La victòria dels castellers d'Igrafranca, va ser un concurs però força típic, sortiu, intent de pilar de 8 en forra i manilles, un cací que en principi segur que havíeu de carregar, patat amb llenya, 3 en el forra, 4 en el forra, 4 en el vuit amb la vallada més carregat, el pilar que era en teoria la vostra gran base us va estanyar, entre cometes, però després us la tallo amb el 4 en el forra i el 2 en el forra i manilles.
Tot això, Juan Anxo em deia que Castellers d'Igrafranca tenen els collants per corbata quan em tirassin de 9 en forra.
Sí, perquè vam posar dos us, quasi, no?
Sí.
A mi em pronunciava.
Tant el concurs aquest, com el del 2000, tant el concurs aquest era el del 96, com el del 2000, en tot cas,
lluitàvem contra nosaltres mateixos, t'explicaré, t'explicaré.
Aquell del 96, aquell concurs del 96, aquí el David, el company, em va dir, anuncia el 4 en el vuit amb la guia.
I jo vaig ser el primer que vaig renunciar a tirar aquest castell.
El 96?
El 4 en el vuit amb la guia encara no l'havíem provat.
Sí.
L'havíem carregat el 96.
Va ser l'any del 5 de 9 que va intentar la vella de baix.
I tu em vas dir...
I tu em vas dir, anuncia i jo et vaig dir, aquest castell no el faran.
O sigui, que si l'haguessin fet i t'haguessin partut, per culpa meva.
Entre comillas, potser tirem el 4 de 9.
L'havíem de la torre 9.
Sí.
Perdó.
No, no, no.
La vella anava al darrere nostru.
Sí, com ara aquest any.
Com aquest any.
I nosaltres teníem encara la 6 de 9 ronda.
Sí.
I quan s'havia aixecat el cartell de si tiràvem o no tiràvem...
Vam renunciar.
Estàvem si tirar el 4 en el vuit amb la guia o renunciar.
I final vam renunciar.
Va ser renunciar el 9 i la vella van anunciar el 5 de 9.
Però ells, o sigui, l'equip tècnic em demanava que anuncies el 4 en el vuit amb la guia.
I jo vaig renunciar.
Jo tenia la...
O sigui, entre comillas, per dins, hòstia.
Però jo li deia no patiu que no faran el 5 de 9.
Jo sabia les proves que havíem fet.
Així ho poso una mànaca.
I el del 2000 lluitàvem contra nosaltres mateixos,
sapient que la vella també podia fer el 3 de 10.
i nosaltres no el vam fer així.
El 2000 potser és l'únic fallo que hem tingut així.
Poder, poder, poder l'estratègia.
Poder l'estratègia en contra de tirar el 3 de 10, tirar el pilar de 8 i després tornar a tirar el 3 de 10.
Perquè vam tirar dos, tres de 10 de 10.
Però, el 96, vissever-se l'estratègia era marcar la diferència amb el pilar de 8.
I jo crec que se'ls va fer, per ser un pilar de 8, se'ls va fer una mica gran amb els piraners.
o sigui, fot-los-hi aquesta pressió, amb els piraners de sortir del pilar de 8 poder...
A dos quarts d'aigua d'aigua.
Sí.
Poder els hi vam fotre massa pressió i ells estaven nerviosos.
Però jo sabia que si carregàvem el pilar de 8, la vella no tenia res que fer.
És que la colla aquell any també tenia molta pressió.
Perquè era l'any que realment, si nosaltres no fallàvem, guanyàvem.
Perquè el 94 podíem guanyar.
Però nosaltres havíem de fer, per exemple, el pilar de 4, el 3 de 9, el 4, el 9, el 5, el 8, que era pràcticament impensable.
I anàvem a buscar fins al 94.
Si els altres fallàvem una meta, nosaltres podríem guanyar.
Però el 96 era el primer any.
Que si no fallàvem, guanyàvem.
I llavors, clar, sortir de pilar de 8 i caure...
Hòstia, la colla també tenia molta pressió.
Encara no dominàvem el que demanem ara tots aquests temes.
I sobretot, saber anar a que érem els favorits.
El paper de favorit rarament el teníem.
I aquell any el teníem.
I hòstia, aquell pilar de 8...
Hi havia pressió pels pilaners, però a tots els pisos hi havia pressió aquella sortida.
Perquè sabíem el que ens hi jugàvem.
Sabíem que, si no fallàvem, guanyàvem el concurs.
I això també, psicològicament, va afectar la colla una miqueta la primera ronda aquella.
Això va a favor dels pilaners, de treure Juneta de pressió els pilaners.
Que sembla que vagi a fallar va ser el pilar.
Però una miqueta, hòstia, el 96 no podíem fallar.
Era el nostre any per dir que ara sí que estem aquí, dalt de tot.
El 98, potser els pilaners, llavors, van treure els castells.
Sí, però mirant allò dels concursos...
El 96 surt de pila de 8, et cau i acabem guanyant.
i el 98, per exemple, el 4-9-8 ens va caure i sort que ens va caure.
Perquè si l'haguessin carregat, haguessin perdut.
Perquè la diferència és punts. Va quedar mintent.
que el jacob es va quedar agafant el cul de l'ol alguna estona.
A veure, per exemple, tu, David.
Aquell concurs del 96,
intent 3-9 en forra,
per asserenar els ànims,
després 4-8 amb l'agulla.
Carregat aquell 4-8 amb l'agulla.
Perquè era anar a sumar punts.
Vèiem amb el 4-8 amb l'agulla sumar punts,
perquè només, clar, no podíem perdre més rondes.
Volíem sumar punts i sabíem que el 4-8 amb l'agulla
era un castell que la Vella no el tenia
i era superior al 5-8,
i per tant era també un castell que podia entrar molt,
que al final la torre de 9 aquella no va servir.
i nosaltres amb 3-9, 4-9, 4-8 amb l'agulla carregat,
ja vam guanyar l'actuació de la Vella.
Per això la vam tirar, en part.
La Vella tenia el 3-9, 4-9 i el 5-8.
Ens sembla que van acabar amb una torre de 8, al final.
Ens sembla que van fer 3-9, 4-9, torre de 8, no?
Va carregar el 3, hòstia de 2-9, 5-8, 2-8 en forra,
4-9 en forra i després d'invent.
Tu també com vas veure?
Quan la Vella aixeca el cartell,
el 27 jo tinc la imatge a plaça de tothom quedant-se aquí,
mirant ràpidament el paperet Quim Castellera,
va veure el 5-9.
Home, jo ara...
