Concurs del 94, quin programa tenia pensat el Juan Atxo i com veia aquell concurs
en què la jove de Tarragona es presentava molt forta, era la primera vegada que presentava un perill
i que era una colla candidata a ser victoriosa i tenint en compte que les joves havien guanyat
els tres últims concurs a Gasseig. Com arriba la vella de Baig d'aquell concurs?
A veure, la colla veia aquest any, l'any 94, que va ser quan jo vaig entrar com a camp de colla,
no vaig agafar en un moment bastant crític, el que era la colla, ja que va haver
per part de Castellers hi havia una mica de maró i hi havia la sortida d'Eusebio i el president
doncs va ser una mica així, que va haver una mica entre la colla, intern.
Però bé, doncs, el que estava clar és que ja per part de l'Eusebiet i tal, ja se parlava
doncs d'ensejar el dos de nau, que era un castell que ho portaven ja feia molts anys
en la ment dels castellers de la colla veia, no? Van ser els primers que van aixecar la llebre.
I aquest any, doncs jo recordo que ho tenia molt clar, no?
Ho tenia bastant difícil, però amb disciplina.
I si la gent acojava com va passar, no? Que la gent va vindre i sabien que no jugàvem molts
i que la colla jove de Tarragona, doncs, era una colla que estava apretant,
que feia el cinc, que estava intentant, doncs, fent el cinc de nau, no?
I anava força bé, no? I portava molta gent i tal, no?
I per tant, doncs, jo crec que aquell any va ser un any, doncs, bastant per anar a aquest concurs
bastant preparats per poder-lo guanyar.
Un altre, el que té la colla veia és una cosa, és que quan la colla veia,
la veia és la veia, no?, què diuen,
i de cara a els concursos, doncs, la gent hi venen tots.
Aquels que sent una mica la camisa i el color rosat de la veia,
doncs, aquell dia saps que no tens la plaça, no?
Però aquest any va ser un any molt... bastant positiu per anar-nos-ho
perquè la gent va acullar molt, tant la gent de Pinyes, la gent...
I se va treballar moltíssim, tant els castellers de Pinyes i Forro,
els que portàvem l'equip tècnic, la Junta...
Va ser un treball en equip que jo crec que va ser, doncs,
bueno, que es va veure, doncs, que la colla d'un any cap a l'altre,
doncs, havia canviat moltíssim, i va ser, doncs,
que vam anar al concurs convençut que, bueno,
que si la jove de Tarragona no feia, doncs,
el que pensava fer, que era el 5 de 9,
doncs, que anar en tronc lo teníem bastant bé per guanyar el concurs.
El programa era clar, tripleta, i si feia falta, el 2 de 9?
Sí, eren els castells que portàvem a plaça.
Era fer la tripleta, el 4 de 9, el 3 de 9 i el 5 de 8,
que eren castells que ja... que los vam portar aquella temporada bastant,
és a dir, que van ser castells que a plaça, doncs, es van veure, doncs,
que los teníem i que anàvem amb aquests 3 castells.
Anaven molt treballar i molt segur, i la gent estava pràcticament que si convençuda
que amb aquests 3 castells no guanyà el concurs,
perquè, esclar, doncs, hi havia l'incógnit de si la jove, doncs,
feia aquell 5 de 9, que, bueno, que les proves que van fer jo vaig estar,
i d'un i dos, és a dir, que van ficar d'ossos,
sembla que van ficar aixecador inclús,
a la plaça de l'Ajuntament, no?, abans del concurs,
i, per tant, doncs, era una miqueta així la por que portaven, no?,
però, bueno, doncs, les coses són com ho són,
ells no van poder sortir d'aquell cinc,
jo crec que també els nervis,
nosaltres estem acostumats, doncs, a anar a concursos,
has de saber, doncs, has de tindre estratègia a l'hora d'anar a els concursos,
és una cosa que també has de portar-la, no?,
i tal, no?, i, per tant, doncs, jo crec que l'any 94,
doncs, va ser un any que la gent, doncs, ja es va abocar tothom,
tothom que sentia la camisa.
