logo

Arxiu/ARXIU 2004/TOC DE CASTELL 2004/


Transcribed podcasts: 54
Time transcribed: 21h 9m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comencem?
Ja et dic, jo et faré preguntes, a mi que m'interessa és que tu expliquis
explicacions llargues, jo aquí n'extrauré diversos fragments
i quan vulguis canviar...
Si hem de fer alguna cosa, no et preocupis, convinc una conversa.
Ens situem a l'any 1982 i suposo que primer de tot
per la colla de ser un concurs important, un concurs d'una altra manera
perquè és després del gran any 1981, on es dona sala als Castells de Vuit.
Abans de comentar la vieta en si, suposo que el xiquet de Tarragona
ja anava a la plaça de Torus aquell any amb unes altres perspectives
o amb més ganes, no sé com ho has de veure.
Estàs creu?
Sí.
A veure, tal com t'ho comentava, jo crec que parlar d'un any a seques
és molt fred, s'han de contemplar una mica els antecedents, no?
O sigui, el resultat de l'any 82 té uns antecedents
que crec que en aquest cas són bastant interessants de recordar,
si més no.
I jo retrocedaria fins l'any 79, que va ser un any típic de la dècada,
però un any, doncs, trist, sense empentes, sense ambicions
i que, bé, només cal mirar els resultats de les estadístiques d'aquell any
i veuríem que el castell més important que es va fer l'any 79 va ser el 3 de 7.
Se'n van fer 7 tresos de 7 per ser el castell més important
i de 4 de 7 se'n van fer 5.
O sigui, això va ser el bagatge, el balanç, els èxits, entre cometes, de l'any 79.
O sigui, ja es veu un any trist
i que realment marcava el que era la colla d'aquells anys.
L'any 80, suposo que recordeu tots
que hi havia al concurs l'organització de grups de colles
i hi havia un grup que eren les colles de 8,
un altre grup eren les colles de 7 i mig,
hi havia un grup de les colles de 7
i hi havia un grup de les colles que, bé, doncs, suposava que eren de menys de 7.
Llavors, la nostra intenció era poder, com a mínim,
assolir la categoria de colla de 7 i mig
perquè teníem el privilegi de poder actuar sols, les colles de 7 i mig.
Llavors, l'any 80 vam enfocar tota la temporada
a aconseguir ser colla de 7 i mig
i per això vam fer, vam fer unes quantes iniciatives.
Una de les coses era fer sortides conjuntes amb altres colles
sense cobrar, llavors que ens tornàvem a la sortida mútuament, no?
I, doncs, llavors, aquell any, per exemple,
vam anar a Torre d'Embarra, va venir a Torre d'Embarra,
vam fer una sortida al fòrum d'aquí de Tarragona,
doncs, també pel nostre compte, vam anar a l'Arbós, va vindre a l'Arbós,
perquè, clar, el dia que venia a Torre d'Embarra i venia a l'Arbós
comptàvem amb unes típiques, atípiques, vull dir,
unes pinyes atípiques, suficients com per poder intentar alguna cosa, no?
I això, doncs, bé, ens va anar bé
perquè, doncs, vam aconseguir el passant Jaume,
vam aconseguir el 5 de 7
i el passant Magí, el 4 de 7 amb orgullo,
que feia molts anys que no es aconseguien.
I, bé, el concurs de l'any 80, tu sap com va anar,
vam quedar els 8 anys, però, bé, doncs, va ser ja un impuls,
un salt respecte a les tendències dels anys anteriors.
Com abans hagués dit, l'any on la colla dona el salt,
per mi és l'any més important de la colla fins i tot avui,
és l'any 81,
quan aconseguim descarregar el 3 de 7 per sota,
aconseguim descarregar el 2 de 7,
aconseguim descarregar el 4 de 8,
i, bé, doncs, ja, de partir de llavors,
ja no hem perdut mai la categoria, no?
De l'any 81, no sé si s'ha comentat alguna cosa,
però és una cosa que jo la tinc clavada entre cell i cella
i sempre que tinc ocasió ho torno a explicar.