Jo ara que ho diu el Melilla jo no me'n recordava,
però sí que recordo que l'havia apretat per fer el 4-9 amb l'agulla.
Me'n recordo que sí, després pensant-hi,
que jo vaig apretar molt per fer el 4-9 amb l'agulla
i tota l'estona estava maleïna amb el Melilla
i quan veia que anava pujant tot i anava pujant tot...
No, no, no, no, no, no.
Jo ja pensava, mira...
i vam denunciar,
no és que no podíem, vam denunciar,
però vam denunciar perquè jo tenia la fe i la confiança
que ells no farien el 5-9.
Si a aquest 5-9 li haguéssim tirat a l'altre,
li haguéssim carregat a l'altre,
tira'm el 4-9 amb l'agulla.
Però jo sabia les proves que havíem fet
i vaig jugar amb la meva confiança.
O sigui, vaig jugar amb la meva confiança
i després la colla em podia haver fotut a parir
perquè ja havíem fet el 4-9 amb l'agulla.
Home, si analitzes els concursos d'aquests darrers,
per tradició, la vella, l'últim xupinassó no li ha sortit.
Per exemple, el 98,
ens van sortir amb aquell 4-9 net, no?
Que nosaltres ja havíem fet,
va haver-hi tot aquell pugne amb el 5-9,
el 4-9 amb l'agulla, el pilar de 8 i al final ells,
per guanyar-nos amb el 4-9 net,
no els hi va sortir.
El 5-9 aquest tampoc els hi va sortir.
el concurs, la Torre de 9 sense manilles,
tampoc els hi va sortir.
Però el que està clar és que fins a l'últim
no abandonen el carro.
Això tenim l'elégim.
Matem el concurs del Donata 6.
Vaja, per primera,
els castellers de Vigafranca
vau guanyar la plaça de Toros,
vau guanyar Tarragona.
Jo vinc guanyar el 72.
El meu pare sempre m'ho recorda.
Queda molt desfraigat, però vaja.
De l'època moderna.
Després de molts anys hem d'estar allí
de fracassar moltes vegades els concursos,
perquè durant els anys 80
i el concurs del 92, per exemple,
teníeu els castells de nou,
però sempre per una cosa a l'altra
quedàveu despenjats des de bon començament
per la lluita del tiró.
Com vau viure aquella victòria
que també certificava una mica
el domini dels castells de Vigafranca?
Ja veníem del 95,
que havia sigut un any esplendorós.
La colla ja no era la colla d'abans.
El Melilla va donar un caràcter diferent,
un caràcter molt més atrevit.
Has de pensar que el 95 ja havíem recuperat el 4-8
amb l'agulla, que no ho havia fet ningú.
Havíem fet la Torre de Nou,
tan esperada sobretot.
El primer Pilar de Vuit.
hi ha un seguit de cúmuls del 95
que ens donaven un caràcter molt més guerriller.
I que es demostra amb això,
amb l'ençatament de Pilar de Vuit,
amb la caiguda del 4-8 amb l'agulla,
però descarregant la Torre de Nou al concurs.
I ara tot i així,
el que diu de la Torre de Nou.
Ara parlem de la Torre de Nou
i a vegades en fem 4, 5, 6 per temporada,
però la Torre de Nou del concurs del 96
era la segona de la nostra història descarregada
i la tercera de l'Aixard dels castells.
Per tant, aquell castell me'n recordo que es va viure
una apoteosi quasi com la primera que vam fer en el 95,
perquè era la segona que fèiem
i descarregava allà el concurs.
I que en aquells moments
tothom que estava fent la Torre de Nou,
quan la descarregàvem,
tothom tenia clar que guanyàvem.
Poca gent atinava
que la vella et podia tirar el 5 de nou i guanyar.
No hi havíem rumiat quasi amb això.
I aquella Torre de Nou va ser brutal.
Aquella Torre de Nou,
em recordo que va anar bastant de batibull a nivell de folra,
però de tronc va ser meravellós.
em recordo que anava de vent a les manilles
i hi havia un merder bastant considerable.
d'aquesta Torre de Nou i és espectacular.
És belta, maca,
i jo de l'alegria
picava de mans de terra
perquè ja havien guanyat.
Havien guanyat
amb el caient al 5 de nou,
ells vam tirar a la Torre de Nou
per marcar més punts.
Però amb el 4 de 8 amb la vella carregat,
quan ells van caure al 5 de nou,
ja havien guanyat el concurs.
A part de mi,
el que també m'agradaria destacar
una mica d'aquests últims concursos
és que ha sigut
el caràcter aquest
que hi ha impres el Marill i la Colla.
S'ha notat està amb la grada, no?
Aquí Vilafranca
la gent hi hava el concurs
ara com que hi va
pràcticament com uns hooligans
al camp de futbol, no?
D'entrada, sí, però...
Abans hi ha hagut un canvi, eh?
Ha sigut aquest canvi,
el canvi que nosaltres...
Sí, però ha canviat tot, si t'hi fixes.
Ha canviat tot,
perquè abans venien gent,
però eren més pausats.
Ara arrastrem molta gent
però és que a més a més tothom ve
o amb domassos o amb banderes o amb pancartes,
la gent criden
i la gent estan molt a sobre nostre
i això també, la veritat és que ens ajuda molt
i d'aquí, bueno, agrair molt l'afició, no?
I aquest canvi també ha vingut produït una miqueta
des que el Magrilla,
amb el seu equip tècnic,
va agafar la colla.
Ella ha sempre vingut a ensenyar a la colla
a agafar confiança,
guanyar concursos
i a més a més,
hasta l'afició s'ha contagiat, no?
D'aquesta nova oreola que hi ha aquí al Figuerot,
perquè l'afició és brutal.
Jo diria que...
Jo diria que la colla de Castell Vilafranca,
o sigui,
a part dels intents de 5-9 que va fer
que va fer la Jou de Tarragona,
que també va parlar el concurs amb Miguel Castell,
bueno, no Miguel Castell,
que ja som el 4 d'anar a Montfort,
que el va desmuntar i el va tindre de...
Bueno, l'afició de Tarragona,
però és un punt per 30 punts.
Sí, sí.
Per haver desmuntat el 4-9...
Bueno, per haver caigut a fer el primer,
per haver fet la segona...
Jo crec que tant la vella,
jo et poso la vella,
ja no et poso la jove,
tant la vella de baix,
com l'afició de Tarragona,
o sigui, no la de Tarragona,
o sigui,
totes les aficions del món castell,
s'ha il·lusionat,
o sigui,
i ha disfrutat molt,
gràcies a la Colla Vilafranca.
