Més que res, aquell concurs ja portava una trajectòria,
o sigui, aquell any es portava una trajectòria bastant bona,
que era el 88.
A Vilafranca ja es va tornar a descarregar el Tredes de Nou
i és un dels Tredes de Nou, que recordo, més perfectes
que s'havien fet llavors per rapidesa i per tot, va anar molt bé tot.
I llavors va ser un any, diguéssim, que anàvem molt com a regulars,
un any de regularització, com va dir a vegades el periodista,
el Carles Esteve, per cert, va dir a vegades,
com uns anys de regularització, no era allò de dir
que sortien les coses per causalitat.
Llavors jo pensava que el concurs inclús guanyava amb més puntuació
perquè jo confiava tornar a descarregar el Tredes de Nou,
però hi va haver una sèrie de fallos interiors de la colla,
un noi que va anar a dormir tard, coses que passen d'això,
i no es va descarregar, que era l'any per descarregar-ne
més de Tredes de Nou, o sigui, un any molt bo.
Bé, doncs es va carregar el 4, el 4, doncs el 4 era una miqueta,
no el teníem tan bé, però el que és el 3 el teníem força bé,
llavors l'acompanyàvem al 5 de 8 i 2 de 8 i aquests castells.
Però o sigui, aquí el concurs, una de les coses que recordo més d'això
és que jo vaig anar a la plaça, hem fet una reunió prèvia amb la Junta,
i vam quedar molt clar, més o menys, el que es faria.
Ves si va quedar clar que quan vam arribar a la plaça vaig fer una rotllana,
era ben gran, a tota la colla, vaig posar al mig i vaig dir,
sortirem d'aquest castell, si va bé, d'aquest altre, tal, tal,
si no llavors canviarem l'ordre.
i punt, o sigui, els vaig dir la colla, era la idea que portàvem aquí jo,
llavors hi havia una colla a Valls que ens va sortir així de rebot,
que eren els xicots de Valls, i un company neu me va dir d'allò,
mentre que no ens tornava a tocar altos, que saps com un concurs a les rondes
que n'atens per rato, no vaig deixar, vaig intentar algú,
jo faria això, jo faria allò, gent que també havien sigut dirigents,
o tal, però no vaig fer cas de rei i amb aquest company ens vam anar,
anem a veure els xicots, anem a veure els nens,
vam tombar per la plaça i quan era l'hora d'actuació, patapam, cap allà,
com que teníem bastant clar les coses com havien d'anar,
tenia un grup, ho haig de dir tot, que em portaven la canalla,
que ens ho van passar bastant malament, pobres,
perquè jo pràcticament no me n'assabentava del que fer,
jo no vull pujar, jo vull pujar, i aquestes coses,
o sigui, vaig anar molt relaxat en aquest aspecte,
cosa que doncs que a altres concursos no va ser així,
no vaig haver de patir tant, m'entens?
Que vull dir mal sentit d'això,
perquè aquell equip que em portava la canalla,
en aquest equip hi havia el Pedregor Mas,
un noi que es deia Marimón i un altre que es deia Cristóbal,
m'ho van portar molt bé i ells van patir més que jo,
perquè ells no van poder anar a veure com vaig fer jo
i despistar-me, diem, una miqueta, i sigui, de la plaça.
Però, doncs, home, hi havia, si ho comparem amb els d'ara,
doncs hi havia no la diferència que hi ha ara de Vilafranca
amb les altres colles, però sí amb les colles de Castells de Nou,
principament a la Vella, aquell any els hi portàvem una miqueta de...
érem favorits, diguéssim.
Aquell any, si de ben, vau tornar a guanyar el concurs,
ho dèiem abans, després de tres victòries consecutives de la Vella,
les joves, en certa manera, es va tornar a reivindicar
i, vaja, va suposar aquella, aquella la rota de la Vella,
més enllà de la actuació, força funció en comparació amb altres concursos,
des de 8, carregat, 3, 8, 4, 8, va suposar que aquell any Bertolí
gairebé, no que acabés la seva pròpia tomba,
sinó que l'enterressin una mica, no?
