és un concurs que guanya la Colla Joves dels Xiquets de Baix com a tal,
com amb l'organització que l'entenim ara,
i és un concurs que vostès van guanyar per primera vegada
amb tres cassets de buit, amb el quatre de buit, amb el tres de buit
i el cinc de buit carregat, un cinc de buit que m'agradaria fer-ho
perquè és un cinc de buit envoltat de moltíssima polèmica.
Jo no sé d'on dius tu polèmica, on la trobes?
A aquest concurs, nantros hi vam anar amb la idea
que nantros sempre anàvem pels concursos o per les places, no?
I totes les colles tenien quatre de buit, aquell temps, eh?
Quatre de buit, tres de buit i dos de buit com a màxim.
Nantros, per superar aquestes colles en un concurs,
doncs havíem de tenir el cinc, i vam anar pel cinc.
I el cinc és un castell que nantros l'ensejàvem,
segons algunes colles deien que és un castell de matar homes,
és un castell que no es vivís en tota la història,
és un castell que era molt difícil,
i no es creen que doncs poguéssim carregar-lo.
I el vam carregar-se, o sigui, el segon intent és quan vam guanyar el concurs.
O sigui, precisament no hi muntava, perquè és clar, jo tenia dues funcions,
cap de colla i més a més muntant tots els castells en aquell temps.
I també tenia doble alegria, i també tenia doble tristesa, si no ho sé.
Però, de totes maneres, el cinc és un castell que nantros podíem fer més que les altres colles.
Amb el dos de vuit i el tres de vuit anàvem a igualar.
Per tant, dos nantros havíem fet el tres i el quatre de vuit, com bé has dit tu,
i llavors nosaltres vam intentar per primera vegada el cinc,
se va caure sense carregar, però com que és l'única arma que teníem,
el vam tornar a tirar, i tu vam dir polèmic, però doncs jo no ho he vist enlloc ni ho he sentit de dir.
Jo tenia entès que era un cinc de vuit que no es va fer l'aleta i que la vella Batx va protestar una mica, no?
Amb concurs, no. Jo crec que no.
Vull dir, no, si m'ho ensenyes escrit i llavors segons si ho hagi escrit t'ho diré sí,
perquè és clar, segons quina colla te trobes de què...
Aquí es tracta dels concursos, d'això que hem parlat abans, que són la...
Aviam, hi ha patronat muntat però després hi ha jurat.
I aquest jurat, si n'hi ha altres que es posen d'acord poden decantar un castell castellet i dir que no.
Perquè llavors se va amb una votació i voten que no i s'ha acabat, llavors ho acabat.
No és el patronat que m'aneg, sinó que és el jurat.
I jurat n'hi ha un de cada colla.
I això de vegades ha passat.
Parlem d'altres castells que puc donar raó completament exacte de què va passar.
però amb aquest 5 crec que no, perquè no hi va haver cap moment.
Que hi ha hagut 5 de 8 polèmiques aquí baix?
Pues sí.
De l'assada d'un campanar.
De l'assada d'un campanar.
De l'assada d'un campanar.
De l'assada d'un campanar, per exemple.
Jo, que avui crec que el nostre va ser el primer del segle de Carregal,
Carregat, amb les dues aletes.
Altres s'opinaven que no, que eren els seus.
Però bé, això s'ha comprovat amb el temps,
tot ho dóna la raó.
És així.
És aquest castell i hi ha moltes coses excites.
En qualsevol cas, deixant de banda aquest possible lapsus al respecte al 5 de 8,
com a cap de colla de les joves era, com dèiem abans,
el primer concurs que guanyava la colla joves com a tal,
i a més a més guanyant l'eterna rival a la colla vella de xiquets de baix,
suposo que una grandíssima alegria.
Home, no perquè sigui la colla vella.
Jo crec que guanyant concurs sigui la colla que vulguis.
El que guanyi està satisfet i com que ha guanyat totes les colles,
no cal parlar d'una colla determinada,
perquè si és en una plaça que hi ha, no sé si hi havia 12 o 13 o 14,
eren les 14 que guanyaves.
I aquest és el que val, perquè sigui una colla determinada.
La satisfacció és guanyar un concurs que hi hagi 14 o 15 colles del Montcasteller
i tu la guanyis.
I hagi que hi hagi el davant o el darrere, en aquest cas el darrere.
No té res a veure que sigui un nom o un altre.
En qualsevol cas, independient de la vella vaig o no,
era el primer concurs que vostès guanyaven.
Sí.
El que passa és que, esclar, a Valls, quan hi van dues colles,
totes dues volen guanyar el concurs.