Perquè aquest 3 de 10 per dia,
el que va fer la vella que va guanyar,
i aquell 8 de 8 que va agarregar a Vila Rodona,
això ha estat gràcies a la Colla Vilafranca,
perquè ha apretat molt,
i ha fet aquest castell,
perquè això ni somiava la Colla vella.
M'explico.
I aquests concursos que hem fet nosaltres,
que des de llavors,
des d'aquest 96,
hem estat apretant amb el 4 de 9 l'agulla,
Pilar de 8,
també amb el 5 de 9,
hem tirat el 3 de 10,
una vegada no el vam fer,
altres sí, vull dir,
totes les coses han pujat,
el món castell ha disfrutat,
i la vella s'ha hagut d'obligar a fer aquest castell,
i ho pensàvem.
Si us sembla,
passem pàgina,
avancem dos anys més,
passem del concurs del 96 al concurs del 98,
una altra vegada més,
un altre duel entre Castellas de Vilafranca
i la vella Valls,
i un duel que aquest valava força bretat.
Vau guanyar per només 20 punts de diferència.
Vau ser un concurs,
raiment espectacular,
amb el moltíssim castell de la maestra,
reflexió en memòria, si us sembla.
Vilafranca, descarregadors,
i les manilles d'entrada,
intenta 4-9 forra i les agulles,
a les següenes descarrega,
tirada 8-9 forra i manilles carregat,
i a més a més,
el 5-9 forra carregat.
I la vella també va fer una gran progressió,
perquè 5-9 forra descarregat,
4-9 forra i les agulles carregats,
el primer castellas,
tirada 8-9 forra i manilles intent,
després se'l va carregar i després va fer un 4-9 forra.
Aquell concurs del 98,
quin era el vostre programa de sortida,
que no tenia més fou,
com va dur el total?
Bé, doncs el nostre programa no el vam canviar per res,
era el programa que vam portar.
Era el programa que vam portar.
El que passa és que nosaltres no teníem intenció
de poder tirar el 5-9,
i ens van obligar ells perquè vam veure
que van carregar el 4-9 al Pilar de 8.
Per primera vegada ho vam fer allà.
que si no no guanyàvem.
Clar,
llavors ens van sorprendre perquè vam dir
hòstia,
nosaltres no ens pensàvem pas que la vella fes això,
i ens van obligar a tirar el 5-9,
un 5-9 que no havíem fet cap 5-9 tot l'any,
ni cap 5-8,
però bé no és cert que aquí en Saig
vam atacar molt, molt, molt el 5-8,
fins a 2, fins a Cotxador,
i l'últim ensaig aquí a la plaça vam fer el 5-9,
fins a 2,
i allà es va veure que el 5-9 el teníem,
però si feia falta.
Ah, i a viceversa,
a viceversa igual,
n'altres no pensàvem pas que ells farien el Pilar de 8,
ni el 4-9 amb l'agulla,
com ells no pensàvem pas que n'altres no ho faríem el 5-9.
I t'explica això,
el 5-8,
no havíeu fet cap 5-8 durant tota la temporada,
a veure com anava i aquest punt.
El 5-8 ja ho sabem,
els històrics de la colla sempre ha sigut un,
la cabra negra,
o el gat negre com es digui, no?
de la colla sempre ha sigut el castell de la mala estrogança,
i per història n'hem fet molts pocs de 5-8.
I en l'època melilla,
fins al final,
que en vam fer més,
doncs es passava el mateix.
Primer passàvem el 3-9,
això ja ve del 3, no?
Recordo que el primer any el 3-9
el vam fer a l'Arbós,
a última hora.
El desembre a l'Arbós,
el 95 havíem fet Pilar de 8,
i no havíem fet cap 3-9 descarregat.
Però l'havíem carregat.
Sí, l'havíem carregat.
Bueno, doncs el 5-8,
això va ser...
que no n'havíem fet cap,
perquè és un castell que ens...
no sé si era aquell mateix any,
havíem tingut una caiguda forta a Saig,
i havíem tingut uns quants lesionats,
però l'anàvem assajant,
i jo recordo que va arribar a un punt
que la gent tenia més confiança
en el 5-9 com el 5-8.
La gent no li feia pànic tirar el 5-9,
fruit d'això una mica,
de l'experiència aquesta que teníem,
que sempre que l'havíem provat,
em sembla que va ser el primer el 96,
l'havíem carregat.
Precisament,
quan teníem en punt aquest 5-9,
resulta que un acotxador se'n fa mal
i no podia tirar-la llavors,
o sigui, entre cometes...
Explica, explica això,
que va ser la caiguda 4 amb l'agulla, no?
O què va passar?
Sí, va ser la caiguda 4 amb l'agulla,
i després va fer mal la Míriam,
amb un braç.
Llavors, esclar,
nosaltres dèiem,
aquí falta un acotxador
i ves per bona, em surt un acotxador.
No, un acotxador que era el xusta
i el vaig haver de preparar a córrer cuita
en un mes de cara al concurs
perquè allà havíem fet la festa major.
I va fer el pilar de 8,
i aquest nen, el primer castell,
va ser un 4 de 8
i el segon un 4 de 9 per Sant Miguel.
O sigui,
clar, allà vaig veure una mica la llum
perquè la Míriam, entre cometes,
no podia puxar perquè tenia el d'andre cap.
Però,
quan arriba el concurs
i fem aquesta batalla entre la veia i nosaltres
i hem de tirar el 5 de 9,
resulta que l'acotxador que havia de puxar,
el seu pare el pren.
El Gerard.
El Gerard.
El Gerard.
El Ricardet.
I llavors,
ens trobem un altre cop
que dic, bueno,
aquí...
Va desaparèixer.
Va desaparèixer
perquè el nen se suposa
que li va dir que no ho volia puxar
i el pare el va prendre.
I llavors em trobo
que amb aquest nen
que jo tenia tanta fe,
no el tinc,
que haig de comptar amb el xuster
i amb la Míriam
el braç
em van anar.
Li vam fotre un mocador
i jo li vaig parlar amb els pares
i els pares diuen,
mira, li fotem un mocador
que tirem un.
I esclar,
aquella nena va puxar bé,
el Marc també,
però el xuster no hi arribava
i em va fer l'engeneta
que espera allà
que va ser,
doncs, bueno,
el portugàsic,
no?
Perquè l'engeneta s'espera allà
que arribi el xuster
a tranques i barranques,
l'ajuda una mica
a posar-se allà
i fa l'aleta
i esclar,
el cindonau carregat.
