Una miqueta, si vol, tirem una miqueta cap endarrere.
Els finals dels anys 60 són força moguts.
El passem molt ràpidament.
Vostès carreguen a la pila de 6, el descarreguen, carreguen a la pila de 7.
La vella, després de molts d'intens, es trobeix a la pila de 6.
El 69 carrega el 5 de 8, però el primer, vostès diuen que no està carregat
perquè la lluny seneta no acaba de passar bé.
Després va ser el torso de 6.
Com va viure tota aquella voràgina tan especial
en què per primera vegada una colla del Vendrell passava per davant d'una colla.
Home, va viure perquè vius els castells amb molta intenció,
perquè sapiguem que nosaltres teníem, aquest temps teníem el 4 de 8
i fèiem la torre de 7 als anys 65 o 66.
Després hi va haver tot això que la colla veia de baix i la colla de la moixerra,
no, doncs ja no era la moixerra, el blanco hi havia, la colla blanco.
Ja dominaven molt el 4 de 8 i molt la torre de 7 com nantos.
Però nosaltres vam tindre llavors un, devia ser del 66 d'anar amunt,
que hi va haver una època que es costava molt fer el 4 de 8 i la torre de 7.
La torre de 7 encara feien, però el 4 de 8 es costava una miqueta.
I llavors hi va haver uns senyors, molt bons castellers,
llavors que es van posar una miqueta al cap d'ensejar el Pilar de 6, clar.
Llavors vam anar pel Pilar de 6 i esclar, amb el Pilar de 6,
vam fer el Pilar de 6, no sé si era el 68,
que va anar una miqueta així al carregat,
va pujar un casteller ajudant a l'aleta sobre el forro,
que hi va haver molta polèmica amb els de baix, amb això,
perquè deien, va pujar un individu a ajudar a l'aleta nacional.
Llavors vam, al mateix any,
al mateix any vam tornar a provar, no sé si era per l'Octubre,
per l'Octubre, no sé si era per tots sants,
no sé si queia per tots sants o queia en diumenge,
van, el primer és d'Octubre,
i llavors va ser, és com vam arribar allà a carregar-ho,
sense ajuda d'aquell home que va pujar sobre el torro.
Va pujar, va amb això.
Llavors ja vam veure que aquest Pilar de 6 ja el teníem una miqueta,
però a la colla, llavors amb el Pilar de 6 i amb això,
vam deixar una miqueta en banda,
els castells de 8,
i ens trobàvem uns camíes,
Torre de 7,
i llavors anàvem moltes places a fer el Pilar de 6.
Ho vam fer a Vila Nova,
ho fèiem a Bisbal, a Vila Franca,
llavors el concurs,
és clar, què vam fer?
Seixar el 4 no el teníem bé,
el que teníem la Torre de 7,
però estan bé,
vam mirar d'endagar on el forro de la Torre de 8.
es va sortir una miqueta bé,
els assajos es sortien bastant bé,
però jo no.
Deixa'm aturar-nos en aquestes coses,
perquè vostès tenien moltes coses interessants,
que ara ens semblen molt normals per l'època,
però ara era l'any 68,
parlar de forro,
se'n recordaven els més grans i els que havien llegit una mica,
però era una cosa desconeguda,
era una cosa mítica.
Explica vostè com aquesta llei,
com aquesta llei de perú,
com s'ha de parlar de forro,
de forro?
Aquests primers assajos,
com s'ha de parlar de forro?
De forro?
Home, nosaltres sabíem,
i tant, i tant,
però nosaltres és que sempre teníem una cosa,
que sempre sabíem que,
que parlar de forro,
on sabíem que hi havia gent de valls,
gent gran de valls,
que podien saber com anava el forro,
que podíem saber com anava el forro una miqueta,
perquè hi podia haver gent gran de 80 anys
que podien en recordar-se,
però anàvem preguntant si un ho fem així,
si l'altre ho fem aixà,
anàvem provant coses,
i un dia sortia bé,
i l'altre sortia bé.
El problema més gros era
posar les crosses.
Les crosses, a vegades,
un dia els posàvem tots,
normalment,
amb el cap cap dins,
llavors es trobàvem que allò quedava obert,
que l'agulla no sabia
si anava darrere o endavant,
com hi havia els terços i els quarts dalt,
llavors t'hi havia d'ajuntar,
però hi ha des d'això,
els ensatges,
però des del primer dia que vam provar
que va ser el concurs del 70,
ja vam decidir,
que les crosses tenien d'anar cap dins.