Tot i això, la vella, entre cometes, va guanyar de forma força justa,
perquè només va guanyar per 13 punts.
Sí.
A priori, va guanyar perquè la jove de Tarragona
va fer 4 a 9 a Forra després d'una caiguda, o sigui que...
Sí, que va tindre de repetir, i allò va ser...
És que poder allà...
Per això t'he dit que, veus,
el sapiguer anar a un concurs i saber competir,
és a dir, la estratègia d'una colla, aquí està,
si ells no ho véssim intentar, o no ho véssim...
ho véssim anat pels castells que poden anar-nos i n'aven,
i oblidar-se poder del cinc o del...
No ho sé, doncs, donar-li més confiança a los castells,
o ensejar més a los castells que los podien tindre, doncs,
per la mà, doncs, poder, ho hauria hagut un empat.
És a dir, que, doncs, la cosa va anar justeta, però, bueno,
això és com va, és a dir, a vegades se guanya...
En un partit de futbol se guanya per un gol,
però són 3 punts,
que és igual que fiquis 7 o 5 o 6 gols,
que, en total, també són 3 punts, per lotant.
La Vella vau guanyar aquell concurs,
i a la quarta ronda, tot i ja tenir la victòria a la butxaca,
després que la jove que hi hagués a cinc de Novenforra,
la Vella, tireu el 2 de Novenforra i Manilles,
si no me'n recordo, era el primer intent que fèieu d'aquest castell.
Sí.
Com va anar la decisió de tirar-lo,
i com va anar aquest castell, que realment va arribar força a mi?
Doncs, t'explico, mira,
doncs, n'antros, com que ja havíem ensajat
aquests dos,
aquests dos de nou,
el portàvem bastant ensajat a la plaça,
i teníem bastant confiança, no?
I llavors, doncs, clar,
allà tens, tens moltíssima gent, no?
Per un costat, jo,
és a dir,
m'havies agradat
haver-lo fet allà,
a la plaça,
i podria haver-se sigut el primer dos de nou
del segle, carregat i descarregat,
i abans que no,
per los minyons que l'havien carregat una setmana abans,
de Santa Úrsula, no?
Però, per l'altre costat,
doncs, vaig pensar,
bueno, si no ho fem aquí,
almenys veurem com anirà,
què passarà,
si s'ha de reforçar,
si s'ha de canviar,
si hi ha d'haver algun canvi,
tot això,
de cara,
com que ja lo tenies guanyat el concurs,
doncs,
jo he pensat,
també,
una mica,
de cara a Santa Úrsula,
de cara al poble de Bats,
que si allà,
doncs,
no sortia,
encara teníem Santa Úrsula,
per poder-lo fer,
i jo crec que allò,
també,
donava molta moral,
de cara a un Santa Úrsula,
com així va ser,
és a dir,
anant-los,
després del concurs,
doncs,
per Santa Úrsula,
doncs,
lo vam tirar aquí a la plaça,
d'aquí a Bats,
no?,
i lo vam descargar,
per tant,
clar,
la emoció va ser mortíssima,
perquè era el primer dos de nau carregat i descarregat,
i més a més,
doncs,
a la plaça del Blat,
allò per mi va ser,
doncs,
una satisfacció,
tant o més,
com el dia que vaig guanyar el concurs.
Una última pregunta,
referent a aquest 1994,
la vella va guanyar,
i va trencar una ratxa,
més que meritoria,
de les joves de Bats,
que havíeu guanyat els últims tres concursos,
el 92,
el 90 i el 88,
parlàvem abans,
que la jove a Tarragona feia por,
no sé si les joves us en feia tanta,
i com vau viure la rivalitat,
perquè a les joves,
difícil ho tenia per guanyar el concurs,
perquè només va carregar el 4,
el 4 a la Nova Forra,
però també va aprovar el 2 a la Nova Forra i Manilles,
també el tenia 6.