Però aquest cindonau
va tenir la seva història
perquè, bueno,
entre l'acotxador,
que si la Míriam,
que si el xuster,
que si el preparem aquí
i que si, bueno...
I clar,
què passa?
Lo mateix,
ja t'ho he dit,
lo mateix que nosaltres
com la vella
que va fer el 4-9-8
i el Pilar de 8,
jo no ho esperàvem,
com a mínim
el 4-9-8
jo no ho esperàvem
i els pensaven
que nosaltres
faríem el 5-9.
Un altre moment important
del concurs
va ser quan
hi ha un petit llenya
del 4-9-2 i la Gulla
perquè...
Clar,
Naltros,
ja t'ho he dit...
Segona ronda, estava vosaltres
els donàvem al Forra i Manilles,
i en hi ha la 4-9, la Vella, i la Vella
havia descarregat el 5 de nou al Forra
i havia carregat el 4-9, la Vella.
Joan, com ho vas veure tu plegat? Perquè en aquell moment
el concurs semblava gairebé perdut.
Sí, però ja et dic
que el 98 ja ens creiem.
El 96 va servir, doncs, això,
per començar a creure'ns que érem una colla guanyadora
i jo el 98, jo en cap moment,
vaig veure per perdut. Ni que la Vella, home,
sí que t'acollones una miqueta perquè veus que tu
portes la Torre de nou, la Vella
té dos castells superiors a la Torre de nou,
però nosaltres confiàvem molt en el Pilar de 8,
en el 4-9 a Magulla, es va tractar
d'intentar animar la gent una altra
vegada, començar com de zero,
i al final ens en vam sortir.
Ara, el que sí que és cert que potser
de tots els concursos, el que hi ha hagut més igualtat
i tots han sigut emocionants,
hi ha hagut molta igualtat, però el del 98
sí que per una sèrie de circumstàncies,
sobretot pel 5 de nou, com ha explicat ell,
que no hi havia cotxador,
no havíem fet cap 5 de 8,
el necessitàvem tant sí que no per guanyar,
i per l'actuació de la Vella i la nostra,
hòstia, del 98, jo recordo com el millor concurs.
No els millors castells,
potser que s'han vist,
però sí com el millor concurs,
el més igualat, amb més incògnites,
i a nivell nostre, doncs ja et dic,
vam començar...
a les 11 del matí o les 12
el teníem bastant perdut,
i en una hora vam tornar a remuntar...
bueno...
Clar, és el que et deia ell,
sort que no, sort que aquell 4 de nou amb l'agulla
va caure, no es va carregar,
perquè de la manera que va anar,
doncs potser haguessin perdut el concurs.
No, no, sí,
jo heu comptat amb curs i ho heu perdut.
Sí, sí, és que ho vam guanyar per 20 punts.
Però després, bueno,
el caràcter, no?,
que deia el David,
vinga, va, m'acaba,
que l'hem de tornar a tirar
i s'ha de descarregar,
i amb aquella eufòria,
doncs sapiguem que el teníem bé,
el vam descarregar, no?
I aquesta va ser la gràcia.
És un concurs, potser,
que resumeix una mica
el que és l'Avella de Valls,
i tots ho tenim clar,
i això ho anem dient aquest any,
també,
que aquell any no havíem fet cap
quadre nou amb l'agulla,
ni cap pilar de 8,
bueno, l'havíem fet en tot el segle,
no?,
i te'ls vam fer al concurs, no?
I vull dir,
per nosaltres,
per això no perdíem la confiança
d'agunya aquell concurs
en cap moment,
perquè miraves durant l'any
el que havia passat,
i nosaltres de llarg
érem la millor colla,
perquè tots els castells
que portàvem a plaça,
a part del 5 de 9,
doncs els havíem fet, no?
Llavors, bueno,
el 5 de 9 potser va ser
una mica el que va fer justícia, no?
Amb vosaltres,
us surt el Pilar de Valls
i el 4 de 9 amb l'agulla,
doncs nosaltres ens surt el 5 de 9,
vull dir,
potser en aquest sentit
es va fer una mica de justícia.
És un concurs de l'agulla de 8,
sí, sí.
que el concurs de l'agulla de 8,
és un concurs de l'agulla de la vella,
nosaltres ningú donà
un grup al 5 de 9,
la vam fer,
vull dir,
els altres concurs
més o menys,
ens som un igualats,
però ja hi havia,
tenies clar que el 5 de 9,
la vella sempre surt
de 5 de 9
i minuts descarregant,
nosaltres 4 de 9 amb l'agulla,
per exemple,
el 2000 estava pràcticament cantat
que la vella sortiria
de 5 de 9 i el descarregaria
i nosaltres de 4 de 9 amb l'agulla
i el descarregaríem
i així va ser, no?
Aquest any segurament serà igual,
el 2002 va ser pràcticament igual,
98 és l'últim així
que hi ha grans incògnites
i castells que ningú comptava
tant per una colla com per l'altra
i que a la plaça et surten
i penso que aquí va ser
la grandesa d'aquest concurs, no?
Respecte a la vella Baix,
durant els últims concursos,
possiblement,
excepte l'any 2000,
que la cosa estava més igualada,
la vella ja arriba molt fort
en el concurs,
tothom sap,
però el 96,
el 98,
el 2002 i enguany el 2004,
mira, Franca,
arribeu a moltíssima distància
de l'empatxa,
el nombre de casseig fets,
construccions,
tot el que porteu a concursos,
gairebé ja ho heu fet
i a la vella ja vaig arribar,
com al 2002,
que si s'havia fet
el cascet de gama extra,
descarrega 5 de 9,
carrega 4 en la guia,
donant 1 i 3 iguals,
com ho porteu?
Perquè això també ha de ser complicat,
no?
És que si a la vella fan
que feu un plantejament de temporada,
que aneu molt bé,
però segur que la vella veig
en un dia concret,
és que a part de...
amb l'experiència,
ja veus que ja s'ha de punt de ser.
Jo crec que nosaltres
hem crescut molt amb confiança,
amb caràcter,
però la vella,
és el caràcter que no l'ha perdut,
però sí que ha perdut la tècnica
i molts castells,
no?
Llavors,
el que els aguanta és aquest caràcter,
que és la vella de la vella
i en qualsevol moment
et tira un castell,
no?
I si sona la flauta,
te'l pot carregar,
i si no,
doncs no.