Sant Fèlix, potser?
Exacte.
L'any 81, com molta gent recorda,
vam tindre...
Érem la colla de moda, senzillament, vull dir,
en aquella època els castells que fèiem nosaltres
érem dels grans i l'any 81 vam ser la colla de moda
i ens van invitar per Sant Fèlix.
vam estar negociant amb els organitzadors
de les diades, els administradors de Vilafranca,
compensacions, que si dinars, que si diners, que si viatges,
en fi, a Sant Fèlix s'hi ha d'anar encara que sigui pagant.
i a mi em semblava molt trist que discutíssim
doncs unes mil pessetes que no ho sé.
En fi, jo em pregunto què hauria estat de la colla nostra
si haguéssim anat aquella any a Sant Fèlix, no ho sé,
és una incògnita que no la podem despejar mai, no?
Però la colla va renunciar a anar a Sant Fèlix l'any 81.
Exactament, tampoc no va ser la colla,
van ser dos membres de la Junta,
que, disortadament, tenien un pes específic i important
i no vam ser capaços, el resto de la colla,
de convèncer-los d'anar a Sant Fèlix.
I bueno, es va acabar...
O sigui, va ser un any fantàstic des del punt de vista
dels èxits aconseguits,
però no vam saber rematar la jugada,
no vam saber rematar la clau en una ocasió
que no se'ns presentarà potser en molts anys.
Bé, el 82, que és l'any que anem a comentar,
doncs bé, hi havia el mateix sistema
pel concurs de grups de colles, no?
Llavors, ja nosaltres el que havíem de fer
era ja oblidar-se els 7 i mig i anar a assolir
la categoria de colla de 8,
que també ens donava dret a actuar sols.
Les iniciatives que s'havien emprès els anys anteriors
de fer sortides conjuntes,
de fer diades especials, com ara la diada de Sant Jaume,
etcètera, les vam mantindre
i més a més les vam impulsar.
Tant és així, doncs, que, per exemple,
una de les colles que vam convidar
i que ens vam convidar era Vilafranca.
O sigui, les diades nostres de canvi de sortida
vam tenir una sortida conjunt en Vilafranca.
Les diferències en Vilafranca en aquella època
eren petites, no eren petites,
no eren importants.
O sigui, nosaltres amb el 2 de 7, el 4 d'avui,
i el 3 per sota, estàvem bastant a prop
de la colla de Vilafranca.
I una de les colles que també va col·laborar,
que era una habitual col·laboradora nostra,
era la de Torre d'en Barra,
a la qual també li tornàvem la sortida.
Aquest sistema de sortides conjuntes, repeteixo,
ens anava molt bé,
perquè ens permetia replegar molta gent a les pinyes,
que normalment era impossible.
i sobretot en dies on hi havia massa compromís,
doncs clar, a Sant Magí, a Santa Tegla sí,
però nosaltres havíem d'arribar a Santa Tegla
amb la feina feta,
no podíem esperar a arribar a Santa Tegla
i no encara ser colla d'avui.
Aquell any seria una miqueta més complicat
i ens vam posar a la feina
i vam aconseguir el 2 de 7 carregat ja l'1 de maig,
amb la qual cosa ja teníem un primer castell,
es necessitaven dos,
dos castells de 8 o de la gama dita de gama de 8
per participar sols o actuar sols al concurs.
El 2 de 7 el vam carregar el 1 de maig,
amb la qual cosa ja teníem un castell al serró.
El 4 de 8 el vam carregar per Sant Jaume el 25 de juliol,
amb la qual cosa ja vam anar més sobrats,
més descansats, no tan agobiats,
no tan pressionats per les circumstàncies,
el resta de temporada.