Va ser un cop, va ser un cop important per a vosaltres i també un cop molt dur per a la guanyada.
Sí, home, ells van, també s'ha de dir tot, ells van quedar una miqueta tocats l'any 86
i he dit pel mateix Pinyes, que jo hi tinc molta amistat,
els va fotre una tocada molt fort l'any 86,
quan se va descarregar per primera vegada el 3 de 9 a Plaça del Blanc.
Això, ells, els va fumar una miqueta i es va veure l'actuació que Castells,
que regularment els feien com el 5 de 8, van perdre una miqueta l'Oremus, no?
I d'això, d'allí ja van vindre ja venint una miqueta tocadets.
El 87, en el tonotant, però llavors el 86, el poder tornar a descarregar altra vegada el 3 de 9 i aquestes coses.
I una altra cosa, el Vendrell, aquell any, es va descarregar,
després de molts anys, el Pilar de 6,
que el van organitzar precisament la gent que pujava al Pilar de 6,
i això és una realitat que gent que no s'ho creu no el va avancejar.
I feia, em sembla, 25 anys que no es feia.
Vull dir, però jo, d'aquell dia del Vendell, també,
parlant d'aquest 88, recordo molt que jo vaig arribar a treure,
em feia moltes proves a vegades,
i em vaig arribar a treure els dos terços del 2 de 8,
que eren dos homes en aquella època molt ferms, no?
I vaig baixar, els vaig treure,
i vaig baixar els dos germans,
Güell, Magí i Lluís Güell,
el terç, que anaven al quart,
i els gormars els vaig posar al quart.
I vam descarregar el 2 de 8, tampoc més d'allí,
que ens vam engrescar una miqueta,
i teníem intencions de provar el 2 de 9 formenilles,
i el vam assejar.
Per cert, hi havia gent de Terrassa que ho estava veient,
perquè llavors venien molts de Terrassa cap a veure els ensaixos de baix i això.
I jo el vaig ensenyar així com si tinguéssim un folre damunt d'un folre,
i a dalt hi vaig posar nois que eren terços,
allà el que en diem les manilles,
que s'hi poguessin tendre,
que fossin gent que en un moment donat d'això.
I el vam anunciar,
vam tindre la gran desgràcia,
i la prova va anar força bé,
per això era allò mirament i no m'he tocat,
no sabíem o no hauríem arribat,
però no va anar força bé.
I llavors,
per Sant Úrsulé,
vam tindre la gran pega,
que ens va volar la pom de dalt del 3 de 9,
perquè teníem intencions de fer alguna prova,
havíem parlat i allò que passa,
de les quants parles després de la fomancanya.
I ens va volar tot la pom de dalt,
que eren el diar o les aventures de nois d'aquests,
que en aquells moments eren imprescindibles a la colla
per fer castells d'aquesta categoria,
de 8 en amunt,
i ens els van prendre cap aquí baix,
cap a la Monegal i tot això,
i vam acabar l'actuació amb un 2 de 7
amb la lena llagostera els dosos,
que era una noia ja,
fadrina, ja grandeta, no?
I bueno, esclar,
llavors ja hi va haver una miqueta d'això amb la premsa,
ens vam enganxar per tolió,
perquè ells sense dosos...
A veure, coses dels castells,
hi ha dosos i dosos.
hi ha coses que avui dia,
avui dia encara,
encara no es poden substituir en un moment.