Com que si van amb una altra plaça, tu vols ser millor que l'altre.
Però a portar a Valls,
degut a la polèmia que anant-nos portàvem, del poble,
doncs el sortir una cosa i una altra,
i poder pogar uns tronfetjos del concurs de Tarragona,
doncs clar, és un munt de satisfaccions.
Un munt pel poble, per l'afició,
i sigui la colla que vulgui,
sense enumerar l'equip,
perquè n'hi ha dues,
i doncs la vam portar a nosaltres.
Si li sembla, passem al concurs de l'any 1982.
En aquest sí que no em podrà negar que va haver-hi polèmica i de la bona,
podríem dir-ne.
Vostès fan el 4 de 8,
si no vaig errat en primera ronda.
Després em sembla que li segueixen dos intents del 5 de 8,
si no vaig errat,
i vostès a quarta ronda fan un intent del 4 de 8.
Primer de tot m'agradaria que m'expliqués
què assenyalaven les bases d'aquell concurs del 1982
respecte al 4 de 8 amb l'agulla.
Avui jo encara no estic satisfet del modo que es va fer el treure el 4 amb l'agulla,
o sigui dels pisos que vulguis,
perquè és un castell que hi ha dues aletes com un 5 d'avui,
i la canalla, les enxanetes, xiquen dues vegades la mà.
Jo sempre havia viscut aquest castell,
llavors en aquest cas de 7,
ara se fa de nou,
doncs en aquell temps parlem del 4 amb l'aguller,
té dues aletes com quantsevol castell de dues aletes com és el 5.
Llavors, si les gralles toquen dues aletes,
jo no sé per què, encara no sé per què,
se li va adonar que el castell se doni per carregat,
quan surten els segons i quedi el pilar.
Que el castell volguessin donar,
i aquest castell se queda fet més aviat,
de nou com s'ha arribat a fer tot això,
perquè no es feia, ja no es feia,
es va deixar aquest castell. Per què?
No perquè no es pugui fer,
és que és un castell que les dues aletes són amb dues vegades aixecar la mà.
No n'hi ha els segons quan marxa l'aleta de graller.
Llavors, aquest tipus de castell,
aquest tipus de castell,
se feia quan sortien els dosos que sortia,
que aixecava la mà l'engineta quan passava cap al pilar,
llavors aquest castell estava carregat.
I és correctíssim així.
No perquè sigui aquest, eh?
Tots els que s'havien fet fins aquell temps.
Tots. No era aquest.
No era perquè era el concurs.
No es va posar cap base al concurs per aquest castell.
Se'n va posar ni una.
Aquell temps,
n'entos encara la vam repetir després per Sant Úrsula aquí.
I va quedar quasi al pilar.
Per Sant Úrsula,
després del concurs la vam tornar a fer aquest castell.
Encara la vam tornar a fer.
I encara era aixecar la mà dalt.
No baix dalt.
Per tant se'l van donar carregat aquí.
Aquell, hi ha fotografies, hi ha totes les maneres que vulguis per poder justificar.
Aquell, aquell castell, s'ha va aixecar la mà al pilar i van sortir dos osos.
I a baixar, inclús, si en vols dir polèmica,
perquè si hi va haver 3 o 4 votacions que el jurat no es posava d'acord i votaven,
i sempre van votar el mateix.
Els marxar dosos se va despenjar en crios.
I en un concurs, si es despenja en dos crios,
se despenja en dos crios,
vagin ni en vagin,
no hi ha qui ha hagut en un castell.
Parlem de llavors, eh?
Jo ara, no sé com està, perquè doncs estic vist desfassat.
Però bueno, llavors, si hi havia despenjada, que deien,
en qualsevol castell de dos crios,
que és molt fàcil que baixar es despenguin perquè els llisca la mà,
si es refereixes a això,
aquell castell,
s'han despenjar dos crios.
L'un va quedar enredat, inclús pel mig, que no va arribar a baix tampoc.
Però bueno, es van despenjar dos crios.
I diuen que deien despenjada,
que en un concurs en aquell temps, repeteixo,
la despenjada de dos crios,
no era equiguda.
Eh?
Llavors,
allí,
allí a la plaça,
ja es va dir,
que aquest castell estava carregat.
Per les votacions,
clar,
del jurat que hi havia,
de cada colle,
tornem a ser allò,
escombrant cap aquí,
o escombrant cap allà,
se poden,
aviam,
poden donar una cosa,
però no se té.
posant-hi,
que no està fet,
ja s'ha acabat.
Posant-hi que no,
està acabat.
Llavors,
tot el jurat,
estava d'acord,
perquè és una votació que es va haver de fer,
perquè el patronat deia que sí,
i ells deien que no.