El concurs de l'any 82 va ser un concurs especialíssim,
especialíssim,
perquè com tothom pot recordar,
per nosaltres va ser un any bo,
vam quedar tercers,
però s'ha de dir que hi havia
la retirada de la Colla Joves dels Xiquets de Valls
per un polèmic 4 de 8 amb l'agulla,
del qual indirectament,
potser també som responsables els membres d'aquesta colla,
perquè des del patronat de Castells,
els membres dels Xiquets de Tarragona
vam pressionar molt
perquè el 4 de 8 amb l'agulla,
o el 4 de 7 amb l'agulla,
o qualsevol castell amb l'agulla,
es considerés carregat en el moment en què sortien els dosos.
en aquella època,
el 4 de 8 amb l'agulla,
fèiem molts anys que no es provava,
i el patronat de Castells i Tarragona
va tenir interès
en rebaixar una mica el nivell d'aquest castell
perquè la gent s'animés a intentar.
I el primer que es va veure seriosament intentat
va ser aquest de l'any 82,
de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.
El que passa és que les polèmiques no van vindre
de si estava carregat o no estava carregat,
a la sortida de totes les polèmiques van vindre
per la forma com el van desmuntar,
però aquest ja és un tema que s'escapa
del motiu d'aquesta xerrada.
Bé, nosaltres vam fer la sortida,
les introducions que estaven previstes,
i ens van guanyar a l'última ronda
els de Vilafranca.
Fixeu-vos-hi, si anàvem igualats en aquella època,
que ells van poder carregar el 2 de 8
i fins aleshores nosaltres anàvem davant d'ells
perquè nosaltres havíem descarregat el 4 de 8
i ells només l'havien carregat.
O sigui, Vilafranca va fer el 3 per sota,
igual que nosaltres,
el 4 de 8 només el va carregar,
nosaltres el havíem descarregat
i llavors ells van fer el 2 de 8 carregat
i ens van guanyar les diferències que hi ha
entre el 2 de 7 i el 2 de 8.
Però el 2 de 8 el van carregar a l'última ronda
i una mica sorpressivament
perquè en aquella època Vilafranca
no anava tan bé com per poder fer
dosos de 8 d'aquesta manera.
O sigui, vam quedar tercers,
moralment érem els quarts,
hauríem sigut els quarts comptant amb la jove,
però vam estar molt a punt
inclús de ser els segons.
Ara això queda una miqueta lluny,
però les coses s'han de valorar
i s'han de jutjar
en funció de l'època.
En aquella època érem una colla realment puntera.
Ara també ho som,
però hi ha hagut altres colles que ens han passat de banda,
ara són més les colles punteres.
Repassem, si et sembla,
va ser 3 de 7 per sota,
2 de 7, 4 de 8,
i fins i tot,
si no mantégeix el llibre,
un intent de Pilar de 6.
Sí, sí, sí.
Els intents,
suposo que
les dades estadístiques
de com van anar els concursos
és un tema que...
de marodeca, no?
Realment només he comentat
els castells que van arribar a puntuar.
De fet,
l'intent de Pilar de 6
és o era un intent
d'aquests que es fan
de tirar el tret a l'aire
a veure si enganxem el colou,
no?
Perquè no...
En fi, doncs...
No tenia moltes perspectives,
però bueno,
vam dir com que ja teníem fet els punts,
mai se sap,
doncs provem-lo.
Però no era un castell
que tingués massa...
masses garanties
de poder escarregar.
Una última qüestió
relacionada amb el concurs del 82,
Jaume,
que heu quedat a recers,
gairebé segons,
moralment quarts,
per la sortida
a última hora
de les Joves de Baix.
Quina era la sensació
a plaça
quan vau sortir
de xiquets de Tarragona?
No sé si...
Decepció una mica
per haver cariciat
aquella segona plaça,
satisfets per l'actuació,
una manera de consolidar
que era un ja
una colla de les grans.
Com ho vau viure tot?
A veure,
nosaltres vam sortir
molt contents a la plaça,
no pel tercer lloc,
perquè el tercer lloc
va ser, doncs,
diríem,
de rebot,
però sí
de la nostra pròpia actuació.
És a dir,
la feina ben feta
va donar el resultat
que nosaltres esperàvem,
perquè, clar,
l'any 81
va ser un any
en què vam actuar sols
i en condicions especials
i organitzant les sortides.
El concurs no,
el concurs era tot en un dia
i tot en un dia
vam fer el mateix
o pràcticament el mateix
que el 81
sense
tindre cap preparació
especial i específica.
