This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Jo era un jove i l'únic que recordo és que hi va haver una sèrie de picabaralles
o de diferents criteris de veure les coses en el sentit de la posició que ens van donar a la classificació del concurs.
Nosaltres i la colla de Mar de Vilanova vam fer exactament la mateixa actuació,
si no mal no recordo eren 3 de 7, 4 de 7, Torre de 6 i Pilar de 5.
I resulta que nosaltres vam intentar dos cops desmuntar, no caure, el 4 de 7 amb l'agulla.
I ells em sembla que van fer els castells sense manera d'intentar res, perquè tots els van descarregar.
Llavors, segons el jurat, segons les bases, deia que en cas d'empat la colla que havia fet més llenya,
els dia que es feia la llenya, i s'ho recordo perfectament, quedava per sota de la que no havia fet tant.
Però nosaltres no vam fer llenya, vam desmuntar castells.
I consideràvem que en tot cas érem empatats, però no per sota.
I la discussió va anar així.
Jo recordo, a veure, a nivell així, doncs més folklòric,
que el cap de colla va agafar la placa que deia el número 7, em sembla que era,
no sé ara el número exacte que ens tocava,
però creiem que era el 6 i ens vam donar un número per sota, no?, el 7,
i va agafar la placa i la va llançar a la mitja de la plaça aquella d'aquell camp de futbol.
I recordo discussions, i algunes tirades de que veig entre dues dones de castells d'una colla a l'altra,
era, bueno, fets força desagradables, no?, que no són de bon recordar.
És l'únic que tinc clar.
Ara que això, doncs, això era culpa dels concursos, no?
Però, bueno, això és un criteri molt...
Sembla que jo penso que hi pot haver una...
Mira, jo recordo en la colla de Mar, un altre Pica Bralla,
a la festa d'això de Virona no era pas concurs,
vull dir que això, més que del concurs,
era culpa de l'excessiva rivalitat que hi ha entre dues colles,
i quan una colla neix per decisió d'una altra,
que sabem que això encara porta a més, no sé,
a una rivalitat més maligna, no?
Sí, bueno, a veure, arrere d'aquest concurs polèmic,
em sembla que la colla ja va fer...
Jo era molt jove aleshores, jo no estava decidint res,
però jo recordo que la colla ja va fer un comunicat
en què es manifestava en contra dels concursos i no sé què,
bueno, tot això.
Després, aviam, quan el patronat de Cassidy de Tarragona
va decidir reemprendre els concursos,
perquè abans en dèiem manifestacions castellas
i no eren concursos,
va decidir reemprendre,
recordo que la colla que havia nascut feia un any,
que era els Minyons,
ja van sortir amb la història que no els concursos,
que no sé què,
i aleshores nosaltres,
doncs, bueno, hi havia certa gent,
jo no era d'aquests, eh,
certa gent, doncs, que es va apuntar en aquesta línia,
i aleshores la Junta en concret era molt d'aquesta línia,
però com que hi havia un gruix de la colla,
que havia participat en el curs del 72,
i a més és amb ganes d'anar-hi,
doncs, bueno,
jo era d'aquests també,
bueno,
no veiem tant de problema en què fos un concurs,
vull dir,
l'última hora era el mateix,
vull dir,
feien castells i s'ha acabat,
i al final va enforçar que es fes assemblea.
Va guanyar,
anar al concurs,
justament,
l'any 80,
perquè hi havia encara un gruix de la colla,
que hereva dels 72,
de com vam néixer,
que justament,
nosaltres vam néixer amb,
a veure,
amb un,
el nostre leitmotiv era anar al concurs,
justament,
perquè,
jo recordo perfectament el concurs dels 70,
que vam guanyar els ments del Vendrell,
que el vaig viure com un espectador,
com una gran diada castellera,
i que això va ser una de les coses
que els de Finals Filoniens
va animar a fer una colla,
o sigui,
vam néixer
amb un esperit de concursar,
això és veritat,
jo encara que se n'oblidia
una contradició és així,
i llavors l'any 80,
ja,
doncs,
hi havia,
doncs,
molta amistat amb gent dels Minyons,
perquè,
bueno,
hi havia un dels Minyons
que era de Sitges,
el Falcato,
i que coneixia gent de Vilanova,
i hi havia molta relació,
i allà,
doncs,
eren excursionistes,
i,
no sé,
i més així,
més,
no sé,
es van posar molt en compte
els concursos,
i la gent de la Junta,
doncs,
no,
i estava d'acord amb ells,
però hi havia la base de la colla
que no estava d'acord amb ells,
i realment així es va demostrar,
perquè va guanyar
en el concurs,
l'any 80.
Després s'ha demostrat
que, bueno,
que la Tos Vida no ha anat al concurs
ha anat guanyant,
també,
doncs,
la majoria de la colla,
no?,
però que encara hi ha gent
a la colla
que té molt clar
que no passa res
per anar en un concurs,
eh?
No,
vam anar,
vam fer els castells,
i avall,
alguns,
jo no,
alguns es van posar
un enganxin,
que deia
concursos no gràcies,
me'n recordo
perquè en aquella època
hi havia,
l'any 80 estem parlant
dels principis
de la transició,
no?,
o, bueno,
mitjans de la transició,
en què hi havia
dos nuclears no gràcies,
allò,
i llavors uns enganxin,
és que deia
concursos no gràcies,
hi havia alguns
que es portaven
aquesta enganxina,
però vam,
això va ser,
això ho estic
a caig d'anècdota,
o sigui,
vam anar,
vam fer els castells
i endavant,
no va passar res,
em sembla,
jo recordo
que vam carregar
un tres per sota,
em sembla?
que vam anar a la natal
des del punt de la visita,
visita guiada la rambla,
un passeig a la història,
a la natal
de vista de la porta
del centenari,
per que un pentí
i aquesta l'escomany
de l'escola
de la nova mesura
de la natal.