Hi ha gent, punts,
claus els castells,
que tu dius,
amb els pilars mateixos,
ja s'ha notat,
per una enxaneta dius,
doncs ara no tenim la Pilar,
i feia dos dies que el tenies,
o per un quart o per un terç,
ara mateix a la colla vella,
ja ho has vist,
que els hi falta l'Alexis,
i aquest noi, el Llatger,
doncs,
pobra noi,
prou fa,
però doncs,
l'Alexis és un veterà,
i l'altre comença,
bé,
hi ha coses molt difícils de substituir,
i això,
és el que ens va passar,
diguéssim,
aquest 88,
que vam acabar d'aquesta manera,
així,
no,
és que res,
però,
era un any que estàvem bé,
per arribar a fer aquestes proves.
La trajectòria sentent de la colla,
de la colla joves continua,
per fer el meu,
el bon estat de forma,
el 89,
i el 90,
perquè quan tornem a guanyar concurs,
encara fem millor concurs,
perquè aquell any,
recordo,
un descarrego al 3 de 9.
Sí,
sí,
el que es veia de fer el 88,
diguéssim,
amb el 3 de 9,
es fa d'això,
llavors,
aquest 90 també hi ha,
vam fer ballar el cap,
inclús el Conesa,
que és el que retransmitia,
o l'Ange el Conesa,
perquè nosaltres,
jo,
ja et dic,
n'he acertat
i n'he pifiat de coses,
i això és el que a vegades,
doncs,
diguem-ne,
te fa ser criticat,
o el que sigui.
Jo vaig agafar la mania,
nosaltres teníem problemes
amb les crosses,
de posar-hi crosses dalt,
amb els quadres i tot això,
però no és que no veiéssim,
que no s'hi poguéssim posar,
sempre t'he mantingut,
jo amb el president sempre dient el mateix,
oh, escolta,
no en tenim tantes,
per això,
llavors,
a l'incorporat,
també hi ha el món de la dona,
els que estem anant molt bé,
perquè van molt bé
per anar a crosses dalt,
les seves,
elles són potser més primetes,
en col·locar més bé,
però llavors,
on teníem tanta gent?
Llavors,
teníem un set de problemes,
i vaig voler fer una prova,
i vaig posar les agulles
al revés,
vaig fer el 4 de 9,
vaig fer de dues,
el vam fer,
doncs diguem-ho així,
no el vaig fer,
el vam fer,
de dues maneres,
o sigui,
les agulles,
saps com van,
no?
Doncs les vaig posar com si,
diguéssim,
a veure com t'ho faré entendre jo,
si poso un quadre amb l'agulla,
no, no,
a veure,
vaig posar agulles dalt,
agulles al forre,
entesos,
per entendre-s'hi així,
no el revés,
vaig posar agulles damunt de les organitzacions,
agulles dalt al forre,
que normalment,
doncs tu ja saps que no se n'hi posen,
les agulles van baix,
porten els peus de les crosses,
i, esclar,
ja fent les proves,
ja n'hi va haver alguns que em van dir,
ostres,
fotrem un fart de patir,
aquí,
allà,
home,
aprovem-ho,
i no va anar tan malament,
i vam estar per un pèl
de carregar-lo,
i ens va caure,
però,
llavors,
el vam tornar a fer
a l'estil normal,
i carregat,
i a terra,
també,
o sigui,
que jo,
per mi,
sempre ho dic,
vam arribar al mateix lloc,
no,
no és que ara vulgui defensar
que d'això,
però no va ser una prova,
allò de dir,
oh,
és que ja arrencant,
sexto ja anar,
o quarts,
o quinze,
o tot ja anar,
no, no,
no,
es va arribar a dalt,
el que passa és que,
aquell any vaig tindre
una miqueta de problemes,
amb la canalla,
i tot això,
com sempre,
i,
doncs,
bueno,
al final la vam sortir,
però,
per estar bé,
bé,
bé,
bé,
s'estava més bé
el 88 que el 90,
i aquest 90,
allò que t'he dit primer,
em vaig deixar influenciar
una miqueta massa
per,
per la gent,
que amb bona intenció,
o mala intenció,
no,
tampoc,
cap mala intenció,
no,
et vénen,
jo faria això,
jo faria això,
i allò em van atabalar molt,