Ara una altra cosa que és molt diferent
del mòdul que ho fan ara,
llavors nosaltres havíem estudiat
que un home que anava de lateral,
ai de vent,
però amb les mans agafant-ho a baix,
aquell home portava el vent de baix,
portava el vent de dalt
i un peu de la crossa.
Llavors es trobàvem que havíem de buscar
gent que fossin molt soferts
i m'ho volent-hi,
però no podies ficar com se vol.
Jo veig ara els rotllos que fan
que tot està molt compacte,
però pugen un te troben espatlles,
abans cadascú anava.
Això es va sortir una miqueta
com un mecano que es va anar bastant bé,
amb la torre,
i amb la torre
el mateix forro
exactament
perquè ja agafàvem igual
amb el pilar de set.
Els segons s'agafàvem com una torre,
tant el segon que parava el pilar,
que portava el pilar com el segon del damana,
s'agafàvem com una torre
i fèiem el mateix rotllo.
El que passava
és que abans amb el pilar de set
i fèiem gent més alta a dalt
per poder agafar més bé el pilar.
Hi ha una cosa que m'ha semblat força curiosa
o si no més idònica.
Vostès per fer els primers forres
parlaven amb la gent de bany,
que eren els seus atemptats.
No, no és que hi parlàvem,
és que a vegades hi havia
no és que Fugano,
gent que ja no hi són de la nostra colla,
que ja no hi són,
gent de l'any deia
no, no és que Fugano
em deia que d'aquesta manera
no farem res, coses així.
I nosaltres es pensàvem què?
que aquella gent,
gent gran,
eren més mestres
que n'entros amb això.
I llavors, com ells van provar,
també es van trobar igual.
Perquè ells més o menys
la carregaven la torre de 8,
eh?
I el pet de la llet,
jo vaig sentir un dia
que els hi deia a ells,
si no ho fem el mateix sistema
que el vendrí,
que fiquéssim les crosses,
com si féssim a baix,
les crosses cap dins,
tot amb el cap cap dins,
dins que ho ha dit,
i no el quedaràs a fora,
perquè llavors jo s'obria.
i així ho van fer.
És a dir,
que va ser al revés.
Els treballs es van copiar,
es van copiar
el forno nostre.
Anant-ho pensant-se
que aquella gent
no ens es podien ensenyar
a algú.
I no va ser així.
com va ser que a vostè se'ls acudeix?
Tenen molt bé Pira de Cis,
el carrega en el 67 és polèmic,
el carrega en el 68,
el descarrega en el 68,
i a un any,
com va ser que se'ls va acudir pujar-lo un vist més?
Perquè això era una autèntica proesa.
home es va acudir,
no, perquè al Pira de Cis,
doncs amb aquells nois que ho feien,
doncs ho feien sobradament,
menys sobradament,
ho feien segur.
el Pica es va descarregar
per primera vegada
i el fèiem a tot arreu,
el fèiem a Pila Nova,
el fèiem,
ho fèiem segur,
quan vam dir
per què no el fem
a dalt al forro.
I és que del Pila de Cis,
primer vam fer el forro
del Pila de Cis
i després es va sortir bé
per fer la torre d'avui.
Ensejant el Pila de Cis
es va sortir bé
la torre d'avui
perquè el rotllo era el mateix.
Ara, és clar,
del modo com muntàvem
dalt al forro,
hi havia un segon
que pujava,
que comptava al davant
que ell quedava,
va,
el portava
com a la torre mateix.
Ara mateix,
encara ara es fa igual.
Ho fan igual.
No, no, no,
que es fa igual.
I precisament
els de Biofranca
s'ho van copiar un any,
un any,
quin any va ser,
espere't,
els 72 va ser.
Els 72,
els 72
que ells van fer
el concurs
del modo esquerre
al camp de futbol
vell,
71,
i nosaltres vam fer
el contra-concurs
aquí,
al Vendrell,
que llavors va vindre
la jove de baix
ja,
aquest castell,
ens sembla,
a fer castells aquí.
La jove de baix
i una colla de Tarragona,
ens sembla.
la jove de baix
i una colla de Tarragona.