Esclar,
una votació,
que n'hi hagi,
de més un vot de més,
que digui que sí,
allò ja és el que va,
després,
antros,
esclar,
van buscar tots els medis,
perquè estaven tan segurs que sí,
en pel·lícula,
ja ho dic,
no hi havia tant,
com ara,
que hi ha tants vídeos de coses,
i es parava la imatge i tot això,
de molt,
si m'he pogut estar res,
la pel·lícula,
que la tenim avui,
vam anar al patronat i vam anar a l'Ajuntament.
Si li sembla,
després,
podem continuar,
en el temps després,
explicar com,
finalment,
la polèmica,
el jurat,
després de diverses votacions,
diverses estires de llarronça,
finalment,
dona el casell com a no carregat,
i vostès decideixen abandonar el concurs.
Bueno,
doncs això,
aquesta pregunta que fas,
pregunta,
o si un dia parles,
el jurat,
per què votava que no?
Més gaire llum d'aquí, aquest.
Per què,
per què va dir que no?
Això és com les polèmiques que hi va haver,
amb els cincs,
que jo vaig tenir raó de premsa a la laboral,
vosaltres no se'n recordeu,
perquè sou joves i coses,
perquè em van donar al món del castell,
jo vaig ser una miqueta,
una miqueta,
així,
tossudet amb les coses,
i m'agradava aquesta polèmica,
i m'agradava la polèmica,
que la polèmica s'ha fet fer castells de totes dues colles, eh?
Quan no hi ha polèmica aquí valls,
entre les dues colles,
no hi ha gènit.
Però,
les coses són com són.
I llavors també diuen que sí,
que estava fet,
i no ho està bé,
perquè prou imatges s'avan tirar,
a la laboral.
Però el Pinès ja va dir que ell,
per ells està bé,
per ells està bé.
Llavors,
quan van dir reporters,
diuen,
ja podem marxar,
doncs venim aquí a mirar-ho,
doncs ja...
Bueno,
vull dir que les coses,
les coses,
doncs,
més cal ser una mica tossut,
de vegades,
però amb el temps,
tornem amb allò,
que...
que les coses tornen a la roba.
No sé,
ara que em deies que talléssim això.
Sí, perdoni,
per què,
per què vostès van decidir abandonar el concurs a castells?
Home,
perquè vam decidir,
a veure,
què anàvem a fer nantos allà?
Te sap,
els punts que teníem nantos ja amb aquell castell?
I se'ls havien robat en aquell moment.
Anàvem a davant de tots.
Si vols tot dir exacte.
Teníem,
teníem una puntuació d'aquell castell,
que és difícil,
que els altres que no tenien ensenyat,
que...
Estàs alli,
i tornàs a...
Un altre,
què havíem de fer?
Aviam què havíem de fer?
Marxar.
Normal,
si es paguen,
no paguen,
facin el que vulguin.
I ara t'ensenyaríem cartes que tenim del patronat,
i de l'alcalde,
i de la Diputació,
doncs donant-ho per bo,
i van pagar el que havien de pagar.
Per què?
Perquè van veure que sí,
que era una cosa mal feta.
Hi ha una colla que s'acunda la seva decisió,
que són els nens del Vendrell.
Què va passar exactament amb els nens del Vendrell?
Quan?
El any 82,
ells també van marxar de la plaça,
però després van tornar i van fer el pirà,
perquè...
Una història molt estranya, no?
Bueno, ells també...
Amb els concursos...
Amb els concursos,
tots els concurs hi ha polèmiques.
Alguna colla li toca.
Entonces ho vam tenir una vegada,
aquest mobles que va fer,
no sé si ens ha dit,
a Vilafranca,
i van haver de donar dos premis
de tercer premis.
Amb un 4 amb el Pilar, precisament.
A més en tenien un,
van fer el mateix,
el mateix.
No tenien 90 premis,
vam esperar que em fessin un per poder donar.
Amb els concursos,
tots hi ha la seva polèmica.
Amb tots els concursos,
hi ha la seva polèmica,
per què?
Perquè jo em penso que els concursos
haurien de ser el patronat,
haurien de dir per aquí,
i el Vendrell,
doncs també va fer castells,
i va tenir un problema,
va tenir un problema,
amb un castellan,
em recorda ben bé,
el tipus d'aquesta lligana.
Llavors,
aquella gent,
què havien de fer?
El que passa que aquella gent,
quan van ser fora,
van dir, escoltés,
quedem-se a fer el Pilar,
perquè si no, no cobrem.