no,
i ho vaig passar més malament,
amb aquest aspecte,
però,
bé,
llavors,
doncs,
també hi va haver una diferència,
i llavors,
aquell any em feien més pol a Vilafranca,
que estava a força,
a Vilafranca,
i no li van sortir les coses
com li havien de sortir,
i en una de les entrevistes
que fan a plaça,
ja pràcticament ho teníem guanyat,
perquè nosaltres vam fer un 4,
el segon,
o sigui,
el 4 de 9,
no ens feia falta,
perquè amb el 4 de 8 pràcticament
havíem guanyat,
però per assegurar concurs
vam fer el 4 de 8,
i llavors vam tirar el 4 de 9
per si acaso,
perquè jo fins que no s'ha acabat
un concurs,
no ho dono mai per,
per deixar,
inclús vaig dir-hi a peu de plaça,
el micròfon,
em van dir,
jo primer vull veure actuar Vilafranca,
que li falta encara una actuació,
i llavors veurem què passa,
Vilafranca llavors ja es veia
que estava tocada,
però era un rival fort aquell any,
Vilafranca.
Va ser un concurs,
doncs diguéssim,
també que,
si no m'equivoco,
perquè no em voldria equivocar,
va ser la primera vegada
que es va descarregar el 3 de 9
a la plaça de Toros de Tarragona.
I naltros també,
el 88 devia ser la primera vegada
que es va descarregar la Rambla,
el 2 de 8,
que hi havia,
sembla que era el 88,
que fèiem allò de la diada de l'UNICEF,
i jo me'n vaig anar a trobar el vello,
en Pau Descassi,
que jo estava veient tothom,
de la qual ja sempre ho dic,
i la vella és de la...
els d'aquí els xiquets de Tarragona
amb la vella.
Jo no tenia problemes,
jo feia poc,
m'hi he arribat a...
vaig arribar al 85,
vaig tornar,
i vaig agafar les dues colles,
el vello,
i el que hi havia llavors,
que devia ser,
no,
que no fos,
que no fos ja
Joan Arreggio,
no m'ho facis dir,
que no em voldria equivocar,
perquè jo vaig coincidir
amb Joan Arreggio,
de cap de colla,
i de president.
m'he dit això.
Bé,
els vaig anar a trobar tots dos,
però el vello sí que el vello
el coneixia bastant,
i els hi vaig dir,
i llibert al balcó,
quan ens reunim,
llavors anàvem baixant,
dic,
mira,
nosaltres tindríem intencions
de provar el dos d'avui,
però,
si ens foteu un cop de mal,
i ens poseu el cordó,
si no,
no podrem,
que tampoc,
es conya,
es necessita gent,
i llavors ja ens ajudarem,
i m'hi ha dit,
cap problema.
i la nostra colla
estava rodejada
d'una part
dels de la jove
de Tarragona
i l'altra dels xiquets,
no hi hagi de problema,
i van fer,
no el primer dos de vuit
que es feia a Tarragona,
perquè amb el cap de colla
ja s'havia fet
aquí a la plaça
de l'Ajuntament,
no sàpiguen
que era una diada
de la colla jove,
però aquí a la Rambla sí,
que per cert,
ens va sortir força bé
i tot això també,
i vaig fer canvis
també amb un 4 de vuit,
va ser una diada
i amb l'UNICEP,
doncs,
ja et dic,
i vaig fer aquest pas,
un pas,
inclús alguns de la meva colla,
qual,
el de Manaus,
els patalassers,
que diria,
que es divara,
no,
els xiquets de Tarragona
i a veure si ens donaran
un cop de mà,
perquè no,
perquè jo,
doncs,
és el que dic a mi,
sempre,
que he tingut piques
amb la que n'has tingut més,
doncs,
per exemple,
és amb la Vella de Valls,
que és la colla
més directa rival,
però,
amb la resta de colles,
doncs,
no,
jo,
doncs,
quan ha sabut
d'anar
a un local
de Cal Figuerot
o aquí,
que allà he anat
sense cap problema,
mai ningú m'ha dit res,
perquè,
doncs,
sempre he mirat de no,
de,
no sigo mai la meva intenció
d'ofendre ningú,
no,
i ho vaig anar d'això
i així van venir.