Sí,
però bueno,
a veure,
això va com va,
és a dir,
ells ensejaven el 2 de 9 també,
però poder,
doncs,
bueno,
això passa com passa,
és a dir,
que si ells li hauria sortit,
aquest 2 de 9,
doncs poder haver guanyat ell,
no va ser així,
no va ser així,
i per tant,
doncs,
mira,
els castells porten això,
és a dir,
suposo que ells també estaven convençuts
que portaven un 2 de 9 a ensajar
i que el tirarien,
ara,
el que sí que està clar,
és que ells,
doncs,
le va costar bastant molt més
que no per fer el 2 de 9,
perquè n'anro van demostrar que,
doncs,
que dues setmanes després,
doncs,
descarregàvem el 2 de 9,
i ells,
doncs,
no van poder descarregar-lo
fins no sé quin any.
Sí,
bueno,
el 73 un any
el van descarregar al vendré,
l'únic que en fe,
bueno,
no hi serien.
Sí,
sí.
Escolta'm,
fa un atxoc,
passem dos anys,
passem del concurs del 94
al concurs del 96,
un concurs en què ja estava clar
que els castellers de Vilafranca
eren a priori
la colla patra,
conjuntament amb la colla vella
de Chiquets de Balls,
que les joves,
en principi,
ho tenia força més cru
i va ser realment
un autèntic concurs.
Te'n recordo una mica
les construccions,
en Vilafranca
i primera ronda
intent de pila de 8,
va fer llenya,
després descarrega
el 3 de 9 en forra,
carrega el 4 de 8 amb l'agulla,
descarrega el 4 de 9 en forra
i a cinquena
fa el que sigui decisiu
que és descarregar
el 2 de 9 en forra i manilles.
Vosaltres,
carregueu el 3 de 9,
llenya del 2 de 9,
5 de 8,
2 de 8 en forra,
4 de 9 en forra
i aquell intent
de 5 de 9
a la 6ena ronda.
Com veus?
A veure,
el mateix que abans.
Abans del concurs,
quin plantejament tenia
el Juan Atxo?
Amb quins castells creia
que s'acabarien guanyant
el concurs
i com veia
els castellers de Vilafranca?
A veure,
aquest any
els castells de Vilafranca
portaven una bona temporada
de castell.
Llavors,
n'entro estava claríssim
que ja van sortir
una mica així
d'on de...
ja van tindre de pega
que em sembla
que va caure
el 4 de...
o el 3 de 9,
no?
va caure.
Llavors,
esclar,
quan comences
caient,
difícil,
difícil
ser t'estan posant
cada vegada
més les coses,
no?
Però,
n'entros sabíem
que havíem de fer
el 3,
el 4
i que havíem de fer
el 5
i que havíem d'anar
per totes,
és a dir,
arriesgant-nos
amb el 2 de 9
i inclús,
doncs,
com que ja no quedava
més cera
per cremar,
doncs,
van tindre d'arriesgar
a tirar
aquel 5 de 9
que, bueno,
que si
si se carrega
aquel dia,
doncs,
aquell dia sí que
hauria sigut
una bona feina.
parlarem d'aquest
5 de 9 en forra,
va ser un concurs
però una mica,
una mica estrany,
no?
Perquè la Villafranca
surt del pilar de 8,
cau,
en principi
en el que sigui
que un dels quesits
que jo tenia,
el 4,
8 amb l'agullo
només el carrega
i descarrega
el 2 de 9 en forra
i manilles.
O sigui,
que Villafranca
ja no va estar
del tot fina.
No,
tampoc.
Sí,
sí,
i la vella
va tenir una tàctica
vista després
una mica estrany,
no?
Cau amb el 3 de 9 en forra,
llenya de 2,
en forra
i aquest últim
intent a la desesperada.
Després de la llenya
del 2 de 9 en forra,
5 de 8 i 2 de 8,
per què aquests dos
castells de 8?
Després es va provar
4 de 9 en forra,
quina era la tàctica?
A veure,
perquè mira,
quan no se guanya,
quan veus
que hi ha una colla
que ja t'està guanyant
i tal,
el que no has de fer
és anar a caure
i no puntuar,
perquè és un concurs,
perquè hi ha un primer lloc,
també n'hi ha un segon
i un tercer.
Clar,
si no guanyes el primer,
almenys queda el segon.
