El concurs del 1994 va ser un gran certamen per a les colles de Tarragona.
Els castellers de Sant Pere i Sant Pau no van tenir éxit amb el 4 de 8,
però els xiquets de Serralló van carregar el 2 de 7.
Per la seva part, els xiquets de Tarragona van aconseguir
la millor diada de la seva història.
A primera ronda, els matalassers van completar el 2 de 7
i tot seguit van aconseguir descarregar per primera vegada el 3 de 8
la seva autèntica bèstia negra.
El Manel Nadal era aleshores el cap de colla dels Arratllats.
Ja la que també va ser, en el moment en què es van baixar terços
i segons es va desfer la pinya, allò va ser, doncs, no ho sé, una gran alegria.
Jo particularment havia entrat d'agulla en el primer 3 de 8
que es va carregar tot la d'embarra i em va tocar dirigir-lo des de fora
i, bueno, vaig treure, com molta gent de la colla,
molts fantasmes que portàvem dintre.
El xiquet de Tarragona va anar a rodonir l'actuació amb el 4 de 8.
Va ser un casell molt espectacular
perquè un dels segons va assentar-se completament damunt de la pinya.
El Ramon Gómez era aquest segon.
Aquest castell va tindre la peculiaritat
que va quedar assentat damunt de la pinya.
Suposo que per diverses causes, no?,
entre la meva part, suposo, de cansament, cansament de les mans...
crec que també al Baix també es va...
no sé si va patir un petit desmall o, bueno, alguna cosa va passar,
van marxar els peus, total, que vaig quedar en una posició una mica...
una mica irrisòria, diríem així, no?
Però que a la fi i a l'efecte el que teníem que fer
era descarregar aquell castell com sigués
i al final ho vam aconseguir, no?
Pel que fa a la lluita per a la victòria,
es va viure un frec a frec emocionant
entre la vella de Baix i la jove de Tarragona.
Després de la tercera ronda, la vella ja havia aconseguit la tripleta,
mentre que la jove va completar el 3 de 9 amb folra,
però va necessitar dos intents per fer el 4 de 9 folrat.
A causa de la penalització,
la jove no en tenia prou amb el 5 de 8 per guanyar el concurs.
Per això, el cap de colla, Ferran Ventura,
va decidir tirar el primer intent de 5 de 9 amb folra del segle XX.
Un dels moments que tinc gravat a la memòria
és quan se va fer l'anunci que nosaltres intentàvem el 5 de 9,
el silenci que es va fer a la plaça.
Vull dir, recordo com van pujar?
Al moment que van pujar segons...
Quan se va fer l'anunci el murmull, allò de...
I al moment que van pujar els segons, el silenci.
Amb força, eh?
Amb força, eh?
Ja treballeu?
Aquí està.
Amunt!
Una veu sola se sent aquí a la plaça d'Abraus,
la del cap de colla.
El 3, 1, 2, eh?
Aquí està.
Els quins que comencen a pujar.
Això és un intent de 5 de 9.
Molt ràpidament, ja que han pujat també els de la part del 2.
Encara no han pujat dretes de la part del 3,
que els dels dos ja estaven drets.
El massudò antic peu del 5 de 9 amb forra va comptar,
a més, amb ajuda de molta gent a la pinya.
Dos imatges.
A la pinya, molta gent dels xiquets i de serrallo.
i després, gent del públic que saltava de les grades per anar a fer la pinya.
D'altres colles, no tants, eh?
Penja les altres dues rengles.
Aquí estan, s'agafen.
Els de la part dels dos, que també ho fan.
Molt bé.
De moment vinc també el 5 de 9.
A veure, ara, a l'entrada de la canalla,
veurem els pisos superiors.
Els dosos comencen a pujar.
Ja estan a l'alçada de 15.
Ara comencen els problemes per la colla jove.
El 3, que comença a rebrillar-se.
Els dosos que intenten col·locar-se.
Molt amunt encara.
Estan els dosos a l'alçada.
I llàstima.
Llàstima, llàstima, llàstima, llàstima.
Aquest 5 de 9,
que encara està un xic verd
per la colla jove dels xiquets de Tarragona,
però que no està ni molt menys d'impossible.
Per la seva part,
la Bella de Baig,
amb el concurs de la Butxaca,
també va aprovar el seu primer castell de gama extra
en un concurs,
el 2 de 9 amb Folra i Manilles.
El Juan Romero, el Juanacho,
era aquell 1994 a la cap de colla de la Bella.
M'havia agradat
haver-lo fet allà a la plaça
i podria haver-hi sigut el primer 2 de 9
del segle carregat i descarregat.
Però, per l'altre costat,
doncs vaig pensar
que si no ho fem aquí,
almenys veurem com anirà,
què passarà,
si s'ha de reforçar,
si s'ha de canviar,
si hi ha d'haver algun canvi.
Com que ja ho tenies guanyat el concurs,
jo he pensat una mica de cara a Santa Úrsula.
La Bella va fer llenya,
però va guanyar el concurs.
La jove de Tarragona
va ocupar el segon lloc final
i es va quedar a només 13 punts del Gran Triomf.