És a dir,
quan tu vas a fer un 4 de 8
i aquell dia
només fas un 4 de 8
doncs no és el mateix
que haguessis de fer el 4 de 8
en un dia,
tres per sota,
dos, tres, set i més,
més, però van pelar de sis.
O sigui,
va ser una consolidació
de la feina ben feta
que s'havia començat
el 81
o potser també el 80
i que va donar els seus fruits
a l'any 82.
Crec que hem repassat
el que va donar
així el concurs del 82
pel xiquet de Tarragona.
Si després
te'n recordes
alguna anècota
o d'algun fet especial
podem tornar-hi
sense cap mena de problemes.
Però abans de passar
pel concurs del 84
tens notat
aquestes dades
de contextualització
que ens permeten
fer de pont
entre dos concursos
i que són
de molt d'interès.
Sí,
jo tinc
unes notacions
de l'any 83
que resumides
són un any
de consolidació.
L'any 83
ens va costar
una mica
carregar el 4 de 8
fins a Sant Magí
però en Cabat
vam començar
a fer els ossos de set
ja amb una certa facilitat
i
clar,
la sabata
ja ens quedava
una mica estreta
i necessitàvem
fites noves,
com sempre.
I ja ens vam començar
a atrevir
amb el 3 de 8
i ja vam provar
un 3 de 8
el 4 de setembre
a Torre d'Embarra
i
bueno,
no va anar
malament del tot
evidentment
no vam arribar allà
en volíem
però bueno,
ja ens va donar
ànims
i per Santa Tecla
vam
descarregar el 2 de 7
el 4 de 8
només el vam carregar
però ja vam tornar
a insistir
amb el 3 de 8
o sigui,
per Santa Tecla
vam provar
altra vegada
el 3 de 8
i aquesta vegada
no vam caure
la vam desmuntar
amb força seny
però bueno,
però vam arribar
força amunt
o sigui que ja
el 3 per sota
s'havia quedat
a segon terme
i el 3 de 7 per sota
s'havia quedat
a segon terme
i ja el nostre
proper castell
era el 3 de 8
ja amb tot el descaro
ja la colla
anava treballant
per aconseguir
el 3 de 8
ja feia anys
que els segons clàssics
havien desaparegut
els castells de 7
els castells de 7
ja no apareixien
els segons clàssics
sinó que ja apareixien
els hipotètics tassos
de castells de 8
i els segons de sempre
doncs bueno
ja paràvem baix
o castells nets
molts castells nets
de 4 de 7
de 3 de 7
i bueno
si un eligeix
les estatístiques
de l'època
doncs
jo que tinc
anotada
la gent que pujava
als castells
els castells
de 8
ja vam desaparèixer
ja feia bastants anys
i ja només pujaven
els castells de 7
ja només
a la foto
només sortien
els terços
dels hipotètics
castells de 8
i bueno
com que anaven bé
com que
doncs ens atrevíem
ja a intentar
això
castells de
el 3 de 8
que era
la nostra fita
propera
de cara
a millorar
la nostra història
no?