Per exemple,
aquest any,
de la manera que ha anat aquest any,
doncs se suposa
que la colla de Castell Vilafranca
ha de guanyar el concurs de carrer,
però ells tiraran castell a manta
i si un sona el rato
amb una torre de buineta
o un 4-9-et,
doncs ja t'ha fotut entre les passes i la paret.
Aquesta és la vella.
Què passa?
Doncs passa també
que nosaltres sortim d'una festa major
i una puxada molt,
molt agressiva
i després de la festa major
nosaltres anem caient
i anem preparant
si hi ha concurs,
anem preparant
i si no,
doncs anem caient
fins que no tornem a calentar
fins a l'1 de novembre
i la vella
aquí és a Bonta Preta més
de cara a Santa Úrsula
i es troba entremig el concurs
que és quan comença
a preparar-se més ben.
Però ben és cert
que la vella
doncs
l'aguanta el seu caràcter,
la seva segalla,
la seva serrat
i aquesta ufòria
que té de que és la vella,
la vella.
Però
la vella és la vella
i sempre serà la vella
com la colla de Castell Vilafranca
és la colla de Castell Vilafranca
i ara el caràcter
solament amb aquests castells
d'avui dia
si no estàs preparat
com va estar la vella
llavors
amb l'any 2000
o el 2002
no, el 2000
i el 96
que va intentar
el 59
i el 98
que va fer el Pilar Vuit
doncs si no prepara
tècnicament
aquests castells
per molt vella que sigui
no els farà.
Llavors
què passa?
que en un moment
no es prepara tot
o sigui
la vella en un moment
no prepararà
tot el que té la colla de Castell Vilafranca
però
potser prepararà
la Torra de Vuit
te la fa
i ja t'ha fotut una mica
no?
nosaltres també l'han fet
i la podem tornar a fer
però si no la fas
que és un castell
que no la fa sempre
i ell per la seva motivació
i a galla
no el fa
doncs ja t'ha fotut
tot el que té
si us sembla
us fiquem
les coses
aquí
va
passem al concurs
de l'any 2000
tot i que no us
vingueu gaire
esgracada
per a
perquè toca
com arriba
aquest concurs
es nota que la vella
arriba millor
que altres anys
em sembla que havia fet
el seu últim gran
senceles
que va conseguir
Torredenou
sí sí sí
arriben molt forts
ara va arribar
molt fort
es notava que la vella
fins i tot
possiblement
era favorita
aquell any
4 no amb l'agull
em sembla
segur
estàven molt més anivellats
ara arribau
completament
sí
a més a més
hi havia una novetat
que era el 3 de l'onforra
home tenien un 3 de 8
un 3 de 8 molt lloger
per això feien el 3 de 8
per sota tenien un 3 de 9
que ja ens el van demostrar
arreus l'any anterior
el 2001
que era
era
fabat per fer el 3 de 10
vull dir un 3 de 9 molt lloger
que anava molt bé
fer el 3 de 10
i ens ho veiem molt a sobre
es veia que
aquell any
o fèiem el 3 de 10
o ho tindríem molt difícil
i nosaltres
vam veure obligats
a muntar
l'inici de 3 de 10
molt pesada
vam actuar
en un lloc molt dolent
de la plaça
el nostre públic
i la nostra afició
recordo que estàvem
davant de la presidència
i el nostre públic
quedava
allà davant no hi ha públic
evidentment
quedaven banda i banda
i no
a més a més
hi havia les ambulàncies allà
el lloc de fer el refrigeri
recordo un concurs
el 4 no amb l'agulla
va anar molt malament
el vam descarregar
perquè hi havia molta confiança
i bueno
era això
que el 3 de 10
ells el van treballar molt
jo sabia
jo sabia que aquell concurs
jo sabia que era el 3 de 10
i qui el fes guanyaria
nosaltres
amb aquella il·lusió
que havia de fer
el vam tirar
no el vam carregar
el vam tindre de tornar a tirar
més que res
per mirar i carregar
per fotre el 6 de pressió
sàpiguen que això
el podien fer
i va estar així
nosaltres vam tirar
2 de 10
ens vam cremar
ells
ens vam fotre tanta pressió
i encara
encara d'un i do
que vam fer la torre de 8
i ens van obligar
nosaltres mateixos
i ells
a tirar el 4 naunet
un castell entre cometes
més preparat
és allò
que ha sigut la vella
com l'altre any
i ha sigut la vella
i la vella
i la vella
i la vella
el vam tirar nosaltres
i no passa res
perquè
vam posar 6 6
no van arribar ni els dos
però es van obligar
i es van cremar
es van fotre els nervis
a sobre
la pressió
i jo sabia que aquell 3 de 10
el qui els fes guanyaria
els van fer
i nosaltres no
jo tenia molta fe
i molta il·lusió
que nosaltres el podíem fer
perquè nosaltres no anàvem
a descarregar
tot i sapiguem què passava
però havíem fet proves
amb manilles
aquí fins a 15
i 3 us donava amb manilles
que sortien a la perfecció
no sé si és error d'estratègia
però que el fet de no tirar dues vegades el 3 de 10
crema molt
dues rondes seguides sense puntuar
no sé si possiblement dius
hòstia
intenta 3 de 10
clar
valorar-ho
valorar-ho
a toro passat
és molt fàcil
però nosaltres sempre
perdona
jo et diré
jo et diré una cosa
molta gent diu
és que es va equivocar
l'estratègia
i s'hagués fet
el Pilar de 8
doncs jo
crec que
potser sí
però el Pilar de 8
o sigui
nosaltres no vam equivocar
no vam equivocar la estratègia
el Pilar de 8 s'hagués tirat
però
si no hi hagués carregat
el 3 de 10
la vella
per estratègia
per tornar-los a obligar a tirar
nosaltres la nostra estratègia
ja la portàvem bé
que era fotre'ls i
com més pressió millor
que passa que el segon 3 de 10
ja no el va fer
doncs diu
bueno
doncs tira el Pilar de 8
no
ja no servia d'anar al Pilar de 8
perquè o perds
o guany
ja no servia per res
el Pilar de 8
havíem d'atacar
el màxim
però dius
tira el 3 de 10
després el Pilar de 8
bueno
tira el Pilar de 8
i es tira el 3 de 10
te'l fa
estàs igual
el Pilar de 8
s'hagués tirat
si ells
quan aquell 3 de 10
no l'hagués encarregat
llavors sí que tira
amb l'altre Pilar de 8
per obligar-los amb ell
a tornar al 3 de 10
el que estava clar
era això
no
que la colla que fes el 3 de 10
guanyava
i a més a més
lligant un moment
a tot el que m'ha estat dient
hòstia
la colla tenia un caràcter
tan guanyador
que
ni que fos repetir el 3 de 10
la majoria de gent
volien repetir el 3 de 10
sempre hi ha un sector més conservador
que et demanaven el Pilar de 8
però clar
la clau de guanyar el concurs
era fer el 3 de 10
i tampoc podíem
anar perdent rondes així
perquè també ens podíem
havíem fet alguns càlculs
que tot i fent el Pilar de 8
si la Vella també ho feia tot
potser el Pilar de 8
tampoc ens servia
per tant també perdíem
la ronda del Pilar de 8
perquè potser l'haguéssim hagut de treure
perquè clar
la Vella va fer
la Torre de 9
el 5 de 9
i el 3 de 10
segons quin castell
nosaltres es carreguéssim
potser el Pilar de 8
també era perdre la ronda
que això també es podia donar
aquesta de fer el Pilar de 8
i que no ens ha servit
què va passar?