La seva feina,
entre cometes,
la va rematar
el Fede Gormas
dos anys després,
i ha aconseguit allò
que em sembla
que els anys de viure,
doncs,
que va regejar
com una tributa de mà.
Ah,
això mateix.
Vostè s'en sent
a part partícip?
Mira,
jo,
ja et puc dir aquí,
i sempre he dit,
el Fede Gormas
per a mi va ser
molts anys
la meva mare,
dret,
o sigui,
ell,
des de molt petit,
era un nano
que a part de ser
un gran casteller,
que ho és ara,
encara puja ara,
encara ho demostra,
era molt petit,
que és,
jo,
jo n'hi conegut
molts de castellers,
que,
a part de ser
Baudal,
tenia visió castellera,
i jo sempre
ho vaig tindre al cap
que fos
el meu successor,
però ell me deia
que era molt jove,
llavors,
darrere meu
va ser el Salvador Ramon,
que va cansar aviat,
ho va fer el 91,
perquè,
doncs d'això,
llavors el Fede,
el 92,
ho va tornar,
o sigui,
van aconseguir
que l'agafés ell,
i que va ser l'any
que li va néixer
el primer nen amb ell,
i jo aquell any
no em vaig haver d'anar
a anar sola
per uns assuntos personals,
amb la família,
i la Bisbal
se va descarregar
també el 3 de 9,
i ell,
que era el que jo,
però el Fede,
ja els últims anys
que jo vaig portar a la colla,
i jo,
per exemple,
del 4 de 8,
per dir-te alguna cosa,
no me n'encuidava,
perquè el Fede
deia,
no em facis pujar,
la millor,
tot el que s'ençut,
el 4 de 8 se va quedar
moltes vegades a terra,
i ell,
jo posava,
doncs,
fins a pis de segons,
per exemple,
jo de terços en amunt,
ja li deia a ell,
Fede,
tu mateix,
i ell mateix,
com que a més a més,
baixava de dalt,
i era un nano,
no dic,
amb una gran visió,
doncs,
ja se m'encuidava.
quan ell va agafar la colla,
i jo tenia unes garanties
que allò havia d'anar molt bé,
i, a més a més,
doncs,
a mi ell me deia,
com que ell pujava en tots,
pràcticament,
me deia,
Andreu,
tu,
avais i crida,
perquè jo sempre tenia la costum
de posar-me davant del que veus
que patia més fort,
fort,
d'això,
no?