Sí,
jo hi dic
la colla vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,
vella,

que no hi sortia una cosa bé,
se'n rabiava,
però al cap d'un minut ja ho hi passava,
ja vinga,
tornem a ensajar.
era un home que si tenia una cosa per fer
i un no ho hi pogués fer,
ell deixava el que fos
i anava a solucionar
o anar a veure,
precisament anar a veure un casteller
que sempre,
aquell temps,
sempre n'hi havia,
raro era
que no n'hi hagués hagut d'enfadat,
no entens?
Vam estar 10 anys sense fer la Torre de Cet,
perquè ell,
això també,
coses del Jan,
com no va poder fer la Torre de Cet
ella a segons,
que ja no va poder,
vam estar 10 anys sense fer la Torre de Cet,
veritat,
això,
fins que no van sortir dos castellers
de la colla,
dos segons,
van dir,
escolta'm,
per què no podem provar Jan?
Oh,
que no tenim la gent adequada,
i ho vam provar un dia,
al contrari,
bastant amb ell,
però abons ja,
ja no podia
manar tot el,
tot això casteller,
ja hi havia moltes coses,
per què no fem això,
perquè això,
ja no ho vam,
ells,
ho vam poder,
vam provar la Torre de Cet,
amb un ensaig,
i vam ficar que sol,
llavors ja va veure
que ho podíem fer,
coses que tenia,
coses d'aquestes,
m'he d'allà.
Durant aquells anys,
mirant-nos els arxius,
els llibres,
es parla que els nens
el vendràs
i van experimentar
un canvi molt important,
i que van servir
perquè gent de professors,
de professions liberals,
ara no ho sé,
de diners,
el que no es presen
han donat els castellers
de corbata,
perquè fins a l'hora,
fins llavors,
home,
no podem assegurar
que els castellers
eren gent de mala mort,
però sí que eren de...
No, més que res no,
més que res,
abans ja va començar
a complicar-se,
més que res no.
Abans ja no podia
portar un home sol,
perquè abans hi havia
una junta,
que ja t'ho diré,
hi havia el Pep Jai,
Pep Jai,
que era el Pep Pidal,
que va ser diputat,
no?
I hi havia el Jan.
El Pep pagava,
perquè abans el pagàvem la gent,
anàvem una sortida
i si cobraven,
no sé,
el que cobraven,
doncs mira,
aquella sortida,
no és que paguessin el jornal,
però a mi ja en tenies
poca beguda,
40 d'urors,
a Vilafranca es donaven
300 pessetes
i coses aquelles,
llavors el Jan i el Pep
ja no podien portar
tot això,
ja va començar,
llavors,
a venir més gent,
a agafar més sortides
i llavors van sortir
uns nois d'aquí a Vendrell,
que encara,
n'hi ha molts que encara
venen a la colla,
i ja van començar,
ja el portarem nant-los,
i que va costar,
perquè va costar
per fer entrar aquestos,
perquè portessin
la comptabilitat
de la colla,
perquè molts
estaven acostumats
que el portés
del Jan,
Jan,
deixen vindur-los,
el Jan.
Llavors,
aquests no,
aquests ho portaven bé,
i deien tant dia,
aquesta sortida,
el tal plaest
ho pagaran.
Llavors anàvem
a un plaest
que en deien
a Caltors,
el dissabte o vespre,
el dissabte a la nit,
anàvem a cobrar
allà amb un sobre,
i deien que no.
Però no es va viure,
doncs,
al llarg de 10 anys,
per exemple,
durant la década dels 60,
la colla va experimentar
un canvi molt important.
Sí,
va començar així,
llavors,
la colla va començar
a anar més bé,
vam poder fer
tot això
aquests castells de forra,
perquè venien
bastanta gent,
aquests se'n cuidaven
molt de fer venir,
ja no era
tan sols
cosa del Jan Sol
que d'anar a buscar
els castellers,
aquests se'n cuidaven
molt d'anar a buscar
la gent on es,
mira,
em fa falta
aquest que aniria bé,
aquest paio és alt,
ves-hi,
d'això,
Jan Miquelot
o l'altra,
gent que anava així,
o siscomercer,
gent així,
anaven
a buscar aquesta gent,
ho hi treia en feina
amb el Jan,
ma nena.
Com recorda vostè
a les Picabaralles
de la Vila,
durant tots aquells anys
que si aquest castellers
estava carregat,
que si no,
que a la Vila Valls
no volien anar
a les concursos
de Vilafranca,
vostès i no...