què va passar?
nosaltres vam comptar
nosaltres vam comptar els punts
i si nosaltres
haguéssim carregat
aquell 4 de 9
obligàvem
perquè guanyés la Vella
a que descarreguessin
el Pilar de 8
perquè tot i amb el 3 de 10
no haguéssim guanyat
si haguéssim fet el 4 de 9
ara què passa?
aquest any també m'agrada destacar
perquè això ho fa la Vella
el fa una altra colla
i la Vella és la Vella
perquè nosaltres ja havíem fet
què va passar?
que havíem fet
havíem fet el 4 no amb la Vella
i la Torre de 8
no no
i la Torre de 8
amb molt de mèrit
i al fer la Torre de 8
la diferència és que
si haguéssim fet el 4 net
només Carregal
els obligàvem a ells
per guanyar
a descarregar el Pilar de 8
però com que no el van fer
ho tenim allà
això que deia el David
del lloc
a vegades el patronat
rep moltes crítiques
i a mi sí que m'agrada
aquesta vegada
felicitar-los
ja es va donar l'any 2002
de no posar cap de les 3 colles
que van a guanyar
allà a aquell lloc
perquè aquell lloc
realment no és un lloc
per anar a fer castells
per una colla que va guanyar
una colla que va passar el temps
o que va fer castells de 7
doncs allà pot estar
i per una colla
que va anar al concurs
el que ens van fer aquell any
i un altre any
hi ha estat les joves
i un altre any
potser va estar la jove a Tarragona
no pots estar allà
perquè no tens el públic
i a més hi ha tota la creu roja
que et passen per allà
llavors des d'aquí
doncs felicitar el patronat
per aquest canvi
perquè estava cometent
greus errors
amb l'ubicació
de les colles a plaça
una altra cosa
referent a aquest concurs
del 2000
era o guanyar
o veu acabar el 6
les joves de Valls
també tenia una colla
amb moltes opcions
amb opcions de dir alguna cosa
tenia el patronat
va carregar-lo
i sembla que va ser
que va obrir el concurs
a més a més
els diuen anar pel canto
d'un duro
que no el descarreguem
perquè va ser un 4
anonet preciós
que a més va acabar
caient per dalt
una història d'aquestes
no sé si es caselles
de Vilafranca
vosaltres
sabíeu que les joves
no comptaven
només us centraven la vella
com ho
nosaltres era guanyar
i la prova la tens
en què crec que
a la sisena ronda
em sembla que
amb un 3 de 8
o amb una torre de 8
quedàvem segons de carrer
i clar
segons no ens servia
ja et dic
que la colla
ha agafat un caràcter guanyador
100%
i vam preferir
i això ho trobo molt lògic
i penso que ho faria
el 95% de les persones
anar-te'l a jugar
amb un 4 o 9
que no teníem
era anar a assegurar
en segon lloc
amb una torre de 8
m'entens?
però el que sí que
em queixo una miqueta
amb un 3 de 8
amb un 3 de 8
ja quedàvem segons
amb un 3 de 8
quedàvem segons
però el que sí que em queixo
és que a nosaltres
també se'ns afalleix
més pressió
potser des de la premsa
i des del món casteller
perquè la nostra acció
de l'any 2000
ho fa la vella
i el titular és
la vella és la vella
i fins a última hora lluiten
i nosaltres vam fer el mateix
i Vilafranca
per el concurs
Vilafranca
la caga amb l'estratègia
de tirar dos treus de deu seguits
m'entens?
una miqueta
a vegades
hem acostumat la gent
tant als èxits
i he donat tanta canya
que el dia que hem fet
coses que no ens han sortit bé
però que hem anat a totes
tampoc se'ns ha valorat
i per exemple
i no voldria rebre més el tema
però a vegades
un dels exemples
el podríem trobar
per exemple
aquest any a Vilanova
no vam poder fer aquest any
de nou
per circunstancies
i bueno
i en canvi la vella
va fer castells inferiors
a nosaltres
i ningú dirà de la vella
Mira
Vosaltres
abans del concurs
creieu que les joves
éreu una ferma
candidata a la victòria
o només pensàvem?
No
nosaltres no miràvem
a les joves
sabíem que podíem fer
aquest 4-net
però sabíem
que no tenia res més
perquè el 5-9
aquell no van enlloc
el 5-9
sabíem que no
el podíem fer
sabíem que
podíem fer
la torre de nou
entre cometes
doncs bueno
però sabíem
que la referència
era la vella
pel 3 aquest
que deia el David
que ja feia un any
que el treballava
aquest 3 de 8 per sota
i aquest 3 de 10
el podíem fer
i just
el van fer
perquè només carregà
ja estava ensorrat
pràcticament
com nosaltres
aquest últim 3 de 10
doncs
va fer la letra
el xuster
o sigui
ni la va fer
que per això
ens van treure punts
i aquell 7e
només va bucar
o sigui
tots dos
van ser molt just
però nosaltres
la referència
sempre ha estat la vella
la jove
de moment no
i ara menys
home
tot el respecte
tot el respecte
que també podia ser
que et fes el 4-net
i et carregues la torre de 8
i ja t'ha fotut el conclús
o sigui
en tot el respecte
però han de canviar molt
les coses
han de canviar molt
i bueno
doncs
per nosaltres
la referència
o sigui
sempre ha respectat
aquesta colla
la colla jove de baix
però la referència
per la guerra
i la batalla que donava
i la seva valentia
i punt d'honor
doncs
ha estat la vella
en els nostres concursos
està clar
abans
amb els concursos
del domènic
94
els anys 90
els
bueno
la jove era
la que tirava
no?