el 84
comença
bastant bé
perquè
anem a Reus
convidats
a la festa major
i carregarem
el 4 de 8
home
carregant 4 de 8
a Reus
tenia
una doble satisfacció
de fer-ho allí
a Reus
i a més a més
i jo crec que és
el més important
era el primer 4 de 8
que fèiem fora de casa
fins aleshores
no havíem
aconseguit mai
carregar
cap 4 de 8
i el 84
per la vista major
de Reus
el 1 de juliol
vam aconseguir
carregar el 4 de 8
i fixeu-vos
en coses
que avui
xoquen
però bueno
que tenien la seva importància
actuàvem
junt amb els epitrions
evidentment
però després
les altres
tuquescoles
convidades
eren
la Vella de Baig
i Vilafranca
i els xiquets
de Tarragona
o sigui que teníem
un catxer
teníem un prestigi
notable
en aquella època
el 24 de juliol
a la clàssica
diada de Sant Jaume
que havíem fet
doncs
això per aconseguir
fites més importants
junt amb colles
forresteres
vam tornar
a provar 4 de 8
vam fer llenya
clients
s'acompanyaven
els de Vendrell
i els de Sant Pere de Ribes
però bueno
l'alçada
al nivell de la colla
s'anava mantenint
per Sant Magí
descarreguem el 4 de 8
descarreguem el 2 de 7
i tornem a provar
el 3 de 8
llenya
clar
dius no
fèiem llenya
sí bueno
fèiem llenya
però ja es veia
que hi havia una insistència
amb aquest castell
i la insistència
venia motivada
perquè se'l veia
se'l veia
que el podíem fer
si no
clar
haurien
haurien estat temeratges
però si l'anàvem provant
regularment
era perquè l'anàvem
massatjant regularment
i perquè es veia
que anava força bé
el que passa
que doncs
no va ser
no va ser
per Sant Magí
però sí que va ser
a la Torre
el 2 de setembre
que el vam carregar
per primera vegada
l'any 84
vam tindre
doncs
el primer
3 de 8 carregat
que bueno
al final
va culminar
la nostra
carrera
darrere d'aquest castell
respecte
al 4 de 8
descarregat
de Sant Magí
també hi ha
la seva anècdota
que és molt coneguda
i encara queden
testimonis d'ella
que considerem
i es considera
i el món casteller
i els cronistes
i tothom considera
que és el primer
4 de 8
d'una colla terragonina
genuïnament
exacte
aquest és el matís
se n'havia descarregat
un altre
uns anys abans
però l'estil
que es veien
als castells
als anys 30
i als anys 40
que era
que una colla
local
es nodria
de molts elements
foranis
i hi havia
un intercanvi
de castellers
i llavors
doncs
el dia que es volia
fer un carro gros
anava a buscar
dos segons
de la de valls
una engineta
del vendrell
una cotxeta
de l'arbó
i es feia
tot un mixing
i es tirava
al castell
i aquest va ser
el castell
que havia aconseguit
les colles
tarragonines
abans
però genuïnament
tarragoní
amb què tots
els membres
eren
d'una mateixa
colla
va ser el primer
i llavors
el patronat
ens va
posar una placa
a la plaça
de les Cols
amb record
de la FIDA
insisteixo
no va ser
el primer 4 de 8
que es fèiem
camises
d'una colla
tarragonina
però sí
que era el primer 4 de 8
on tota la gent
era genuinament
d'una colla
tarragonina

el concurs
va anar
més o menys
com
els anteriors
potser
havíem
tocat
una miqueta
de sostre
perquè ja
les ambicions
eren
molt importants
vam quedar cinquents
vam quedar cinquents
i

doncs
fent el 4 de 8
el 2 de 7
només el vam poder carregar
el 3 per sota
i
altra vegada
provar
el 3 de 8
el 3 de 8
inclús
dues vegades
o sigui
vam fer llenya
les dues vegades
però
el fet
que en un concurs
després de fer un 4 de 8
3 per sota
i un 2 de 7
tinguéssim encara
forces i arrestos
i ganes
i perspectives
perquè si no
no ho hauríem fet
d'aprovar dues vegades
el 3 de 8
doncs vol dir
que el teníem molt bé
clar
ja l'havíem carregat
per
a Torrenval
el dia 4 de setembre
i doncs
semblava lògic
que el tornéssim a aprovar

no el vam poder aconseguir
però
el fet
de quedar cinquents
d'alguna forma
demostra
que
el nivell
el tenia mal
perquè clar
aquella vegada
en aquell concursic
hi havia la Jove de Valls
o sigui
hi ha un dels llocs
que havíem
obtingut
el de la 82
ja sabíem
que no era nostre
i el que
el que ens va
d'alguna forma
afectar una mica
va ser
ho dic sincerament
el Pilar de 6
de la Jove de Tarragona
que
a última hora
i de forma
doncs
un tant polèmica
van carregar
diríem
una mica
sorpressivament
suposo que ells
també el tenia
molt ben assajat
i bueno
doncs
ens va deixar
tots una miqueta
bueno
una miqueta
diríem que
tocats
no?