No vull anar a concursos
perquè era un dia
de treball
i s'excusaven
de què,
on és clar,
i ara,
ja és que
tenien raó
perquè costa també
de fer venir
la gent un dia
de treball,
molts treballen
en fàbrica
i això,
donaven una excusa
aquesta,
però els cursos
de verdaderament
aquell temps
és que no estaven bé.
Aquell temps
no estaven bé
i el que sabíem
que nosaltres
tampoc no estaven bé
amb Castell de Vuit,
eh?
No estaven massa bé
tampoc, eh?
Perquè si t'hi fixes bé
els concursos
de la Xeneta de Quatre
sempre hi ha
el Pilar de Sís,
eh?
o el Pilar de Set.
Vam anar un any
a Jorves i Pastellà II
llavors hi havia la Vella
llavors 4 de Vuit
i nosaltres 4 de Vuit
Torre de Set
Torre de Set
anant-ho 5 de Set
i ells aixequen
el 3 per sota
i aquí va vindre
els rebons grosses
i que 3 de sota
no estava aixecat.
I un dels rebons
van dir
ja ho repetirem.
Llavors,
per comptes de repetir
el 3 de 7 per sota
es van fumar
pels murros
el 3 de 8.
Però van carregar.
Però van carregar.
I van carregar.
I van carregar.
Això sí que me'n recordo
qui va haver estupat.
però vostè veia
la Vella a Baig
donava els concurses
de l'Ange Net de la Plata
deien que no...
No els cusac.
A veure,
però a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure,
si que eren un dia feiners.
Sí,
sí,
a veure,
de problemes
sí que en tenia el jan
o aquestos de corbata
de buscar la gent
per on en sortíem
hi havia llocs que treballaven
3 amb una fàbrica,
3 o 4.
Hasta un dia l'amu va dir
si vols ja tancaré
i vindré
i tot a fer castells.
Coses d'aquests
es passaven aquí.
M'entens que vull dir
una fàbrica
que treballa 5 o 10 o 12
i que vinguin 3,
3 o 4
de castellers
té de tancar-ho i la fàbrica.
Però els problemes
es van subent...
Ara ells van donar
ells els cursos
van dir que hi ha un dia
de cada dia
i no volem venir
a un dia de cada dia.
Ara hi van, no?
Ara hi van, eh?
Concurs de Tarragona
crea un rebombori
en el moment que
a la Vella de Balls
accepta la Vella de Balls
que vostès també van...
Bueno,
a Vilafranca
també hi ha concurs
al mateix 70
a l'enxaneta de Plata
però no hi va
a la Vella de Balls.
No.
Però en canvi,
a l'octubre
sí que ven
a la Vella de Balls
de Tarragona
i es crea
un gran rebombori
i això es coneix
Sí, però es coneix
perquè hi havien
que donaven
tres punts més
en un castell
i els hi treien
tres punts
menys
no sé si era
el quatre de vuit
o el tres de vuit
amb el pilar de sis,
aquí hi havia
l'estir i ronça.
Llavors aquest senyor
el que t'he demanat,
el senyor Uribe
és el que va poder
arreglar.
Doncs mira,
ara un i mig
per l'altre
i un i mig
per l'altre.
En vez de ser tres punts
va ser un punt i mig
i vam anar a arreglar.
perquè l'altre no hi anàvem,
ja estàvem decidits
perquè els castellers
aquests més veteranos
ja deien
que no,
que no,
que no,
que no.
Però finalment
van a ser tot.
Sí, sí.
I llavors en desviar
es crea moltíssim
calientíssima rivalitat
i tot.
I tant, i tant.
com recorda vostè
aquestes setmanes prèvies
al futur
passant?
Especialment
una tensió castellera
com si anéssim
a defensar la vida,
no sé,
o anàvem a dir
que si anéssim de guanyar
potser sí que va ser això
que ens va sortir
aquests tres castells
Pivà de 6,
Pivà de 7
i Pivà de 8.
Llavors vam provar,
ells vam,
em sembla que van provar
un castell que ja sé,
que no,
ara sí que ho fan,
van provar 4 de 8
amb el Pivà,
que no van,
allò no hi era res.
Ara,
si aquell dia,
aquell concurs 270,
la colla veia,
carrega,
poc que vam veure,
anant-los,
carrega solament
el 4 de 8,
allà s'arriba un cacau,
que no et dic res.