la jove era la referència
home
per nosaltres
sí
sí
cosa que no ha fet
no ha fet nosaltres
encara em sembla
i la vella
no sé si ho ha fet mai
tres enseguits
sí
quantos dies i així
que estem parlant
del 2.000
perquè
em sembla que estem parlant
que una de les 3 de 10
va ser un drama
i no va arribar al lloc
jo recordo
que
aviam
van anar de segons
aquell concurs
perquè a la vella
no li va sobrar res
li va sobrar
un segon
aquell 3 de 10
i nosaltres
ens en vam faltar
amb el primer intent
ens en vam faltar
3-4 segons
o sigui que tampoc
vam posar cotxador
i l'enxaneta
estava darrere els dosos
o sigui
estem parlant d'un concurs
també que es va decidir
pel 3 de 10
però dos treus de 10
que
una postal
si fa o no fa
el que passa
que la vella
el va poder aguantar
4 segons més que nosaltres
i ells el van carregar
i nosaltres no
que una miqueta
també recordo
el que va passar
per exemple
amb el 4-9 Magulla
que regalà per Sant Fèlis
que va carregar la vella
i nosaltres
no, nosaltres ho vam carregar
molt just
i la vella
li va anar d'un pèl
també de no carregar-lo
són d'aquests castells
que a vegades
per segons
li va anar d'un pèl
de no descarregar-lo
i n'altres
ens va anar d'un pèl
de carregar-lo
bueno, sí
de carregar-lo
són
jo són els dos símils
que faig
aquells 4
d'anar al Magulla d'aquí
i els 3
de 10 del concurs
una miqueta
passem al 2002
si us sembla
anem avançant
el 2002
és un altre
any interessant
i que es produeix
a la forma
potser de 91
que si a les de Vilafranca
aneu amb
molt d'avantatge
a priori
la vella
arriba possiblement
més fluixa
però retapant
la vella
surt darrere vostra
i la vella
a principi
té una tàctica
que a les primeres rondes
em van fer
exactament el mateix
que vosaltres
i van respondre
a la primera ronda
quan arreu
amb el Forra i la Culla
el descarregueu
però és càrrega
que ja era un èxit
en segona ronda
5 de 9 al Forra
totes el descarregueu
i allí va tornar a marcar-se
la diferència
amb el 3 de 10
pots començar tu Joan
aquell concurs del 2002
com el vau enfocar
aquell lluena amb la vella
teníeu clar també
que el 3 de 10
era un possible
amb aquell concurs
evidentment
i vista l'experiència del 2000
teníem claríssim
que el 3 de 10
s'havia de fer
fos com fos
i que el 3 de 10
la colla que fes el 3 de 10
una miqueta
és la que guanyaré el concurs
el 3 de 10 s'ha develat
una miqueta
respecte a la Torre de 8
per tant aquest any
el 3 de 10
no serà tan important
potser aquest any important
serà la Torre de 8
bueno
centrant-nos en aquell any
home
nosaltres teníem
tant el 5 de 9
com el 4 de una magulla
molt bé
aquell any
ja els havíem fet
crec
tant per Sant Feli
els havíem fet
eren dos castells
que hi teníem
molta confiança
i que aquell any
no ens van fallar
cap dels dos
llavors vam arribar
a la tercera ronda
a punt de tirar
el 3 de 10
clar
amb l'eufòria
pels núvols
amb un tronc
bastant més lleuger
ja que l'any 2000
perquè a quarts
ja anaven el Jacob
anava Colomera
i anava el Sergi
havíem reduït
també bastant de pes
a terços
havíem reduït
molt de pes
a les manilles
per tant
era un 3 de 10
més portable
més creïble
i molt més rodat
i llavors
aquella tercera ronda
vam presentar allà
i sí que
la llàstima d'aquest any
l'únic que em va saber
greu aquest any
a mi a nivell particular
és que
que és una xurrada
però ja que havíem fet
3 de 10
4 no amb agulla
5 de 9
que costa molt de fer
la sisena ronda
poder tirar
el pilar de 8
i fer la millor actuació
de tots els temps
perquè ho teníem
a tocar
me'n recordo
que ho vam estar mirant
de poder-lo tirar
i va ser una llàstima
que no ens ho deixin tirar
jo vaig demanar
jo vaig demanar
al jurat
jo vaig demanar
al jurat
que es deixessin
tirar el pilar de 8
no per marcar
res
sinó per oferir-li
a l'afició
i em van dir que no
però no teníem ronda
teníem ronda
sí, però el pilar de 8 puntualment menys
llavors no pots tirar
no pots tirar
havia de tirar
un castell superior
perquè l'havíssim fet
l'havíssim descarregat
i hagués sigut la millor actuació
després d'aquella torre de 9
de la vella
doncs què vols que et digui
la torre
pràcticament no havia començat
perquè
aquesta engineta
es comença la torre
quan agafen els peus dels ossos
i molt
aviam
que et marquen un farol
i et posen una mica
allò de dir
aviam què passarà
però tots ho teníem molt clar
que la torre de 9
aquesta
home, no havíem fet
la torre de guineta
l'any mateix
la ronda anterior
o l'altra
era molt difícil
que fessin la torre de 9
ara
vam fer una gran prova
una gran prova de tronc
que llavors començava
la torre de 9
home, jo
l'avella
podríem comparar-la una mica
com aquest any
em sembla
passa que aquest any
és tan pitjor
penso jo
que com van arribar
l'any 2002
aquest any
encara serà més gran
per mi la sorpresa
si arriben a descarregar
el 5 de 9
que me'l crec una mica
i si fan el 4 de 9
amb l'agulla
perquè
vaja
han demostrat tècnicament
no estan tan bé
com els altres
jo vaig parlar
amb molta gent de l'avella
que jo tinc molta amistat
amb ells
i un que hi entén
bastant de castells
em va dir
mira Paco
la por que jo tinc
és sortir
sense cap castell
de la plaça de Terremona
ara que estem tenint
els comentaris
fa por
fer-los
perquè la realitat
és
la història ens marca
sempre que hem pensat així
a l'hora de la veritat
la vella ha anat
passa que bueno
vull dir
si tu treballes
si tu treballes bé
ho dones tot en els assajos
els fruits han de sortir
i vull dir
hi ha una lògica
que es diu esforç
no?
