Per nosaltres el concurs sempre és una actuació molt especial.
I està clar que l'any 2002 ho va ser més,
però diré que ho va ser més al final,
que no ens esperàvem poder assolir el pòdium,
i que és una cosa que hem sabut valorar en els anys posteriors,
sinó que sempre hem tingut molt d'interès
en poder fer els nostres millors castells
davant d'un públic tan entès.
I el fet que el concurs sigui cada dos anys
li dona també una mica aquest encant
de poder-te preparar una miqueta des de la distància.
I home, va ser molt emocionant
perquè era el primer castell de nau que nosaltres descarregàvem.
Com a anècdota, us hem de dir que vam obrir la torre de 8 en folre
i que vam fer baixar una aixecadora amb taxi
de fer la torre de 8 en folre
i després la vam tornar a pujar
perquè el seu pare es casava aquell dia precisament,
vull dir en segones nupcies.
I bé, és un d'aquells dies molt emotius.
Vam descarregar, vam desmuntar un cop el 5 de 8
amb aixecadors col·locats
i després de descarregar-lo ja vam afrontar el 3 de 9
que us haig de ser molt sincers,
va anar a un punt de poder-lo fer o no poder fer
perquè estàvem pendent de l'enxaneta
a veure si ho podríem portar o no.
El vam desmuntar perquè hi va haver algun pit per d'alaquins
i realment actuar a la plaça de Braus
hi ha molta tensió, hi ha bastants de nervis,
som una colla que sempre ens ha agradat actuar sota pressió
i sota molta gent que ens pugui mirar,
però bé, a nosaltres ens agrada fer els castells d'una determinada manera,
semblava que aquell potser s'hauria de treballar molt,
érem també una mica inexperts pel que fa al 5 de 8,
tot just també seria el segon que descarregàvem.
Vull dir que ja era normal, no?
Molts de nervis i llavors es va optar per baixar-lo
i més endavant en la ronda que ens va tocar
el vam poder descarregar.
Home, que realment nosaltres,
jo et faig d'això molt sincer,
a plaça mateix nosaltres tampoc sabíem
si havíem superat o no les joves de Balls
o si les joves de Tarragona
nosaltres el vam ajudar a fer pinya
i si feien el 4-9 doncs ens passaven a nosaltres.
Nosaltres anem a gaudir de la festa
i d'ensenyar el que sempre hem dit, no?
Els assajos que fem durant tot l'any
que es puguin veure reflexats a plaça.
I per això dic que el fet d'haver quedat tercer fa dos anys
doncs va ser com un prèmit una mica afegit, no?
No ens ho esperàvem, ni tan sols ho preteníem,
igualment com aquest any, no?
Ni tan sols pretenem estar al pòdium.
El que sí que tenim molt clar és que tenim un objectiu
crec que és estable,
que seria descarregar la tripleta màgica
i potser estrenaríem algun possible castell nou,
que això està per veure,
però ens fa molta il·lusió
poder descarregar la tripleta màgica a Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.