Si per mil coses
les coses van tan malament
i has de quedar a tercer,
doncs mira,
les coses han d'anar així,
el que no pots fer
és arriesgar,
arriesgar,
arriesgar,
no puntuar
i bueno,
i arribar,
acabar el concurs
i dir,
bueno,
i ara m'he quedat,
no sé,
doncs,
en el setet lloc.
per una colla
com la colla vella,
doncs això
l'ha de tindre sempre
també una mica en ment
a l'hora d'anar
a un concurs
i competir
en les colles
que tens al davant.
Lo dones tu,
la gent que està allà
mirant-lo
veu
que arriesga
i tal,
però han acabat
el periodista
o
la gent,
no?
Jo sí,
bueno,
mira,
però han quedat tercer
i no han vist
que, bueno,
que una colla
o lo millor
ha quedat segona
amb un 4 de 8,
un 3 de 8
i un 2 de 7.
Diu,
collons,
si n'entro
ho havíem tirat
un 4 de 8,
un 3 de 8
i un 2 de 7,
segur
que no ho hagués guanyat
aquesta colla
doncs més,
més petita
o
que no sigui
una colla
doncs d'aquestes punteres,
no?
Per tant,
això la gent
també l'ha de tindre
una mica
molt clar,
no?
que n'entro
anem,
anem a fer castell,
anem a donar
doncs,
no sé,
que la gent disfruti
i a vegades
doncs els castells
tenen això,
cauen
i si els fas
i si els carregues
i descarregues
doncs,
mira,
doncs,
contents
i la gent
doncs
cap a casa
i contents
sobretot
perquè doncs,
mira,
no has caigut
i tal,
no?
Però,
bueno,
són castells
que has d'arriesgar
i aquests anys
doncs vam fer
aquesta,
perquè clar,
si no puntues
si la cosa
et va tan malament
has d'anar a puntuar
i a l'últim
que es té
doncs,
mira,
tira,
tira
a veure si pots
i és quan vam
decidir
on de tirar
aquest 5 de 9
o què?
Quan vau decidir
de tirar aquest 5 de 9
en Folra
com l'havíeu portat
fins on havíeu assajat
aquest 5 de 9
en Folra
abans de l'assaig
i com va anar
per carrerament
va ser un intent
jo me'n recordo
la vella
es aixeca el cartell
el número 27
o el que fos
silenci
s'aportarà
a la plaça
els cassellers de Vilafranca
perdó,
amb els collons
per corbata
va ser un moment
molt important
com ho vau viure?
Bueno,
doncs,
doncs,
Nantros ja,
clar,
o tiràvem
el 5 de 9
i lo carregàvem
o ja no podíem
allò,
despedir del concurs
perquè,
doncs,
esclar,
doncs,
ja era Vilafranca
la que
fins a les hores
era,
doncs,
pràcticament
campiona,
no?
I Nantros,
doncs,
jo recordo
que,
bueno,
que la gent,
doncs,
van fer allà
els números
que fan,
no?
Mires,
no?
Bueno,
a veure,
quin castell
se pot fer,
no?
Mira,
fent aquest castell
no els guanyem,
fem aquest altre?
Tampoc,
doncs,
i fem aquest,
mira,
fem aquest,
doncs,
fem el 5 de 9,
doncs,
cargar-lo
i ja les guanyem,
doncs,
com que el 5 de buel
lo tenien bé
perquè el 5
és un castell
que,
doncs,
pràcticament
que s'ha,
s'ha de treballar
i sempre
hi ha confiança
perquè,
doncs,
fins ara,
doncs,
el castell
em sembla que és un
de los castells
que menys cauen,
per tant,
doncs,
vam pensar,
doncs,
el 5 de 9,
de fet,
ja l'havíem ensenyat,
no va ser allò
tirar per tirar
perquè,
doncs,
la gent va veure
que aquell 5 de 9
se va,
se va muntar,
la gent cadascú
sabia on tenia
de anar,
ficar-se
el que portava
el peu de la crossa,
el que portava
al darrere del tal,
és a dir,
que allò va ser
en un moment
pompat
i el castell
se va enlairar
i cadascú
va anar
al puesto
que le corresponia
i la canalla,
doncs,
bueno,
la canalla
no canta ni per l'air
perquè la canalla
que tenim
sempre ha sigut,
jo crec,
que l'admiració
del món castellà,
no?,
no?,
per tant,
va ser llàstima
que va haver,
era el pilar
de l'enxaneta,
per on puja l'enxaneta,
era un pilar
bastant pesat
i per allà,
doncs,
va ser
per on va vindre
la,
una mica de rebrincada
i el castellà
vam anar per allà,
no?,
però has de pensar
que hi havia aixecador
ficat
i,
bueno,
i l'enxaneta
estava a dalt,
és a dir,
que no és que
estava l'enxaneta
a baix
ni molt menys,
sinó que ja
pràcticament
que així lo teníem.