Home,
perquè ja ho has vingut
està carregat això,
però aleshores no,
no ho he sent comptar
que s'ha de veure
el Pivà,
no m'entens?
Si només carreguen
aquell 4 de 8
que anàvem el Pivà dins,
que no van ficar
avui ni dosos,
ui,
no en dic res.
Recordo vostè
aquest concurs
perquè primer guanyen,
a veure,
primer vostès
fan el Pivà de 6,
el descarreguen,
després la Vella Valls
carrega el Pivà de 8
d'en Fombre,
vostès del Pivà
7 queda la seva gran arma,
entre cometes,
només la carreguen,
si,
ben un.
que si cometes,
després i després
la Vella de Valls
que no l'havia fet mai,
balla el carrega,
llavors la Vella Valls
anava a la mà.
No,
ells en aquella setmana
abans d'anar al concurs
van treballar fort,
van treballar molt fort
la Vella de Valls
per poder tindre
aquests 3 castells,
això t'ho dic jo,
van treballar molt fort,
carregar el Pivà de 6,
carregar el Pivà de 7,
carregar la Torre de 8,
que ells no,
els castells,
tant el Pivà de 6
com el de 7,
no ho havíem,
o provaven l'ençai
però no els anava bé bé,
nosaltres ja ho teníem fet,
però aquella setmana
és el que té la Vella de Valls,
s'ho va jugar,
s'ho va jugar,
però això et dic
que la Torre de 8
va ser la clau
per anar-nos-ho
i el Pivà de 6
descarregat,
Pivà de 7 no,
que baixava el quart,
baixava el quart
i el terç
ja no va poder aguantar més
i van caure
l'aleta que sol,
el quà,
el quà,
i l'aleta ja no hi eren,
el castellà ja eren fort,
però ells van treballar molt,
llavors el que no es pensava
és que els poguéssim descarregar
aquesta Torre de 8,
d'aquesta és,
perquè anava,
no pensi que anava,
que anava massa bé,
aquesta és,
com vau viure,
perquè això,
en teoria,
el Pivà de 7
era aquesta dut,
que vostès tenen
a la vostra
amb la seva carta guanyadora,
descarregant a la Pivà de 7
el concurs
estava gairebé sentenciat,
només el carreguen,
rebus de gràdors
i en canvi,
per la tercera ronda,
dos de vuit descarregat
i tot el que no es va jugar.
Sí,
és com van venir,
d'això que ells van anar,
però ells van sempre
guanyar el concurs,
això sí que ho tenen
la colla bé,
van anar a fer aquest castell
i que no ho tenien ensejat,
m'entens?
Però ja,
tot no ho dic,
si aquest castell
el carreguen
i només es veu
aquella nena
o aquell nen
que no és allà dins així,
el veta sola del Pivà,
allà,
perquè ells no ho haguessin
fixat,
ho haguessin volgut,
això és carregat.
guanyant el concurs,
la vella vall de la casa
amb el 4-8 amb el Pilar
i la plaça de Braus a Tarragona
és un esclat de la via al Batrella,
que havien guanyat
aquella gran batalla.
Sí,
sí,
i tant,
ja.
ja feia temps
que no podien guanyar
mai cap concurs
amb la vella de baix
ni amb el Moixerra,
doncs va ser
una batalla
que tots
vam agrair molt,
però la colla
va ser bo,
va ser bo,
llavors es va durar,
sobre això,
es va durar un parell d'anys
de tenir
aquests castells
una miqueta digats,
m'entens?
I després,
si no ho recordo
normalment,
vostès
aquella mateixa tarda
se'n van anar a
cap al Vendrell
celebrant,
no?
Sí,
sí,
festa gran,
llavors el domenatge següent
vam fer així
una miqueta
per convidar
tots els,
no tan sols
els castells,
tots els aficionats,
allà als Jardins
del Tibui,
vam fer com
un dinar,
bueno,
vam fer una festa,
un dinar,
vam fer una festa,
sí, sí.
Vam,
vam,
vam arribar
per allà
quarts de quatre,
ai no,
quarts de cinc,
vam fer tocar
campanes,
els cuets,
una festa,
una festa,
una festa gran,
estàvem contents
de guanyar la vella.
No sé si hi ha
un poble,
no.
paro aquí de gravar.