va ser
Jaume
un Pilar de 6
com comentaves
polèmic
perquè
hi havia dubtes
a plaça
si s'havia
consellit
que

jo crec
crec
que
és correcte
que va ser
l'any 84

va ser
l'any 84
perquè
nosaltres
anàvem
tercers
fins a
les últimes rondes
i vam provar
el 3 de 8
per lligar
el concurs
i bueno
llavors
a la ronda
de millonament
o a l'última ronda
ens vam passar
davant
amb aquest Pilar de 6
va ser polèmic
perquè
va ser
un
diríem
com solen ser
molts Pilar de 6
vist i no vist
i es dubtava
de si
en el moment
en què
l'enxineta
es va deixar
de mans
el Castella
ja estava
ensolcint-se
ja estava ensorrat
no crec
que sigui
el moment
d'entrar
en polèmiques
només
transmeteixo
el sentiment
que vam tindre
en aquell moment
que va ser
una sorpresa
primer que el carregessin
i que va
la polèmica
de si
estava
correctament
carregat
o no
estava
correctament
carregat
el jurat
va dir que sí
doncs aquí
passi
després
l'òria
ja és un tema
que no entra
en discussió
aquest tercer
lloc de la jove
de Tarragona
deixant de banda
la polèmica
de la pirada
si sí que era
la constatació
que a Tarragona
tornava a haver-hi
una segona colla
important
i que
havia passat
si més no
el dia del concurs
ja a mitjans
dels anys 80
només
en 4 anys
de vida
ja havia passat
per davant
dels xiquets
de Tarragona
suposo
que això
va ser
un contú

a veure
l'aparició
de la colla
joves
jove
de Tarragona
si és de Tarragona
al començament
bueno
eren uns xiquets
amables
simpàtics
col·laboraven
amb naltros
naltros col·laboraven
amb ells
jo recordo
benat al cinema
metropol
o el Teatre Metropol
on assajaven ells
ajudar-los
i ensenyar-los
a pujar
o sigui
hi havia
això que en diríem
un bon rotllo
això va ser
l'any 79
i clar
diríem que
si un recorda
el que diuen
al començament
de les actuacions
que fèiem
nosaltres
l'any 79
doncs es donarà
compte
que l'aparició
d'una nova colla
a Tarragona
era una cosa
cantada
perquè
per molta voluntat
que hi hagués
de fer coses
dins de casa nostra
les estructures
organitzatives
dels xicats
de Tarragona
eren arcaiques
eren les que havia
en aquella època
no perdem de vista
que estem parlant
de l'any 79
eren les que havia
en aquella època
arcaiques
i era molt difícil
millorar-les
i canviar
una mica
la marxa
de la colla
i per això
no ens va estranyar
molt
que sortís
una colla nova
i que
aquesta colla
governada
per gent emprenedora
per gent dinàmica
i sense el lastre
que portaven
els xiquets
de Tarragona
de tants anys
de
fer castells
que això
dona una sorrera
però també dona un lastre
sempre
sempre hi ha
coses del passat
que surten
en els moments
més inoportuns
sense aquest lastre
doncs van
la colla joves
va fer el que va fer
amb molts pocs anys
i tots sabem
el que va passar
i
per ser sincer
s'hauríem d'admetre
també
que bona part
del nostre èxit
i de la nostra empenta
també ha estat
deguda
que teníem
rivals
que teníem
una colla
que ens venia
apretant
al darrere
i també
això
evidentment
va ajudar molt
que els xiquets
de Tarragona
pugessin
també
en qualsevol cas
del que comentàvem
va ser possiblement
aquell 30 de setembre
del 84
la primera constatació
que les coses
estaven canviant
a la ciutat
allò va ser
la materialització
de la situació
ja s'intuï
tots els que
hem anat
donant uns quants anys
als castells
ja veiem
com va progressant
una colla
i doncs
ja es veia
una gent
amb bona
tècnica
ben
organitzats
amb unes
sortides
a la plaça
ben controlades
allò que deien
que el castell
s'ha de fer
al local
