amb el 27 carregat, carregant el pila 6,
o preu situar més i menys que en la tercera posició,
tenint en compte que la colla feia 4 o 5 anys
que tot just s'havia creat, és un èxit gairebé sense precedents.
Sí, era una cosa irreal,
per una banda nosaltres vam fer el millor que podíem fer en aquell moment
i per l'altra banda va haver-hi algunes altres colles
amb un potencial molt superior que el nostre
que buscant el primer lloc els van caure alguns castells
i no van arribar al seu autèntic nivell.
Realment el nostre lloc en el món casteller no era en aquests moments el tercer,
en aquests moments era el cinquè o el sisè, sent optimistes.
Però aquell dia el concurs van ser els tercers i és així
i ja ens va anar bé, no només a nosaltres, sobretot a la ciutat.
En un moment en què portàvem des de l'any
la tradició castellera de Tarragona estava adormida,
vèiem les primeres colles de castells lluny de la ciutat
i per una vegada, i per primera vegada com a mínim al segle XX,
resulta que una colla de Tarragona estava allà al davant.
I això va ser important per portar afició a la plaça,
per portar el tema dels castells de Tarragona,
a sentir-nos amb un orgull de que Tarragona també pinta alguna cosa.
Això t'anava a dir, i amb això ja acabem si et sembla,
l'actuació aquesta del concurs va suposar una mica
la consolidació definitiva de la jove de Tarragona,
que existien dues colles grans,
i una mica que la jove fins i tot amenaçava de forma més que seriosa
amb un xiquet de Tarragona que sí,
l'havien aconseguit aquell precis any carregar el 3 de 8,
però que el 4 de 8 l'aconseguien així d'aquella manera.
La jove de Tarragona assenyalava i despuntava cap a alguna cosa més.
Jo diria que el concurs va ser l'acte que va certificar
el que ja es va demostrar per Santatecle.
Jo recordo molt el Santatecle del 84,
perquè per primera vegada la plaça de la Font es va omplir fins dalt
per haver castells exclusivament tarragonins,
i bàsicament perquè nosaltres i els xiquets de Tarragona
en aquells moments estàvem frec a frec fent castells de 8.
I va ser un ple que va trigar anys a tornar-se a repetir.
Fins i tot amb castells més importants, fent castells de 9,
fins l'any 93 no vam tornar a omplir la plaça d'aquella manera.
Vull dir que el concurs el que va ser va ser el certificat
a nivell de premsa, de mitjans de comunicació,
que el concurs té molt més ressò que Santatecle.
Però a nivell de la ciutat, el Santatecle del 84 va ser tan important com el concurs, diria jo.
No, Jordi, perfecte.
Jo no sé si això és una mica el que m'ha pogut arribar,
no sé si recordes especialment el moment d'un fet destacable,
algun comentari, l'alegria especialment d'aquell concurs,
alguna cosa que se'ns hagi escapat més a capítol personal o a capítol anecdòtic.
No, a més, tampoc no recordo el test de Sergi cap per sota,
el vam intentar en aquell concurs o no?
Si no falla Jordi Jari, en principi no.
Segurament que no.
Anàvem tant de cada que no vam...
Tenim un programa ben clar.
Sí, sí.
No ens vam reservar el pilar pel final.
La veritat és que no...
No, perquè va ser un concurs per a nosaltres molt tranquil.
Tu i sis, tres que se'ns, els tenim als agents...
No sé si l'únic el dos de set portàvem en s'ho pagant temps
i el tenim en cesat igual de bé.
El que m'agrada és que no és perfecte, jo.