O sigui,
el Fede
em va,
vaig estar al costat d'ell,
no,
però el mèrit és d'ell,
perquè ell ja portava un,
un munt de temps
anant als castells,
que a mi em donava idees,
o sigui,
és com aquest Pilar de la Cisca
que ha dit del Vendrell,
va ser cosa d'ells,
jo,
com a cap de colla,
ni ho sabia que es provaria,
s'ha de reconèixer les coses,
però,
el Fede,
doncs,
jo,
des de molt petitè,
quan encara feia dibuixos,
ell ja havia dibuixats possibles
quatre de nou,
d'aquella època,
que ningú el provava,
com a aquell,
ningú,
i em posava noms,
no em feia un,
un quatre gargallots,
em posava,
i tot això,
vull dir que és un xaval
que va rematar la fènia i tot això,
no perquè jo li dongués,
diguem-ne,
fet a ell,
va fer,
va acabar de fer la seva labor,
i es va guanyar molt
amb el quatre,
ell,
ell va tornar,
diguéssim,
perquè jo,
portant la colla,
jo el quatre no ho vaig poder descarregar mai,
no vaig poder mai,
no vaig poder mai,
la bèstia negra,
i ell doncs va ser que va poder fer
la tripleta,
que cap d'unes setmanes va tornar a fer,
no va ser consolitat,
perquè llavors se va fer Sant Ursula,
i llavors la va fer la vella,
que va ser fotògica allò,
però doncs sí,
el feia per mi,
el pas de queda després,
a mi pel meu gust,
m'hauria agradat
que el feia d'ho hagués portat
uns quants anys més,
no m'ho portava bé,
d'això,
doncs no el vam poder convèncer,
però doncs,
jo sempre,
ho vaig dir,
que a part de pujar,
era un noi
i un caràcter molt bo,
un caràcter,
doncs,
de bo,
d'entendre la gent,
també és dels que comprenia
la gent difícil,
o sigui,
sabíem,
doncs,
tenir una miqueta
a mà dreta i a mà esquerra,
no?
Entens?
Andreu,
m'acabo la gravació
amb una pregunta,
que possiblement
et fico un compromís,
però m'agrada
quan acabo les entrevistes
demanar als publicats,
als entrevistes,
que de tots els concursos
que ells han viscut,
ja no només com a caps de polla,
sinó com a castellers,
o fins i tot fins a pu,
i que si alguna vegada
vostè anaves a la plaça de Toros
i no portaves camis encara,
doncs,
que em triessis un moment
que et recordis especialment
per a un moment concret,
sigui una imatge,
sigui una celebració,
sigui un castell,
sigui una llenya,
sigui una conversa,
sigui,
no ho sé,
una cosa espontània,
un moment que per alguna cosa especial,
doncs,
a vegades repassant,
i dius,
hòstic,
jo sempre recordo
de l'any 82,
per a qui,
no ho sé,
en quin moment
mira,
jo te'n diré dos,
per exemple,
te'n diré dos,
precisament,
a l'any que va guanyar el Vendrell,
que nosaltres no existíem com a colla,
i a l'any aquest de la tripleta màgica del PDe,
que a la una del migdia havíem guanyat el concurs,
i n'hi havia que van estar treballant fins a les 4 de la tarda,
encara estàvem provant coses,
no facis dir quina colla és,
que ja ho saps,
per això són dos,
parlant de concursos,
el de l'any del Vendrell,
per què?
perquè va arribar un moment
que ningú,
ningú s'imaginava
que
era al revés,
deien que el Vendrell guanyaria per Pilants,
i Vendrell no va guanyar per Pilants,
Vendrell va descarregar el 2 de 8 en Folre,
que la gent,
doncs,
que ho seguia,
o ho seguíem,
jo vaig estar a l'agrada aquell any,
jo havia anat a veure els ensayos del Vendrell,
i jo sabia que els hi podien dir,
però tampoc t'imaginaves que el descarreguessin,
i la Vella,
doncs aquell any,
només va anar a carregar Castells,
però és que el que va guanyar
no va ser com van dir ben bé els Pilants,
perquè precisament Vendrell,
el Pilants que havia descarregat,
no els va descarregar allí,
i el va guanyar amb el 2 de 8.
Esclar,
va ser molt renyit,
va ser la colla Vella que ell tens,
va provar també així,
a la desesperada del 4 de 8,
amb el Pilar,
amb no sé quines bases,
perquè llavors no sé com estaven les bases,
va ser,
doncs això,
però el que em va fer molta il·lusió,
és poder beure la nostra cerveseta a la una,
a la migdia,
sapiguent que ja havíem guanyat,
perquè a la una ho teníem guanyat,
esclar,
perquè l'únic que ens podia fer mal,
llavors,
era la Vella,
i no,
doncs,
estava lluitant que no podia ja.
que no podia ja.
Gràcies.
Gràcies.