i treball
i ells
el que no han fet
el que deies tu abans
si no ho han fet
amb tot l'any
fer-ho en un mes
és molt difícil
vull dir
corregir uns sisens
que no són tan bons
com els altres anys
corregir uns quins
o quarts de castell de vuit
que no són tan bons
com els altres anys
és molt difícil en un mes
també tenen la pega
que s'ha de reconèixer
que l'Alexis
no està bé
i no sé si estarà bé
pel concurs
dubto que estigui bé
perquè té una lesió
que és bastant fotuda
precisament pel Pilar
però bueno
la història ens diu
que hem d'estar alerta
i això també ens fa
que no baixem
gens la guàrdia
que el respecte
no hi perdem
però bé
no és cert
que de la manera que estan
la feina rai
tindran per fer
els castells
que volen fer
l'última pregunta
potser no és una pregunta
és una potada
m'explico
quan acabo
aquestes entrevistes
sempre les demano
a tots els entrevistes
que de tots els concursos
que han viscut
no necessàriament
com fossin cap de colla
o estessin a les cícniques
que es quedin
en un moment
en un instant
m'explico
ja sigui un castell
sigui una celebració
sigui la primera victòria
sigui fins i tot
una derrota
una conversa amb la canalla
qualsevol cosa
quan parleu del concurs
lògicament
hi ha moltíssims moments
n'hem recordat
en alguns dels quals
però vaja
no sé
si us quedeu vosaltres
en algun moment especial
en aquella primera victòria
jo em quedo
en tres moments
en tres
perquè són
tres
tres concursos
sí
o sigui
jo em quedo
amb
amb la
amb la
la torre del 96
no
jo em quedo
jo em quedo
em quedo
o sigui
amb aquest concurs
del 96
amb aquell
5 de 9
que el xusta
no arribava
i tots
estaven
que si queia
que si no queia
el 98
o el 98
em quedo
amb el 4
no amb l'agulla
que això
molts
van passar
o sigui
va passar
6
però ningú
se'n va adonar
de l'últim concurs
perquè havia d'entrar
l'Ariana
i jo li vaig dir
el xusta es vigila
que l'Ariana
igual té por
i no entra el pilar
no és perquè
va agafar por
però com que havien canviat
la regla
aquella nena
no va trobar
l'entrada al pilar
i el xusta
va tornar a pujar
i va entrar al pilar
si no
aquell 4
anar amb l'agulla
no val
si el xusta
és un nen
més despistat
i baixa ràpid
baixa en tots dos
i no entra ningú
al pilar
i jo ja li havia dit
amb el xusta
te'n recordes
que havia d'entrar
l'Ariana
jo
jo
volia matar
perquè
es van ativocar
de regla
allò que posava
o sigui
havia d'anar
l'acotxador
per allà
i l'engineta
per aquí
i els van invertir
i llavors
aquella nena
va baixar bé
però va baixar invers
a l'entrada del pilar
i va trobar el pilar
de cara
i ja no va entrar
i el xusta
va veure això
que ella no entrava
i ja baixava
va mirar amunt
veure que no entra
torna a pujar
i entra ella al pilar
o sigui
aquest concurs
també
pràcticament
el va guanyar el concurs
aquell xusta
igual que amb aquell 5 de 9
i amb el 3 de 10
que el xusta
va ser molt ràpid
molt valent
i no va poder fer l'aleta
però es va quedar
allà dalt
amb tots els pors posats
o sigui
que em quedo
amb aquests 3 moments
que són
claus
també en diré 3
un és la Torre de 9
del 96
pel fet que més o menys
ja he comentat abans
a la Torre de 9
ja hi estem bastant acostumats
però era la segona
que descarregàvem
era la primera
que descarregàvem
no, no, no
Sant Feliç del 95
Sant Feliç del 96
carregada
que plovia
i concurs del 96
descarregada
ser la segona
a part és el castell
que a mi més m'agrada
em va fer molta il·lusió
i pràcticament guanyàvem
el concurs
i aquest castell
em va quedar molt gravat
després l'altra imatge
és el 5 de 9
de l'any 98
el fet de carregar-lo
i el fet de poder-lo celebrar
perquè clar
el 96
representa que just el moment
que te n'enteres
que ets campió del concurs
va ser amb la caiguda
de la vella
i llavors
entre nosaltres mateixos
va haver-hi uns que comencen a cridar
uns altres que et fan callar
reps colleges per aquí
uns altres que no podem cridar
i clar
el 5 de 9 aquest
a part de tot el que no havíem fet
el 5 de 8 i això
em va fer molta gràcia
perquè per fi vam poder cridar
gràcies a un castell nostre
i no a una caiguda d'uns altres
com havia passat l'any abans
i llavors ja l'última
gran imatge
doncs és el 3 de 10
de l'últim any
que amb aquell també hi ha
amb la caiguda d'aquell 3 de 10
sigut potser la caiguda més dolça
dels últims 15 anys
perquè m'ho diuen
perquè ja sabies
que pràcticament
havies guanyat el concurs
jo els notis que jo jo
el 5 de 9
perquè ens va donar la victòria
la torre de 9
jo anava a dir també
quan ens vam
em va agradar molt la torre de 9
però el fet
el fet que els hi caigués
el 5 de 9
i ens sentíssim guanyadors
potser em va donar més
la torre de 9
em va donar satisfacció
com a casteller
pel que representava
però potser no era
quan descarregàvem
aquella torre de 9
érem
com la segona
però no era més
l'alegria
que ara el castell
potser
que no pas
quan els hi va
caro el 5 de 9
que ja estava
bueno no ho sé
un dels grans moments
evidentment
era la caiguda
de 5 de 9
de la vella
i molt que volgui
però
en aquella caiguda
nosaltres guanyàvem
el concurs
i això era el 96
en feia molts anys
que no guanyàvem
que no em va ser
molt intens
jo del 98
potser el que em va saber
el que em va agradar més
va ser la descarregada
de 4 de 9
amb l'agulla
també
després d'haver-nos caigut
descarregar-lo
després va
va representar molt
però contínuament
potser l'alegria
del 5 de 9
que haurà de ser major
però allò era
com que
ens anaven sorprenent
la vella
cada moment
era apoteòsic
i el 3 de 10
evidentment
un vell de titanis
un guatit o la xina
em sembla
sí
o el veu mala
potser
el veu mala
potser
jo també tinc una qüestia
de pressa
no ho agraves
me'n recordo
el 2000
aquell 3 de 10
jo estava a les manilles
i el David
al meu costat
i que ja n'anava
pel lloc
i el David
cridava
masú
sisplau
jo caig
i el masú
jo masú
que va anar més avall
i el xurran
si el David
crida tant
és que realment
ve cap aquí
seria
doncs senyors
moltíssimes gràcies
per poder graure
i vaja
tot un plaer
poder conversar
amb