Va ser una llàstima
no haver-lo
pogut,
doncs,
cargar,
que si lo carguem,
bueno,
jo crec que
aquest dia
a la plaça
també hauria sigut
un,
bueno,
no sé
el que hauria passat,
no?,
i,
bueno,
i va passar
més o menys,
doncs,
com a l'an 94
con els dos,
que mira,
doncs,
que han acabat
van vindre aquí
a Santa Úrsula
i se va descargar
amb la,
l'únic apegue
de que mire,
que allà
en el 94
guanyàvem el concurs
i en el 96
doncs,
no lo guanyàvem.
No sé,
suposo que
va ser realment
una autèntica llàstima
a la vella
es va quedar
molt poc,
no sé com es queda
el fanatge
després d'aquell moment.
Suposo que d'una banda
lamentant
perquè caeu,
però després
satisfet perquè la vella
ho ha donat tot
i ha demostrat que...
És el que t'he dit abans,
és a dir,
si n'antros,
no sé,
haurien anat al concurs,
i haurien tirat un 2 de 8
i haurien,
no sé,
3 de 8
i haurien tirat un castell d'aquest
i diu,
mira,
a última hora
ha tirat un 5 de 9,
què tal?
Dius,
doncs,
no,
no,
no haurien estat
satisfets
del fet,
no?
Però,
jo estava satisfets
perquè,
doncs,
sé lo que són
los castells
perquè,
per sort,
per desgràcia no,
però per sort
està pujant
a los castells
durant 33 anys,
me sembla,
o 34,
més los 3 anys
de cap de colla
que he estat,
no?
Més ara
els que no pujo
i no soc cap de colla,
és a dir,
que jo a los castells
ja porto 42 anys,
són los que són
los castells.
i sé que
quan una colla
es riesga
i no guanya
o le cau
el castell,
jo no me la miro
allò
com dient,
ostres,
aquesta colla,
doncs,
no dona,
no està donant
res
al món
de los castells.
Sin embargo,
quan veig
que una colla,
doncs,
collons,
es riesga,
cau,
mala sort,
perquè los castells,
també,
una de les coses
que també la gent
s'hi va a veure
a los castells
és perquè també
ha de pensar
que poden caure
i aquest molt
molt millor
que hi ha
dintre
del mateix casteller
o de la mateixa gent
també,
van por això,
van a veure si cauen,
a veure si lo fan,
a veure si
quina dificultat tenen.
Jo crec que
si los castells
la gent va a la plaça
i veu un castell
maco,
pom, pom, pom,
que puja,
baixa,
i allò
no,
la gent
ni es mou
del castell
i tal.
Poder arribaria un moment
que la gent
se cansaria
inclús,
no?
d'anar a la plaça
a veure
els castells,
no?
Però què passa?
Doncs que cauen
un intent,
dos intents,
la gent
cabrejat,
quan te surts bé
doncs la gent
contenta,
clar,
tot això és,
és el que
porta
doncs
a la gent
que l'agraden
els castells
i tal,
no?
i l'any
aquell,
doncs sí,
dintre de tot,
doncs,
el que passa
que surts una mica
doncs,
de no haver-lo guanyat
després d'intentar
tot,
no surts
les coses
com ho voldries
i clar,
i te va
una mica
desil·lusionant,
no?
