
jo llanço el castell
el llanço
que haguéssim caigut tots
i llavors sí
i llavors
que hi ha estat carregat
encara recordo
el Miquel Trencs Mestre
que era un gran historiador
que això
ell no ho entenia
no ho entenia
ni jo vaig saber
mai fer-li entendre
però com és possible
pinyes que un castell
que en un moment donat
està carregat
i és vàlid
que després
se pugui desqualificar
aquell home no ho entenia això
no ho va entendre mai
bé
avui dia
si mirem els vídeos
perquè hi ha algun vídeo
d'això
més ben dit
ho explico com a anècdota
perquè no diré el nom
hi va haver un de colla joves
potser fa 3 anys
no gaire més
que em va trobar un dia pel carrer
perquè
la gent se pensa
que perquè som de la colla contrària
que sempre anem
com aquell que diu
ara ja no
amb el granivet a la fa
i sí que sempre s'estem insultant
home no
se saludem
i si un necessita un favor de l'altre
ens el farem
i després a la plaça
doncs passarà el que passarà
doncs bé
i em diu
escolta
que hi hauria manera
de poder veure
el vídeo del 82
perquè això ho van donar
per la televisió
dic home
dic jo no el tinc
dic però sé qui el té
i li demanaré
i llavors
el passarem
a casa
i ja està
i sí sí
i li vaig demanar
i va venir a casa
i se'l van mirar
clar
el problema que hi ha
és que ells
veuen
que hi ha aquell despenjament
el llibre ho expliquem de pe a pa
nosaltres ho expliquem
molt ben explicat el llibre
perquè quan se va haver d'escriure
me'l vaig haver de tornar a mirar
el vídeo
i explicar-ho exactament
i llavors
esclar
ells diuen
doncs
que cauen
i nosaltres diem
que no cauen
que el desfàn
quan estem parlant
del 4 de 9
de Vilafranca
d'ells
4 de 9 sense ferro
allà no cauen
allà no volen caure
passa un cas semblant
o doncs
hem de ser coherents
amb les coses
ja tornem a ser amb allò
si hi hagués un dia
un debat
de bé
de bé a bé
que poguéssim parlar
entre tots
doncs llavors diríem
vosaltres
no que aquell 4 de 9
el considereu descarregat
sí
o doncs aquell 4 de 9
està descarregat
aquell 4 de 8
el vau desfer
no vau caure
doncs clar
això necessitem
l'altre interlocutor
i sobretot
que es pogués visionar
una cosa i l'altra
perquè la gent
que són neutrals
com vosaltres
poguéssiu
copsar
doncs el que realment
va passar
però bé
el problema va ser aquest
i a partir d'aquí
al contrari
de l'última edició
del concurs
les joves de l'any
no accepten
aquesta decisió
i es retiren
tots plegats
tots plegats
ah bueno
sí home
clar
en aquell mateix concurs
sí home
allò va ser gros
allò va ser gros home
allò va ser gros
com si hi ha
la gestió
representant del jurat
el sacall
en pau reposi
que em havia dit
en aquella reunió
em havia dit
ens havia dit
el Bertolini
no sé com ho va fer anar
s'ha de saber guanyar i perdre
oh sí sí
i com si hi ha el vegès
que feia així
marxeu
venga marxem
i llavors van seguir
també
els del vendrell
al darrere
també s'hi van afegir
allò van fer molt mal fet
allò la colla joves
i els del vendrell
si allí no arriben a ser
no sé si van ser els de Vilafranca
ah no recordo
o la colla jove de Tarragona
que mentre hi havia
tot aquell alderull
ells van tirar el castellamunt
i van fer
com si res hagués passat
aquell castell
anaven per boquetejar
ai aquell concurs
aquell concurs
solia boquetejar
ells anaven
perquè aquell concurs
en aquells moments
quedés anul·lat
o no sé
no sé el que procuraven
llavors nosaltres
la colla vella
va tenir molts problemes
amb el patronat
molts eh
perquè al final
van cobrar eh
colla joves va cobrar
no sé quan
i nosaltres
anà demanant
les actes
d'aquesta reunió
que aquests actes
no venien
no hi havia manera
i amb el senyor
Requesens
se les vam tenir
de balena
com sempre
la colla vella
sempre va haver de discutir
i sempre va haver d'enfadar
sempre
ens toca així
que per molts anys
pugui ser
mentre puguem anar al davant
que vull dir
que no hi ha
al davant
som conscients
que no hi ha
al davant
però
sempre hi ha el pro
que cada any
fotem algun castell
que les altres colles
no fan
aviam 50
i també ho podem fer
i no hi ha
que no hi ha
cap al davant
jo fa dos anys
tampoc no anàveu
al davant
abans del concurs
i a Vilafranca
es va anar pel canto d'endur
directament
i tant
i tant
i tant
perquè no tenia opcions
fins al final
perquè poca gent
es pensava
a veure
la vella és la vella
el concurs és el concurs
però aquells 5 de nou
al forra
i aquí 4 de nou
a la vella
no tothom
les tenia
les tenia totes
des de Vilafranca
bé
com que
no havíeu fet
una gran temporada
aquell concurs
va demostrar-se
una vegada més
però no van ser excepcional
pensem en baix
perquè tinc el record
que estava just al costat
amb el micro
amb el micro
amb un fanatge
i veure
aquella bestialitat
de castell
la 5 de nou
amb el forra
sí, sí
i tant
i tant
que ja va ser
estaterrant
sí
sí
dues últimes
dues últimes qüestions
és curiós
perquè l'any 1982
hi ha tot aquest
amb un arder
tot aquest embolic
del 4 de la 8
amb l'agulla
de les joves
però la polèmica
a cap i a la fi
va ser estèril
home i tant
perquè després
carrega el 4 de la 9
en forra
és que en aquell moment
no hi havia res guanyat
ni res perdut
encara que aquells
aquell castell
els haguessin donat per fet
en aquell moment
no hi havia res guanyat
ni res perdut
el concurs
havia de continuar
però és clar
llavors
en aquell moment
pensem que només
havíem descarregat
un de 4 de 9
el del 81
clar
llavors el moment
que la colla
que pot fer front
marxa de la plaça
automàticament
nosaltres allà
ja ho teníem salvat
com aquell que diu
però no era això
el concurs havia d'acabar
i llavors allà
nosaltres va ser
quan vam intentar
no sé si en aquella mateixa
ronda o continuació
o com va anar
el cas és que vam intentar
el 4 de 9
en forra
i va ser
la primera caiguda
d'un castell de 9
aquí va bé
el vam carregar
i vam caure
però el vam carregar
el 4 de 9
clar
llavors amb el 4 de 9
doncs bueno
llavors
efectivament
però bé
el que passa sempre
ja no se'n parlava
del 4 de 9
es parlava del fet
que es veia descalificat
un castell
que no hi havia motiu
per fer-ho
i bé
i de per aquí en amunt
encara es deu dir
avui
gràcies
per part meva
fins aquí
moltíssimes gràcies
no sé si tens algun record
de la vella
per cada situació
en concreta
i vaja
per part meva
fins aquí
ens quedem
moltíssimes
moltíssimes gràcies
no sé si tens
algun record
alguna anècdota
no perquè
que s'ha quedat
en el tindé
sobre la marxa
ja he anat
intercalant coses
que potser
no venien al cas
concretament
dels dos concursos
però són coses
que de fet
formen part de la història
i que han anat succeint
i que bé
nosaltres parlant
de castells
doncs bé
no se'ns acabaria mai
el temps
això de parlar
de castells
és que
i he
no sé que
amb
partuc
noé