La colla tarragonina no va guanyar
per només dues penalitzacions.
La principal novetat del concurs en 1996
va ser la decisió del Patronat Municipal de Castells
de limitar a 18
el nombre de colles participants al concurs.
El periodista Eloi Roca
creu que va ser una mesura encertada.
Penso que ha sigut una mesura encertada.
Estava clar que això dels concursos
era cosa de 4, 5, 6 colles cubamolo.
que hi anés tothom,
que hi anessin a fer els castells
que volien les colles
o que tenien possibilitat de fer-ho.
Home, era encertat,
però eren uns concursos llargs,
avorrits i poc competitius.
En el mateix certamen,
els xiquets de Reus van descarregar
el seu primer 3 de 9 en folra del seu historial.
El cap de colla dels del Baix Camp,
Ernest Benach,
encara recorda que va ser un dels millors 3 us de 9
que s'ha vist mai a la plaça de Toros.
Jo no estic molt content,
és un record d'aquells per tota la vida
i efectivament penso que és un dels millors,
no sé si el millor o no,
però un dels millors per descomptat.
Perquè a més, pujava una plomba,
va ser rapidíssim,
no es va deformar gens,
a més a més,
no ho va tremolar pràcticament,
va ser un castell gairebé perfecte.
La lluita pel triomf final
va convertir-se en un gran duel
entre els castellets de Vilafranca
i la vella de Baix.
Els verds van caure amb el pilar de 8,
però van completar el 3 i 4 de 9 en folra,
a més del 4 de 8 amb l'agulla carregat.
A Siquena Ronda
van donar el cop de Gràciet definitiu
amb el 2 de 9 en folra i manilles.
Joan Badell era aquell 1996
membre de l'equip de pinya dels Vilafranquins.
La torre de 9 del concurs del 96
era la segona de la nostra història descarregada
i la tercera de totes les castells.
Per tant, aquell castell,
me'n recordo que es va viure
una apoteosi quasi com la primera
que vam fer en el 95,
perquè en aquells moments
tothom qui estava fent la torre 9
quan la descarregàvem,
tothom tenia clar que guanyàvem.
Poca gent tinava
que la vella et podia tirar el sign de 9 i guanyar.
No hi havíem rumiat quasi, això.
Per la seva part,
la vella ja havia assolit el 3 de 9 en folra,
carregat el 4 de 9 en folrat i el 5 de 8.
Després d'haver caigut amb el 2 de 9 en folra i manilles,
els rosats encara disposaven
de la sisena ronda per fer un últim intent.
Els castellers de Vilafranca,
però, també podien fer un últim castell,
però al cap de colla, el Melilla,
estava convençut que la victòria no es podia escapar.
vam denunciar perquè jo tenia la fe i la confiança
que ells no farien el 5 de 9.
Si a aquest 5 de 9 li haguéssim tirat a l'altre,
li haguéssim carregat,
nosaltres tirem el 4 en el meu ulla.
Però jo sabia les proves que havíem fet
i vaig jugar amb la meva confiança, no?
O sigui, vaig jugar amb la meva confiança
que després la colla em podia haver fotut,
bueno, el parit, perquè...
Efectivament, els verds van passar ronda
i tot seguit la vella de valls
va anunciar el 5 de 9 en folra.
Col·locats ja tots els quins,
tant els de la part del 3 com els de la part dels dos,
els sisens que estan a punt d'arribar a la seva posició.
El castell que comença a patir demana tranquil·litat
i a poc a poc demana el Juanacho,
demana treball, sobretot també,
a punt de col·locar-se els sisens.
Sisens col·locats en aquest castell,
és el 5 de 9 de la colla vella,
aquest castell que pot decidir el concurs.
Es col·loquen també els sisens de la part del 2.
Comença a pujar l'estructura,
comença a pujar la canalla.
Veiem que estan arriben ja els assals de sisens.
Es col·loquen els dosos de la part del 3.
Es col·loquen també els dosos de la part del 2.
Atenció que es pot jugar el concurs.
Es col·loquen les dues parelles del dosos.
Demana que s'aguanti el Juanacho.
El Polre està treballant moltíssim
a punt de col·locar-se els acotxadors.
Està patint moltíssim aquest castell.
Atenció que és el punt més important
en aquest concurs de castells.
I es trenca.
S'ha trencat.
No surt les coses com ho voldries.
I, clar, i et va una mica desil·lusionant, no?
Per altra part,
d'on penses, ostres,
aquel 5 de nou lo tenim,
aquel 5 de nou ha sigut una llàstima
que ja pel que faltava,
per dos segons,
hauríem pogut guanyar el concurs
i fer un castell inèdit
que encara no s'havia fet.
Els castellers de Vilafranca
van guanyar el segon concurs
de la seva història.
Va ser el primer certamen
on es van veure castells de gama extra
i també va ser el primer
dels enfrontaments
entre els vilafranquins
i la vella de Baix.
i la vella de Baix.
i la vella de Baix.
I la vella de Baix.
i la vella de Baix.
I la vella de Baix.
i la vella de Baix.
i la vella de Baix.
i la vella de Baix.
i la vella de Baix.
i la vella de Baix.