Però,
ja t'he dic,
per altra part,
d'on penses,
ostres,
aquel 5 de 9
lo tenim,
aquel 5 de 9
ha sigut
una llàstima
que ja per el que
faltava,
per dos segons
hauríem pogut
guanyar el concurs
i fer un castell
inèdit
que encara no s'havia fet,
que s'havia intentat
per part de la Colla Jove
de Tarragona,
però,
i Minyón de Terrassa,
em sembla que també
ja l'havien
intentat
o lo treballaven,
no sé si
l'havien fet,
em sembla que encara no.
I
això també
doncs,
també em va donar
una mica
de
desestifació,
no?
és a dir que
per una part
doncs,
per no guanyar el concurs
surts una mica
doncs,
si com
no sé com
t'ho diria jo,
però bueno,
però,
en fi,
cabrejats una mica,
no?
Però bueno,
no,
cabrejats no,
perquè n'altres
vam lluitar
fins al final,
no?
Ara,
la recompensació
de tota
cosa que va passar
a la plaça
de Toros,
doncs mira,
doncs la van tindre
aquí a Santa Úrsula,
descarregant,
per primera vegada
el 5 de 9
que no s'havia
descarregat,
per tant,
doncs mira,
al cap de 15 dies
o 20
ja t'enorvides.
quan faig aquestes entrevistes
a tota la gent
que he parlat,
sempre que veu una pregunta,
que segueix una putada,
perdó,
perquè li demano a tota la gent
de tots els concursos
que han viscut,
ja no només com a cap de colla,
sinó com a castellers,
o fins i tot com a aficionats,
alguns que no han entrat directament
en una colla,
que es quedin
en algun moment,
un o dos moments concrets
que recordin especialment
per alguna raó,
sigui perquè pujaven
a aquest castell
i va ser espectacular,
perquè van guanyar el concurs
aquell any,
per una conversa
a la canalla,
per la satisfacció,
per una caiguda,
no se'n fa Nacho,
quan parla del concurs
si li ve immediatament
algun o dos records aquests
molt ràpidament
a la memòria.
Ostres,
n'hi ha molts,
n'hi ha molts,
perquè jo te podria parlar
de molts,
de molts concursos
i de moltes anècdotes
que hi ha hagut
en els concursos,
és a dir,
perquè l'any 70
era el primer 2 de 8
amb forro,
el primer castell
que es tirava amb forro,
quan la gent encara,
ni se sentia
ni un any avant,
se va començar
pràcticament
a parlar
de castell
amb forro i tant,
i jo recordo
que va ser
una llàstima
que el 2 de 8
de l'any 70
Nantrum
no lo van descargar,
el Vendrell
va guanyar
cargant
i descargant
el 2 de 8
i Nantrum
teníem un 2 de 8
que pràcticament
que si la setmana avant
l'havíem fet
al pati
sense l'enxanete
i vam anar
a Tarragona
i mira,
lo van cargar
i per una rada
de l'enxanete
a l'hora de baixar
no va caure.
també t'he dit
que sense haver fet
el Pilar de 6
doncs vam fer
el Pilar de 7
i han acabat
com que ja
pràcticament
eren
eren els concursos
de Pilar de 6
i Pilar de 7
eren aquells concursos
i van tirar
el 4 de 8
amb el Pilar de 7
i el Pilar de 7
va ser un concurs
que
aquest concurs
tothom
d'aquella època
encara lo recorda
en que vaig
clar que hi ha hagut
concursos de tot
perquè
els concursos
quan vam tirar
el 3 de 10
doncs va ser
un concurs
de competició
un concurs
del màxim
ja
que s'ha vist
a la plaça
de Brau
doncs
el 3 de 10
el 2 de 8
net
ara
no en cau
ara
és
a punt
de passar
és a dir
hi ha un munt
de concursos
que doncs
que sempre
hi ha un altre
concurs
que va ser una llàstima
que també no van
va passar
l'enxeneta
i justament
tocar el peu
diuen que no va tocar
i tal
i van desclassificar
un 3 de 9
i ja no van tindre
doncs
tampoc
oció
per guanyar
el concurs
és a dir
que
ha hagut de tot
doncs de res