i nosaltres
encara érem
una miqueta
una colla
d'aquelles
més d'acord
que de cap
més d'empenta
i més
de donar
cops espectaculars
que no
de la constància
i de l'entreno
i de la rigorositat
en la forma
de pujar
ja es veia
ja es veia
que tenien
una tècnica
diferent
que és el que
els ha portat
a l'Ukhanestan
o sigui
encara que no
hi hagués
hagut cap diada
on haguessin
demostrat
que eren
superiors
a naltros
ja es
intuïa
ja es veia
doncs
Jaume
no sé
vull demanar-te
una última cosa
que aquesta
situació
l'any
és més complicada
no perquè
em vulgui
ficar en cap compromís
sinó perquè
a veure
m'agradaria
tu ets un home
que has viscut
en molts concursos
ja no necessàriament
com a casteller
sinó com a aficionat
et demanaria
una imatge
un record
qualsevol cosa
que et m'hi hagués
cap
no només
d'aquests concursos
que hem estat parlant
ara
sinó de tots els concursos
que has viscut
a la plaça de Braus
de Tarragona
no sé
amb què et quedaries
un moment
una felicitació
un moment d'alegria
un moment de ràbia
una imatge especial
una anècdota
amb la canalla
el moment de sortir
el 4-8
l'any 82
no sé
en quin moment
concret
en quin anècdota
et quedaries
de tots aquests concursos
que has viscut
a veure
segurament
segurament
que no és
la referència
més espectacular
que es pugui tindre
d'un concurs
de castells
però sí
que em va impressionar
molt a mi
em va impressionar
vivament
crec recordar
que devia ser
l'any 74
ara
aquesta data
no la tinc
en què hi havia
el pols
Colla Vella
xiquesa
nens del Vendrell
el 70
el 70
no recordo
el gran va ser
l'any 70
que es va resolir
el 2-8
i el Pilar va ser
exacte

també hi havia
una gran polèmica
amb el tema
de les bases
del concurs
en aquella època
els pilars
puntuaven tots
un podia fer
Pilar de 4
Pilar de 5
Pilar de 6
i li puntuaven
tots els pilars
i també
el 2-7
i el 2-8
hi havia una gran polèmica
d'unes bases
que no eren correctes
i el pols
vella
Vendrell
en un moment determinat
a la ronda
de millorament
després que
Vendrell havia fet
el 2-8
amb Forra
era
l'intent desesperat
perquè era un intent
desesperat
de la colla
vella
de fer el 4-8
amb l'agulla
de totes
les vivències
que tinc
dels concursos
aquesta és la que més recordo
la que em va impressionar més
jo crec que ells estaven
molt dubtosos
de poder-ho fer
crec que estaven
molt dubtosos
de poder-ho fer
perquè doncs
era un castell
en aquella època tremendo
no es feia
ni s'havia fet
i ells van tenir
el coratge
perquè clar
per tirar un 4-8
amb l'agulla
quan no s'està molt segur
d'haver-ho fet
em va impressionar
em va impressionar
i sobretot
em va impressionar
diríem
els nervis
el neguit
que hi havia a la colla
al moment
de tirar aquell castell
és de totes les vivències
que recordo
i reconec
que no és la més espectacular
però doncs
em parla
pel que ha sentit ell
aquell 4-8
amb l'agulla
em va impressionar molt
en aquell moment
a l'últim del concurs
quan tothom estava esgotat
com a últim intent
desesperat
per intentar
superar el vendrín
n'hi ha hagut més
intents d'aquests
tots ho recordem
els últims anys de la Vella
han intentat uns castells
també espectaculars
que no
que bueno
que eren

però possiblement
en el context
de l'any 1970
això
en aquella època
era diferent
ara que aprovin un 2-9
en full radio
ja s'han fet
de 2-9
sí que és un gran castell
però no m'impressionen tant
aquests intents últims
de la Vella
com el d'aquell any
joan diguem
joan
doncs ja
moltíssimes gràcies
vinga
bija
t'est-i