Diem,
passem aquí,
passem el temps,
passem el temps,
però jo no sóc així,
quan hi ha injustiça sóc així,
jo vaig a totes.
i ells van dir,
si ens quedem aquí,
van fer el Pilar i van cobrar,
perquè et vies de quedar llips,
no facis gran cosa,
i així van sortir del pas,
però més que això, eh?
La decisió de abandonar el concurs de Castells,
aquí a mig de la plaça,
va ser una decisió personal seva,
tota la colla ja estava d'acord,
va haver-hi com una petita reunió,
o tothom estava tan indignat
que va decidir marxar de la plaça.
No, no,
tothom va creure,
vaja,
a més va ser,
i vull dir,
avui encara diuen,
cony,
és que es vi de fer el que tu vas fer,
és que allà no es podia fer-la més,
quan te roben una cosa,
val més que marxis,
què havíem de fer nosaltres?
fer un castell
amb una sang que no era la nostra,
i perquè tu podies tornar a trobar-me un,
qualsevol cosa d'aquesta altra vegada,
doncs no,
que vagin al tanto,
doncs no.
Tota la colla,
a més a més,
van marxar tots, eh?
Vam marxar els altocars i tot,
vull dir,
no, és que haguessin marxat jo,
ni dos ni tres,
a més,
això es va comentar,
però doncs jo deia,
no, no, no Jordi,
m'estem que aquí no hem de fer res,
és que no hagués pogut fer res,
n'entres ja.
Home,
aviam,
una persona és conscient del tot,
en aquestes coses,
i en un concurs encara més,
quan veus que les coses estan fetes amb justícia,
llavors, esclar,
això et donarà força enorme,
tu sabies que havies fet un castell que estava fet,
amb aquelles bases,
i que,
i que,
si no te'l donaven,
doncs allà no podies fer res,
no podies fer res,
és que no hagués pogut fer castells,
per tant,
allà no fer castells,
doncs cap a casa,
doncs vam sentir el concurs,
tot tirant amunt,
per la ràdio del cotxe,
així de clar,
i si mai me trobés en un gran cas d'aquest,
no tornaria a fer,
avui ja,
avui ja,
avui ja,
avui ja també els castells ja no és així,
perquè avui els castells,
doncs ja és una cosa d'aquelles que,
avui ja es fa així,
i a places que ara,
doncs,
escolta,
mira, es fan reunions,
i marxa la gent d'allí,
però llavors em semblava que ser així,
més,
no sé,
més,
no,
no,
no,
no,
el pet de decisió d'aquesta,
semblava que,
no res,
passa res,
no passa res,
jo el tornaria a fer,
se passen a un puesto,
i aquest fos un concurs,
i em passés,
jo el tornaria a fer.
Finalment,
perdoni,
perdoni que l'he tallat,
vostès van recórrer,
va haver-hi,
un batibull de cartes,
amb un cartes de vall,
perquè vostès volien cobrar aquella actuació,
com va anar tot plegat?
No,
aviam,
no es va fer per poder cobrar,
que els calés no tenen res a veure amb tot això,
per cobrar,
no es va fer,
es va fer perquè tenim un castell fet,
perquè vam assessorar,
vam buscar-ho tot,
tenim una pel·lícula que donava precisament perfecta,
i nosaltres cap a Tarragona,
amb els presidents,
amb els patronats,
amb l'Ajuntament,
amb diputacions,
a ensenyar la pel·lícula,
amb un casteller,
ensenyau,
ensenyau a Vendrell,
tot arreu,
per la justícia que va fer el patronat,
i mira,
que era un amic,
i en gaus o mare,
els que són vius.
Vull dir,
que com que teníem armes per poder-ho ensenyar,
no hi havia ningú que digués que no,
no va poder dir ningú que no,
fins que ells van reconèixer que tenim unes cartes de cites,
donant-s'ho després,
per fet,
aquest llibre,
si el llegeixes,
tu ho trobaràs,
donar per fet,
aquest castell,
i que,
inclús ara se li va posar l'alcalde,
tot això,
que cobrar,
però doncs,
dels calers no haurà a veure,
o sigui,
nosaltres ja vam marxar de la placa,
i si no paguen que no paguen,
ja ho sabien que no vinc de pagar,
després van considerar que com que el donà per fet vinc de pagar,
esclar,
i llavors van,
no sé,
a través de diputacions i aquestes coses,
van trobar els calers i tal,
però doncs,
sí,
sí,
ho van reconèixer els mateixos.
Perfecte.
Doncs vaja,
nosaltres no tenim,
al principi,
cap altra pregunta.
En aquest llibre,
és que el vaig llegir,
el vaig follar ja fa un parell d'anys.